El Col∙leccionisme Biblioteca Sant Antoni‐Joan Oliver

Dossier informatiu

2

Sumari Col∙leccionisme 3 Petita histograveria del col∙leccionisme 4 Tants objectes tants col∙leccionistes 5

Col∙leccionar sobre Cinema 6 Col∙leccionar art [a Catalunya] 7 Col∙leccionar Joguines 10 Col∙leccionar Revistes i Cogravemics 12 Petita historia de les revistes i cogravemics al nostre paiacutes 12Col∙leccionar llibres 14 Col∙leccionar Plaques de cava 17 Col∙leccionar segells Filategravelia 19 Col∙leccionar monedespaper moneda Numismagravetica 23 Col∙leccionar Minerals i roques 26 Col∙leccionar postals Cartofiacutelia o deltiologiacutea 28 Col∙leccionar baralles de cartes 32 Associacionisme 35

Bibliografia 37 Webgrafia 39 Notes y apunts 41

3

Col∙leccionisme Definicio1 fet de col∙leccionar sistemagraveticament objectes drsquoun interegraves histograveric o artiacutestic especial o simplement rars Definicioacute2 eacutes una aficioacute que consisteix en lagrupacioacute i organitzacioacute sistemagravetica dobjectes duna determinada categoria El col∙leccionisme depegraven de laficioacute de qui lrsquoempregraven ja sigui artiacutestica filategravelica o numismagravetica per citar‐ne nomeacutes alguns exemples Termes afins Col∙lecionar Fer col∙leccioacute ( drsquoalguna cosa) Col∙leccioacute Arreplec de coses drsquouna classe determinada especialment de coses drsquoart ciegravencia induacutestria etc que constitueix un conjunt coherent Col∙leccionador ndash a Persona que col∙lecciona

Daguerrotip de parella sense identificar

Tipus de col∙leccions Les col∙leccions poden ser molt diverses depenent del tema dels objectes i el col∙leccionista en si Existeixen tipus de col∙leccionistes que no soacuten excloents entre si

o Completistes (Han de incloure tot el que hi ha sobre un temaobjecte determinat)

o Inabastables ( una col∙leccioacute que comenccedila amb un tema concret i va expandint‐se afegint objectes relacionats )

o Sobre un objecte en concret baldufes

o Sobre un temagravetica concreta una marca comercial un personatge etc

4

Tasques del col∙leccionista Un col∙leccionista segueix una rutina per tal de mantenir en bon estat la seva col∙leccioacute Cercar els objectes que vol afegir Localitzar on soacuten els objectes Adquirir els objectes Organitzar els objectes que ja teacute a la seva col∙leccioacute Catalogar nombrar indicar la data drsquoadquisicioacute el lloc drsquo adquisicioacute quegrave es la peccedila quan es va fer si pertany a un grup Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col∙leccioacute en tota la seva magnitud Emmagatzemar correctament les peces i objectes que formen part de la col∙leccioacute per tal que no es malmetin Gomes drsquoesborrarRestauracioacute i manteniment de les peces i objectes

Breu histograveria del col∙leccionisme 3 El col∙leccionisme com a tal ha existit des que lrsquohome va considerar un objecte valuoacutes Sempre tenint en compte que eacutes una activitat que reuneix selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funcioacute primagraveria posant valor al fet de posseir quelcom singular i envejable A la prehistograveria es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials formes i colors i van passar a tenir un significat simbogravelic A la Mesopotagravemia i Egipte el fet de col∙leccionar srsquoatribueix a sacerdots a la noblesa i tambeacute com a siacutembol religioacutes LrsquoAntiga Gregravecia guardava els aspectes antics i els aspectes drsquoun artista Eacutes a partir de Gregravecia que es coneixen els primers noms dels artistes Allograve col∙leccionat esdeveacute a Gregravecia ostentacioacute poliacutetica i cultural A Roma les obres estaven en mans privades i es podien vendre i exposar Eacutes a Roma on neix el fenomen de la subhasta A lrsquoEdat Mitjana els col∙leccionistes soacuten els reis els alts dignataris i els sacerdots El col∙leccionisme a lrsquoEdat Mitjana eacutes una manera de demostrar el prestigi i poder perquegrave es feia amb la idea de col∙leccionar molt i de qualitat

5

Al Renaixement es col∙leccionaven objectes rars estranys de diferents oriacutegens histograverics i cientiacutefics Fins i tot van neacuteixer espais a les cases adequats per a les col∙leccions que es diuen ldquostudiolordquo Un refugi a les llars un lloc drsquoestudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interegraves per les arts i la cultura A lrsquoegravepoca barroca trobem un col∙leccionisme de prestigi de moda per capritx i especulatiu I eacutes quan es desenvoluparan les vendes puacutebliques i sorgiran les primeres cases de subhasta com les conegudes Christies i Sothebys Meacutes endavant el col∙leccionisme el trobem a lrsquoabast de tota la poblacioacute amb preus assequibles Ja no es col∙lecciona nomeacutes art qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col∙leccionista invents humans (motos cotxes ragravedios cagravemeres fotogragravefiques) coses quotidianes (plats tasses culleres roba joies) joguines noves o antigues

Tants objectes tants col∙leccionistes A lrsquoentorn col∙leccionista avui dia es pot veure i gaudir drsquoun gran abastament temagravetic que alguns entesos distingeixen del que ells consideren el col∙leccionisme clagravessic Per la informacioacute que hem anat trobant en el col∙leccionisme clagravessic els objectes drsquoart els segells les monedes els llibres Objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva Quant al col∙leccionisme modern tambeacute cal tenir diners i avui dia el prestigi de vegades srsquouneix a lrsquoorgull i els sentiments perograve els objectes que srsquoincorporen sota lrsquoepiacutegraf de modern soacuten meacutes abastables perquegrave estan lligats a lrsquoegravepoca dels qui col∙leccionen Al col∙leccionisme modern podem trobar col∙leccions de bosses de sucre joguines i nines goigs calendaris cogravemics o encenedors De fet avui dia les col∙leccions poder ser molt diverses En aquest dossier us mostrarem algunes de les col∙leccions meacutes populars a banda del col∙leccionisme drsquoart del qual farem un repagraves histograveric ja que com hem vist aquest col∙leccionisme eacutes el meacutes antic i el que teacute una projeccioacute i reconeixement meacutes ampli Si ens hem centrat en alguns tipus de col∙leccionisme i no en altres ha estat meacutes per un tema de documentacioacute que per qualsevol preferegravencia especial tot els tipus de col∙leccionisme soacuten igual drsquointeressants perograve hem dir que uns estan millor

documentats que uns altres i hem escollits aquells en que ens era meacutes fagravecil aconseguir informacioacute contrastada

Pot de farmagravecia S XVIII Muel Procedent de la farmagravecia del castell de Monzoacuten Osca

2

Sumari Col∙leccionisme 3 Petita histograveria del col∙leccionisme 4 Tants objectes tants col∙leccionistes 5

Col∙leccionar sobre Cinema 6 Col∙leccionar art [a Catalunya] 7 Col∙leccionar Joguines 10 Col∙leccionar Revistes i Cogravemics 12 Petita historia de les revistes i cogravemics al nostre paiacutes 12Col∙leccionar llibres 14 Col∙leccionar Plaques de cava 17 Col∙leccionar segells Filategravelia 19 Col∙leccionar monedespaper moneda Numismagravetica 23 Col∙leccionar Minerals i roques 26 Col∙leccionar postals Cartofiacutelia o deltiologiacutea 28 Col∙leccionar baralles de cartes 32 Associacionisme 35

Bibliografia 37 Webgrafia 39 Notes y apunts 41

3

Col∙leccionisme Definicio1 fet de col∙leccionar sistemagraveticament objectes drsquoun interegraves histograveric o artiacutestic especial o simplement rars Definicioacute2 eacutes una aficioacute que consisteix en lagrupacioacute i organitzacioacute sistemagravetica dobjectes duna determinada categoria El col∙leccionisme depegraven de laficioacute de qui lrsquoempregraven ja sigui artiacutestica filategravelica o numismagravetica per citar‐ne nomeacutes alguns exemples Termes afins Col∙lecionar Fer col∙leccioacute ( drsquoalguna cosa) Col∙leccioacute Arreplec de coses drsquouna classe determinada especialment de coses drsquoart ciegravencia induacutestria etc que constitueix un conjunt coherent Col∙leccionador ndash a Persona que col∙lecciona

Daguerrotip de parella sense identificar

Tipus de col∙leccions Les col∙leccions poden ser molt diverses depenent del tema dels objectes i el col∙leccionista en si Existeixen tipus de col∙leccionistes que no soacuten excloents entre si

o Completistes (Han de incloure tot el que hi ha sobre un temaobjecte determinat)

o Inabastables ( una col∙leccioacute que comenccedila amb un tema concret i va expandint‐se afegint objectes relacionats )

o Sobre un objecte en concret baldufes

o Sobre un temagravetica concreta una marca comercial un personatge etc

4

Tasques del col∙leccionista Un col∙leccionista segueix una rutina per tal de mantenir en bon estat la seva col∙leccioacute Cercar els objectes que vol afegir Localitzar on soacuten els objectes Adquirir els objectes Organitzar els objectes que ja teacute a la seva col∙leccioacute Catalogar nombrar indicar la data drsquoadquisicioacute el lloc drsquo adquisicioacute quegrave es la peccedila quan es va fer si pertany a un grup Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col∙leccioacute en tota la seva magnitud Emmagatzemar correctament les peces i objectes que formen part de la col∙leccioacute per tal que no es malmetin Gomes drsquoesborrarRestauracioacute i manteniment de les peces i objectes

Breu histograveria del col∙leccionisme 3 El col∙leccionisme com a tal ha existit des que lrsquohome va considerar un objecte valuoacutes Sempre tenint en compte que eacutes una activitat que reuneix selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funcioacute primagraveria posant valor al fet de posseir quelcom singular i envejable A la prehistograveria es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials formes i colors i van passar a tenir un significat simbogravelic A la Mesopotagravemia i Egipte el fet de col∙leccionar srsquoatribueix a sacerdots a la noblesa i tambeacute com a siacutembol religioacutes LrsquoAntiga Gregravecia guardava els aspectes antics i els aspectes drsquoun artista Eacutes a partir de Gregravecia que es coneixen els primers noms dels artistes Allograve col∙leccionat esdeveacute a Gregravecia ostentacioacute poliacutetica i cultural A Roma les obres estaven en mans privades i es podien vendre i exposar Eacutes a Roma on neix el fenomen de la subhasta A lrsquoEdat Mitjana els col∙leccionistes soacuten els reis els alts dignataris i els sacerdots El col∙leccionisme a lrsquoEdat Mitjana eacutes una manera de demostrar el prestigi i poder perquegrave es feia amb la idea de col∙leccionar molt i de qualitat

5

Al Renaixement es col∙leccionaven objectes rars estranys de diferents oriacutegens histograverics i cientiacutefics Fins i tot van neacuteixer espais a les cases adequats per a les col∙leccions que es diuen ldquostudiolordquo Un refugi a les llars un lloc drsquoestudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interegraves per les arts i la cultura A lrsquoegravepoca barroca trobem un col∙leccionisme de prestigi de moda per capritx i especulatiu I eacutes quan es desenvoluparan les vendes puacutebliques i sorgiran les primeres cases de subhasta com les conegudes Christies i Sothebys Meacutes endavant el col∙leccionisme el trobem a lrsquoabast de tota la poblacioacute amb preus assequibles Ja no es col∙lecciona nomeacutes art qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col∙leccionista invents humans (motos cotxes ragravedios cagravemeres fotogragravefiques) coses quotidianes (plats tasses culleres roba joies) joguines noves o antigues

Tants objectes tants col∙leccionistes A lrsquoentorn col∙leccionista avui dia es pot veure i gaudir drsquoun gran abastament temagravetic que alguns entesos distingeixen del que ells consideren el col∙leccionisme clagravessic Per la informacioacute que hem anat trobant en el col∙leccionisme clagravessic els objectes drsquoart els segells les monedes els llibres Objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva Quant al col∙leccionisme modern tambeacute cal tenir diners i avui dia el prestigi de vegades srsquouneix a lrsquoorgull i els sentiments perograve els objectes que srsquoincorporen sota lrsquoepiacutegraf de modern soacuten meacutes abastables perquegrave estan lligats a lrsquoegravepoca dels qui col∙leccionen Al col∙leccionisme modern podem trobar col∙leccions de bosses de sucre joguines i nines goigs calendaris cogravemics o encenedors De fet avui dia les col∙leccions poder ser molt diverses En aquest dossier us mostrarem algunes de les col∙leccions meacutes populars a banda del col∙leccionisme drsquoart del qual farem un repagraves histograveric ja que com hem vist aquest col∙leccionisme eacutes el meacutes antic i el que teacute una projeccioacute i reconeixement meacutes ampli Si ens hem centrat en alguns tipus de col∙leccionisme i no en altres ha estat meacutes per un tema de documentacioacute que per qualsevol preferegravencia especial tot els tipus de col∙leccionisme soacuten igual drsquointeressants perograve hem dir que uns estan millor

documentats que uns altres i hem escollits aquells en que ens era meacutes fagravecil aconseguir informacioacute contrastada

Pot de farmagravecia S XVIII Muel Procedent de la farmagravecia del castell de Monzoacuten Osca

3

Col∙leccionisme Definicio1 fet de col∙leccionar sistemagraveticament objectes drsquoun interegraves histograveric o artiacutestic especial o simplement rars Definicioacute2 eacutes una aficioacute que consisteix en lagrupacioacute i organitzacioacute sistemagravetica dobjectes duna determinada categoria El col∙leccionisme depegraven de laficioacute de qui lrsquoempregraven ja sigui artiacutestica filategravelica o numismagravetica per citar‐ne nomeacutes alguns exemples Termes afins Col∙lecionar Fer col∙leccioacute ( drsquoalguna cosa) Col∙leccioacute Arreplec de coses drsquouna classe determinada especialment de coses drsquoart ciegravencia induacutestria etc que constitueix un conjunt coherent Col∙leccionador ndash a Persona que col∙lecciona

Daguerrotip de parella sense identificar

Tipus de col∙leccions Les col∙leccions poden ser molt diverses depenent del tema dels objectes i el col∙leccionista en si Existeixen tipus de col∙leccionistes que no soacuten excloents entre si

o Completistes (Han de incloure tot el que hi ha sobre un temaobjecte determinat)

o Inabastables ( una col∙leccioacute que comenccedila amb un tema concret i va expandint‐se afegint objectes relacionats )

o Sobre un objecte en concret baldufes

o Sobre un temagravetica concreta una marca comercial un personatge etc

4

Tasques del col∙leccionista Un col∙leccionista segueix una rutina per tal de mantenir en bon estat la seva col∙leccioacute Cercar els objectes que vol afegir Localitzar on soacuten els objectes Adquirir els objectes Organitzar els objectes que ja teacute a la seva col∙leccioacute Catalogar nombrar indicar la data drsquoadquisicioacute el lloc drsquo adquisicioacute quegrave es la peccedila quan es va fer si pertany a un grup Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col∙leccioacute en tota la seva magnitud Emmagatzemar correctament les peces i objectes que formen part de la col∙leccioacute per tal que no es malmetin Gomes drsquoesborrarRestauracioacute i manteniment de les peces i objectes

Breu histograveria del col∙leccionisme 3 El col∙leccionisme com a tal ha existit des que lrsquohome va considerar un objecte valuoacutes Sempre tenint en compte que eacutes una activitat que reuneix selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funcioacute primagraveria posant valor al fet de posseir quelcom singular i envejable A la prehistograveria es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials formes i colors i van passar a tenir un significat simbogravelic A la Mesopotagravemia i Egipte el fet de col∙leccionar srsquoatribueix a sacerdots a la noblesa i tambeacute com a siacutembol religioacutes LrsquoAntiga Gregravecia guardava els aspectes antics i els aspectes drsquoun artista Eacutes a partir de Gregravecia que es coneixen els primers noms dels artistes Allograve col∙leccionat esdeveacute a Gregravecia ostentacioacute poliacutetica i cultural A Roma les obres estaven en mans privades i es podien vendre i exposar Eacutes a Roma on neix el fenomen de la subhasta A lrsquoEdat Mitjana els col∙leccionistes soacuten els reis els alts dignataris i els sacerdots El col∙leccionisme a lrsquoEdat Mitjana eacutes una manera de demostrar el prestigi i poder perquegrave es feia amb la idea de col∙leccionar molt i de qualitat

5

Al Renaixement es col∙leccionaven objectes rars estranys de diferents oriacutegens histograverics i cientiacutefics Fins i tot van neacuteixer espais a les cases adequats per a les col∙leccions que es diuen ldquostudiolordquo Un refugi a les llars un lloc drsquoestudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interegraves per les arts i la cultura A lrsquoegravepoca barroca trobem un col∙leccionisme de prestigi de moda per capritx i especulatiu I eacutes quan es desenvoluparan les vendes puacutebliques i sorgiran les primeres cases de subhasta com les conegudes Christies i Sothebys Meacutes endavant el col∙leccionisme el trobem a lrsquoabast de tota la poblacioacute amb preus assequibles Ja no es col∙lecciona nomeacutes art qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col∙leccionista invents humans (motos cotxes ragravedios cagravemeres fotogragravefiques) coses quotidianes (plats tasses culleres roba joies) joguines noves o antigues

