Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaDirecció Generald’Actuacions Comunitàries i Cíviques

Edita: Col·laboren:

Lluïsos és membre del col·lectiu:

Preu: 2 €

deld

nord

abril 2006es

38La revista dels Lluïsos de Gràcia

casal d.estiu

JUNY - JULIOL - AGOST - SETEMBREInscripcions a partir del 2 de maig.Dimarts, dimecres i dijous, de 18 a 20,30 h.

tallers d.estiu

JUNY i JULIOL: TEATRE, TAI-TXI/CHI KUNG, MÚSICA, GUITARRAInscripcions a partir del 2 de maig.De dilluns a divendres de 17 a 21 h.

ACTIVITATS D.ESTIU ALS LLUISOS DE GRACIA 2006

per in antsi adults

> La ciutat, un espai deconvivència

> Entrevista aPasqual Maragall

> L’entitatCasino MenestralFiguerenc

Edita: Lluïsos de Gràcia

Direcció:Hèctor Fernández

Coordinació:Míriam Rodríguez

Col·laboracions:Jordi CasassasIngrid MarínPep MorrisMercè MarínTon FozJoan LizandraJudith TorredeflóDavid MontfortEli VilaltaJoan GuiuJaume LópezMaria FaustJordi FàbregasMarc CamprodomJosep Maria VallèsAlbert MusonsJordi AlbertíJoan Ramon GordóJordi HereuRakel DíazJoaquim FàbregasSusanna ÁlvarezJoan DuranJordi Casso

Fotografia portada:Joan Farré

Fotografies:Joan FarréArxiu dels Lluïsos deGràciaCentre ArtesàTradicionàriusFederació de Colles deSant Medir

Disseny i maquetació:Sílvia Vallverdú

Assessorament lingüístic: Gina Tomàs

Imprimeix:CONSDECOR

Dipòsit legal:B.42.670.89

Redacció i publicitat:Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCNTel. 93 218 33 72Fax 93 218 20 58desdelnord@lluisosdegracia.orgwww.lluisosdegracia.org

Benvolgudes sòcies i benvol-guts socis,

Després d’un any molt in-tens, el 2005, acabar els actesdel 150è aniversari amb ellliurament de la Medalla d’Orde la ciutat als Lluïsos de Grà-cia en un acte institucional, elpassat 13 de març, al saló deCent de l’Ajuntament de Bar-celona, ha estat una mostrade reconeixement i de justíciaa moltes persones que durantun segle i mig han treballat is’han esforçat per fer delsLluïsos l’entitat de què avuinosaltres podem gaudir. Pertant, una felicitació a totes les

generacions queens han precedit,però també a totsels homes i dones,infants i joves queactualment for-men aquest grancol·lectiu anome-nat els Lluïsos.

L’arribada del2006 ens porta no-vetats. La Conse-llera Anna Simó,en el sopar d’ani-versari a l’HotelCasa Fuster, va

fer esment de l’extraordinàriacapacitat de la nostra entitatd’inventar i de proposar, ambl’esperit de millorar l’oferta delleure i poder oferir tant alsassociats com als ciutadans,activitats de tot tipus; inno-vant contínuament, proposantnoves activitats, nous serveis,noves maneres de treballar,però sense oblidar les activi-tats més tradicionals i quedonen resposta a les necessi-tats ciutadanes. És, evident-ment, aquesta voluntat la quefa que siguem una entitatviva, dinàmica, amb capacitatde donar resposta a les de-

mandes que sovint se’ns plan-tegen des de diversos àmbits.

El nostre repte és aquest: lacontinuïtat i la innovació.

Per aquest motiu, permeteu-me que faci esment de lesnovetats que l’any 2006 portaals Lluïsos. Primer, els aniver-saris. Recordem que aquestcurs estem celebrant el 25èaniversari de la Colla Vella deDiables, que ha presentat unprograma divers que combinaactivitats estrictament per alscomponents de la secció, ambaltres obertes a tothom, i lanovetat de l’any és la celebra-ció del 40è aniversari de lacoral El Virolet, que ha prepa-rat un cap de setmana de SantLluís totalment diferent i moltinteressant per a tothom.

Però aquest any no única-ment aporta novetats pel quefa a celebracions, també portala creació de noves seccions ogrups. Per un costat el grup deFesta Major ha sol·licitat con-vertir-se en secció establedels Lluïsos i anima tothomque vulgui a participar de lafesta. Un grup de socis hansol·licitat també recuperar la

colla de Sant Medir, i un altregrup de joves han format elgrup de futbol sala.

Però a més a més, l’entitatofereix nous serveis i activi-tats: préstec de pel·lícules enformat dvd, sessions de cine-ma infantil amb debat poste-rior, col·laboració amb la cal-çotada d’horticultors urbanscelebrada a la Plaça del Nord,una trobada de màgia per ainfants i joves... A l’estiu conti-nuarem amb el Casal d’Estiu,amb els tallers intensius iamb alguna novetat més.

Tot això es fa sense oblidarel gran gruix de l’activitat i laraó de ser dels Lluïsos: les 18seccions que omplen diària-ment l’entitat d’activitat i quefan que l’edifici comenci a fer-se petit. Aquest serà un nourepte per un futur proper.

Salut a tots

la carta del president // 3

>>> el repte: continuïtat i innovacióJordi Casassas

03 >>> LA CARTA DEL PRESIDENT

04 >>> GESTIONS DE LA JUNTA

06 >>> SECCIONSBàsquet, Homenatge a Montse Martí i la Setmana Santa en el BàsquetFesta MajorXino-Xano, “Excursió als Aiguamolls de l’Empordà”La Fuga “Nissan Fuga: un mèrit de tots”

10 >>> ESPECIAL ANIVERSARISColla de diables La Vella de Gràcia, “Passatge a l’infern”El Virolet, 40è aniversari de la coral El Virolet

12 >>> LA CRÒNICAEl bàsquet presenta la crònica dels seus últims deu anysActe d’agraïment a les empreses del 150è aniversariCampanya de Solidaritat dels Lluïsos de GràciaFestes a la Plaça del NordSotacabina Teatre tanca la primera temporada de 2006Lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat als Lluïsos de GràciaSegona Calçotada d’Horticultors UrbansTradicionàrius 2006, final d’un cicle obert a nous espais

14 >>> EL BARRI >>> Ha estat noticia a la vila

16 >>> ENTREVISTA >>> Pasqual Maragall

18 >>> ENTITAT >>> Casal Menestral Figuerenc

20 >>> REPORTATGE >>> La ciutat, espai de convivència

22 >>> AMB VEU ALTA!

23 >>> NOUS PROJECTES >>> Cicle de Cinema Infantil

24 >>> EFEMÈRIDES >>> Històries de la Teatral dels LluÏsos

>>> LA VEU DEL SOCI >>> Lectora privilegiada

25 >>> CUINA >>> Llaminera a l’ametlla

>>> RECOMANEM >>> Así en la Tierra como en el cielo

26 >>> CRÒNICA DES DE LA PEIXERA

>>> REFLEXIONS >>> Intolerància i llibertat

27 >>> SERVEIS ALS SOCIS

staffsumari

Foto

por

tada

: Lli

uram

ent d

e la

Med

alla

d’O

r de

la C

iuta

t als

Llu

ïsos

de

Grà

cia

i l’O

rfeó

Gra

cien

c. F

oto

de Jo

an F

arré

REUNIONSDiferents components de la Junta Directiva de l’entitat

mantenen reunions amb diverses entitats i representantsd’administracions públiques per intercanviar opinions ipresentar projectes.

SUPORT CAMPANYA CONCESSIÓCREU DE SANT JORDI A LA FEDERA-CIÓ D’ASSOCIACIONS I COMISSIONSDE CARRERS DE SANTS

Els Lluïsos donen suport a la iniciativa que la Federaciód’associacions i comissions del barri de Sants perquè elssigui concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectò-ria i pel seu compromís cívic i cultural al barri de Sants.

ENTREVISTES ALS MITJANS DECOMUNICACIÓ

S’han mantingut diferents entrevistes amb mitjans decomunicació per a diferents temes:

> Ràdio Pirca, des de Tilcara (Argentina), entrevista elPresident per parlar de la campanya de solidaritat delsLluïsos.

> La televisió de Barcelona, BTV, al programa “la tarda”conduït per l’Elisenda Roca entrevista el President perfer una balanç del 150è aniversari.

> En Xavier Corbera és entrevistat al programa de TV3“Bon Dia Catalunya”, per parlar de la manifestacióamb el lema “Som una nació”.

> Diverses entrevistes a Ràdio Gràcia per tractar dediversos aspectes de l’entitat.

ASSEGURANÇA DIRIGENTSEs tramita la contractació de l’assegurança per a diri-

gents. Aquesta assegurança és de caràcter obligatori, idóna cobertura a 146 persones, s’hi inclouen entrenadorsde bàsquet, monitors diversos, directors, membres de jun-tes de cada secció, etc.

JUNTA DE SECCIONSEl 26 de gener es va celebrar la cinquena reunió amb

l’assistència de gairebé totes les seccions. En aquesta reu-nió es van tractar els temes següents:

> La Premsa i la comunicació als Lluïsos. Es va fer unrepàs dels serveis que presta l’entitat en aquest àmbiti també dels mitjans que tenim de comunicació amb elssocis.

> La immigració. Es va explicar el projecte d’integracióque està portant a terme l’entitat a través de l’àrea desolidaritat.

la junta // 54 // la junta

>>> gestions de la Juntagener-març 2006

SUPORT CAMPANYAPRO-SELECCIONSESPORTIVESCATALANES

La Junta aprova donar suporta la plataforma pro-seleccionsesportives catalanes.

CAMPANYA DESOLIDARITAT

La Junta Directiva va decidirfer una aportació de 3.500 € aRàdio Pirca (Argentina) permodernitzar els seus equips ipoder emetre amb regularitat atota la zona.

ADHESIÓ CAMPAN-YA “SOM UNANACIÓ I TENIMDRET A DECIDIR”

Es decideix que l’entitat s’ad-hereixi a la campanya “somuna nació i tenim el dret dedecidir” promoguda per diver-ses entitats del país.

GRUP DE FUTBOLSALA

S’aprova la creació d’un grupde futbol sala que desenvolu-parà la seva activitat alscamps de la Salle Gràcia.

SECCIÓ COLLA DESANT MEDIR

Alguns socis han sol·licitatrecuperar la secció de Colla deSant Medir.

Íngrid Marín

Fest

a M

ajor

200

5

COMISSIÓ FESTA MAJOR DE GRÀCIAS’aprova la incorporació d’una nova secció a l’entitat: Comis-

sió de Festes de Gràcia. Amb la finalitat d’organitzar anual-ment el guarniment de la plaça i el programa d’activitats.

PERSONAL ADMINISTRATIU> L’Eulàlia Ramírez deixa de prestar els seus serveis profes-

sionals als Lluïsos de Gràcia.

> La Míriam Rodriguez s’incorpora als Lluïsos per desenvolu-par, principalment, tasques de comunicació.

