COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · entre el treball professional i...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A - G E N E R D E 2 0 1 0

tendències en el mercatnovesLes

laboral

Entrevista a Michael D. Griffin,exadministrador de la NASARetrat Professional: Jordi GarrigaEmpresa: Armengol Enginyers

NÚM

ERO

138

Theknos 138 expe.qxp:NOUTheknos2010 28/12/09 13:38 Página 1

Encetem l’any amb una novarevista Theknos. Hem reno-vat la cara a la publicació perfer-la més moderna, àgil iútil per a tots. S’ha potenciatla informació professional is’ha incrementat la visibilitatdels companys. Esperem queus agradi.

Tot i això, l’any no comen-ça amb bones notícies. A mit-jans de desembre el Congrésaprovava la Llei Òmnibus,una norma que modificaràsubstancialment el funciona-ment dels col·legis.

Sense haver tingut enca-ra temps per reflexionar-hi,voldria fer unes considera-cions entorn dels principalscanvis que comportarà. Mésendavant tindrem temps defer una anàlisi detallada iestudiar possibles mesures.

La norma modifica subs-tancialment la Llei estatal deCol·legis Professionals, totincidint en aspectes clau comel visat i la col·legiació obli-gatòria. En quatre mesos elGovern ha d’aprovar unReial Decret que determiniquins treballs serà obligatorivisar. El redactat aprovatdiu, textualment, que esvisarà quan existeixi “unarelació de causalitat directaentre el treball professional il’afectació a la integritat físi-ca i seguretat de les perso-

nes”. El visat és una garan-tia de qualitat i professiona-litat, evita l’intrusisme igenera un be nefici indiscuti-ble a la societat. Els canvisque l’afectin són un elementque caldrà avaluar amb dete-niment. A més, és una de lesprincipals fonts d’ingressosdels col·legis i ens permetdonar gran part dels serveisque oferim.

Pel que fa a la col·le gia -ció, s’estableix un terminimàxim de dotze mesos per-què el Govern elabori un pro-jecte de Llei que determiniper a quines professions seràobligatòria. D’entrada, aquestextrem xoca frontalment ambla Llei catalana de Col·le gisprofessionals, que estableixl’obligatorietat de la col·le -giació per a les professionstitulades.

Veurem què ens depara elfutur. De moment, vull desit-jar-vos a tots molt bon any.Sabem que serà dur, peròtambé estem segurs que ensen sortirem com hem fet finsara. Mirant la història de lanostra professió sóc moltoptimista perquè és en lesadversitats que hem tret elmillor de nosaltres mateixos.Crec fermament que totes lescrisis tenen un factor posi-tiu. La nostra responsabilitatés detectar-lo i potenciar-lo.�

3

Un any convuls

Joan Ribó I Degà[email protected]

La LleiÒmnibusmodificarà elfuncionamentdels col·legis

OBSERVATORI


06OPINIÓ

El 2010: l’‘annushorribilis’ de la banca?

07EN SEGONS

La importànciadels petits detalls

ENTREVISTA

Michael D. Griffin,exadministrador de la NASA

16

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació:Patricia Serrano Assessor de comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Xavier Corbella, Lorena Farràs Pérez, Jordi Garriga, JordiGoula, Tamara G. Cisneros, Manuel Herrero, Infonomia, Aurelio Lanchas, Xavier Lloveras, Albert Punsola, Edgar Ramírez, David Roman, Isaías P. Santamaría (Normativa), Sergi Villa-nueva, Andreu Zaragoza Correcció lingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Fotografies: Aigües Ter Llobregat, BcnRail, XavierCorbella, Canetti Fotografia, Tamara G. Cisneros, María Luque, Bet-Sabè Ribas, Lourdes Segade, Victor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50,5è - 08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica, impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

15COMISSIÓ DEL MES

Exercici Lliure

16RSC

Sathi Sansar

22SOSTENIBILITAT

Vulnerabilitat urbanai crisi energètica

18RETRAT PROFESSIONAL

39INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Jordi Garriga, consultor tècnic

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E

20EMPRESA

Armengol Enginyers

“No sabem sil’escalfamentglobal delplaneta ésnecessàriamentdolent”


04 05 06 07 08 09 10

01 02 03

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Gener 2010 Dilluns 25

LÍDER, certificacióenergètica d’edificis

Pol Ansó, arquitected’urbanisme sostenible iarquitectura mediambiental.Animatronica.comCurs de 20 hores lectivesrepartides en 5 jornades17 h, a l’espai @ delTecnoespai del CETIB

Dimarts 26

Presentació de l’estudi ‘Energiesrenovables la fi d’un cicle’

Joan Ribó, degà, i AndreuMartínez, interventor ipresident de la Comissió de Medi Ambient, Energia iSeguretat del CETIB18.30 h, a la sala d’actes del CETIB

Cobertesfotovoltaiques:eficiència tecnològica

Josep Grau, cap d’enginyeria i sistemes, i Joaquim Brun, director de projectes, ambdós del’empresa Estudios yProyectos Grau18.30 h, a la sala d’actes del CETIB

Dilluns 18

24 EN PORTADA

El mercat laboral està canviant. Nous sectorsemergents seran els encarregats d’agafar el relleudel sector de la construcció. Quins seran? Cap a onva el mercat laboral? Què demanen les empresesals enginyers tècnics industrials?

33%És una despesa energètica

innecessària

27% No m’agrada que es perdin

els motius nadalencs

21% M’agrada que els carrers

estiguin molt il·luminats per Nadal

19% Vol potenciar un consumisme

compulsiu

42INNOVACIÓ

Un ‘estat mental col·lectiu’fonamental per al futur

44CULTURA

La grapadora i el trepant de Petrus

46SALUT

Higiene postural

Què en pensesde la il·luminació

nadalencade Barcelona?

TOTAL VOTS: 132

Estaries a favor de la supressió deles corrides de toros a Catalunya?

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta de gener

Més informació i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

AR

XIU

Les noves tendènciesen el mercat laboral


Abans de l’estiu, el directorgeneral de La Caixa ens vadeixar pa rats quan va asse-gurar que el 2010 seria l’anymés complicat per a les enti-tats financeres espanyoles.Eren moments en que tot-hom pensava en el 2009 icom evolucionaria i Joan M.Nin s’avançava gairebé unany i feia una predicció queen aquell moment neguitejàa l’auditori: “Ja ens fa pensaren el 2010, en el que ens que-da per passar encara”. I ho vaclavar, avui ho sabem. Totsels analistes estan d’acordamb que bancs i caixes hopassaran malament a casanostra. Només faltava l’ame -naça de rebaixar la qualifica-ció del risc del país per partde Standard & Poor’s –enscobraran més diners quananem a fora a demanar-ne,administracions, bancs i em -preses– per acabar d’arrodo -nir l’escenari.

Bancs i caixes afronten el2010 amb tres problemes pu -nyents. Per una banda, ge ne -raran menys negoci, fruit del’ato nia econòmica. Per unaaltra, han de fer front a unfort endeutament exterior, enun any en què els ajuts delBCE que tan bé han anat al2009 minvaran... o s’acaba -ran. Han de tornar 75.000milions d’euros al 2010. El

tercer problema és que mol-tes entitats tenen uns balan-ços farcits de crèdits difícil-ment cobrables o d’immoblesque s’han quedat com a últi-ma solució, la qual cosa elsinhabilita per deixar diners aqui de veritat els necessita. In’hi podem afegir encara unquart: les publicacions estra-ngeres ja no tenen mania enassegurar que les entitatsespanyoles menteixen en elsseus balanços en amagar una

morositat que hauria de sermolt més elevada. Fins i totels analistes d’AFI, que sóngent se riosa, diuen que lamorositat hauria d’estar dospunts per damunt del quepre senten oficialment bancs icaixes. En síntesi, han per-dut credibilitat, de la que se’nlliuren, segons l’agència dequalificació Fitch, Santanderi BBVA per la seva interna-cionalització i la diversifica-ció d’actius al seu balanç.

6

El 2010: l’‘annus horribilis’ de la banca?

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA


El Banc d’Espanya té pordel que pugui passar i ha for-çat les fusions de caixes (unaneteja encoberta, amb unaprimament d’estruc tura perrebaixar costos i fer front amarges més minsos) ambajuts del Fons que ha creat.El camí que el Banc d’Espa -nya assenyala a les entitatsés el de desfer-se dels immo-bles que tenen acumulats.Fins ara les entitats han fre-nat la sortida per evitar pèr-dues, però des de febrerhauran d’aprovisionar mésdi ners pels immobles que tin-guin al balanç durant unany, fet que forçarà la sortidaal mercat d’un feix de pisos apreus més baixos. Es calculaque si rebaixen un 30% hiperdran uns 90.000 milions.

Aquí caldrà afegir les no -ves normes de Basilea, queobligaran a més capitalitza-cions, i les ja esmentades res-triccions d’ajuts del BCE, quefins ara els han anat molt bé,perquè agafaven diners a l’1%i els invertien en deute pú blicespanyol (el 49% de l’emès haanat a les seves mans) querendeix uns puntets més.Negoci rodó sense risc, queha ajudat a que els margesno s’ensorressin el 2009. Pe -rò el diner no arriba a la gentni a les empreses en la quan-titat que podria. Per això, elpresident del BCE ha avisatmolt seriosament als bancs(no només espanyols) de queels ajuts han d’arribar al seudestí: el món productiu. Es -perem que li facin cas, peròamb l’aiguat que caurà...�

7

La importànciadels petits detalls

EN SEGONS

En un bon començamenthaig de posar en clar uncon cepte: treballar amb gentintel·ligent i formada és unluxe i un privilegi.

No obstant això, liderarun grup posa a prova totesla habilitats que has pogutadquirir en els anys d’es -tudi reglat i les que propor-ciona l’experiència de lafeina del dia a dia. L’ob -jectiu és que un grup d’e -dats i orígens heterogenis,tècnics experts amb dife-rents disciplines, esdevin-gui un veritable equip detreball. Tot i això, sovint elresultat no és l’esperat.

La meva vida profes -sional m’ha donat l’oportu -nitat d’exercitar aquestacapacitat en entorns moltdiferents i no hi ha unarecepta ni un procedimentúnic infal·lible.

En canvi, sí que hi hapredisposicions de líder im -prescindibles: saber es col -tar, interpretar el que et vo -len dir sobre el que et diuendirectament, estar atent apetits gestos, ac tituds i sig -nes que en un pri mer mo -ment poden sem blar inno -cus, etc.

En resum, per aconse -

guir els màxims nivells d’e -ficiència, es tracta de de -tectar les necessitats delscomponents del grup enfunció de les seves reac-cions com a complement deles interrelacions normalsdintre del món laboral.

El tracte entre perso-nes, sotmeses a la pressiód’aconseguir objectius acurt termini, es pot com -plicar per qualsevol petitde tall; per tant, apareix lanecessitat d’un lideratgefort, amb personalitat perposar les coses al seu lloc.

Atès que un problemaben plantejat dóna la mei tatde la solució, l’altra meitatla dóna la comunicació.

En un sentit, hem ditque es reben missatges noverbals a través dels petitsgestos; en l’altre, el fet deparlar sovint amb els com-ponents del grup en gene-ral, i amb cadascun d’ellsen particular, permet adop-tar mesures correctores pera situacions que po drienarribar a ser no desitjables.

Per fi, saps que hasaconseguit l’objectiu quanels resultats del grup supe-ren la suma dels resultatsdels individus.�

Xavier LloverasEnginyer tècnic industrialDirector d’ItesaCol·legiat 15.999

El Bancd’Espanya tépor i ha forçatla fusió de les caixes


8

Una de les principals nove-tats de la revista és una reor-denació i clarificació delscontinguts. Una primerapart de la publicació contéinformació sobre el CETIB iels seus col·legiats. Així, escrea una nova secció dedica-da a companyies en què elsenginyers tècnics industrialshi tinguin un paper relle-vant. Es tracta d’empresespunteres de diferents sectorsque destaquen per la sevaactivitat. Els col·legiats tam-bé tenen veu directa en la sec-ció Retrat professional i enuna nova columna d’opinióque s’incorpora a la pàgina 7:En segons. Cada mes uncol·legiat expert opinarà so -bre el tema d’En portada.

La segona part de la pu -blicació és la més pluri -disciplinària, amb la seccióso bre temes de sostenibilitat,l’article extens d’En Portada il’entrevista. La revista conti -nua amb un bloc d’infor -mació tècnica i professional–que es potencia–, manté lasecció Innovació i es tancaamb un article de cultura,que manté els col·la boradorsperò canvia la temàtica, i unaltre sobre salut.

Un dels factors que s’hantingut més en compte al’hora d’afrontar la renovaciódel Theknos són els resultatsde l’enquesta d’imatge que elCol·legi va realitzar l’any2009. La revista es va avalu-ar globalment amb 7,53punts, una valoració que ha

El ‘Theknos’ renova seccions, continguts i format i és més sostenible

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

La revista ‘Theknos’ enceta l’any amb un canvi radical deformat i de disseny. El nou ‘Theknos’, que continuarà tenintuna periodicitat mensual, manté les 48 o 52 pàgineshabituals i bona part dels col·laboradors i de les seccionsque han contribuït a la publicació durant els darrers anys.

