Comença un nou curs escolar · 2006. 4. 30. · Roc i la Sra. Pilar PARTITS POLÍTICS No era el...

la PalancaSETEMBRE 2005 Núm. 281 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Comença un nou curs escolar

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALCortina de fum?

NOTICIARIBreusAplec a RefetV Pulaskinada dels bombers de Catalunya

ESPORTSLa temporada del ciclista Oriol Badia

ARTESA, PAS A PASPetits monuments religiosos del municipi d’Artesa(part 4)

LA NOGUERABreus

FESTA MAJOR D’ARTESA

RECORDSVida i exili durant la guerra

CARTES A LA REDACCIÓMn. Roc i la Sra. Pilar

PARTITS POLÍTICSNo era el dia, ni l’hora, ni el lloc... és a dir, no tocava

TEMA DEL MESComença un nou curs escolar

DE LA VELLA ARTESAAquelles Festes Majors de la nostra jovenesa

PSICOLOGIA DE CADA DIADiàleg amb mi mateix

MÚSICA, MESTRE!El Cançoner Popular de Ponent11 de setembre a Sant Boi de Llobregat

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMENEl director de Governació visita el nostre municipi

BBC

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense per-dre els orígens

IMATGES D’AHIRAquella gent jove. 1948

Comença un nou curs escolarCada mes de setembre torna la normalitatamb el començament del curs escolar.Aquest any arriba, però, amb algunes peti-tes novetats i hem volgut recollir les impres-sions dels centres d’Artesa de Segre, Cubellsi Vilanova de Meià.

Fotos: Josep M. Espinal

4

5

6

17

20

21

41

37

23

44

9

31

42

43

46

24

11

19

36

45

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

AGOST

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 19: Antònia Rius i Andreu (87 anys),

natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 31: Núria Lurdes d’Olivo Centini, filla d’ Héctor E. i Mariela I.

Defuncions:dia 7: Pere Borbonés i Quer (93 anys),

natural de Lleidadia 8: Josep Marsol i Clua (91 anys),

natural d’Artesa de Segredia 13: Ramon Solé i Utgés (83 anys),

natural de Tudela de Segredia 13: Josep Tarragona i Tarragona (77 anys),

natural de Tudela de Segredia 28: Francesc Tugues i Puvia (85 anys),

natural de El Tossaldia 28: Manuel Hernández i Gallego (55 anys),

natural de Melilla

Matrimonis:dia 13: Ivette Llanes i Mateo (d’Artesa),

Josep M. Puigpinós i March (d’Artesa)

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

FESTES MAJORS29, 30 de setembre i 1, 2 d’octubre:Artesa de Segre(veure programa d’actes a la pàg. 19)

Fins al 20 d’octubre:Inscripcions al Club de lectura a la BibliotecaMunicipal Joan Maluquer i Viladot d’Artesa

12 d’octubre:Acció de gràcies al Santuari de Refet

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 20: M. Rosa Puig i Andreu (61 anys),

natural de Lleida

Matrimonis:dia 6: Yura A. Cusco Evtuchenco (de Rússia),

Svetlana Erzunova (de Rússia)

AGOSTDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes:22,1°Temperatura màxima: 32° (dies 7, 9 i 14)Temperatura mínima: 10° (dies 21 i 22)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 25: màx. 31° i mín. 11º)Amplitud tèrmica mínima: 1° (dia 1: màx. 20° i mín. 19º)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 6 mm (dia 7)Total precipitacions: 7 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes:21,4°Temperatura màxima: 33,6° (dia 7)Temperatura mínima: 8,4° (dia 21)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 54,8 mm (dia 18)Total precipitacions: 88,6 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 13 mm (dia 2)Total precipitacions: 28 mm

Agenda ciutadana

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Una cortina de fum?Ja som de nou al mes de setembre: s’acaba l’estiu, arriben les darreres fes-tes majors i finalitzen les vacances estivals per una majoria, fet que ensporta a sentir parlar d’estrès i depressions per la tornada a la feina desprésd’unes setmanes de vacances. Per altra banda, s’inicia un nou curs escolar a les llars d’infants, col·legis,instituts, escoles de música, universitats... Tornen a començar les activitatsextraescolars (futbol, bàsquet, CAU...) adreçades als més joves, sense par-lar de les despeses que tot plegat comporta a les famílies (llibres, quotes...). Una nova lliga de futbol, esperada per molts després d’uns mesos d’abs-tinència. La tornada del curs polític, que enguany està centrat en les negoci-acions al voltant d’un Estatut que ha de regir la Nació Catalana durant elproper quart de segle. I així podríem parlar de moltes altres coses (temporada de bolets, elcamp...) de les quals no podem parlar ni estendre’ns per una òbvia qüestiód’espai en aquest editorial. Per tant, ens centrarem en un dels aspectes citatsque porta més polèmica any rere any en aquestes dates. Ens referim a latornada al “cole”. Fa tot just un any, la consellera d’Educació anunciava que el proper curs(o sigui, aquest) començaria tres dies abans, decisió molt celebrada pel col-lectiu de pares i mares. Però, encertada? Val la pena? Ens fem aquestespreguntes perquè no creiem que els avantatges siguin tant importants coms’ha volgut fer veure. Una cortina de fum, potser? La veritat és que els dieslectius seran els mateixos, la qual cosa comporta que aquests dies de festaestaran repartits durant el curs: vacances de Nadal, el proper estiu un diaabans que el curs passat i un dia més de lliure disposició dels centres durantel curs. Això ens porta a preguntar-nos si no és més fàcil, per les famílies,que aquests tres dies siguin ara al setembre, ara que ja ho tenen tot organit-zat, que tres dies durant el curs. Per altra banda, el professorat ha tingut tresdies menys per preparar el curs, i com que en cap moment dubtem de latasca que realitzen, creiem que no és just que hagin de preparar el curs ambmenys hores que abans, la qual cosa implica que molts d’ells hauran fet,una vegada més, més hores de les que tenen. També cal tenir en compte elpersonal de neteja, puig que no és el mateix tenir a punt tota una escola entres dies menys que abans, perquè –que sapiguem– a cap escola els hanaugmentat l’horari aquests dies per poder tenir el mateix temps que altresanys, per citar alguns dels inconvenients que comporta aquest canvi. Enguany, un cop més, en la inauguració del curs escolar, la consellerasorprenia tothom (professionals inclosos, puig que desconeixien la mesura)amb un altre anunci: “el curs vinent els escolars faran una hora diària mésde classe”. Un anunci que pot tenir una doble vessant, i continua, segons lanostra opinió, sense solucionar el problema que tenen tots els pares i maresd’aquest país. Una hora més d’escola implicarà, segons com es dugui aterme, menys temps per a tots aquells que opten per estudis de música,dansa, esport... o menys temps al migdia, amb la qual cosa els professionalsdels menjadors, monitores i monitors, veuran reduït el seu horari laboral.Més temps a l’escola també podria significar més feina pels alumnes (s’en-tén deures) i, per descomptat, menys temps d’esbarjo... O potser ens obli-dem que els nostres nens i nenes també han de jugar. Té sentit tenir els nensi nenes una hora més a l’escola? Fa falta curricularment? Potser sí que fanfalta més hores, però té sentit ampliar l’horari escolar quan les escoles pú-bliques d’un estat aconfessional (ho diu la Constitució) imparteixin religióa les aules? A més, en el cas de la religió catòlica, per fer la primera comu-nió després han de fer la catequesi a part i no els serveixen les hores dedica-des als centres escolars. En resum, tot un seguit d’acords del Govern del nostre país que ens fanpensar que no són més que una cortina de fum, una cortina de fum davantels problemes reals. Potser la solució no passa en tenir més ocupada la mai-

continua a la pàgina 7

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Benedicció de la nova campana de Seró

El dissabte 20 d’agost, tot i fer un dia ventós, el poble de Seró vafer festa grossa amb motiu de la benedicció d’una nova campanabatejada amb el nom de Montserrat i que és fruit de la donacióefectuada per la família Vendrell-Gannau (a la dreta de la fotogra-fia). Nombrosos veïns i veïnes van donar-se cita a la plaça del cas-tell, on va tenir lloc l’esdeveniment, el qual va comptar amb lapresència de diversos mossens i va comptar amb l’acompnyamentd’una coral. L’alcalde de Seró, en nom de tot el poble, va agrair ala família donant el seu gest. La campana ha estat fabricada en unafoneria de Girona, segons consta en la part posterior, sota un relleudel Sagrat Cor de Jesús. A l’altra part hi figura la següent inscrip-ció: “Parròquia de Seró. Essent Mn. Josep Sauler”, a sota hi ha unrelleu de la Verge moreneta amb el nom Montserrat i en la partinferior acaba la inscripció: “Joan i Montserrat, 11 d’agost de 2005".

Visites del director de GovernacióSeguint el seu periple de visites per les comarques de Lleida, eldirector territorial del Departament de Governació i Administraci-ons públiques, Àngel Vidal, ha visitat en poc espai de temps dosdels nostres municipis. El seu objectiu, a més de recollir les im-pressions i les inquietuds dels ajuntaments, és fer un seguiment deles obres del PUOSC (Pla únic d’obres i serveis de Catalunya),subvencionades pel seu departament. Així, mentre el passat 20 dejuliol va visitar Cubells (obres de pavimentació de carrers, eixam-plament i millora de l’accés a la Torre de Fluvià i condicionamentde l’església de Sant Martí), el 9 de setembre va fer un recorregut perdiverses poblacions del municipi d’Artesa on s’han fet o s’han de ferobres del PUOSC (Anya, Montargull, Seró, Vall-llebrera i Vilves).

Cubells pavimentarà el nucli anticL’ajuntament de Cubells ha tret a licitació la pavimentació de car-rers del nucli antic en la seva quarta fase, obra que correspon alPUOSC de 2005 i que compta amb un pressupost de sortida de313.170 euros. Amb aquesta actuació es pavimentaran el carrerCastella (fins al passatge Serrall), la travessera Castella i els car-rers Soldevila, Sant Per, Calvari i Sant Miquel. Encara es necessi-tarà una altra fase per acabar la plaça Castella i tres carrers adja-cents. (La Mañana, 27-08-2005)

Millores en els carrers de GàrzolaEl poble de Gàrzola ha estrenat fa poc la nova pavimentació delsseus carrers. Aquesta actuació ha suposat també la renovació de laxarxa de distribució d’aigua i del clavegueram, així com la instal-lació de la conducció de gas propà. L’obra estava inclosa dins del

PUOSC i el seu cost ha estat de 130.000 euros. Almarge de la millora general, l’actuació ha permèsevitar les fortes pèrdues d’aigua de l’antiga xar-xa, que tenia més de 35 anys. (La Mañana, 01-09-2005)

Estudi per a millorar el pas de ComiolsLa Generalitat de Catalunya, a través de la sevaempresa pública GISA, ha tret a contractació(DOGC del passat 14 de setembre) la redacció del’estudi informatiu de millora general de la carre-tera de Comiols. El pressupost base d’aquesta li-citació és de 370.000 euros i el termini de redac-ció de l’estudi és de 18 mesos. L’anunci publicaque el tram a estudiar és “Artesa de Segre/Ponts-Tremp” i menciona diverses carreteres: L-512(Artesa-Folquer), C-1412b (Ponts-Tremp, passantper Gualter i Folquer), L-911 (port de Comiols-Sant Salvador de Toló), L-912 (de Sant Salvadorde Toló fins enllaçar amb la L-1412b prop deVilamitjana), L-913 (de Vilanova de Meià fins aprop de l’Hostal Roig) i LP-9132 (cruïlla de la L-512 fins a Vilanova de Meià). L’adjudicació del’estudi es preveu pel mes de novembre i les mi-llores que caldrà fer a la carretera es calculen alvoltant dels 90 milions d’euros, segurament de-penent de si cal fer o no un túnel. Tot i que l’estu-di analitzarà diverses alternatives, les bàsiquesseran Artesa-Tremp (recorregut actual de 49,7 km)i Ponts-Tremp (60,2 km).

Avantprojecte del Casal Cultural d’ArtesaL’ajuntament d’Artesa de Segre va convocar lesentitats del municipi a una reunió informativa ones va presentar l’avantprojecte del futur Casal Cul-tural. La presentació va anar a càrrec del propialcalde, que va explicar amb detall el procés ques’havia seguit i va afirmar que el projecte defini-tiu havia d’estar llest a primers d’octubre. El cen-tre constarà d’una planta soterrània que s’utilit-zarà com a aparcament (uns 50 vehicles). En laprimera planta hi haurà una sala d’exposicions,una per a conferències, la seu de Ràdio Artesa iuna sala per a actes culturals diversos amb un granescenari i capacitat per a 460 persones, ampliablefins a 600. En la planta superior s’hi ubicarà labiblioteca municipal, molt més gran que l’actual,i hi haurà algunes petites sales per a reunions deles entitats. Durant la reunió es van expressar di-ferents inquietuds, entre les quals destaquem: elsdubtes sobre la conveniència de l’aparcament so-terrat, l’ampliació de l’espai destinat a RàdioArtesa i, sens dubte el punt més polèmic, la pos-sibilitat de realitzar festes a la sala principal. Enaquests darrer punt les opinions van ser diverses,però l’alcalde es va mostrar partidari de continuarcelebrant festes i concerts al pavelló poliespostiu.

7

la P

alan

ca


Aplec a Refetl passat diumenge 4 de setembrede 2005 la Comunitat Religiosa

de Refet va tornar a organitzar unaplec per celebrar la Festa de les Ma-rededéus Trobades. Ja fa uns anys que Seró i la Comuni-tat religiosa de Refet organitzen unaplec a principis de setembre, tot recu-perant la seva celebració popular.Aquesta festa s’organitza en honor a laMare de Déu de Refet i de totes lesmarededéus trobades (8 de setembre),i s’acostuma a celebrar el diumengemés proper a aquesta data. Enguany esva decidir de celebrar-la el 4 de setem-bre i va comptar amb la participació del’Orfeó Artesenc. A l’aplec hi varen assistir més d’uncentenar de persones i va començaramb una missa a dos quarts de sis de latarda. En acabar-la, l’Orfeó Artesenc vaoferir un concert de música tradicionalcatalana a tots els assistents. Tot seguites va efectuar el tradicional besamansa la Mare de Déu i tothom que va volerva rebre l’escapulari. Per acabar la fes-ta, la comunitat religiosa va oferir unaperitiu a tots els assistents.

