com menja un caníbal

d’Aleix Fauró i Isis Martín

www.lavirgueria.com

El motor de les històries de La Virgueria sempre és una inquie-tud, un enigma, quelcom que volem descobrir: què passa amb aquelles persones que no són “productives” pel sistema? Aquest espectacle surt d’una hipòtesi: l’home és un caníbal i devora la seva pròpia espècie. O dit d’una altra manera i citant a Thomas Hobbes, l’home és un llop per l’home.

D’aquesta manera, els éssers humans hem generat models de societat on les persones que no són “útils” queden al marge, on la fragilitat es converteix en un pecat inconfessable i on els han de lluitar per no ser devorats pels caníbals que els envolten. Per no ser devorats per tots nosaltres. O per ells ma-teixos.

Aquest no és un espectacle de pancarta. Tampoc és un espectacle de colors grisos i frases lapidàries. Tenim entre mans un especta-cle de fantasia, imaginació i crítica convertida en metàfora.

Com menja un caníbal és la vida d’una somiadora que ens ex-plica en primera persona i amb una imaginació desbordant com va ser la seva vida, de la mateixa manera que Roberto Benigni explica al seu fill la realitat dels camps de concentració a la pel·lícula “La vita é bella”. Com menja un caníbal és la vida de la Dora i la dels qui la van envoltar, com el seu germà Luís, una persona amb discapacitat intel·lectual a qui descobrirà un món de fantasia carregat de realitat i dificultats.

fràgilsno ésblanc

com menja un caníbal

La Dora arriba a la Barcelona gris dels anys 50 i aconsegueix trobar un racó de pau, el “Gari-to”, un espai oníric i fantàstic on tothom qui hi arriba ho fa sense voler i preferiria no ser-hi, però on tothom s’hi sent a gust: l’univers dels

O potser no, potser no sóni potser el Garito no existeix, i només és la forma com la Dora explica la seva vida, carrega-da de màgia i de crua realitat, ara que aquesta està a punt d’acabar-se.

fràgils

fràgils

sinopsi

Més de vint personatges interpretats per deu actors:

La Dora, L’Home de les cames de vidre, La Dona que cuida el seu marit només de dia, L’Home del sac, L’Home gras, L’Home més gras, La Dona imponent, L’Home descomunal, La Dona que plora de dolor, entre d’altres.

Autoria i direccióIsis Martín i Aleix Fauró

Ajudant de direccióMarina Fita

IntèrpretsGuillem Barbosa, Patrícia Bargalló, Sílvia Capell, Maria Garrido, Guillem Gefaell, Carles Gilabert , David Menéndez, Núria Montes, Maria Pau Pigem i Lara Renard.

MovimentPatrícia Bargalló

Disseny de llumsLuis Martí

Banda sonoraClara Peya

Espai escènicSebastià Brosa, Paula Font i Paula González

VestuariBerta Riera

Confecció de vestuariNené Fernández

Disseny gràficOscar Llobet

FotografiaAnna Miralles

Videos promocionalsAlex Díaz

Producció executivaMaria Soler (Cultura Tangent)

Gestió i altres màgiesJúlia Ribera

RegidoriaOlga Fibla

Alumnes en práctiquesElna Roca (direcció), Núria Mallofré (escenografia) i Patrick Lainez (llums)

DistribucióDavid Barrera (Cultura Tangent)

ProduccióLa Virgueria, Teatre Arnau (ICUB), Escena Nacional d’Andorra, Teatre Municipal de Lloret de mar

ARTíSTicaFITxA

La Virgueria es llença de cap en el seu projecte més am-biciós des de la creació de la companyia l’any 2009. Així doncs, ens plantegem un es-pectacle amb deu artistes so-bre l’escenari per tal d’expli-car la història de la Dora, que és la història dels desafavo-rits, de “Los nadies” de Galea-no. La història d’aquells a qui el sistema deixa de banda per

no ser productius dins les re-gles del capitalisme. Un mirall entre l’abans i l’ara que, a tra-vés de la poesia visual, la pa-raula i el moviment, ens farà reflexionar sobre el que ens defineix com a espècie, sobre el que ens fa humans, sobre la solidaritat i la seva distància de la beneficència o la caritat. Com, en un món regnat pels diners i la productivitat, és fà-

cil perdre’s i no poder valorar el més essencial, que possi-blement és invisible als ulls.