MANEL GASTÓ I [email protected]


experimentat un creixementen els diversos estudis queha fet el CETIB des de 1997.Amb aquesta premissa, elscanvis introduïts s’han enfo-cat principalment al dissenyde la revista. L’enquesta quan-titativa s’ha completat ambentrevistes qualitatives acol·legiats i lectors de lapublicació, que han aportatsuggeriments i propostes permillorar la revista.

CANVI DE DISSENYDe tots els canvis, el més visi-ble és el que afecta el disseny.Pel que fa a les mesures, elTheknos passa del DIN A4 a19,5 centímetres d’amplada i28 d’alçada. El canvi obeeix aun corrent generalitzat en

totes les publicacions, quetendeixen a reduir les midesper fer productes més mane -jables.

La maqueta també s’es -pon ja, donant més protago-nisme a elements de suport iimatges i facilitant d’aquestamanera la lectura, un objec-tiu sobre el qual ha pivotattota la renovació gràfica de lapublicació. En aquest sentit,s’ha treballat amb les tipo-grafies Clarendon i HelvèticaNeue. La Clarendon, que do -mina la publicació, és unatipografia que es caracteritzaper ser molt oberta. D’a ques -ta manera es pot usar un cosde lletra més petit sense afec-tar la legibilitat del text. Tam-bé es dóna més protagonismea fotografies i destacats, ambla intenció de facilitar unalectura en salts.�

9

Un paper més ecològic

D’acord amb el compromís del Col·legi amb lasostenibilitat i el medi ambient, el paper que s’usa peral nou Theknos és, en un 60%, una combinació de fibrareciclada posterior al consum i fibra reciclada prèvia alconsum. El 40% restant són fibres verges. La primeras’obté amb paper que ha estat usat com a mínim uncop, mentre que la segona prové de paper rebutjat perl’impressor: guillotinades, retalls, excessos defabricació, etc. Entre altres certificats compta amb l’FSCde foment de la gestió forestal responsable, amb l’ÀngelBlau de protecció del medi ambient i dels consumidors,l’etiqueta ecològica europea de la UE i les ISO 9001 dequalitat i 14001 de gestió del medi ambient.

De tots els canvis, el més visibleés el que afecta el disseny

La portada canvia de disseny.Es manté una imatge del temacentral però es renova lacapçalera i s’incorpora unacrida a l’entrevista del mes

Portada de l’anterior etapa delTheknos, que es va iniciar algener de 2006 i es va tancar en el número anterior, aldesembre de 2009

‘Empresa’ és una de les novesseccions que incorpora larevista, que pretén donar mésprotagonisme als col·legiats ales seves pàgines

Consulteu el Theknos a www.cetib.cat/theknos i opineu a [email protected]


10


Així ho assenyala el darrerinforme de l’Observatori delRisc presentat per l’IDESque porta per títol La inci-dència de la crisi sobre laprevenció i la seguretat. Laprevisió social en el contexteconòmic actual. L’acte vatenir lloc l’1 de desembre al’Auditori Pompeu Fabra delCol·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya.

Els experts que partici-pen a l’Informe reconeixenque en èpoques de fort atur,com l’actual, una quantitatimportant d’accidents realsde menor entitat (sobreesfor-ços, talls, cops, etc.) i demalalties professionals no escomuniquen per por del tre-ballador de perdre la feina.

L’estudi assenyala tambéque les persones aturadestenen una pitjor percepció dela salut (29,2%) que les per-sones ocupades (18,9%). Enel cas dels homes, per exem-ple, un 15,6% dels aturatsmanifesten sentir-se depri -mits respecte al 6,5% d’ocu -pats (les dones treballadoresse senten deprimides en un12,8% respecte al 17% de do -nes sense feina). Però també

hi ha efectes sobre les malal-ties cròniques declaradessegons la situació laboral.Així, es veu un augment delsinfarts i patologies del cor;però també una major inci-dència de la diabetis, la bron-quitis crònica o l’ulcus.

A l’acte, que va comptaramb nombrosos assistents,hi van assistir Joan Vallvé iJoan Ribó, president i vice-president de l’IDES i degansdel COEIC i el CETIB res -pectivament; Josep Cer cós,di rector de l’Observatori delRisc, i dos autors de l’In -forme 2009: José Luis PérezTorres, autor d’Efectes de lacrisi econòmica sobre la pre-visió social, i Diego Torrente,autor de Cicles econòmics iseguretat ciutadana.

Seguint la trajectòria del’Observatori que s’ha man -tin gut des de la se va crea ciól’any 2001, s’in trodueix unnou element: el Semàfor delRisc, que ha sintetitzat, amode de titulars breus iclars, alguns dels Indicadorsdel Risc que, any rere any,elaboren els experts de l’Ob -servatori i que es poden tro-bar exclusivament i de formagratuïta al web de l’Institutd’Estudis de la Seguretat.�

L’Observatori del Risc publicat per l’IDES alerta que no tenir feina empitjora la salut

L’IDES edita cada any l’Observatori del Risc

Segons els autors de l’Observatori del Risc 2009, el que cal esperar en l’immediat futur,com a conseqüència de la situació de crisi econòmica actual, és un deteriorament de lapercepció de la salut i un augment d’alguns problemes crònics de la població en situa-ció d’atur laboral. L’informe està editat per l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES).

IDES I www.seguretat.org

Algunes malalties no escomuniquenper temor a perdre la feina

L’Observatori es pot ad quirir per 22 euros al web de l’IDES: www.seguretat.org

IDE

S


11

El degà, Joan Ribó, va recor-dar que durant el 2009 s’hafet un especial esforç d’auste -ritat en la gestió del Col·legi.Aquest any es continuaràtreballant en la mateixa línia,ja que es preveu una reduc-ció dels ingressos d’un1,84%. Tot i això, no es deixa-ran de prestar tots els ser-veis. En aquest sentit, esmanté la inversió en promo-ció de la professió i es fa unespecial esforç en formació,que es preveu que generi mésin gressos que despeses tot icontinuar mantenint unspreus molt competitius perals col·legiats.

Una de les línies de treballestratègiques per al 2010 éspotenciar ingressos atípics,com ara els derivats de lapublicitat i el patrocini o de laformació bonificada.

“Haurem de treballar pertrobar un equilibri entre elsingressos per visats i els in -gressos per quotes, per for-mació i per altres conceptes”,va afirmar Ribó, que segonsles estimacions fetes pelCol·legi preveu que “l’any2010 serà un any dur: cre-iem que serà el darrer de cri-

si estricta i durant els últimsmesos de l’any experimenta-rem una progressiva recupe-ració”.

Entre els principals rep-tes als quals s’haurà de ferfront durant aquest exerci-ci, hi ha la Llei Òmnibus iels canvis de funcionament ifi nançament que com por -tarà, la definició de la pas -sarel·la d’enginyer tèc nic in -dustrial a enginyer de graui l’encaix dels titulats endisseny in dustrial dintre delCol·legi.

NOU REGLAMENT Després de la Junta General,es va celebrar una JuntaExtraordinària per aprovaruna proposta de nou Regla -ment de la Co missió de Deon -tologia. Els 29 col·le giatsassistents van votar a favorde la proposta de Reglament,que està disponible al web delCETIB.�

La Junta General aprova el pressupost de 2010, que arriba als 3.693.000 euros

La Junta General Ordinària celebrada el 17 de desembre va aprovar, per 48 vots a favor,dos en contra i quatre abstencions, els pressupostos per a l’exercici 2010 presentatsper la Junta de Govern del Col·legi. El pressupost, marcat per a un any d’estancamenteconòmic generalitzat, arriba als 3.693.000 euros.

Pressupost 2009 2010

Total ingressos d’explotació 3.747.100 3.643.000Total ingressos financers 15.000 50.000

Total ingressos 3.762.100 3.693.000Total despeses 3.762.100 3.376.000Resultat pressupost 0 317.000Amortitzacions 275.000 317.000TOTAL RESULTAT -275.000 0

LA DADAEs preveu una reducció dels ingressos d’un 1,84%

El pressupostos estan disponiblesa l’apartat Col·legi del web del CETIB


12


La presència del CETIB al’únic saló de tot l’Estat espe-cialitzat en el sector ferrovia-ri ha permès “difondre laprofessió i el servei de Borsade treball especialitzada” ex -plica Judit Obón, tècnica deldepartament d’SSP - Borsade treball del CETIB. “Undels principals objectius dela nostra presència era aug-mentar les ofertes de treballper als col·legiats, per aixòvam visitar personalmentuna quarentena d’estands dediverses empreses”, conti-nua Obón, que va assumir la

tasca de promoció de la Bor-sa de treball.

Moltes de les empresesamb què va contactar elCETIB es van interessar en elperfil concret dels enginyerstècnics industrials, desconei-xent les possibilitats profes-sionals que tenen en el sector.Bàsicament es tractava d’em -preses constructores, d’infra -estructures, senyalització, e -quips auxiliars, operadors,serveis i manteniment.

Aquest saló professionalbiennal organitzat per FiraBarcelona ha clausurat la

segona edició amb un balançmolt positiu. Un total de8.073 professionals (un 15%més que l’any 2007), espe-cialment alts directius, vanvisitar el saló i van establirmúltiples contactes de nego-ci amb representants de les200 companyies expositoresdirectes i representades que,procedents de 15 països, vanparticipar al saló. Aquestanova edició va suposar laconfirmació de BcnRail comel certamen de referència pera la indústria ferroviària es -panyola.�

El Col·legi participaal saló professional BcnRail

Estand del CETIB a la fira BcnRail El certamen s’ha consolidat com un gran expositor de les tendències i novetats del sector ferroviari

El CETIB ha estat present al saló BcnRail amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies entre elssectors ferroviari i de l’Enginyeria Tècnica Industrial. El Col·legi ha acudit al certamen, del30 de novembre al 3 de desembre, per contactar amb empreses i professionals nacionalsi internacionals per tal de donar-los a conèixer el Servei de Selecció Professional (SSP).

TAMARA G. CISNEROS I [email protected]

BC

NR

AIL

TA

MA

RA

G.

CIS

NE

RO

S


L’estudi, co or dinat per l’IDES,tanca els actes que ha orga-nitzat el Col·legi en el marcde la celebració durant el2009 de l’Any de les energiesrenovables i respon a la in -quietud del col·lectiu sobreles possibilitats professionalsen aquest sector.

La introducció de l’estudiva a càrrec d’Andreu Martí-nez, president de la Comissióde Medi Ambient, Energia iSe guretat i interventor delCETIB. Martínez destaca que“el camí emprès per les ener-gies renovables no té tornada(tret que altres energies en -cara per descobrir, i sempremés barates i no contami-nants, facin replantejar-ho).La seva evolució ha estat ex -ponencial fins avui i, malgratque potser el mercat local potconsiderar-se ma dur, les se -ves possibilitats són encaraadmirables”. Per la seva ban-da, Joan Ribó, degà, apuntaque “des de sempre l’engi -nyeria ha tingut la missió dedesenvolupar solucions alsdesafiaments que s’han plan-tejat a la humanitat. Potserara ens trobem amb un delsreptes més transcendents

dels darrers anys: quin pla-neta volem deixar als nostresfills i néts?”.

La publicació consta dedotze articles. En el primerbloc, Tecnologia, Esteve Ma -neja i Manel Massager fanuna introducció a les ener -gies renovables. Rodrigo Ra -mírez-Pisco parla de la incor-poració de les renovables enla infraestructura i els noussistemes elèctrics. Jordi Ma -ñà escriu so bre el mante ni -ment eficient en ins ta l·la -cions d’ener gies reno vables iMontserrat Mata, so bre larecerca en energies renova-

bles a Catalunya. El primerbloc es tanca amb l’ar ticle deMarco Raugei El cicle de vidai les energies reno vables.

El segon bloc d’arti cles,que tracta d’aspectes socioe-conomics, s’obre amb un textd’Urtzi Arkotxa sobre elmarc legislatiu i la regulaciódel sector de les renovables.Felipe Molinero parla delmercat i els fabricants i JosepMaria Rovira, sobre el paperde l’empresa en un text queduu per títol L’aposta per lesrenovables, un compromís detots. Per la seva banda, Ma -nuel G. Medina firma l’articleLa generació de llocs de tre-ball i la formació dels tècnicsen energies renovables.

A Canvi de paradigma, Pe -re Torres, José Enrique Váz -quez i Anna Garcia reflexio-nen en tres articles sobre elcanvi climàtic, la demandaenergètica i la percepció so -cial de les renovables.�

El CETIB edita un estudisobre les energies renovables

El Col·legi ha editat l’estudi ‘Energies renovables: la fi d’un cicle’, en què es fa un anàliside les energies renovables. Estructurat en tres blocs temàtics –’Tecnologia’, ‘Economia isocietat’ i ‘Canvi de paradigma’– l’anàlisi detalla l’estat de la situació d’un sector quegenera l’única font d’energia pròpia de que disposa Catalunya amb abundància.

13

MA

RÍA

LU

QU

E

El 26 de gener a les 18.30 h es presenta a la sala d’actes del Col·legi l’estudi Energies renovables, la fi d’un cicle. Es lliurarà un exemplar als assistents.


