Comentaris dissolucions de comunitat i convenis separació ... És important llegir-les i tenir-les...

1

Comentaris dissolucions de comunitat i convenis separació/divorci

(Versió 10 novembre 2014)

- Procediment de Comprovació Limitada: Amb caràcter general i seguint els criteris marcats per la Jurisprudència i l’ATC, a les dissolucions de comunitat i convenis de separació/divorci aplicarem sempre el Procediment Comprovació Limitada. - Manifestacions fiscals: A les escriptures i documents judicials (Convenis de separació/divorci) de les dissolucions de comunitat i convenis de separació/divorci, és habitual que els interessats facin constar manifestacions fiscals sol·licitant exempcions, no subjeccions etc. És important llegir-les i tenir-les en compte a la motivació, ja que farem referència als motius pels quals entenem que no és aplicable l’exempció o no subjecció al·legada. - Donacions: Amb data 24.02.2014 l’ATC ens ha autoritzat per girar liquidacions de donacions quan es tracti d’excessos d’adjudicació gratuïts, és a dir, sense contraprestació. - Consultes i Resolucions: S’han publicat moltes consultes i resolucions sobre aquest tipus d’operacions, així que, amb caràcter general, es farà una motivació “curta” amb els detalls de l’operació, seguint els models facilitats pel CCI i adjuntarem la consulta o resolució més adequada a cada cas concret. - Informes l'Àrea d'Aplicació dels Tributs i Procediments: Segons les instruccions rebudes des de l’ATC, els Informes no es poden adjuntar amb les notificacions, però es poden transcriure els fonaments jurídics.

2

INDEX

Models de motivació

1. AJ3 Matrimoni separació de béns. 1 finca indivisible. La base imposable és el valor total de la finca.

2. AJ3 Matrimoni separació de béns. Diverses finques adjudicades en lots d’igual valor. Autoliquiden

exempt/no subjecte

3. AJ3 en escriptura pública. Separació o divorci matrimoni en separació de béns. No és aplicable

l’exempció de ganancials. Autoliquiden exempt/no subjecte

4. AJ3. 1 finca i 3 comuners (no matrimoni). La base imposable és el valor total de la finca

5. AJ3 1 finca indivisible (No matrimoni). La base imposable és el valor total de la finca.

6. TUB: Separació o divorci en doc judicial. Diversos béns. Excessos d’adjudicació de béns no indivisibles.

Autoliquiden exempt/no subjecte

7. TUB: Separació o divorci. Adjudicació finca privativa en pagament pensió compensatòria art.41 que

autoliquiden exempt/no subjecte

8. TUB: dissolució parcial de comunitat tributa per TP.

9. DONACIÓ: Excessos d’adjudicació gratuïts, sense compensació.

10. TUB: 3 finques, 2 comuners, adjudicació de totes les finques al mateix comuner.

11. Paràgrafs generals Proposta/Liquidació Comprovació Limitada

Consultes i Resolucions (per adjuntar o transcriure a les notificacions) - CONSULTA : 232E/05

- CONSULTA : 161E/08

- RESOLUCIÓ 8/2010




- CONSULTA: 150E/13

- CONSULTA: 26E/06 o 75E/10

- CONSULTA 216E/13

- CONSULTA 208E/13

Informes (no es poden adjuntar amb les notificacions)

- INFORME : 86/2013 (No es pot adjuntar amb la notificació)

3

MOTIVACIONS AJ3 i dissolucions matrimonials TUB

(Versió 10 novembre de 2014)

NOTA: Només posem la part específica de la motivació, a continuació de la qual s’haurà d’afegir, en tots els casos, la referència als interessos i Drets i Deures que consta al punt 11 d’aquest document.

4

1. AJ3 Matrimoni separació de béns. 1 finca indivisible. La base imposable és el valor total de la finca.

Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Determinació de la base imposable en la dissolució d'una comunitat de béns sobre una finca indivisible. La base imposable és el valor total de la finca.

L'escriptura documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els cònjuges -ara separats/divorciats-, Sr. Jorge ***** i Sra. Puri ****** sobre una finca indivisible valorada en **** euros, que s'adjudica a la citada Sra. Puri ******, compensant a l'altre comuner.

L'adjudicatari presenta autoliquidació per la modalitat actes jurídics documentats amb una base imposable de ****** euros, que és el valor d'una meitat indivisa de la finca.