E

www.orfeoartesenc.org

nada, i potser sí en una reducció de la jornada laboral dels gransperquè puguin passar més temps amb els seus fills i filles, perposar un exemple. Amb aquest editorial només volem fer una reflexió sobreaquests canvis que planteja el Departament d’Educació i en sisón, realment, una solució a un problema que sorgeix any rereany en arribar els mesos d’estiu. Però no volem acabar sensetrencar, en part, una llança en el seu favor, ja que enguany elGovern ha començat a apostar per la “socialització dels llibresde text”. Un tema que redueix i molt (segons les escoles, mésd’un 50%) la despesa de llibres de principi de curs a les famíli-es. Però diem que només trenquem, en part, una llança, perquèja fa una bona colla d’anys que aquesta opció funciona en mol-tes escoles catalanes, i potser moltes famílies ja n’haurien gau-dit abans si la classe política no es passés més temps en pensaren el bé personal i dels propis partits que en el bé de tots elscatalans i les catalanes d’aquest país.

ve de la pàgina 5

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial


V Pulaskinada dels bombers de Catalunyal diumenge 18 de setembre elParc de Bombers d’Artesa de

Segre va acollir una original troba-da que celebren anualment els bom-bers de Catalunya i que es coneixamb el nom de Pulaskinada. Enguany es tractava de la cinquenaedició d’aquesta trobada, que té com aprincipal objectiu la celebració del fi-nal de la campanya forestal. Mentre elsbombers d’Artesa es van encarregar del’organització, la resta de poblacionsparticipants (procedents de diversospunts de Catalunya) van competir enuna sèrie de proves molt específiques.El nom de Pulaskinada ve d’una einaque utilitzen els bombers anomenadapulaski, que es pot utilitzar com a des-tral i com a aixada i que s’utilitza peralgunes de les proves. Les proves es van realitzar al campque hi ha a l’altra banda de la carreterade Montsonís, enfront del Parc de Bom-bers. Tot i que en principi se n’haviende realitzar quatre, finalment nomésse’n va fer tres. Dues individuals: llan-çament del pulaski i demostració d’ha-bilitat amb la motoserra. La terceras’efectuava en equip i va resultar la mésesgotadora per als participants, que ha-vien d’obrir una petita rasa (línia dedefensa) de punta a punta del camp enel menor temps possible. Abans del dinar va tenir lloc el re-partiment de premis, que va anar a càr-rec de les autoritats assistents: l’alcal-de d’Artesa, Domènec París; el delegatdel Govern de la Generalitat a Lleida,Jaume Gilabert; el president del Con-sell Comarcal, Josep Roig; el cap de laDivisió Operativa, Santiago Rovira; ila cap de la Regió de Lleida, MercèLópez. Tot seguit, la mainada va parti-cipar en un senzill joc que consistia endescobrir el contingut d’unes“pinyates”. El cap de parc d’Artesa, BenetGalceran, va mostrar-se molt satisfetpel desenvolupament de la jornada,expressant així el sentiment dels bom-bers de la nostra ciutat.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

E

8

la P

alan

ca

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

La temporada del ciclista Oriol Badiaa hem dit altres vegades que laminsa, però potent i respectada,

esquadra ciclista amb DO artesencaque combat aferrissadament alsports (de muntanya) que integren lesdesubicades i disputades rutes de laFederació (no la rebel, si de cas la Ca-talana de Ciclisme) té en l’Oriol Ba-dia el seu vaixell insígnia. Això doncsno ha d’estranyar ningú que any reraany fem públic, per l’interès generalque té, les novetats del seu currícu-lum ciclista. La narració de la temporada 2005segueix la mateixa tònica que les ante-riors (amb múltiples victòries en cur-ses federatives i en curses populars),amb la distinció que la d’enguany in-clou la participació en campionatsd’abast territorial nacional (Volta aCatalunya en BTT) i la concurrència auna prova que gairebé se surt ja de l’àm-bit amateur apropant-se al professional.Ens estem referint a la Volta Ciclista aLleida, una competició on participenseleccions nacionals de països de l’Esti on l’Oriol hi va anar com a membrede la selecció lleidatana. La temporada 2005 representarà al’historial de nostre veí, d’una banda,una passa endavant en la direcció quel’apropa a la terra promesa del ciclis-me professional (val a dir que aquestaopció d’esport remunerat no es busca-da pel nostre Oriol, però seguramentcap jove ciclista rebutjaria la possibili-tat si es donés el cas), i d’alta banda,des de una òptica més objectiva i sensefer volar coloms, li haurà portat un se-guit de vivències enriquidores que qual-sevol amant del ciclisme desitjaria po-der incloure al propi “curriculum vitae”. Centrant-nos ja en el palmarès de la

temporada 2005, a part dels nombro-sos trofeus aconseguits en curses po-pulars d’un dia, cal destacar els se-güents èxits absoluts i/o personals acon-seguits en les competicions que orga-nitza la FCC:- 1r Categoria Junior al CampionatOpen de BTT (vàries curses)- 1r Categoria Junior al Campionat Pro-vincial de BTT (cursa de un dia)- 5è Categoria General (absoluta) a laVolta a Catalunya BTT (3 dies seguitsde competició per les muntanyes de laCatalunya Central amb un recorreguttotal de 167 km- 47è Categoria General a la Volta aLleida (cursa de carretera, 3 dies seguitsde competició pel pla de Lleida en unrecorregut que suma 305 km i que l’Ori-ol recorregué en 7h i 33m, a una mitja-na de 40 km/h, quedant a 18m 15s delguanyador absolut).

Text: Felicià EspinalFotos: Ramon Badia

J

11

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Petits monuments religiosos del municipi d’Artesa (4)n aquesta quarta part del recor-regut per la història de la religió

a les nostres terres ens farem ressòdel moment en què el terme de l’ac-tual municipi tingué més a prop l’es-tament religiós. Parlarem dels tres se-gles durant els quals els monjos deMontserrat foren els senyorsd’Artesa de Segre per deixa testa-mentària.

Context històricAl llarg del s. XV i els següents el paísestava immers en una forta crisi eco-nòmica i social. Diverses pestes asso-taren el territori i els àmbits social, agrí-cola i demogràfic patien un fort retro-cés. A la senyoria d’Artesa de Segre,aleshores, les coses no anaven pas mi-llor. Amb la finalitat de contextualitzaraquest moment de la història al nostremunicipi, a continuació presentem unaexposició resumida de la pertinença delsenyoriu fins arribar al complicat capí-tol on es produeix un gir important enl’esdevenir social, econòmic i religiósdel senyoriu d’Artesa de Segre: l’arri-bada dels monjos de Montserrat. En aquest petit resum històric sobrela propietat d’Artesa de Segre,referenciat en el treball de Prim Bertran(1984:25), constatem que el llocd’Artesa és cedit per Arnau Mir de Tosti la seva esposa Emersenda, en els res-pectius testaments dels anys 1071 i1068, a la seva filla Letgarda, casadaamb Ponç Guerau, els quals, a la vega-da testaren a favor del seu fill GuerauPonç de Cabrera que governà la senyo-ria a partir del 1105. Des del 1156 finsal 1179 el castell d’Artesa fou infeudatper diversos castlans fins que en aquestadata, Gombau de Ribelles, casat ambla néta de Guerau Ponç de Cabrera pas-sa a ser senyor del terme. A partird’aquest moment la senyoria d’aques-ta plaça estarà en mans dels Ribellesfins a principis del s. XV. El 1476 Ma-teu de Montcada, assistit per una collade bandolers, des del seu refugi deVilves tot aprofitant la infantesa delRibelles d’aleshores, Joan Àngel dePonts i de Ribelles, intentà prendre la

vila per la força. Aquest intent de con-questa fou sufocat mercès a la interven-ció del paer de la vila i jurista de Lleida,Bernat Mahull, que envià la guàrdia dela ciutat amb l’encàrrec exprés d’em-presonar Mateu de Montcada.Lladonosa (1990:195) dubta de l’exe-cució d’aquest empresonament.

Des de l’any 1454, a Bernat Mahullli corresponia la meitat de la vila, ja queell va aportar el total de les 250 lliuresdels dos censals (crèdits) que calguécrear per eixugar els deutes delsenyoriu. Lladonosa (1990:175) ampliala informació facilitada en el treball dePrim Bertran amb l’aparició de BernatGralla, senyor del Grealó1 que haviacomprat, l’any 1449, els fruits i els ren-diments d’Artesa de Segre als baronsAntoni Ponç i Elionor de Ribelles. L’any 1504, en data del 8 d’abril se-gons Lladonosa (1990:210), o 3 demarç segons Bertran (1984:33)2, el baróRamon Berenguer de Ribelles, per con-sell del canonge Antoni Marçà de la vilade Ponts, signa davant d’un notari deBarcelona el testament en que deixa almonestir de Montserrat la seva meitatdel senyoriu d’Artesa de Segre. Aquest va ser el punt de partida de laobra política, social, econòmica i reli-giosa que Montserrat bastí en el terri-tori d’Artesa de Segre, la qual, s’iniciael 17 de maig del 1506 amb l’escriptu-ra de presa de possessió d’Artesa i elsseus termes, signada per mossèn JoanPolo, notari i ciutadà de Lleida. A tota aquesta història caldrà afegir-hi l’endeutament de la vila i els seushabitants amb l’Onzè, pergamí redac-tat a Artesa l’any 1449 pel qual els se-

nyors i el poble d’Artesa venen de for-ma perpètua l’onzena part de les colli-tes i el bestiar del terme a uns ciuta-dans de Lleida i Balaguer3 pel preu de24.000 sous jaquesos per tal de pagarpart dels deutes que tenen (Vinyoles1992:4). La tinença de cada meitat del terri-tori en mans diferents comportà impor-tants disputes i plets que s’estendrienfins al 1818. En aquests litigis per alreconeixement de la propietat del llocs’involucren nissagues com les esmen-tades Mahull, Gralla, Ponç, Ribelles id’altres com els Montcada, els Gilabert,els Aguilar, Biure i de Margarit, Sunyer,Agustí, Cardona... Tot un batibull depersonatges i interessos que per a ladescripció del seu desenvolupament ensseria necessari l’espai d’un llibre sen-cer. L’Onzè fou redimit, no sense moltsentrebancs, el 24 de juliol del 1818 perFerran VII mercès a la intersecció mer-cantil de la societat que formaren Ma-rià Gaset, gestor d’Anya, i Josep Ortiz,un terratinent de la Figuerosa. Tres-cents setanta anys en què més d’unadesena de generacions d’artesencs va-ren veure mermat l’esforç del seu tre-ball en una onzena part que havien depagar per a fer front al préstec de 24.000sous jaquesos que van rebre els seusantecessors gairebé quatre segles abans.En el tancament d’aquesta operació, elmarquès d’Aguilar, que a principis delsegle XIX era el darrer feudatarid’Artesa, va percebre 2.100 lliures ca-talanes equivalents a 42.000 sous jaque-sos i la societat Gralla-Ortiz va cobrarper la gestió els 24.000 sous jaquesosque va percebre Artesa el 1449.

E

1 La història no deixa clar si del Grealó d’Artesade Segre o del d’Artesa de Lleida, recordeml’existència de castells homònims en les duesarteses.

2 Personalment ens inclinem per la proposta deLladonosa degut a la seva documentació i refe-rència a un segon esdeveniment produït, comell diu, tres dies després de la signatura del tes-tament (1990:213)

3 Els esmentats Bartomeu Mahull i Bernat Gra-lla de Lleida i Bartomeu Galiana de Balaguer.

Revers moneda jaquesa de plata. Jaume II

12

la P

alan

ca


Fent referència a les manifestacionsreligioses, recordarem que a la segonapart d’aquest treball documentàvem latroballa d’una moneda visigòtica propd’Artesa de Segre que exposàvem coma element distintiu de religiositat per lapresència en ambdues cares d’una creugrega patent. A les diverses monedesemeses durant l’edat mitjana el símboldel crucifix gairebé sempreera present, aquest és el casdels sous jaquesos amb elsque s’havia pagat l’onzè, elsquals, en el seu revers hi te-nien representada una creupatriarcal o de Lorena ambels extrems patents. Els primers temps de re-gència de la comunitat deMontserrat deurien plantejaralgunes situacions de dificul-tat d’assimilació pel que esdesprèn d’un document pro-cedent de l’orde benedictinaa Valladolid en el que s’hi llegeix:Dicho monasterio de Montserrateejerce omímoda jurisdicción sobreArtesa (vegueria de Urgel) y presentaal Rey una súplica sobre malos tratosy vejaciones que sufren los habitantesde la villa. El rey impone penas por ello.El Rey es Fernando el Católico. Sobreel “Onceno” que percibe de Artesa enel registro 636, fol. 25. Malgrat tot, elsanys en que els benedictins sojornarena Artesa feren una important tasca dereeiximent de la comarca.

PossessionsA mitjans dels anys 30 del s. XVI, se-gons ens informa Eva Solanes,Montserrat va ampliar els seus domi-nis i va comprar, als descendents delsconsellers i homes de confiança deFerran d’Antequera, Vilves i Collfred–amb les jurisdiccions civil i criminalincloses–, Montmagastre i Comiols(2004:57). En els fogatges de 1515 i 1553 figu-ren Artesa, Collfred i Vilves com a pos-sessions de Montserrat. Montmagastre,amb 41 i 63 focs en els respectius cen-sos, pertany a la Col·legiata de SantMiquel (Lladonosa 1990:260). En el Cadastre del Corregiment deCervera, any 1716, hi ha constància deles propietats d’Artesa, Collfred i Vilves

i ens menciona Montmagastre com apropietat de Galceran Villalba, notifi-cant que havia pertangut a l’abadia deMontserrat (Lladonosa 1990:292). A lafi del domini montserratí, les propie-tats posades a subhasta amb motiu dela desamortització estaven dispersesentre els termes d’Artesa, Collfred iVilves.

Val a dir que diversos monjos delcenobi benedictí adquiriren, per comp-te propi, propietats i terrenys en els ter-ritoris d’Artesa de Segre. Malgrat que l’arribada dels monjosa Artesa fou l’any 1507 i que al 1510dominaven el territori, no va ser finsl’any 1544 quan van oficialitzar la curaespiritual de la feligresia d’Artesa deSegre i la propietat de l’església parro-quial, mercès a la butlla del Papa PauIII. Amb tot, el 9 de gener del 1541,tres anys abans de la butlla, fra Miqueld’Albesa amb tres testimonis, terrati-nents d’Artesa, escenificà la materia-lització de la presa de possessió de l’es-glésia parroquial per a l’abat MiquelForner. Després de l’abandonament del cas-tell d’Artesa amitjans del s. XVdegut a la crisi es-mentada, els Ri-belles s’instal·lena Artesa, a l’ano-menada Casa Ve-lla del senyor situ-ada al capdemuntde la plaça Major,en aquell tempsanomenada plaçaDavall. En aquestedifici es recapta-

ven els impostos i delmes. En el relleusenyorial, l’abat de Montserrat ocupàaquesta casa de la plaça fins l’any 1548quan, essent el senyor l’abat Diego deLerma, es construeix el gran casal be-nedictí anomenat la Casa Nova del Se-nyor, d’estil plateresc amb grans car-reus de pedra picada, dins la qual hihavia la capella anomenada en aquell

temps Oratorio de NuestraSenyora de Montserrate.Aquesta casa està representa-da a l’antic escut de la ciutatd’Artesa per l’edificació aï-llada a la vora de les dues lí-nies de cases. Amb l’amortit-zació de Mendizábal, l’any1835, aquest edifici passa aanomenar-se “la Granja”.Malauradament als anys 60del s. XX va patir un seguitde mutilacions que, a més dedevaluar el seu esperit histò-ric, afectarien estèticament la

façana, l’interior i la teulada, romanentavui com edifici d’habitatges. A Vilves, Montserrat posseïa diver-sos terrenys, un molí de farina i el ca-sal amb façana del renaixement i inte-rior de l’època gòtica. Durant el man-dat triennal de l’abat Felipe de Santiago(1576-1578) aquest autoritzà 200 lliu-res a Artesa i Vilves per a fer front a lesobres que s’hi bastien. En aquells mo-ment es construïa la casa de Vilves, quefou propietat dels antics senyors, des-prés de l’abat de Montserrat i posteri-orment Casa de la Vila (Lladonosa1990:277,440). El mateix Lladonosaens explica la seva visita a aquesta casa(1990:277) amb una descripció del seuinterior, en la que esmenta l’arc gòticdel s. XIV de la planta pressana, dues

Artesa. La Granja. Al fons Vernet

Casal de Monserrat a Vilves

13

la P

alan

ca


aigüeres medievals, un gran foc i unagran pica per fer-hi bugada. De l’exte-rior ens comenta que s’hi poden veureinsculturades les dates 1716 i 1686 encorrespondència a dues fases construc-tives. Actualment la façana d’aquestedifici està arrebossada de ciment sen-se que es puguin veure aquests gravats,pensem que aquestes inscripcions queens indica l’autor del llibre sobre la his-tòria d’Artesa de Segre po-drien estar cobertes peraquesta capa gris. A més de les 27 propietatsque Montserrat posseïa al ter-me d’Artesa, les 7 de Vilves,totes elles afectades per ladesamortització deMendizábal, a Collfred teniael casalot que actualment esconeix amb el nom de la“Peixera”. Una hisenda situ-ada arran del Segre que per ala desamortització es va ca-talogar com una finca ambuna casa de pagès, la peixera i les ter-res de conreu contigües, una devesamitjana, boscana erma i inculta de 78jornals d’extensió, amb 37 moreres, 226àlbers, 137 roures i 13 arbres fruiters.Taxa 147.592 rals i 28 morabatins. Lasubhasta fou rematada a Lleida el 28de juny del 1841 a favor del senyorAntonio Castro i Salgado. La facturade l’edifici és de pedra picada on des-taca el porxo amb columnes, un nínxolal xanfrà que antigament contenia unaimatge de Sant Jordi i sobre el portald’entrada la data 1770 que antigamentestava complementada amb un escutque contenia la Serra amb un mont he-

ràldic, símbol deMontserrat. Per tal de tenirun millor controldel conjunt de lesseves possessions,els monjos bene-dictins aconsegui-ren el traspàsd’Artesa de la ve-gueria d’Agra-munt a la deCervera, àmbitterritorial on hitrobem, al menys,dues senyories

més de Montserrat: els Comdals i SantPere dels Arquells (Llobet 1993:81).