Tants objectes tants col∙leccionistes A lrsquoentorn col∙leccionista avui dia es pot veure i gaudir drsquoun gran abastament temagravetic que alguns entesos distingeixen del que ells consideren el col∙leccionisme clagravessic Per la informacioacute que hem anat trobant en el col∙leccionisme clagravessic els objectes drsquoart els segells les monedes els llibres Objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva Quant al col∙leccionisme modern tambeacute cal tenir diners i avui dia el prestigi de vegades srsquouneix a lrsquoorgull i els sentiments perograve els objectes que srsquoincorporen sota lrsquoepiacutegraf de modern soacuten meacutes abastables perquegrave estan lligats a lrsquoegravepoca dels qui col∙leccionen Al col∙leccionisme modern podem trobar col∙leccions de bosses de sucre joguines i nines goigs calendaris cogravemics o encenedors De fet avui dia les col∙leccions poder ser molt diverses En aquest dossier us mostrarem algunes de les col∙leccions meacutes populars a banda del col∙leccionisme drsquoart del qual farem un repagraves histograveric ja que com hem vist aquest col∙leccionisme eacutes el meacutes antic i el que teacute una projeccioacute i reconeixement meacutes ampli Si ens hem centrat en alguns tipus de col∙leccionisme i no en altres ha estat meacutes per un tema de documentacioacute que per qualsevol preferegravencia especial tot els tipus de col∙leccionisme soacuten igual drsquointeressants perograve hem dir que uns estan millor

documentats que uns altres i hem escollits aquells en que ens era meacutes fagravecil aconseguir informacioacute contrastada

Pot de farmagravecia S XVIII Muel Procedent de la farmagravecia del castell de Monzoacuten Osca

4

Tasques del col∙leccionista Un col∙leccionista segueix una rutina per tal de mantenir en bon estat la seva col∙leccioacute Cercar els objectes que vol afegir Localitzar on soacuten els objectes Adquirir els objectes Organitzar els objectes que ja teacute a la seva col∙leccioacute Catalogar nombrar indicar la data drsquoadquisicioacute el lloc drsquo adquisicioacute quegrave es la peccedila quan es va fer si pertany a un grup Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col∙leccioacute en tota la seva magnitud Emmagatzemar correctament les peces i objectes que formen part de la col∙leccioacute per tal que no es malmetin Gomes drsquoesborrarRestauracioacute i manteniment de les peces i objectes

Breu histograveria del col∙leccionisme 3 El col∙leccionisme com a tal ha existit des que lrsquohome va considerar un objecte valuoacutes Sempre tenint en compte que eacutes una activitat que reuneix selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funcioacute primagraveria posant valor al fet de posseir quelcom singular i envejable A la prehistograveria es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials formes i colors i van passar a tenir un significat simbogravelic A la Mesopotagravemia i Egipte el fet de col∙leccionar srsquoatribueix a sacerdots a la noblesa i tambeacute com a siacutembol religioacutes LrsquoAntiga Gregravecia guardava els aspectes antics i els aspectes drsquoun artista Eacutes a partir de Gregravecia que es coneixen els primers noms dels artistes Allograve col∙leccionat esdeveacute a Gregravecia ostentacioacute poliacutetica i cultural A Roma les obres estaven en mans privades i es podien vendre i exposar Eacutes a Roma on neix el fenomen de la subhasta A lrsquoEdat Mitjana els col∙leccionistes soacuten els reis els alts dignataris i els sacerdots El col∙leccionisme a lrsquoEdat Mitjana eacutes una manera de demostrar el prestigi i poder perquegrave es feia amb la idea de col∙leccionar molt i de qualitat

5

Al Renaixement es col∙leccionaven objectes rars estranys de diferents oriacutegens histograverics i cientiacutefics Fins i tot van neacuteixer espais a les cases adequats per a les col∙leccions que es diuen ldquostudiolordquo Un refugi a les llars un lloc drsquoestudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interegraves per les arts i la cultura A lrsquoegravepoca barroca trobem un col∙leccionisme de prestigi de moda per capritx i especulatiu I eacutes quan es desenvoluparan les vendes puacutebliques i sorgiran les primeres cases de subhasta com les conegudes Christies i Sothebys Meacutes endavant el col∙leccionisme el trobem a lrsquoabast de tota la poblacioacute amb preus assequibles Ja no es col∙lecciona nomeacutes art qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col∙leccionista invents humans (motos cotxes ragravedios cagravemeres fotogragravefiques) coses quotidianes (plats tasses culleres roba joies) joguines noves o antigues

Tants objectes tants col∙leccionistes A lrsquoentorn col∙leccionista avui dia es pot veure i gaudir drsquoun gran abastament temagravetic que alguns entesos distingeixen del que ells consideren el col∙leccionisme clagravessic Per la informacioacute que hem anat trobant en el col∙leccionisme clagravessic els objectes drsquoart els segells les monedes els llibres Objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva Quant al col∙leccionisme modern tambeacute cal tenir diners i avui dia el prestigi de vegades srsquouneix a lrsquoorgull i els sentiments perograve els objectes que srsquoincorporen sota lrsquoepiacutegraf de modern soacuten meacutes abastables perquegrave estan lligats a lrsquoegravepoca dels qui col∙leccionen Al col∙leccionisme modern podem trobar col∙leccions de bosses de sucre joguines i nines goigs calendaris cogravemics o encenedors De fet avui dia les col∙leccions poder ser molt diverses En aquest dossier us mostrarem algunes de les col∙leccions meacutes populars a banda del col∙leccionisme drsquoart del qual farem un repagraves histograveric ja que com hem vist aquest col∙leccionisme eacutes el meacutes antic i el que teacute una projeccioacute i reconeixement meacutes ampli Si ens hem centrat en alguns tipus de col∙leccionisme i no en altres ha estat meacutes per un tema de documentacioacute que per qualsevol preferegravencia especial tot els tipus de col∙leccionisme soacuten igual drsquointeressants perograve hem dir que uns estan millor

documentats que uns altres i hem escollits aquells en que ens era meacutes fagravecil aconseguir informacioacute contrastada

Pot de farmagravecia S XVIII Muel Procedent de la farmagravecia del castell de Monzoacuten Osca

5

Al Renaixement es col∙leccionaven objectes rars estranys de diferents oriacutegens histograverics i cientiacutefics Fins i tot van neacuteixer espais a les cases adequats per a les col∙leccions que es diuen ldquostudiolordquo Un refugi a les llars un lloc drsquoestudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interegraves per les arts i la cultura A lrsquoegravepoca barroca trobem un col∙leccionisme de prestigi de moda per capritx i especulatiu I eacutes quan es desenvoluparan les vendes puacutebliques i sorgiran les primeres cases de subhasta com les conegudes Christies i Sothebys Meacutes endavant el col∙leccionisme el trobem a lrsquoabast de tota la poblacioacute amb preus assequibles Ja no es col∙lecciona nomeacutes art qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col∙leccionista invents humans (motos cotxes ragravedios cagravemeres fotogragravefiques) coses quotidianes (plats tasses culleres roba joies) joguines noves o antigues

Tants objectes tants col∙leccionistes A lrsquoentorn col∙leccionista avui dia es pot veure i gaudir drsquoun gran abastament temagravetic que alguns entesos distingeixen del que ells consideren el col∙leccionisme clagravessic Per la informacioacute que hem anat trobant en el col∙leccionisme clagravessic els objectes drsquoart els segells les monedes els llibres Objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva Quant al col∙leccionisme modern tambeacute cal tenir diners i avui dia el prestigi de vegades srsquouneix a lrsquoorgull i els sentiments perograve els objectes que srsquoincorporen sota lrsquoepiacutegraf de modern soacuten meacutes abastables perquegrave estan lligats a lrsquoegravepoca dels qui col∙leccionen Al col∙leccionisme modern podem trobar col∙leccions de bosses de sucre joguines i nines goigs calendaris cogravemics o encenedors De fet avui dia les col∙leccions poder ser molt diverses En aquest dossier us mostrarem algunes de les col∙leccions meacutes populars a banda del col∙leccionisme drsquoart del qual farem un repagraves histograveric ja que com hem vist aquest col∙leccionisme eacutes el meacutes antic i el que teacute una projeccioacute i reconeixement meacutes ampli Si ens hem centrat en alguns tipus de col∙leccionisme i no en altres ha estat meacutes per un tema de documentacioacute que per qualsevol preferegravencia especial tot els tipus de col∙leccionisme soacuten igual drsquointeressants perograve hem dir que uns estan millor

documentats que uns altres i hem escollits aquells en que ens era meacutes fagravecil aconseguir informacioacute contrastada

Pot de farmagravecia S XVIII Muel Procedent de la farmagravecia del castell de Monzoacuten Osca

6

Col∙leccionar sobre Cinema4

El col∙leccionisme cinematogragravefic eacutes patrimoni audiovisual mundial Qui col∙lecciona cinema col∙lecciona histograveria antropologia sociologia i cultura El patrimoni cinematogragravefic no nomeacutes el formen les pel∙liacutecules sinoacute tambeacute tota una segraverie drsquoelements que pertanyen al moacuten del cinema i que lrsquoajuden a documentar‐lo explicar‐lo i entendrersquol Objectes col∙leccionables entorn al moacuten del cinema soacuten per exemple cartells fotografies publicitat revistes aparells i maquinagraveria especiacutefica per fer i veure cinema El col∙leccionisme drsquoelements complementaris a les pel∙liacutecules eacutes un fet relativament nou a lrsquoentorn col∙leccionista Des de la celebracioacute del seu centenari lrsquoany 1995 les col∙leccions de cinema‐ i sobretot de precinema‐ han atret cada vegada meacutes la mirada de les institucions cap a la vetlla i preservacioacute drsquoaquests fons

El col∙leccionista privat que amb grans dosis de passioacute i paciegravencia ha mantingut aquest fons avui dia eacutes un dels col∙leccionistes meacutes buscats pels gran museus de cinema

Poster de la

pel∙liacutecula Maisies

Marriage (1923)

El cas de la col∙leccioacute Tomagraves Mallol al Museu del Cinema a Girona eacutes un exemple de com una col∙leccioacute drsquoorigen privat esdeveacute un referent del patrimoni cinematogragravefic drsquoun paiacutes

Tomagraves Mallol va recoacuterrer antiquaris fires i mercats de brocanters del paiacutes perograve tambeacute de Franccedila i la Gran Bretanya principalment i va arribar a conformar la col∙leccioacute drsquoaparells de precinema i cinema dels primers temps considerada la meacutes important de lrsquoestat espanyol i una de les millors drsquoEuropa

La Col∙leccioacute Tomagraves Mallol va ser adquirida el 1994 per lrsquoajuntament de Girona per ser la base del Museu del Cinema inaugurat en aquesta ciutat el 1998

Atesa la popularitat del setegrave art el col∙leccionisme cinematogragravefic eacutes un del meacutes practicats arreu del moacuten Actualment Catalunya teacute un bon nombre de col∙leccionistes de cinema amb col∙leccions drsquoun nivell destacat Algunes de les meacutes conegudes soacuten la Col∙leccioacute Maite Miacutenguez Ricart (Barcelona) especialitzada en objectes relacionats amb actors actrius i pel∙liacutecules de Hollywood especialment de Marilyn Monroe les col∙leccions de cartells de cinema de Lluiacutes Benejam (Figueres) i de Paco Baena (Barcelona) les col∙leccions drsquoaparells de cinema de Josep M Queraltoacute (Barcelona) i de Jordi Tomagraves (Sabadell) o la col∙leccioacute de Miquel Casas (Torrelles de Llobregat) dedicada especialment al Cine NIC El cinema estagrave immers actualment en un proceacutes de canvi

7

radical Conservar i difondre el seu patrimoni eacutes lrsquouacutenica via per no oblidar el que ha estat lrsquoart meacutes popular del s XX Els col∙leccionistes de cinema han estat i soacuten necessaris per assolir aquest objectiu

Col∙leccionar art [a Catalunya]5

En general el col∙leccionisme a Catalunya ha estat lrsquoorigen de la gran majoria dels museus que hi ha per la nostra geografia ja que els museus meacutes importants van neacuteixer a partir drsquoiniciatives particulars de col∙leccionistes que van voler que llurs col∙leccions passessin a ser un beacute puacuteblic i patrimonial Als Paiumlsos Catalans hi ha el precedent conegut de la col∙leccioacute barcelonina de Miquel Mai (inventariada el 1548) descultures clagravessiques (avui al Museu Arqueologravegic de Barcelona i al Museu dArt de Catalunya) de bronzes tapissos petits retaules llibres i monedes i la darqueologia i bibliografia del cardenal Despuig de la fi del s XVIII conservada a Raixa i al castell de Bellver a Mallorca Tanmateix la generalitzacioacute del col∙leccionisme tambeacute es produiacute com a la resta dOccident al s XIX aixiacute doncs a Catalunya es troben tres agravemplies generacions de col∙leccionistes 1a generacioacute

Interior de lrsquoarmeria Estruch 1888 Col∙leccioacute drsquoarmes

Coincidiacute amb la renaixenccedila de lart catalagrave a mitjan s XIX i eacutes representada per les col∙leccions de

bull Victor Balaguer6mdashavui museu a Vilanova i la Geltruacutemdash bull Francesc Miquel i Badia7 mdashdespreacutes integrada en la dEmili Cabot8mdash

Originalment es van comprar pel Museu de Belles Arts9 avui dia formen part del MNAC

bull Joan Cortada10 drsquoart bull Manuel Girona bull Josep Estruch i Comelles 11 darmes (avui dia forma part del Museacutee de lArmeacutee

dels Invagravelids de Paris) bull la Santacana12 a Martorell

7

radical Conservar i difondre el seu patrimoni eacutes lrsquouacutenica via per no oblidar el que ha estat lrsquoart meacutes popular del s XX Els col∙leccionistes de cinema han estat i soacuten necessaris per assolir aquest objectiu

Col∙leccionar art [a Catalunya]5

En general el col∙leccionisme a Catalunya ha estat lrsquoorigen de la gran majoria dels museus que hi ha per la nostra geografia ja que els museus meacutes importants van neacuteixer a partir drsquoiniciatives particulars de col∙leccionistes que van voler que llurs col∙leccions passessin a ser un beacute puacuteblic i patrimonial Als Paiumlsos Catalans hi ha el precedent conegut de la col∙leccioacute barcelonina de Miquel Mai (inventariada el 1548) descultures clagravessiques (avui al Museu Arqueologravegic de Barcelona i al Museu dArt de Catalunya) de bronzes tapissos petits retaules llibres i monedes i la darqueologia i bibliografia del cardenal Despuig de la fi del s XVIII conservada a Raixa i al castell de Bellver a Mallorca Tanmateix la generalitzacioacute del col∙leccionisme tambeacute es produiacute com a la resta dOccident al s XIX aixiacute doncs a Catalunya es troben tres agravemplies generacions de col∙leccionistes 1a generacioacute

Interior de lrsquoarmeria Estruch 1888 Col∙leccioacute drsquoarmes

Coincidiacute amb la renaixenccedila de lart catalagrave a mitjan s XIX i eacutes representada per les col∙leccions de

bull Victor Balaguer6mdashavui museu a Vilanova i la Geltruacutemdash bull Francesc Miquel i Badia7 mdashdespreacutes integrada en la dEmili Cabot8mdash

Originalment es van comprar pel Museu de Belles Arts9 avui dia formen part del MNAC

bull Joan Cortada10 drsquoart bull Manuel Girona bull Josep Estruch i Comelles 11 darmes (avui dia forma part del Museacutee de lArmeacutee

dels Invagravelids de Paris) bull la Santacana12 a Martorell

8

2a generacioacute Comenccedila amb legravepoca modernista i continua amb el Noucentisme Sobresurten a Barcelona les col∙leccions de

bull Josep Sala Ardiz13 de pintura bull Josep Barbey bull Santiago Juliagrave bull Valentiacute bull Ysern‐Dalmau14 de ceragravemica escultura i pintura drsquoartistes catalans bull Uriach bull Josep Mullor bull Joan Molas15 (Tarragona) peces arqueologravegiques bull Lluiacutes Plandiura16 de pintura bull Santiago Espona17 de caire general bull Maties Muntades18 de pintura medieval avui part

important del patrimoni dels museus dart de Barcelona

bull Miquel Mateu i Bisa19 al Castell de Peralada bull Francesc Camboacute i Batlle dedicada a obres de grans

pintors no catalans de totes les egravepoques Tegravecnics de museus fent inventari de la col∙leccioacute Plandiure AFB

bull Frederic Maregraves ( Museu Maregraves)20 descultura de totes les egravepoques i dobjectes diversos

bull Eduard Toda i Guumlell21 de llibres bull LErausquin descultura moderna bull LAmatller‐Prats22 de vidres Podeu veure aquiacute les fotos de lrsquoexposicioacute Agravenimes

de vidre de la col∙leccioacute que va fer el Museu drsquoarqueologia de Catalunya bull Manuel Rocamora23 mdashtambeacute museu barceloniacutemdashdindumentagraveria bull Biosca i Vintildeas ( Museu Tegravextil de Terrassa24) bull Santiago Rusintildeol ( El Cau Ferrat25) la de ferros antics bull Vicenccedil Ros mdashnucli dun museu a Martorellmdash preferentment de ceragravemica bull Tomagraves Raguer darmes al museu de Ripoll bull Josep Serra i Farreacute a la Riba (Serra va llegar el seu patrimoni a la Caixa de