14


El concert de Nadal canviad’escenari amb l’èxit de sempre

L’església de la PuríssimaConcepció va ser l’escenarique va acollir el concert delpassat Nadal. El dilluns 21de desembre, mig miler decol·le giats i els seus acompa-nyants van gaudir del recitalque va oferir l’orfeó La Lira,que va commemorar el 200

aniversari del naixement delcompositor alemany FelixMendelssohn, i que també vainterpretar una sèrie de na -dales tradicionals de di ver -sos països. Malgrat el canvide localització, el concert,com és habitual, va ser totun èxit.�

La Comissióde Qualitatinaugura el cinefòrum

Casual Day va ser la pe -l·lícula escollida per laComissió de Qualitat perinaugurar una nova acti-vitat, el cinefòrum. El filmgira entorn de la pràcticaempresarial importada delsEstats Units que con -sisteix, com diu el títol, ace lebrar el “dia informal”,concretament els diven-dres. Algunes empresesaprofiten aquest dia perfer un viatge al camp irealitzar diferents activi-tats que fomentin les rela-cions personals dels seustreballadors, redueixin l’es-très i millorin el seu rendi-ment a la feina.

Un cop finalitzada laprojecció, Joan Rodés, vi -ce president de la Comissióde Qualitat, va ser l’en car -regat de moderar el debat,que es va iniciar tot seguitamb la presència del con-sultor Josep Palou, les psi-còlogues Anna Rosselló iAnna Masvidal, cap delServei de Selecció Profes-sional del CETIB, i unaquinzena d’assistents. Calremarcar la complicitatque es va crear entre elsparticipants entorn d’a -quest tema que, com al gunsvan afirmar, no s’haviatractat encara al CETIB.Aquesta primera sessióde cinefòrum es va allar-gar fins a les 23 h.�

El recital nadalenc de 2009 es va celebrar a l’església de la Puríssima Concepció

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA


ACTIVITATS

2009

� Proposta de duesconferències realitzadesel primer trimestre del’any: MUPITI, la tevaalternativa al Sistemad’Autònoms de laSeguretat Social i Comfer front a una demandadels nostres clients pererrors professionals?Ajuda la pòlissa deresponsabilitat civilprofessional del CETIB?

� Participació en la MesaNacional de EjercicioLibre del COGITI

� Lliurament de manuals idocuments d’interès peraplicar correctament lanormativa vigent

� Avançament de lesnovetats legislatives percorreu electrònic als seusmembres

2010

� Organització de diversesconferències i cursossobre temes d’actualitatimpartides per experts

� Visites tècniques� Participació en

esdevenimentsrelacionats amb l’exercicilliure: posicionament delCol·legi i la Comissió a l’exterior

COMISSIÓ DEL MES

La Comissió d’Exercici Lliure vol donarformació i posar a l’abast del col·legiat eines iinformació per al desenvolupament i la millorade la seva tasca professional. A part de facilitarla informació via correu electrònic i suportpaper, organitzen també conferències sobretemes d’actualitat que afecten directamentl’enginyer tècnic industrial que es dedica aaquesta professió.

Tot i que l’àmbit professional engloba totamena d’activitats tant del món empresarial comde l’industrial, els tipus d’activitats que realitzenels professionals de l’Exercici Lliure podenagrupar-se en les tipologies següents:

- Legalitzacions, urbanisme i construcció - Instal·lacions elèctriques - Instal·lacions tèrmiques - Aparells a pressió i instal·lacions - Instal·lacions d’aigua - Aparcaments - Aparells elevadors - Vehicles - Peritatges, valoracions i dictàmens - Energies alternatives i estalvi - Protecció del medi ambient i residus - Seguretat i prevenció de riscos - Assessories - Qualitat

COMISSIÓ D’EXERCICI LLIURE

JUNTA RECTORAPresident: Josep Hurtado Vicepresident: Francesc AmerSecretari: Sergi Rubio

MEMBRES133 membres

REUNIONSPrimer dijous de cada mes a la sala d’actes del CETIB

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

TA

MA

RA

G.

CIS

NE

RO

S


16

Segons aquesta creença, ellssón els culpables de les sevesmalalties, malformacions iincapacitats i, per aquestaraó, han de ser amagats iignorats, tant pel poble comper les polítiques governa-mentals. Al Nepal, aquestespersones no existeixen.

Part d’aquests “oblidats”són el 0,5% de la po blacióinfantil amb paràlisi cerebrali trastorns afins, 100 vega-des més que en els països delnord, segons UNICEF. Laprevalença total de discapaci-tats físiques i psíquiques alNepal és d’entre un 2 i un5%, un 50% de les quals esdiagnostiquen abans delscinc anys. Les causes derivende l’ab sència de control del’emba ràs i el part, la defi-cient alimentació en la infàn-cia i les seqüeles de malaltiesin feccioses com la meningitisi l’encefalitis.

Malgrat les xifres, en totel país només dues ONG as -sisteixen aquests nens, unad’elles és Sathi Sansar - MónAmic, que enguany ha comp-tat amb una subvenció de3.000 euros del CETIB per aaquest projecte.

El govern nepal·lí vaaprovar el 1982 una llei deprotecció i as sistència socialper a disca pacitats, però no -més considera discapacitat laceguesa i la sordesa, la parà-lisi cerebral no existeix sobreel paper i, per tant, tampocno existeix en la realitat.

Moltes famílies no sabenque la paràlisi cerebral pro-dueix una gran discapacitatmotora que no sempre vaassociada a un retard mentalsever i que, amb una atenció ieducació adequades, aquestsnens poden millorar i assolir

un cert grau d’inde pendènciai deixar de representar unacàrrega social i familiar.

UN EXEMPLE D’ESFORÇTot i la descoratjadora reali-tat en què es troba Nepal des-prés de deu anys de conflictei ofegada de deutes, SathiSansar - Món Amic seguiràin tentant canviar una micala vida dels nens amb paràlisicerebral i la percepció que enté la societat que els envolta.

Un exemple d’aquest pro-cés de canvi és la Silu, unanena de nou anys. Els seuspares i els seus tres germansvivien ignorant-la, avergo -nyits pel càstig de la seva dis-capacitat. Quan des de SathiSansar Nepal es va proposarque acudís al centre d’edu -cació especial de l’ONG no hovan entendre: “La nena noserveix per a res, no val lapena fer cap esforç per ella”.Ara, dos anys després, la Siluha deixat la por enrere i ésuna nena encantadora i afec-tuosa, s’ha guanyat a polsl’afecte de companys i profes-sors i ha avançat molt en psi-comotricitat, reacció a estí-muls, atenció i autonomia.�

Atenció a les discapacitats: programes deprevenció i sensibilització de la paràlisi cerebral

RSC

Sathi Sansar s’ocupa de nens discapacitats

“Les accions d’avui condicionaran les teves vides futures i, per tant, la teva vida actual ésla conseqüència dels teus actes en encarnacions anteriors”. Aquesta és l’explicació que,simplificant la teoria kàrmica, budista i hinduista, legitima encara avui la discriminacióque pateixen al Nepal les persones amb discapacitats físiques i psíquiques.

SATHI SANSAR - MÓN AMIC I www.sathisansar.org

BE

T-S

AB

È R

IBA

S


17

CONVENIS

ESTUDI FREIXESAmb més de deu anys d’experiència amb clients del sec-tor de l’enginyeria tècnica industrial, ofereix un 20%de descompte sobre les tarifes vigents en tots els seusserveis gràfics als col·legiats i als precol·legiats delCETIB. Estudi Freixes té experiència en serveis decomunicació d’empresa, disseny, senyalètica, publicitatgràfica, logotips, treballs periodístics, coordinació, dis-seny i maquetació de publicacions professionals(Theknos), imatge corporativa, memòries d’empresa iestands o fires (Construmat). Més informació al telèfon935 408 247 o bé a l’adreça [email protected].

MYENTRADAEls col·legiats poden gaudir cada mes d'interessants inous descomptes en espectacles de música i teatre deBarcelona, gràcies a un acord amb MyEntrada. Al’àrea privada del web del CETIB trobareu el nomd’usuari i la clau per gaudir dels descomptes awww.myentrada.com.

PRIMAGASPrimagas ofereix a tot el col·lectiu suport i assessora-ment gratuït per desenvolupar el seu propi negoci deGLP mitjançant suport tècnic i comercial, així com pro-grames de formació tècnica especialitzada en gas.Servei d’assessoria professional als col·legiats mitjan-çant el telèfon 933 63 37 70 i lliure incorporació al“Club Primamigos”.

TKARB FISIOTERÀPIACentre de fisioteràpia situat a Barcelona, al carrer Riude l’Or, 35-37, ofereix a tot el col·lectiu un 15% de des-compte sobre tarifes habituals dels tractaments defisioteràpia i en la unitat de psiconeuroimmunologia.

Més informació al telèfon 932 80 04 29 o bé a l’a -dreça electrònica [email protected].

Club de viatges d’alt nivell or -ganitzatiu i de qualitat ofe -reix a tots els col·legiats,a companyants i familiars elsavantatges següents:

- En la programació pròpia:del 7 al 15% de descompte.S’aplicaran en cada sortida ivariaran segons la des ti -nació i les dates de sortida

- Resta de programes indivi-duals existents al mercat:del 5 al 7% de descompte

- Estudi, organització i pres -supost gratuït de projectesde viatges col·lectius orga-nitzats des del CETIB. Pre-us especials

- Presentació de propostes deviatges temàtics de contin-gut tècnic, amb descomptesespecials

- Xerrades gratuïtes sobreviat ges de tot el sol·licitat

Més informació al telèfon:934 585 556, a l’oficina situa-da al carrer Indústria, 34(Barcelona) o a la pàgina webwww.meridiaviatges.com/cetib.


18

RETRAT PROFESSIONAL

“De l’extrusió de metalls a la fibra òptica”, aquest és el títolque posaria Jordi Garriga a la seva trajectòria professional i“de Barcelona al món” és el que posaria qualsevol personaque el sentís explicar les seves peripècies arreu del globus.

Garriga va començar a treballar als 17 anys d’ajudant detaller en una fàbrica de transformats metal·lúrgics i va anarescalant posicions fins a ser cap de departament. Al mateixtemps, va iniciar els estudis de pèrit –també és enginyertècnic industrial mecànic–, que ha anat ampliant segons n’hatingut necessitat (màster de gestió, màster de prevenció deriscos laborals, informàtica, idiomes...). Al cap d’onze anys iamb un centenar de persones al seu càrrec, deixa Metales yPlatería Ribera i accepta l’oferta d’una empresa veneçolana:“Entro al món dels cables!”. Més tard, assumeix els càrrecs dedirector tècnic i conseller delegat d’un altre fabricant decables elèctrics –“una empresa sense caliu”, recorda– que enquatre anys passa de 40 a 250 treballadors. Engrescat amb latasca de gestor, ocupa la gerència i la vicepresidència d’unamultinacional de components per a electrodomèstics iautomòbils durant vuit anys. Després de vint anys vivint aVeneçuela, decideix tornar a Barcelona, a la casa familiar deVacarisses, amb la seva dona Elvira i les seves dues filles.

De tornada, “el ingeniero Garriga” amplia la sevaexperiència en cables amb la fibra òptica de la màd’Ericsson. A Fibrocco dirigeix la posada en marxa d’unanova planta i, per a la inauguració, fabrica una senyera defibra òptica que avui conserva orgullós. Quan la firma estrasllada a l’Índia, passa per diverses feines en què exerceixsobretot d’assessor tècnic i que el duen a recórrer mig món–Grècia, França, Argentina, Portugal...– i a ampliar la sevacol·lecció d’elefants. A dia d’avui, tot i estar mig jubilat,Garriga continua treballant com a consultor tècnic per auna companyia portuguesa i fa projectes per a l’empresa delseu germà: “Vull estar amb el cervell al seu lloc!”, afirma.Aquest aficionat a la poesia vol aprendre a tocar la guitarraquan es jubili del tot, si és que algun dia ho fa.�

PATRICIA SERRANO I Text VICTOR VALIENTE I Fotografies

Un rodamónformat per la vidaJordi Garriga, consultor tècnic


19

“La meva formació ésconseqüència del treball decada dia: la vida m’ha format”

“L’honestedat professional és indispensable per a unenginyer tècnic industrial”

“El més important d’unaempresa és la gent, i se l’ha de tractar bé”

“Una de les meves virtuts és que sóc tossut i un delsmeus defectes, també”


Armengol Enginyers,al servei de la societat

EMPRESA

Henry Ford és considerat el pare de les cadenes deproducció modernes utilitzades per a la fabricació enmassa d’automòbils. “El veritable progrés és el queposa la tecnologia a l’abast de tots”, deia l’industrialnord-americà. Aquesta mateixa idea la comparteixendes de l’estudi Armengol Enginyers, al capdavant delqual hi ha en Narcís Armengol, col·legiat 4.508, i elseu fill Narcís, que és enginyer industrial.

Tots dos treballen sota una aposta de valor que escaracteritza per transformar el coneixement de quèdisposen com a professionals en rendibilitat per a lesinversions dels seus clients. Per aconseguir-ho,disposen d’un equip pluridisciplinari format perenginyers i arquitectes. “Ens esforcem en la formaciódels nostres col·laboradors, que considerem un delsprincipals valors d’Armengol Enginyers”, explicaNarcís Armengol pare. En aquest sentit, un parell decops al mes organitzen cursos de formació contínuasobre diferents temàtiques per tal que tots elscol·laboradors de l’empresa coneguin de primera màles darreres tecnologies sobre climatització, ruixadors,protecció contra incendis, etc.