> En Jordi Melgarejo s’incorpora a l’entitat per realitzar tas-ques administratives de comptabilitat.

LLIURAMENT MEDALLA D’OR DE LACIUTAT ALS LLUÏSOS DE GRÀCIA IL’ORFEÓ GRACIENC

El passat dia 13 de març, l’Alcalde de Barcelona, Joan Clos,va lliurar la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona als Lluïsosi a l’Orfeó Gracienc. A l’acte hi van assistir socis de les duesentitats centenàries, amics, veïns i representants de les admi-nistracions.

ENTITAT D’UTILITAT PÚBLICAEs demana al soci Jordi Bufurull que s’informi del procés

per sol·licitar que l’entitat sigui declarada “Entitat d’UtilitatPública”.

ACTIVITATS D’ESTIUUn cop més, des dels Lluïsos, s’organitzaran diferents activi-

tats de lleure per a l’estiu. Les propostes són les següents:

> Casal d’estiu. Juliol i primera quinzena de setembre.

> Colònies d’estiu. Quinze dies de juliol.

> Tallers intensius d’estiu. Primera quinzena de juliol.

SUBVENCIONSS’han començat a sol·licitar diferents subvencions a les

administracions públiques per a projectes concrets de l’enti-tat. Aquest any es prioritzaran projectes de les celebracionsdels aniversaris de l’entitat: el 25è de la Colla Vella de Diablesi el 40è de la coral el Virolet.

REUNIONS AMB SECCIONSLa Junta Directiva es reuneix amb els representants de diver-

ses seccions de l’entitat per tractar temes diversos. En especialamb la coral El Virolet i la Colla Vella de Diables per parlar deles activitats dels seus respectius aniversaris.

EXCURSIÓ ALS AIGUAMOLLSDE L’EMPORDÀ

Un ramat de daines ens observava atentament, els seus capsestirats tot just dos pams per sobre de l’herbassar. De sobte, vanarrencar a córrer, els seus cossos esplèndids onejaven àgilmentper damunt del mar de matolls que s’estenia fins al sorral. Qui-na meravella!

No estic parlant del Cràter del Ngorongoro, són els nostresAiguamolls de l’Empordà.

El passat dia 12 de febrer vam fer l’excursió programada. Quanvàrem arribar al centre de recepció del Cortalet els 56 partici-pants ens vam dividir en dos grups.

El grup que va fer el recorregut llarg va començar a introduir-se en els aiguamolls. Van quedar enrere els camins fressats, elspontets damunt dels rierols, les senderes arranjades, es va esbo-rrar qualsevol resta d’itinerari marcat i tots es van endinsar enla part més salvatge dels aiguamolls, reserva integral, quenomés es pot visitar fora de l’època de reproducció. No van que-dar defraudats, un cop guanyada la platja, van anar seguintentre les dunes i els fangars. L’espectacle que s’oferia als seusulls era d’una bellesa aclaparadora: grans troncs arrossegatsper l’aigua encallats a la sorra, acolorides composicions de pet-xines i restes d’algues sobre l’arena com dibuixos brodats sobreuna catifa, multitud d’ocells puntejant el cel i com a fons del pai-satge el mar, omnipresent, amb l’esclat de les onades i el reflexintens de la llum. Les llacunes formades per les darreres plugesels van barrar el pas i de vegades sucant de peus, altres vorejantles zones inundades, obrint camí agosaradament, al cap de treshores llargues varen arribar de nou al Cortalet.

El grup que va fer el recorre-gut curt es va quedar obser-vant l’espectacle de les diver-ses formes de vida quepul·lulava per tot arreu. Desdels punts d’observació, aju-dats pels prismàtics i amb lesatentes i pacients explica-cions de l’Antoni, l’expert deDEPANA que acompanyava elgrup, van fruir contemplantles cigonyes i la varietat d’à-necs que hi havia als estanys.Des dels llocs de guaita ana-ven seguint també la peripè-cia del grup de persones queallà, ben lluny, a tocar del mar,maldava per trobar el camí detornada entremig dels aigua-molls.

Retrobats els dos grups idesprés de dinar, vam fer unbonic recorregut per la vila de

Castelló d’Empúries. L’Oriol,el guia de l’ajuntament queens va conduir, va anar expli-cant la història de la vila itotes les anècdotes i vivènciesque guarden els seus monu-ments i carrerons. Va ser moltinteressant el recorregut perla magnífica església gòtica,catedral frustrada, amb laseva extraordinària portaladai el seu meravellós retaule.També vàrem visitar la presómedieval, llòbrega i depri-ment, on els presoners, segonsles cròniques, no podien so-breviure més de vuit mesos.

En fer-se fosc vam tornar aBarcelona plens de bellesimatges, contents per lesexperiències viscudes i ambganes de tornar-nos a trobaren les properes excursions.

seccions // 7

>>> xino-xanoTon Foz

El passat dia 4 de novembre en un sopar a l’Hotel Plaza de Bar-celona, la Fundació del Bàsquet Català va guardonar la nostracompanya de la Junta de Bàsquet, Montserrat Martí, com a histò-rica del bàsquet català.

Juntament amb altres guardonats (entre ells també l’exentre-nador de Lluïsos, Enric Pascual) vam ser-hi presents la majoriade companys de la Junta de bàsquet dels Lluïsos per donar-li elsuport i caliu que sens dubte la Montse es mereix.

La Montse, a més a més de portar 17 anys com a directiva, i queencara avui segueix formant part de la nostra Junta de bàsquet,té un historial admirable com a jugadora, ja que quan va arribara Lluïsos, l’any 1976 ja portava força anys de competició, i moltsd’ells jugats al més alt nivell del bàsquet femení català; és a dir,a primera divisió espanyola.

Per tots aquest mèrits, com hem comentat se li va fer un meres-cut reconeixement des de la Fundació del Bàsquet Català i totala gent dels Lluïsos i la Junta Directiva en especial volem des deaquestes línies felicitar-la molt cordialment i encoratjar-la aseguir endavant en la seva admirable tasca per molts més anys.

Secció de Bàsquet

SETMANA SANTA EN EL BÀSQUETMalgrat el parèntesi esportiu degut a les vacances de Setmana

Santa, la Secció de Bàsquet no s’atura.

Per segon any consecutiu, s’ha organitzat el III Campus de Set-mana Santa els dies del 9 al 13 d’abril. Després del l’èxit obtin-gut l’any passat, hem tornat a marxar a la casa de Colònies LaGranja a Santa Maria de Palautordera, que disposa d’unes ins-tal·lacions perfectes per poder practicar el nostre esport.

També per segon any consecutiu, el Cadet A masculí ha tornata marxar a Eivissa de l’11 al 16 d’abril per participar, igual quel’any passat, en el Memorial David Both. Els nostres jugadorshan jugat contra el R. Madrid, l’Osasuna i el F.C.Barcelona, entrealtres, i han demostrat tot el que saben.

Com veieu, no tenim ganes d’aturar la nostra activitat i si totmarxa a bon ritme, us podem avançar que per final de curs teminpropostes d’anar a jugar a Menorca i a un país d’Europa. Us ani-rem informant de les novetats.

Mercè Marín

6 // seccions

>>> bàsquet

Hola a tots i a totes:

M’adreço a vosaltres per demanar-vos que participeu en unexercici d’imaginació: Tanqueu els ulls i aneu enrere en el tempsfins l’agost passat a la plaça del Nord, ara obriu-los. Què hiveieu? què hi sentiu?

La plaça és plena de colors, se senten durant tot el dia nens inenes rient i corrent. I en arribar la nit espectacles de tota menaque ens porten la festa a tot al cos. I per als més tranquils, unamagnífica terrassa per gaudir d’una bona companyia i d’unacopa.

Sí, la Festa Major va arribar l’agost del 2005 a la plaça del Nordi, ara què?

Doncs bé, no volem que es quedi en la memòria com un simplerecord sinó com el que va marcar el camí de la secció de FestaMajor dels Lluïsos.

Així que ja ho sabeu, tornem a estar en marxa perquè quanarribi l’agost transformarem la nostra plaça en qui sap què!!

I per acabar, us diem que qui vulgui formar part de la seccióo qui vulgui donar un cop de mà tan sols s’ha de posar en con-tacte amb nosaltres a través de secretaria o via mail:festes@lluisosdegracia.org.

Us hi esperem!

>>> festa majorJudit Torredefló

tuós Mitsubishi Cantiga, eljuvenil Mazda Sinera, i potsertambé el Daihatsu Virolet, pe-titó i àgil en el tràfic urbà, id’allò més indicat per anar abuscar els nens a l’escola.Amb aquests noms, segur quetriomfarien… En canvi –i perfavor, que ningú no s’ofengui,que no és res personal–, veigmolt complicat que algun diacirculin cotxes que es diguinToyota Catequesi per Adults,Subaru Sotacabina Teatre, obé Suzuki Grup Mossèn Mu-ñoz… Hem de ser realistes…

En tot cas, passi el que passien el futur, el que és importantés que, si al Japó ens tenenl’ull posat al damunt, deu sersenyal que els Lluïsos somuna institució respectable. Iaixò és un mèrit de tots! Felici-tats! I com que també ho és de

La Fuga, com a portaveu de lameva secció, us diré que enaquest any 2006, any Mozart,en què celebrem el 250è ani-versari del seu naixement, jaens espavilarem de valent perno viure de mèrits del passat.D’aquesta manera, estem se-gurs que la nostra “quotaMozart” serà prou digna.

I no cal dir que, si a banda devosaltres –bé al Maig Coral, obé a qualsevol altre esdeveni-ment encara per concretar–,veiem gent amb faccionsorientals entre el públic queens vingui a veure, segur quecantarem amb una forta dosiextra de motivació… encaraque molts de nosaltres nosapiguem distingir un coreàd’un vietnamita… o bé unxinès d’un japonès…

8 // seccions

>>> la fugaJoan Lizandra

NISSAN FUGA: UN MÈRIT DE TOTSSegur que us haureu preguntat en més d’una ocasió quin és el

criteri o la metodologia que segueixen els fabricants d’automò-bils a l’hora de batejar els seus nous models. De fet, no es tractad’un criteri estàndard, ja que depèn de molts factors: el tipus devehicle (els noms solemnes són per a cotxes de representació, iels divertits o “simpàtics”, per als petits o utilitaris), el mercat dedestinació (que sovint obliga a canviar més d’un nom, per si enalgun país concret l’original resulta malsonant en alguna llen-gua autòctona…); i a banda de tot això, per evitar litigis i pape-rassa judicial innecessària, s’ha de tenir en compte el requeri-ment de no copiar o plagiar noms de la competència.

En tot cas, donat que són tantes –i tan complexes– les variablesque entren en joc en aquesta labor aparentment tan senzilla, adia d’avui a La Fuga ens sorprèn molt gratament que al Japó esvengui un cotxe que duu el nostre nom: el Nissan Fuga, que noés precisament cap mediocritat, ja que a més de ser luxós, grani senyorial, té un cert aire esportiu, i en la seva versió més altade gamma, duu un motor de vuit cilindres i 335 cavalls… Pocabroma, nois/es!