Es tracta d’un viatge oníric cap a un univers metafòric, l’univers dels , amb F majúscula: “(...) jo sóc un amb F majúscula. Del club de la F. La F és una “E” a qui li han robat un pal.

Existeixen algunes diferències substancials.” Descobrirem la vida de la nostra protagonista a través de les faules que explica a la seva filla i la seva neta, en una atmosfera creada pel mo-viment i els cossos dels actors, en una coreografia constant que ens traslladarà d’un racó de l’Univers de la memòria a un altre.

fràgils

fràgil

l’universfràgil

Gran part de l’espectacle es dóna al Garito, una espècie de sub-univers fantàstic, per imaginatiu i per imaginari. És un es-pai inventat on es desenvolupa tota la història, fins i tot la que no passa entre les seves quatre parets. O potser en són sis? En tot cas: “un lloc fosc, vermell, marró, groc. Hi ha uns banys ter-mals, possiblement romans. Un forat enmig de la sala amb rajo-les molt petites i sanefes geomètriques. Hi ha una esfinx, petits detalls que ens remeten a la cultura americana precolombina, a l’Àfrica ancestral o a la Xina dels Emperadors.”

“Detalls que internacionalitzen i eternitzen, sense inici ni final, l’existència del Garito. De les parets hi pengen caps de famosos dissecats: identifiquem Van Gogh, Rosa Parks, Baudelaire, Sal-vador Seguí, Hölderlin, Victor Hugo, Virginia Wolf, Marie Curie, Miguel Hernández i Sóren Kierkegaard, però n’hi ha molts d’al-tres que no sabem qui són. És un lloc estrany, meravellós i des-concertant alhora. És un espai immens, amb infinitat de racons i cantonades. Hi ha armaris antics amb roba antiga ordenada per colors, estanteries amb planxes de ferro, gramoles, gàbies amb ocells. Hi ha carretes amb persones a dins, ganxos penjant del sos-

tre amb fuets i panets de viena. Quadres immensos, rembrandts, goyas, una paret enorme infestada de llibres vells, antiquíssims, manuals de bon comportament. Una vitrina amb pots de formol. Una diana, la paret del voltant plena de dards que no s’han en-certat. Una bateria, palla per cavalls. Plantes de roba i plàstic, una regadora verda i moltes taules de diferents mides, colors i tamanys. És un lloc estrany, meravellós i horripilant alhora. La gent agrupada en taules rodones de fusta, xerrant animadament o discutint a crits dels que s’obliden als tres minuts.”

Aleix Fauró i Isis Martín, “Com menja un caníbal”

L’espai

La Virgueria té com a objectiu seguir desenvolupant una me-todologia de treball que es basa en el treball en equip i l’expe-rimentació artística, i en el contacte amb entitats vinculades als temes dels que parla l’espectacle. D’aquesta manera, un dels objectius és establir lligams amb tantes entitats com sigui pos-sible dels àmbits de la memòria històrica, la diversitat funcional i el “tercer sector”.

Volem experimentar noves dramatúrgies escèniques fent una fusió real entre el llenguatge de circ i el teatral, enfatit-zant la manipulació d’objectes com a manera d’explicar, més enllà del text, una història. El cos, l’espai, la veu i la banda sonora original com a motors igual d’importants en la cons-trucció de l’espectacle.

Estem teixint una xarxa amb municipis i entitats d’arts escèni-ques per decidir, conjuntament amb elles, a quines entitats de cada municipi vincular-nos amb els objectius, per una banda, d’arribar més enllà en les nostres reflexions i denúncies i, de l’altra, d’apropar l’espectacle i els temes dels que parla a tantes persones com sigui possible.

Per La Virgueria, el teatre és una eina de transformació social des del moment en que l’experiència artística que viu cada es-pectadora la modifica. I és una excusa perfecta per seguir fent créixer l’esperit crític a partir de diferents activitats.

objectiusMÉs EnLLà DE L’EsCEnARI

L’Arnau Itinerant és un projecte que serveix d’avançada al que serà el futur Teatre Arnau, en procés de remodelació. Així doncs, Com menja un caníbal, forma part dels projectes que l’Ar-nau Itinerant coprodueix aquest 2019 i troba la seva imbricació amb els diferents projectes que configuren la seva programació itinerant a través de:

• Col·laboració, a partir del projecte Creuem el paral·lel, amb un centre educatiu del Raval (Escola Collaso i Gil). Es detectaran les necessitats del centre a través de la feina de diferents entitats i La Virgueria intervindrà en format d’activitat teatral dins del centre educatiu.