RealitzacionsCom avançàvem anteriorment, l’arriba-da de Montserrat a Artesa va suposarun impuls important en tots els ordres.La crisi econòmica iniciada a Catalunyadurant el segle XV romania degut a di-versos factors entre els que cal esmen-

tar les diverses epidèmies de pesta delsanys 1591, 1629, 1652 i 1694 que pro-vocaren, conseqüentment, el cercle ca-tastròfic que arrossegava l’increment depreus pel descens de l’oferta d’aliments,les diferents guerres4 i la inestabilitatpolítica (Pedrós 1986:8). Malgrat tot,la labor que feren els monjos deMontserrat a les possessions del nostremunicipi es va materialitzar en un pe-ríode de progrés generalitzat en el que,si bé l’economia passà algunes dificul-tats com va ser el cas de l’any 1639 acausa de la guerra entre Espanya iFrança, al llarg d’aquests prop de 4 se-gles es va avançar en la construcció del

país. On més es va destacar visualmentl’obra de Montserrat fou en laremodelació i ampliació d’esglésiestransicionant diversos temples romà-nics vers l’estil de l’època, el barroc, ierigint noves construccions. Aquestafebre constructora traspassà de llarg elslímits de les possessions benedictines,abastant tot el conjunt de la comarca.Dins del perímetre de l’actual munici-pi d’Artesa de Segre veientransicionades les esglésies de SantSalvador d’Alentorn, Santa Mariad’Anya, santuari de Santa Maria delPla, Santa Maria de Baldomà, SantaMaria de Montargull, Sant Miquel deMontmagastre, santuari de la Vedrenya,Santa Maria de Seró, monestir-santua-ri de la Mare de Déu de Refet, SantPonç de Vall-llebrera i Sant Climent deVilves. Pel que respecta a les esglésies denova construcció en el període barroccal destacar l’ermita troglodítica deSant Salvador d’Alentorn, Sant Gil de

Folquer, la capella de SantaEulàlia a cal Camats deMontmagastre, la capella deSant Jaume a la masiaTancalaporta de Seró i l’er-mita de la Santa Fe de Tudela,la qual, junt amb Sant Jaumede Tancalaporta aquest any2005 han celebrat el seu 300aniversari. La transfiguració de lesantigues esglésies romàni-ques era deguda bàsicamenta la necessitat d’espai per alsfidels. Aquesta ampliació ge-

neralment es feia en forma de capelleslaterals per a nous altars, s’hi modifi-cava la teulada i s’hi construïa un coral damunt de la porta d’entrada. Tambées canviava la façana que es caracterit-zava per una porta dovellada amb arcde mig punt sustentat sobre dues im-postes motllurades al damunt de la qualdestacava la característica rosassa. Enalguns casos, entre porta i rosetó hi tro-bem una fornícula amb volta de petxi-na que donava aixopluc a la imatge delsant o Mare de Déu de l’advocació de

4 Dels Segadors, de Successió, a més de conflic-tes amb França i altres lluites internes.

La Peixera

Església de Folquer. Façana barroca i capella lateral

15

la P

alan

ca


la corresponent església. A l’apartatsobre capelletes i fornícules que forma-rà part d’aquest treball descriurem cadaun d’aquests conjunts en el nostre mu-nicipi. A les construccions de nova plantaobservem l’absència d’absis i en elscasos de les ermites o esglésies que es-tan fora dels nuclis de població hi ve-iem una o dues finestres als costats dela porta d’accés al temple, tal són elscasos de les ermites de la Santa Fe aTudela i de Sant Salvador d’Alentorn,de l’església de Sant Gil de Folquer, toti que actualment estan tapiades en laseva part exterior, i de l’església de SantSerni de Vall-llebrerola, tot i que aques-ta darrera conserva tota la seva estèticaromànica. Fora del municipi també ve-iem aquestes obertures a l’ermita deSant Urbà de Foradada. L’antiga església parroquial de San-ta Maria d’Artesa, bastida originalmentamb l’estil romànic llombard quan lapoblació d’Artesa es traslladà de l’an-tic emplaçament de la Vilavella, alspeus del Castellot, a la Riba Grossa,també es veié afectada per lesremodelacions de l’època. L’emplaça-ment de l’antiga església, el mateix quel’actual, era ubicat formant part del pe-rímetre de la muralla que tancava la ciu-tat, recordem que en aquell temps l’aracarrer del Bisbe Bernaus era anomenat

carrer del Mur per aquesta condició.Durant la possessió montserratina, elprimer campanar que molt probable-ment faria les funcions de torre de de-fensa va ser modificat alçant-hi uncloquer vuitavat i a l’interior del tem-ple s’hi afegiren noves capelles, unad’elles dedicada, òbviament, a la vergemoreneta, com ens diu Mn. Salvadorel “Templet de la Mare de Déu deMontserrat” (2000:14). A la vista delsdocuments gràfics que han perduratapreciem que la façana també seriamodificada, ja que s’observa la portadovellada de mig punt amb les impos-tes motllurades representatives del bar-roc.

El sentiment de religiositatSón poques les referències personalsque ens arriben sobre el tarannà religi-ós dels habitants d’Artesa de Segre icomarca entre els anys 1500 al 1800,però si jutgem aquesta condició pelsfruïts que donà a partir del s. XIX i quedocumentarem àmpliament en el pro-per capítol, entenem que el sentimentreligiós arrelà a fons entre la població.Veiem, però, algunes característiquesque ens confirmen que realment la vidaquotidiana es basava en la fe cristiana. Una de les formes d’expressió cris-tiana dels pobladors dels llocs gover-nats per Montserrat i altres pobles laveiem destacada als dintells i dovellesde les portes de les cases junt amb ladata de construcció. En aquests gravats,si bé des de la visió laica s’hi gravaval’escut familiar o algun motiu que fesreferència a l’ofici dels propietaris, desdel sentiment de religiositat es decora-ven amb simbologies cristianes com aracreus sexifolies i altres motius d’estè-tica religiosa que, a més, feien les fun-cions de protecció espiritual de les fa-mílies que habitaven la casa. A Artesa, Collfred i Vilves hem tro-bat diversos dintells amb aquesta sim-bologia, els quals seran estudiats deta-lladament junt amb altres de la resta depoblacions del municipi en un capítolespecial dins d’aquest treball. Dins del moviment religiós d’aquestaèpoca tenim documentades diversesconfraries al territori de l’actual muni-cipi, destacant les de Sant Ramon dePenyafort de Seró i la de la Mare de

Déu del Roser. Tot i que era de Lleida, també calmencionar la Confraria de Cavallers igentilhomes de Sant Jordi, fundada al1553 i en la qual hi havien inscrits se-nyors dels castells de Tudela i de Seró(Lladonosa 1990:253). D’aquesta con-fraria sorgiria un bandolerisme polítici religiós manifestat en dos partits, els“nyerros” i els “cadells”, que repercu-tiria a tot Catalunya. Tornant a les confraries exclusiva-ment religioses cal destacar la de SantRamon de Penyafort, a Seró. Aquestaconfraria va ser fundada el 3 d’octubredel 1603 per decret del senyor Bisbede la Seu, Andreu Capella, dos anysdesprés de la canonització del sant. Ramon de Penyafort, frare dominic,morí el 6 de gener del 1275 gairebécentenari. Al seus funerals assistiren lafamília reial, cardenals, bisbes i tot elpoble de Barcelona. Home expert enlleis fou confessor del Papa Gregori IXi també confessor i assessor del reiJaume I. La icona més representativadel sant és la posició agenollada sobrela seva capa que serví de barca i velaper fer la travessa de Mallorca aBarcelona quan se li negaren mitjansParròquia d’Artesa 1925. Foto Club de Lectures

Dintells a Artesa, Collfred i Vilves (Cal Benet)

16

la P

alan

ca


per abandonar l’illa, tot i que la histò-ria no ha pogut demostrar que santRamon fes estada a Mallorca. Sant Ramon, o Raimon, de Penyafortfou canonitzat el 29 d’abril del 1601.Va ser la primera canonització que esfeu a l’actual basílica de Sant Pere, aRoma. Josep Pijoan ens informa (1992:116)que la de Seró va ser la primera Con-fraria dedicada al Sant, després vindriala de Verdú, fundada l’any 1604, comtambé hi hagué Confraria a Martotell iprobablement a altres indrets. La deVerdú desaparegué l’any 1835 a l’ex-tingir-se la Comunitat de Capellans enaquella vila a causa de la desamortitza-ció, i la de Martorell sembla que va ar-ribar fins al 1936. En canvi –continuadient Pijoan– la de Seró ha anat escri-vint una història plena de vida, de ma-nera que avui, a més de ser la primera,és l’única. Tots els nascuts a Seró s’inscriuen alllibre de la Confraria des de la primeraComunió. Malauradament els volumsantics d’aquest llibre han desaparegut,restant el darrer que s’inicia l’any 1881. El 7 de gener, diada del Sant, és la

festa major d’hivern de Seró, la qual secelebra amb gran devoció. Anteriorment comentàvem la perti-nença de diferents cavallers de Seró ala Confraria de Cavallers i gentilhomesde Sant Jordi, aquest era el cas delsAlentorn, senyors de Seró, adscrits albàndol religiós del bandolerisme, els“nyerros”. De la nissaga dels Alentorncal destacar Onofre d’Alentorn, Doc-tor en Dret Canònic, que durant els anys1608 al 1611 fou President de la Gene-ralitat de Catalunya, i Miqueld’Alentorn, monjo de Ripoll i Prior dela Orde de Malta, que ostentà la matei-xa presidència entre els anys 1635 i1938. Pere Novau (2001:38) documen-ta aquesta circumstància reblant que apartir dels testaments i altres documentslocalitzats a l’Arxiu de Protocols No-tarials de Barcelona i l’Arxiu de la Co-rona d’Aragó constata que les restesdels dos presidents descansen al sub-sòl de l’església de Seró. A Artesa ens consta l’existència, al

Bibliografia:- Bertran i Roigé, Prim. El senyoriu d’Artesa de Segre en els segles XV-XVI.Recerques Terres de Ponent VI. Tàrrega. 1984- Lladonosa i Pujol, Josep. Història d’Artesa de Segre i la seva Comarca.Artesa de Segre. 1990.- Solanes i Potrony, Eva. Artesa de Segre. Cossetània edicions. Valls, 2004- Vinyoles i Vidal, Teresa-Maria. La crisi feudal, el poder de la burgesia i elscamperols d’Artesa de Segre. Fulls del Museu de Montsec. Museu del Montsecd’Artesa de Segre. 1992- Pedrós i Puigarnau, Marcel·lí. Evolució de la població d’Artesa de Segre icomarca. Fulls del Museu de Montsec. Museu del Montsec d’Artesa de Segre.1986- Llobet i Portella, Josep M. Artesa de Segre en vigílies de la Guerra delsSegadors (1639). Grup de Recerques de les Terres de Ponent. XXVI Jornadade treball. 1993- Solsona, Mn. Salvador. Vicari. Història de la parròquia de l’Assumpciód’Artesa de Segre. Lectures. Club de Lectures. Artesa de Segre. 2000- Pijoan i Cluet, Josep. Seró, un poble amb història. Veïns de Seró. Seró.1992- Novau i Gost, Pere. La Generalitat de Catalunya i la Noguera. RevistaPortaveu del Segre Mitjà, núm. 225. Febrer-març 2001

s. XVI d’una confraria de fadrins dedi-cada a Sant Esteve de la que no en te-nim informació. Pel que respecta al Roser, tenim re-ferències de l’existència de la confra-ria al s. XV, tot i que el període d’es-plendor el coneixem a partir de princi-pis del segle XIX. Així doncs, aquestaconfraria la tractarem en el proper ca-pítol d’aquest treball que abraçarà el fetreligiós al municipi d’Artesa de Segredurant els segles XIX i XX amb el quedonarem pas al les properes partsd’aquest treball, les quals versaran so-bre els petits monuments religiosos delterme municipal. Per tancar aquest capítol esmenta-rem, com a dada curiosa, que algunshabitants del municipi, en aquest perí-ode, tenien com a nom de pilaMontserrat. La curiositat rau en què,aleshores, Montserrat era nom d’home.

Text i fotografiesRamon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

Retaule de Sant Ramon de Penyafort. Seró

17

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Més subvencions del Leader+ del Montsec

El dia 1 de setembre, a la localitat d’Àger, el president delGrup d’Acció Local Montsec Sostenible, Jaume Gilabert(delegat del Govern a Lleida), va signar un total de 19 con-tractes per a nous beneficiaris de la línia comunitària d’ajutsLeader+, entre els quals n’hi havia 3 d’Artesa de Segre i unde Rubió del Mig. Les subvencions, aprovades en la darreraJunta del 14 de juliol, sumen prop 428.000 euros i suposenuna inversió total de més de 1.600.000 euros. En elmateix acte es va fer el pagament del 50% de la sub-venció a uns altres 5 beneficiaris que ja havien cer-tificat les obres, amb un total de més de 38.000 euros.

Dipòsit de FECSA-ENDESA a CamarasaL’empresa Fecsa-Endesa està construint un dipòsita Camarasa amb l’objectiu d’emmagatzemar i tractar l’ai-gua que s’utilitza en el sistema de refrigeració de la centralhidroelèctrica. Amb això es vol evitar vessaments al riu No-guera Pallaresa de substàncies com olis i altres líquids ques’utilitzen per garantir el funcionament de les turbines. Lacentral utilitza 26 litres per segon per refrigerar els sistemesde producció i es pretén que l’aigua surti sense impureses.Aquesta iniciativa s’aplicarà a tots els embassaments de laprovíncia de Lleida per tal de complir amb la normativa.

La Ràpita comença el curs escolarDesprés de tres anys, per falta d’alumnat suficient per cobrirel mínim demanat per l’Administració, la Ràpita ha reobertles portes de la seva escola. Aquest curs 2005/06 assistiran aclasse set alumnes de P3, P4 i segon de primària, que rebranles classes en una única aula i comptaran amb un director iquatre mestres itinerants que imparteixen les assignaturesd’anglès, educació física, música i educació especial.

XIII Pla Comarcal de Dinàmica EducativaEl 7 de setembre es va presentar al Consell Comarcal el XIIIPla Comarcal de Dinàmica Educativa. El projecte està diri-git a fomentar les arrels comarcals entre els més joves de lazona i promou aspectes educatius que no s’inclouen en elcurrículum com l’educació viària o la recollida selectiva d’es-combraries. Aquest pla educatiu s’aplicarà a tots els centres

educatius de la comarca. Destaquen les subvencions a lesrevistes escolars i els cursos i activitats pedagògiques d’edu-cació viària.

Allotjament per a temporers a AlbesaL’Ajuntament d’Albesa vol proposar als agricultors la cons-trucció d’uns allotjaments per als temporers que arriben du-rant els mesos d’estiu a treballar a la localitat. Per això, elspagesos han d’indicar les places que preveuen que necessi-taran. Després d’aquest tràmit, l’Ajuntament de la localitatdemanarà una subvenció al Departament de Benestar i Fa-mília. Un dels emplaçaments proposats per a l’alberg serà elsolar que ocupaven els pisos de mestres. Es preveu que l’al-berg per als immigrants estigui a punt el setembre de l’anyque ve.

Nou Arxiu ComarcalEl 14 de setembre es va inaugurar la nova seu de l’ArxiuHistòric Comarcal de la Noguera, que va iniciar el seu tras-llat al mes de juliol (vegeu La Palanca del mes de juliol).L’acte va ser presidit per la consellera de Cultura, CaterinaMieras. La infrastructura ha comptat amb una inversió totalde 820.000 euros.