Pensions)

Bitllet de 50 Pts amb la imatge de Santiago Rusintildeol

9

3a generacioacute Coincideix amb lavantguardisme i sobresurten les col∙leccions de Joan Prats Samaranch Viacutector Ymbert com tambeacute les de Junyer‐Vidal Juli Muntildeoz o Josep Gudiol amb peces tambeacute daltres egravepoques Al Paiacutes Valenciagrave es conserva lantiga col∙leccioacute de cogravedexs miniats dAlfons el Magnagravenim a la biblioteca de la Universitat de Valegravencia com tambeacute la de Manuel Gonzaacutelez i Martiacute mdashavui museumdash de ceragravemica o la de pintura antiga de Vicent Sanz mdashavui a la col∙leccioacute de la Caixa dEstalvis de Valegravenciamdash a Borriana la donacioacute arqueologravegica de Norbert Mesado forma part del Museu Histograveric Municipal tambeacute se centren en larqueologia les col∙leccions de Josep Belda avui al Museu Arqueologravegic Provincial dAlacant i la de Pere Ibarra al museu municipal dElx A Mallorca sobresurten la col∙leccioacute de ceragravemica i mobles de larxiduc Lluiacutes Salvador a Son Marroig (formada a la fi del s XIX) la de Saridakis de pintura ceragravemica i dibuix a Palma i la de Joan March particularment de pintura la col∙leccioacute de Joan Aguiloacute i Pinya eacutes el nucli del Museu drsquoHistoria de Manacor

10

Col∙leccionar joguines

La joguina de col∙leccioacute eacutes un objecte luacutedic per a nens que per la seva antiguitat o raresa ha esdevingut article col∙leccionable o beacute un objecte luacutedic io decoratiu que ha estat fabricat especialment per al mercat adult Aquests uacuteltims generalment representen personatges de ficcioacute propis del cinema el cogravemic o la televisioacute El mercat de les joguines de col∙leccioacute ha mostrat un augment creixent especialment a partir de la comercialitzacioacute darticles dimportants franquiacutecies com Star Wars Star Trek i amb legravexit de les segraveries de dibuixos animats japonesos (anime) Aixograve sha vist realimentat per la cultura o moda retro progravepia dels joves i adults que per interegraves nostagravelgic col∙leccionen les liacutenies de joguines de la seva infagravencia En els darrers temps han sorgit botigues especialitzades en la comercialitzacioacute daquest tipus de joguines per al mercat adult Aquests uacuteltims generalment representen personatges de ficcioacute propis del cinema el cogravemic o la televisioacute

Evolucioacute de les joguines

Dins el repertori de jocs tradicionals per als infants lsquofer com si fossin alguacute altrersquo teacute una cagraverrega important Les nenes jugaven a comprar i vendre es fabricaven estris de casa amb materials de lrsquoentorn ndashara aquest costum srsquoanomenaria reciclatgendash o es preparaven per fer de mares amb nines fetes amb pedres com es pot veure al patrimoni del Museu Etnologravegic de Barcelona recollit per Ramon Violant i Simorra Utilitzaven pals peces de roba o en el cas de les classes meacutes benestants algun material comprat com porcellana o cartroacute Tambeacute es creaven peces de guarniment amb materials de lrsquoentorn com les arracades fetes amb cireres o es practicaven jocs de molta habilitat i un alt component relacional com per exemple jugar a tabes fer anar el diagravebolo saltar a corda o a la xarranca

Alice Fairfax amb part de la seva col∙leccioacute de nines c 1913‐1915 Propietat de Samuel Bell Maxey

Els nens per la seva banda tenien un repertori meacutes ampli segons els oficis que els adults practiquessin al seu voltant Per aixograve es fabricaven armes que disparaven per anar a caccedilar o a fer la guerra gagravebies per als animals que atrapaven i aprenien el paper de lrsquoaposta que veien fer als grans en els casinos o bars del poble amb baldufes bales o patacons

Moltes famiacutelies amb recursos volien que un dels seus fills fos capellagrave Per aixograve molts nens rics tenien entre les joguines altars casulles i altres objectes religiosos per lsquojugar

11

a fer missarsquo Quan aquests infants entraven al moacuten laboral continuaven jugant amb tot allograve

que formava part del nou moacuten Un bon exemple drsquoaquest fet soacuten els jocs amb agulles de cap que feien les nenes que treballaven a un taller de costura

Un altre repertori de jocs tradicionals soacuten els que es veuen en un agravembit festiu En aquest cas es pot destacar com enteacuten el poble el concepte de gegravenere Per exemple molts pobles celebren curses de tota mena de rucs bicicletes corrents de recollir pedres o de llums drsquooli

Per Nadal apareixen els quintos o les quines a diferents poblacions Soacuten jocs drsquoatzar en els quals un narrador o lloro va cantant els nuacutemeros que surten Els jugadors tenen uns cartrons i cobreixen els nuacutemeros cantats No obstant aixograve el meacutes interessant eacutes que cada nuacutemero teacute un significat molts cops lsquopicantrsquo que el puacuteblic crida entre grans rialles

I un tercer bloc de jocs tradicionals soacuten aquells que juguen els homes i les dones tradicionalment per separat amb els seus iguals Els homes juguen a cartes o a la morra al bar o a jocs de llanccedilament a un espai ampli

Durant el s XX les joguines van experimentar una ragravepida evolucioacute en paral∙lel a la de la induacutestria i de la tecnologia Es van introduir nous materials en la fabricacioacute de les joguines com el plagravestic i moltes innovacions tecnologravegiques (com els xips) Van aparegraveixer les nines que parlen caminenetc els cotxes dirigits primer amb cable i despreacutes inal∙lagravembrics els Lego Tente Meccano i altres jocs de construccioacute Perograve el que meacutes ha revolucionat el moacuten de

lrsquoentreteniment per nens i joves van ser les consoles de videojocs les primeres molt rudimentagraveries com la Mattel Intellivision han evolucionat fins a arribar a les Playstations WII i Xbox drsquoavui dia

Mostra drsquouna col∙leccioacute de ninots de personatges Disney

Aquest tipus de joguina ha generat un mogut moacuten del col∙leccionisme al seu voltant arribant a pagar un preu molt elevat pels originals dels 7080 Tant pel que fa a nines (Nancy Barbieetc) com cotxes (Scalextrix Hot Wheels) o consoles o mercats potser no tant cars perograve amb molt moviment com Lego Playmobil etc

11

a fer missarsquo Quan aquests infants entraven al moacuten laboral continuaven jugant amb tot allograve

que formava part del nou moacuten Un bon exemple drsquoaquest fet soacuten els jocs amb agulles de cap que feien les nenes que treballaven a un taller de costura

Un altre repertori de jocs tradicionals soacuten els que es veuen en un agravembit festiu En aquest cas es pot destacar com enteacuten el poble el concepte de gegravenere Per exemple molts pobles celebren curses de tota mena de rucs bicicletes corrents de recollir pedres o de llums drsquooli

Per Nadal apareixen els quintos o les quines a diferents poblacions Soacuten jocs drsquoatzar en els quals un narrador o lloro va cantant els nuacutemeros que surten Els jugadors tenen uns cartrons i cobreixen els nuacutemeros cantats No obstant aixograve el meacutes interessant eacutes que cada nuacutemero teacute un significat molts cops lsquopicantrsquo que el puacuteblic crida entre grans rialles

I un tercer bloc de jocs tradicionals soacuten aquells que juguen els homes i les dones tradicionalment per separat amb els seus iguals Els homes juguen a cartes o a la morra al bar o a jocs de llanccedilament a un espai ampli

Durant el s XX les joguines van experimentar una ragravepida evolucioacute en paral∙lel a la de la induacutestria i de la tecnologia Es van introduir nous materials en la fabricacioacute de les joguines com el plagravestic i moltes innovacions tecnologravegiques (com els xips) Van aparegraveixer les nines que parlen caminenetc els cotxes dirigits primer amb cable i despreacutes inal∙lagravembrics els Lego Tente Meccano i altres jocs de construccioacute Perograve el que meacutes ha revolucionat el moacuten de

lrsquoentreteniment per nens i joves van ser les consoles de videojocs les primeres molt rudimentagraveries com la Mattel Intellivision han evolucionat fins a arribar a les Playstations WII i Xbox drsquoavui dia

Mostra drsquouna col∙leccioacute de ninots de personatges Disney

Aquest tipus de joguina ha generat un mogut moacuten del col∙leccionisme al seu voltant arribant a pagar un preu molt elevat pels originals dels 7080 Tant pel que fa a nines (Nancy Barbieetc) com cotxes (Scalextrix Hot Wheels) o consoles o mercats potser no tant cars perograve amb molt moviment com Lego Playmobil etc

12

Col∙leccionar revistes i cogravemics Per entendre els col∙leccionistes de cogravemics i revistes infantils de casa nostra hauriacuteem de fer una mica drsquohistograveria de les publicacions periogravediques del nostre paiacutes donat que moltes de les col∙leccions van molt lligades a revistes que en els seus oriacutegens anaven adreccedilades a un puacuteblic infantil o juvenil Moltes drsquoaquelles publicacions van entretenir a varies generacions de lectors introduint‐los en un moacuten ple de dibuixos i histories Breu histograveria de les revistes i cogravemics al nostre paiacutes (s XVII ndash s XXI)

El oriacutegens de la premsa a Catalunya es remunten al s XVII i al XVIII algunes capccedilaleres com Caxoacuten de Sastre Cathalaacuten (1761) adquireixen certa propularitat No obstant aixograve no eacutes fins al principi del s XX quan apareixen les primeres capccedilaleres modernes Si durant bona part del s XIX lrsquouacutes del catalagrave en les publicacions periogravediques havia estat marginal (el primer full periogravedic en catalagrave eacutes lrsquohumoriacutestic Lo pare Arcagravengel del 1841) el naixement de la consciegravencia nacional va capgirar aquesta situacioacute i va propiciar lrsquoaparicioacute de dos tipus de revista la literagraveria i la popular Les primeres van permetre aglutinar moviments literaris i artiacutestics com la Renaixenccedila amb la revista

Reinaxensa o el modernisme amb PegravelampPloma perograve van ser les revistes satiacuteriques i infantils les que van connectar amb una societat que en proceacutes drsquoindustrialitzacioacute era constituiumlda per un puacuteblic eminentment popular

Revista Pumby de 1967

La popularitat de revistes humoriacutestiques com ara Papitu o Be Negre nomeacutes va ser superada per la revista infantil En Patufet Despreacutes de la guerra civil les publicacions infantils en llengua castellana moltes de les quals van comptar amb col∙laboradors de les anteriors publicacions com Josep Escobar o Opisso es consolidaren com un producte doci molt barat i popular Durant la degravecada dels 40 i 50 es van consolidant una segraverie de publicacions com Pulgarcito dEditorial Bruguera el TBO i Jaimito i Pumby dEditorial Valenciana amb uns personatges que encara avui en dia soacuten recordats especialment en el cas de lEscola Bruguera Des de la fi dels anys seixanta es va desenvolupar una produccioacute progravepia amb la revista Cavall fort a la qual apareix Ot el Bruixot de Picanyol Per altra banda trobem les revistes satiacuteriques com LEsquella de la Torratxa El iexclCu‐Cut El Be Negre o la valenciana La Traca publicacions que no eren considerades de cogravemics sinoacute dhumor gragravefic on es criticava lrsquoactualitat poliacutetica i estaven dirigides clarament a adults Ambdoacutes tipus de publicacioacute perograve coincideixen en el plantejament de lestructura del setmanari on es podia trobar tant pagravegines amb nomeacutes text com drsquoaltres dhumor gragravefic

13

A Catalunya paral∙lelament a lart del cogravemic van establir‐se tambeacute les auques com a art sequumlencial que han conservat els texts a peu de vinyeta sense integrar‐los amb globus en els requadres entre altres particularitats que les caracteritzen

Per altra banda a lestat espanyol es consolida un segon gegravenere el dels quaderns daventures amb personatges com El Guerrero del Antifaz i Roberto Alcaacutezar y Pedriacuten dEditorial Valenciana o El Jabato i El Capitaacuten Trueno dEditorial Bruguera

Pel que fa a la resta del moacuten durant la 2a meitat del s XX adquireixen un gran desenvolupament les escoles argentina belga i japonesa gragravecies a genis del calibre de Heacutector Germaacuten Oesterheld Andreacute Franquin o Osamu Tezuka respectivament

Hem de dir que el moacuten dels col∙leccionistes de cogravemics eacutes un grup a part amb el seu propi moacuten ple de primeres edicions entintats enquadernacions i amb el mateix interegraves i fanatisme que qualsevol bibliogravefil de pro col∙leccionista drsquoincunables

Setmanari satiacuteric El Be Negre

14

Col∙leccionar llibres

El col∙leccionisme de llibres i la bibliofiacutelia soacuten dos conceptes que sempre han estat units fins al punt que ambdoacutes tenen el mateix valor a lrsquohora de definir la figura del bibliogravefil Un bibliogravefil pot no considerar la seva vessant col∙leccionista perograve els seus llibres esdevenen col∙leccioacute Les biblioteques particulars drsquoaquests bibliogravefils normalment estan formades segons les seves activitats literagraveries histograveriques o cientiacutefiques Eacutes a dir soacuten col∙leccions destinades a la salvaguarda dels exemplars i a lrsquoerudicioacute en definitiva unes col∙leccions drsquoestudi Tambeacute eacutes cert que no tots tenen biblioteques especialitzades en les seves afeccions o professions i fora drsquoaquesta agraverea drsquoinfluegravencia les edicions del nostre paiacutes han estat les meacutes representades

Obres de consulta sobre bibliofiacutelia i erudicioacute soacuten el Primer llibre drsquoex‐libris drsquoen Triadoacute de 1906 Contes de Bibliogravefil de 1924 i la revista Bibliofiacutelia (1911‐1920) on recull tota la miscel∙lagravenia escrita per Miquel i Planas sobre bibliofiacutelia i literatura

Aquests bibliogravefils26 soacuten

bull Santiago Brugalla27 dedicada a les arts del llibre i lrsquoenquadernacioacute

bull Jordi Clos egiptologia bull Antonio Cuesta Llibres sobre Filipines

bull Jordi Estruga Historia de la corona drsquoAragoacute i cartes geogragravefiques Litografies i neoxilografia Encuardernacioacute de Santiago Brugalla

bull Miquel Gallegraves llibres drsquohistograveria natural bull Josep M Ginesta jansenisme i literatura universal bull Pelegriacute Haro llibre catalagrave bull Agustiacuten Hernando geografia i cartografia bull Jordi Mantildeosas llibre antic catalagrave bull Guillermo Maacuterquez llibres drsquohistograveria bull Joan Matabosch llibre catalagrave bull Carme Mateu (filla de Miquel Mateu i Pla) Castell de Peralada Col∙leccioacute

cervantina executograveriesetc bull May Muntildeoz Quixots llibres drsquohores incunables i llibres antics bull Albert Obradors llibres de petit format i miniatures bull Oriol Pi de Cabanyes histograveria i literatura catalanes bull Francesc X Puig Rovira llibre il∙lustrat bull Borja de Querol llibres de dret bull Manuel Ribas Piera llibres drsquoarquitectura fins el 1800

15

bull Pablo Salvat eclegravectica amb enquadernacions especials bull Joan Antoni Samaranch esport i gimnagravestica bull Josep M Vilarrasa llibres drsquoart revistes modernistes i llibres drsquoartista bull Xavier Visa Lesperut llibres il∙lustrat catalans cartografia llibres antics

executograveries llibres francesos i llibres drsquohores

Les col∙leccions privades drsquoacceacutes puacuteblic Eduard Toda i Frederic Maregraves

Si les col∙leccions drsquoobres drsquoart han conformat un paisatge de museus les col∙leccions privades de llibres han fet possible la salvaguarda del nostre patrimoni bibliogragravefic Eduard Toda i Guumlell (1855‐1941) i Frederic Maregraves i Deulovol (1893‐1991) oblidant altres noms han estat lrsquoexemple dels bibliogravefils que han distribuiumlt les seves col∙leccions per tota Catalunya La biblioteca drsquoEduard Toda aplegagrave prop de 80000 volums reunits en diferents etapes de la seva vida ja que amb total despreniment feia donacions a moltes institucions i tornava a comenccedilar

Frederic Maregraves va fer donacioacute el 1986 de la seva col∙leccioacute de llibres i de material bibliogragravefic a la Biblioteca de Catalunya col∙leccioacute que esdevindria el ldquoMuseu del Llibre Frederic Maregravesrdquo dins la nostra biblioteca nacional La col∙leccioacute de llibres de Maregraves conteacute tantes meravelles bibliogragravefiques que esmentar‐ne nomeacutes algunes seria una injustiacutecia per al conjunt ja que tota ella representa una fita en la histograveria del llibre per aquesta raoacute Maregraves va voler que la seva col∙leccioacute dins la Biblioteca de Catalunya fos considerada Museu ja que representa un beacute patrimonial