Buscant una explicació al fet que un cotxe vagi lluint diària-ment el nostre humil nom pels carrers de les principals ciutatsjaponeses, després de moltes hores de reflexió, finalment he vistla llum: la meva teoria més versemblant és que, en el país delSol Naixent, els Lluïsos de Grà-cia tenim molta més populari-tat de la que ens imaginem. Ipotser La Fuga no és l’únicasecció “especialment admira-da”, que ja seria casualitat…

Donant per vàlida la mevateoria –si algú de vosaltres enté una de millor, que l’exposi,que no m’enfadaré–, qui sap sialtres fabricants d’automòbilsjaponesos copiaran l’exemplede Nissan. Si ho fan, suposoque podrien veure la llum, imolt més aviat del que enspensem, el flamant i sump-

PASSATGE A L’INFERNEls Diables de Gràcia, la Colla Vella dels diables de Gràcia o

La Vella de Gràcia són alguns dels noms que la nostra colla haportat amb orgull durant els seus 25 anys d’existència. Ara laconeixem com la colla de diables La Vella de Gràcia però és nor-mal que molts ens referim a ella com a Colla Vella.

La colla, tot i que l’embrió es va començar a gestar el 1979, vacremar per primera vegada a la Festa Major de l’any 1981. Enaquella data, un servidor, tan sols tenia 5 anys, i ni de bon troses podia imaginar el que li depararia 25 anys després. Si ho sé,m’exilio a Groenlàndia.

En aquell any 1981, més recordat per l’intent de cop d’estat deltinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero (tothom a casameva amorrat al televisor i jo jugant amb una piloteta, absentdel que es decidia aquella nit) un grupet de gent se li va ocórrerla genial idea de tirar petards “a lo grande” i així, la vancomençar a “liar” pels carrers de la vila de Gràcia, fet que haperdurat durant 25 anys.

Els inicis ja van ser moguts, discussions, baralles, en fi, un ini-ci ple de germanor i bons sentiments que van portar la colla ori-ginària, els Diables de Gràcia a dividir-se en dos. Una part man-tenia l’embrió que la va formar i l’altra va crear la nostra collarival, la Diabòlica de Gràcia (bé, de fet, ara ens portem de conyatot i que no manca una rivalitat sana...)

Per no perdre la tradicióamb la Diabòlica ens ficarem

que té un diable maricóque porta faldilla quan tirem

Versot recitat durant la Festa Major de 2003

Els motius de tanta discussió (bé, en això de discutir continuemessent els mateixos 25 anys després) era quin model de correfochavia de ser el propi de La Vella. Uns advocaven pel ball de dia-bles tradicional que es coneix a les zones tradicionals (obvi, no?)consistent en un correfoc de ball marcadament litúrgic (ein?), bé,parlem d’un correfoc tranquil, cerimoniós, sense gaire estridèn-cies, vejam, com si fóssim una processó. Els altres defensaven unmodel més espontani, més esbojarrat, més..., en fi, bla, bla, bla ial final va acabant dominant el model tradicional, ja que moltsdels que hi eren provenien de la localitat de Sitges, membresmolts de la Colla Vella de diables de Sitges (de tal palo tal asti-lla).

I d’aquesta manera, La Vella va continuar avançant, a ritme defoc i tabals (menys dels que som ara, però amb la mateixa vita-litat) mentre els que ara estem a la colla anàvem creixent i ensanàvem introduint, com si d’una guerrilla urbana fóssim, pel tei-xit associatiu de la vila, fins que tard o d’hora vam anar a petara la Colla Vella. Fins aquell moment havien passat tran-quil·lament 15 anys, en què la colla havia recorregut bona partdel país i fins i tot de l’estranger (com Marsella o Albertville) por-tant la festa per bandera.

Gracienc mai no t’enfadissi uns dies no pots dormira la festa gran, la nostra

tot es pot consentir.Versot recitat durant la Festa Major de 1989

Però és el moment de la irrupció del jovent, personatges com laMarta Gil, Edgar Baqués, Roger Gispert i el Pau Salvadó són elsencarregats de treure les castanyes del foc a finals dels anysnoranta. Més tard, l’entrada d’una nova fornada de joves vaimpedir que la colla se n’anés a l’aigüera, després d’uns Fogue-rons de trist record. Ens trobàvem a l’inici de l’any 2000 i la collaestava literalment per terra. La tossuderia dels pocs que érem vaaconseguir que la colla renovés el pacte amb Llucifer per aixícontinuar portant la màgia del foc allà on ens ho demanin. Men-ció a part mereix l’Albert Musons (Conseller de cultura del Dis-tricte de Gràcia) que va ser per la colla com un germà espiritualmarcadament diabòlic.

I així la vam seguir “liant”, i per acabar-ho d’adobar vam entrarals Lluïsos de Gràcia, a causa d’una de les mancances més cla-moroses que existeix en aquesta vila, la manca d’espais desti-nats a les entitats. La nostra entrada als Lluïsos va coincidir ambel nostre 20è aniversari, l’any 2001.

Fa 20 anys Gràcia era foscai una colla portà la llumm’ha deixat la iaia sordaamb foc, petards i llum.

Versot recitat durant la Festa Major de 2001

I va ser a partir d’aquesta data en què tot va començar a rutllar.La colla es va regenerar, l’entrada de noves ànimes lliurades aldiable va ser un fet, moltes d’elles van agafar un tabal i vancomençar a repicar per les parets del més enllà i d’aquestamanera ens hem anat fent grans mentre veiem com la colla con-tinua viva. Ara que miro enrere recordo amb gran delit les sorti-des de Sa Pobla, Vila-seca, Agramunt, les inigualables festesmajors de la vila, però sobretot em quedo amb la sortida que vafer la colla al 2004 a l’illa de Formentera; una sortida memorableon un Llucifer va trobar la seva diablessa, bonica i encantadora,una autèntica princesa (quan llegeixi això segur que es posaràmés vermella que totes les flames de l’infern).

I arribem on som ara, ens els actes del 25è aniversari, que vancomençar a l’octubre passat amb l’acte d’inici i que conclouràl’octubre vinent. Tot un any de celebracions per emmarcar unaniversari que ens ha de fer recordar amb orgull el passat, viureel present amb delit i somiar amb un futur ple d’il·lusió.

Aquesta és la història de la Vella, resumida per un deixebleque n’ha viscut una petita part, però si en voleu saber quelcommés, ja ho sabeu, veniu amb nosaltres i entendreu la màgia quesignifica formar part d’aquesta colla de diables, dròpols i irreve-rents, però per sempre, dimoniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!!!.

10 // especial aniversaris

>>> colla de diables la vella de gràcia

david montfort

De la vila som els més anticsi com no, els més irreverents

ja sé que som una mica malparitsVisca Gràcia independent!!!

Versot recitat durant la Festa Major de 2005

Visca La Vella!!!!

SOPAR DE GALAPerò no perdem l’actualitat i heus aquí el relat del que va sig-

nificar l’últim acte del 25è aniversari de la colla, el Sopar degala:

“Després de dues setmanes insistint, per fi, el Llucifer de lacolla ens va convidar. Si, si... als panolis”. Es presentava unabona nit: un deliciós sopar, les millors gales, bona companyia,etc.

Arriba el gran dia, bé, la gran nit, s’apropa l’hora. Arribem i ensobren la porta les encarregades d’aquesta nit empolainadesamb els seus millors vestits. Poc a poc, van arribant els convi-dats, petons, donades de mà, abraçades.

Els encarregats de crear el record d’aquesta nit no s’estavenquiets fent fotos a tort i dret i la càmera de vídeo anant d’un lloca l’altre, infiltrant-se en converses privades o superficials, tant és.

Ens posem a sopar, cadascú busca el cartellet amb el seu nomi descobrint quins seran els seus companys de taula. Qui sap siaquesta nit retrobaràs un vell amic, coneixeràs algú especial, escreuaran dues mirades còmplices, dues mans neguitoses es tro-baran a sota la taula buscant intimitat, evitant les mirades delscuriosos, etc.

Ja ho veieu, una gran nit com aquesta guardarà petons i desitjosinconfessables, converses trivials o confessions inimaginables.

I l’artífex de tot plegat un aniversari, el 25è de la Vella. Moltesfelicitats”

Una panoli

especial aniversaris // 11

>>> el viroletEli Vilalta

40È ANIVERSARI“(...) Ens plau anunciar-vos la

creació de la Coral Infantilsota l’atractiu nom d’El Viroletquines activitats estaran sotael control de la Coral Cantigai la supervisió del seu MestreLeopold Massó.

Amb tota il·lusió us adrecemaquesta lletra a vosaltres, esti-mats pares de nois i noies de 8a 13 anys, que desitgen per a ells:

• Una iniciació a la música• Un despertar d’afició al cant• Uns coneixements que com-

pletin la seva educació i laseva cultura

• Una col·laboració activa enla difusió de les nostrescançons

• Una activitat i un esbarjoagradables (...)”

Va ser amb aquestes parau-les que ara fa 40 anys es posa-va en marxa la coral El Viroletdels Lluïsos de Gràcia. El 15de març de 1966 El Virolet vafer el seu primer assaig a laSala Verda dels Lluïsos i desd’aleshores fins al dia d’avuihan estat molts els cantaires iels directors que han passatper la coral. Trobades gene-rals amb altres corals infan-tils, intercanvis, viatges, ex-cursions, enregistraments decantates i cançons i, sobretot,una gran quantitat de con-certs han caracteritzat la coraldes dels seus inicis, i han fet

que tant cantaires com direc-tors hagin passat momentsdivertits, emocionants i inobli-dables a la coral.

El Virolet va ser també, l’any1967, coral fundadora del Se-cretariat de Corals Infantils deCatalunya (SCIC), que ac-tualment agrupa més d’uncentenar de corals de Catalun-ya, les Illes i el País Valencià.

I des d’aquella coral en quèles noies anaven amb faldillade quadres amb cos blanc finsa la coral actual amb armillavermella, jersei blanc i panta-lons foscos (passant per l’ines-timable “jersei de pijama ver-mell” per als concerts d’hiverni les samarretes Abanderadovermelles per als concertsd’estiu) han passat ja 40 anys.El Virolet arriba a aquestaedat amb més bona forma quemai, amb 120 cantaires i 13 di-rectors!

I per celebrar aquest 40è ani-versari estem preparant uncap de setmana de FESTA MA-JOR! Cercavila, animació in-fantil, sopar, ball de nit, con-cert... Us n’informarem ambmés detall en els properscalendaris d’activitats delsLluïsos, però de moment usavancem que us podeu reser-var el cap de setmana del 17 i18 de juny de 2006 per podergaudir de la festa i compartir-la amb tots nosaltres.