El lideratge de l’empresa va a càrrec del pare i elfill, que exerceixen una direcció col·legiada. “El meufill s’ocupa del que jo anomeno la fàbrica de projectes–comenta el col·legiat referint-se a l’estudi on hi ha elsprojectistes– i jo m’ocupo dels temes de normativa irepàs i control de projectes”. L’estructura no és gairegran, però això permet tenir un tracte directe amb elclient: “Sempre he cregut que a la gent li agradaparlar de tu a tu amb els responsables de l’empresa”.

Els àmbits d’actuació de l’empresa abasten des dels projectes d’obres i instal·lacions fins a la gestió deprojectes d’inversió o el project management. Entrealtres treballs, actualment tenen entre mans l’estudi deviabilitat tècnica i econòmica de la substitució delsequips de producció de fred i calor dels edificis Palau,Nou i Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona per unsistema de trigeneració basat en la producció de calorper cogeneració i fred per absorció. També treballen enl’avantprojecte de la zona d’hipopòtams del zoo deBarcelona, la nova Facultat de Dret de la UB o elsparcs de Bombers de Manresa i Montjuïc.

20

ARMENGOL ENGINYERSEstudi d’enginyeria orientat al disseny de sistemes tècnics avançats en els diferents camps de l’enginyeria i l’urbanisme.

Empleats: 17 Enginyers tècnics industrials: 7Any de constitució: 2003Clients: Ajuntament de Barcelona,Generalitat de Catalunya, UAB,GISA, BSM, REGESA, etc.

Pau Claris 97, 1r 2a08009 Barcelona Telèfon 93 487 13 48 a/e: [email protected]: www.aenginyers.com

MANEL GASTÓ I Text


21

Les imatges superiors, d’esquerraa dreta, corresponen a un edificide serveis al Guinardó(Barcelona), al nou parc debombers de Montjuïc (Barcelona) i a un edifici plurifuncional a laPrada de Moles d’Encamp(Andorra).

A la imatge de la dreta, NarcísArmengol (col·legiat 4.508) i elseu fill Narcís a l’estudid’Armengol Enginyers, ubicat enun pis de l’Eixample de Barcelonai on hi treballen dissetcol·laboradors de diferentsdisciplines. “El nostre principalobjectiu és ajudar els nostresclients a rendibilitzar les sevesinversions”, afirmen.

MARC JAVIERRE I Fotografia


22

Acabem d’estrenar el 2010,un any en què culmina unambiciós programa d’inver -sions en transport públic, elPla Director d’Infraestruc -tures, el més gran que s’haportat mai a terme a l’àreametropolitana de Barcelona(AMB) i en el qual s’ha inclòsla línia 9 del metro, inaugu-rada recentment en el seuprimer tram.

Malgrat l’avenç per cobrirla demanda de mobilitat obli-gada, l’estudi Vulnerabilitaturbana davant la hipòtesi dela crisi energètica a l’AMB,indica que encara quedamolt per fer. En aquest estu-di la vulnerabilitat es refe-reix a la quantitat de perso-nes que, en un determinatmunicipi, depe nen de l’au -tomòbil per anar a treballar,a causa de la manca d’op -cions millors de desplaça-ment, i es relaciona amb unaeventual crisi que, en ferpujar el preu del carburant,repercutiria directament en

molts ciutadans. Segons larecerca, els municipis que esveurien més afectats serienRipollet, Badia del Vallès,Barberà del Vallès, El Papiol,Castellbisbal i Sant Andreude la Barca. Un segon grupd’afectació inclou El Prat deLlobregat, Sant Boi de Llo-bregat, Viladecans i Gavà.

REFERENT AUSTRALIÀL’estudi, actualment en fasepreliminar, l’està duent a ter-me David Peña, geògraf iinvestigador, sota la direccióde la doctora Maria ÀngelsAlió. Segons Peña, “volíemconèixer els efectes de la cri-si energètica a les ciutats iens va cridar l’atenció un

Un estudi elaborat pel Departament de Geografia Humana de la Universitat deBarcelona (UB) assegura que una eventual pujada del preu del petroli afectaria demanera desigual diferents municipis de l’àrea metropolitana i castigaria aquells on lamobilitat obligada és més important i depenen més del vehicle privat.

Vulnerabilitat urbanai crisi energèticaInversions en transport públic

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

Classificació dels municipis segons la seva possible vulnerabilitat a la crisi energètica

Major vulnerabilitat

Menor vulnerabilitat


23

article publicat a Austràliaque posava en relleu els efec-tes socioeconòmics del peakoil “Oil Vulnerability in theAustralian City: AssessingSocioeconomic Risks fromHigher Urban Fuel Prices”.Els autors d’aquest article,que es pot llegir íntegramenta la xarxa, van tenir l’encertde crear el VIPER acrònimde vulnerability index forpetrol expenses rises, quepermet una representacióespacial d’aquesta vulnerabi-litat. Està compost per tresvariables: un índex socieco-nòmic, el nombre de vehiclesper habitant i la mobilitatobligada. L’investigador dela UB es va posar en contacteamb els australians perpoder adaptar de manera ri -gorosa el mètode a l’AMB:“Les dades emprades en elnostre cas són del 2001–assenyala–, en teníem algu-nes de més recents però percoherència vam preferir quetotes fossin del mateixinstant”. De fet, en algunmo ment més avançat del’estudi, s’utilitzaran les últi-mes dades oficials. Tanma-teix, el fet substancial que esposa en relleu restarà inva-riable: cal fer un esforçinversor perquè la ciutada-nia de l’AMB –on viu més del40% de la població catalana–tingui un accés tan equitatiucom sigui possible als ser-veis de transport públic.�

Petroli:més a prop del final?

LA DADA

La publicació del darrerWorld Energy Outlook perpart de l’Agència Interna-cional de l’Energia (AIE)s’ha vist envoltada per lapolèmica. Just abans de lapresentació de l’anuari, TheGuardian revelava que lesdades sobre les reserves depetroli mundials contingu-des en l’informe haurienestat manipulades des del’AIE per pressions delsEstats Units, en el sentit desobrevalorar les reservesexistents a fi d’evitar elpànic entre els compra-dors. El rotatiu londinenccitava com a origen de lainformació la filtració d’unmembre de la mateixa AIE.

Aquesta organització vede fensant en els darrersanys la idea que la produc-ció anual de barrils encaraté un marge de creixe ment:dels 83 milions ac tuals finsa més de 100 mi lions, posi-cionament que ha rebutnombroses crítiques d’ex -perts que defensen que jas’ha arribat al peak oil.�

Els municipismés afectatsserien Ripollet,Badia, Barberài Castellbisbal

L’AIE no creu que s’hagi arribat al ‘peak oil’

10.000 unitatsés la previsió de producció del nou vehicle híbrid Volt que ha fet GeneralMotors (GM) per al 2010. S’espera que les primeres unitats surtin de fàbricaa finals d’any. Per a més endavant, la companyia ha assenyalat que podràassolir les 60.000 unitats anuals. Els vehicles elèctrics i híbrids ja tenenpresència en el mercat nord-americà, amb marques estrangeres, com Toyotao de petits fabricants. El Volt és l’aposta de la gran indústria en aquestterreny.

Amb el Volt no només arriba un vehicle sinó l’inici deldesenvolupament d’una infraestructura per atendre les necessitats derecàrrega de bateries, de moment amb 500 estacions a l’estat de Califòrnia.El nou cotxe tindrà una autonomia de poc més de 60 km amb una solacàrrega que, amb les reserves de combustible, li proporcionaran unaautonomia total superior als 480 km. Els directius de GM són conscients deprotagonitzar un moment de transició en què també es juguen la sevapròpia supervivència. Ningú no sap encara quan durarà la transició, peròl’opinió de la indústria és que serà lenta: s’ha estimat que el 2015 elsvehicles híbrids només representaran el 3% de les vendes. La dificultat depenetració en el mercat del Volt serà el preu, en principi més elevat que eldels vehicles convencionals de la seva gamma.

AR

XIU


24

AL

AS

HI


25

tendències en el mercat

L’actual crisi econòmica ha marcat un abans i undesprés en el mercat laboral. Fins a l’inici d’aquesta,la construcció era un dels principals sectorsd’ocupació per als enginyers tècnics industrials, peròés evident que els milers de llocs de treball destruïtsen aquesta activitat difícilment es recuperaran a curto mitjà termini. Nous sectors emergents seran elsencarregats d’agafar el relleu, però quins seranaquests sectors? Cap a on va el mercat laboral?

LORENA FARRÀS PÉREZ I Periodista

novesLes

laboral

EN PORTADA

AL

AS

HI


26

HHi ha determinades activi-tats que ja comencen a desta-car com a nous sectors emer-gents. Un d’aquests sectors,el més clar, és l’energètic,més concretament tot allòrelacionat amb l’estalvi ener-gètic i les energies renova-bles. El sector serveis tambéés una altra activitat quecreix amb força igual quetotes aquelles relacionadesamb temes de seguretat i delogística. Per altra banda, lesuniversitats catalanes han

aprofitat l’entrada en vigordel Pla Bolonya per adaptarels nous estudis de Grau ales necessitats presents ifutures del mercat tot creantnoves especialitats o refor-çant-ne de ja existents.

No sols canvien els sec-tors productius predomi-nants, sinó també les prefe-rències empresarials a l’horade contractar nous professio-nals. Les empreses cada copvaloren més competènciescom la capacitat comunicati-va, la gestió empresarial, laflexibilitat, saber treballar enequip o la capacitat de lide-ratge. Els coneixements tèc-nics no deixen de ser impor-tants, però cal posar-se al diatambé en totes aquestesaltres habilitats. Per altra

banda, l’anglès segueix sentla gran assignatura pendenten un món cada cop més glo-balitzat.

La situació del mercatlaboral segueix sent forçadesfavorable. La destruccióde llocs de treball no cessa ila taxa d’atur del conjunt del’Estat espanyol ja ronda el18%. Per sort, el col·lectiudels enginyers tècnics indus-trials (ETI) és dels que haresultat menys afectat perl’actual context econòmic,

malgrat el pes que sectorscom la construcció o l’au -tomòbil −dos dels més per -judicats per la crisi− te nenper a l’ocupació d’a quests pro -fessionals. La clau d’aquestfet s’ha de buscar en lescaracterístiques dels ETI,professionals molt versàtils ipolivalents, capaços de tre -ballar en sectors molt di -ver sos.

Segons informacions fa -cilitades per l’Espai per a l’O -rientació i el Progrés Por-ta22 −servei que pertany aBarcelona Activa, l’Agènciade Desenvolupament Localde l’Ajuntament de Barce -lona−, la formació d’Engi -nyeria Tècnica Industrial ésuna titulació tècnica molttransversal i versàtil. Por-

ta22 ha comptabilitzat fins a119 possibles sortides pro-fessionals per als ETI iaquestes corresponen a di -ferents ti pus d’activitats,com són la logística, la mecà-nica, les energies renovables,la seguretat o la qualitat.

Anna Masvidal, cap delServei de Selecció Professio-nal del CETIB, afirma que“en ser uns professionals tanpolivalents, versàtils i ambrecursos, els enginyers tèc -nics industrials tenen l’a -vantatge que poden reubi-car-se amb menys temps enuna altra activitat, la qualcosa sempre facilita enorme-ment el procés de recerca defeina”. Així ho demostra unestudi anomenat Etiocupació−rea litzat pel Consell deCol·legis d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Catalu-nya (CCETIC), subvencionatpel Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC) i cofinançatpel Fons Social Europeu− enquè s’afirma que el tempsd’es tada a l’atur dels ETI ésinferior a la mitjana cata -lana. Aquest estudi so brel’ocu pació i la qualitat delsenginyers tècnics indus-trials té com a objectiudissenyar noves estratègies iei nes adreçades a aquestcol·lectiu i els principals sec-tors econòmics i socials enquè treballen.

Malgrat la millor situaciódels ETI gràcies a les seves

EN PORTADA

El sector de serveis creix ambforça, igual que el de seguretat


27

Durant el 2009 l’SSP - Borsa de Treball del CETIB ha fetentrevis tes d’orientació professional a molts méscol·legiats que l’any anterior

característiques professio-nals, la realitat del mercatlaboral és també força des -favorable per a aquest co -l·lectiu. Masvidal es lamenta:“El nombre d’ofertes que repel CETIB ha caigut conside-rablement des que va comen-çar la crisi, mentre que lespersones que acudeixen anosaltres buscant feina haaugmentat en la mateixamesura”. L’únic indici posi-tiu és que almenys el nombred’ofertes de feina rebudes pelCETIB durant el 2009 s’hamantingut estable, és a dir,no ha disminuït.

A pesar de tot, sempre hiha lloc per a l’optimisme. Sis’analitzen les dades recopi-lades pel Servei de SeleccióProfessional sobre les ofertesde feina rebudes pel CETIBen els darrers anys, es potobservar que hi ha determi-nades activitats que no hanperdut força. És el cas de sec-tors com l’energètic −mésconcretament de tot allò rela-cionat amb l’estalvi energètic

i les energies renovables−, elde serveis, el comercial, laseguretat o el mantenimentd’instal·lacions.

