HANNAH ARENDT

Tamb comprenc que el subttol de la present obra pot donar lloc a una autntica controvrsia, ja que quan parlo de la banalitat del mal ho faig noms a un nivell estrictament objectiu, i em limito a assenyalar un fenomen que, en el curs del judici, resultava evident. Eichmann no era un Iago ni era un Macbeth, i res va poder estar ms lluny de les seves intencions que resultar ser un malvat, al dir de Ricard III. A Eichmann li mancaven motius, excepte aquells demostrats per la seva extraordinria diligncia en ordre al seu personal progrs. I, en si mateixa, tal diligncia no era criminal; Eichmann, senzillament, no va saber mai el que es feia. I fou precisament aquesta manca d'imaginaci el que li va permetre en els curs de varis mesos estar davant al jueu alemany encarregat d'efectuar l'interrogatori policial a Jerusalem, i parlar-li amb el cor a la m, explicant-li un vegada i una altra els motius pels quals tan sols va poder assolir el grau de tinent coronel de les SS, i que cap culpa tenia ell de no haver ascendit a rangs superiors. Tericament, Eichmann coneixia molt b quins eres els problemes de fons als que s'enfrontava, i en les seves declaracions posteriors davant el tribunal parlava de la nova escala de valors prescrita pel govern [nazi]. No, Eichmann no era estpid. nicament la pura i simple irreflexi -que de cap manera podem equiparar a l'estupidesa- fou el que li va predisposar a convertir-se en el major criminal del seu temps. I si b aix mereix ser classificat com banalitat, i fins i tot pot semblar cmic, i ni tan sols amb la millor voluntat es pot atribuir a Eichmann la diablica profunditat, tamb s cert que tampoc podem dir que sigui un cosa normal o comuna. No s de cap manera com que un home, en l'instant d'enfrontar-se amb la mort, i, a ms, en el patbul, tans sols sigui capa de pensar en les frases escoltades en els enterrament i funerals als qu en el curs de la seva vida va assistir, i que aquestes paraules alades poguessin velar totalment la perspectiva de la seva prpia mort. En realitat, una de les llions que ens va donar el procs de Jerusalem fou que aquest allunyament de la realitat i aquesta irreflexi pot causar ms dany que tots els mals instints inherents, tal vegada, a la naturalesa humana. Per fou nicament una lli, no una explicaci del fenomen, ni una teoria sobre el mateixHannah Arendt, Eichmann a JerusalemHannah Arendt, nascuda a Hannover (Alemanya) el 1906, fou una de les filsofes poltiques ms influents del segle XX procedent duna famlia jueva. Des de ben jove es va interessar per la filosofia llegint a Kant amb tan sols 14 anys.El 1924 an a la Universitat de Marburg i all establ una relaci amb Heidegger. Quan va pujar el nazisme a Alemanya sexili a Pars on va ser reclosa per les autoritats franceses, ms tard va exiliar-se a Nova York. All va treballar en defensa de la identitat cultural jueva.Les seves obres ms importants i a les que deu el seu xit sn Els orgens del totalitarisme i La condici humana. La primera s una obra de filosofia poltica, la segona dantropologia. El 1961 viatja a Israel com a periodista per cobrir el cas del judici dAdolf Eichmann, recollint-lo en el llibre Eichmann a Jerusalem on reflexionar sobre qestions morals i sobre la naturalesa del pensament hum i introduir la idea de la banalitat del mal.Cal esmentar que els referents filosfics dArendt sn molt variats per que no podem situar a lautora dins cap corrent filosfica tan per presentar un pensament molt variat com per la seva prpia voluntat (vol allunyar-se de ser catalogada com a filsofa). Destaquen de referents Aristtil, Sant Agust, Kant, Nietzsche i Heidegger.El tema del text que estem analitzant s la moral i la tesi el concepte de la banalitat del mal mitjanant lexplicaci del judici dAdolf Eichmann.Arendt comena aclarint que la seva teoria de la banalitat del mal no pretn ser una justificaci del rgim totalitari nazi sin que noms t intenci danalitzar objectivament les causes daquest. Aix, lautora sassegura de no ser mal interpretada, sobretot per part dels jueus. Resultar ser un malvat no va ser en cap moment la intenci dEichmann, dir lautora, sin que tenia la seva conscincia moral anullada aix, no va aturar-se a reflexionar sobre la bondat o maldat de les seves accions, simplement actu seguint ordres dictades pel lder del rgim, aplicant aix el mxim exponent de mal banal.Hannah establir que la falta de conscincia que afligia a Eichmann a lhora de dictaminar les ordenances contra els jueus fou la mateixa que va permetre que acabs sent jutjat a Jerusalem per un tribunal jueu: I fou precisament aquesta manca d'imaginaci el que li va permetre en els curs de varis mesos estar davant el jueu alemany encarregat d'efectuar l'interrogatori policial a Jerusalem. Es segueix explicant ladoctrinament a que estava sotms el poble alemany del rgim nazi aclarint que el mateix Adolf Eichmann no tenia del tot clar el que estava fent ja que es veia sotms a la pressi de grup, s a dir, tenia la pressi duna Alemanya antisemita que en realitat no analitzava el mal que estava cometent.: davant el tribunal parlava de la nova escala de valors prescrita pel govern [nazi].Lautora aclareix la diferncia entre la falta de conscincia a que estava sotms tot el poble alemany vctima de la falta de reflexi poltica i personal en lespai pblic i lestupidesa que pareixia que shavia apoderat daquest. Aix, Arendt aclareix que el poble en realitat no t cap deficincia mental sin que estan complint com si fossin autmates les directrius rebudes, sn incapaos de pensar crticament, de reflexionar per ells mateixos i de posar-se en la posici de laltre, del jueu: nicament la pura i simple irreflexi -que de cap manera podem equiparar a l'estupidesa- fou el que li va predisposar a convertir-se en el major criminal del seu temps.Aix fa que Hannah classifiqui el mal que Eichmann dugu a terme com a mal banal, ja que ell en realitat no era plenament conscient de la gravetat dels seus actes, per, aix no fa que aquests siguin menys greus, ni pretn ser una justificaci de les atrocitats dutes a terme pel nazisme, dir lautora.Arendt acaba reflexionant sobre el perill de la irreflexi dient daquesta manera que aquesta s molt ms perillosa que la ms malvola voluntat: aquesta irreflexi pot causar ms dany que tots els mals instints inherents, tal vegada, a la naturalesa humana..Des del meu punt de vista Arendt du a terme una activitat profundament necessria per a la comprensi de les causes del rgim nazi, acci que cobra ms valor sabent que ella es va haver dexiliar per pertnyer a una famlia jueva. El fet que durant el segle anterior a lautora agafessin fora les teories evolutives de Darwin, provoc un augment dels sentiments eugensics que juntament amb un rgim totalitari basat en el terror va desencadenar lexterminaci de milers de jueus que no mereixien morir. Aix ens du a pensar en la importncia de la reflexi a nivell social i del coneixement de la histria passada, noms daquesta manera ens podem assegurar de dur a terme una mxima minimitzaci del mal del mn. Aix, crec necessria la tasca que dugu a terme Arendt ja que daquesta manera els jueus tingueren a la seva disposici les eines necessries per comprendre que els havia passat i per poder-se assegurar devitar una repetici del succet.

Aina Maria Gomila Terrasa