Cursa popular a TérmensLa localitat de Térmens va acollir l’11 de setembrela dinovena edició de la Cursa Popular de la Dia-da. La competició es divideix en nou categories se-gons l’edat dels participants. Com a novetat, aquestany es va inaugurar un circuit de 10.000 metres queva portar els esportistes en direcció sud fins al polí-

gon que es construeix al límit entre Térmens i Vilanova.Després de la cursa i per tercer any consecutiu, es va cele-brar un dinar popular en el qual hi va poder participar tota lapoblació.

Anna M. Vilanova

19

la P

alan

ca

FFFFFesta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesatesatesatesatesa

Programa de la Festa Major d’ArtesaDIMECRES, 28 DE SETEMBRE

HORA: 21:30LLOC: Sala d’Actes de l’AjuntamentACTE: Sorteig Públic de Llotges

HORA: 22:30LLOC: Plaça BallACTE: Havaneres i Cremada de Rom ambELS PESCADORS DE L’ESCALA

DIJOUS, 29 DE SETEMBRE

HORA: 17:30LLOC: Bisbe BernausACTE: Traca i Repic de Campanes i se-guidament cercavila amb EL SIDRAL:THE COEUR MACHINE

HORA: 19:00LLOC: Plaça de les Escoles VellesACTE: Xocolatada. Organitza: AMPACEIP Els Planells

HORA: 19:00LLOC: Casal de la Gent GranACTE: Ball amb el DUO JOANCARBONELL

HORA: 22:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: XIV SOPAR DE GERMANOR.Seguidament ball amb els grupsQUARTZ i HOTEL CO-CHAMBRE ia continuació DISCO MÒBIL

HORA: 6:00LLOC: Davant del pavellóACTE: A la matinada, en finalitzar lamarxa, SALSITXADA POPULAR I ES-MORZAR per a tothom

DIVENDRES, 30 DE SETEMBRE

HORA: 12:00LLOC: Església ParroquialACTE: MISSA en honor dels patrons santCosme i sant Damià

HORA: 13:00LLOC: Plaça BallACTE: SARDANES amb la cobla-or-questra GIRONINA

HORA: 16:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: XIè Concurs de botifarra

HORA: 18:00LLOC: Plaça MajorACTE: CUCANYES amb el grup XIP XAP

HORA: 19:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: CONCERT a càrrec de l’orques-tra GIRONINA

HORA: 20:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Ball de Tarda amb l’orquestraGIRONINA

HORA: 00:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Sarau amb GIRONINA i el grupLA BANDA DEL PUIG

DISSABTE, 1 D’OCTUBRE

HORA: 11:00LLOC: Església ParroquialACTE: MISSA pels difunts

HORA: 13:00LLOC: Plaça BallACTE: SARDANES amb la COBLARIELLA

HORA: A partir de les 16:15LLOC: Camp Municipal d’EsportsACTE: Partits de Futbol Base de l’EFAP

HORA: 16:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Partit de bàsquet:CENG Miró - Unipreus Lleida C

HORA: 17:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Partit de bàsquet:CENG Jubete - Unipreus Lleida

HORA: 19:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Partit de bàsquet:CENG Calvet - CN Tàrrega

HORA: 18:00LLOC: Plaça BallACTE: RAH-MON ROMA amb l’espec-tacle SOPA DE GRESCA

HORA: 19:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: CONCERT amb l’orquestraEIVISSA

HORA: 20:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Ball de Tarda amb l’OrquestraEIVISSA

HORA: 20:30LLOC: Església ParroquialACTE: MISSA vespertina

HORA: 23:00LLOC: Plaça BallACTE: TEATRE amb l’obra Esposes,Marits... i altres delinqüents! de la com-panyia XIP-XAP

HORA: 00:00LLOC: Camp d’Esports Municipal (pis-ta poliesportiva)ACTE: Concert amb els grups MÀITP’Si SKALIVADA

HORA: 0:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Sarau amb l’orquestra EIVISSAi el grup DE NOCHE

DIUMENGE, 2 D’OCTUBRE

HORA: 9:00LLOC: Camp de Tir d’AntonaACTE: TIR AL PLAT (tirada local i socis)

HORA: 9:30LLOC: Església ParroquialACTE: Santa MISSA

HORA: 11:30LLOC: Plaça Escoles VellesACTE: CERCAVILA amb GRALLERSI CAPGROSSOS

HORA: 12:00LLOC: Església ParroquialACTE: MISSA SOLEMNE

HORA: 13:00LLOC: Plaça BallACTE: SARDANES amb la COBLATRIOMFAL

HORA: 16:30LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Partit de bàsquet:CENG B - CEP Vallfogona

HORA: 18:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Partit de bàsquet:CENG Cooperativa - CB Martinenc

HORA: 18:00LLOC: Camp Municipal d’EsportsACTE: Emocionant encontre de futbol de1a Regional:CE ARTESA DE SEGRE - CF JUNEDA

HORA: 18:00LLOC: Plaça MajorACTE: Teatre infantil amb LA PERALLIMONERA: RUCS, LA MALEDIC-CIÓ DEL BRUIXOT

HORA: 20:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: Ball de tarda amb l’orquestraVOLCÁN

HORA: 00:00LLOC: Pavelló PoliesportiuACTE: CONCERT amb l’orquestraVOLCÁN, i en acabar sarau i fi de festaamb la mateixa orquestrawww.artesadesegre.com

20

la P

alan

ca

RRRRRecorecorecorecorecordsdsdsdsds

Vida i exili durant la guerraurant la guerra, La Granja vaser alberg per a moltes famílies

que van arribar d’altres provínciesen qualitat de refugiats, sobretot ar-ribades de Málaga i de Madrid. En aquell temps, el meu pare estavadestinat -per tres mesos- a la Coman-dància de Carrabiners de Lleida. Sovint,anava a veure’l per uns dies. Lleida erad’Aragó i a més, s’hi concentraven(descansant) molts militars, per la qualcosa s’organitzaven actes i divertimentsde diferents tipus. Però no totera diversió. En una de les nitsde record, van sonar les sire-nes avisant d’un possible bom-bardeig de l’aviació franquis-ta, i menys mal que sols va seruna alarma. Aquella va ser una de lesmoltes nits d’un horrible patetisme enels carrers de Lleida. La vida diària estava condicionadaper la tragèdia de les armes (la guerra).Més endavant, començaren a sorgir lesconseqüències de la contesa. La vida aArtesa, durant el temps transcorregutdes dels dies de mitjans del mes de ju-liol del 1936 fins a finals del 1937, vaquedar sotmesa als vaivens de la guer-ra. Van ser molts els joves -i els no tanjoves- els que van ser cridats per lesseves promocions, i altres hi van anarvoluntàriament; uns al front d’Aragó ialtres al de les Illes Balears. Al poctemps, van començar a arribar notíciesque alguns havien donat la seva vida alcapdavant de la guerra. A partir d’aquellmoment, dins les llars es va instaurar laintranquil·litat, el desassossec i la tristesa. Fins aquell moment, Artesa no ha-via patit cap tragèdia humana a causadels ideals o altres circumstàncies, i noperquè no tinguéssim ideals. A Artesa,almenys fins el mes d’abril de 1938,no va ocórrer cap desgràcia humana.Els dies van anar passant, la vida diàriaens marcava el camí cap a la tragèdiade les armes. Després van venir els en-surts. Un d’ells va ser quan s’aproxi-mava l’ofensiva de les forces franquis-tes d’Aragó. La ciutat de Lleida va serdefensada amb valentia fins al 3 d’abril,data que va deixar marca en les terrescatalanes.

Per aquelles dates, el meu pare vatornar a Artesa per a que ens preparés-sim, per a què agaféssim el més impres-cindible, ja que havia d’arribar un ca-mió de la Comandància per a portar-nos a Sort -punt de parada-. Es va re-tardar uns dies la sortida, fins al 12 o el13. Va ser una data inoblidable... quandeixàvem Artesa cap a un viatge incerti sense retorn (com així va passar). A Sort hi vam estar pocs dies. El 18d’abril per la nit, la Comandància par-

tia cap a la Val d’Aran (concretament aVielha). Abans de sortir, el meu pareva decidir que jo aniria amb ell de mo-ment i que més endavant vindria a bus-car la meva mare i els meus dos ger-mans. El motiu principal era que jo te-nia 17 anys i no se’n fiava de la mevasort. La separació és impossible d’ex-plicar... Quan ells ens van veure pujaral camió... Aquell comiat va quedar gra-vat en el meu cor i el recordo encara des-prés de tants anys d’aquella tràgica nit. Vam arribar a Vielha a l’alba. Comque ja estava preparat a priori, de se-guida vam estar allotjats. Ho vam feren una casa molt antiga, tota de pedra(quan la vaig tornara veure anys desprésestava ja restauradaper “la Caixa”). AVielha l’estança vaser curta. Quan no-saltres vam arribar,la Val d’Aran ja es-tava immers en unmoviment de tropesi vilatans bastantelevat. Dos dies des-prés, per la tarda,vam abandonarVielha per anar di-recció Bossòst, Les,Pont de Rei. A mitjatarda estàvem a lafrontera que connec-ta amb el pont del

riu Garona (que neix a les muntanyesde la Val d’Aran i entra a França peraquesta frontera). Fos és el primer po-ble de la frontera, amb FFCC. Unes hores abans de creuar la fron-tera, recordo els moments tràgics quees van viure al pont. Molts es negavena creuar la línia fronterera, ja que al fer-ho perdies tot valor humà -i altres ra-ons de legitimitat- i et donava el nomd’exiliat, encara que et diguessin queanàvem a Barcelona. Allí mateix, abans

de creuar la línia, es van produirescenes de dolor, d’impotènciahumana, sobretot entre les do-nes i els nens. Érem moltes per-sones de diferents edats, entreels quals molts militars que ti-

raven les armes i pertinences al riu, aixícom cotxes de transport i altres eines.Eren moments de pànic unit amb la im-potència i els nervis per no saber quètriar. No obstant, només hi havia duesopcions: o creuar la frontera o quedar-te a l’últim moment. Entre les sis i les set de la tarda vanobrir la frontera. Semblàvem un formi-guer d’éssers malparats i enfonsats enun èxode dolorós i incert. Així doncs,ens vam veure en mans dels gendarmesfrancesos. Ens van fer formar a l’esta-ció de ferrocarrils. Vam ser registratsde cap a peus, ens van portar a les viesi, sense perdre el temps, ens van allot-

Semblàvem un formiguer d’éssersmalparats i enfonsats en un èxodedolorós i incert

D

21

la P

alan

ca

RRRRRecorecorecorecorecordsdsdsdsds

jar en un tren de viatgers. Érem unesmil set-centes persones (també hi ha-via dones i nens). A les vuit del vespre,sortíem direcció Toulouse, Marignac,Montrejue, Carcassone, Narbone,Perpignac, Cerbere, Portbou, cap aBarcelona. Uns quilòmetres després d’haver sor-tit de la frontera (Fos), ens van parar al’estació de Marignac. Ens van fer for-mar, es van presentar uns agents fran-quistes acompanyats d’autoritats fran-ceses i ens van preguntar si volíem anara l’Espanya de Franco o a la zona re-publicana. La resposta va ser immedi-ata. Solament es van quedar insurrec-

tes als franquistes (uns set o vuit indi-vidus). Novament es va posar el trenen marxa, direcció Toulouse. Vam arri-bar allà a les dos quarts de quatre de lamatinada. A l’estació, ens hi esperavendiferents personalitats franceses i espa-nyoles de partits polítics i organitzaci-ons obreres. La Creu Roja Internacio-nal i aquestes organitzacions ens vandonar bosses amb menjar i de neteja.Mai oblidaré la il·luminació tan impres-sionant de l’estació ferroviària deToulouse. Allà s’hi van concentrar pan-cartes i senyeres que feien referència al’Espanya republicana, els “Visca!” vanser espectaculars... Va ser emocionant.

Sempre ho he recordat. Va durar poc l’estança a Barcelona.El meu pare no s’hi adaptava, ja que laciutat patia molts bombardejos per mari aire, fet que va anar augmentant finsque un dia em va dir: “He demanat eltrasllat a un poble de la costa de Gironaanomenat Llafranc (al costat dePalafrugell)”. I li van concedir de se-guida. Deixem de moment els “Records”.Seguirem a la pròxima revista de LaPalanca.

Josep García Quesada

Mn. Roc i la Sra. PilarVull fer unes línies sobre l’escrit quevaig fer el mes passat sobre mossènRoc. En primer lloc, demanar disculpes ala senyora Pilar per no haver-la ano-menat, ja que se’m va oblidar. No ésperquè no me’n recordi. Al contrari, tantjo com els meus companys n’estemmolt contents perquè és una gran per-sona. En segon lloc, publicar aquesta fo-tografia de companyonia, que tambése’m va oblidar, perquè els amics imossèn Roc vegin el bé que ho passà-vem tots junts. Només per acabar, dir que ens enrecordem molt d’ells. Fins molt aviat,mossèn Roc i senyora Pilar. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Soléi 8 signatures més

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

23

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

No era l’hora, ni el dia, ni el lloc… és a dir, no tocavaexpresident Pujol deia allò quedurant el pas dels anys ja s’ha

convertit en un clàssic entre moltsciutadans i ciutadanes que mantin-guin una conversa més o menys for-mal per a qualsevol cosa, és a dir, allòdel “Ara no toca”. En l’acte oficial de parlaments, eldia de la inauguració de la Fira de SantBartomeu i al bell mig de la plaça del’Ajuntament, l’alcalde Sr. París en elseu discurs va fer referència pública auna problemàtica municipal internaque crec que no era el lloc més ade-quat per plantejar a l’honorable conse-ller de Governació i AdministracionsPúbliques, Sr. Joan Carretero. Tot i queja ens advertí el senyor alcalde que pot-ser a algú no li agradaria el que llavorsanava a anunciar-reclamar. Per altra banda, cal felicitar tot l’ac-tual equip gestor de la Fira pels esfor-ços en millorar, any rera any, la Fira deSant Bartomeu en tots els seus diferentsapartats comercials i lúdics. El que sí es nota, i és evident, és lamillora pel que fa als 12 anys de go-vern municipal d’ERC respecte a lapresència d’alts càrrecs de la Generali-tat. Si no recordo malament, els governsd’ERC només comptarem amb la pre-sència d’un (1) conseller de la Genera-litat en els actes de la inauguració de laFira. No cal dir que qui manava enaquells moments era la federació de

CDC i UDC. I –quina casualitat!– sem-pre tenien altres coses a fer o estavende vacances… i a la fira només s’hiatansava –com a màxim– algun direc-tor general o un delegat territorial. Ara,això ha canviat des que PSC, ERC i ICVestem al govern de la Generalitat.

El tracte als ajuntaments ha millo-rat, i molt, per a tots ells, sigui quinasigui la seva adscripció política. Aixòdóna a entendre, almenys per part delsconsellers d’ERC i crec que els de lamajoria del Govern actual, que hi haun altre estil de fer i veure el territori,com un conjunt de país-nació amb totsels seus ciutadans i ciutadanes. No comabans, on es mantenien les relacionsamb el vot captiu, fomentant la discri-minació cap a uns determinats ajunta-ments, com el cas d’Artesa de Segredurant els 12 anys de govern munici-pal d’ERC, per haver tingut la gosadiaels ciutadans i ciutadanes en el seumoment de donar majoritàriament elseu vot a unes altres sigles en les elec-cions municipals. Podem parlar també de l’incrementconsiderable d’aportacions als ajunta-

ments des del Govern de la Generalitatamb el PUOSC (Pla únic d’obres i ser-veis de Catalunya) o el Fons de coope-ració municipal, cosa que cal tenir encompte gràcies al Conseller Sr.Carretero (ERC), tal i com el mateixalcalde Sr. París reconeixia en el seu

parlament i que abans no havia pas-sat mai en el cas d’Artesa. És clar quellavors eren uns altres temps i el quepredominava era el “Ara això notoca”. El que passava en realitat és quea Artesa i a tots els seus habitants noens tocava mai. Era allò que avui en-

cara és comenta: “Als d’ERC ni aigua”,només que l’aigua no la veien ni elsciutadans i ciutadanes d’Artesa deSegre que havien votat CIU, PSC oICV, o que fins i tot no anaren a votar;però que estaven estigmatitzats per te-nir un govern local d’ERC. És a dir, més o menys com ara pelque fa a l’aigua; només que avui l’ai-gua que tots plegats estem esperant ésla de la pluja que cau del cel. I ara síque toca que d’una punyetera vegadaplogui, i a ser possible al gust de tot-hom. Bona Festa Major!

