Com comunica La Moncloa del President Mariano Rajoy?

#newCommunication #newLeadership #newPolitics

1

communication, strategy & leadership architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

Com comunica La Moncla de Rajoy?


2



5 idees per respondre la pregunta: Com comunica Rajoy? Una prèvia i punt de partida: som davant del mateix estil comunicatiu i de lideratge que quan seia a la bancada de l'oposició i durant la campanya electoral. No ha canviat res des d'aleshores? Mantenir la mateixa estratègia és coherent?

Primera regla d'or: o comuniques o "et" comuniquen. O expliques qui ets i on vols anar o algú ho farà per tu. Quan no hi ets, el buit que deixes l'ocuparà algú altre -‐normalment adversaris. En el cas de la presidència Rajoy és clar que davant els seus silencis i absències, el marc mental, la missió i les coordenades de navegació del relat l'expliquen altres. Si renuncies a liderar permets que altres veus ho facin per tu; en aquest cas els líders i les institucions polítiques i financeres europees, els mercats, la veu de la indignació... son qui articulen, condicionen i marquen el tempo del missatge de Moncloa. Amb els silencis cada cop més el missatge queda diluït i atrapat en l'espiral de noticies negatives. Llavors només queda el marge de reaccionar i d'anar a remolc de manera constant. Això és el que li passa al president Rajoy. Tot i ser el govern i tenir una maquinària poderosa al seu servei, aquesta maquinària es multiplicarà i amplificarà amb la privatització de les TV i Ràdios autonòmiques, no s'avança, no lidera el cicle informatiu. Replicar l'estructura comunicativa, que va liderar l'oposició i la campanya, a Moncloa és l'origen d'aquesta realitat. Allò que va funcionar per arribar a la Moncloa, amplificar les errades de l'adversari i el silenci, no serveix un cop t'hi has instal·∙lat. La renuncia a liderar, ens dibuixa una foto aproximada de la realitat a que s'enfronta cada dia l'equip de Moncloa. Un primer pas per sortir d'aquesta situació de paràlisi és trobar i assimilar la gran missió, el mantra i l'objectiu de la legislatura.

1. Reacció vs Acció

2. Sensació extesa de resistència al bunker: enroc del president


3



Davant l'espiral de noticies negatives la sensació d'"aïllament" i de tancament al bunker s'accentua. La sensació de buit és creixent, s'accelerarà com la necessitat de resguardar-‐se de "l'ambient hostil" de l'exterior de Moncloa serà més acusada. La pressió ciutadana, de l'opinió pública i de les circumstancies sobre l'entorn del president serà cada cop més feixuga. El cercle viciós es consolida en el temps i et deixes arrossegar per les circumstancies. Cal fixar el rumb de navegació, desplegar les veles i encendre el motor a tota màquina. En els escacs una de les opcions més recurrents per jugar defensivament és tant bon punt s'inicia la partida, enrocar el rei i protegir-‐lo a pany i forrellat -‐ de futurs atacs-‐ amb un cavall en posició avançada. Aquest símil és útil per descriure l'estratègia que hi ha darrera la política de comunicació de Moncloa: aïllar el president de les crisis i focs, i evitar a qualsevol preu que aquestes l'esquitxin. Interposar peces que rebin l'impacte. El president, no hi és ni se l'espera. En els moments que han començat a definir la seva presidència com la nacionalització d'YPF a Argentina i REDESA a Bolívia; el conflicte dels pescadors a Gibraltar; la situació de Bankia; la prima de risc disparada en màxims històrics; rumors d'intervenció i de rescat ... el president no ha sortit a escena, no ha donat la cara. Dos imatges que visualitzen aquesta situació: -‐ El president "fugint" de la premsa al Senado.

Fuente: www.cuartopoder.es

-‐ La foto de Rajoy i Merkel passejant en barca pel front nord del riu Chicago és una escena paradigmàtica: la mestra alliçonant els alumnes (Jordi Moragas, cap de gabinet, Álvaro Nadal de l'Oficina Econòmica del president, o el Ministre Margallo inclosos) mentre que l'equip de la Cancellera Merkel gairebé, es situa estratègicament d'esquenes i gairebé no es deixa veure a la imatge.


4



Fuente: www.euroxpress.es

Què és pitjor: plantar cara i exposar-‐se o amagar-‐se? La resposta és clara.

Abans mencionàvem la figura de l'enroc del rei en els escacs. Aquesta jugada no te sentit si no s'avança el cavall com a peça clau de l'estratègia defensiva. La Vice-‐Presidenta Soraya Sáenz de Santamaría és la persona que encarna aquesta peça essencial en l'operació comunicativa monclovita. Ella és el cavall del taulell d'escacs en l'enroc del president. Ella és qui assumeix la pressió dels buits que deixa el president: lidera amb carisma els Consells de Ministres; pot atacar i defensar magistralment les sessions de control al Govern del Congrés dels Diputats i ha començat a construir el seu perfil internacional entorn a la figura del rigor. És la peça essencial dels llauners comunicadors de Moncloa: la presidenta de facto. Moriria -‐de bon grat-‐ pel president. Ara bé, cada cop la pressió que recaurà sobre ella serà més important. Exposant-‐la tant, Moncloa córrer el perill de desgastar excessivament una joia essencial de la seva arquitectura. La legislatura acaba de començar: el pitjor no ha passat encara. Està preparada i dotada de poderoses dots de comandament. Però si no canvia la tendència de lideratge i comunicativa de Moncloa, pot convertir-‐se en una persona identificada amb la "càrrega tóxica" amb poc recorregut i, llavors què farà el president sense la seva fidel aliada? El president l'hauria d'estimar tal i com ella l'estima a ell i no permetre que s'abrasi.