Atesa la no subjecció d'aquest excés d'adjudicació a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, procedeix la tributació per la modalitat Actes Jurídics Documentats, sobre el valor total de la finca adjudicada, és a dir, els citats ******** euros.

El criteri aplicat es detalla a la Consulta ********* 232E/05 o 216E/13 *******, que s'adjunta, com a part integrant de la present notificació.

(Afegir paràgrafs núm. 5 en endavant del model general: Interessos, prescripció, drets i deures, etc.)

2. AJ3 Matrimoni separació de béns. Diverses finques adjudicades en lots d’igual valor. Autoliquiden exempt/no subjecte

Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Determinació de la tributació per la modalitat actes jurídics documentats de la dissolució d'una comunitat de béns sobre diverses finques, que s'adjudiquen als comuners en lots d'igual valor, recollida en escriptura pública notarial. Improcedència de l'exempció al·legada.

L'escriptura documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els cònjuges compareixents sobre diverses finques, que s'adjudiquen als comuners en lots d'igual valor (******** euros). Per tant, no existeix cap excés d'adjudicació subjecte a la modalitat transmissions patrimonials.

L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció i sol·licita a l'escriptura l'aplicació dels beneficis fiscals de l'art. 45.I.B.3, interpretat segons diverses Sentències citades a la pròpia escriptura. Examinat el contingut de l'escriptura, no resulta d'aplicació l'exempció al·legada, atès que els interessats eren casats en separació de béns.

Per tant, procedeix practicat liquidació per la modalitat Actes Jurídics Documentats, sobre la base del valor total de les finques adjudicades a cada comuner, que és de ****** euros cadascú.

El criteri aplicat es detalla la Consulta 161E/08, que s'adjunten, com a part integrant de la present notificació.


5

3. AJ3 en escriptura pública. Separació o divorci matrimoni en separació de béns. No és aplicable l’exempció de ganancials. Autoliquiden exempt/no subjecte

Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Determinació de la tributació per la modalitat actes jurídics documentats de la dissolució d'una comunitat de béns sobre una finca indivisible, per divorci, recollida en escriptura pública notarial. Improcedència de l'exempció al·legada.

L'escriptura documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els cònjuges -ara separats/divorciats-, Sr. Jorge ***** i Sra. Puri ******sobre una finca indivisible valorada en **** euros, que s'adjudica a la citada Sra. Puri ******, compensant a l'altre comuner.

L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció/no subjecció i sol·licita al document (Transcriure o fer un resum de les manifestacions fiscals que sol·liciten l’exempció o no subjecció) Exemples:

A) L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció i sol·licita a l'escriptura la no subjecció a l'impost sobre TP I AJD, i en el seu cas, en quant a l'excés d'adjudicació, l'aplicació del número 2 B de l'article 7 de l'impost de TP i AJD, article 32.3 del Reglament de l'Impost i de l'article 11 1ºB del Reial Decret 828/1995 de 29 de maig, amb referència a l'article 1062 del Codi Civil, en relació amb l'article 406 del codi Civil.

b) L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció i sol·licita a l'escriptura l'aplicació dels beneficis fiscals de l'art. 45.I.B.3, interpretat per la Sentència del Tribunal Supremo de 27.06.1995

Examinat el contingut de l'escriptura, no resulta d'aplicació la no subjecció o exempció exempció al·legada, atès que els interessats eren casats en separació de béns, procedint la tributació per la modalitat Actes Jurídics Documentats sobre la base del valor total de la finca adjudicada.

El criteri aplicat es detalla a la Resolució 8/2010 i la Consulta 161E/08, que s'adjunten, com a part integrant de la present notificació.


6

4. AJ3. 1 finca i 3 comuners (no matrimoni). La base imposable és el valor total de la finca


En aquesta escriptura pública es documenta la dissolució d'una comunitat de béns formada pels Srs. Antonio, Miguel i Raul ******, titulars de la finca registral ****, indivisible, per terceres parts indivises, amb un valor declarat de ********* euros, adjudicant-se a totalitat de la plena propietat al Sr, Raul **** , que compensa als altres comuners.

L’adjudicatari presenta autoliquidació per la modalitat actes jurídics documentats amb una base imposable de ****** euros, que és el valor de dues terceres parts indivises.


El criteri aplicat es detalla a la Consulta 232E/05, que s'adjunta, com a part integrant de la present notificació.