Teresa Bofill, directorageneral de l’Associació d’A -mics de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya (AAUPC)−una entitat sense ànim delucre que té com a missió ferde pont entre la universitat ila societat, potenciant iincrementant la doble direc-ció d’aquests vincles− afirmaque “el canvi climàtic forçaràl’aparició de nous perfils pro-fessionals” per als ETI. Bofilles refereix, per exemple, aldesenvolupament del vehicleelèctric, a tot allò relacionatamb noves fonts energè -tiques, l’ecodis seny, etc.

Aquesta és la tendènciade futur que Bofill veu mésclara: el desenvolupament deproductes i processos mésrespectuosos amb el mediambient, però adverteix queaquest canvi de model pro-ductiu requereix fer gransesforços en I+D.

Porta22, que es dedicaprincipalment a oferir ser-veis d’orientació laboral atotes aquelles persones queho desitgin, també analitzapossibles tendències i opor-tunitats del mercat de tre-ball. Les més de 5.000 ofer-tes de feina constantmentactualitzades que ofereixaquest servei són una bonaforma de prendre el pols almercat de treball. Segonsconclusions de Porta22, “perals ETI, la logística, l’àmbitde la seguretat i les energiesrenovables són nous entornsemergents on poder desen-volupar les seves tasques”.

LES NOVES TITULACIONSDE GRAUL’entrada en vigor del procésde Bolonya ha obligat lesuniversitats a reorganitzarles seves titulacions per tald’adaptar-les als nous Grausde l’Espai Europeu d’Edu -cació Superior (EEES). Lamajoria de centres han apro-fitat l’ocasió per renovar con-

El nombre d’ofertes de feina rebudespel CETIB s’ha mantingut estable


Quants dels 65 nous professionalscontractats al 2009 són enginyerstècnics industrials?El perfil de l’enginyer tècnic és, sensecap mena de dubte, un dels més valo-rats dins la política d’incorporacions del’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II i,més concretament, dins de l’actual pro-cés d’ampliació i renovació de la planti-lla. Durant l’any 2009, s’han incorporata ANAV 22 enginyers tècnics, 15 delsquals són enginyers tècnics industrials.

Quantes persones més preveuencontractar al 2010?Com aquest any, el número global perl’any 2010 voltarà les 65 incorpora-cions. D’aquest total, preveiem la con-tractació de 43 enginyers tècnics in -dustrials, una proporció que posa demanifest la importància que té aquestcol·lectiu professional dins dels re -cursos humans de què disposa ANAVper al desenvolupament de les sevesactivitats.

A què es deu aquest increment dela plantilla?Aquest fenomen s’inscriu dins d’un pro-cés molt més global que implica a total’Organització i que ha quedat expressaten un lloc preferent del Pla Estratègicd’ANAV 2009-2013. Aquest pla fa espe-cial incidència en aspectes com la for-mació, la comunicació i la necessitat dereforçar l’Organització des del punt devista de la supervisió i l’anàlisi de pro-blemes. Aquest darrer aspecte obre un

28

tinguts i n’hi ha que fins itot han creat noves titula-cions com a resposta a lesnecessitats del mercat pre-sents i futures. És el cas, perexemple, de l’Escola d’Engi -nyeria Tècnica Industrial deBarcelona (EUETIB), centreadscrit a la Universitat Poli-tècnica de Catalunya (UPC).L’EUETIB ha creat dos grausúnics a Catalunya que inten-ten respondre a “possiblestendències de futur”, segonsexplica Josep López, directordel centre. Es tracta del Grauen Enginyeria Biomèdica idel Grau en Enginyeria del’Energia.

En el Grau en EnginyeriaBiomèdia s’ensenyen els co -neixements necessaris per

projectar, dirigir i coordinaractivitats relacionades ambels productes i serveis socio-sanitaris pel que fa a concep-ció, disseny, fabricació, ava-luació i certificació, entrealtres. “Es tracta d’una acti-vitat per la qual Catalunyaestà apostant fort. Tenimgrans professionals mèdicsen aquest sector i feia faltal’existència de tècnics capaci-tats per gestionar els apa-rells necessaris, que sónmolt específics, si es voliacontinuar creixent en aquestsector”, afirma López. “Finsara existia un màster al res-pecte, però no era necessari.Calia una formació més foca-litzada en aquesta direcció”,explica.

Quant al Grau en Engi -nyeria de l’Energia, s’impar -teixen coneixements sobreenergia, eficiència, estalvi,gestió, generació, elements imercat energètic, entre al -tres. “L’energia és un focusnou, una gran preocupaciósocial en aquests moment”,explica el director de l’Escolade Barcelona. “La necessitatde crear aquest Grau és evi-dent des del punt de vistaque l’energia s’ha d’intentaraprofitar al màxim, cal bus-car noves fonts energètiquesi millorar-ne la gestió. Enaquests estudis s’intentaque hi hagi una visió moltintegral d’aquests aspectes”.

L’EUETIB no és l’únic cen -tre universitari que ha ideat

Entrevista a Elías García SotoDirector de Recursos Humans de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II

Contràriament al que estan fent gran part de les empreses que conformen el teixitempresarial català i espanyol, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) no està retallantplantilla sinó que l’està ampliant. Durant el 2009, ANAV va jubilar a tan sols cinc tècnicsmentre que va fitxar a 65 professionals. L’empresa afirma que el nivell de contractació seràfins i tot superior aquest any 2010 i el perfil més buscat és el d’enginyer tècnic industrial.Per a captar nous professionals, ANAV ha acudit a la borsa de treball de CETIB.

EN PORTADA


29

enorme camp per a la incorporaciód’enginyers tècnics en pràcticament to -tes les àrees de l’empresa, factor que escompleta, a més, amb la necessitatvegetativa de renovar una part conside-rable del personal tècnic que treballa ales sales de control de les tres unitatsd’ANAV. Aquest últim és també un campmolt interessant per aquest col·lectiu, jaque l’ocupen exclusivament els engi -nyers tècnics, això sí, després de pas-sar per un període de formació de tresanys previs a l’obtenció de la seva lli-cència d’operadors.

Quin és el perfil de treballador quebusquen majoritàriament?A ANAV cerquem persones que, en pri-mer lloc, vulguin apostar per nosaltres ipel nostre sector amb l’objectiu de de -senvolupar una carrera professionalplena d’oportunitats, però també presi-dida per un compromís prioritari i inelu-

dible per la seguretat. Les centrals nu -clears Ascó I i II i Vandellòs II són plan-tes tecnològicament molt avançades icomplexes que fan una activitat de vitalimportància pel desenvolupament i elprogrés de la nostra societat, però quealhora presenten elevats requerimentsde funcionament sempre concebuts desde la seguretat com a principi irrenun-ciable. Els professionals que entraranen els propers anys a ANAV han de serpersones que destaquin tant per lesseves aptituds com pel seu compromísamb l’empresa i, en conseqüència, ambla cultura de seguretat d’ANAV, que re -presenta el més important dels compro-misos de la companyia i del conjunt dela seva plantilla amb la societat.

Quins canals de contractació utilit-zen per captar nous professionals?Comptem amb diversos canals que fun-cionen en paral·lel, com els anuncis en

premsa, els contactes amb els diferentscol·legis professionals, l’assistència iparticipació en fires d’ocupació ol’aparició en portals d’internet com Info-jobs. Així mateix, la nostra pàgina web(www.anav.es) disposa d’un servei derecollida i gestió de currículums.

Quines són les expectatives d’ANAVen la col·laboració amb el servei decontractació ofert pel CETIB?Des de l’Associació Nuclear Ascó Van-dellòs II considerem que la col·labo -ració amb el Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona i el deTarragona ens pot aportar una líniadirecta amb un col·lectiu de professio-nals, joves o amb experiència, que s’a -justa perfectament al que estem bus-cant. Per aquest motiu, serveis com eldel CETIB són canals estratègics i prio-ritaris per l’actual campanya de reforç irenovació professional d’ANAV.

nous estudis per fer front ales necessitats emergents delmercat. L’Escola PolitècnicaSuperior de la Universitat deVic imparteix un grau enEnginyeria Mecatrònica. Estracta d’un títol únic a l’Estatespanyol, però que comptaamb una sòlida tradició enpaïsos com França, Bèlgica,Regne Unit, Àustria, Dina-marca, Holanda, Finlàndia,Austràlia i Japó. “Hem im -plantat aquest Grau sobre labase de les necessitats del’empresa. Al 2008, la dele-gació d’Osona de la Cambraens va demanar que estu-diéssim aquesta alternativa.Consideraven que hi havia lanecessitat d’aquest perfild’enginyer, no tan especialit-

zat però amb una visió mésoberta i transversal”, explicaJuli Ordeix, cap d’estudis.

El Grau en EnginyeriaMecatrònica treballa de ma -nera interdisciplinària tèc -niques i coneixements de me -cànica, electrònica, control iinformàtica per tal de conce-bre noves maneres de produ-ir, de desenvolupar nous pro-ductes i de dissenyar novesmàquines.

Així mateix, l’Escola Eli-sava de la UPF implanta elnou Grau en Enginyeria enDisseny Industrial, ja que elmercat demana professio-nals experts en intervenir enqualsevol de les fases del des-envolupament d’un producte(disseny, desenvolupament

tècnic i industrialització).L’Escola Universitària Sa -

le siana de Sarrià (EUSS),centre adscrit a la Universi-tat Autònoma de Barcelona(UAB), ha creat el Grau enEnginyeria en OrganitzacióIndustrial. La finalitat d’a -quests estudis és que elstitulats siguin capaços dedis senyar, desenvolupar, im -plementar i millorar els sis-temes integrats que inclouenpersones, materials, infor-mació, equipament i energiade forma alineada amb l’es -tratègia de l’empresa.

Pel que fa a la resta decentres catalans que impar-teixen estudis d’EnginyeriaTècnica Industrial, l’Escolad’Enginyeria Tècnica Indus-


30

trial de Terrassa (EUETIT),adscrita a la UPC, segueixapostant pel sector tèxtilamb la creació del Grau enEnginyeria de Tecnologia iDisseny Tèxtil. L’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria(ETSE) de la UAB i l’EscolaUniversitària d’EnginyeriaTècnica Industrial d’Iguala -da (EUETII) de la UPC conti-nuen oferint estudis en quí-mica industrial.

Finalment, l’Escola Uni -versitària Politècnica de Ma -taró (EUPMT), adscrita a laUPC, imparteix enginyeriesen mecatrònica: un Grau enEnginyeria Electrònica In -dustrial i Automàtica i un enEnginyeria Mecànica.

EL NOU PERFIL D’ETIÉs evident que, arrel del’actual crisi econòmica, elmercat laboral està canviant.Però no només canvien lesactivitats econòmiques pre-dominants sinó també elsrequisits de les empreses al’hora de contractar nou per-sonal. En aquests moments,

les empreses busquen “pro-fessionals amb experiènciaperquè, ara per ara, no esvolen arriscar a gastar di -ners en formació sinó quevolen persones que els pro-dueixin des del primer dia”,explica Manoli Guerrero,consultora especialitzada enla selecció d’enginyers del’empresa de selecció de per-sonal Adecco. D’altra banda,la responsable del Servei deSelecció Professional del CE -

TIB explica que d’altres em -preses han optat per “oferirsalaris més ajustats a canvide rebaixar els seus requi -sits, entre ells l’expe riència”.

Deixant de banda l’actualsituació del mercat laboralprovocada per la crisi econò-mica, la realitat és que el per-fil d’ETI demandat per lesempreses també està can-viant. Aquestes cada copvaloren més que els ETI tin-guin habilitats comunicati-ves que els permetin expres-sar-se en públic o bé ferpresentacions, que tinguintambé coneixements en ges-tió empresarial, que siguin

flexibles i que tinguin capa-citat d’adaptació, que treba-llin bé en equip o bé que tin-guin capacitats de lideratge.Òb viament, els coneixementstècnics no deixen de ser desuma importància però calposar-se al dia en totesaquestes altres habilitats,cada cop més requerides. Enaquest sentit, Masvidal re -cor da que el CETIB organit-za periòdicament cursos deformació en habilitats per -sonals per als col·le giats iprecol·legiats interessats.

Un altre aspecte que cadacop adquireix més importàn-cia és el perfil comercial delscandidats. Les empreses va -lo ren que l’ETI contribueixia l’augment de les ventesgràcies als seus coneixe-ments tècnics sobre el pro-ducte o servei que s’ofereix.

Les empreses valoren cada cop mésles competències comunicatives

Enginycat, l’enllaç entre la universitat i el món laboral

Ara fa poc més d’un any el Departament d’Innovació,

Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya va

posar en marxa el programa Enginycat amb la col·laboració

de diferents organismes, entre ells el CETIB. L’objectiu

principal de la iniciativa és atreure més joves als estudis

tècnics, però aquesta no és la seva única missió. Sovint,

el món universitari i el món laboral no van pel mateix camí

i aquí és on entra en acció Enginycat. El programa té també

com a objectius reflexionar sobre el perfil del professional

de l’enginyeria que la societat catalana necessitarà a mitjà

i llarg termini i sobre el tipus de formació que hauria de

rebre, així com augmentar l’encaix laboral entre l’oferta i la

demanda. No és una tasca gens fàcil, però Enginycat ja

ha demostrat que els seus mètodes funcionen. El 2009,

el nombre de matrícules per cursar carreres d’Enginyeria

en algun centre català va augmentar després de cinc anys

de davallada. En concret, es va registrar un increment de

l’11,2% i en total es van matricular 8.247 nous estudiants.

