Presentacin de PowerPoint

COMENTARI DEL MAPA DEL TEMPS

Fuente: elmundo.es (23/10/2008)ISAAC BUZO SNCHEZ IES EXTREMADURAMontijo (Badajoz)1IDENTIFICACI DELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPAISOBARESCENTRES DACCIFRONTS2

ELEMENTS VISIBLES DUN MAPA DEL TEMPS:ISOBARESIsobaresProf. ISAAC BUZO SNCHEZIndicaci de la direcci del ventLocalizar el valor de cada isobaraIndicar la direcci delventSenyalar on hi ha ms isobares i estan ms juntes3

ELEMENTS VISIBLES DUN MAPA DEL TEMPS:CENTRES DACCICentres dacciA: Alta pressi (anticicl)

B:Baixa pressi (borrasca)Indicaci numrica de la pressiProf. ISAAC BUZO SNCHEZLocalizar els centres dAltes (major de 1015 mb) i Baixes pressiones (menor de 101 mb)Senyalar la pressi del centre4

ELEMENTS VISIBLES DUN MAPA DEL TEMPS:FRONTSFronts* Fred* Clid* OcludProf. ISAAC BUZO SNCHEZLocalizar els fronts en el mapaIndicar el tipus de front ques: fred, clid, ocludIndicar la direcci del front5

ISOBARESSn les lnees que uneixen sobre el mapa punts amb igual pressi.Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ6ISOBARES: Direcci del vent El vent segueix la direcci de les isobares desde les zones dalta pressi (anticiclons) cap a les zones de baixa pressi (borrasques). A lhemisferi nord, el vent circula en els anticiclons seguint el sentit de les agulles del rellotge i a les borrasques en sentit contrari (efecte Coriolis).

Les isobares ens sn tils per a dedur la direcci i la intensitat del vent

En alguns mapes la direcci del vent a ms ve indicada amb una fletxaProf. ISAAC BUZO SNCHEZ7ISOBARES: Intensitat del ventCom major sigui el gradient de pressi (diferncia de pressi dun lloc a un altre), major ser la intensitat del vent. Por tant, com ms isobares hi hagi en una zona i com ms juntes estiguin aquestes voldr dir que la diferncia de pressi ser major i per tant el vent ser ms fort.

Zones amb forts ventsZones amb vents en calmaProf. ISAAC BUZO SNCHEZ8ISOBARES: Deduccions a partir d'elles.Estudiant la direcci del vent podem obtenir informaci sobre les caracterstiques de les masses d'aire que afecten a un lloc:- Si el vent ve del nord: aire fred- Si el vent ve del sud: aire clid- Si el vent ve del mar: aire humit- Si el vent ve del continent: aire sec.

A la Pennsula entra aire procedent de l'oest, es a dir de l'oce, per tant aire humit.Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ9CENTRES D'ACCI La mitja de pressi a nivell del mar s de 1015 mb.

Si la mitja s major de 1015 mb estarem davant un centre d'alta pressi o Anticicl, representat amb una A en los mapes del temps.

Si la mitja s menor de 1015 mb estarem davant un centre de baixa pressi o Borrasca, representada amb una B en los mapes del temps.

Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ10CENTRES D'ACCITipusCENTRES D'ACCIDINMICOSALTA O ANTICICL TRMICBAIXA O BORRASCA TRMICATRMICSALTA O ANTICICL DINMICBAIXA O BORRASCA DINMICAEl sl est mes fred que l'aire que hi ha sobre ell i el refreda, al refredar-se, descendeix aumentant la pressi: Genera un temps sec i solejat, per fred.El sl est ms calent que l'aire que hi ha sobre ell i ho calenta, al calentar-se, ascendint disminueix la pressi: Produeix la pluja convectiva.s el descens d'una masaa d'aire debut a l'advecci en altura de masses d'aire que la desplacen cap a baix.Es l'ascens d'una massa d'aire debut a la convecci en superfcie de masses d'aire que la desplacen cap amunt.Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ11FRONTSEls fronts sn zones on convergeixen dues masses d'aire de diferents caracterstiques trmiques, de tal manera que la massa d'aire clid (ms lleugera) acaba elevant-se sobre la del fred. Tal elevaci produeix condensaci de vapor d'agua i precipitacions.

Front fredFront clidFront ocludProf. ISAAC BUZO SNCHEZ12FRONTSTipus

FRONT FREDFRONT CLIDFRONT OCLUDFRONT ESTACIONARI Existeixen quatre tipus de fronts, el front fred (una massa d'aire fred avana sobre una d'aire clid), el front clid (una massa d'aire clid avana sobre una d'aire fred), el front oclud (un front fred arriba a juntar-se amb un clid) i l'estacionari (dues masses d'aire estan en contacte per no avana cap sobre l'altra).

En els mapes se representen amb els segents smbols, indicant la direcci del smbol, la direcci del front:Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ13FRONTSTipus: Front Fred

Una massa d'aire fred avana sobre una d'aire clid actuant como una cunya que obliga a elevar-se rpidament a l'aire clid generant nvols verticals de tipus cumuliformes que poden produr tormentes i pluges al llarg de la lnia de front. Seran de poca duraci per poden arribar a ser intensos. Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ14FRONTSTipus: Front Clid

Una massa d'aire clid avana sobre una d'aire fred que actua com a una rampa per la qual ascendeix lentament l'aire clid (menys dens). Aquest ascens produeix la formaci de cirrus a les parts altes que ens indiquen l'arribada del front, en las zones ms baixes apareixen nvols estratiformes que deixen pluges lleugeres per constants durant un temps. Aquestes precipitacions es produeixen per davant de la lnia de front.Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ15FRONTSComparaci amb images de satlit

Comparaci entre el mapa isobric i la image satlit. Observar com els fronts del mapa es corresponen camb masses de nvols. Aquests nvols indiquen el lloc on la massa d'aire clid ascendeix i el vapor d'aigua es condensa formant nvols i produnt les precipitacions.Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ16SITUACIONS METEOROLGIQUES TPIQUES DE LA PENNSULASituaci d'estiu

Dominen els tipus anticiclnics secs i calurosos, causats principalment per l'anticicl de les Azores, que ascendeix en latitut en aquesta poca de l'any, i secundriament per l'anticicl continental del nord d'frica. Ocasionalment poden produir-se tormentes pel calentament del sl, o per la irrupci de masses d'aire fredes en altura, que desencadenen gran inestabilitat.

Situaci d'hivern

El descens en latitut de la corrient en xorro i de l'anticicl de les Azores permet una major incidncia del front polar i de les borrasques atlntiques. No obstant predomina el temps anticiclnic causat pels anticiclons trmics de l'interior peninsular i de centre-Europa i pels anticiclons polars atlntics.

Situacions de tardor i primavera

Sn estacions de trnsit entre l'estiu i l'hivern el que produeix certa inestabilitat i alternncia entre situacions similars a les de l'hivern i a les de l'estiu, amb precipitacions derivades del pas de borrasques atlntiques i produdes per la gota freda en el mediterrani.17