Francesc Cases-MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre (Segre Mitjà)

El tracte als ajuntaments hamillorat, i molt, per a totsells, sigui quina sigui la sevaadscripció política

L’

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Comença un nou curs escolarue durant el mes de setembre comenci el curs escolar, cosa que en certa manera comporta a la majoria de lesfamílies la tornada a la normalitat, no és cap notícia. Ara bé, atès els canvis que en els darrers anys s’estan

produint en els centres públics de les nostres contrades, sobretot pel que fa a l’increment d’alumnat i a les reformesdels equipaments, ens ha semblat interessant recollir les opinions i inquietuds dels diferents centres educatius.

Q

Llar d’Infants El BressolLa Llar d’Infants és el primer graó delsistema educatiu. És el lloc on els nensi les nenes de 0 a 3 anys viuen i s’edu-quen unes hores al dia, en contacte ambels altres nens de la seva edat, amb unpersonal professionalment preparat perrealitzar aquesta tasca, en unes condi-cions materials i d’organització adequa-des a les necessitats dels infants i enestreta col·laboració amb la família. Des de les possibilitats d’una petitallar d’infants hem intentat i intentemaixò que ara està tan de moda de conci-liar la vida familiar i professional. Peraquest motiu tenim en funcionamentuna sèrie de serveis complementaris(menjador, ampliació d’horari...) iflexibilitzem tant com ens és possibleels horaris i l’organització d’activitatsde manera que cada família pugui tro-bar la proposta educativa i assistencialque més s’adeqüi a les seves necessi-tats. L’inici del curs és per a nosaltres unperíode molt i molt especial. Per a moltsnens i nenes és la primera vegada que

se separen de la seva família, la prime-ra vegada que estableixen una relacióformal amb el seu grup d’iguals ambtot el que això comporta: competència,

col·laboració, enyorament... Les famílies també han d’adaptar-sea una nova situació, i veure com el seufill/a inicia el primer pas de vida socialdiferenciada de la seva, encara que ellshi siguin molt presents. Aquest garbuix de sentiments i sen-sacions noves es tradueix els primersdies en plors i més plors. El nostre ob-jectiu en aquests moments és canalit-zar tot el que provoca les llàgrimes delsnens i que, poc a poc, aquestes novessensacions es vagin convertint en ex-periències significatives que siguin labase d’un procés de socialització i edu-cació positiu. Aquest curs, i per primera vegada,hem començat amb quatre aules ober-tes (2 de P1 i 2 de P2). Així doncs, cons-tatem el creixement de la Llar d’Infants,que en poc més d’una dècada ha passatde tenir una aula a tenir-ne quatre).

Llar d’Infants Municipal El Bressol

25

la P

alan

ca


CEIP Els Planells

El curs escolar 2005-06 ha començat atot Catalunya tres dies abans del quehavia estat tradicional en els últimsanys, a causa de l’adequació del calen-dari que ha realitzat el Departamentd’Educació. El nombre d’alumnes a lesescoles catalanes ha augmentat de ma-nera considerable, 29.000 més que l’ini-ci del curs 2004-05. En els últims anys, al CEIP Els Pla-nells, aquest increment de l’alumnats’ha fet palès d’una manera considera-ble. Aquesta realitat ha comportat l’am-pliació del centre a dues línies. La pri-mera fase de les obres va suposar eldesdoblament de totes les classes deparvulari. Després de dos anys de retard, aquestmes de setembre ha sortit a concurs laredacció del projecte per a una novafase d’ampliació del centre. En aques-ta fase es preveu també l’ampliació del’IES. Els terminis d’execució de l’obra(aproximadament dos cursos escolars)farà difícil la ubicació de l’alumnat peral proper curs. Probablement caldràcercar una solució transitòria. La manca d’espai és el problema mésimportant que actualment té el centre.Alguns cursos s’han hagut d’ubicar enclasses molt petites, no disposem debiblioteca, d’aula d’idiomes ni de mú-sica i no hi ha cap espai per poder fercertes activitats de l’AMPA, entre al-tres necessitats. Malgrat això, el Centre disposa d’unaaula d’acollida per facilitar l’adaptacióde l’alumnat que s’incorpora de nou alcentre i aconseguir una bona escolarit-zació encaminada a assolir el seu èxitescolar. També tenim el suport delsServeis Educatius de La Noguera, cre-ats per a recolzar l’activitat pedagògi-ca dels centres i la tasca docent del pro-fessorat. L’AMPA, amb la col·laboració delcentre, ha creat una Aula Complemen-tària que dóna acollida, matí i tarda, alsinfants fora de l’horari escolar. El seuobjectiu és facilitar la conciliació de lavida familiar i laboral. Heus ací algunes dades del presentcurs que són prou significatives:

- Alumnat total del centre: 310- Professors/es: 24- Cursos: dues línies a excepció de 5è i6è- Alumnes que fan ús del servei de men-jador escolar: 169- Alumnes que fan ús del servei detransport escolar: 58- Alumnes de nacionalitat estrangera:71

Argentina: 3Bolívia: 1Brasil: 18Bulgària: 15

Colòmbia: 6Marroc: 13Moldàvia: 4Perú:1Regne Unit: 2Romania: 8

Des del CEIP Els Planells volem ani-mar tota la comunitat a participard’aquest repte que sempre suposa l’edu-cació. Una bona educació és el millorpatrimoni que podem deixar als nostresfills.

La Direcció del CEIP Els Planells


26

la P

alan

ca

L’inici del curs 05-06, a l’IES ElsPlanells, ha estat marcat per unaire de normalitat. El Claustre de professors, el formen28 professors/es a jornada sencera i un/a a mitja jornada; d’aquests 10 són pro-fessors/es de nova incorporació al cen-tre i només 6 resideixen, de manerafixa, a Artesa de Segre o les seves ro-dalies. El centre disposa, també, d’unaadministrativa i una subalterna, d’unapersona de l’empresa de neteja i d’unapersona que ajuda en el control d’arri-bada i de sortida dels alumnes de trans-port.Els serveis de menjador i transport sóncompartits amb el CEIP Els Planells i,per tal de poder atendre l’alumnat en elservei de menjador, disposem d’unacuinera, de dues ajudants de cuina i de5 monitores repartides segons el nivelldels alumnes. 67 alumnes de l’IES uti-litzen diàriament el servei de transporti uns 70, el de menjador. El centre tam-bé gaudeix de la col·laboració del’AMPA en tat allò que és necessari. Referent a l’alumnat caldria desta-car l’augment global del nombred’alumnes que ha arribat a 202. De totaquest conjunt d’alumnes, 67 provenende pobles del municipi d’Artesa deSegre i d’altres municipis propers, ads-crits al nostre centre de secundària, comsón Cubells, Foradada i Vilanova deMeià. Un altre grup força nombrós, 34,que representa el 16,83 % de la matrí-cula total, provenen de 12 països dife-rents: Bielorússia 3, Bolívia 2, Brasil4, Bulgària 9, Equador 1, Itàlia 1,Marroc 5, Moldàvia 4, Polònia 1,Rússia 2, Xile 2. Tot aquest nombre d’alumnes es tro-ba distribuït en 11 grups: 8, a l’ESO,amb 29 hores de classe a 1r i 2n; i ,30,a 3r i 4t; 2, a Batxillerat i 1, al CicleFormatiu de Grau Mig de Comerç iMarketing, amb 30 hores de classe set-manals tots ells. Si un dels objectius que es va dur aterme el curs 04-05 fou l’elaboració delPla d’Acollida i d’Integració, aquestcurs es procedirà a la seva aplicació. ElPla d’Acollida i d’Integració és el con-

junt d’actuacions que portarà a termeel centre per a atendre la incorporacióde tot l’alumnat nou i de les seves fa-mílies, sigui quina sigui la seva proce-dència, des del primer moment que ar-riben al centre, i per tal de facilitar-nela seva integració. Un altre recurs, molt important i delqual gaudim per segon any consecutiui en un grau molt satisfactori de funci-onament, és l’Aula d’Acollida. Espaidestinat a l’alumnat nouvingut amb di-ficultats en l’ús del català, per tal de ferun aprenentatge intensiu d’aquesta llen-gua, però atenent també les seves ne-cessitats emocionals i de relació. Untotal de 16 alumnes hi participen i es-tan agrupats no per edats o per cursos,sinó segons el seu nivell de coneixe-

IES Els Planells

ment de la Llengua Catalana. Són tresels grups d’aprenentatge: un que hi par-ticipa 11 hores i dos que hi participen7. Els alumnes de l’aula d’acollida po-den anar-se incorporant a l’aula ordi-nària quan es considera que tenen as-solits els coneixements necessaris decatalà per a fer-ho. Evidentment, aquestespai és obert i, al llarg del curs, aniràdonant entrada a tot l’alumnat nouvin-gut que necessiti fer-ne ús. Aquest curs el centre té, també, coma prioritat fonamental l’assoliment delssegüents objectius:· Fomentar valors actituds i hàbits quepromoguin el creixement personal del’alumnat, la seva integració al centre ila seva socialització, tot vetllant perquèes realitzi en un ambient de bona con-

27

la P

alan

ca


vivència, diàleg, respecte, solidaritat,ordre i disciplina.· Assolir per part de tot l’alumnat unbon nivell de comprensió i d’expressióoral i escrita en les llengües que s’estu-dien, de domini del càlcul i de resolu-ció de problemes, de coneixement idomini de la informàtica i de les novestecnologies de la informació, així comd’autonomia en el seu procés d’apre-nentatge, mitjançant el tractament de ladiversitat amb els agrupaments flexi-bles per nivells, els crèdits variables,els desdoblaments dels grups en algu-nes àrees, les adaptacions curriculars in-dividualitzades i les atencions indivi-dualitzades, entre altes; pas previ pertal de poder optimitzar al màxim els

estudis postobligatoris del Batxillerat idels Cicles Formatius. Ja per acabar dir-vos que un dels rep-tes més gran que tenim en el momentpresent és resoldre el tema de la mancad’espai, tant a nivell intern del centre:aules de grup, biblioteca... com a ni-vell extern: zones d’esbarjo i espais delleure. Cal tenir en compte que, entreels dos centres, el CEIP i l’IES, a l’edi-fici Els Planells, s’hi apleguen cada diauns 512 alumnes i 52 professors/es. Resten pendents de realització la se-gona i tercera fases de les obres que esvan inaugurar en la celebració del 25èaniversari del centre, el 25 de maig de2002. Esperem que en el termini detemps més curt possible puguem gau-

dir d’unes instal·lacions adequades a lesnecessitats i característiques del nostremunicipi i de la nostra comarca i queens permetin afrontar la futura Lleid’Educació amb els millors recursoshumans i materials possibles i, per tant,amb bons auguris. Desitjar-vos i desitjar-nos mútua-ment un bon curs escolar i convidar-vos a participar amb il·lusió en aquestprojecte de futur que és l’educació. Elsnostres nens seran joves i els nostresjoves adults. Si eduquem el nostres nensi joves, preparem el nostre futur. El poble que estima els seus centreseducatius fonamenta el seu futur.

La Direcció de l’IES Els Planells

Aula Municipal de Música

Estimats lectors, ja som al mes de se-tembre, i com cada any ens plau donar-vos la benvinguda al nostre curs esco-lar. Curs que enguany ens rep mes avi-at que altres cops, havent començat aixíel dilluns dia 12 de setembre. Curs ambmoltes il·lusions musicals i moltes ga-nes de fer-vos aprendre i gaudir de lamúsica tots plegats. Com molts de vosaltres ja sabreu, lanostra aula consta de moltes vessantsmusicals des dels tres anys fins a l’edatde la jovenalla, del més gran al més pe-tit, sense límits d’aprenentatge. La nos-tra aula té un gran ventall d’oferta musi-cal per a tot aquell que vulgui aprendre. Que tens 13 anys i no has fet maimúsica? T’obrim totes les portes! Quetens 65 anys i ja t’has jubilat? També teles obrim! Que vols aprendre el mateixinstrument que toca el teu fill? Ambnosaltres ho podràs fer! Tan sols volsvindre a cantar, tinguis l’edat que tin-guis! També! Tot el que vulguis apren-dre musicalment t’ho podem oferir al’Aula Municipal de Música d’Artesade Segre, o sigui l’AMM. L’AMM enguany compta ja amb 115alumnes, dels quals 4 fan estudis de plaobert, o sigui estudis no reglats, 1 alum-ne realitza educació especial, 5 realit-zen mòdul (un cop finalitzat el graumitjà) i 7 són adults. A l’AMM creiem que l’educació mu-

sical pot estimular i ampliar elsconeixements tan tradicionalscom culturals. En efecte, per ex-pressar, comunicar i transmetre,necessitem de la música. “...Bim, bom! Les campanesde Salom, toquen a terra i fanBim, Bom!..”, “Roda, roda,balbirona, perquè et surti ben ro-dona, ben rodona i saltirona”.Agafeu un nen petit, seieu-lo a lavostra falda i gronxeu-lo tot can-tant la cançó! Agafeu plastelina ifeu una bola ben rodona! Comen-cem sent nens, un vincle amb lamare i acabem sent adults escoltant lasimfonia número 94 en Sol Major deFranz Joseph Haydn anomenada “LaSorpresa”. Tota la vida estem envoltatsde música i nosaltres tan sols pretenemtindre una educació més oberta enversaquesta. Per aquest i molts altres mo-tius creiem que hem de fer música, totsplegats reunits en festes, concerts, au-dicions. Per això i al llarg de tot el curs,veureu que anirem oferint tot un seguitd’activitats. Un concert per SantaCecília al santuari de Salgar, cagatió iconcert de Nadal, concert de fi de cursamb trobada i dinar, excursions delsgrups de cant coral, intercanvis delsgrups instrumentals, audicions... i d’al-tres activitats que se us aniran expli-cant més endavant.

Ja ho sabeu, si teniu ganes de gaudirde la música podeu vindre a la nostraAula. Podeu vindre a aprendre, peròtambé podeu vindre a escoltar: els nos-tres concerts són oberts a tot el públicen general. La música no es gaudeix tansols tocant o cantant, també es gaudeixescoltant. Tenim violins, violoncels, flautes tra-vesseres, guitarres, percussió, pianos,tots ells combinats en diferents agru-pacions orquestrals! Tenim veus can-taires!... I tots plegats tenim moltes ga-nes de veure-us a tots plegats ben aviatper la nostra aula! Fins aviat. Recordeu que sempre ustindrem informats!!

Aula Municipal de Música d’Artesa


28

la P

alan

ca

CEIP Sol Naixent de Cubells

Remodelació del pati de l’escolade CubellsEl director dels Serveis Territorialsd’Educació, Carles Vega, acompanyatdel senyor inspector Josep Baiget, in-augurà el passat dimecres 14 de setem-bre, les obres del pati del CEIP SolNaixent de Cubells, consistents en unanova pavimentació i desguassos, aixícom la substitució de la tanca que en-volta el pati. A les 15 hores el senyor director delsServeis d’Educació va arribar a l’Ajun-tament de Cubells, on signà al llibred’honor. A les 16 hores visità l’escola,acompanyat per l’il·lustríssim senyoralcalde Josep Roig, el senyor consellerd’Educació del Consell Comarcal de laNoguera, Ignasi Cortés, i el senyor ins-pector. Allà els esperaven tots els alum-nes, el director del centre, Andreu Ser-ra, els professors i professores, així comveïns del municipi que van voler parti-cipar en l’acte. Aquesta obra de millora del pavimenti la tanca del pati ha suposat una inver-sió per part del Departament d’Educa-ció de 30.000 euros. L’escola comptaactualment amb 27 alumnes i servei demenjador escolar.