Frederic Maregraves (Portbou 1893‐Barcelona 1991) 12‐2‐1985 AFB

La Biblioteca de Catalunya i les col∙leccions privades

La creacioacute de la Biblioteca de Catalunya no fou proposada com si es tracteacutes drsquouna biblioteca meacutes sinoacute com a la Biblioteca Nacional de Catalunya els fonaments de la qual eren bagravesicament servir per a lrsquoespiritualitat futura de la nacioacute catalana En aquell temps la Biblioteca va rebre importants aportacions algunes tan valuoses com la biblioteca de mossegraven Cinto Verdaguer i el Canccediloner Gil aconseguit gragravecies a la tenacitat drsquoIsidre Bonsoms i a la magnificegravencia drsquoalguns bibliogravefils que van contribuir a la seva compra i posterior donacioacute el 1910 Aquests dos fets meacutes lrsquoadquisicioacute de la biblioteca Aguiloacute propiciaren que tot seguit la societat civil de qualsevol condicioacute

16

volgueacutes aportar mitjanccedilant donatius o vendes el seu gra de sorra per omplir els prestatges de la futura Biblioteca i satisfer aixiacute el desig expressat al primer nuacutemero del seu Butlletiacute que tothom fos col∙laborador de la seva formacioacute

Des drsquoaleshores fins a la data drsquoinauguracioacute de la Biblioteca de Catalunya el 1914 lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans anava cercant i comprant els llibres cientiacutefics i de referegravencia necessaris per poder fer front a lrsquoobertura de la biblioteca de tal manera que el 28 de maig drsquoaquell any en obrir les seves portes despreacutes drsquoun acte solemne tenia unes 25000 obres impreses i 343 manuscrits

Perograve la part meacutes important drsquoingressos de llibres a la Biblioteca de Catalunya va provenir de les donacions i vendes de les col∙leccions particulars de grans bibliogravefils escriptors i poliacutetics catalans com ara les biblioteques de Joan Sardagrave Alexandre de Riquer Miret i Sans que donagrave un dels documents catalans meacutes importants Les Homilies drsquoOrganyagrave Mantildeeacute i Flaquer Narciacutes Verdaguer i Calliacutes Prat de la Riba Felip Pedrell Emili Vilanova Frederic Rahola etc

Altres donacions que va rebre la Biblioteca de Catalunya van ser per exemple la biblioteca de Ferran de Sagarra la col∙leccioacute del bibliogravefil Santiago Espona la donacioacute de la biblioteca particular de lrsquoindustrial litogravegraf i enquadernador Hermenegildo Miralles i la col∙leccioacute de llibres de Frederic Maregraves

Webs relacionades

Biblioteca de Catalunya Exposicioacute virtual drsquoex‐libris

La mostra dels ex‐libris que es presenten doacutena idea de la quantitat de bibliogravefils que han fet donacioacute de les seves col∙leccions Alguns ex‐libris srsquohan fet expressament per a les donacions altres soacuten els que posseiumlen els propietaris i que han passat a formar part de la col∙leccioacute Meacutes de cinquanta ex‐libris que representen el tarannagrave catalagrave de compromiacutes vers les seves institucions

Biblioteca de Catalunya Llibres de Joaquim Miret iSans MCMXX Ex libris que es va fer per acollir lacol∙leccioacute de llibres al 1919 del benefactorJoaquim Miret i Sans (1858‐1919)

17

Col∙leccionar plaques de cava

Ja en ple s XXI una de les col∙leccions meacutes populars a les nostres terres eacutes la de les plaques de cava un objecte petit metagravel∙lic i rodoacute que ve en cada ampolla de cava o escumoacutes que obrim en les nostres celebracions

Aquestes petites peces de metall han desfermat una degraveria col∙leccionista que teacute milers de seguidors

Per entendre millor la seva funcioacute i perquegrave les ampolles de cava es tanquen amb elles farem una mica drsquohistograveria

Placa de cava Monegal Cerdaacute

Breu histograveria28de les plaques de cava

Les plaques i els morrions van ser inventats per Adolphe Jacquesson un fabricant de xampany de Chacirclons‐sur‐Marne que va registrar‐ne la patent l11 de novembre de 1844 Amb anterioritat els taps es fixaven a lampolla mitjanccedilant un cordill

Sembla que la primera motivacioacute de Jacquesson a lhora dinventar la placa i el morrioacute va ser leconogravemica En aquella egravepoca la porositat dels taps permetia que sovint sescapeacutes una part del liacutequid i del gas El xampany soxidava i perdia les seves qualitats Jacquesson es va decidir a fer servir taps dun diagravemetre i duna longitud superiors als dels habitualment utilitzats per a la qual cosa va haver dinventar tambeacute una magravequina que li permeteacutes introduir‐los a la forccedila dins el coll de les ampolles

Resolt aquest primer problema perograve subsistia el fet que amb la humitat de les caves els lligams de cordill que aguantaven els taps moltes vegades es podrien i els taps saltaven expulsats per la pressioacute del gas la qual cosa passava tambeacute pels canvis de temperatura i les manipulacions de quegrave eren objecte les ampolles Llavors Jacquesson va tenir lenginyosa idea de subjectar els taps mitjanccedilant una placa de metall i un morrioacute Es va fixar en les plaques de ferro blanc que sutilitzaven com a reflectors per il∙luminar les caves en va agafar algunes de desllustrades que eren inservibles les va fer tallar en cercles de la mateixa seccioacute que la part superior dels taps i les va fixar a lampolla per mitjagrave de filferros que substituiumlen els cordills

A Catalunya les plaques meacutes antigues soacuten de comenccedilaments de segle XX Soacuten totes entallades eacutes a dir que presenten unes entalles de dimensions considerables per subjectar el morrioacute

Posteriorment a finals dels anys seixanta aquestes entalles redueixen les seves dimensions i donen origen a un tipus de plaques que alguns anomenen retallades per diferenciar‐les de les anteriors

18

Tambeacute podem trobar plaques amb trepats laterals Aquests trepats servien igualment per subjectar els morrions i soacuten luacuteltim pas abans darribar a les plaques actuals en quegrave la mossa teacute les dimensions justes per subjectar el morrioacute

Vocabulari emprat

El clau o botoacute algunes plaques entallades presenten una perforacioacute central que permet la fixacioacute dun petit clauet anomenat tambeacute per alguns botoacute o xinxeta que sol ser daurat i portar una lletra gravada a la cabota

Les plaques estampades en aquest periacuteode que assenyalem totes les plaques eren o beacute llises i anogravenimes o beacute estampades El nom del fabricant i sovint tambeacute alguna marca o petit segell eren estampats a la placa mitjanccedilant un encuny en el mateix moment de fabricar‐les Cada encuny era fruit del treball artesanal dun gravador i logravegicament per molt que shi esforceacutes no hi havia dos encunys iguals A cops la diferegravencia eacutes subtil una lletra lleugerament meacutes petita o meacutes junta Daltres resulta del tot evident el nom junt o el nom separat el tipus de lletra etc En lactualitat es fabriquen poques plaques de cava per aquest procediment

Plaques gravades hi ha un reduiumlt nombre de plaques embotides que ho soacuten de fora endins soacuten les anomenades plaques gravades que amb algunes excepcions solen ser de color coure Nhi ha catalogades nomeacutes deu entre les quals algunes de molt rares i altres de tan interessants com la dAlbet i Noia o la dHuguet Primeres plaques litografiades el proceacutes de la litografia aplicat a la personalitzacioacute de les plaques es va comenccedilar a utilitzar a Franccedila a principis de segle La placa de xampany litografiada meacutes antiga eacutes la del vintage 1906 de Pol Roger

Placa de cava estampada

Sembla ser que les primeres plaques litografiades de Catalunya les va fabricar la firma Bargalloacute de Sant Sadurniacute dAnograveia en una data imprecisa que oscil∙la entre el 1969 i el 1970 quan per encagraverrec de Castellblanch seditagrave la placa nuacutem 0316 de Brut Zero en beix daurat negre i blanc La placa es distingeix daltres de posteriors del mateix fabricant perquegrave els entalls es troben en una posicioacute irregular sense conformar una creu o una aspa

19

Col∙leccionar segells filategravelia

Definicioacute29 Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allograve que teacute relacioacute amb llur col∙leccionisme

Segell bociacute de paper estampat amb una determinada figura i amb indicacioacute del seu import amb el revers engomat per tal que sadhereixi un cop mullat emegraves per una administracioacute postal mdashactualment lemissioacute eacutes monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la monedamdash i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus

Les col∙leccions poden ser drsquoallograve meacutes variades ja que de segells hi ha un munt perograve meacutes que la quantitat eacutes la raresa dels exemplars de la col∙leccioacute el que li doacutena valor a aquesta Alguns segells en particular els que tenen errors dimpressioacute rars perograve coneguts arriben a adquirir un valor comercial molt elevat i soacuten difiacutecils daconseguir

Space Stamps Republic of Burundi Repository San Diego Air and Space Museum Archive

Caracteriacutestiques dels segells

bull Paiacutes tots els segells porten impresa la nacionalitat excepte els de Gran Bretanya que en el seu lloc porten impresa la imatge de la Reina Victograveria en les seves primeres tirades i posteriorment del monarca que governi el Regne Unit bull Dentat molt important eacutes que el segell sigui perfecte amb totes les seves dents bull Marges i centrat un segell ha de tenir la imatge ben centrada i equidistant de les vores bull Redaccioacute generalment porten el nom del dissenyador i lany demissioacute bull Imatge eacutes el motiu del segell el que porta a lafeccionat a col∙leccionar‐lo bull Valor facial el valor del franqueig

19

Col∙leccionar segells filategravelia

Definicioacute29 Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allograve que teacute relacioacute amb llur col∙leccionisme

Segell bociacute de paper estampat amb una determinada figura i amb indicacioacute del seu import amb el revers engomat per tal que sadhereixi un cop mullat emegraves per una administracioacute postal mdashactualment lemissioacute eacutes monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la monedamdash i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus

Les col∙leccions poden ser drsquoallograve meacutes variades ja que de segells hi ha un munt perograve meacutes que la quantitat eacutes la raresa dels exemplars de la col∙leccioacute el que li doacutena valor a aquesta Alguns segells en particular els que tenen errors dimpressioacute rars perograve coneguts arriben a adquirir un valor comercial molt elevat i soacuten difiacutecils daconseguir

Space Stamps Republic of Burundi Repository San Diego Air and Space Museum Archive

Caracteriacutestiques dels segells

bull Paiacutes tots els segells porten impresa la nacionalitat excepte els de Gran Bretanya que en el seu lloc porten impresa la imatge de la Reina Victograveria en les seves primeres tirades i posteriorment del monarca que governi el Regne Unit bull Dentat molt important eacutes que el segell sigui perfecte amb totes les seves dents bull Marges i centrat un segell ha de tenir la imatge ben centrada i equidistant de les vores bull Redaccioacute generalment porten el nom del dissenyador i lany demissioacute bull Imatge eacutes el motiu del segell el que porta a lafeccionat a col∙leccionar‐lo bull Valor facial el valor del franqueig

20

bull Color paper i filigrana hi ha gran varietat de colors papers i filigranes que fan que un segell que sembla igual a un altre sigui diferent bullFormat i dimensions els hi ha quadrats rodons allargats triangulars etc bull Sobrecagraverrega i sobretaxes major valor afegit generalment per motius benegravefics o en franqueig de correu aeri

Sota el terme filategravelia sengloben diverses disciplines i modalitats de col∙leccionisme

bull Filategravelia tegravecnica Consisteix en lestudi i documentacioacute del proceacutes de disseny creacioacute i impressioacute del segell bull Histograveria postal Utilitzacioacute del segell sobre peccedila periacuteodes duacutes anul∙lacions i marques complementagraveries bull Histograveria del correu Decrets disposicions i documents relatius a lorganitzacioacute i funcionament del correu bull Prefilategravelia Correu i marques emprades abans de laparicioacute del segell bull Filategravelia temagravetica Orientada al col∙leccionisme del motiu representat en el segell bull Paiumlsos Col∙leccionisme especialitzat en les emissions dun determinat paiacutes o territori

Breu histograveria dels segells30

Lemissioacute del primer segell semmarca dintre duna reforma del servei de correus britagravenic duta a terme per James Chalmers (1834) i Rowland Hill (1837) Fins aleshores lenviament el pagava el destinatari en funcioacute dels quilogravemetres recorreguts i no pel seu pes i amb la reforma es proposava que lenviament el pagueacutes el remitent segons una tarifa uniforme en funcioacute del pes i no pas del quilometratge

Hill fou lautor dun opuscle en quegrave proposava el franqueig previ de la correspondegravencia titulat Post Office Reform que va donar com a resultat la designacioacute dun comitegrave de la Cambra dels Comuns del Regne Unit laquoencarregat destudiar els tipus i sistemes del franqueig postalraquo Aquest comitegrave va informar favorablement de la proposicioacute de Rowland Hill

Els sobres timbrats (els primers amb un valor d1 i 2 penics) i els segells adhesius els emetria el Govern

Aixiacute eacutes com neix el primer segell de correus del moacuten el famoacutes Penny Black o laquopenic negreraquo de la reina Victograveria

El nou sistema postal va donar uns resultats sorprenents tant que es va triplicar el nombre de cartes en una setmana Nomeacutes el primer dia de venda al puacuteblic es van adquirir 60000 exemplars daquests segells

El nou sistema va trobar una ragravepida acceptacioacute en altres paiumlsos i al cap de pocs anys ja shavia generalitzat arreu

El Penny Black de 1840

21

El segell meacutes petit va ser emegraves per lestat de Boliacutevar

El segell meacutes valuoacutes del moacuten eacutes el 3 Skilling groc de Suegravecia de 1855 El 1996 es va

r meacutes famoacutes i valuoacutes en un segell dEstats Units eacutes el Inverted Jenny i va ocoacuterrer

meacutes curioacutes del moacuten eacutes probablement un que va emetre Bhutan i que en

La Unioacute Postal Universal estableix que als segells que circulin internacionalment ha daparegraveixer el nom de lestat emissor en alfabet llatiacute Daquesta obligacioacute nestagrave exempt el Regne Unit per haver estat el primer a emetren

Curiositats filategraveliques

bull Encara que generalment saccepta que Sir Rowland Hill administrador postal anglegraves va ser linventor del segell les primeres mostres adhesives van ser impreses en 1834 per James Chalmers de Dundee (Escogravecia)

bull Els segells del Regne Unit mai han portat el nom del paiacutes nomeacutes lefiacutegie del sobiragrave El primer que va incorporar una il ∙ lustracioacute addicional va ser el commemoratiu de Wembley emegraves el 23 dabril de 1924

bull Cap segell dels Estats Units porta lefiacutegie duna persona viva encara que molts nord‐americans han estat honrats en vida i han aparegut en els segells daltres paiumlsos Luacutenica excepcioacute va ser el setembre de 1861 amb lemissioacute que representa Jefferson Davis uacutenic president dels Estats Confederats dAmegraverica bull Encara que soacuten les formes que meacutes abunden no tots els segells soacuten quadrats o rectangulars Nhi ha romboiumldals triangulars i fins i tot circulars ovals hexagonals octogonals i de formes irregulars bull El segell meacutes gran que es coneix va ser emegraves per la Xina el 1913 Era de correu urgent i mesurava 248 cm x 7 cm bull(1863‐1866) part dels llavors anomenats Estats Units de Cologravembia Mitjana 8 mm times 95 mm

Segell espanyol modern

bullvendre per 2600000 francs suiumlssos (meacutes de 2 milions de dogravelars americans) Pel seu pes eacutes lobjecte meacutes car del moacuten ja que va costar prop de 71 milions de dogravelars per gram

bull Lerroen lexemplar dun timbre de correu aeri posat a la venda el 14 de maig de 1918 amb la figura dun avioacute invertit El col∙leccionista W T Robey va comprar una fulla que va ser venuda a un comerciant per US $ 15000 Aquest la va vendre al seu torn a un altre col∙leccionista per US $ 20000 El 1979 un bloc de 4 segells de la fulla es va vendre en US $ 500000 Meacutes recentment es van assolir valors de 750000 dogravelars per un sol exemplar

bull El segell realitat eacutes un petit disc musical que reprodueix lhimne nacional del paiacutes

22

bull Quant a materials diferents del paper Portugal va emetre el 2007 un segell realitzat en suro igual que Equador que ho va fer el 2009

bull Fins a 1850 quan van comenccedilar a emetre segells nacionals les ciutats suiumlsses usaven els seus propis segells Les cartes locals portaven nomeacutes un les dirigides a altres ciutats dues

Criteris a seguir per fer una col∙leccioacute de segells

Hi ha uns 250000 segells tipus aixiacute que per tal de limitar la col∙leccioacute podem seguir els seguumlents criteris31

a Geogragravefic quin paiacutes b Cronologravegic sobre segells espanyols srsquoapliquen dos criteris de forma

generalitzada a El posat en circulacioacute abans de 1950 b El posat en circulacioacute despreacutes de 1950 c Des del regnat de Joan Carles I novembre de 1975

c Per lrsquouacutes postal urgents correu aeri segells de tasa segells de telegravegrafs segells benegravefics segells de correu submariacute etc

d Pel seu origen oficials segells carlistes o altres faccions o grups en el govern e Per la seva finalitat ordinaris commemoratius amb sobretaxa f Pel seu estat nous i usats g Per la seva emissioacute h Errors i varietats i Vinyetes publicitat finalitat poliacutetica j ldquoTimbres fiscalesrdquo k Segells urgents l Segells perforats m Impost de guerra n Targetes i sobres