Con

cert

d’E

l Vir

olet

l’an

y 19

66

>>> el bàsquet presenta la crònica dels seus últimsdeu anys

El dimecres 1 de febrer, a la Capella, i com un dels últims actes de la commemoraciódel 60è aniversari de la Secció de Bàsquet, es va presentar el llibre “Bàsquet Lluïsosde Gràcia 60è aniversari, 1945-2005. Crònica de 1995 a 2005”, escrit per en JoanGuiu i Torras, qui ja havia escrit ara fa 10 anys, el llibre del cinquantenari. La sala vaestar plena de basquetbolistes de totes les èpoques, amb la Junta Directiva de la Secció, membres actuals de la Secció i altres socis delsLluïsos, així com vicepresidents i directius de la Federació Catalana de Bàsquet. Amb la presència del President de la Federació Catala-na de Basquetbol, Sr. Enric Piquet, el President dels Lluïsos, Sr. Jordi Casassas, el President de la Secció de Bàsquet, Sr. Josep Morris il’autor, Joan Guiu, van formar la taula que presidia l’acte. En Jordi Casassas va explicar què significava l’acte, com una cloenda definiti-va dels aniversaris i com la Secció de Bàsquet és, per història, un viu representant dels Lluïsos. En Josep Morris, va agrair a l’autor laseva tasca glossant la trajectòria d’en Joan Guiu a la Secció, on va arribar l’any 1973, com a entrenador del Sènior i Júnior masculins, icom des de llavors gairebé no ha parat en tots aquests anys, fent de tècnic, directiu i president, destacant com des de la seva facetahumana es va convertir gairebé en un germà gran per tota aquella generació que va començar a entrenar-se.

Secció de bàsquet

>>> acte d’agraïment A les empreses del 150è aniversariVan ser moltes les empreses, entitats, institucions i mitjans de comunicació que van col·labo-

rar per fer possible la celebració del 150è aniversari dels Lluïsos de Gràcia. En reconeixement alseu suport, el passat 16 de gener de 2006 es va celebrar un acte d’agraïment als col·labora-dors, que van rebre una figureta del Lluïset com a recordatori d’un any tan especial pels Lluïsos.

Redacció

>>> campanya de solidaritat 2006: TilcaraLa Campanya de Solidaritat d’enguany els Lluïsos l’han destinada al Projecte d’Inte-

gració i Recuperació de la Cultura Andina, una associació que treballa a Tilcara, unpoble al nord-oest d’Argentina, per a la recuperació, el manteniment i la difusió de lacultura indígena de tota la zona andina, que comprèn Argentina, Xile i Bolívia. L’asso-ciació gestiona tota la seva activitat a través d’una emissora de Ràdio (Pirca FM), quefa arribar la seva veu a indrets quasi inaccessibles, amb la voluntat de crear una xarxaassociativa que involucri els habitants de tota la zona andina, en activitats, platafor-mes i grups de reflexió al voltant de la cultura mil·lenària que els uneix. La col·labora-ció dels Lluïsos de Gràcia s’ha concretat en la renovació de tot l’equip tècnic de la ràdioi ha estat un dels socis dels Lluïsos, en Jaume López, qui n’ha fet el lliurament i el seguiment in situ aprofitant un viatge que ja tenia pre-vist per la zona. Del 25 d’abril al 16 de maig es presentarà als Lluïsos una exposició fotogràfica sobre aquesta col·laboració.

Jaume López

>>> festes a la Plaça del NordDes de primers d’any ja hem començat a celebrar-les!

El dissabte 28 de gener era el dia dels FOGUERONS de Sant Antoni, una festa tradicional de Mallorca que des de fa catorze anys escelebra també a Gràcia i en la qual els Lluïsos hi participen de manera activa. El dia va començar plujós però això no va impedir que alvespre, amb molta perseverança, aconseguíssim encendre les dues fogueres que teníem instal·lades a la Plaça del Nord. Malgrat el temps,uns quants ens vam acostar fins als Lluïsos per gaudir de la tradicional botifarra i sobrassada de Mallorca feta a les brases del foc.

El temps tampoc no va acompanyar el dia 1 de març. Era dimecres de cendra i els Lluïsos organitzaven LA SARDINADA a la Plaça delNord amb unes sardines a la brasa per recordar que el carnaval havia acabat i començàvem la quaresma. No vam enterrar la sardina,però ens la vam menjar!

Maria Faust

12 // la crònica

>>> Sotacabina Teatre tanca la 1a temporada de 2006Els passats 24, 25 i 26 de febrer Sotacabina teatre va presentar l’obra “La Ronda” d’Art-

hur Schnitzler, dirigida per en Joaquim Fábregas i amb 12 actors de Sotacabina. Ambientada a la Viena de principis del segleXX, l’obra satiritza la hipocresia, el mode de vida i els comportaments sexuals de les diferents classes socials del moment.Sotacabina Teatre prepara ja la seva segona temporada. A finals de maig (19, 20 i 21) GFT presentarà “Arsènic per compassió”dirigida per Héctor Fernàndez i Aleix Costales. El següent cap de setmana, el grup dels més petits de Sotacabina presentà “Elpetit Príncep”, tot un clàssic a la secció ja que es tracta d’una reestrena, que sembla que portarà moltes novetats. Finalment,per Sant Lluís, la Sara Sansuan després de molts anys d’actriu a Sotacabina, s’estrena com a directora i presenta “Ultra-marins”. Aquesta és una obra de 3 actors que produeix el grup dels més grans.

Marc Camprodom

>>> lliurament de la medalla d’or de la ciutatals Lluïsos de Gràcia

El passat 13 de març els Lluïsos de Gràcia van rebre la Medalla d’Or de laCiutat al Saló de Cent de L’Ajuntament de Barcelona. Concedida l’any 2005en el marc de celebració del 150è aniversari de l’entitat, la medalla reconeix lacontribució dels Lluïsos al creixement personal de joves i infants i a la difusiódel coneixement de Catalunya. L’acte, presidit per l’alcalde de Barcelona, el Sr.Joan Clos, es va celebrar conjuntament amb la Fundació Orfeó Gracienc, que

també va rebre el guardó. Nombrosos socis d’ambdues entitats i veïns de la vila de Gràcia hi van assistir i van poder gaudirde l’actuació final de la Coral Sinera dels Lluïsos i el Cor Jove de la Fundació Orfeó Gracienc.

Redacció

>>> segona calçotada d’horticultors urbans El passat diumenge 19 de març es va celebrar a la Plaça del Nord la Segona Calçotada

urbana. Aquest acte es va iniciar l’any passat amb l’objectiu de crear un espai de trobadade les persones que fan horts en terrats i balcons i donar a conèixer a la resta de la ciu-tat aquesta activitat. La participació va arribar a més de 200 persones. Molts dels assis-tents eren horticultors urbans que cultiven hortalisses en algun barri de Barcelona i que vanaportar gran part de la seva collita, al voltant de 600 calçots. També hi van assistir algunesfamílies de les escoles CEIP Torrent d’En Melis i Escola Pia de St. Antoni, que utilitzen l’horturbà com a recurs a les seves classes i van col·laborar exposant alguns dels seus treballs.Durant el matí es van realitzar diferents tallers: dibuix infantil, realització de planter i testos amb material reutilitzat. Evi-dentment, no va faltar un taller per realitzar la salsa dels calçots i també es va exposar una cuina solar.

Josep Mmaria Vallés

>>> tradicionàrius 2006, Final d’un cicle obert a nous espaisHem arribat a la fi d’aquesta nova edició del TRADICIONÀRIUS XIX edició “Festival Folk Interna-

cional”. Aquesta edició ha estat molt especial, ja que les obres del CAT ens ha fet viatjar per una pilade nous escenaris escampats per la ciutat i que han traslladat la nostra proposta a un públic proudivers que s’ha sumat a aquest sector de la música d’arrel. Aquesta diversitat d’espais ha tingut unreferent essencial. El teatre dels Lluïsos de Gràcia ha acollit la part central de la programació i aixòha estat un gran encert. Gairebé cada divendres, des del gener fins a finals de març, els Lluïsos hanpresentat el concert d’un grup Folk i un Ball Folk. Ens hem sentit com a casa, amb una excel·lentcol·laboració per part de tots els responsables de l’entitat, que han estat al costat nostre des del pri-mer moment. Sabem i coneixem la gran quantitat de seccions i entitats acollides dins l’estructura delsLluïsos, i sabem la dificultat d’encaixar una proposta externa com la nostra, amb concerts complexos

de muntatge i demanda de múltiples sales per l’activitat dels Tallers d’Instruments del CAT. Per tant, moltes gràcies pel vos-tre suport i esperem continuar en col·laboració en aquest moment nostre de forçada itinerància i en el futur.

Jordi Fàbregas

la crònica // 13

el barri // 15

Aquest primer trimestre del 2006 a Gràcia ha tingut, com ja va sent habitual, color de Cultura tra-dicional i popular. Tres grans moments hi han contribuït amb força. Un d’aquests moments ha estatla inauguració d’una nova edició del Festival Tradicionàrius, exiliats forçosos aquest any en unadaurada acollida per part dels Lluïsos i altres punts de festa; l’exili té bon regust, no sols perquè elnostre casal ha acollit tallers, concerts i trobades amb una més que positiva predisposició, sinóperquè ja han començat les obres del futur CAT que haurà de ser una realitat ben palpable l’any2007.

Tot i la pluja, el darrer cap de setmana de gener vàrem salvar, amb la tossuderia de tanta gentencapçalada per l’incansable Toni Torrents, la revetlla mallorquina de Sa Pobla transportada a lavila –aquest va ser un altre del moments de tradicions-. Hi hagué menys fogueres perquè l’aiguales posà en dificultats però l’esperit no va decaure i l’agermanament fou possible una vegada més.

I, si el trimestre va començar illenc, no ha acabat pas d’una altra manera: el dissabte 25 de marçla cultura popular i tradicional de Formentera envaïa festivament la plaça de la Revolució, la dela Virreina, la del Nord… Col·lectius de cultura profundament arrelats al territori i a la gent d’a-questa entranyable illa visitaren Gràcia, de la mateixa manera que abans representants de lesnostres colles havien visitat Formentera. Una vegada més, la tasca pionera de la Coordinadora deColles de Cultura Popular ha situat un nou element festiu en el calendari de la vila. I, com tantesvegades, ho ha fet amb entusiasme, dificultats externes i, fins i tot, incomprensions… Però lail·lusió ha guanyat la partida i Formentera ja està agermanada amb Gràcia. I com si d’una amable“venjança” es tractés, el sol d’una illa ens va fer oblidar la pluja de l’altra, la dels “pobleros”. El tri-mestre festiu ens ha portat, també, una bona rua de carnaval, i més actes del 25è aniversari de lacolla de diables, La Vella de Gràcia.

I, sense deixar l’ambient festiu, el trimestre ja finalitzat ens dugué la cita anyal de Sant Medir, lanostra festa major d’hivern. Pilar Calvo, coneguda pel seu bon periodisme esportiu, llegí diesabans del 3 de març, un emotiu pregó molt arrelat als seus records vilatans i de la “dolça festa”. I

14 // el barri

>>> ha estat notícia a la vilaAlbert Musons

Trad

icio

nari

us 2

006

al T

eatr

e de

ls L

luïs

os

Expo

sici

ó de

Lit

erat

ura

Gra

cien

caTi

mba

lers

de

la C

olla

Vel

la

Sant

Med

ir

Fogu

eron

s

arribà la data del Sant: bontemps, una ermita que lluïacom mai, i la baixada vespralpel carrer Gran amb totes lescolles. Enguany, la destacada,aquesta “Pessigolla” amb quihavíem celebrat el 25è aniver-sari de la seva fundació.