Mercè Parés

D’esquerra a dreta: Andreu Serra, Director del centre; Josep Baiget, inspector; Carles Vega, director delsServeis d’Educació; Josep Roig, alcalde de Cubells; Ignasi Cortés, conseller d’Educació del Consell Co-marcal de la Noguera

CEIP M.D. del Puig de Meià de Vilanova de Meià

L’escola Mare de Déu del Puig de Meiàde Vilanova de Meià és una escola ru-ral que forma part de la ZER El Roma-ní; és a dir, una agrupació escolar ruralintegrada per les escoles de Cubells,Montgai, La Sentiu de Sió i Vilanovade Meià. Aquest curs hem començat les clas-ses el dia 13 de setembre perquè eraFesta Major. És una escola petita amb dotze alum-nes i dues mestres. A més, compartimamb la resta de la ZER els mestres es-pecialistes itinerants que ens venen aimpartir les àrees d’educació física,anglès, música i educació especial.

També comptem amb el suport del’EAP (Equip d’Assessorament Psi-copedagògic). Amb la ZER també compartim lesdiferents sortides, camp d’aprenen-tatge, trobades pedagògiques i fes-tes que es realitzen al llarg del curs. El fet de ser una escola petita afa-voreix que, en la seva educació, elsnostres alumnes puguin gaudir d’unaatenció individualitzada i puguin ferús de tots els recursos pedagògics iinformàtics que tenim a l’abast. Aquestsúltims ens permeten introduir les TICa l’aula; és a dir, completar l’aprenen-tatge de les diferents àrees curriculars

amb els recursos de les noves tecnolo-gies de la informació i comunicació.

La Direcció

29

la P

alan

ca


Els altres que també comencen el curs

1 2 3

1.- Alumnes que cursen estudis en una altra localitat

2.- Monitores de menjador del centre Els Planells

3.- Encarregada de la neteja de l’IES Els Planells

4.- Personal administratiu de l’IES Els Planells

5.- Ajudant de cuina i cuinera del centre Els Planells

6.- Xòfers i acompanyants dels autocars

Fotos: Josep M. Espinal, Mercè Parés,Aula Municipal de Música, Arxiu La Palanca

54

6

31

la P

alan

ca

De la De la De la De la De la VVVVVella ella ella ella ella ArArArArArtesatesatesatesatesa

Aquelles Festes Majors de la nostra jovenesaquest glossari que, seguint un vellcostum (60 anys de col·labora-

cions continuades) havia de figuraral programa oficial de la Festa Ma-jor de l’any passat, fou vedat, junta-ment amb un poema festívol quel’acompanyava, tot i al·legant queúnicament eren admeses les col·la-boracions literàries presentades perentitats locals.

Aquelles festes majors de la nos-tra jovenesaDes de temps era temps, quan s’apropala Festa Major d’Artesa de Segre –nos-tra vila nativa–, sentim com una menade formigueig esgarrapant-nos forta-ment al fons de la ment, quin desficiens impulsa i empeny a engiponar, ambmés bona voluntat que encert, nostreanyal glossari tot i rememorant estam-pes i facècies de reculats temps, relaci-onats amb la vida ciutadana del nostrepoble estimat, esperonats pel deler detrametre, a les noves generacionsartesenques, pretèrites imatges de lavida i dels esdeveniments ciutadans quees materialitzaren, a casa nostra, en pre-tèrites èpoques. I avui, continuant aquesta tasca, vo-lem reviure algunes peculiaritats molt“sui generis” –com dirien els llatinis-tes– d’aquelles enyorades Festes Ma-jors que, en el fons del nostre pensa-ment i en forma subjectiva, ens sem-blen millors que les d’avui en dia, perla senzilla raó de que, en aquell temps,érem uns agosarats fadrins sadollatsd’esperances i formoses il·lusions.

La primera festa major (1939)després de la tempestaEra a les acaballes de la tercera dècadadel passat segle, quan encara el malau-rat record de la recent guerra civil gra-vitava fortament en el fons de la cons-ciència col·lectiva de la nostra gent iels canons tronaven fortament sobre elscamps de la vella Europa. Artesa deSegre, malgrat les penalitats passades iles generades –indirectament– per lacontesa mundial, s’anava refent ambfermesa. Les Festes Majors, màximexponent de la vitalitat comunitària,

tornaren de cop i volta a fer acte de pre-sència en la vida ciutadana, desprésd’un dramàtic parèntesi de tres anys. Recordem, ben nítidament, la FestaMajor d’Artesa de Segre de l’any 1939,quan encara molta fadrinalla artesencaes trobava en camps de concentració,acomplint un inacabable servei militaro a l’exili francès. En aquella anyada fou l’Ajuntamentl’organitzador de la festa, que es va li-mitar als obligats concerts, balls de tar-da i saraus de nit al Garatge Castella-na, on posteriorment va ubicar-se elCine Coliseum i que avui en dia aixo-pluga a Mobles Giribet. De sardanes, ni parlar-ne, doncs ladansa nacional catalana, en aquellstemps d’una exacerbada exaltació d’he-gemonia castellana, restava prohibidaa calç i pedra, com expressió d’una dan-sa “rojo-separatista”; mentre el cavalldel Cid Campeador trotava de valentsobre la pell de brau i els falangistesclamaven “Si eres español, ¡hablaespañol!”. Aquella festa va venir marcada perles fortes pluges del sementer tardorenc,i al sons de l’orquestra Plana Gumà,sota un teulat ple de goteres, ballàrempels descosits i les mestresses de casa–eren els temps de la gana i de les car-tilles de racionament– reverdiren el mi-racle dels pans i els peixos per a què,

en aquella jornada tan senyera, no fal-tés el pollastre a taula.

La Demonz Jazz, l’Agustinet i elPujalteLa cosa ja estava en marxa i, a poc apoc, mentre la vida es normalitzava iels fadrins anaven tornant al poble, lacorrua festamajorenca va continuar elseu camí. En els anys successius (1940,1941, 1942) desfilaren per la nostra ciu-tat els conjunts musicals Gallardo y susCubanolas, amb un director que s’en-golia els cigalons (“carajillos”) l’undarrera l’altre, la Triomfal d’Igualada ila Demonz Jazz, amb el seu carismàtictrompeta Agustinet, que feia uns “so-los” impressionants, amb els seu edul-corat cantor Pujalte, maco, ben plantati amb bona veu, que tenia el cor robat atotes les fadrines. L’any 1942, va instal·lar-se l’enve-lat a la plaça del Ball –enfront de CalJosepet– recentment pavimentada. Comun especial afegitó, remarcarem un en-contre d’hoquei patins disputat entredos equips de Lleida, el “Lista Azul” iun altre que no recordem. Els següents anys, 1943 i 1944, enplena conflagració mundial i molt acontracor, estiguérem absents de la nos-tra Festa pel compliment del serveimilitar. Vestits de “caqui”, des de lamateixa frontera pirinenca, mentre els

Les Majorettes del Perelló desfilant per la carretera, un dia de la Festa Major del 1964

AA

32

la P

alan

ca


exèrcits aliats –després d’esmicolar lamítica “Muralla de l’Atlàntic”– marxa-ven França endins, recordàrem ambintensitat la nostra ciutat llunyana...

Boxa i espectacle a dojoMalgrat tot, i com sia que la vida passavolant, l’any 1945, reintegrats a la nos-tra comunitat ciutadana, recordem quel’orquestra que va animar la Festa Gros-sa fou la Fatxendes de Sabadell i quel’envelat del Ribera d’Agramunt vainstal·lar-se a la Planta de la Granja, onavui es troba la plaça de l’Ajuntamentque, en aquell temps, solament era unerm. Empesos per la sang ardent que ur-pejava fort al cor, l’any 1946 vamconstituir la Comissió de Festes, ambel Sisquet del Carreter, el Sisco delCamats, el Sisco del Lleó, el JosepPlens –Carlà de la Secla–, el Josep dela Pilareta del Cirera –gran ballador deritmes moderns– i el narrador, com a en-carregats per organitzar tots els actes lú-dics. Ens vam dedicar, amb cos i ànima,a engiponar una sonada Festa Major. Empesos per tals afanys, ens des-plaçarem a Barcelona, on contracta-rem l’orquestra Ramon Evaristo, queen aquells moments trencava motlles.El bon amic Ricard Ardèvol ens vafacilitar un cartell artístic d’alta vo-lada, amb “l’Alady”, el Cartex i laPilarín Arcos entre d’altres. Aixímuntàrem el primer espectacle derevista després de la guerra civil, queva assolir un extraordinari succés.

I per acabar de fer el pes, organitza-rem una vetllada de boxa a l’envelat,amb el Blanco i l’Albi en combat defons, que va concentrar una gran gen-tada. En anys successius, tal vetlladava continuar, desfilant pel ring artesencAbella, campió d’Espanya del pes pe-sant; Pedra, campió d’Espanya desemipesant; i Martí II, campió deCatalunya del pes mitjà. La dita modalitat esportiva va ferestralls entre el jovent i, als baixos delCafè del Custodi, amb quatre guantsque havien comprat a Cal Saga deLleida, cada vespre ens reuníem un es-tol de jovent i –trompada va, garrotadave– repartíem llenya a dojo. El Juanito del Joan Vaquer, l’Emilidel Cunes, el Joan del Rana i nosaltresmateixos, entre molts altres, ens esto-macàvem de valent; i tot i volent imitarl’esgrima del mític Ray SugarRobinson, les ulleres de sol dissimula-ven molts ulls a la funerala.

Aigua a bots i barralsLa Festa Major d’Artesa de Segre vaprendre una forta brandida, assolint unamerescuda fama de vertader festallotper totes les Terres de Ponent. I al seuconjur, la jovenalla de les comarquesveïnes hi acudien com les mosques a lamel. Els millors conjunts musicals, laMaravella, la Ramon Busquets, la ditaDemons Jazz i la Cobla de Barcelona,de la qual formava part l’artesencMinguet de l’Oleguer (Dodó Escolà)

abans que assolís una espectacularfama, animaren les successives FestesMajors de la nostra ciutat. Creiem que fou l’any 1948, amb ladita Cobla de Barcelona com a pal depaller de la festa i amb l’envelat a laplaça de l’Ajuntament, quan al matí delprimer jorn de la gran diada –en plenaprocessó– les comportes del cel s’obri-ren de bat a bat i... aigua a bots i bar-rals. L’Emili del Cunes portava el pen-dó, mentre que el Ramonet del Moli-net i el glossador n’érem els cordoners. L’aiguat va durar els tres dies de lafesta i, com sia que l’envelat va quedarxop i amarat, com a solució d’emergèn-cia i a corre-cuita netejàrem el magat-zem del Caseta, a la carretera de Tremp,on s’ubicava el Servei del Blat. I allíférem la festa. A empentes i tomballons,encara poguérem lligar caps i pagàremtothom, fins i tot al bon amic Joan No-gués, quina impremta confeccionava elprograma de la festa i que, en moltesocasions, es veia negre per cobrar. En-cara ens quedaren alguns diners que enspermeteren fer molts vermuts al BarClop durant tota la hivernada.

L’envelat al magatzem del GuàrdiaA rel del diluvi comentat, havent for-mat una nova comissió, el susditRamonet del Molinet, el Francesc Guàr-dia, el Ramon del Camats i nosaltresmateixos muntàrem l’envelat a l’inte-rior de l’ampli magatzem de la famíliaGuàrdia, a resguard de possibles fenò-mens meteorològics. La cosa va funcionar fina com unaseda amb el Ramon del Camats, dinà-mic com ell sol, venent rams i númerosde les toies sens parar, enmig d’unessessions de ball animades de veritat. En tot aquest període, les vetlladesde boxa i de lluita lliure, l’espectacle,els jocs infantils i les ballades de sar-danes, que –finalment trencat el tabúde la intolerància– havien reeixit, esconstituïren en els puntals del comen-tat esdeveniment ciutadà, conjuntamentamb el plat fort significat pel llegenda-ri Circuit Ciclista Artesenc, una com-petició esportiva d’alta volada amb res-sonància de punta a punta de tota lanació catalana que concentrava milersde persones que es desplaçaven a lanostra ciutat per a poder contemplar –La plaça de l’Ajuntament l’any 1955. En tal lloc s’instal·lava el tradicional envelat.

33

la P

alan

ca


en viu– el dit esdeveniment, del qualdirem que, en honor a la tantes vega-des prostituïda veritat, en fórem els ar-tífexs, amb la inestimable col·laboraciódels companys de comissió.

El mític Circuit CiclistaArtesencBalaguer, capital de la No-guera, en els anys posteriorsa la finalització de la dramà-tica guerra civil, va vestir laseva Festa Major amb elsabillaments esportius d’uncircuit ciclista, amb 100 vol-tes a la plaça del Mercadal,que era el punt de trobadaobligada de tots aquells que,com nosaltres mateixos, sen-tíem una forta afecció pelnoble i espectacular esportdel pedal. Seduïts pels cants de sire-na d’una sana enveja, preten-guérem emular la comenta-da manifestació i, l’any 1946, vam acor-dar organitzar una cursa ciclista el se-gon dia de la festa, que en la seva pri-mera edició va cobrir 10 vegades el tra-jecte entre la cruïlla del cementiri i lacruïlla d’Alentorn. L’invent fou un èxit. Els 20 corre-dors participants suaren la samarreta iels espectadors s’ho passaren bomba.Dos rodadors professionals aragonesos,Escolano i Lahoz, s’emportaren el pri-mer i el segon premi en forta pugna amb

Escolà, un ciclista lleidatà també pro-fessional. Havíem descobert la pedra filosofal,aconseguint un nou i engrescador es-pectacle, que feia més atractiva i mésanomenada la nostra Festa Major. Els anys següents, el Circuit Ciclis-ta Artesenc, degudament autoritzat per

la UVE, amb àrbitres federats i lliurede categories, va assolir unes extraor-dinàries dimensions per tota la naciócatalana i fins i tot per la resta de l’Es-tat espanyol. Tant fou així que, any reraany, acudia a la cita artesenca la flor inata del ciclisme espanyol i els mésimportants equips de professionals, en-tre ells: Club Ciclista Montjuïc, Ferrys,Cervesa Damm de Barcelona, Nykysde Terrassa, Penya Colomina deLleida...

Recordarem la presència de Sanchoi de Botella, guanyadors de la Volta aCatalunya; d’Olmos, campió d’Espa-nya de fons, que va trencar-se el braç ala corba de La Granja; dels pistardsAmetller i Martín; de Mostajo, Crespo,els germans Calucho –grans animadorsde la festa–, Mariné i tants d’altres...

Una quarantena departicipants es concen-traven a la línia de sor-tida i, després d’una pri-mera volta d’estudi del’itinerari, s’iniciava laprova pel circuit interur-bà, que discorria per lacarretera, carrer Prat dela Riba, Av. MariaAnzizu, carrer Balmesi... altre cop a la carre-tera, totalitzant uns 60quilòmetres amb líniade meta instal·lada da-vant del Bar Sícoris. Nombroses primes

ofertes pels espectadors posaven el pe-bre i la sal, amb tot un reguitzell de dis-putats esprints, i la gran gentada assis-tent –concentrada al llarg de l’itinera-ri– gaudia entusiasmada al pas de la ser-pent multicolor.