Segell xinegraves actual

23

Col∙leccionar monedespaper moneda numismagravetica

Definicioacute32 Ciegravencia que estudia lorigen i el desenvolupament tant en lespai com en en el temps de la moneda considerant‐la no pas com a simple element de canvi sinoacute com a monument o testimoniatge histograveric social econogravemic i artiacutestic

Moneda Peccedila de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis amb aliatge tiacutetol pes i valor establerts

Parts drsquouna moneda33

o Anvers part principal de la moneda moltes vegades rep el nom de ldquocarardquo o Revers part posterior de la moneda Molts vegades anomenada ldquocreurdquo o Seca lloc de fabricacioacute o Data no sempre en el calendari actual o Llegenda o text informacioacute de qui encunyagrave la moneda o Marca de valor 1 pesseta un dracma etc o Camp part llisa i sense encunyar de la moneda o Exergo liacutenia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la

informacioacute escrita o Marca del gravador qui la va fer i executar el disseny de la moneda o Gragravefila banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda o Llistell vora al voltant de la moneda per protegir‐la del desgast

Mostra de monedes antigues Attic corona del dragoacute incusa romana repuacuteblica romana moneda de Tortosa

Historia de les monedes a Catalunya

El sistema monetari catalagrave fou inicialment monometagravel∙lic (diners dargent despreacutes diners dargent lligat amb coure) i meacutes endavant bimetagravel∙lic (croat dargent floriacute dor) La comptabilitat es feacuteu sempre en diners i llurs muacuteltiples el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous) Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa els sobirans sesforccedilaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables

24

Ladveniment de Felip V el 1700 no modificagrave el sistema monetari Durant la guerra de Successioacute (1705‐14) la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions progravepiament catalanes el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans anomenades pecetes (peceta) o meacutes concretament pecetes carolines fent referegravencia a larxiduc Carles Aquesta denominacioacute popular catalana fou la que sacabagrave imposant lany 1868 per a designar la unitat monetagraveria de lestat Despreacutes de la guerra de Successioacute encara es van fer algunes emissions esporagravediques a Aragoacute (fins el 1719 srsquohi

bateren dinerets) i a Mallorca on fou canviada lheragraveldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces descut batuts fins el 1724 alguns a nom de Lluiacutes I) Tambeacute del 1709 al 1713 es bateren a Valegravencia peces muacuteltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari De fet perograve la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats Com unitat de compte perograve el sistema catalagrave persistiacute fins ben entrat el s XIX

Gala Placiacutedia representada en una moneda drsquoor AFB Ramoacuten Muro

Bitllets de banc El bitllet de banc (o paper moneda) eacutes un mitjagrave de pagament en paper impregraves emegraves generalment per un banc central si beacute histogravericament nha emegraves tambeacute la banca privada Juntament amb les monedes els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns Les monedes sacostumen a fer servir per als exemplars de menys valor mentre que els bitllets soacuten per als de meacutes valor nominal igualment en la majoria de sistemes monetaris la moneda de valor meacutes alt val menys que el bitllet de valor nominal meacutes baix La tegravecnica tiacutepica delaboracioacute i estampacioacute dels bitllets de banc eacutes la calcogragravefica especialment en la variant del gravat a lacer Mesures de seguretat drsquoun bitllet actualment

o Marca drsquoaigua o filigrana o Blanquejador ograveptic o Relleu o Tinta ogravepticament variable

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

21

El segell meacutes petit va ser emegraves per lestat de Boliacutevar

El segell meacutes valuoacutes del moacuten eacutes el 3 Skilling groc de Suegravecia de 1855 El 1996 es va

r meacutes famoacutes i valuoacutes en un segell dEstats Units eacutes el Inverted Jenny i va ocoacuterrer

meacutes curioacutes del moacuten eacutes probablement un que va emetre Bhutan i que en

La Unioacute Postal Universal estableix que als segells que circulin internacionalment ha daparegraveixer el nom de lestat emissor en alfabet llatiacute Daquesta obligacioacute nestagrave exempt el Regne Unit per haver estat el primer a emetren

Curiositats filategraveliques

bull Encara que generalment saccepta que Sir Rowland Hill administrador postal anglegraves va ser linventor del segell les primeres mostres adhesives van ser impreses en 1834 per James Chalmers de Dundee (Escogravecia)

bull Els segells del Regne Unit mai han portat el nom del paiacutes nomeacutes lefiacutegie del sobiragrave El primer que va incorporar una il ∙ lustracioacute addicional va ser el commemoratiu de Wembley emegraves el 23 dabril de 1924

bull Cap segell dels Estats Units porta lefiacutegie duna persona viva encara que molts nord‐americans han estat honrats en vida i han aparegut en els segells daltres paiumlsos Luacutenica excepcioacute va ser el setembre de 1861 amb lemissioacute que representa Jefferson Davis uacutenic president dels Estats Confederats dAmegraverica bull Encara que soacuten les formes que meacutes abunden no tots els segells soacuten quadrats o rectangulars Nhi ha romboiumldals triangulars i fins i tot circulars ovals hexagonals octogonals i de formes irregulars bull El segell meacutes gran que es coneix va ser emegraves per la Xina el 1913 Era de correu urgent i mesurava 248 cm x 7 cm bull(1863‐1866) part dels llavors anomenats Estats Units de Cologravembia Mitjana 8 mm times 95 mm

Segell espanyol modern

bullvendre per 2600000 francs suiumlssos (meacutes de 2 milions de dogravelars americans) Pel seu pes eacutes lobjecte meacutes car del moacuten ja que va costar prop de 71 milions de dogravelars per gram

bull Lerroen lexemplar dun timbre de correu aeri posat a la venda el 14 de maig de 1918 amb la figura dun avioacute invertit El col∙leccionista W T Robey va comprar una fulla que va ser venuda a un comerciant per US $ 15000 Aquest la va vendre al seu torn a un altre col∙leccionista per US $ 20000 El 1979 un bloc de 4 segells de la fulla es va vendre en US $ 500000 Meacutes recentment es van assolir valors de 750000 dogravelars per un sol exemplar

bull El segell realitat eacutes un petit disc musical que reprodueix lhimne nacional del paiacutes

22

bull Quant a materials diferents del paper Portugal va emetre el 2007 un segell realitzat en suro igual que Equador que ho va fer el 2009

bull Fins a 1850 quan van comenccedilar a emetre segells nacionals les ciutats suiumlsses usaven els seus propis segells Les cartes locals portaven nomeacutes un les dirigides a altres ciutats dues

Criteris a seguir per fer una col∙leccioacute de segells

Hi ha uns 250000 segells tipus aixiacute que per tal de limitar la col∙leccioacute podem seguir els seguumlents criteris31

a Geogragravefic quin paiacutes b Cronologravegic sobre segells espanyols srsquoapliquen dos criteris de forma

generalitzada a El posat en circulacioacute abans de 1950 b El posat en circulacioacute despreacutes de 1950 c Des del regnat de Joan Carles I novembre de 1975

c Per lrsquouacutes postal urgents correu aeri segells de tasa segells de telegravegrafs segells benegravefics segells de correu submariacute etc

d Pel seu origen oficials segells carlistes o altres faccions o grups en el govern e Per la seva finalitat ordinaris commemoratius amb sobretaxa f Pel seu estat nous i usats g Per la seva emissioacute h Errors i varietats i Vinyetes publicitat finalitat poliacutetica j ldquoTimbres fiscalesrdquo k Segells urgents l Segells perforats m Impost de guerra n Targetes i sobres

Segell xinegraves actual

23

Col∙leccionar monedespaper moneda numismagravetica

Definicioacute32 Ciegravencia que estudia lorigen i el desenvolupament tant en lespai com en en el temps de la moneda considerant‐la no pas com a simple element de canvi sinoacute com a monument o testimoniatge histograveric social econogravemic i artiacutestic

Moneda Peccedila de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis amb aliatge tiacutetol pes i valor establerts

Parts drsquouna moneda33

o Anvers part principal de la moneda moltes vegades rep el nom de ldquocarardquo o Revers part posterior de la moneda Molts vegades anomenada ldquocreurdquo o Seca lloc de fabricacioacute o Data no sempre en el calendari actual o Llegenda o text informacioacute de qui encunyagrave la moneda o Marca de valor 1 pesseta un dracma etc o Camp part llisa i sense encunyar de la moneda o Exergo liacutenia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la

informacioacute escrita o Marca del gravador qui la va fer i executar el disseny de la moneda o Gragravefila banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda o Llistell vora al voltant de la moneda per protegir‐la del desgast

Mostra de monedes antigues Attic corona del dragoacute incusa romana repuacuteblica romana moneda de Tortosa

Historia de les monedes a Catalunya

El sistema monetari catalagrave fou inicialment monometagravel∙lic (diners dargent despreacutes diners dargent lligat amb coure) i meacutes endavant bimetagravel∙lic (croat dargent floriacute dor) La comptabilitat es feacuteu sempre en diners i llurs muacuteltiples el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous) Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa els sobirans sesforccedilaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables

24

Ladveniment de Felip V el 1700 no modificagrave el sistema monetari Durant la guerra de Successioacute (1705‐14) la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions progravepiament catalanes el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans anomenades pecetes (peceta) o meacutes concretament pecetes carolines fent referegravencia a larxiduc Carles Aquesta denominacioacute popular catalana fou la que sacabagrave imposant lany 1868 per a designar la unitat monetagraveria de lestat Despreacutes de la guerra de Successioacute encara es van fer algunes emissions esporagravediques a Aragoacute (fins el 1719 srsquohi

bateren dinerets) i a Mallorca on fou canviada lheragraveldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces descut batuts fins el 1724 alguns a nom de Lluiacutes I) Tambeacute del 1709 al 1713 es bateren a Valegravencia peces muacuteltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari De fet perograve la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats Com unitat de compte perograve el sistema catalagrave persistiacute fins ben entrat el s XIX

Gala Placiacutedia representada en una moneda drsquoor AFB Ramoacuten Muro

Bitllets de banc El bitllet de banc (o paper moneda) eacutes un mitjagrave de pagament en paper impregraves emegraves generalment per un banc central si beacute histogravericament nha emegraves tambeacute la banca privada Juntament amb les monedes els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns Les monedes sacostumen a fer servir per als exemplars de menys valor mentre que els bitllets soacuten per als de meacutes valor nominal igualment en la majoria de sistemes monetaris la moneda de valor meacutes alt val menys que el bitllet de valor nominal meacutes baix La tegravecnica tiacutepica delaboracioacute i estampacioacute dels bitllets de banc eacutes la calcogragravefica especialment en la variant del gravat a lacer Mesures de seguretat drsquoun bitllet actualment

o Marca drsquoaigua o filigrana o Blanquejador ograveptic o Relleu o Tinta ogravepticament variable

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

22

bull Quant a materials diferents del paper Portugal va emetre el 2007 un segell realitzat en suro igual que Equador que ho va fer el 2009

bull Fins a 1850 quan van comenccedilar a emetre segells nacionals les ciutats suiumlsses usaven els seus propis segells Les cartes locals portaven nomeacutes un les dirigides a altres ciutats dues

Criteris a seguir per fer una col∙leccioacute de segells

Hi ha uns 250000 segells tipus aixiacute que per tal de limitar la col∙leccioacute podem seguir els seguumlents criteris31

a Geogragravefic quin paiacutes b Cronologravegic sobre segells espanyols srsquoapliquen dos criteris de forma

generalitzada a El posat en circulacioacute abans de 1950 b El posat en circulacioacute despreacutes de 1950 c Des del regnat de Joan Carles I novembre de 1975

c Per lrsquouacutes postal urgents correu aeri segells de tasa segells de telegravegrafs segells benegravefics segells de correu submariacute etc

d Pel seu origen oficials segells carlistes o altres faccions o grups en el govern e Per la seva finalitat ordinaris commemoratius amb sobretaxa f Pel seu estat nous i usats g Per la seva emissioacute h Errors i varietats i Vinyetes publicitat finalitat poliacutetica j ldquoTimbres fiscalesrdquo k Segells urgents l Segells perforats m Impost de guerra n Targetes i sobres

Segell xinegraves actual

23

Col∙leccionar monedespaper moneda numismagravetica

Definicioacute32 Ciegravencia que estudia lorigen i el desenvolupament tant en lespai com en en el temps de la moneda considerant‐la no pas com a simple element de canvi sinoacute com a monument o testimoniatge histograveric social econogravemic i artiacutestic

Moneda Peccedila de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis amb aliatge tiacutetol pes i valor establerts

Parts drsquouna moneda33

o Anvers part principal de la moneda moltes vegades rep el nom de ldquocarardquo o Revers part posterior de la moneda Molts vegades anomenada ldquocreurdquo o Seca lloc de fabricacioacute o Data no sempre en el calendari actual o Llegenda o text informacioacute de qui encunyagrave la moneda o Marca de valor 1 pesseta un dracma etc o Camp part llisa i sense encunyar de la moneda o Exergo liacutenia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la

informacioacute escrita o Marca del gravador qui la va fer i executar el disseny de la moneda o Gragravefila banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda o Llistell vora al voltant de la moneda per protegir‐la del desgast

Mostra de monedes antigues Attic corona del dragoacute incusa romana repuacuteblica romana moneda de Tortosa

Historia de les monedes a Catalunya

El sistema monetari catalagrave fou inicialment monometagravel∙lic (diners dargent despreacutes diners dargent lligat amb coure) i meacutes endavant bimetagravel∙lic (croat dargent floriacute dor) La comptabilitat es feacuteu sempre en diners i llurs muacuteltiples el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous) Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa els sobirans sesforccedilaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables

24

Ladveniment de Felip V el 1700 no modificagrave el sistema monetari Durant la guerra de Successioacute (1705‐14) la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions progravepiament catalanes el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans anomenades pecetes (peceta) o meacutes concretament pecetes carolines fent referegravencia a larxiduc Carles Aquesta denominacioacute popular catalana fou la que sacabagrave imposant lany 1868 per a designar la unitat monetagraveria de lestat Despreacutes de la guerra de Successioacute encara es van fer algunes emissions esporagravediques a Aragoacute (fins el 1719 srsquohi

bateren dinerets) i a Mallorca on fou canviada lheragraveldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces descut batuts fins el 1724 alguns a nom de Lluiacutes I) Tambeacute del 1709 al 1713 es bateren a Valegravencia peces muacuteltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari De fet perograve la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats Com unitat de compte perograve el sistema catalagrave persistiacute fins ben entrat el s XIX

Gala Placiacutedia representada en una moneda drsquoor AFB Ramoacuten Muro

Bitllets de banc El bitllet de banc (o paper moneda) eacutes un mitjagrave de pagament en paper impregraves emegraves generalment per un banc central si beacute histogravericament nha emegraves tambeacute la banca privada Juntament amb les monedes els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns Les monedes sacostumen a fer servir per als exemplars de menys valor mentre que els bitllets soacuten per als de meacutes valor nominal igualment en la majoria de sistemes monetaris la moneda de valor meacutes alt val menys que el bitllet de valor nominal meacutes baix La tegravecnica tiacutepica delaboracioacute i estampacioacute dels bitllets de banc eacutes la calcogragravefica especialment en la variant del gravat a lacer Mesures de seguretat drsquoun bitllet actualment

o Marca drsquoaigua o filigrana o Blanquejador ograveptic o Relleu o Tinta ogravepticament variable

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

23

Col∙leccionar monedespaper moneda numismagravetica

Definicioacute32 Ciegravencia que estudia lorigen i el desenvolupament tant en lespai com en en el temps de la moneda considerant‐la no pas com a simple element de canvi sinoacute com a monument o testimoniatge histograveric social econogravemic i artiacutestic

Moneda Peccedila de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis amb aliatge tiacutetol pes i valor establerts

Parts drsquouna moneda33

o Anvers part principal de la moneda moltes vegades rep el nom de ldquocarardquo o Revers part posterior de la moneda Molts vegades anomenada ldquocreurdquo o Seca lloc de fabricacioacute o Data no sempre en el calendari actual o Llegenda o text informacioacute de qui encunyagrave la moneda o Marca de valor 1 pesseta un dracma etc o Camp part llisa i sense encunyar de la moneda o Exergo liacutenia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la

informacioacute escrita o Marca del gravador qui la va fer i executar el disseny de la moneda o Gragravefila banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda o Llistell vora al voltant de la moneda per protegir‐la del desgast

Mostra de monedes antigues Attic corona del dragoacute incusa romana repuacuteblica romana moneda de Tortosa

Historia de les monedes a Catalunya

El sistema monetari catalagrave fou inicialment monometagravel∙lic (diners dargent despreacutes diners dargent lligat amb coure) i meacutes endavant bimetagravel∙lic (croat dargent floriacute dor) La comptabilitat es feacuteu sempre en diners i llurs muacuteltiples el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous) Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa els sobirans sesforccedilaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables

24

Ladveniment de Felip V el 1700 no modificagrave el sistema monetari Durant la guerra de Successioacute (1705‐14) la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions progravepiament catalanes el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans anomenades pecetes (peceta) o meacutes concretament pecetes carolines fent referegravencia a larxiduc Carles Aquesta denominacioacute popular catalana fou la que sacabagrave imposant lany 1868 per a designar la unitat monetagraveria de lestat Despreacutes de la guerra de Successioacute encara es van fer algunes emissions esporagravediques a Aragoacute (fins el 1719 srsquohi

bateren dinerets) i a Mallorca on fou canviada lheragraveldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces descut batuts fins el 1724 alguns a nom de Lluiacutes I) Tambeacute del 1709 al 1713 es bateren a Valegravencia peces muacuteltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari De fet perograve la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats Com unitat de compte perograve el sistema catalagrave persistiacute fins ben entrat el s XIX

Gala Placiacutedia representada en una moneda drsquoor AFB Ramoacuten Muro

Bitllets de banc El bitllet de banc (o paper moneda) eacutes un mitjagrave de pagament en paper impregraves emegraves generalment per un banc central si beacute histogravericament nha emegraves tambeacute la banca privada Juntament amb les monedes els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns Les monedes sacostumen a fer servir per als exemplars de menys valor mentre que els bitllets soacuten per als de meacutes valor nominal igualment en la majoria de sistemes monetaris la moneda de valor meacutes alt val menys que el bitllet de valor nominal meacutes baix La tegravecnica tiacutepica delaboracioacute i estampacioacute dels bitllets de banc eacutes la calcogragravefica especialment en la variant del gravat a lacer Mesures de seguretat drsquoun bitllet actualment

o Marca drsquoaigua o filigrana o Blanquejador ograveptic o Relleu o Tinta ogravepticament variable

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

24

Ladveniment de Felip V el 1700 no modificagrave el sistema monetari Durant la guerra de Successioacute (1705‐14) la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions progravepiament catalanes el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans anomenades pecetes (peceta) o meacutes concretament pecetes carolines fent referegravencia a larxiduc Carles Aquesta denominacioacute popular catalana fou la que sacabagrave imposant lany 1868 per a designar la unitat monetagraveria de lestat Despreacutes de la guerra de Successioacute encara es van fer algunes emissions esporagravediques a Aragoacute (fins el 1719 srsquohi

bateren dinerets) i a Mallorca on fou canviada lheragraveldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces descut batuts fins el 1724 alguns a nom de Lluiacutes I) Tambeacute del 1709 al 1713 es bateren a Valegravencia peces muacuteltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari De fet perograve la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats Com unitat de compte perograve el sistema catalagrave persistiacute fins ben entrat el s XIX

Gala Placiacutedia representada en una moneda drsquoor AFB Ramoacuten Muro

Bitllets de banc El bitllet de banc (o paper moneda) eacutes un mitjagrave de pagament en paper impregraves emegraves generalment per un banc central si beacute histogravericament nha emegraves tambeacute la banca privada Juntament amb les monedes els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns Les monedes sacostumen a fer servir per als exemplars de menys valor mentre que els bitllets soacuten per als de meacutes valor nominal igualment en la majoria de sistemes monetaris la moneda de valor meacutes alt val menys que el bitllet de valor nominal meacutes baix La tegravecnica tiacutepica delaboracioacute i estampacioacute dels bitllets de banc eacutes la calcogragravefica especialment en la variant del gravat a lacer Mesures de seguretat drsquoun bitllet actualment

o Marca drsquoaigua o filigrana o Blanquejador ograveptic o Relleu o Tinta ogravepticament variable

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

25

Breu histograveria dels bitllets a Catalunya Als Paiumlsos Catalans les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814 Meacutes endavant el Banc de Barcelona va posar en circulacioacute bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868 altres bancs locals com el de Reus el Balear i el de Tarragona tambeacute van fer emissions de rals en aquella egravepoca Meacutes endavant un cop creat el Banc dEspanya (1856) diverses societats de cregravedit van emetre obligacions al portador acceptades com a paper moneda La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cegraventims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936‐1939) a causa de lescassetat de monedes de poc valor nominal Les principals consideracions per col∙leccionar Tipus de col∙leccioacute meacutes indicats segons els nostres interessos i economia Forma dadquisicioacute de les monedes o bitllets Eacutes fonamental abans dinvertir en monedabitllet invertir en coneixement sobre la nostra aficioacute Sha de comptar sempre almenys amb un llibre de referegravencia que cobreixi lagraverea dinteregraves desitjada Catalogacioacute valoracioacute i verificacioacute de lautenticitat de la peccedila Manipulacioacute de les col∙leccions Per al correcte maneig i contemplacioacute de les peces es recomana una segraverie destris i objectes

o Un tapet de feltre o material tou similar on situar les peces durant la manipulacioacute

o Un agravelbum o safata per guardar i protegir les peces o Unes pinces o Dues lupes una de mida considerable i duns 10 augments i una altra de

butxaca o Uns sobrets de paper o plagravestic per al transport o per a emmagatzemar les

peces repetides en caixes o Un quadern de notes on apuntarem el que ens va costar la peccedila a qui i quan

es la canviem o ens la van regalar lestat de conservacioacute raresa etc o Una bona llum blanca perquegrave no ens distorsioni els colors o Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Generalitat de Catalunya Josep Obiols 250 pessetes 25091936

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

26

Col∙leccionar minerals i roques La primera col∙leccioacute de tot aficionat a la mineralogia hauria drsquoestar formada per almenys una mostra de les roques i minerals meacutes comuns i representatius La col∙leccioacute aniragrave creixent en nuacutemero dexemplars i en nuacutemero de minerals representats Pot arribar un punt en que el col∙leccionista es vulgui especialitzar dedicant el seus esforccedilos a la recollida de minerals dun tipus determinat per exemple sulfurs sulfats o silicats o duna determinada localitzacioacute geogragravefica per exemple minerals de Catalunya o beacute minerals amb caracteriacutestiques fluorescents darreu del moacuten Per a comenccedilar qualsevol tipus de col∙leccioacute en primer lloc sol ser necessari disposar

duna guia o catagraveleg que ens permeti identificar i ordenar les peces que formaran part de la nostra col∙leccioacute En el cas del col∙leccionisme de minerals el meacutes aconsellable eacutes adquirir un llibre que tracti sobre roques i minerals en el que segur que trobarem tot el que necessitem saber per a poder reconegraveixer i classificar els nostres minerals Una vegada ja estiguem formats en la mategraveria ja podem comenccedilar a aconseguir mostres de minerals per a la nostra col∙leccioacute

Piromorfita 95 times 75 times 65 cm Minas del Horcajo CiudadReal

Els minerals poden adquirir‐se de tres formes 34

o Comprant‐los daquesta forma es poden aconseguir moltes espegravecies de nombrosos llocs del moacuten nomeacutes cal anar a comerccedilos i fires Cal perograve tenir present que els bons exemplars soacuten cars Eacutes convenient prendre precaucions amb materials sintegravetics falsificacions o minerals mal caracteritzats

o Canviant‐los nomeacutes ens donaragrave bons resultats quan es disposi duna bona reserva de material aixograve nomeacutes passa quan es visita sovint una zona mineralogravegica de gran interegraves

o Buscant‐los no hi ha dubte que elaborar una col∙leccioacute buscant els minerals en el camp resulta molt formatiu perograve alhora poden existir algunes restriccions i dificultats pel fet dhaver de realitzar els desplaccedilaments per compte propi A meacutes eacutes convenient caracteritzar els materials recollits cosa que tambeacute es recomana amb els minerals comprats o canviats

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

27

Per aconseguir una col∙leccioacute acceptable es recomana combinar las tres possibilitats procurant comprar nomeacutes aquelles espegravecies que no es troben amb facilitat

Criteri dordenacioacute de la col∙leccioacute

La major part de les col∙leccions segueixen esquemes similars a les classificacions minerals dacord amb els diversos criteris possibles (quiacutemics estructurals geoquiacutemics geogragravefics mixtes etc) En algunes ocasions les col∙leccions consten dexemplars duna sola espegravecie (de diversos hagravebits o procedegravencies) o despegravecies duna classe (sulfurs sulfats carbonats etc) Altres vegades srsquoateacuten a criteris estegravetics o daprofitament de lespai

La forma dexposar la col∙leccioacute depegraven essencialment de lespai disponible Les col∙leccions privades acostumen a ser petites i ocupen espais reduiumlts

Classificacioacute dels minerals35

En lactualitat es coneixen meacutes de 2000 espegravecies de minerals Aquestes es classifiquen segons la seva estructura i composicioacute quiacutemica en 9 classes que es subdivideixen en grups i subclasses Aquestes classes fonamentals i alguns dels seus minerals meacutes comuns soacuten

o Elements nadius Or Argent Coure Mercuri Sofre Diamant

Quars

o Sulfats molibdats i cromats Celestina Barita Guix Wulfenita Cinerita Anglesita Crocoiumlta

o Sulfurs Pirita Galena Calcopirita Bornita Blenda Cinabri Molibdenita o Fosfats arseniats i vanadats Apatita Adamita Piromorfita Turquesa

Vanadinita Vivianita o Halurs Sal Fluorita Atacamita o Silicats Granat Olivi Topazi Epirota Ortosa Albita Vesuviana Turmalina

Beril Dioptasa Mica Prehnita Actinolita Hornblenda Crisocol∙la Talc o Ogravexids i hidrogravexids Quars Cuprita Anatasa Magnetita Hematites Goethita

Cassiterita o Nitrats carbonats i borats Aragonita Calcita Atzurita Malaquita Cerussita

Dolomita o Compostos orgagravenics Ambre

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

28

Col∙leccions a Catalunya La col∙leccioacute Folch va ser reconeguda entre els anys 1960‐1980 (Burchard 1980) com una de les millors col∙leccions de minerals privades del moacuten La seva grandagraveria (meacutes de 15000 exemplars) la qualitat de les peces el gran nombre dexemplars clagravessics ja impossibles daconseguir avui en dia aixiacute com lestil de la col∙leccioacute que sorprenentment eacutes molt modern lhan fet mundialment famosa Podeu realitzar una visita fotogragravefica virtual a la col∙leccioacute Folch

Col∙leccionar postals cartofiacutelia o deltiologiacutea

Postals de lrsquoartista Conxita Oria (1900‐1910) Cap el 1900 es van posar de moda les postal drsquoactrius famoses Autor desconegut AFB

Targeta postal eacutes una targeta de cartroacute que en una cara (lanvers) hi figura una imatge (pot ser fotografia dibuix il∙lustracioacute etc) amb una llegenda o sense ella i a laltra cara (revers) un comunicat notiacutecia esdeveniment o propaganda amb la corresponent data o egravepoca en que va ser feta i a meacutes el franqueig corresponent Es pot dir doncs que eacutes una imatge que comunica en quina egravepoca va ser feta

Col∙leccionisme Nrsquoarriba lrsquoegravepoca daurada a partir de lrsquoany 1900 amb motiu de lrsquoExposicioacute Internacional de Paris el 1899 que va donar un gran impuls a la difusioacute i afeccioacute del col∙leccionisme de targetes postals Drsquoaquiacute van neacuteixer les Societats Cartogravefiles Eacutes a Franccedila on arrela meacutes el col∙leccionisme i on hi ha moltes meacutes Societats Cartogravefiles respecte a drsquoaltres paiumlsos A primers del s XXI nrsquoexisteixen meacutes de 200

29

A Espanya lacuteuacutenica i actual Societat Cartogravefila de lrsquoEstat Espanyol amb meacutes de 30 anys drsquohistograveria eacutes el Cercle Cartogravefil de Catalunya que fa difusioacute de les targetes postals a traveacutes de la seva Revista Cartogravefila

Segraverie es diu aixiacute a un conjunt de targetes postals publicades per un editor que tenen alguna particularitat en comuacute (ex lartista o fotogravegraf la temagravetica etc) Encara que no sempre es doacutena en general cada editor enumera les postals individuals de cada segraverie

Aplicacions o Afegits afegits addicionals que se li fan a la postal per embellir‐la Poden ser de tela vellut plomes flors seques etc

Sencer postal qualsevol peccedila postal (targetes sobres cartes etc) emesa pel Correu postal que porti el segell o valor de franqueig preimpregraves Les primeres targetes postals van aparegraveixer sota la forma de sencer postal

Gruss auss frase en alemany que es tradueix com a Records de o Salutacions de Es diu aixiacute a les postals que combinen aquesta frase amb el nom del lloc i que apareix en postals decorades generalment de vistes Es van publicar en gran quantitat com cromolitografies cap a finals del segle XIX

Relleu efecte tridimensional que tenen algunes postals

Matasegell es tracta duna marca aplicada pel Correu postal sobre el segell per evitar que aquest pugui ser reutilitzat consignant la data i lloc en quegrave una peccedila postal va ser despatxada

Suport material sobre el qual simprimeixen les targetes generalment cartolina perograve tambeacute nrsquohi ha sobre lagravemines metagravel∙liques cel∙luloide etc Parts dun postal36

Front eacutes el costat on estagrave impresa la imatge Dors o Revers eacutes el costat contrari al de la imatge generalment porta indicada

la llegenda Targeta Postal i el nom i adreccedila de leditor de la postal El dors pot ser dividit o sense dividir

Epiacutegraf eacutes el text explicatiu de la imatge Pot estar al capdavant o al dors Bord Es tracta de lespai en blanc entre la imatge i el contorn de la targeta Si la

imatge arriba fins a la perifegraveria es diu que la targeta no teacute vores Contorn perifegraveria de la targeta encara que habitualment tambeacute es denomina

borda pot ser llis o dentat si teacute forma irregular

Tipus de postal

Postal publicitagraveria aquelles postals la finalitat de les quals eacutes donar a conegraveixer un determinat producte o comerccedil

Postal il∙lustrada o artiacutestica aquelles targetes en les quals la imatge de la postal eacutes obra dun artista No es tracta duna imatge fotogragravefica sinoacute duna pintura o dibuix realitzat per un il∙lustrador

30

Postal fotogragravefica o foto‐postal les fotografies revelades pel proceacutes de revelat fotogragravefic normal realitzades com a postals sobre paper fotogragravefic Cap a finals de la degravecada de 1910 comencen popularitzar‐se i a tenir tiratge massiu

Postal doble aquelles postals desplegables que el seu llarg eacutes el doble de lhabitual

Paris Monument a Gambetta 1888

Tipus dimpressioacute

Fototiacutepia eacutes un proceacutes desenvolupat a mitjan segle XIX per reproduir de forma mecagravenica negatius fotogragravefics sobre una emulsioacute sensible a la llum amb bicromat estegraves sobre el cristall o coure a baixos costos i grans volums Aquest procediment permet crear efectes de llum difusa i el seu aspecte eacutes el meacutes semblat a la fotografia Megravetode generalment utilitzat en la impressioacute de les primeres targetes postals

Fotografia real les targetes postals realitzades per aquest megravetode anomenades foto‐postals soacuten en si mateixes fotografies cadascuna realitzada a la cambra fosca pel proceacutes de revelat fotogragravefic normal Es tracta de fotografies destudi o gabinet que les seves imatges en positiu soacuten realitzades sobre paper fotogragravefic amb la llegenda Targeta Postal En la majoria dels casos soacuten uacuteniques o de tiratge summament limitat

Litografia eacutes un proceacutes desenvolupat a la fi del segle XVIII que es basa en les propietats de immiscibilitat entre laigua i loli Consisteix en dibuixar sobre una pedra calcagraveria la imatge desitjada amb un material gras (cera betum etc) acabat el dibuix saplica una fina pel∙liacutecula de goma aragravebiga sobre la superfiacutecie que es fixa amb agravecid niacutetric Despreacutes es renta amb aigua i amb un corroacute sentinta la pedra de manera que la tinta solament quedaragrave adherida a les zones que

31

pregraveviament han estat tractades amb mategraveria grassa El dibuix despreacutes sestampa en paper utilitzant una premsa Una variant daquest megravetode eacutes el procediment offset o dimpressioacute indirecta on la pedra litogragravefica eacutes reemplaccedilada per una lagravemina metagravel∙lica enrotllada a un cilindre que copia la imatge a un altre cilindre de goma que al seu torn la imprimeix en el paper que circula en forma contiacutenua entre aquest i un altre cilindre de suport o de pressioacute

Cromolitografia es tracta duna litografia en colors Lartista dibuixa la part de la imatge corresponent a cada color en una pedra litogragravefica diferent que despreacutes sentintaragrave amb el color escollit Com en el proceacutes destampat en superposar dos colors sobteacute un tercer sha de tenir ben clar com ha de veures la imatge final per saber com descompondre el dibuix en aquestes diferents parts i calcular el nombre de matrius necessagraveries La majoria de les targetes postals del tipus Salutacions de soacuten fetes amb aquest procediment

Egravepoques de la targeta postal per a la seva classificacioacute37 Segons lrsquoegravepoca drsquoedicioacute des de 1880 fins a finals de segle srsquoanomenen incunables Des de 1900 fins a final de la Primera Guerra Europea (1918) es considera lrsquoEdat drsquoOr de la targeta postal Drsquoaquesta data fins 1975 eacutes la targeta postal semi‐moderna i des drsquoaleshores es consideren modernes Malgrat tot aixograve i de manera generalitzada es consideren antigues les de format 14 x 9cm i semi‐modernes i modernes les de mides superiors