5. AJ3 1 finca indivisible (No matrimoni). La base imposable és el valor total de la finca.


L'escriptura documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els Srs. Jorge ***** i Joan ****** sobre una finca indivisible valorada en **** euros, que s'adjudica al citat Sr. Jorge ******, compensant a l'altre comuner.

L’adjudicatari presenta autoliquidació per la modalitat actes jurídics documentats amb una base imposable de ****** euros, que és el valor d'una meitat indivisa de la finca.




7

6. TUB: Separació o divorci en doc judicial. Diversos béns. Excessos

d’adjudicació de béns no indivisibles. Autoliquiden exempt/no subjecte Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Dissolució matrimonial en document judicial. Determinació de la tributació per la modalitat actes transmissions patrimonials de la dissolució d'una comunitat de béns sobre diversos béns, que s'adjudiquen als comuners en lots de valor desigual, no apreciant-se que els excessos d’adjudicació resultin de la indivisibilitat dels béns.

El citat document judicial documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els cònjuges -ara separats/divorciats-, Sr. Jorge ***** i Sra. Puri ******sobre diversos béns, resultant un excés d'adjudicació declarat a favor del citat Sr. Jorge *****per valor de **** euros, que ha de compensar a l’altre comuner.

L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció/no subjecció i sol·licita al document (Transcriure o fer un resum de les manifestacions fiscals que sol·liciten l’exempció o no subjecció)

Examinat el contingut del document, no resulta d'aplicació la no subjecció o exempció al·legada, atesa l'existència de diversos béns immobles i participacions socials, valorats en el seu conjunt en *********euros, que són essencialment divisibles i que permetien la seva adjudicació en lots d’igual valor.

Malgrat això el lot adjudicat a Sr. Jorge **, per valor total de ****** euros, amb un excés d’adjudicació de ***** euros, inclou els següents béns, que són perfectament divisibles i què, per tant, podien haver estat adjudicats a l’altre comuner:

- Accions ....

- Dipòsits bancaris ... - (De vegades, la divisbilitat/indivisibilitat s’ha de calcular per lots. Per exemple, si un comuner s’adjudica una finca amb un valor superior al 50% del total, ja no es podria adjudicar cap altra finca o bé de cap mena)

El criteri aplicat es detalla a les Consultes **********170E/2008 o 103E/2009 o 208E/13 *********, que

s'adjunten com a part integrant de la present notificació.


8

7. TUB: Separació o divorci. Adjudicació finca privativa en pagament pensió

compensatòria art.41 que autoliquiden exempt/no subjecte Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Dissolució matrimonial. Règim de tributació de l'adjudicació d'una finca privativa en pagament de pensió compensatòria.

El Conveni estableix que el Sr.******** cedeix a la Sra. ***** la plena propietat de la finca registral ***** valorada en ******** euros, en els termes que es detallen a l'apartat sisé " De la pensión compensatoria y de la pensión del artículo 41 de la Llei del Parlament 9/98 de 15 de juliol".

L'adjudicatari presenta autoliquidació al·legant exempció i sol·licita a a l'apartat "Octavo. Exención Fiscal" del conveni/escriptura que (Transcriure o fer un resum de les manifestacions fiscals que sol·liciten l’exempció o no subjecció)

Examinat el contingut del docuement, no resulta d'aplicació la no subjecció o exempció al·legada, atès l'adjudicació de béns privatius en pagament de pensió compensatòria és un acte subjecte i no exempt que ha de tributar per la modalitat "transmissions patrimonials"



9

8. TUB: dissolució parcial de comunitat tributa per TP. Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Determinació de la tributació d’una dissolució parcial de comunitat. Operació subjecta a la modalitat transmissions patrimonials.

Els Srs. Jorge *****, Joan ****** i Pere ***** eren titulars en proindivís de la finca registral ******* , valorada en **** euros. A l’escriptura indicada, el citat Sr. Jorge ******, cedeix la seva participació a la resta de comuners, pel preu de ***** euros.

Segons disposa l'art. 1062 del Codi Civil, quan la cosa comuna resulti indivisible, es podrà adjudicar la propietat exclusiva del bé a un dels comuners, abonant a l'altre o altres copropietaris l'excés en metàl·lic. Tal compensació econòmica, és conseqüència obligada de la indivisibilitat del bé i per tant no suposa un excés d'adjudicació liquidable com a transmissió patrimonial a l'empara del que disposa l'art. 7.2.B) del RDL 1/1993, de 24 de setembre que va aprovar el text refós de la Llei de l'ITP i AJD.