I no deixem la Cultura, enaquest cas musical. El primertrimestre del 2006 ha viscutuna nova edició del Cicle deNits Clàssiques que organitzael Districte i gestiona el co-l·lectiu “Musicae”. Els escena-ris han estat enguany la seudel nostre Ajuntament, la bi-blioteca “Jaume Fuster” i l’es-glésia de Santa Maria de Grà-cia. Entre altres actuacions hihagué una brillant recreacióorganística de la veteranaMontserrat Torrent, el concertde Sant Medir amb l’Orques-tra de Cambra Vila de Gràcia,o la celebració del quinzè ani-versari de l’Escola de Músicade Gràcia. I, el 25 de març, lavint-i-dosena edició de la Tro-bada Coral de Gràcia va ser-vir per homenatjar la figuraprofessional i humana delmestre Josep Vila i Amorós,impulsor d’aquestes trobadesi director que ha estat dediverses corals, com la Núria(UEC) o els Cantaires Muntan-yencs (CEG). Ara es retira dela primera línia de la tasca dedirecció coral i els “seus” can-taires i els d’altres formacionsde la vila li han volgut mos-trar públicament l’estima iagraïment que li tenen.

L’entorn del 8 de març, el Dia Internacional de la DonaTreballadora, ens ha portat unnou equipament d’abast ciu-tadà. L’antiga seu de l’ArxiuMunicipal del Districte, alcarrer Camèlies –ara a la Bi-

blioteca Jaume Fuster– aculldes del dilluns dia 6 el CentreMunicipal d’Informació i Re-cursos per a les Dones.

Més coses d’un trimestreatapeït: l’Orfeó Gracienc i elsLluïsos han rebut la medallad’Or de la ciutat de Barcelonaen un acte conjunt celebrat alSaló de Cent i presidit per l’al-calde Joan Clos. El Tallerd’Història ha inaugurat unaexposició sobre la literaturagracienca i ha presentat unnou volum de la seva col·lec-ció de llibres, la història deles Masies de la vila.

Mentre s’intueix que la refor-ma de la plaça del Diamantpodria estrenar-se fins i totabans de la Festa Major, lesobres del metro de Joanic s’es-tan fent interminables i elsveïns de la zona comencen aestar-ne molt cansats; diver-sos col·lectius de Vallcarcahan sortit al carrer per expres-sar públicament les seves rei-vindicacions; l’Audiència Na-cional ha desestimat els re-cursos que presentaren, i els“3 de Gràcia” hauran d’anarfinalment a judici; la “violèn-cia immobiliària” que atacala vila sense contemplacionsha estat objecte d’anàlisi idenúncia en una jornada –ladel 25 de març– celebrada alCasal d’Avis de Siracusa.

I a l’horitzó, una petita llumsobre les noves formes ques’estan reclamant a la demo-cràcia municipal participati-va: la Casa Gran ha aprovatuna ponència per treballarsobre la possible elecció di-recta dels consellers de Dis-tricte. Un horitzó, però, que,com a molt aviat, se situa capal 2011!

No sempre es té l’oportunitat que poder entrevistarel President del propi país. Ens semblava que uncop acabats els actes de celebració del nostre 150èAniversari, i una vegada que ja encarem el futurimmediat, una entrevista d’aquestes característi-ques podria ser simbòlicament molt útil de com-partir i alhora interessant.És amb aquesta intenció us l’oferim tot desitjantque en gaudiu.

Lluïsos de Gràcia ha estat i és una entitat paradigmàticade l’associacionisme cultural català, arrelada a un barri iper extensió a la ciutat de Barcelona. Quina valoració feud’aquest fet?Una valoració molt bona, és clar. Entitats com la vostra són unexemple tant per la intensa activitat que desplegueu, com pelvostre sentit per crear comunitat. Treballeu molt per potenciarla solidaritat i la integració, i això és molt important en societatscom la nostra que necessiten tenir referents constants per evo-lucionar. El 1997 vàreu rebre la Creu de Sant Jordi, que és unpremi amb el qual la societat catalana us va voler reconèixer idonar les gràcies per aquesta tasca en pro d’una societat mésjusta i més solidària.

Ben poques són les entitats que a Catalunya han arribat acelebrar els 150 anys d’existència. Quina significaciócreieu que té?Doncs és una fita molt important; és un període de temps proullarg, i històricament molt intens, perquè hàgiu deixat la vostraempremta en la nostra societat. Sou una associació que ha obertcamins i que ha donat al llarg d’aquests anys respostes a inte-rrogants col·lectius. Segur que podríeu donar testimoni dels

nombrosos entrebancs que usheu trobat pel camí, o delsreptes intel·lectuals o mate-rials a què heu hagut de ferfront, però tot ho heu superatfeliçment, i això és un beneficiper a tots nosaltres.

Quin paper creieu ha tingutla societat civil catalana, imés en concret el movi-ment associatiu pel querespecta al país i al desen-volupament de la seva per-sonalitat?Un paper cabdal, sense dubte.Catalunya ha necessitat inecessita un moviment asso-ciatiu compromès amb la ciu-tadania, com he dit abans, queserveixi de referent a la socie-tat, que l’ajudi a afrontar elsreptes de futur amb solidesa igaranties. Les administra-cions poden ajudar des d’unpunt de vista material, peròl’esperit és vostre. Un exem-ple seria la formació delsinfants i els joves, tasca quesé que mereix una atencióespecial per part vostra. Sivolem donar pas a la joventut,si volem al mateix temps noperdre allò que hem après,hem de fer que els joves vaginprenent les regnes de la socie-tat i que ho facin sense llençarper la borda el millor del que

hem sabut fer fins ara. I aquí,el moviment associatiu desen-volupa un paper primordial.

El fet de ser responsablesde la gestió d’un importantpatrimoni, moltes vegadesrepresenta una certa llosade cara al futur d’associa-cions de caràcter méshistòric (problemes d’ade-quació, seguretat, refor-mes...) Quina és la respostaconcreta de l’administraciócatalana de cara a aquestasituació?Hem dissenyat un pla de xocper atendre aquestes necessi-tats, que entrarà en funciona-ment aquest mateix any. Crecque amb ell aconseguirem enun termini raonable adequar ala normativa de seguretat iaccessibilitat els edificis deles entitats més significativesde Catalunya. De totes mane-res, ja s’hi ha començat aactuar i des del Departamentde Cultura durant el període2004-2005 s’han realitzatmés de vint actuacions enaquest sentit.

Com creu que s’han definançar les entitats histò-riques, ja que malgrat serentitats privades estanduent a terme una activi-tat d’interès general?En aquests moments la crea-ció de fundacions compartidesamb les institucions públiqueslocals sembla el millor camíper donar cos a les activitatsque habitualment realitzen lesentitats, afegint les progra-mades per les institucions;així, s’intenta optimitzar elsrecursos i compartir-ne lagestió. En resum, crec quecogestió és la paraula màgicaque ens ha de permetre obriruna nova etapa.

16 // entrevista

La instauració de la demo-cràcia portà a molts lídersveïnals i culturals a impli-car-se en l’acció i gestiópolítica, deixant debilitat elteixit associatiu i traslla-dant força vegades aques-ta acció a l’administració.Com valoreu aquest fet?Jo crec que el pas de lídersveïnals i culturals a l’adminis-tració no ha produït un efectenegatiu, al contrari. Potser enun primer moment va semblarque el moviment associatius’afebliria però no ha estataixí, vosaltres en sou unexemple: 150 anys de vida éstot un signe de fortalesa; il’experiència d’aquestes per-sones, els seus coneixements,són punts a sumar més que arestar; per exemple, enaquests 25 anys d’ajunta-ments democràtics la dina-mització cultural i cívica haestat un eix central de l’acti-vitat política. I ara també hoés al Govern català que presi-deixo.

La gestió cultural profes-sional i el voluntariat. Mol-tes vegades s’han presen-tat com perfils excloents.Què en penseu?Sempre he cregut –i ho he dit moltes vegades– que s’hande sumar esforços, actuar en xarxa, sense excloure resni ningú. Potser en algunsaspectes i moments la gestiócultural professional i el vo-luntariat no utilitzen el ma-teix camí, però l’objectiu potser de vegades compartit ono, però en cap cas treballenper excloure’s l’un a l’altre.

Des dels Lluïsos de Gràciaencara recordem la tardaque com a alcalde de Bar-celona visitàreu per prime-ra vegada la nostra entitat.Què va representar aques-ta visita per a vós?Sempre guardo un bon recordde les visites que vaig fer en lameva etapa d’alcalde de Bar-celona i també de les que hefet durant aquests dos anyscom a president de la Genera-litat a entitats com la vostra.Per a mi és important mante-nir aquest contacte amb lesentitats i associacions delpaís, intercanviar impressionsi experiències, treballar ple-gats, en definitiva, per a unfutur millor.

Històricament, l’associa-cionisme català ha realit-zat una certa feina substi-tutòria del que hauria d’ha-ver fet l’Estat. Quin papercreieu que té el movimentassociatiu català en l’ac-tualitat i en el futur imme-diat?És cert que moltes vegades enel passat l’associacionismecatalà ha substituït l’acció del’Estat en diversos àmbits.Avui en dia, però, jo crec que

més que parlar de substitució,ho hem de fer de complemen-tarietat. L’administració i lesassociacions hem de treballarconjuntament. El nostre go-vern ha recollit la tradicióhistòrica que des de fa mésd’un segle hi ha a Catalunyarespecte al paper jugat perl’associacionisme, i és el d’es-devenir una de les bases de lesrelacions socials. Una de lesprioritats del Govern de laGeneralitat que jo presideixoés justament el tracte amb lespersones i per això creiemmolt interessant potenciar lesxarxes d’associacionisme ju-venil, així com impulsar tambél’associacionisme en altresàmbits, com el de la gent gran.

entrevista // 17

Joan-Ranón Gordo / Fotografies de Jordi Bedmar

>>> pasqual maragall

El Casino Menestral, fa 150 anysL’inici del Casino Menestral Figuerenc el trobem en una reunió

celebrada el dia 1 de gener de 1856. Ja des de bon començamentvan estar molt clars els objectius que perseguia l’entitat, que noeren altres que el foment de la cultura en tots els seus aspectes il’atenció lúdica als seus associats.

Després de diversos canvis de seu i de diverses vicissituds entreles quals cal destacar un tancament per ordre del governador civil,el 1988 s’amplien els estatuts establint les pautes d’organització id’actuació que, amb lleugeres ampliacions han arribat als nostresdies.

l’entitat // 1918 // l’entitat

El Casino Menestral avuiActualment el Casino Menestral continua tenint una presència

important a Figueres i a la comarca de l’Alt Empordà. El confor-men les següents seccions estables i serveis actius:

L’ARXIU

L’Arxiu del Casino Menestral Figuerenc conserva classificat iinventariat el fons de l’entitat des de la seva data de fundació,l’any 1856.