32

Col∙leccionar baralles de cartes Qui no ha jugat mai a cartes Eacutes un ritual comuacute a moltes famiacutelies i grups drsquoamics reunir‐se al voltant drsquouna taula i jugar a la Brisca el Tute el Pogravequer Bacaragrave Truc etc Molts coneixem diferents tipus de baralles de cartes lrsquoespanyola la francesa les exclusives de jocs concrets etc Alguna que altra vegada a la nostra vida hem jugat amb alguna drsquoelles perograve hi ha gent que a meacutes de jugar li agraden com a objecte de col∙leccioacute Per cada tipus de baralla hi ha moltes variants estegravetiques i si canviem de paiacutes hi ha diferents models aixograve sense tenir en compte les que es fan simplement per a col∙leccionistes amb una estegravetica acurada i uns dissenys especials Com potser ja ha dit alguacute per cada paiacutes un joc per cada joc una baralla per cada baralla meacutes drsquoun model Per aixograve col∙leccionar baralles pot ser apassionant trobar diferents baralles drsquoegravepoques paiumlsos o estegravetiques diferents pot ser una passioacute per tota una vida

Baralla de cartes de monuments

Breu histograveria de les cartes de joc38

Els oriacutegens dels jocs de cartes no resulten del tot clars sembla provat que els naips van comenccedilar en primer lloc a utilitzar‐se com a instrument per endevinar i meacutes tard com a entreteniment popular Tanmateix podem assegurar amb tota fermesa que aquesta invencioacute igual que els daus i els escacs procedeix dOrient No obstant aixograve soacuten diverses les nacions que satribueixen la invencioacute daquest joc Els hinduacutes i els perses remunten la seva invencioacute als temps biacuteblics i els agraverabs ja usaven la baralla o naip com lrsquoanomenaven al s XIII Va ser segurament dAragravebia on els cavallers de les Croades van conegraveixer per primera vegada aquest joc i el van introduir a Europa Possiblement els jocs de cartes es van comenccedilar a practicar a Europa cap al s XIV Aquest joc va arribar a tal nivell de popularitat i furor que el seu uacutes va ser prohibit a moltes nacions

31

pregraveviament han estat tractades amb mategraveria grassa El dibuix despreacutes sestampa en paper utilitzant una premsa Una variant daquest megravetode eacutes el procediment offset o dimpressioacute indirecta on la pedra litogragravefica eacutes reemplaccedilada per una lagravemina metagravel∙lica enrotllada a un cilindre que copia la imatge a un altre cilindre de goma que al seu torn la imprimeix en el paper que circula en forma contiacutenua entre aquest i un altre cilindre de suport o de pressioacute

Cromolitografia es tracta duna litografia en colors Lartista dibuixa la part de la imatge corresponent a cada color en una pedra litogragravefica diferent que despreacutes sentintaragrave amb el color escollit Com en el proceacutes destampat en superposar dos colors sobteacute un tercer sha de tenir ben clar com ha de veures la imatge final per saber com descompondre el dibuix en aquestes diferents parts i calcular el nombre de matrius necessagraveries La majoria de les targetes postals del tipus Salutacions de soacuten fetes amb aquest procediment

Egravepoques de la targeta postal per a la seva classificacioacute37 Segons lrsquoegravepoca drsquoedicioacute des de 1880 fins a finals de segle srsquoanomenen incunables Des de 1900 fins a final de la Primera Guerra Europea (1918) es considera lrsquoEdat drsquoOr de la targeta postal Drsquoaquesta data fins 1975 eacutes la targeta postal semi‐moderna i des drsquoaleshores es consideren modernes Malgrat tot aixograve i de manera generalitzada es consideren antigues les de format 14 x 9cm i semi‐modernes i modernes les de mides superiors

32

Col∙leccionar baralles de cartes Qui no ha jugat mai a cartes Eacutes un ritual comuacute a moltes famiacutelies i grups drsquoamics reunir‐se al voltant drsquouna taula i jugar a la Brisca el Tute el Pogravequer Bacaragrave Truc etc Molts coneixem diferents tipus de baralles de cartes lrsquoespanyola la francesa les exclusives de jocs concrets etc Alguna que altra vegada a la nostra vida hem jugat amb alguna drsquoelles perograve hi ha gent que a meacutes de jugar li agraden com a objecte de col∙leccioacute Per cada tipus de baralla hi ha moltes variants estegravetiques i si canviem de paiacutes hi ha diferents models aixograve sense tenir en compte les que es fan simplement per a col∙leccionistes amb una estegravetica acurada i uns dissenys especials Com potser ja ha dit alguacute per cada paiacutes un joc per cada joc una baralla per cada baralla meacutes drsquoun model Per aixograve col∙leccionar baralles pot ser apassionant trobar diferents baralles drsquoegravepoques paiumlsos o estegravetiques diferents pot ser una passioacute per tota una vida

Baralla de cartes de monuments

Breu histograveria de les cartes de joc38

Els oriacutegens dels jocs de cartes no resulten del tot clars sembla provat que els naips van comenccedilar en primer lloc a utilitzar‐se com a instrument per endevinar i meacutes tard com a entreteniment popular Tanmateix podem assegurar amb tota fermesa que aquesta invencioacute igual que els daus i els escacs procedeix dOrient No obstant aixograve soacuten diverses les nacions que satribueixen la invencioacute daquest joc Els hinduacutes i els perses remunten la seva invencioacute als temps biacuteblics i els agraverabs ja usaven la baralla o naip com lrsquoanomenaven al s XIII Va ser segurament dAragravebia on els cavallers de les Croades van conegraveixer per primera vegada aquest joc i el van introduir a Europa Possiblement els jocs de cartes es van comenccedilar a practicar a Europa cap al s XIV Aquest joc va arribar a tal nivell de popularitat i furor que el seu uacutes va ser prohibit a moltes nacions

32

Col∙leccionar baralles de cartes Qui no ha jugat mai a cartes Eacutes un ritual comuacute a moltes famiacutelies i grups drsquoamics reunir‐se al voltant drsquouna taula i jugar a la Brisca el Tute el Pogravequer Bacaragrave Truc etc Molts coneixem diferents tipus de baralles de cartes lrsquoespanyola la francesa les exclusives de jocs concrets etc Alguna que altra vegada a la nostra vida hem jugat amb alguna drsquoelles perograve hi ha gent que a meacutes de jugar li agraden com a objecte de col∙leccioacute Per cada tipus de baralla hi ha moltes variants estegravetiques i si canviem de paiacutes hi ha diferents models aixograve sense tenir en compte les que es fan simplement per a col∙leccionistes amb una estegravetica acurada i uns dissenys especials Com potser ja ha dit alguacute per cada paiacutes un joc per cada joc una baralla per cada baralla meacutes drsquoun model Per aixograve col∙leccionar baralles pot ser apassionant trobar diferents baralles drsquoegravepoques paiumlsos o estegravetiques diferents pot ser una passioacute per tota una vida

Baralla de cartes de monuments

Breu histograveria de les cartes de joc38

Els oriacutegens dels jocs de cartes no resulten del tot clars sembla provat que els naips van comenccedilar en primer lloc a utilitzar‐se com a instrument per endevinar i meacutes tard com a entreteniment popular Tanmateix podem assegurar amb tota fermesa que aquesta invencioacute igual que els daus i els escacs procedeix dOrient No obstant aixograve soacuten diverses les nacions que satribueixen la invencioacute daquest joc Els hinduacutes i els perses remunten la seva invencioacute als temps biacuteblics i els agraverabs ja usaven la baralla o naip com lrsquoanomenaven al s XIII Va ser segurament dAragravebia on els cavallers de les Croades van conegraveixer per primera vegada aquest joc i el van introduir a Europa Possiblement els jocs de cartes es van comenccedilar a practicar a Europa cap al s XIV Aquest joc va arribar a tal nivell de popularitat i furor que el seu uacutes va ser prohibit a moltes nacions

33

De fet la histograveria deixa clara constagravencia que el 1331 aquesta forma dentreteniment gaudia de cert arrelament a Espanya ja que justament aquest any Alfons XI va prohibir als cavallers de lrdquoOrden de la Bandardquo per ell creada que intervinguessin en

partides de cartes Posteriorment el 1387 Joan I aniria molt meacutes lluny en prohibir per ordenanccedila la pragravectica generalitzada dels jocs de cartes No obstant aixograve els periacuteodes de persecucioacute i censura no poden malbaratar una forma de diversioacute que podia proporcionar a meacutes importants beneficis econogravemics Com no podia ser duna altra manera els governants no van trigar a adonar‐sen i lEstat va actuar ragravepidament en aquest proceacutes Aixiacute el 1543 sestipula que ninguacute pugui entrar cartes a Espanya per donar

un any meacutes tard lexclusiva de vendes al banquer de Medina i imposar al s XVII limpost conegut com renda de cartes

Edvard i Nina Grieg jugant a cartes amb tres amics Nadal 1887 Leipzig Original dels Arxius Edvard Grieg de la Biblioteca Puacuteblica de Bergen

Tanmateix cap de les limitacions ni dels controls instaurats impedeix que ja al segle XIV els jocs de cartes siguin un passatemps habitual a Espanya i que en clubs privats cases particulars i casinos es matin les hores amb el megravetode doci meacutes popular inventat per lhome Els Siacutembols i Significats de les Cartes Hi ha qui assegura que les 52 cartes de la baralla representen les setmanes de lany les 12 figures els signes zodiacals les 13 cartes de cada pal els 13 mesos lunars i les quatre estacions Malgrat aixograve aquesta teoria eacutes bastant improbable tenint en compte que despreacutes del temps transcorregut haurien dhaver vist afectades per mutacions en els seus siacutembols i formes Una mica meacutes creiumlble eacutes la consideracioacute que els pals de la baralla tenen significacions molt meacutes concretes Segons aquest criteri en la Baralla Espanyola de 48 naips dividits en els quatre siacutembols apuntats Ors = comerccedil Espases = la noblesa i lexegravercit Bastos = lagricultura o estat pla Copes = la religioacute

34

Cada segraverie eacutes de dotze cartes cadascuna numerades des de luacute (conegut com a As) fins al dotze Aquesta uacuteltima carta i les dues anteriors eacutes a dir lrsquo11 i el 10 es coneixen pels noms de Rei Cavall i Sota respectivament La Baralla Francesa (tambeacute anomenada Baralla Americana) es compon de 52 cartes dividides tambeacute en quatre pals que reben la denominacioacute de Pica Tregravevol Diamant i Cor El simbolisme daquests pals eacutes per lestil de lespanyol ja que els cors representen a lEsgleacutesia els diamants emblema de riquesa a laristocragravecia els tregravevols a lexegravercit i les piques als obrers

35

Associacionisme

El fet associatiu eacutes una constant a la vida catalana A partir de xarxes socials amicals veiumlnals i de relacions humanes sorgides per les causes meacutes diverses

Els impulsos drsquoaquestes xarxes socials es troben tant en lrsquoagravensia de coneixement com en lrsquoestiacutemul a la creacioacute o la pragravectica drsquoactivitats concretes perograve tambeacute en la formacioacute drsquouna consciegravencia col∙lectiva a partir de formes o expressions quotidianes de la vida com a elements essencials de la cultura popular

Histogravericament el caragravecter i els interessos drsquoaquestes associacions han determinat tambeacute el model que han seguit les entitats lrsquoateneiacutestic adreccedilat a elevar el nivell cultural dels obrers o el recreatiu per fomentar la celebracioacute drsquoactivitats luacutediques i drsquoesbarjo

Per tot aixograve avui dia hi ha moltes associacions dedicades al moacuten del col∙leccionisme hi ha dedicades a un objecte en concret i hi ha de meacutes universals que simplement agrupen a un col∙lectiu de persones aficionades a col∙leccionar encara que les seves col∙leccions tinguin poc a veure

Les evolucions tecnologravegiques han transformat els circuits de difusioacute i modifiquen els hagravebits de comportament social Els punts de trobada presencial dels estatges associatius ja no soacuten essencials per al manteniment de lrsquoactivitat que srsquoha suplert parcialment per trobades virtuals

Col∙leccioacute de rajoles drsquooficis de la segraverie blava de la margarida Barcelona Mitjan s XVII‐ principi s XVIII Museu de ceragravemica de Barcelona Algunes de les que hem recollit soacuten

‐ Asociacioacuten catalana de coleccionismo de uniformes histoacutericos

‐ Asociacioacuten de Coleccionistas Privados de Arte Contemporaacuteneo

‐ Asociacioacuten espantildeola de coleccinistas de loteria

‐ Associacioacute Catalana de Col∙leccionisme

‐ Associacioacute col∙leccionistes plaques de cava

‐ Associacioacute de Col∙leccionistes de Plaques de Cava de Bagagrave

‐ Associacioacute de Professionals i Amics del Col∙leccionisme (ASPAC)

‐ Associacioacute Filategravelica de Col∙leccionisme de Sant Feliu de Guiacutexols

35

Associacionisme

El fet associatiu eacutes una constant a la vida catalana A partir de xarxes socials amicals veiumlnals i de relacions humanes sorgides per les causes meacutes diverses

Els impulsos drsquoaquestes xarxes socials es troben tant en lrsquoagravensia de coneixement com en lrsquoestiacutemul a la creacioacute o la pragravectica drsquoactivitats concretes perograve tambeacute en la formacioacute drsquouna consciegravencia col∙lectiva a partir de formes o expressions quotidianes de la vida com a elements essencials de la cultura popular

Histogravericament el caragravecter i els interessos drsquoaquestes associacions han determinat tambeacute el model que han seguit les entitats lrsquoateneiacutestic adreccedilat a elevar el nivell cultural dels obrers o el recreatiu per fomentar la celebracioacute drsquoactivitats luacutediques i drsquoesbarjo

Per tot aixograve avui dia hi ha moltes associacions dedicades al moacuten del col∙leccionisme hi ha dedicades a un objecte en concret i hi ha de meacutes universals que simplement agrupen a un col∙lectiu de persones aficionades a col∙leccionar encara que les seves col∙leccions tinguin poc a veure

Les evolucions tecnologravegiques han transformat els circuits de difusioacute i modifiquen els hagravebits de comportament social Els punts de trobada presencial dels estatges associatius ja no soacuten essencials per al manteniment de lrsquoactivitat que srsquoha suplert parcialment per trobades virtuals

Col∙leccioacute de rajoles drsquooficis de la segraverie blava de la margarida Barcelona Mitjan s XVII‐ principi s XVIII Museu de ceragravemica de Barcelona Algunes de les que hem recollit soacuten

‐ Asociacioacuten catalana de coleccionismo de uniformes histoacutericos

‐ Asociacioacuten de Coleccionistas Privados de Arte Contemporaacuteneo

‐ Asociacioacuten espantildeola de coleccinistas de loteria

‐ Associacioacute Catalana de Col∙leccionisme

‐ Associacioacute col∙leccionistes plaques de cava

‐ Associacioacute de Col∙leccionistes de Plaques de Cava de Bagagrave

‐ Associacioacute de Professionals i Amics del Col∙leccionisme (ASPAC)

‐ Associacioacute Filategravelica de Col∙leccionisme de Sant Feliu de Guiacutexols

36

‐ Cercle Catalagrave de Col∙leccionisme

‐ Club Coca‐Cola

‐ Club Espantildeol de Coleccionistas de Estampillas

‐ Col∙leccionisme de bosses de sucre

‐ El Troc

‐ Federacioacute Catalana de Societats Filategraveliques

‐ Grup Filategravelic i del Col∙leccionisme de Palma de Mallorca

‐ Sociedad Filateacutelica y Numismaacutetica de Tarragona

‐ Asociacioacuten espantildeola de coleccionismo e investigacioacuten del naipe (ASESCOIN)

‐ Asociacioacuten espantildeola de coleccionistas de playmobil

‐ Associacioacute de bibliogravefils de Barcelona

37

Bibliografia bull Aracil Francisco La Filatelia queacute y coacutemo coleccionar Madrid Edifil 2003

bull Bajeacuten Luis Miguel Un Heacuteroe en zapatillas Pedro Martiacutenez Baselga y su museo de juegos y juguetes infantiles Zaragoza Instituto Aragoneacutes de Antropologiacutea DL 2004

bull Bonaventura Bassegoda (ed) Col∙leccionistes col∙leccions i museus episodis de la histograveria del patrimoni artiacutestic de Catalunya Bellaterra [etc] Universitat Autogravenoma de Barcelona [etc] 2007

bull Boronat i Trill Maria Josep La Poliacutetica dadquisicions de la Junta de Museus 1890‐1923 Barcelona Junta de Museus de Catalunya Abadia de Montserrat 1999

bull Borragraves Maria Lluiumlsa Coleccionistas de arte en Catalunya Barcelona La Vanguardia [198‐]

bull Carrasco Marqueacutes Martiacuten Las Tarjetas postales ilustradas de Espantildea circuladas en el siglo XIX Madrid Edifil 2004

bull Cinc segles de numismagravetica catalana exposicioacute commemorativa del 75 aniversari del Gabinet Numismagravetic de Catalunya del 14 de juny de 2007 al 4 de maig de 2008 [catagraveleg de lexposicioacute] Barcelona MNAC Museu Nacional dArt de Catalunya 2007

bull Col∙leccions privades llibres singulars Barcelona Biblioteca de Catalunya 2005( Catagraveleg de lexposicioacute celebrada a la Biblioteca de Catalunya amb motiu de lAny del Llibre i la Lectura)

bull Conde Javier Lo tengo no lo tengo [los cromos historia de una ilusioacuten] [Madrid] Espasa Calpe cop 1998

bull Crestin‐Billet Freacutedeacuterique Playing cards Paris Flammarion cop 2002

bull Doc Pertinaz Homo collector colecciones extravagantes coleccionistas exceacutentricos Barcelona Futura DL 1996

bull El Culto al objeto de la vida cotidiana a la coleccioacuten Barcelona Associacioacute per a lEstudi del Moble Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura Museu de les Arts Decoratives DL 2009 direccioacute i coordinacioacute Mogravenica Piera Ana Shelly i Jordi Marsal

bull Femke van Eijk Fashion accessories = modeaccessoires = accessori moda = accessoires de mode = accesorios de moda = acessoacuterios de moda Amsterdam [etc] The Pepin Press cop 2006

bull Garcia i Sastre Andrea A Els Museus dart de Barcelona antecedents gegravenesi i desenvolupament fins lany 1915 Barcelona Abadia de Montserrat 1997