En el present cas, però, en què un dels comuners cedeix als altres dos la seva participació en la comunitat, no es produeix una dissolució de la comunitat ja que la finca segueix estant en comunitat, sinó que el que es produeix és una transmissió de participacions entre alguns dels comuners i per tant aquest acte està subjecte a l'ITP i AJD en la seva modalitat de TPO, d'acord amb el que disposa l'art. 7.1.A) del RDL 1/1993 abans esmentat, ja que no li són d'aplicació les normes de la dissolució de comunitat.

El criteri aplicat es detalla a la Consulta 150E/13, còpia del qual s'adjunta com a part integrant de la present notificació.

NOTA: Aquesta motivació s’explica molt bé a l’Informe l'informe número 86/2013 de l'Àrea d'Aplicació dels Tributs i Procediments, de l'Agència Tributària de Catalunya, però no el podem adjuntar, ja que és d’ús intern.

Nota: normalment s’haurà de fer una FINA individual per cada adquirent, amb deducció de la part proporcional ingressada per AJ3. En aquest casos s’haurà d’incloure un paràgraf del tipus:

Aquesta liquidació es gira a càrrec de Joan ****** / Pere ***** sobre la base del valor de la participació de finca adquirida, amb deducció de **** euros, que és la part proporcional del total autoliquidat i ingressat conjuntament per tots els adquirents per la modalitat actes jurídics documentats.


10

9. DONACIÓ: Excessos d’adjudicació gratuïts, sense compensació. Procediment de comprovació limitada art. 136 i següents Llei 58/2003 General Tributària. Abast de l’actuació: Determinació de la tributació per la modalitat donacions de la dissolució d'una comunitat i adjudicació de béns sense contraprestació.

L'escriptura/document judicial documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els Srs. Jorge ***** i Joan ****** sobre una finca valorada en **** euros, que s'adjudica al citat Sr. Jorge ******, sense que consti cap compensació o contraprestació a favor de l’altre comuner.

L’adjudicatari presenta autoliquidació per la modalitat actes jurídics documentats amb una base imposable de ****** euros, que és el valor de la finca / d'una meitat indivisa de la finca.

Atès que l’adjudicatari no compensa l’excés a l’altre comuner ni s’estableix cap contraprestació, es produeix un excés d’adjudicació a títol gratuït, que ha de tributar per la modalitat donacions de l’impost sobre successions i donacions, sobre la base de l’excés d’adjudicació, que els interessats valoren en ****** euros.

Veure Consulta: La liquidació per donació és compatible amb la d’AJ3 si és un bé indivisible en escriptura pública, etc. Per tant, si es tracta d’una escriptura notarial, la motivació haurà d’incloure un paràgraf tipus:

La present liquidació es practica amb independència de la tributació que pugui resultar de la dissolució de la comunitat per la modalitat Actes Jurídics Documentats.

El criteri aplicat es detalla a la Consulta ******26E/2006 o 75E/10******, que s'adjunta com a part integrant de la present notificació.


11

10. TUB: 3 finques. 2 comuners. Adjudicació de totes les finques al mateix

comuner, tot i ser possible fer lots de valor equivalent

Procediment de comprovació limitada art.136 i següents Llei 58/2003 General Tributària.

Abast de l'actuació: Determinació de la tributació per la modalitat de transmissions patrimonials de la dissolució de comunitat sobre diversos béns que s'adjudiquen en la seva totalitat a un únic comuner, no apreciant-ne que els excessos d'adjudicació resultin de la indivisibilitat dels béns.

L'escriptura/document judicial documenta la dissolució de la comunitat de béns que tenien els Srs. ***** i ****** sobre diversos béns, amb un valor global de **** euros, que s'adjudiquen en la seva totalitat al citat Sr. ******, que compensa a l’altre comuner ****en metal·lic / subrogació d’hipoteca*****.

L’adjudicatari presenta autoliquidació per la modalitat ****actes jurídics documentats / no subjecte/exempt (explicar) amb una base imposable de ****** euros, que és el valor de la finca / d'una meitat indivisa de les finques.

Per tant, s’acredita un excés d’adjudicació a favor del citat Sr. ******, per import de **** euros, que és el valor de la meitat dels béns. En aquest sentit, amb independència que els béns siguin individualment indivisibles, les adjudicacions resultants no resulten de tal indivisibilitat i permetien la realització de 2 lots de valor *******essencialment idèntic (segons el cas el valor de la hipotètica partició “proporcional” serà idèntic o un s’adjudicaria la finca de més valor i l’altre les dues restants).