LA BIBLIOTECA

Les obres conservades –més de quatre mil volums– que compo-nen la biblioteca del Casino Menestral estan centrades principal-ment en la història del lliure pensament de final del segle XIX iprimeres dècades del XX, com a constants de preocupació delrepublicanisme.

L’ESCOLA DE MÚSICA

Ja a la segona dècada del segle passat es té constància d’aques-ta activitat pedagògica. L’any 1956 es reobrí l’escola com a filialdel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.Actualment està inscrita al Conservatori Isaac Albéniz de Girona ifou reconeguda com a Escola de Música de grau elemental perpart de la Generalitat de Catalunya l’any 1990.

L’any 1992 sorgí de l’Escola de Música l’Orquestra Joves del Casi-no Menestral Versatile, amb un repertori de peces clàssiques,barroques i contemporànies, que realitza concerts i audicionsarreu de Catalunya.

LA FUNCIONAL TEATRE

Nascuda el 1989 està integrada per prop de trenta persones iestà considerada com una de les més importants dins l’àmbit deles companyies amateurs.

Tot al llarg d’aquests anys la Funcional ha anat creixent en nom-bre de persones i en experiència teatral: deu obres de teatre,diversos recitals poètics i moltes hores d’assaigs, de muntatges id’il·lusió.

>>> casino menestral figuerenc EL TALLER DE TEATRE

Creada el 1989 organitza cur-sos de teatre i d’expressió pera nois i noies de sis a setzeanys.

L’AGRUPACIÓ SARDANISTA

“FLOR DE ROMANÍ”L’any 1983 d’un grup de joves

balladors va sortir la idea defer alguna cosa diferent, va serquan va néixer la colla Flor deRomaní, i amb ella tota unaagrupació. La diversitat d’e-dats va fer que s’hagués d’afe-gir una nova colla, que enaquest cas seria la Colla Brotsde Romaní, fundada l’any 1989.

ATENEU, AGRUPACIÓ DE

CULTURA

Va néixer el 10 d’abril de 1928.Entre els catorze primers sig-nants trobem personatges tanrellevants com Joan Subias iGalters, Alexandre Delofeu,Salvador Dalí... El 1983 Ateneava començar una nova etapaamb la recuperació i l’esperitde l’associació que existí abansde la guerra. El seu objectiu ésoferir una oferta regular en unespai obert de formació cultu-ral continuada per a tota la ciu-tat sota els principis de la plu-ralitat de temes i d’idees, laqualitat dels ponents i el quepodríem dir la capacitat dedesvetllar un intercanvi fructí-fer d’opinions.

CENTRE EXCURSIONISTA

EMPORDANÈS

Compta amb diferents sec-cions especialment d’esquí demuntanya, parapent, escalada,grup infantil, cicloturisme... Amés, organitza activitats rela-cionades sempre amb la natu-ra, com cursos de formació,projecció d’audiovisuals i acam-pades, entre altres.

DIÒPTRIA

Es tracta d’una de les sec-cions més joves del CasinoMenestral Figuerenc.

L’AGRUPACIÓ FILATÈLICA I

NUMISMÀTICA

Creada l’any 1945, aquestasecció manté viu a Figueresl’esperit del col·leccionisme. Elseu objectiu ha estat semprepossibilitar l’intercanvi demonedes, segells i tot allò quepugui ser objecte de col·lecció.

EL GRUP D’ESCACS

FIGUERES

Aquesta secció apareguél’any 1994 a partir de la unióentre el Club Escacs Royal dela Societat Coral Erato i la Pen-ya Sant Jordi del Casino Me-nestral, amb l’esperit d’uniresforços per a aquest esport.

COLLA DOLÇA TARDOR

PLAY I ANIMACIÓ

Des de fa quatre anys aquestgrup de persones de la terceraedat, forma part del CasinoMenestral com a secció. Lesseves activitats lúdiques i cul-turals tenen ressò arreu de lacomarca.

Les Obres de Remo-delació de la seuSocial

Amb una superfície totalconstruïda de 3.010,41 m2 dis-tribuïts en dues plantes, la seude l’entitat és un edifici situatdins de l’àmbit del Pla Espe-cial de Protecció del CentreHistòric de Figueres.

Tot coincidint amb el seu 150èAniversari s’han iniciat unesprofundes obres de remodela-ció de la seu social que ha obli-gat al trasllat provisional detotes les activitats a un edificicedit per l’Ajuntament. És pre-vist que durant el 2007 o el2008 tingui lloc la seva inaugu-ració.

L’actual Junta, malgrataquesta situació, ha volgutdonar un fort impuls a les acti-vitats de l’entitat en l’organit-zació del 150è Aniversari, ambel ferm convenciment que l’en-titat té la força suficient perafrontar els reptes de futur.

És el 1902 que s’adquireixl’actual propietat on es trobala seu social. Va ser ampliadael 1906, i va projectar l’edificil’arquitecte barceloní Joan Borii Gensana. La façana no va seracabada fins al 1933, any enquè la Cambra Oficial de la Pro-pietat Urbana de Girona liatorgà el primer premi –un di-ploma i una placa de bronze–per les seves qualitats artísti-ques.

La Segona República consti-tuí un dels períodes més flo-rents de l’activitat associativaal nostre país. Els casinos, elsateneus i totes les associa-cions lúdiques i recreativescivils reprengueren amb eufò-ria i força totes les seves acti-vitats, essent el Casino Menes-tral una clara mostra d’aquestadinàmica i situació, comptanten aquells moments amb mésde mil cinc-cents associats.

L’any 1937 els efectes de laGuerra Civil es varen deixarsentir en el Casino Menestralamb una reducció considerabledel nombre de socis. Els efec-tes més durs, però, tinguerenlloc a principis del mes defebrer de l’any 1939, quan dot-ze bombes explotaren prop del’edifici i provocaren impor-tants danys materials. A més hihagué saqueig del mobiliari, labiblioteca i l’arxiu.

No serà fins a l’any 1956 quees pot parlar de recuperaciódel nombre de socis –que vaarribar gairebé a dos mil–, ambels primers intents de norma-lització cultural que es varenmaterialitzar amb la reobertu-ra de l’Escola de Música, l’orga-

nització de les Festes de laPoesia, el reactivament de lesrepresentacions teatrals ambl’Agrupació Arlequín, l’organit-zació d’exposicions amb la reo-bertura de la sala i l’organitza-ció de l’Agrupació de Cultura iFires de Dibuix i Pintura, entrealtres.

Les juntes posteriors hanaconseguit assentar les basesper a la recerca de nouscamins, sense perdre les sevesarrels, amb una transformació,amb concordança amb el seutemps, que ha permès la trans-formació del Casino Menestralen una veritable Casa de Cultu-ra de la ciutat de Figueres, sen-se perdre en cap moment elcaràcter de societat privadaamb vocació de servei públicque el va veure néixer.

A l’any 2004 li va ser conce-dida la Creu de Sant Jordi. Enl’actualitat és un dels ateneusmés antics de Catalunya en plefuncionament, amb la voluntatde servei a la cultura i a l’art dela ciutat i de la comarca.

Més informació: Casino Menestral Figuerenc

C/ del Poeta Marquina, 217600 FIGURES(seu provisional)

Tel. 972 67 86 66 info@casinomenestral.com

Les ciutats són espais on se sobreposen moltes coses. Són lasuma de persones que es mouen i es relacionen, d’activitateconòmica i comercial, de carrers, places i edificis, i de les inte-raccions entre tots aquests elements. El fet urbà és en ell mateixsinònim de barreja, de cultura, de complexitat i de dinamisme;tot plegat, un conjunt sotmès a canvis permanents que, en funcióde la seva profunditat, suposen reptes col·lectius que requerei-xen la reinvenció permanent de la ciutat com a espai de con-vivència.

Barcelona, com la majoria de les grans ciutats del món, viumoments de canvis estructurals importants, que afecten la sevaestructura demogràfica, la seva estructura econòmica i per tantla majoria de les estructures socials bàsiques. La família, l’esco-la i fins i tot les relacions de veïnatge evolucionen també d’acordamb aquests canvis. En aquest sentit, els processos de globalit-zació no són només econòmics; ho són tambéen relació als processos socials.

En aquest context les ciutats es convertei-xen en l’escenari on es desenvolupen aques-tes transformacions però també els seus efec-tes; i és en l’espai públic on tot això es con-fronta generant el conflicte d’interessos entretots els actors que fan ús de l’espai públic, endefinitiva, entre els diferents ciutadans i ciu-tadanes i la seva interpretació cultural i cívi-ca del que és l’espai públic.

No obstant això, la pròpia diversitat de lanostra ciutat requereix respostes diferents.Tot i que tots els fenòmens tenen com a esce-nari l’espai públic, no és el mateix fer frontals reptes que es generen per l’atractiu turís-

20 // reportatge

>>> la ciutat, espai de convivència

Jordi Hereu i Boher. Regidor de Mobilitat i Seguretat. Ajuntament de Barcelona

Els governs municipals pro-gressistes varen iniciar, a fi-nals de la dècada dels vuitan-ta, la recuperació democràticade l’espai públic, la millora del’espai públic com a espai desociabilitat i de llibertat, degaudi i de qualitat de vida pera tothom, sense distincionsd’origen ni de classe.

Vint-i-cinc anys després cal,novament, tornar a fer de laconvivència no únicamentuna prioritat de primer ordreen totes les agendes políti-ques, i sobretot, un exempled’exercici democràtic de dretsi de deures compartits; unabandera de reivindicació de larealitat urbana com a espaiper a la pràctica de la ciutada-nia en el seu sentit més literali profund.

reportatge // 21

tic de les parts centrals de laciutat, que els conflictes queper l’ús de l’espai públic esprodueixen en els barris mésperifèrics. Precisament, si nodesitgem l’especialització dedeterminades parts de la ciu-tat i per tant la seva segrega-ció, és imprescindible que allòque tenen en comú i que elsposa en relació, l’espai públic,sigui gestionat coherentment.

La regulació de l’ús de l’es-pai públic és en aquests mo-ments un dels reptes col·lec-

tius que hem d’afrontar. I hoés perquè els conflictes deconvivència, o l’incivisme, sónels fonaments sobre els quals,si no s’hi fa res, es produeix ladesvinculació dels ciutadansamb els seu entorn immediat iper tant el creixement de lapercepció d’inseguretat. Sónmolts interessos, i alguns copsmolt contraposats, els que hiconflueixen, i davant aquestasituació el govern de la ciutatha d’exercir la seva responsa-bilitat i, també, la seva autori-tat democràticament cedida.

UNA PROPOSTA DE PROGRÉSLa nova governabilitat de les ciutats consisteix, en bona part, a

fer front als reptes que imposa la reinterpretació de la ciutat perpart del conjunt de la societat. Es fa imprescindible reconstruirel consens majoritari a l’entorn d’aquells valors que permetenviure en llibertat i viure amb seguretat, que és la garantia perpoder exercir la llibertat. Aquesta nova governabilitat requereixd’una doble fonamentació: l’acció governamental i l’enfortimentde la tasca socialitzadora del conjunt d’estructures socials.