38

bull Granger Neill Guiacutea para coleccionar sellos Valencia La Maacutescara cop 1992

bull Hillebrand Rudolf Photographica the fascination with classic cameras Atglen Schiffer 2000

bull Hiriart Berta Coleccioacuten de colecciones notas sobre nuestra aficioacuten a las cosas Meacutexico [etc] Paidoacutes 2002

bull Hofer Margaret K The Games we played the golden age of board amp table games New York Princeton Architectural Press 2003

bull Jocs amp joguets Museu del Joguet de Catalunya Figueres Sant Lluiacutes Triangle Postals 1998

bull Jordi Viader Riera amb lassesorament de Josep Baltagrave i Maria Carrascosa i la col∙laboracioacute de Xavier Aacutelvarez [et al] Catagraveleg de plaques de cava i vins escumosos Barcelona BBBBeumer 1998‐

bull Juguete y siglo XX [historia del juguete en Espantildea durante el Siglo XX] [Barcelona] Just DL 2001

bull Karp Marilynn Gelfman In flagrante collecto caught in the act of collecting New York Abrams cop 2006

bull Maregraves i Deulovol Frederic El Mundo fascinante del coleccionismo y de las antiguumledades memoacuterias de la vida de un coleccionista [Barcelona] Museu Frederic Maregraves de Barcelona DL 2000

bull Montaner Amoroacutes Juan Curso de numismagravetica [las monedas espantildeolas a traveacutes del tiempo] [Valencia] Expo galeriacutea DL 2007

bull Museu Nacional dArt de Catalunya Guia numismagravetica

bull Museu Tegravextil i dIndumentagraveria de Barcelona Col∙leccioacute Rocamora Museo de Indumentaria Coleccioacuten Rocamora [Barcelona] Ayuntamiento de Barcelona Delegacioacuten de Servicios de Cultura Museos de Arte DL 1970

bull Osborne Peggy Ann Fun buttons with price guide Atglen Schiffer cop 1994

bull Padroacutes Enric El Coleccionismo en el mundo de la pesca [Sl] Enric Padroacutes 2006

bull Pi i Arimon Andreu Avelliacute Barcelona antigua y moderna descripcioacuten e historia de esta ciudad desde su fundacioacuten hasta nuestros diacuteas Barcelona Imp Gorchs 1854

bull Schumann Walter Manual para coleccionistas de rocas y minerales coacutemo buscarlos conservarlos y clasificarlos Barcelona Omega cop 1997

bull Zillner Dian International dollhouses and accessories 1880s to 1980s Atglen Schiffer cop 2003

39

Webgrafia

Col∙leccionisme drsquoart a Espanya

bull Biblioteca digital drsquohistograveria de lrsquoart hispagravenic

bull Col∙leccionistes drsquoart (viacutedeo)

bull Fira col∙leccionisme drsquoart a Rubi

bull ARCO

bull Plataforma Web per col∙leccionistes drsquoart Aquesta plataforma va ser creada el 2008 entre Berliacuten i Stuttgart i els seus fundadors soacuten col∙leccionistes en actiu lobjectiu eacutes que altres puguin construir una xarxa de contactes per intercanviar informacioacute sobre art contemporani artistes galeries fires dart etc i on a meacutes poden presentar la seva progravepia col∙leccioacute i fer votacions de galeries

bull Guia practica per col∙leccionar art

Col∙leccionisme de cinema

bull Museu del cinema girona

bull Col∙leccioacute de cartells de cinema

Col∙leccionisme de joguines

bull Museu del joguet de Catalunya Figueras

bull Clicks de famobil

Col∙leccionisme de llibres

bull El col∙leccionisme privat i els museus de Barcelona

bull httpwwwpublicacionsbcnesbmm55ct_qc08htm

bull Col∙leccionistes httplosbuhosdeawablogspotcomessearchupdated‐min=2011‐01‐01T000000‐0800ampupdated‐max=2012‐01‐01T000000‐0800ampmax‐results=2

bull Frases sobre bibliofiacutelia

httpbiblioaprenentwordpresscom20121117frases‐sobre‐bibliofilia‐303

40

Col∙leccionisme de plaques de cava

bull Museu plaques de cava

Col∙leccionisme de monedes

bull Historia de la peseta

Col∙leccionisme de minerals

bull httpmineralsgispertblogspotcomes201012tornar‐colleccionarhtml

bull httpwwwmineralspaulicomwebpresentacionphplang=ca

bull httpwwwmineralogiaes

bull Museu de ciegravencies naturals de Barcelona Col∙leccioacute de minerals

bull Col∙leccioacute Folch

Col∙leccionisme de postals

bull Webs de col∙leccionistes

httpfilateliaactivaforoactivosnetf22‐cartofilia‐o‐coleccionismo‐de‐postales‐postcards

Col∙leccionisme de baralles

bull Article sobre Fournier

bull Historia sobre les cartes i baralles

bull Entrevista a un col∙leccionista

bull Museu del naipe

bull Museo de la baraja

Col∙leccionisme de segells

bull Correos

bull Postoffice ( Correos UK)

bull USPS ( Correos USA)

41

Notes i apunts

1 Enciclopegravedia catalana 2 Extret de Viquipegravedia3 httpsitibiterraleviswordpresscom4 Extret de culturcat 5 Enciclopegravedia catalana 6 La Biblioteca Museu Victor Balaguer pertany a la Biblioteca de Catalunya La col∙leccioacute que Victor Balaguer cediacute fou drsquouns 22000 volums amb llibres de gairebeacute totes les especialitats 7 Diposit digital drsquoalbums de la UAB Album de la coleccioacuten de Francisco Miquel y Badia principalmente en mobiliario ceragravemica y vidrieria

Autor Puiggariacute i Llobet Josep 1821‐1903 Editor Imprenta de Jaime Jepuacutes Any 1888 Tipus de document Catagravelegs Mategraveria Col∙leccionisme Biblioteca Col∙leccioacute particular Resum Catagraveleg dedicat a la col∙leccioacute particular de Francesc Miquel i Badia (1840‐1899) amb fotografies (heliogravats) i text de Josep Puiggariacute La col∙leccioacute compregraven pintures mobles ceragravemica vidres i teixits Forma part de la col∙leccioacute drsquoobres editades per la institucioacute privada Asociacioacuten Artiacutestico‐Arqueoloacutegica Barcelonesa promotora de lrsquoestudi de lrsquoart antic Id 122

8 La poliacutetica drsquoadquisicions de la junta de Museus 1890‐1923 Maria Josep Boronat i Trill Gabinet Cabot Constava de meacutes drsquouna dotzena de taules pintades la majoria flamenques i alguna de catalana italiana o espanyola diverses pintures sobre llenccedil algunes escultures en fusta alabastre i terra cuita dues arquetes de marqueteria i la notable col∙leccioacute de vidres‐ catalans en la major part i alguns de venecians espanyols i alemanys 9 Extret Viquipegravedia Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona fou un museu de la ciutat de Barcelona ubicat al desaparegut Palau de les Belles Arts El seu objectiu inicial era compilar les diferents col∙leccions dart de lAjuntament i el seu primer president fou Josep Lluiacutes Pellicer La seva col∙leccioacute fou la base de la futura col∙leccioacute del Museu Nacional dArt de Catalunya

42

10 Museus drsquoart de Barcelona Andrea A Garcia I Sastre Pi i Arimon Andreu Avelliacute Barcelona antigua y moderna descripcioacuten e historia de esta ciudad desde su fundacioacuten hasta nuestros diacuteas Barcelona Imp Gorchs 1854 p 234 vol II descripcioacuten col∙leccioacute

11 Casa estruch i museu de larmeria placcedila catalunya (1887‐1901)

Bassegoda i Lugas B Col∙leccionists col∙leccions i museus 12 httpwwwfestacatalunyacatarticles‐mostra‐2813‐cat‐casa_museu_santacana_lenrajolada_a_martorellhtm 13 Alt directiu drsquouna empresa tegravextil En la seva col∙leccioacute dominen clarment uns noms els grans representatn de la pintura modernista Santiago Rusintildeol ( 11quadres) Ramon Casas( 22 quadres) Isidre Nonell( 13quadres) Joaquim Mir( 13quadres) Martiacute Alsina( 15quadres) Joaquim Vayreda( 13quadres) i altres pintors Va llegar la seva col∙leccioacute a lrsquoAbadia de Montserrat Bassegoda i Lugas B Col∙leccionists col∙leccions i museus Pag 268 Article La donacioacute Sala 30 anys 14 Comenccedila la col∙leccioacute lrsquoany 1927 La formen escultures ceragravemiques i pintures drsquoartistes catalans de prestigi reconegut Amb aquesta iniciativa referma la seva estimacioacute pel paiacutes i la seva voluntat de transmetre a les generacions futures els seus valors Fins la seva mort a lrsquoany 1981 cultiva un interegraves sense liacutemits per artistes i obres i fa el possible per donar‐los tot el suport que es mereixen Extret de httpwwwracbaorgmostrarcurriculumphpid=625 15 Museo historia TarragonaCol∙leccioacute adquirida per lAjuntament a Joan Molas i Sabateacute (1887‐1970) lany 1976 Es tracta dun heterogeni conjunt de peces arqueologravegiques i etnogragravefiques corresponents a un ampli ventall cronologravegic des de la prehistograveria legravepoca romana i medieval fins a legravepoca moderna amb un notable conjunt de plats decorats dels segles XVI al XIX Tambeacute formen part de la col∙leccioacute un conjunt darmes de foc un nombroacutes grup de rajoles decorades i una agravemplia col∙leccioacute numismagravetica des degravepoca romana fins al segle XIX 16 httpcawikipediaorgwikiLluC3ADs_Plandiura_i_PouLa primera col∙leccioacute la va fer de cartells reuniacute catalans i estrangers 582 peces va vendre la col∙leccioacute a lrsquoajuntament de Barcelona avui dia formen part del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC La seva segona col∙leccioacute va ser de quadres sobretot de pintors moderns vius(en aquella egravepoca) modernistes noucentistes i dels grups de la generacioacute del 1917

43

Bassegoda i Lugas B Col∙leccionistes col∙leccions i museusp269 Mini biografia a Eduard Toda I Guėll 1855‐1941 I el Salvament Del Monestir de Poblet a Per Gener Gonzalvo i Bou 17 Fons Espona a la biblioteca de Catalunya Jaume ( o Santiago insdistintament)Espona Brunet Col∙leccionistes Col∙leccions i museus Bassegoda Pag 235 Col∙leccions privades llibres singulars Aitor Quiney Jordi Estruga 18 Col∙leccionistes Col∙leccions i museus Bassegoda p 224 Les obres de la seva col∙leccioacute avui dia formen part del MNAC i el Museu drsquoArts Decoratives Hi ha dos catagravelegs que la inventarien un publicat pels hereus al 1931 i una altra quan la va adquirir lrsquoajuntament el 1957 El 29 de novembre de 1956 el Ple de lrsquoajuntament va cordar comprar la col∙leccioacute per 11 milions de pts el lliurament es fer el 22 de gener de 1957 19Damiagrave Mateu i Bisa pare de Miquel fou qui va encetar la col∙leccioacute que avui dia es conserva al Castell de Peralada La seva col∙leccioacute personal principal va ser de gliacuteptica amb unes 2250 peces despreacutes va fer una drsquoart oriental per donar‐la al Palau de Pedralbes drsquouns 468 objectes Un cop va adquirir el Castell de Peralada pel seu fill Miquel Mateu es va decantar per antiguitats per omplir el Castell ja que aquest era pragravecticament buit Junts pare i fell van reunir una gran col∙leccioacute que ara resta al Castell Hem de tenir en compte que durant la guerra civil les col∙leccions van ser traslladades a Ginebra i que el que va restagrave a Peralada fou destruiumlt o espoliat Miquel Mateu despreacutes de la guerra va continuar col∙leccionant La col∙leccioacute es formada avui dia per 10000 obres drsquoart 80000 llibres i desenes de milers de documents Col∙leccionistes Col∙leccions i museus Bassegoda p246‐260 20 Ha estat un dels col∙leccionistes meacutes grans del nostre paiacutes i es pot considerar com el meacutes universal de tots Des de sempre Maregraves va ser un proliacutefic mecenes vers Catalunya que posagrave a lrsquoabast dels ciutadans els tresors que anava aplegant al llarg de la seva vida El nucli meacutes important de la seva col∙leccioacute eacutes el que es troba al Museu Frederic Maregraves donat a la ciutat de Barcelona 21 Col∙leccions privades llibres singulars Aitor Quiney Jordi Estruga La biblioteca de Toda aplegagrave prop de 80000 volums reunits en diferents etapes de la seva vida ja que amb totals despreniment feia donacions a moltes institucions i tornava a comenccedilar Biblioteca de Catalunya 15000 volums Monestir de Montserrat 9000 volums

44

Col∙legi drsquoAdvocats de Barcelona 8000 Volums Arxiu histograveric de la Ciutrat de Barcelona 7000 Biblioteca Centre de Lectura de Reus 2000 Biblioteca provincial de Tarragona 2000 A meacutes de llibres Toda reuniacute una gran col∙leccioacute de gravats que tambeacute va donar a diverses institucions sent la meacutes beneficiada lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat amb prop de 7000 22Fundacioacute AmatllerLrsquoany 1941 Teresa Amatller filla drsquoAntoni Amatller va crear amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart la Fundacioacute Institut Amatller drsquoArt Hispagravenic amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col∙leccions i de propulsar la recerca de la histograveria de lrsquoart hispagravenic Exposicioacute feta al Museu drsquoArqueologia de Catalunya 23 Manuel Rocamora (1892‐1976) es va aficionar al col∙leccionisme des de molt jove Es va especialitzar en indumentagraveria antiga va reunir col∙leccions de ceragravemica de lAlcora mascarons de proa nines autogravemats i tambeacute pintura dibuix i escultura dels segles XIX i XX (Ramon Casas Manolo Hugueacute Mariagrave Fortuny Vallmitjana) Es pot visitar la seva casa meacutes informacioacute Museu Tegravextil i dIndumentagraveria de Barcelona Col∙leccioacute Rocamora Museo de Indumentaria Coleccioacuten Rocamora [Barcelona] Ayuntamiento de Barcelona Delegacioacuten de Servicios de Cultura Museos de Arte DL 1970 24 Museu resultant de la fusioacute de diverses col∙leccions (Biosca Vintildeas Moragas Toacutertola Valencia etc) iniciat el 1946 i instal∙lat en un edifici construiumlt a propogravesit fou inaugurat el 1970 i eacutes un dels primers del moacuten en la seva especialitat 25 De totes les col∙leccions que conteacute el Cau Ferrat la que avui desperta meacutes interegraves eacutes la de la pintura i dibuixos Hi soacuten representats els artistes meacutes destacats de la generacioacute modernista Ramon Casas Aleix Clapeacutes Pere Ferran Joan Llimona Arcadi Mas i Fontdevila Joaquim Miroacute Isidre Nonell Dariacuteo de Regoyos Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga I tambeacute artistes meacutes joves com Hermen Anglada Camarasa o Picasso Lart de Rusintildeol hi figura en una agravemplia gamma de registres que van del realisme al simbolisme 26 Col∙leccions privades llibres singulars Barcelona Biblioteca de Catalunya 2005 (Catagraveleg de lexposicioacute celebrada a la Biblioteca de Catalunya amb motiu de lAny del Llibre i la Lectura) p 93

45

27 Projecte drsquoenquadernacioacute de Santiago Brugalla per lrsquoobra Ars amatoria de Publi Ovidi Nasoacute

ldquoEl libro como arterdquo entrevista a Santiago _Brugalla El Pais

28 Extret de httpwwwjviadercomcavahistoriahtml 29 Extreta de lrsquoEnciclopegravedia catalana 30 Granger Neill Guiacutea para coleccionar sellos Valencia La Maacutescara cop 1992 31 Aracil Francisco La Filatelia queacute y coacutemo coleccionar Madrid Edifil 2003 32 Definicioacute corresponent a lrsquoEnciclopegravedia catalana 33 Montaner Amoroacutes Juan Curso de numismagravetica [las monedas espantildeolas a traveacutes del tiempo] [Valencia] Expo galeriacutea DL 2007 34 Extret de httpwwwxteccat~tmartineprojectteoriahtm 35 httpwwwmineraltowncomreportsindexphpidioma=0 36 httpwwwantiguaspostalescomarhometerminoshtml 37 Extret de Museu de la targeta postal a Catalunya 38 httpwwwcartascommxhistoria