Atès l'exposat, procedeix girar liquidació complementària per la modalitat "transmissions patrimonials" sobre la base del valor declarat de l'excés d'adjudicació, amb deducció de **** euros que és l'import autoliquidat per la modalitat "actes jurídics documentats". (segons el cas, t



12

11. PARÀGRAFS GENERALS PER QUALSEVOL COMPROVACIÓ LIMITADA

5) Interessos: Amb caràcter general, posarem aquest paràgraf: Tanmateix, correspon incloure a la liquidació complementària esmentada, els interessos de demora de conformitat amb l'article 109 del Reglament de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics (Reial decret 828/1995, de 29 de maig) des de l'endemà de la finalització del període voluntari d'ingrés fins a la data de càlcul de la proposta de liquidació, d'acord amb el que disposa l'article 26 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. 6) Interrupció Prescripció: Amb caràcter general, posarem aquest paràgraf: D'acord amb el disposat a l'article 68.a) de la Llei General Tributària la present notificació interromp el termini de quatre anys previst a l'article 66 de la Llei General Tributària de prescripció del dret de l'Administració a determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació. 7) Liquidació Provisional: Amb caràcter general, posarem aquest paràgraf: D'acord amb el que disposa l'article 102.2.f) de la Llei General Tributària la present liquidació té caràcter provisional. 8) Drets i Deures del Contribuent: D’acord amb el que preveu l’article 137.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT), se us informa que els vostres drets i obligacions en el curs de les actuacions del procediment de comprovació limitada són els previstos a la pròpia Llei General Tributària, a les normes reglamentàries dictades en el seu desenvolupament i a la resta de disposicions aplicables. Entre aquests drets i obligacions de l’obligat tributari es troben els següents: DRETS a)Dret a ser informat i assistit per l’Administració tributària sobre l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions tributàries. b)Dret a actuar per si o per mitjà d’un representant, que pot ser un assessor fiscal, amb el qual s’han d’entendre les successives actuacions administratives, llevat que es faci manifestació expressa en contra. c)Dret a utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que preveu l’ordenament jurídic. d)Dret a conèixer la identitat de les autoritats i el personal al servei de l’Administració tributària sota la responsabilitat de la qual es tramiten les actuacions i el procediment.

13

e)Dret a obtenir còpia segellada dels documents presentats davant l’Administració, sempre que l’aportin junt amb els originals per a la seva confrontació, i dret a la devolució dels originals dels documents esmentats, en el cas que no hagin de constar a l’expedient. f)Dret a no aportar els documents ja presentats per ells mateixos i que estiguin en poder de l’Administració actuant, sempre que l’obligat tributari indiqui el dia i el procediment en què els va presentar. g)Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària, que només poder ser utilitzats per a l’aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis. h)Dret a ser tractat amb el respecte i la consideració pertinents pel personal al servei de l’Administració tributària. i)Dret a fer que les actuacions de l’Administració tributària que requereixin la seva intervenció es duguin a terme de la manera que li resulti menys costosa, sempre que això no perjudiqui el compliment de les seves obligacions tributàries. Quan l’obligat tributari sigui una persona amb discapacitat o amb mobilitat reduïda el procediment de comprovació limitada s’ha de dur a terme al lloc que sigui més apropiat entre els previstos a la normativa aplicable. j)Dret a formular al·legacions i a aportar documents que han de ser tinguts en compte pels òrgans competents en redactar la proposta de resolució corresponent. k)Dret a ser escoltat en el tràmit d’audiència, en els termes previstos a la LGT. l)Dret a ser informat, a l’inici de les actuacions de comprovació, sobre la naturalesa i l’abast d’aquestes, així com dels seus drets i obligacions en el curs d’aquestes actuacions i que aquestes es desenvolupin en els terminis que preveu la LGT. m)Dret al reconeixement dels beneficis o règims fiscals que resultin aplicables. n)Dret a formular queixes i suggeriments en relació amb el funcionament de l’Administració tributària. o)Dret al fet que les manifestacions amb rellevància tributària dels obligats es recullin en les diligències esteses en el procediment de comprovació limitada. p)Dret dels obligats a presentar davant l’Administració tributària la documentació que considerin convenient i que pugui ser rellevant per a la resolució del procediment tributaria que s’estigui desenvolupant. q)Dret a obtenir còpia a càrrec seu dels documents que integrin l’expedient administratiu en el seu tràmit de posada de manifest en els termes que preveu la LGT. OBLIGACIONS a)Els obligats tributaris hauran d’atendre l’Administració tributària i li prestaran la col·laboració deguda en el desenvolupament de les seves funcions. b)L’obligat tributari haurà d’aportar la documentació i altres elements sol·licitats. c)Personar-se, per si o mitjançant representant, al lloc, dia i hora assenyalats per a la pràctica de les actuacions. d)Hi ha l’obligació de proporcionar a l’Administració tributària dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb el compliment de les seves obligacions tributàries deduïts de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones.