EN PORTADA


31

Per altra banda, Guerrerorecorda que “també es témolt en compte el dominid’idiomes estrangers, espe-cialment l’anglès”. Aquestacontinua sent l’eterna assig-natura pendent en un móncada cop més globalitzat.

Segons Bofill, de l’Asso -ciació d’Amics de la UPC, “lademanda d’aquestes habili-tats no acadèmiques ja faanys que existeix però es vaaccentuant amb el temps, ésa dir, és una tendència que jave del passat i que es mantin-drà en un futur. Es tractad’un perfil més innovador,amb més valor afegit”. Ladirectora general de l’asso -ciació també remarca queuna altra tendència de futurserà la major incorporació dedones a les plantilles de lesempreses. “La diversitat desexes no s’ha de veure comuna obligació, sinó com unaoportunitat estratègica. AHewlett-Packard, per exem -ple, han treballat molt eltema de la diversitat amb do -nes i s’han adonat que supo-sa major valor afegit perquèimplica l’entrada de nou ta -lent i noves idees”.

A grans trets i tenint encompte que el futur sempreés imprevisible, aquestes se -rien les principals caracte-rístiques del nou perfil d’ETIi les noves tendències de fu -tur del mercat. Cal que elsprofessionals del sector enprenguin bona nota i vaginfent els deures per adaptar-se a tots aquests canvis. Elsactuals temps de crisi, ambmenys volum de feina, po -den resultar un momentideal per dedicar a formació,la qual cosa sempre és unabona inversió.�

Idiomes i experiència,els requisits més sol·licitats

La majoria d’informes del mercat laboral coincideixen

a afirmar que el coneixement d’idiomes estrangers,

especialment l’anglès, i l’experiència laboral són dos dels

requisits més sol·licitats per les empreses. Ho confirma

l’escola de negocis alacantina Fundesem que ha dut a terme

un estudi basat en les més de 800 ofertes de treball rebudes a

la seva borsa de treball durant l’últim any. Segons els

resultats, el 20% de les ofertes publicades per la borsa de

treball inclouen el domini de l’anglès com a requisit

indispensable. D’altra banda, les empreses oferents valoren

també l’experiència laboral perquè el que es busca és que els

professionals contractats puguin ser operatius des del

primer moment.

Les habilitats comunicatives, comercials i de lideratge,

juntament amb la flexibilitat laboral, també estan escalant

posicions en la llista de requisits més sol·licitats. Segons un

estudi realitzat per Enginycat, des del punt de vista de les

empreses s’emfasitza que falten tècnics polivalents, pràctics

(orientats a la solució de problemes), amb capacitat creativa,

d’aprendre contínuament, de treball en equip, de

comunicació i de prendre decisions.

LLOC DE TREBALL 2008 2009

Manteniment d'instal·lacions 5,7% 8,2%Riscos laborals 2,7% 5,0%Docència 1,2% 3,3%Direcció d'obra 3,8% 5,6%Energies renovables 1,5% 2,7%Medi ambient 1,4% 1,7%Tècnic comercial 13,7% 13,8%Assistència tècnica / postvenda 7,5% 3,1%Qualitat 7,5% 3,6%Oficina tècnica: projectista d'instal·lacions 17,8% 15,3%Cap de projectes 5,2% 3,3%Altres 32,0% 34,4%

Distribució per llocs de treball de les ofertes de feina rebudes al CETIB


32


33

“No sabem

Michael D. Griffin, exadministrador de la NASA

ENTREVISTA

si l’escalfament global

“del planeta

és necessàriament dolent

Barcelona, de la mà de la UPC School of Professionaland Executive Development, ha rebut la visita d’unaeminència de l’enginyeria aeroespacial per oferir una‘master class’ sobre gestió de projectes tecnològicscomplexos. És el doctor Michael D. Griffin, que vaculminar una carrera de més de 25 anys en el sectorcom a administrador de la NASA, des del 2005 fins algener de 2009. Durant quatre anys Griffin vasupervisar projectes tan importants com el futur delsviatges espacials tripulats, l’ús del telescopi espacialHubble o el paper de l’Agència en l’estudi del canviclimàtic. Malgrat la seva experiència i prestigi, aquesthome nascut a Maryland (EUA) el 1949, es descriu com“un simple enginyer aeroespacial d’una petita ciutat”.

JORDI GARRIGA MAS I Text LOURDES SEGADE I Fotografies


Q34

Què és més important al’hora de liderar un projecte,les idees o les persones? És evident que totes duescoses són importants. En totcas, però, una bona idea nopot tirar endavant sense unequip humà adequat. Enaquest sentit, doncs, la quali-tat de les persones sempreacabarà essent més impor-tant o determinant a l’horade liderar un projecte. Detotes maneres, per més bonesque siguin les persones d’unequip, si no tenen una bonaidea al davant, tampoc nopodran fer gran cosa…

Quines són les característi-ques principals d’un bondirector de projectes?Ha de saber treballar enequip i ha de conèixer idominar el sector on estiguide senvolupant la seva tasca.Així mateix, un bon directorde projectes ha de ser experten alguna de les àrees delsector o del projecte, per béque no cal que ho domini tot,ja que per això ha de tenir unbon equip al seu voltant.Finalment, ha d’estar semprepreparat per saber què potanar malament. Aquest úl -tim aspecte potser és el més

rellevant de tots, ja que alcapdavall és el que et permetavançar-te als problemes.

Quines diferències creu quehi ha quan els projectes estiren endavant en empresesprivades o entitats públiques?La principal diferència resi-deix en la pròpia naturalesade les entitats. És a dir, larecerca pública està envolta-da de qüestions que tenen aveure amb la política, comara les perspectives electo-rals, si és escollit un o altrecandidat, amb una o altrapolítica o prioritats… Cosesaixí. És a dir, que qualsevolfactor d’inestabilitat per a unprojecte vindrà determinatper qüestions polítiques. Ales empreses privades, gene-ralment el que et guia com acientífic són les necessitatsrelatives a la competitivitat,la qual cosa acostuma a estar

determinada pel calendari.Ja se sap: en economia, eltemps són diners. Podríemdir que els projectes, a lesentitats públiques, depenendels electors, mentre que enles entitats privades depenende la competència i de lesnecessitats del mercat.

Al 2007 va ser qualificat perla revista Time com una deles persones més influentsdel seu país. Què li sembla?Per a mi va ser un gran honor.No sé si van encertar quanvan dir això, però en tot casem vaig sentir molt honorat.

Com afecta encara la presa dede cisions de la NASA l’acci -dent del Space Shuttle el 2003?De fet, els plans actuals de laNASA estan dirigits a supe-rar aquells fets, a deixar-losenrere definitivament. Avui,l’agència està seguint un plaque es va definir i desenvolu-par sota la base de resoldre elsproblemes que van conduir aaquell accident. De totes mane-res, si aquest pla es tira enda-vant dependrà en gran mesu-

“Em preocupa que fites aconseguides en el passat, com la missió Apol·lo a la Lluna, ja no siguin factibles

Michael D. Griffin, exadministrador de la NASA,va oferir una ‘master class’ ala UPC School of Professionaland Executive DevelopmentENTREVISTA


35

ra dels plans del president.Espero que Obama voldràcontinuar-lo, però aquesta ésla seva decisió, no la meva.

Parlant d’Obama, com valorales apreciacions del paneld’experts sobre el futur delsvols tri pulats, que qualificad’insos tenibles pressupostà-riament?Em preocupa que fites acon-seguides en el passat, com lamissió Apol·lo a la Lluna, ja

no siguin factibles. Però noestic a favor d’oferir incenti-us a empreses privades. Noestic en contra de la iniciativaprivada i la NASA tradicio-nalment col·labora amb pro-veïdors privats. Aplaudeixoempreses com Virgin Galac -tic, però aquestes ofereixenpujar a 150 quilòmetres du -rant uns minuts. Això no ésel que necessita la NASA.

Va dir que el sentit dels volsespacials és el dels assenta-ments humans en el sistemasolar. Sona a ciència-ficció…Tot és ciència-ficció fins quees fa. 600 anys enrere, no hihavia europeus vi vint al con-tinent americà i 120 anysenrere, l’home enca ra no ha -via volat en avió. La qüestióés anar superant barreres.

A més, vostè assenyala Martcom la primera destinaciópossible. I la Lluna?Totes dues són destinacionsinteressants.

Aquesta pot ser la solució ala superpoblació del planeta?Bé, en realitat aquests objec-tius no s’han de plantejarcom la solució a cap proble-ma. Seria, simplement, unpas endavant. No hi va haver,en el seu moment, cap raóperquè els humans sortissinde l’est d’Àfrica per venir capa Europa. Va ser, senzilla-ment, la resposta a l’esperitde conèixer i a la curiositatde saber més, que va perme-tre l’expansió de la humani-tat per tot Europa. Si nohagués estat per aquest espe-rit curiós no ens hauríemmogut de l’est d’Àfrica. Anara la Lluna o a Mart és la con-tinuació d’aquesta inquietud.

Amb la cooperació interna-cional, això és més fàcil?Jo no n’estic segur. Treballemconjuntament amb altresagències espacials, especial-ment amb l’Agència EspacialEuropea i sempre ens alegraque un projecte d’una altraagència tingui èxit, però nocrec que haguem de deixaraquests temes en mans d’al -tres, ni tampoc que el Con-grés dels EUA estigui dispo-sat a permetre-ho.

La manera d’aconseguir méspressupost és una cursa ambla Xi na com la cursa espa cialamb l’URSS?L’exploració de l’espai no ésuna competició. Hem de com -plementar-nos i no fer el ma -teix que la resta. La cursaamb la URSS va ser el resul-tat de les tensions entreambdós països. No m’agra -daria ara veure la mateixatensió amb la Xina.

Sense posar en dubte l’escal -fament del planeta, sí que haposat en dubte que faci faltalluitar contra el canvi climà-tic. Com ho justifica?Jo mai no he pretès posar resen dubte, més aviat vaig feruna pregunta en el sentitd’on hem de posar el límit al’hora de parlar de l’escal -fament del planeta. La qües-tió és quina és la temperatu-ra ideal per al planeta. Nosabem si l’escalfament ésnecessàriament dolent. Quiho ha de decidir, això? No tin-drà la mateixa opinió unapersona del Canadà que unapersona de Bangladesh o deBarcelona. Qui ha de decidirquina és la temperatura idealper al planeta? Aquesta erala meva pregunta.�

“L’explotació de l’espai no és unacompetició. Hem de complementar-nosi no fer el mateix que la resta”


36

CALDERES MURALS AMBRENDIMENT DE TRES ES -TRELLES O MÉS PER CON-TROLAR LES EMISSIONS

Un dels sectors implicats enl’emissió de partícules conta-minants és el relacionat ambla producció d’aigua calenta,bé per a calefacció, bé per aACS. Sempre que fem serviralgun tipus de combustibleper generar energia, obtin-drem una sèrie de partículescontaminants que s’allibe -raran a l’atmosfera. Aquestespartícules dependran de lacomposició i de la quantitat

del combustible utilitzat, tot ique principalment seran:- CO2, responsable de l’efec -

te hivernacle- CO, responsable de la mort

per inhalació de mo nòxidde carboni

- NOx, responsable de laplu ja àcida

- SOx, en combinació ambaigua podria formar àcidsulfúric; gairebé no més esprodueix quan utilitzemgasoli com a combustible

L’única forma que tenimde disminuir l’emissió de par-tícules nocives és utilitzar

energies renovables (energiasolar tèrmica, geotèrmica,etc.) que eliminin en la mesu-ra del possible el consum decombustible; o utilitzar d’unamanera molt més racional elcombustible, és a dir, millo-rar el rendiment de lescalderes de calefacció i aiguaca lenta sanitària.

Una part important del’estalvi de combustible enuna caldera de calefacció esbasa en el millor o pitjor apro-fitament del combustible cre-mat i aquesta és precisamentla definició de rendiment:relació entre el flux calorífictransmès a l’aigua i elproducte del poder caloríficin ferior pel consum d’a quest.

Actualment, els requisitsde rendiment de calderes ali-mentades per combustibleslíquids i gasosos els fixa elReial Decret 275/1995, queestableix les disposicions d’a -plicació de la Directiva 92/42CEE.

De les dades de taula 1podem concloure que a lescalderes estàndards se’ls per-

Tendències en climatització eficient En aquests últims anys cada cop es dóna més importància al compromís amb el mediambient. Per aquest motiu, les darreres normatives aprovades, el Codi Tècnic del’Edificació (CTE) i el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE) incideixenespecialment en el rendiment dels productes i la reducció d’emissions.

AURELIO LANCHAS i MANUEL HERRERO I Ferroli España

ARTICLE TÈCNIC

Caldera de condensació 4 estrelles de rendiment Bomba de calor geotèrmica


37

met obtenir menors rendi-ments quan treballen ambcàrrega par cial, i que a lescalderes de gas de conden -sació se’ls exi geix obtenirmajors rendiments quan tre-ballen a càrrega parcial.