3. Presidenta de facto


5



"Es fa campanya en poesia i es governa en prosa". Aquell compromís de "govern obert i transparent" (#ogob i #transparencygob) i al que estèticament el PP es va apuntar en campanya electoral, és una direcció i una tendència irreversible cap a on avancen els governs, les administracions, les empreses, les organitzacions socials -‐ i també les campanyes electorals i els partits. Doncs bé, pocs mesos després de prendre possessió la pràctica monclovita ens dona una imatge d'un president molt poc accessible i una política de comunicació poc transparent. Malgrat que la pressió perquè el president compareixi públicament l'acompanya des del primer dia, feia setmanes que s'havia accentuat, Moncloa feia oïdes sordes. Va intentar calmar els ànims amb una trobada -‐sense micros ni càmeres-‐ amb periodistes en un bar prop del Congrés. Però no va convèncer. I hem començat la setmana amb una compareixença curiosa a Gènova. A partir d'aquí tres preguntes: -‐ Per què a Gènova? El president només se sent segur a la seu del partit? És el millor escenari per enviar un missatge als ciutadans, líders i institucions europees, mercats, inversors, ciutadans...? -‐ Per què només una pregunta per periodista? L'actitud de sobreprotecció i d'incomoditat en una compareixença no es poden dissimular. Hi ha un pànic escènic que anirà a mes. (La foto del president amagant-‐se dels periodistes al Senat és colpidora i significativa alhora.) -‐ Quant tornarà el president a comparèixer? L'escassetat de les compareixences públiques només fomenten la rumorologia. Una cosa és afirmar que es vol avançar cap a un escenari d'obertura i transparència. Una altra de ben diferent és fer-‐ho. Davant aquest context d'incertesa creixent i la situació social i econòmica cada cop més greu, la millor estratègia davant l'escenari actual passa per la d'un lideratge fort i combatiu; un lideratge a l'estil Sarkozy -‐no un lideratge soft com el del president Rajoy. Que doni la cara, que sigui valent i que tracti a les persones com adultes que son -‐ si s'explica, l'escoltaran; altra cosa és que convenci, com més trigui a sortir més dificultats i desconfiança trobarà fora de Moncloa.

4. El mite del govern obert i transparent.


6



I a la xarxa i al món digital? Les eines digitals de la Moncloa també segueixen el mateix patró que la campanya electoral genovesa: s'utlitzen només com un mitjà de difusió. Punt. Res més. Agenda del president i els ministres; compartir declaracions, compareixences o intervencions públiques del govern i l'streaming de conferencies de premsa o Consells de Ministres. Aquesta realitat, no sorprèn: la política (de tot l'espectre ideològic) i les institucions (de gairebé totes ideologies) només s'han quedat amb la part "exhibicionista" i insignifcant del paradigma digital: només emeten -‐"mireu què bons/bones i genials som". Aquesta política de comunicació digital només camina amb una cama: veuen amb desconfiança el procés d'afavorir que la ciutadania-‐electora recuperi un espai de centralitat i recuperin el protagonisme ignorat per la #vellapolítica. No escolten, no monitoregen l'univers digital, no interlocuten, renuncien a generar debat, a marcar l'agenda, a influïr, a crear opinió i a liderar el cicle de noticies. Aquelles bases que els van portar a la victoria electoral amb la seva no-‐atenció les estan adormint, permetent que l'esperit i l'estat d'ànim del moviment es disolgui. La @whitehouse ha posat en marxa exemples de pràctiques exitoses que han acostat ciutadania i decisions: -‐ Escaneja i monitoreja de panera permanent, la digitalesfera. S'anticipa a les siutacions de crisi i te marge de reacció i maniobra. -‐ Lidera el cicle de noticies: no només es tracta de guanyar l'argument i de vendre la noticia del dia als grans media majors; el contacte diari amb periodistes, bloggers i influencers digitals és a l'ordre del dia. -‐ Les compareixences del secretari de premsa comencen amb 1a pregunta que arriba de la xarxa. -‐ #WHCHAT: assessors del president expliquen, responen preguntes i dubtes de la comunitat digital organitzada sobre els temes de l'agenda política -‐ Transparència i accès informatiu i ciutadà: town-‐hall meetings del president responent a les preguntes de la comunitat digital. -‐ Accions de ciberactivisme d'acord a l'agenda política del president: un gest per mantenir actius i motivats als voluntaris i seguidors del president.

5. La Moncloa digital


7



L'Estat espanyol té un president però necessita com l'aire que respira un líder emocional i moral, capaç de transmetre confiança, ferm i capaç de començar a dibuixar un escenari de recuperació a l'horitzó, no una persona que trobi excuses per amagar-‐se. Sense un rumb, sense un nou lideratge, sense una màquinaria i un operatiu de comunicació a l'alçada de la "tempesta" els auguris no son bons. I ja poden escampar als 4 vents que "Espanya no serà ni intervinguda ni rescatada". Altra cosa és que aquestes paraules convencin i transmetin confiança.

@aleixcuberes és soci-‐consultor de @ingenia_pro.

Conclusió

Com comunica La Moncloa del President Mariano Rajoy?

News & Politics

Transcript of Com comunica La Moncloa del President Mariano Rajoy?