El paper dels governs no pot ser cap altre que el d’assumir laresponsabilitat de fer viable la convivència. Però no és menysimportant el paper a desenvolupar per part del conjunt de lasocietat civil. El conjunt d’institucions que no són Estat, les enti-tats i associacions que formen allò que definim com el capitalsocial, són la base sobre la qual podrem redefinir i adaptar elconsens social al voltant de valors i comportaments, d’accionseducatives o de sensibilització; en definitiva d’aquells instru-ments que ens permetin avançar com a societat.

La fórmula màgica no existeix, però totes les iniciatives quel’Ajuntament de Barcelona està desenvolupant per fer front aaquesta nova situació (la nova Ordenança de mesures perfomentar la Convivència, els plans d’acollida a la immigració id’habitatge, la dotació d’equipaments i d’atenció social primàriaa tots els barris, la nova justícia de proximitat, les millores urba-nístiques, etc.) es fonamenten en tres valors bàsics de la tradiciópolítica progressista: el concepte de drets i deures de ciutada-nia, el conjunt igualtat-justícia social, i l’exercici de l’autoritatdemocràtica com a garantia última de la defensa dels valorssocials majoritaris.

Els Lluïsos de Gràcia han engegat un nou pro-jecte dirigit als més petits: un cicle de cinemainfantil en català programat per tres diumengesdels mesos d’abril, maig i juny. Les pel·lícules es projectaran ados quarts de dotse, al Teatre dels Lluïsos.

“HISTÒRIA D’UNA GAVINA I DEL GATQUE LI VA ENSENYAR A VOLAR”

Diumenge 9 d’abril

Aquesta faula sobre la tolerància i el respecte cap a les diferèn-cies narra com la Kenga, una gavina enverinada per una taca depetroli, confia just abans de morir el seu ou al gat Zorbas. Abansperò, la Kenga li farà prometre tres coses: que no es menjarà l’ou,que el cuidarà fins que s’obri i que ensenyarà a volar a la gavi-na quan neixi. La gavina òrfena serà batejada amb el nom d’A-fortunada per tota la comunitat de gats, que ara s’ha de fer càrrecde criar aquesta insòlita filla. La petita Afortunada s’haurà deconèixer i entendre que no és un gat abans d’aprendre a volar.

“ROLO I EL SECRETDEL PÈSOL”Diumenge 14 de maig

Adaptació del conte clàssic de “La princesa i el pèsol” de HansChristian Andersen, basat en una llegenda segons la qual,només amb l’ajuda d’un pèsol, era possible trobar l’autènticaprincesa. En aquesta nova versió s’explica la història d’una per-sona que, tot i la classe social a la que pertany, accedeix a lareialesa pels seus pensaments, els seus actes i els seus ideals.

“ELS FILLS DE LA PLUJA”Diumenge 11 de juny

Això era un món on dos pobles eren grans enemics, els Pyross iels Hydross. Els Pyross adoraven el Sol i en depenien. Per alsHydross, era justament el contrari: la calor dels Sol els convertiaen estàtues. La guerra entre els Pyross i els Hydross es va allar-gar fins el dia en què Skän, un jove guerrer Pyross, després d’unacreuada en el desert llunyà, va fixar els seus ulls en Kallista...

Després de veure el film, els nens i nenes participaran en undebat on podran comentar les seves percepcions i dir-hi la seva.Tota una experiència pels petits cinèfils!

nous projectes // 2322 // amb veu alta!

>>> josep maria desucre. l’occitanis-me com a punt departida de la sevamilitància cultural

Jordi Albertí

Quan van convidar-me a col·laborar d’una forma regular ambDes del Nord vaig pensar que m’agradaria aprofitar l’ocasió perfer de torsimany, d’un torsimany especial perquè no es tracta pasque jo faci d’intèrpret entre persones de llengües diferents, sinóque la meva pretensió és dur en aquestes planes veus que ja noestan entre nosaltres, veus de graciencs que en el seu moment,en un moment o altre, de ben segur que van passar pels Lluïsos.

Per començar, vull cedir la veu, doncs, a Josep M. de Sucre.Albert Musons, en el llibret Gent de Gràcia el glossa en l’apartatd’Arts Plàstiques, i fa bé, ja que va destacar sobretot com a pin-tor i crític d’art. Però de jove, de molt jove, es va donar a conèixerprimer com a poeta.

Un poeta enamorat d’Occitània, que compartia el somni d’unapàtria comuna amb els catalans. Avui tenim la sensació queaquestes aspiracions ja són aigua passada; i és ben cert que lallengua occitana ha perdut gairebé d’una forma absoluta el seuús social. Tanmateix, no es bo oblidar la història i, sobretot, és unplaer veure l’entusiasme amb què Josep M. de Sucre en parlava.Un entusiasme que el va dur a col·laborar l’any 1905 en la crea-ció d’una revista, a cavall de Barcelona i Tolosa, que duia pernom Occitània. Escol-tem-lo com enarboravaaquesta bandera, ima-ginem-lo com recitavaamb veu alta ambnomés dinou anys:

Terra d’Oc: no pots morir!Tens la llengua que et defensacontra tota mala fi!

Biarnesos,aquitans,algueresos,catalans,mallorquins,aragonesos,valencians,provençalesos,per la Llengua som germans!

Si seguim com fins aquí,modulant-la, aquesta parla, no ens podran pas desunir!Companys, jurem estimar-la!Fills del terrer tolosí, parleu-la sense desdir!Ah, si jo pogués venir!Amb quin gust combregariaper la Santa Poesia,amb vosaltres prop de mi!

I com vos abraçariael meu cor barceloní!I com el llaviejariael beire per veure si a dintre se m’hi infundiaTolosa, l’alè diví!

Tingueu-m’hi en esperit en vostra taula.Vull ser Terradocià fins a morir!M’atrau, encantadora eixa paraula!Terra dels Alps al camp alacantí,tens el consol de l’Arc de Sant Martí.Fes-la ben lluïdora nostra Festa, que tingui l’aire magne d’una Gesta!Enlaire, copa. Els senys fes aclarir!

Als sords fes-los oir!

Estela Santa: dóna’ns Valentia!Visca la Humanitat feta Migdia!

>>> cicle de cinema infantil als lluïsos

Portada de la revistaOccitània

Jose

p M

ª de

Sucr

e a

un c

arre

r gu

arni

t de

Fest

a M

ajor

Continuant el repàsde les cartelleres delsbutlletins Nuestra Ac-ción del període 1946 a1952, es pot observar quealgunes obres es van re-petir durant aquests anys isegons les cròniques, a peticiódel públic. Les obres són lessegüents:

> Los ladrones somos gentehonrada d’Enrique JardielPoncela, els anys 1947 i1951

> Los habitantes de la casadeshabitada del mateixJardiel Poncela, els anys1950 i 1952

> El cuchillo de plata d’E.Vidal Valenciano i J. Roca yRoca, els anys 1946 i 1950

> El divino impaciente” deJosé Mª Pemán, l’any 1949 iposteriors. Una creació del’actor i director Oriol Sal-tor.

> La barca dels afligits d’A-pel·les Mestres, represen-tada els anys 1946, 1948 i1952

> El castell dels tres dragonsde Serafí Pitarra, els anys1946 i 1952

> El paje del mariscal , repre-sentada el 1947 i el 1951

> L’hereu escampa de San-tiago Rusiñol, els anys 1946i 1951

Tam-bé hi havia obres que es repe-tien periòdicament perquèeren exclusives de la casa,com:

- Jesús Infant, obra bíblicadel congregant Mariano Gar-cia i música del mestre PedroSolé. Aquesta obra es va re-presentar els mesos de generdels anys 1948, 1949 i 1950 ialguns posteriors. Formavapart del cicle nadalenc.

- Camí d’estels, poema bíblicde Miguel Enrich i música delmestre Juan Vidal Roda, repre-sentada també els mesos degener de 1947 i 1948. Era conti-nuació dels temps de “pasto-rets”.

- Pere Nolasc d’Antonio Mas iCasanovas i música del mes-tre Juan Vidal y Roda. Era, comdeien, “una creació del quadreescènic”, amb Eduardo Martíde protagonista i la coral sotala direcció del mestre LópezEsparbé.

Durant aquest període de setanys que hem revisat, corres-ponent a la post guerra, quanla llengua catalana no teniafacilitats, es pot observar quementre que un centenar d’o-bres representades eren encastellà, només unes vint-i-cinc eren en català.

Joaquim Fàgregas

24 // efemèrides la veu del soci

Ingredients (4 persones)2 Llamineres (filet de porc)4 cebes1/2 litre de nata50 grams d’ametlla torradaorenga

la cuina d’en Duran // 25

Rakel Díaz

recomanem // 25

Joan DuranSusanna Álvarez

>>> llaminera a l’ametlla

Ja tornem a ser aquí! Un cop més us presentem una novarecepta, senzilla i bona; perquè la pugueu fer a casa.

Preparació1. Agafarem una olla on marcarem la llaminera en oli

abundant. La retirarem.

2. Mentrestant haurem tallat la ceba en daus petits i lasofregirem en el mateix oli de la carn. Un cop estiguiben dauradeta hi afegirem un raig de vi blanc i… quevagi fent, a poc a poc.

3. Agafarem les ametlles i les triturarem. Les afegim jun-tament amb l’orenga a la ceba.

4. Ho deixarem uns quants minuts, procurant que no se’nscremi i li afegirem la llaminera, i seguidament, la nata.

5. Ho deixarem ben bé 10 minuts, si cal ho rectifiquem desal i ja podrem apagar el foc. El plat ja es pot menjar.

Ja que la llaminera (filet de porc) és una de les parts mésbones del porc i això vol dir que és cara, si voleu la podeusubstituir per llom normal.

vi blancsalpebreoli d’oliva

Aquests dies he tingut el pri-vilegi de llegir Records de lameva vida, escrit per Montse-rrat Caso i Juvé.

No el busqueu a cap llibre-ria, no el trobaríeu... Les pocmés de 50 pàgines que confor-men aquesta bella peçabiogràfica han estat editadesper a familiars i amics.

Com ella mateixa destaca enel primer paràgraf de la pre-sentació de Records de lameva vida, aquest llibret “noés un relat rigorós i ordenatquant a dades, simplementsón unes pinzellades de totsaquests anys viscuts”, i afe-geix, “amb goig, il·lusió i fe”.

Tota una declaració d’inten-cions. I també de principis.

Els lectors a qui s’adrecenaquestes pàgines són els seusfills i néts, la família tota, peròtambé tots aquells amics (del’Equip de Matrimonis, de laParròquia, dels Lluïsos, deCastellterçol...) que han formatpart de la seva vida, la que vacompartir durant tants i tantsanys amb el co-protagonistad’aquesta història entranya-ble, en Jordi Nuet i Martí.