Mai ens mancà la col·laboracióciutadana i de les autoritatsCom sia que, temps era temps, el tràn-sit rodat no era gens intens, aconseguí-em l’autorització governativa per tan-car la carretera, a l’ensems de la col-laboració d’un parell d’agents motorit-zats. Els vehicles procedents del costatde Lleida i de Ponts eren desviats pelcarrer del Calvari. I tot era bona aigua. Els premis eren temptadors: 15.000pessetes al primer, 10.000 al segon,8.000 al tercer, fins al desè participant,endemés d’assegurar un plus de 1.000pessetes a cada equip participant com-post per més de 4 corredors. Les pri-mes superaven les 12.000 pessetes, queen aquells anys eren 12.000 cavalls... Les despeses les cobríem amb lacol·laboració ciutadana, doncs passà-vem a fer capta: 25 peles l’un, 50 l’al-tre i en algunes ocasions 100 i 500.Amb una postulació: el dia de la cursa,entre els assistents i l’Ajuntament (pre-sidit pel bon amic Joan Macià), que pa-

L’expectació despertada pel Circuit Artesenc queda ben palesa en aquesta fotografia de la carretera, abansde començar la prova l’any 1967

VII Circuit Ciclista Artesenc (1963). El batlle de la ciutat, Joan Macià i Solé fa entregaal guanyador Mariné del corresponent trofeu

35

la P

alan

ca


trocinava el primer premi, ens permetiaamb prou penes, equilibris i treballs, po-der lligar caps, pagar a tothom i a l’anyvinent... tornem-hi, que no ha estat res. Com afegitó, deixarem constànciaque, empesos per nostra dèria ciclista,amb l’entranyable Benjamí Camats“Gardela”, aconseguírem un final d’eta-pa de la Volta Ciclista a Catalunya, sa-tisfent en forma anticipada 300.000pessetes a l’organització. Ni curts niperesosos donàrem el tomb per tota laprovíncia a la recerca de publicitat, edi-tant un número extraordinari de LaMañana sota el títol de “Artesa deSegre i la Volta”, que ens permeté re-cuperar el dit anticipi i sufragar-nos,endemés, com una mena de repòs delguerrer, uns jorns de vacances, amb totala família, a la vila valenciana dePenyíscola. Mai s’ha vist tanta gentada a la nos-tra ciutat com en aquella jornada, i atítol ampliatiu direm que els difunts irecordats amics Rossend Garreta, de

Balaguer, i el polític Joaquim Viola, vil-ment assassinat, contribuïren gene-rosament a la nostra aventura donant-nos 25.000 pessetes cadascun d’ells...Quasi res!

El vell misteri de la Festa MajorEls anys passen com ventada camí delmar del Mai Més. Al seu conjur, la FestaMajor, com tantes altres coses d’aquestafalaguera vida, ha sofert una mutacióben substancial en la seva forma. Sota els dictats de la nostra societatde consum, els fadrins i les donzellesja no esperen amb candeletes l’arriba-da de la Festa Grossa per estrenar elvestit, la camisa, les sabates i ben“encorbatats” sortir de les seves llarsabillats de vint-i-un botons. Ni elsamants de la bona manduca somnienamb l’arribada de la festa, per a podermenjar pollastre i beure xampany. Avui s’estrena en tot moment i qual-sevol dia. El pollastre ha deixat fa tempsla seva fama de sibarítica menja de rics

per estar present en tot moment i a qual-sevol taula. El pal de paller d’una orquestra d’altavolada ha estat substituït per la presèn-cia de nombrosos conjunts. Els ritmeshan variat i d’aquells melangiosos bo-leros i fox lents ja no en canta ni gall nigallina, escombrats per la música sin-copada. Però, en el fons, el misteri dela Festa Major continua vivint, amb elseu simbolisme, per damunt d’hàbits ide modes fluctuants, perquè com diuel poeta: “És d’un simbolisme tan cor-prenedor, que els vells asseguren, i jo elsdonc raó, que no hi ha qui l’entengui,aquest vell misteri de Festa Major.” És per això que avui, a la llum delrecord, hem volgut reviure aquellesFestes Majors de la nostra joventut idesitjar, una vegada més, a tots elsartesencs i a la gent forana que ens ho-nori amb la seva companyia, una me-ravellosa FESTA MAJOR!

Sícoris

36

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Diàleg amb mi mateixe ben segur que tots, alguna ve-gada a la vida, hem viscut algun

conflicte emocional del tipus sé quehauria de fer... però no puc... i pertant, actuem justament a la inversadel que voldríem. La nostra ment ensdiu que faci una cosa, però el nostrecos en fa una altra completament di-ferent. No cal dir el trauma personalque un fet com aquest pot desenca-denar. Per què ens passa això?Per què ens enfrontem a no-saltres mateixos? La majorpart de les ambigüitats emo-cionals provenen d’una opo-sició no resolta del nostreinterior. És a dir, no fem cas d’allò quesentim. El primer pas per a posar fre a aques-ta situació és fer-nos conscients delnostre problema, és a dir posar l’aten-ció a allò que ens passa i preguntar-nosper què ens passa. Per això cal buscarla situació problemàtica i procurar re-viure-la sentint-la amb la màxima in-tensitat. Posarem tota la nostra atencióa les reaccions físiques que experimen-tarem en reviure l’episodi. D’aquestamanera, veient com actuem serem ca-paços d’entendre els nostres sentiments,és com si els trets exteriors fossin les

finestres dels propis pensaments i emo-cions. Finalment, reconeixerem compodem perfeccionar o substituir aque-lla reacció que no ens ha satisfet peralguna altra que ens convingui més. Ens adonarem de quina manera elllenguatge no verbal és capaç de trans-metre molt més que el verbal i segura-ment farem evident allò tant cert quepassa sovint... tothom ho veu i l’últimen adonar-se’n és el propi interessat.

Una vegada hem entès les nostresreaccions ens plantegem és això el querealment vull? Què m’espera si conti-nuo així? Aquí comença el diàleg inte-rior que ens porta a sé que hauria defer això, però no puc evitar fer aixòaltre, i per tant, s’està explicitant unaoposició interior, una part sí que vol,però l’altra no vol. El problema és queambdues parts són la mateixa persona. Per tal de trobar la pròpia pau interi-or és necessari un diàleg entre parts, ésa dir, aclarir-nos per tal de sentir-nosbé. Aquí no valen els consells de terce-res persones amb els no et deprimeixis,

has d’animar-te, tranquil·litza’t no gua-nyaràs res així, el que has de fer és...Totes aquestes frases tan típiques no-més impedeixen el propi diàleg interi-or, s’omple una banda però evita que labanda oposada s’expressi. La solució ha de passar per aquestdiàleg. Ambdues parts enfrontades hande comunicar els seus sentiments. Unavegada cada part s’ha reconegut, ensadonarem com ambdues poden ser

compreses i tenir el seu es-pai. La part crítica de la per-sona (sé que hauria de) esva suavitzant, reconeix larealitat i no vol atacar la ban-da tova (però no puc) sinó

que intenta fer alguna cosa per al seupropi bé. En resum, reconeix que el queés bo per una banda ho és també perl’altra. Aquest reconeixement facilita lanegociació i la confiança entre ambdu-es parts. Quan arriben a un acord, s’in-tegren les dues posicions i s’arriba a unúnic interès. Això ens aportarà una mi-llora emocional amb posicions mésconscients, serem capaços de comuni-car-nos amb nosaltres mateixos i, con-seqüentment, ens sentirem interiormentsatisfets.

Noemí Farré Cortadelles

Per tal de trobar la pròpia pau interiorés necessari un diàleg entre parts, és adir, aclarir-nos per tal de sentir-nos bé

D

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

El Cançoner Popular de Ponentl Cor de Cambra de l’Auditori“Enric Granados” de Lleida ha

impulsat la creació d’un CançonerPopular de Ponent. Aquesta fita ésgràcies a la magna Obra del Canço-ner Popular de Catalunya endegadaper Rafael Patxot i Jubert que la vaencarregar a l’Orfeó Català el 1921.Paral·lelament des de casa nostra,també s’està treballant en treure a lallum aquestes tonades que han estatguardades en l’oblit durant més de70 anys. Ja fa uns anys que des de LaPalanca treballem en fer públi-ques aquestes tonades que esvan recollir en l’Obra del Can-çoner Popular de Catalunya id’altres que també són de lesnostres contrades i no van serrecollides en aquell moment. El1998 vàrem començar publicantun article de La Raimundeta(març 1998) i un parell de laContradansa d’Alentorn (agost1998 i agost 1999). Posterior-ment el març de 2000 editàremLa Samba del Castellot i el ju-liol de 2000 l’Ave a la Mare deDéu de Salgar. En l’Especial2000 presentàvem una Cançóde Ball rodó, recollida el 1930.Finalment el novembre de 2000vam iniciar una nova secció,Les Nostres Cançons, en la qualhem publicat un extens repor-tatge que explica l’Obra delCançoner Popular de Catalunya,i publicat set tonades fins l’agostde 2001, totes elles deBaldomar, Cubells, Montclar,Alòs de Balaguer i Artesa deSegre. Posteriorment, el març de 2004,donant sortida a una iniciativa de l’Or-feó Artesenc, vam publicar una versióper a cor mixte de La Raimundeta. Iaquest Nadal, molt probablement, l’Or-feó Artesenc presentarà dues tonadesnadalenques arranjades per a cor mixteque ha encarregat al compositor saba-dellenc Josep Lluís Guzman aquestmateix mes de juliol, les quals esperempublicar posteriorment a la nostra re-vista.

Actualment l’Obra del CançonerPopular de Catalunya comença a treu-re els seus fruits, i cada vegada són mésels que s’interessen per aquest fons,encarregant harmonitzacions a diversoscompositors per poder-les interpretar enles seues corals, orfeons, orquestres,grups de música tradicional.... Així doncs, amb aquest article ensvolem fer ressò d’una iniciativa del Corde Cambra de l’Auditori “EnricGranados” de Lleida que està impul-

sant la creació d’un Cançoner Popularde Ponent amb versions per a cor mixtei piano sobre melodies recollides a lesTerres de Lleida. Una àmplia selecciód’aquesta col·lecció la varen estrenaren el Concert de Santa Cecília que esva celebrar el 23 de novembre de 2003a l’Auditori, a càrrec del Cor de Cam-bra de l’Auditori, amb Pedro Pardo coma pianista i sota la direcció de XavierPuig. La font de les melodies d’aquest pro-

jecte, és la magna Obra del CançonerPopular de Catalunya. Aquesta fou unainiciativa d’un gran mecenes de la cul-tura catalana, Rafael Patxot i Jubert, quiel 1921 encarregà a l’Orfeó Català i alseu president Francesc Pujol, el projectede recollir totes les cançons de les ter-res de parla catalana. A més de reunirmaterials ja recollits, i de convocar con-cursos de noves recerques, organitza-ren unes “missions de recerca” consti-tuïdes per equips de dues persones, un

músic i un lletrat, i que rastre-jaren tot el territori català, ba-lear i part del País Valencià.Cap als anys 30 començaren apublicar els resultats del projec-te: en sortiren tres volums, peròla guerra civil truncà la conti-nuació i es perderen bona partdels materials (alguns d’ellss’exiliaren amb el Sr. Patxotcap a Suïssa). Afortunadament,des de fa unes poques dècadesels Materials de l’Obra del Can-çoner Popular de Catalunya fo-ren dipositats a l’Abadia deMontserrat, qui n’està continu-ant l’edició. Un còpia comple-ta i microfilmada es troba con-sultable a la Biblioteca del Cen-tre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalanade la Generalitat de Catalunya.Així fou com etnomusicòlegsde reconegut prestigi, comHigini Anglès, Joan Tomàs,Josep Barberà o PalmiraJaquetti, viatjaren per les co-marques lleidatanes, acompa-nyats per folkloristes de la ta-lla de Joan Amades, Pere

Bohigas, Maria Carbó,... recollint to-nades i lletres de les cançons que elsnostres avantpassats els dictaren. A més,elaboraven també una “Memòria de laMissió” d’un gran interès folklòric. El projecte en qüestió està format perun recull de 22 cançons per a cor mixte“a capel·la” o amb acompanyament depiano. Dels compositors escollits per al’harmonització i/o arranjamentd’aquestes tonades, n’hi ha d’una granexperiència en el terreny coral i de

E

38

la P

alan

ca


l’harmonització de cançó popular, comen Josep Lluís Guzman Antich, esta-blert de fa anys a Pons, o en JosepPrenafeta de Lleida, al costat dejoves músics com el targaríRamon Andreu, els lleidatansAntoni Tolmos i Pedro Pardo(qui ha estat, a més, pianistaacompanyant del projecte, i col·la-borador en l’edició del cançoner), o elmateix director del cor, Xavier Puig, deCervera. Aquest fet dóna una volgudadiversitat d’estils i de nivells per a lesdiferents necessitats de l’ample teixitcoral del nostre País. En tots els casos,la melodia original s’ha respectat fidel-ment amb tots els seus girs melòdics itambé el text en les varietats originalsdel recull. D’aquestes 22 peces, una

d’elles porta per títol Cançó de Pastor,i va ser recollida als voltants de 1930 aBaldomar, éssent la única de la comar-

ca de la Noguera de tot aquest projec-te, i una altra, Un cant per a Ariadna,ja l’ha cantada l’Orfeó Artesenc no fapas gaire temps. Ara, dos anys més tard, el Cor deCambra de l’Auditori Enric Granadosde Lleida, ofereix aquest projecte enforma de concert a les diferents comar-ques de ponent, doncs de totes, n’hi harepresentació musical. Per fer això pos-sible, i per la publicació del Cançoner

complet, han demanat el suport de laDiputació de Lleida i l’Institut d’Estu-dis Il·lerdencs, els quals ofereixen su-

port econòmic per fer front ala contractació d’aquest con-cert a tots els ajuntament de lescomarques lleidatanes. Esperem doncs, que algun

dia puguem gaudir d’aquest concert acasa nostra, que de ben segur seria del’agrat de molts, puig que actualmentaquest cor és un dels millors de les nos-tres contrades i està dirigit per un jovedirector de Cervera, el qual ja està a pri-mera línia a nivell de tot l’estat Espa-nyol, tenint un brillant currículum ambnomés 31 anys.

Sergi Valls i Jové

Una d’elles porta per títol Cançó dePastor, i va ser recollida als voltantsde 1930 a Baldomar

11 de setembre a Sant Boi de Llobregatquest 11 de setembre l’OrfeóArtesenc va ser convidat a par-

ticipar en els actes de l’11 de setem-bre a Sant Boi de Llobregat. La Jor-nada va consistir en la participació al’entrega floral a la tomba de RafaelCasanova durant el matí i un concerta la tarda. La Coral Renaixença va fer arribarja fa uns mesos una invitació a l’OrfeóArtesenc per participar ens els actes del’11 de setembre que es realitzen a SantBoi de Llobregat. En aquest acte hi par-ticipen les quatre corals de Sant Boi iuna coral de fora per invitació, en el

AA

39

la P

alan

caqual es fa l’ofrena floral a la tomba deRafael Casanova. La jornada va començar a dos quartspassats de 10 del matí amb l’assaig delCant de la Senyera i de Els Segadors.Amb l’arribada de les autoritats, l’al-caldessa de Sant Boi, el conseller pri-mer de la Generalitat i el ministre d’In-dústria sobre dos quarts d’onze del matíva iniciar-se l’acte amb la cantada deEl Cant de la Senyera davant de l’es-glésia durant l’hissada de la senyera.Tot seguit va començar l’ofrena florala la tomba de Rafael Casanova que estroba ubicada dins l’Església Parroqui-al. Serafí Enrique, en nom de l’OrfeóArtesenc, també va realitzar la seuaofrena, durant la qual dues colles cas-telleres van aixecar dos pilars. Per clou-re l’acte, les corals van interpretar ElsSegadors. En acabar l’acte institucional es vafer una visita a unes termes romanesque hi ha al centre de Sant Boi deLlobregat, molt a prop de la casa on vamorir Rafael Casanova. Cal dir queaquestes termes són les més ben con-servades de tot Catalunya. Tot seguit, ballada de sardanes a laplaça i un merescut vermut, i sobre lesdues, els amics de la Coral Renaixençavan preparar un excel·lent dinar desprésdel qual, com és normal, vàrem acabartot cantant. Finalment, a la tarda, el concert, enuna bonica sala que va reunir més dedues-centes persones. El concert vacomençar prop de les 6 de la tarda. Enla primera part, l’Orfeó Artesenc va

oferir un repertori força variat, del qualdestaquem La Raimundeta (d’Artesa) iLes Xiques de per avall (de l’AltUrgell), com una filosofia de l’OrfeóArtesenc d’exportar cançons nostres ide les nostres terres arreu per on canta,i cançons més mogudes i modernesentre les quals destaquem Wimoweh,amb la qual Montse Malet va estrenar-se com a solista de l’Orfeó amb unaexcel·lent interpretació. En la segonapart el repertori fou monogràfic, un re-cull de cançons harmonitzades pel com-positor Josep Lluís Guzman, el qual estàpreparant dues partitures d’Artesa i co-marca que l’Orfeó Artesenc pretén es-trenar el proper Nadal, finalitzant elconcert amb la interpretació de El Cantdel Poble, que va disputar-se la oficia-litat com a Himne Nacional amb ElsSegadors.