• Col·laboració amb la continuïtat de l’Arxiu virtual de l’Arnau amb l’objectiu de fer una exposició de fotografies sobre les migracions que va rebre Barcelona durant les dè-cades dels 50 i 60 provinents de la resta de l’Estat espan-yol, en les quals la protagonista de Com menja un caníbal, la Dora, arriba a Barcelona.

col.labora

cióAMB EL PROjECTE DE L’ARnAU

ITInERAnT

• Xerrades, col·loquis i debats sobre la diversitat funcio-nal i els “exclosos” (els “Fràgils”) del sistema productiu. On som, cap on anem i com podem generar estructures socials igualitàries? Més específicament, proposem orga-nitzar una sèrie de xerrades vinculades a les funcions de l’espectacle que desenvolupin els temes tractats a l’obra. Les xerrades es portaran a terme amb la col·laboració de l’Associació Catalana del Síndrome del Cromosoma X-Fràgil i d’altres entitats vinculades amb els àmbits de la diversitat funcional i social.

• Visita guiada a l’escenari després de l’espectacle (ac-tivitat pedagògica pensada principalment per instituts). Una vegada finalitzat l’espectacle, l’escenari queda de-corat amb tots els objectes utilitzats que creen un rastre (l’Univers de la memòria). El mapa d’objectes que així es conforma és l’espai ideal per realitzar un recorregut per diferents tipus de fragilitat amb la possibilitat que cada professor se centri en el personatge que encarni millor el tema que li interessa tractar.

Més enllà...

DE L’EsPECTACLE

• Procés d’assajos oberts en dies puntuals. La finalitat dels assajos oberts és apropar diferents tipus de públic al treball de la companyia de forma que el futur espectador pugui descobrir el procés creatiu de La Virgueria i, més important, utilitzi la pròpia experiència artística com a element de canvi social a través de la reflexió que se’n deri-va i de la vivència artística.

• Maig – juny: Preproducció del projecte, recerca i contacte amb les diferents entitats de Barcelona i de la resta de poblacions.

• Juliol: Preparació assajos.• Setembre-octubre: Primera fase d’assajos. Calendari de les

activitats paral·leles, reescriptura textual a partir del material explorat a la primera fase d’assajos, etc.

• Novembre-desembre: segona fase d’assajos i estrena a la Lleialtat Santsenca el 20 de desembre.

• Teatre Atrium de Viladecans • Teatre Principal d’Olot• Teatre Sant Julià de Lòria• Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú• Teatre Auditori de Granollers• Teatre Municipal El Jardí de Figueres• Teatre de Lloret de Mar• Teatre Monumental de Mataró• Teatre Kursaal Manresa • Teatre Sant Cugat.

CALENDARI

DEL PROjECTE (2019)

gira2020

• Projecte l’Arnau Itinerant• Escena Nacional d’Andorra• Teatre Municipal de Lloret de Mar• ICUB• Escola Collaso i Gil / Creuem el Paral·lel• Associació Catalana del SCXF• Espai Borsí• Tub d’Assaig• Banc Solidari de Material Ortopèdic• Naranjas Torres• La Lleialtat Santsenca• Xarxa Transversal

entitatsqUE COL·LABOREn

d’Albert Boronat. Estrena a sala Beckett, 2015

de Marc Artigau. Estrena a sala Beckett, 2014

d’Aleix Fauró i Isis Martín. Estrena a sala Beckett, 2014

de Pablo Ley (P. Marqués de Bra-domín’90), Teatre Lliure, 2013

d’Aleix Fauró i Isis Martín. Teatre Tantarantana, 2012

d’Aleix Fauró i Isis Martín. Teatre Tantarantana, 2011

d’Aleix Fauró i Isis Martín. Versus Teatre, 2009

Adaptació a càrrec de Pablo Ley de la novela homònima de Ricardo Menéndez Salmón. Temporada Alta i TnC 2017.

Al millor espectacle teatral

medusa*

*premi Quim masó

*premi serra d’or

showreel 2019

180 de cel

arbres

snorkel

el pes del plom

paisaje sin casas

l’hivern al cos

si avui és diumenge demà és dijous

La Virgueria som l’Aleix Fauró, la Isis Martín, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.

PROjECTEs

https://vimeo.com/332412354

contaCteDistribució: David Barrera (Cultura Tangent. s.L.) T 607 073 945 culturatangent@gmail.com

www.lavirgueria.com