Dintre d’aquest mateixReial Decret, i a fi de classifi-car el rendiment de cadascu-na de les calderes, s’estableixun sistema de mesura pernombre d’estrelles amb l’ob -jectiu de poder identificar deforma ràpida i clara el milloro pitjor rendiment de cadacaldera (taula 2).

Aquest sistema d’estrelless’aplicarà a les calderes quepresentin rendiments supe-riors als requisits dels estàn-dards enunciats a la taula 1.

Fins ara, i centrant-nosen les calderes murals querepresenten entorn del 85%del total de la calderes ins-tal·lades anualment a Espa-nya, la immensa majoriad’aquestes calderes de nocondensació tenien un certi-ficat de 2 estrelles de rendi-ment, mentre que les calde-res murals de condensacióaconseguien un certificat de4 estrelles de rendiment.

Com podem comprovarmitjançant les dades de lataula 2, per aconseguir unaestrella més a igualtat depotència, s’han de tenir 3punts percentuals més derendiment, la qual cosa supo-sa un important augment derendiment i, per tant, d’es -talvi de combustible, i a méses redueixen les emissionscontaminants.

Actualment, ja existeixencalderes murals no conden-sació que aconsegueixen unacertificació energètica de 3estreles de rendiment, fins i

tot en alguns països de laUnió Europea des de faalguns anys únicament espoden comercialitzar calde-res murals estanques ambun mínim de 3 estrelles derendiment, un pas molt im -portant en la consecució del’objectiu comú: reducció delconsum i minorització del’emissió de partícules conta-minants a l’atmosfera.

LA BOMBA DE CALOR COMA OFERTA ENERGÈTICA

Diferències respecte alsequips de climatització con-vencionals. Fun cionalmentuna bomba de calor és exac-tament un equip d’aire condi-cionat amb la possibilitatd’invertir en cicle frigoríficinternament per mitjà d’unavàlvula de cuatre vies, queredirigeix el flux de gas ca -lent del compressor a l’in -tercanvia dor situat a l’in te -rior (manera calefacció) o alsituat a l’exterior (refrige -ració). Per això es de nominenequips “reversibles”.

Actualment la denomina-ció “bomba de calor” té unenfocament diferent del tra-dicional: dissenyar els equipsperquè el seu funcionamentprioritari sigui en maneracalefacció, fet que implicaalgunes peculiaritats en elscomponents de l’equip.

El canvi més important,però, és l’ampliació en el seuàmbit d’actuació del concepted’equip al concepte de siste-ma. És a dir, la bomba decalor ha de comportar, a més,una sèrie de funcionalitatsaddicionals que sigui capaçd’aprofitar diferents focus defred dels quals es puguiextreure la calor (vegeu es -quema), que pugui integrar-se amb altres sistemes pro-ductius que, o bé tinguinmillors coeficients energètics(plaques solars), o bé siguincapaços de suplementar lacapacitat que pugui requerir-se eventualment (calderes osuports elèctrics) i, final-ment, que el seu funciona-ment es pugui combinar ambel d’emissors energèticament

Taula 1Requisits mínims de rendiment útils que imposa el Reial Decret 275/1995

Taula 2El mateix Reial Decretestableix un sistema de mesura per nombred’estrelles


38

eficients (sòl radiant/re-fres-cant, emissors de baixa tem-peratura, fan-coil…).

Això fa que avui dia esparli de les bombes de calorcom d’una segona generaciód’equips desenvolupats per iper a l’alta eficiència.

LA BOMBA DE CALOR ÉSUNA ENERGIA RENOVABLE?Si anomenem energia reno-vable l’energia que s’obté defonts naturals virtualmentinesgotables, bé sigui per-què la font és inesgotable, béperquè és capaç de regene-rar-se per mitjans naturals,la bomba de calor no hoseria, ja que sempre necessi-ta una energia convencional(electricitat o combustibles)per accionar-la.

Però aquesta definició vamolt més allà i el ParlamentEuropeu ja ha establert uncriteri en el sentit de lligar laconsideració d’energia reno -vable a la reducció d’e mis -sions de gasos d’efecte hi -vernacle a l’atmosfera i, enparticular, de CO2 per l’ús decombustibles fòssils.

Per això, es donarà la con-sideració d’energia renovablea tota aquella energia proce-dent de fonts renovables nofòssils. Esmentem, específi-cament, les energies eòlica,solar, geotèrmica, aerotèrmi-ca, hidrotèrmica i oceànica,hidràulica, biomassa, gasosd’abocador, gasos de plantesde depuració i biogàs.

En el cas que ens afecta,es defineix:

- Energia aerotèrmica: l’e -nergia emmagatzemadaen forma de calor en l’aireambient

- Energia geotèrmica: ésl’e ner gia que hi ha em -magatzemada en for made calor sota la su per -fície de la terra sòlida

- Energia hidrotèrmica: l’e -nergia emmagatzemadaen forma de calor en lesaigües superficials.

Així mateix, s’estableixenuns objectius de quotes d’uti -lització d’energia procedentde fonts renovables per alspaïsos membres d’Europa (enel cas d’Espanya és del 20%per al 2020; en l’actualitatestem entorn del 10%), i s’o -bliga els estats a establir sis-temes de suport al foment del’ús d’e nergia procedent defonts renovables en la cale-facció i la refrigeració.

En el cas concret de lesbombes de calor, s’esmentenespecíficament com un siste-ma a utilitzar, i s’estableixque només s’han de tenir encompte les bombes de calor laproducció de les quals superide forma significativa l’e -nergia primària necessàriaper utilitzar-les.

Per a això es fomentaranles bombes de calor que com-pleixin els requisits mínimsd’etiquetatge ecològic i s’o -bligarà els estats membres aestablir sistemes de certifi-cació en les edificacions queincloguin aquests sistemes.

Sobre la base d’això, es potconsiderar que la bomba decalor és una forma d’energiarenovable quan se superenuns valors mínims d’EnergiaProduïda (Eres), que seràfun ció del factor de rendi-ment mitjà estacional (SPF).

Aquests valors mínims elsestabliran els estats mem bressobre la base d’unes di rec -trius que fixarà la Co missiódel Parlament Eu ro peu abansde l’1 de gener de 2013.�

La bomba de calor ha de poder aprofitar diversos focus de fred per extreure’n calor

L’objectiu comú és la reducció deconsum i d’emissions contaminants

ARTICLE TÈCNIC


39

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

L’objectiu del curs és ad quirirconeixements pràctics delfuncionament i el context deles tecnologies de mem bra -nes i la reutilització d’ai güesde cara al predisseny, a l’a -valuació tècnica i econòmica il’operació i manteniment d’ins -tal·lacions. La formació estàestructurada en 15 ho res lec-tives repartides en cinc jor-nades (16, 17, 18, 23 i 24 demarç de 18 a 21 h) i duesactivitats optatives: una con-ferència sobre reutilització idessalació el 18 de febrer a lasala d’actes del CETIB i unavisita a l’estació de tracta -ment d’ai gües potables delLlobregat (25 de març).

El curs s’es tructura en

cinc eixos: aplicacions (desmi-neralització, dessalinitz ació ireutilitza ció), composi ció quí -mica i mi crobiològica de l’ai -gua, osmosi inversa i na -nofiltració, pretractamentsde l’aigua, operació i man-

teniment de plantes i tracta -ment amb electrodiàlisi re -versible, i ultrafiltració com atractament terciari i bioreac-tors de membrana.

Les classes aniran a càr-rec de Joan Sanz, director delDepartament Tecnològic del’empresa Veolia Water; Ra -fael Cabeza i Àngel Barceló,enginyers tècnics industrialsespecialistes en tractamentde l’aigua; Pere Vidal, direc-tor d’aplicació de producted’aigua i aigües residuals del’empresa GE Water & Pro-cess Technologies Espanya.�

El CETIB organitza un curs de desmineralització,dessalinització i reutilització d’aigua

El Col·legi ha organitzat un curs pràctic de disseny de sistemes de desmineralització, des-salinització i reutilització d’aigua mitjançant tecnologia de membranes. El curs, ques’impartirà a l’Escola Industrial de Barcelona (C/ Comte d’Urgell, 187) el proper mes demarç, està proposat per la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat del CETIB.

THEKNOS I [email protected]

Estació de tractament d’aigües (ETAP) d’Abrera

AIG

ÜE

S T

ER

LL

OB

RE

GA

T

Les inscripcions estan obertes a www.cetib.cat/agenda


40

El CETIB dedica el 2010 a lesInstal·lacions Tèrmiques Efi-cients (ITE). La millora del’eficiència energètica de lesinstal·lacions ha de ser unobjectiu bàsic en tot projectetècnic realitzat d’acord ambles necessitats actuals de lasocietat. Les instal·lacionstèrmiques són presents enun ampli ventall d’activitatsindustrials i també en lamajoria dels edificis.

Sense anar més lluny, lesnoves construccions han decomplir les especificacionsdel Reglament d’Instal·la -cions Tèrmiques en Edificis(RITE) apro vat pel Reial De -cret 1027/2007 i modificatpel Reial Decret 1826/2009.Per tant, elements com arales calderes, els radiadors,les bombes de calor, els sòlsra diants, la cogeneració, elsgasos refrigerants, els aï -llants, l’aire condi cionat, elssistemes de venti lació, etc.,prota go nitzaran l’any 2010amb l’objectiu d’ajudar aaconseguir una millor efi-ciència energètica en lesinstal·lacions tèrmiques.

Així doncs el Col·legi,d’acord amb el seu compro-mís amb la sostenibilitat i laprofessió, programa durant

tot l’any un seguit d’actua -cions encaminades a facilitarles eines i instruments neces-saris perquè els enginyerstècnics industrials puguindesenvolupar la seva feinaen aquest camp de la millormanera possible. Així, es fa -ran jornades formatives, cur -sos i conferències, s’edi taràun manual tècnic, etc.

NOU ESPAI WEBEl web del Col·legi incorporaun nou espai que s’actualitzaperiòdicament amb informa-ció sobre els actes inclososen l’Any de les ITE i la revis-ta Theknos dedicarà mensu-alment un article tècnic.

La realització de les acti-vitats relacionades amb l’Anyés possible gràcies a la parti-cipació d’onze empreses dediferents àmbits relacionatsamb aquestes. Cadascunaapor tarà els seus coneixe-ments i la seva experiènciaper generar la informació ila formació necessàries.�

2010, l’Any de les Instal·lacions Tèrmiques Eficients al CETIB

L’Any de les ITE compta amb la participació d’onze empreses líders del sector:

El Col·legipublica dosnous fasciclestècnics

El Col·legi va presentardurant el mes de desem-bre dos nous fascicles cor-responents als manualsManteniment d’Edificis iEnergies Renovables.

El 14 de desembre espresentava Reforç a la fle-xió d’estructures de formi-gó amb CFRP, el cinquèfascicle del manual deManteniment d’Edificis,escrit per Francesc Puig -vert i patrocinat per BASFChemical Construction Es -panya.

D’altra banda, el cin-què fascicle del manualdedicat a les energies re -no vables, Calefacció ACSpel sistema de captaciógeotèrmica, elaborat perM. Fe Romero, es va pre-sentar el 22 de desembreal CETIB. Aquest fascicleestà patrocinat per Sau-nier Duval.

Tots els Manuals Tèc-nics es poden adquirir a lacaixa del Col·legi a unpreu especial per a col·le -giats. Podeu consultar elcontingut dels fascicles awww.cetib.cat/manuals.�

INFORMACIÓ PROFESSIONAL


41

??

Segons l’article 6.1, punt 3 dela part I del CTE: 3. A l’efectede la seva tramitació admi -nistrativa, tot projecte d’edifi -cació es podrà desenvoluparen dues etapes: la fase de pro-jecte bàsic i la fase de projected’execució. Cada una de lesfases del projecte ha de com-plir aquestes condicions:

a) El projecte bàsic definiràles característiques generalsde l’obra i les seves presta-cions mitjançant l’adopció i

PREGUNTES FREQÜENTS

En edificació,quina diferència hi haentre el projecte bàsic i el projecte executiu?

Segons l’article 4 del ReialDecret 1627/97: Estableixl’obligatorietat de l’estudi deseguretat i salut o de l’es -tudi bàsic de seguretat i sa -lut a les obres.

1. El promotor de l’obraestarà obligat que en la fasede redacció del projectes’elabori un estudi de segu -retat i salut en els projectes

Quan cal un estudi de seguretat i salut i quan un estudi bàsicde seguretat i salut?

justificació de solucions con-cretes. El seu contingut seràsuficient per sol·licitar lallicència municipal d’obres,les concessions o altres auto -ritzacions administratives,però insuficient per iniciar laconstrucció de l’e difici. En -cara que el seu contingut nopermeti verificar totes lescondicions que exigeix elCTE, definirà les prestacionsque l’edifici projectat ha deproporcionar per complir lesexigències bàsiques i, en cap

d’obres en què es donin al -gun dels supòsits següents:

a) Que el pressupost d’exe -cució per contracta inclòs enel projecte sigui igual osuperior a 75 milions de pes-setes.

b) Que la durada estimadasigui superior a trenta dieslaborables i ocupi en algun

cas, no impedirà el seu com-pliment.

b) El projecte d’execució de-senvoluparà el projecte bàsici definirà l’obra en la sevatotalitat sense que s’hi pu-guin rebaixar les prestacionsdeclarades en el bàsic, ni al-terar-se els usos i condicionssota les quals, en el seu cas,es van atorgar la llicènciamunicipal d’obres, les con -cessions o altres auto rit -zacions administratives,ex cepte en aspectes lega lit -zables. El projecte d’execucióinclourà els projectes par-cials o altres documents tèc-nics que, si escau, l’hagin dedesenvolupar o completar,els quals s’inte graran en elprojecte com a documentsdiferenciats sota la coordi-nació del projectista.�

moment més de vint em -pleats que treba llin simultà-niament.

c) Que el volum de mà d’obraestimada, entenent com a talla suma dels dies de feina deltotal dels treballadors a l’o -bra, sigui superior a 500.

d) Les obres de túnels, ga -leries, conduccions subter-rànies i preses.