A través dels ulls i delsrecords de la Montserrat co-neixem les vicissituds d’unanoia que passa una guerra iuna postguerra rodejada defamiliars i d’amics, plenad’activitats, com diu ella ma-teixa: “Els primers anys de lameva vida han estat molt

valuosos perquè han signifi-cat l’aprenentatge de viure lafe, de descobrir el valor de l’a-mistat, de saber entendre iajudar els altres...”.

Més endavant, el camí queemprèn la Montserrat amb enJordi serà llarg i emocionant,des del primer dia...

Junts segueixen endavantmalgrat les dificultats i lesmigradeses, afronten momentsmolt difícils, però amb elsuport de la família i els amicssuperen el dolor i s’il·lusionenamb nous reptes.

La redacció de Records de lameva vida finalitza el juliol de2003, només dos mesos des-prés de la mort del marit, elpare, l’avi, l’amic Jordi Nuet iMartí. Per aquest motiu, tam-bé, les seves pàgines no sónúnicament una crònica de fetssinó que traspuen tot l’amor,la companyonia, la fe, la il·lu-sió que la Montserrat i en Jordicompartiren durant el seu camí.

Records de la meva vida ésel relat d’una història en laqual ens podem reconèixer ique per això ens arriba mésendins que cap altra.

Felicito la Montserrat pel seucoratge i la seva aplicació–segur que molts dels recordsno han estat fàcils d’escriure–i a tota la seva família per lainiciativa d’editar aquests Re-cords de la meva vida. Com ushe dit més amunt, em sento pri-vilegiada per haver-los llegit.

>>> así en la tierra como en el cielo

Del director José Luis Cuerda, aquesta és una de les millors comèdies del cine-ma espanyol, realitzada l’any 1995. Amb intèrprets de la talla de FranciscoRabal, Fernando Fernán Gómez, Jesús Bonilla, Agustín González, Gabino Die-go i Juan Luis Galiardo, aquest film es nodreix d’il·lustres actors del cinemaespanyol.

El director parodia una Espanya plena d’estereotips, endarrerida i inculta,que es veu retratada en el cel, on Déu (Fernando Fernán Gómez) aconsellatper el seu acomplexat i frustrat fill Jesús (Jesús Bonilla) organitza l’Apocalip-si final.

Tots els actors caricaturitzen estereotips de l’Espanya de sempre: el clàssiccambrer de bar que “fia” als clàssics “dominguerus” de les braves i el quin-to, la veïna xafardera de l’escala, el guàrdia civil de cinquanta anys que esdebat entre la vocació i la rutina de la professió... Fins i tot el mateix Déu, laVerge Maria i Jesús estan parodiats.

És un film digne de ser vist i està designat com a obra clàssica del cinema.

Cartellera de novembre de 1947

>>> històries de la teatraldels lluïsos

>>> lectora privilegiada

Amb el carnet de soci delsLluïsos de Gràcia podreu gau-dir de molts serveis i avantat-ges. Descobriu-los!

Serveis que elsLluïsos ofereixenals socisEQUIPAMENTS

> Accés gratuït a Internetpresentant el carnet a laconsergeria

> Jocs de taula al bar> Tenis taula presentant el

carnet a la consergeria> Servei de bar> Sales per a realitzar diver-

ses activitats> Servei de fax i fotocopiado-

ra a preu de cost> Espai per a exposicions> Laboratori fotogràfic

CONSULTA DE PREMSA

AL BAR

Al bar dels Lluïsos teniu lessegüent publicacions de con-sulta gratuïta:

> Actual> Ateneu Tots> Avui> Barcelona Educació> Bàsquet Esport> Carrer> Catalunya Cristiana> Depana> Des del Nord > El Nou - Esportiu de

Catalunya> El Punt> El Temps > Els Lluïsos d’Horta> Entreacte > Escena > Fundació

> L’Ateneu Popular de 9Barris> L’Independent > Muntanya. Centre Excursio-

nista de Catalunya> Or i flama > Òmnium > Presència > Reeixida > Serra d’Or> Setem > Infofac

PRÉSTEC DE DVD EN

CATALÀ

Es un servei gratuït pels socisdels Lluïsos de Gràcia. Lespel·lícules es poden reservar idemanar per un màxim d’unasetmana a la consergeria, pre-sentant el carnet de soci iemplenant una fitxa. Tenim unallarga llista de pel·lícules infan-tils i també d’adults.

DESCOMPTES

Presentant el carnet de soci,els socis gaudeixen d’un 2x1 enel preu de l’entrada als espec-tacles teatrals i de titelles i un10% de descompte en el preude l’Hort Urbà, els Tallers i lesFestes Infantils.

Serveis que els Lluïsos ofereixen a les seccionsLES SECCIONS DELS LLUÏSOS DE GRÀCIA PODEN GAUDIR

DELS SEGÜNETS EQUIPAMENTS:> Sala de seccions> Préstec d’aparells audiovisuals i equip de so> Ordinadors portàtils

SERVEIS A LA SECRETARIA DELS LLUÏSOS

> Gestió de la correspondència> Control d’altes i baixes dels socis> Comptabilitat de les seccions> Servei de correcció lingüística> cursos de formació

Descomptes a les botiguesEls socis poden gaudir de descomptes a nombroses botigues del

barri.

> Art, cultura i espectacles> Esports > Informàtica> Llibreries i papereries> Farmàcies i òptiques> Llar> Perruqueries i centres d’estètica i rehabilitació> Restaurants > Botigues d’animals

Avantatges, descomptes i promocions enles activitats de les entitats adheridesal G6

> Federació de Colles de Sant Medir> Cercle Catòlic de Gràcia> Centre Moral Instructiu de Gràcia> Fundació Orfeó Gracienc> Federació de la Festa Major de Gràcia

serveis als socis // 27

Tot just fa dos anys que el no-peix que signaaquesta crònica va deixar de fumar... Ara que lanostra entitat s’ha convertit en un espai sense fum,alegrem-nos de tenir un cendrer a la porta delsLluïsos, donant-nos la benvinguda, no?

Fumar o no fumar, un tema assembleari recurrentDeu fer més de quatre o cinc anys que la prohibició –o no– de

fumar als Lluïsos s’ha anat tractant a les assemblees de la nos-tra entitat. Cada any, però, no es prenia cap decisió en fermsobre el tema, i així anàvem fent tots plegats, tant els fumadorscom els no fumadors, pensant en allò de “qui dia passa, anyempeny...”.

Per llei...Però una llei –la 28/2005– ha decidit per nosaltres, socis i sòcies,

i a partir de l’1 de gener de 2006, no es pot fumar als Lluïsos deGràcia. Què hi farem! Uns contents, evidentment, altres resig-nats i alguns fent la viu-viu per tal de no fer cas a la llei.

Els contentsSón, sobretot, els usuaris i usuàries del bar de l’entitat, ja que

quan arriben a casa, ni la roba ni els cabells fan pudor de fum...“només” de fregits.

Els resignatsPer a ells tot el nostre suport! Són la gran majoria. Gràcies a

ells tenim un cendrer a la porta de l’entitat. Fumar allà té infini-tat d’avantatges: pots fixar-te en les rajoles commemoratives del150è, pots esquivar les pilotades dels jugadors de futbol de laplaça, pots saludar tothom que entra i surt dels Lluïsos (això ésoptatiu –segons l’educació de cadascú–), pots vigilar les motos iles bicicletes aparcades al costat...

Els que fan la viu-viuHi són, també. Fumen on està prohibit i ho saben, però deuen

pensar que les lleis estan per desobeir-les, per transgredir allòque ens ve imposat.

Una oportunitat perdudaCom a “no-peix” considero que no vam ser prou valents per

habilitar en aquests últims anys uns espais adequats per a lespersones fumadores i per les no fumadores. És una oportunitatque hem deixat passar perquè el pes de la llei sembla ara ine-xorable.

Ara que... No creieu que una altra addicció com l’alcohol fa estralls dins

la nostra societat? No deixem escapar més oportunitats o esti-guem preparats per a una nova llei!

En els darrers mesos hempogut contemplar un fenomensobre el qual hauríem dereflexionar seriosament. Emrefereixo al tristament famósepisodi de les caricatures deMahoma. Davant els ulls delmón occidental ha aparegutamb tota la cruesa un altremón, l’islàmic. Ha estat un xocentre dos conceptes religiososabsolutament diferents.

A Occident, en els darrerssegles, s’ha anat produint elreconeixement de l’autonomiapersonal a tots nivells. La per-sona, com a individu i com agrup, s’ha alliberat de totatutela, i això ha permès, ambles mancances que vulgueu,arribar a un nivell de llibertatdel pensament i de l’expressiómolt i molt alt. És cert que totaixò és encara força imperfec-te perquè res no és perfecte,però, malgrat les imperfec-cions i limitacions, potser ésla més preuada joia de la nos-tra cultura occidental. Hempassat de l’estret marge depensament medieval a poderestudiar-ho tot, a poder criti-car-ho tot, a poder canviar-hotot i això –malgrat que a vega-des pugui ser perillós i arris-cat– és la clau de volta delnostre progrés, de la nostramodernitat.

En aquest context, els cris-tians hem rebut tota mena decrítiques, de sàtires i de bur-les i, davant això, uns s’hantancat dins la closca i altress’han posat a repensar i hanacabat comprovant quant debé s’amagava sota la primeraaparença de maldat “diabòli-ca”; han acabat comprovantque la crítica lliure i seriosaera un imprescindible mitjàper avançar en qualsevolcamp del saber humà, cientí-fic, filosòfic...i, naturalment,també el religiós..

Hem pogut constatar quegran part de la crítica rebudapel cristianisme era més quejustificada i que no s’hi valiadormir a la palla, que caliaposar fil a l’agulla i treballara fons per alliberar la nostrafe de tot allò que s’hi haviaanat enganxant. Hem hagutde repensar tot allò repensa-ble a la llum dels actuals ( ifuturs) coneixements humans.

És evident que aquest pro-cés dóna molta feina i queobliga a desempallegar-se demoltes coses que tenim moltben assumides, que tot aixòde vegades ens fa ballar labarretina, però també és certque ens porta a una fe fresca,intel·lectualment seriosa imolt més fidel al missatge deJesús. Donem gràcies a Déude tenir la sort de viure aquestprocés, d’altra banda vital peral nostre cristianisme. I fins itot per al nostre propi progréspersonal

I de sobte, davant nostre,s’ha aixecat el vell fantasmade la intransigència i de laintolerància, amb la sevacaça de bruixes i el seu fana-tisme, per ajudar-nos a enten-dre que, malgrat els meritorisesforços de grans místics ipensadors musulmans, a l’Is-lam li queda un llarg camí perassolir un clima obert i lliureon tot pugui ser repensat,reestudiat i replantejat, onpensar lliurement no siguidelicte sinó motor de progrés.I on la ironia i el sentit de l’hu-mor no representin automàti-cament una ofensa.

26 // crònica des de la peixera 26 // reflexions

>>> la peixeraNo-peix. sar@mesvilaweb.com Jordi Casso

>>> intolerància i llibertat

>>> serveis als socis