El concert va finalitzar amb la inter-pretació conjunta amb la Coral Renai-xença de tres cants prou significatius iamb un missatge molt adient en La Di-ada. El primer, Cànon de la Pau, ambun clar missatge de pau, tot seguit Elcavaller enamorat, una sardana, en claude cultura catalana, i el tercer, Els Se-gadors, el nostre Himne Nacional. Des-prés va ser l’hora dels parlaments il’entrega de records. En resum, una manera diferent i es-pecial de celebrar la Festa Nacional delnostre País, que a la vegada va servirper tornar a deixar, un cop més, el nomd’Artesa de Segre molt alt.

Text: Sergi VallsFotografies: Ester Ros i Sergi Valls

[email protected]


41

la P

alan

ca

Mes d’ agostSESSIÓ DE PLEPle ordinari: 04-08-05

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior del dia 7-07-2005.

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de crèdit núm. 2 de 2005amb una relació de despeses de2.581,47 euros.

S’aprova, per unanimitat, reco-nèixer al senyor Ramon Vila Escolà,una antiguitat corresponent a tres tri-ennis, amb efectes del dia 1 d’agost de2005.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de modificació de l’article núm.6 de l’ordenança fiscal núm. 8 regula-dora de la taxa del cementiri munici-pal.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria de subvenci-ons per als projectes destinats a la con-tractació de treballadors desocupats pera la realització d’obres o serveis d’in-terès general.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car l’aprovació dels projectes: Pla desupressió de barreres arquitectòniquesi Informatització de l’Arxiu Municipal(primera fase) que tenen, respectiva-ment, uns pressuposts d’execució de72.182,317 euros i de 12.173,22 euros.

S’aprova, per unanimitat, concór-rer a la convocatòria del Departamentd’Agricultura Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya, any 2005, pera la concessió de subvencions destina-des a fomentar activitats de desenvolu-pament del medi rural, demanant ajuteconòmic per a la realització de:a) Arranjament i millora minipresa pera l’emmagatzematge d’aigües sobrantsde canal per a ús agrícola.b) Condicionament portada aigua aArtesa de Segre.c) Casal Cultural.d) Cobriment metàl·lic del dipòsit aClua.

e) Prospecció Captació d’aigua per alnucli de Comiols.f) Construcció per emplenar bótes d’úsagrícola (tractaments fitosanitaris).

S’aprova, per unanimitat, el pro-jecte de les obres a realitzar per a la ur-banització d’un tram del c/ SantSebastià, amb un pressupost d’execu-ció per contracta de 95.666,48 euros.

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obres:- Certificació núm.1, per import de58.129,60 euros, de l’obra “AmpliacióCementiri d’Artesa de Segre”.- Certificació núm.1, per import de11.479,80 euros, de l’obra “Rehabili-tació Local Social de Vilves 1a fase”.- Certificació complementària de l’obra“Rehabilitació Local Social de Vilves,1a fase”, per import de 4.009,40 euros.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(del dia 18 d’agost)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- Miquel Gilabert Cases, per enrajolarterrasses de l’edifici situat al c/ MariaAnzizu, 41.- Francesc Balagueró Bertran, per ar-ranjar i millorar, sense afecció estruc-tural, l’edifici situat al c/ La Torreta, s/n de Collfred.- Joan C. Egea Balcells, per col·locaraïllament a l’edifici situat al c/ Esglé-sia, 36 de Colldelrat.- Àngel Cuello Garcia, per substituirdesaigües de l’edifici situat al c/ LesEres, 5-7 d’Alentorn.- Josep March Santamaría, per fer tan-ca al solar situar a la Ctra. d’Agramunt,109.- Teresa Bonet Ros, per repassar teulesi reglejar parets a l’edificació situada ala partides les Eres de Baldomar.- Francisco Vidal Caumons, per canvi-ar porta a l’edifici situada a la Ctra.d’Agramunt, 62.- Neus Verdeny Balcells, per arranjarsòcol i pintar la façana de l’edifici situ-

at al c/ Monges, 30.- Eladi Camats Petanàs, per posar duesportes metàl·liques a l’edifici situat alc/ Monges, 22.- Josep Duran Gou, per col·locar tancametàl·lica a la meitat de la finca, situa-da a la parcel·la 185 del polígon 5,d’Artesa de Segre.- Ramon Balagueró Bertran i IolandaMasanés Martos, per realitzar l’ampli-ació d’un habitatge unifamiliar, situatal c/ Sitges, 13.- A Rosario Manzano Fernández, per ala instal·lació i obertura de l’activitatdestinada a venda de calçat, a desen-volupar a la Ctra. d’Agramunt, 44.- A l’empresa Arenes i Graves Roca,SL, llicència ambiental per a exercirl’activitat de fabricació d’elements deformigó, guix i ciment, a desenvoluparal camí vell d’Alòs, s/n del Pontd’Alentorn.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Ha estat denegada la subvenciódemanada al Departament de Culturaper a les excavacions arqueològiquesd’Antona, anys 2004 i 2005.

Ha estat desestimada, pel mateixDepartament, la petició de subvencióper a la restauració de l’ermita del Pla.

Ha estat concedida subvencióper a la restauració de l’església deMontargull i Montmagastre, a atorgaren tres anualitats 2005-2006-2007.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs, haatorgat les següents subvencions:a) Electrificació rellotge campanar es-glésia Alentorn: 1.800 euros.b) Electrificació rellotge campanar es-glésia Assumpció: 1.800 euros.c) Arranjament església de Vilves, 2afase: 6.000 euros.d) Arranjament església de Clua: 8.000euros.

Carme Barril i Brescó

Ràdio Artesa 91.2 FM

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

42

la P

alan

ca

El director de Governació visita el nostre municipiLes RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

El passat dia nou de setembre el Sr.Àngel Vidal, director dels Serveis Ter-ritorials de Lleida del departament deGovernació i Administracions Públi-ques de la Generalitat de Catalunya,acompanyat per la tècnica de les obresdel PUOSC Sra. Magda, l’alcalded’Artesa, Domènec Parìs, el cap del’Àrea dels Pobles Agregats, JosepGalceran, i els regidors DomènecSabanés i Eva Maza, varen visitar obresfetes i per fer del PUOSC (Pla únicd’obres i serveis de Catalunya) i elsdesperfectes ocasionats per la tempes-ta del passat 18 d’agost. Concretament es va visitar el recentsacabats Carrers Prat de la Riba a Artesai el d’accés al poble de Seró pel cantóoest, dins la segona fase de pavimenta-ció de carrers (ambdues obres del pas-sat PUOSC 1999-2003). També a Seról’obra a realitzar el 2006 de Pavimen-tació del carrer de les Eres i condicio-nament de la rotonda d’entrada. A Vilves, visita a les obres ja executadesde la Primera fase de la rehabilitació del

local social centrades amb la teulada. A la Colònia de la Fàbrica, l’obra apunt de començar sobre el Nou traçat ila conducció de les clavegueres, de laqual s’està realitzant el projecte. A Anya es van visitar els danys oca-sionats per la tempesta de l’agost alscol·lectors i infraestructura de la depu-radora d’aigües residuals del poble, il’obra del PUOSC pel proper 2006,Pavimentació de carrers (segona fase).També vam veure les obres del nouLocal Social que ha promogut l’Asso-ciació Cultural “la Travessa”. Al poble de Montargull es va visitarl’obra Mur de contenció i xarxa per adesguàs d’aigües pluvials, que s’estàexecutant (PUOSC 2004). També esvan anar a veure els camins principals,destruïts arran de la tempesta de l’agost,en els quals quasi si encalla un cotxe.Vam aprofitar per veure la panoràmicaque ens ofereix aquest poble, per la sevaalçada. A Vall-llebrera vam recórrer els ca-mins afectats per la mateixa tronada.

També l’obra del PUOSC pel 2007,Pavimentació de la plaça de Sant Ponç.Al finalitzar vam veure les restes de lafortificació a la part antiga del poble. Per acabar, a Artesa, es va visitar elcarrer Nou, enfonsat, ja arranjat fa unsmesos, pel qual s’ha rebut un ajut ex-traordinari. No es van visitar altres obres ques’haurien d’haver començat: a Vernet,en fase d’exposició pública, l’Adequa-ció del carrer de l’Argila d’accés alnucli. A Collfred, a punt de començar,Bombeig i xarxa d’abastament i distri-bució d’aigua. I a Tudela de Segre, queaviat es licitarà, Pavimentació i xarxade clavegueram als carrers del Forn idel Castell. A les obres ja concedides delPUOSC, cal afegir-hi la bona predis-posició, segons el Sr. Àngel Vidal, queté el Departament per atendre les emer-gències en infraestructures i equipa-ments, pel qual estem molt agraïts.

Àrea pobles agregats al municipi

T’AGRADA LLEGIR?La Regidoria de Cultura juntament amb la Biblioteca

vol posar en funcionament un club de lectura.

Què és un club de lectura? Ho podríem definir com un grup de persones que deci-deixen llegir un mateix llibre, al cap d’uns dies es reuneixen per fer una posada en

comú i donar la seva opinió.

Fem una crida a tothom que li agradi llegir i tingui interès en participar-hi.

Anima’t i apunta’t a la biblioteca,tens temps fins el dissabte 20 d’octubre.

Els llibres els proporcionaria la biblioteca.

43

la P

alan

ca

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

De part dels vostres amicscantaires, moltes felicitats!

Orfeó Artesenc

El passat 10 de setembre l’Eva i l’Agustí esvan casar a Salgar.

Moltes felicitats!

Els membres del Consell de Redacció dela Palanca felicitem el Miquel i la M.Àngels pel primer aniversari de la seuafilla Jana.

PER MOLTS ANYS!

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Estem mirant la tele. Per favor...

Problema d’escacsper Ramon Monfà

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Planimetria.- 2. Eufonia. apU.- 3. R. Rics. Alat.- 4. Mai. O. Atelo.- 5. Alcalde.Ton.- 6. Nua. Orri. Co.- 7. Em. eruoC. SM.- 8. NN. N. PB. Bei.- 9. Cant. Ai. R. S.- 10. I. Ora. Creat.- 11.Abreviatura.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficSilenci (Sil [riu], en c i).Problema d’escacs1- ..., Txe4; 2- Dd2 (si Dxc5, Te1++), Dd4; 3- Dc1, Te2; 4-Df1, De3 i es guanya ja que les blanques notenen defensa contra 5-..., Te1.

Cobalt

Els obrers alemanys de les mines deplata tenien la creença que corria perdins de les galeries un follet (kobalt okobold) que es dedicava a prendre’ls laplata i a deixar-hi, per befa, un metallde color semblant, una mica rogenc.Quan trobaven aquest mineral –un ma-terial inútil fins que se’n van descobrirpropietats terapèutiques– cridavenKobalt!, enfadats, fent referència algnom que s’havia rigut d’ells. Aquestadenominació es va estendre a altreszones, de tal manera que, per exemple,a la vall de Gistau, prop de Benasc, onhi ha unes mines de cobalt, se l’ano-mena també koból.

Diccionari EtimològicComplementari de la Llengua

Catalana II, 784Joan Coromines

Horitzontals1. Art de mesurar superfícies planes.- 2. Efecte acústic que resulta de lacombinació harmònica d’uns sons determinats en el parlar. Al revés,interjecció usada quan es puja un nen al braç. - 3. Consonant vibrant.Contrari de pobres. Animal que té ales.- 4. Negació. Lletra que potrepresentar dos fonemes vocàlics. Forma prefixada procedent del grecque significa imperfecte, incomplet.- 5. Paer en cap. Col·loquialment,Antoni.- 6. Despullada. Lloc on es munyen les cabres. Prefix grec quesignifica ensems amb, en comú.- 7. Pronom de primera persona. Alrevés, metall usat per conduir el corrent elèctric. Consonants. - 8. Lacatorzena lletra de l’abecedari repetida. Símbol del nitrogen. Conso-nants bilabials. Títol d’alguns càrrecs governatius de l’imperi turc.- 9.Art de proferir sons musicals amb la veu. Interjecció que expressa quei-xa. Consonant vibrant. Símbol del sofre.- 10. Vocal tancada. Prega. Fetdel no-res.- 11. Representació d’un mot amb algunes lletres.Verticals1. Acció de romandre en un lloc.- 2. Al revés, prefix procedent del grecque significa geniva. Femení, deixeble. La primera consonant de l’abe-

cedari.- 3. El nom d’un continent. Prefix que assenyala la pèrdua d’un grup metil o grup metilè.- 4. Xicot jove. Vocal oberta.Preposició.- 5. Sense color. Al revés, contrari de ve.- 6. Forma prefixada procedent del grec que significa odiar. Tipus defruit com el préssec, i la pruna, la cirera. Vocal tancada.- 7. Vocals. Femení, relatiu a l’aerobio-si.- 8. Consonant dental.Símbol d’atmosfera. Terminació usada en química per indicar que un element actua amb la valència més alta. Consonants.-9. Diminutiu, la quarta part d’una pesseta. De curta durada.- 10. Al revés, religiós d’un orde dedicada a l’educació. Símbolde l’argó.- 11. Persona que està a favor de l’autonomia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Aquella gent jove. 1948ra l’ambient de la FestaMajor de fa ni més ni

menys que 57 anys. La cruï-lla del carrer Balmes amb lacarretera d’Agramunt eraen aquells anys i posteriorsun punt de trobada, on devegades s’hi ballava sarda-nes i la gent hi passava unesbones estones en dies festius. El retratista Sr. Marqués,que venia de Barcelona cadaany per la Festa Major, feial’agost en ple mes de setem-bre en aquest indret, per ongairebé tothom passava (lla-vors la gent no tenia màqui-nes de retratar). A les duesimatges, més o menys tiradesal mateix lloc, s’identifica eltendal de cal Rellotger i s’hipot llegir “relojería”. És un paisatge típicamentartesenc. A la foto dels nois esveu al fons cal Simon i calPlens, i a la foto de les noiesla perspectiva de tota la carre-tera amb la Fonda del Manelal fons. Ambdues juntes donenuna visió global de la carrete-ra un matí de Festa Majord’aquella època. Tant ells com elles anavenmolt mudats, i és que enaquells temps la gent procu-rava estrenar alguna cosa perles festes grosses. Les noies hitenien més interès. En fi, quetothom mirava d’anar ben ves-tit en les diades especials.Com hem dit altres vegades,Artesa estava plena de cosi-dors on les noies aprenien i, amés, es feien la roba que es-trenarien després. Copiavenels models de les revistes demoda, per la qual cosa el ves-tir-se era un tema d’interèspermanent. També hi haviamolts sastres. La confecció iel prêt-à-porter encara esta-ven a anys llum. Els nois esfeien els vestits més de tant entant.

Vist des del punt de vista actual, en certa forma sorprèn veure el centre de la carreteraamb tanta gent circulant a peu. Dóna la impressió que, si per atzar passava un cotxe,s’havia d’esperar. La gent –el jovent com a distracció principal– es dedicava a “ramble-jar”, passejant-se amunt i avall, els nois amb els nois i les noies amb les noies, sensebarrejar-se. Amunt i avall, amb poca estona les mateixes colles es podien creuar vàriesvegades, cadascú pel seu costat, però després es trobarien tots al ball. Ens han explicat que els nois encara no havien fet la “mili”. D’esquerra a dreta, són: elSamarra, el Felicià Espinal, el Tonet del Freixes (viu a la Seu d’Urgell), el Martínez(professor de música), el Josep M. Espinal i el Vicenç Roca. Les noies són: nena desconeguda, la Rosa Espinal, la Dolors Espinal, la Carme delCol·lector, la Llucieta, la Mercè de la Magina i la Maria de la Pastora (cap de cosidor).

Bartomeu Jové i SerraFotos cedides per la família Espinal

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Imatge de la prova més dura realitzada durant la V Pulaskinada (trobada de bombers de tot Catalunya), celebrada eldiumenge 18 de setembre a Artesa de Segre sota l’organització dels bombers locals. (Foto: Josep M. Espinal)

Comença un nou curs escolar · 2006. 4. 30. · Roc i la Sra. Pilar PARTITS POLÍTICS No era el...

Documents

Transcript of Comença un nou curs escolar · 2006. 4. 30. · Roc i la Sra. Pilar PARTITS POLÍTICS No era el...