I.- LOCALITZACIÓ

Autor: Mies van der Rohe, Ludwig (1886 –1969).

Títol: Pavelló de Representació d’Alemanya a l’Exposició de Barcelona de 1929.

Localització geogràfica: Parc de Montjuïc (Barcelona).

Cronologia: 1929, l’obra original va estar desmuntada. L’actual es va reconstruir al 1986.

II.- ANÀLISI FORMAL

Anàlisi i descripció en planta: Descripció de les seves parts

L'edifici en planta s’estructura per una combinació de rectangles que es corresponen amb les distintes parts de l’edifici: un gran espai central a l’aire lliure aprofita per accés dels altres espais coberts, on també s’aixeca un pati interior. A aquest gran rectangle central, que corregeix el desnivell del terreny, s’accedeix per una petita escala, amagada dins del sòcol. Dos estanys rectangulars contribueixen a donar força a la sensació de transparència a més de mostrar el recorregut als visitants. La distribució espacial, doncs, està dominada per la línia recta i la planta lliure, anticipa l’herència plàstica del Bauhaus i pretén donar resposta a la veritable funció de l’edifici que ha de ser representatiu (i per això mateix exemplar), on s’han de mostrar productes de la moderna Alemanya.

Explicació de la tipologia. Anàlisi i descripció en alçat:A l’igual que ocorreix en la planta, també l’alçat està dominat per la geometria del rectangle i la línia recta. Una sensació de llibertat augmentada per la combinació d’elements massissos del marbre, els espais lliures, les transparències del vidre i la ingravidesa del sostre sustentat per estrets pilars cruciformes de ferro: la màxima expressió de l’arquitectura amb el mínim esforç constructiu. Fins i tot la llum és natural

Materials i tècnica Descripció de les seves parts

L’edifici està fet de marbres diferents, vidres i acer. Utilitza el travertí: pedra blanca i mat, estriada i rugosa; marbre verd dels Alps, els altres murs exteriors són llunes de vidre, totes de la mateixa alçada però d’amplades i tons diferents: transparents, verdoses o blanques, encaixades dins d’uns marcs d’acer platejat. Una escultura de Kolbe, en bronce, que representa el Matí, està situada en el pati interior i contribueix, juntament amb els mobles dissenyats per l’arquitecte, a donar vida a l’edifici

III.- APROXIMACIÓ AL SIGNIFICAT

El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Alemanya va tenir la primera ocasió per presentar-se al món com un país pacífic, dedicat al comerç i modern, després de la 1ª Guerra Mundial. En les Exposicions Universals, els països presentaven els seus productes als espais proveïts per l’organització, els països més importants aixecaven els seus propis pavellons.

Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec quan ja era un arquitecte conegut i ja havia participat en dissenys d’exposicions anteriors. Poc després, la seva participació i el seu mestratge en el Bauhaus aportarà una de les fites més destacades de l’arquitectura contemporània.

Com anècdota podem comentar que el dia de la inauguració de la seva obra (27 de maig de 1929) els Reis d’Espanya van visitar el Pavelló i va tenir l’oportunitat de seure a les cadires que Mies havia dissenyat.

Acabada l’exposició, l’edifici es va desmuntar. Queden les fotos. L’any 1986 el Pavelló es va reconstruir, amb tota la fidelitat possible a l’original, i al lloc de 1929.