2. En els projectes d’obres noinclosos en cap dels supòsitsprevistos en l’apartat anteri-or, el promotor estarà oblig-at a fer que en la fase deredacció del projecte s’ela -bori un estudi bàsic deseguretat i salut.�

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat/sot


42

INNOVACIÓ

La innovació, un ‘estat mental col·lectiu’fonamental per al futurEl juliol de 2004 una cinquantena de professionals relacionats amb les noves tecnologiesi la innovació a Espanya vàrem participar en una missió comercial a Califòrnia. D’aquellaexperiència en va sortir el ‘Manifest per al 2020’, una declaració de principis destinada acrearun ‘estat mental col·lectiu’ per garantir la nostra supervivència a l’escenari mundial.

INFONOMIA I www.infonomia.com

Ara, és més urgent que mairecordar i aplicar les deu pro-postes concretes per conver-tir la nostra economia en unaeconomia de la innovació.

Un país d’innovadors: calfacilitar que neixin emprene-dors de base tecnològica ipro jectar-los com a motors del’economia futura, entre al -tres, incorporant l’innova doren el sistema de referentssocials del país (a través delsmitjans de comunicació); calaconseguir que les universi-tats mostrin als estudiants lafunció social de l’empresaricom a creador de riquesa,presentant models d’èxit (i defracàs), i que les escoles poli-tècniques i de negocis facinprogrames conjunts.

Internacionalitzar-se o mo -rir: cal promoure una volun-tat permanent de buscar nousmercats de forma sistemàti cai incentivar l’ob servació de

les avantguardes mundials.Això implicaria complemen-tar la funció actual de les ofi-cines comercials a l’exterioramb una funció més orienta-da a establir acords. Caldriadesenvolupar incubadores es-panyoles (fi nançades pergrans em preses o per l’Estat)en punts “calents” de lainnovació tecnològica mun -dial (Es tats Units, Índia,Xina...) perquè els professio -nals espanyols que tre ballenen aquests països pu guincrear la seva em presa allàon hi ha el mercat.

Tecnologia per fer el paísmés eficient: cal invertir ensolucions tecnològiques queajudin a corregir els pro -blemes d’ineficiència dels sis -temes crítics per al funcio -nament del país (educa ció,sanitat, justícia, etc.). L’admi -nistració hauria de ser el pri -mer client de les empreses es -panyoles d’avantguarda, com

a dinamitzador de la demanda.

Empreses més competitivesgràcies a la tecnologia: faci-litar la millora dels processosde les empreses amb l’aug -ment de la inversió en estocde capital tecnològic i ambprogrames concrets, àgils,ben comunicats, de difusió deles solucions existents en elmercat, així com nous pro-grames de formació i laincorporació de l’anglès en elseu equip de treball.

Recursos per accelerar lainnovació: cal reconsiderarels ajuts fiscals a la innova-ció, agilitar-los, sincronitzarel rellotge de les administra-cions amb el de les empreses iaugmentar la disponibilitatde capital llavor i risc.

Organitzar l’oferta: s’ha es -tructurar de manera formall’oferta tecnològica espa nyo -la, excessivament fragmen -


43

És un malbaratament quemilers de professionalsespanyols brillants forminpart del sistema d’innovaciód’altres països

tada en milers de petites em -preses. Cal construir ba ses dedades sobre l’oferta de ser-veis especialitzats i buscarmecanismes perquè el sis -tema espanyol d’innovació (em -preses, universitats, fonts decapital) actuï com una xarxa–de clústers específics o demar ques col·lectives–, pre-sent als mercats exteriors.

Estimular la contractació detalent: és un malbaratamentque milers de professionalsespanyols brillants forminpart del sistema d’innovaciód’altres països. És fonamen-tal que les empreses espanyo-les donin feina a més doctors,que la universitat sigui unmotor econòmic i que els cen-tres de recerca i les empresesestiguin connectats.

Una infraestructura potentper a la innovació: cal fer dela innovació un programa defutur per al país a travésd’una xarxa que englobi tam-bé l’experiència en qüestionsfiscals, financeres, jurídiques,de comerç internacional, etc.Un programa na cional d’in -novació hauria de coordinartotes les polítiques suscepti-bles d’estimular la innovaciód’empreses i universitats.

Gestió de la innovació méspròxima a les empreses: esconsidera que la velocitatamb la qual han de moure’sles empreses per competir enun entorn basat en la innova-ció fa necessària una gestiópública exemplarment eficaçi ràpida. Això implicaria por-tar els àmbits de decisió el

més a prop possible de l’em -presa, en l’àmbit dels poderslocals i autonòmics.

Un país bilingüe: a mitjà ter -mini, la majoria de la pobla-ció hauria de ser bilingüe (itrilingüe a comunitats ambuna llengua oficial diferentdel castellà), de manera queel país pugui ex pressar-se enla lingua fran ca mundial,l’anglès. No es pot innovar enun context global sense ex -pressar-se amb fluïdesa.

Podem fer-ho. Tenim el ta -lent i les capacitats i, possi-blement, també els recursos.El que ens falta és creure’ns-ho, i coordinar el sector pri-vat amb el públic per fer quecentrar-nos en el futur siguiun projecte de tots.�

HIS

KS


44

Per a un producte, mig seglede vida és una eternitat. As -solir aquesta edat no és fàcili fer-ho sense gairebé canvisés doblement difícil. Què hafet que la grapadora i el tre-pant de Petrus es mantinguinal mercat durant tant detemps, gairebé inalterables?La qualitat, un disseny en -cer tat i, sobretot, ser el pri-mer model de gran difusió al’Estat dins el seu gènere: enel seu dia els va donar unaposició de privilegi al mercatque ja no han abandonat. Toti ser més so fisticats queproductes semblants de lacompetència, els clàssics dePetrus segueixen gaudintd’acceptació en un mercattan competitiu com l’actual.

D’ençà que el 1959 lesprimeres unitats d’aquestsclàssics van sortir del petittaller que Industrias Petrustenia al carrer Torre delsPardals, ha plogut molt. Sibé la grapadora i el trepantsón, en essència, el mateix

producte (tan sols han variaten petits detalls i en el mate-rial amb què es fan algunscomponents interns), el pro-cés productiu ha canviatradicalment. Del muntatgemanual dels inicis es va pas-sar a una cadena de muntat-ge. A finals dels anys noran-ta s’abandona la produccióen el transfer per un sistemade producció d’origen japo-nès basat en uns grupsd’estacions de treball anome-nats chaku-chaku.

En la planta de Santa Per-pètua de Mogoda on la multi-nacional Esselte fabrica elsproductes Petrus, tradició imodernitat es donen la màper aconseguir un productede qualitat de la forma méseficient possible. Excepte elcromat d’alguns components,tots els processos es fan en lamateixa fàbrica: la matrice-ria, la soldadura, el reblonat,el pintat i el muntatge final il’embalatge. De l’aplicació desistemes de millora contínua

n’ha resultat un sistema pro-ductiu eficaç i sorprenent-ment senzill, optimitzat abase d’aplicar el sentit comúi l’experiència, que té en l’úsdels chaku-chaku una de lespedres angulars.

Chaku-chaku significaali mentar i rebre i darrered’aquest nom que, d’entradaens podria semblar una bro-ma, s’amaga una modernafilosofia de treball que po-dríem sintetitzar en la frase:“útils simples per fer opera-cions simples”. En cada cha-ku-chaku hi treballa un ope-rari que munta un productede principi a final en unasèrie d’estacions de treball encadascuna de les quals s’e -fectua una operació de mun-tatge simple. Hi trobem duespersones: el muntador i elwater spider, que és qui tecura que no falti mai mate-rial per fer els muntatges.Del baix consum de recur-sos humans i econòmics d’a-quest sistema se’n deriva

Hi ha objectes que, de tan quotidians, gairebé conviuen amb nosaltres. Que porten anys, avoltes dècades, fent-nos servei i quasi companyia. Que, per humils i discrets, passen gaire-bé desapercebuts. Aquest és el cas de la grapadora 226 i el trepant 52 de Petrus: enguanycompleixen 50 anys de vida amb salut i una decoració especial per celebrar l’efemèride.

La grapadorai el trepant de PetrusClàssics amb filosofia moderna

DAVID ROMAN i XAVIER CORBELLA I Enginyers tècnics industrials

CULTURA


45

una gran flexibilitat. Tot estàestudiat fins al darrer detall,especialment l’ergonomia, si -nònim d’estalvi, eco nomia demoviments i co moditat. Lesestacions es con ceben, disse -nyen i desen volupen als ta -llers de Petrus: es construei-xen unes maquetes (primerde cartró, després de fusta),que permeten avaluar el fun-cionament de cada muntatgeamb l’ajut de l’operari, queintervé activament en el dis-seny. Les maquetes servei-xen de guia per construir elsútils definitius.

Amb l’aplicació del cha-ku-chaku cada 20 segons esmunta una grapadora i cada30, un trepant. Amb tan solsdues persones es poden mun-tar més de mil unitats dià-ries, mentre que el sistemaanterior de muntatge ambtransfer, més rígid, necessi-tava un mínim de 9 personesper posar en marxa una pro-ducció que generava excessosd’estoc difícils de gestionar.�

FITXA TÈCNICAObjecte: Grapadora 226 i Trepant 52Marca: PetrusFabricant: Esselte, SA Data d’inici de producció: 1959Unitats fabricades (aprox.): més de 15.000.000Producció anual: 350.000 unitats.

La grapadora Petrus 226 del cinquantè aniversari dissenyadaper Javier Mariscal al costat deles seves predecesores

El mètode ‘kaizen’ per a lamillora contínua simplifica elsprocessos productius

XA

VIE

R C

OR

BE

LL

A


46

SALUT

Quan parlem de postura parlemde quelcom genèric i comú a totsels individus d’una mateixa espè-cie. Però l’actitud postural va mésenllà, perquè hi ha qui, quan seu,creua les cames o qui les mantéestirades, separades o flexionadessota la cadira que ocupa. Ara bé,l’objectiu sempre és el mateix: lacomoditat. És justament a això aquè fa referència l’actitud postu-ral i aquest és el motiu perquèsigui particular a cada persona.

Mantenir una mala postura enun temps curt no és greu, ja queels mecanismes reguladors delcos informen d’aquesta “erradapostural” i de forma inconscienttendim a corregir-la, fonamental-ment, perquè ens resulta incòmo-da. El problema s’agreuja quanaquests reguladors disminueixenla seva vigilància i no avisen de lapostura que estem adquirint.Aquest es dóna amb freqüència jaque, senzillament, la nostra aten-ció se centra en alguna altra cosa.

A la feina, a l’hora de menjaro, simplement, al sofà de casa sónexemples de llocs en els quals elsnostres sistemes d’alerta estanpendents d’altres tasques i on,amb gran facilitat, no prenem laposició més recomanable.

Mantenir-nos en aquesta posi-

ció incorrecta en períodes detemps perllongats, o bé de mane-ra freqüent en períodes breus,tindrà com a conseqüència l’a -parició d’algun bloqueig articu-lar, contractures, escurçamentmuscular o altres problemes as -sociats com ara el mal de cap.

Donar prioritat a l’atenció dela nostra postura no és la solució,ja que no es pot estar pendent entot moment de si s’està correcta-ment assegut o no, si es porta demanera correcta un pes, etc. Peròajudes ergonòmiques adequades,un major coneixement del nostrecos i una disciplina assolida a poca poc poden ajudar molt. L’ac -tivitat de cada persona portarà asolucions diferents. En algunscasos servirà per seure davantd’un ordinador de forma adequa-da sense haver de pensar-hi, pertrobar una adequada posició delseient del cotxe que hom utilitza,un calçat adient o saber quintipus d’exercici convé més a lanostra estructura corporal.

Els hàbits de vida saludablepassen per alimentar-nos correc-tament i donar-nos una mica detemps, però també per no mal-tractar de forma innecessària –imolts cops inconscient– el nostrecos i els nostres músculs.�

Es diu que “els ulls són el reflex de l’ànima” i des de la fisioteràpia podríem dir que lapostura és el reflex del grau de salut d’una persona. L’actitud postural d’una persona diuquelcom d’ella i de la seva relació amb l’entorn, ja que es tracta d’un tret molt particulari únic. Les persones seiem, ens mantenim dretes o jaiem. Tot plegat són postures.

Higiene postural

SERGI VILLANUEVA I Fisioterapeuta www.tkarbfisioterapia.com

Mantenir una mala postura pot provocarproblemes musculars

TK

AR

B F

ISIO

TE

RÀ

PIA


COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · entre el treball professional i...

Documents

Transcript of COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · entre el treball professional i...