14

AJ3 i dissolucions matrimonials TUB

CONSULTES i RESOLUCIONS

Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General de Tributs

Fontanella, 6-8 08010 Barcelona Telèfon 93 567 12 00 Telefax 93 567 14 14

Núm. consulta: 232E/05 Normativa: ITPAJD Art.7.2.B), 31.2 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre Art 1062 del Codi civil Qüestió: Tributació per l’adquisició d’un habitatge per dissolució del condomini. En el vostre escrit manifesteu que sou propietària, juntament, amb les vostres germanes d’un habitatge. En aquest sentit us esteu plantejant la compra de la part que correspon a les vostres germanes. 1. Doncs bé, efectivament, com indiqueu en el vostre escrit, ens trobem davant la dissolució del condomini sobre l’habitatge, motiu pel qual una de les propietàries, la consultant, adquireix la totalitat del bé amb contraprestació a les altres de la seva quota en metàl·lic. 2. Quant a la tributació d’aquesta operació, cal atenir-se a allò disposat a l’article 7.2.B del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, segons el qual: “Es consideren transmissions patrimonials als efectes de la liquidació i el pagament de l’impost: (...) B) Els excessos d’adjudicació declarats, llevat dels que sorgeixin per donar compliment al que disposen els articles 821, 829, 1056.2 i 1062.1 del Codi civil i les disposicions de dret foral basades en el mateix fonament”. Així mateix, l’article 1062.1 del Codi civil disposa el següent: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero”. En conseqüència, l’excés d’adjudicació que es verifica en el present supòsit, en el qual una de les propietàries adquireix la totalitat del pis, superant d’aquesta manera la seva quota ideal sobre l’immoble, però amb la simultània contraprestació en metàl•lic a les altres parts del valor equivalent a la quota d’aquestes, i sempre que el bé immoble sigui indivisible, queda inclòs a la previsió de l’article 1062.1 del Codi civil abans transcrit, i, per tant, cal entendre que l’operació no queda subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’impost analitzat.



3. D’altra banda, cal indicar que si l’adjudicació es documenta en escriptura pública la no subjecció a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses comporta però, la subjecció a la d’actes jurídics documentats, d’acord amb el que disposa l’article 31.2 del RD Legislatiu 1/1993: “Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma.” En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, el tipus aplicable és de l’1%, aprovat per l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre (en la redacció donada per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives). Aquest tipus s’aplica sobre la base imposable, constituïda per la quantitat o cosa avaluable, que serà el valor de la comunitat que es dissol, és a dir, el de l’habitatge sencer, i no només el de la part de l’habitatge que un dels comuners adjudica a l’altre a canvi d’una compensació en metàl·lic, així, l’apartat 1 de l’article 30 del text refós estableix: “1. En las primeras copias de escrituras públicas que tengan por objeto directo cantidad o cosa valuable servirá de base el valor declarado, sin perjuicio de la comprobación administrativa.” En aquest sentit s’ha manifestat la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Hisenda en resposta a consulta de 16 de juny de 2003 (núm. 818/2003): “...En este sentido, hay que tener en cuenta que la disolución de la comunidad de bienes tributa como tal disolución (art. 61.2 del Rgto.) y no como TPO, concepto al que no está sujeta en virtud de lo dispuesto en el artículo 7.º 2 B) del Texto Refundido (excepciones a los excesos de adjudicación declarados que se consideran transmisiones patrimoniales). Por lo tanto, la cantidad o cosa valuable deber ser la comunidad de bienes que se disuelve, es decir, la vivienda completa (180.000 euros), y no la parte de la vivienda que uno de los comuneros adjudica al otro a cambio de la compensación en metálico (90.000 euros). En caso contrario, se estaría suponiendo que el negocio jurídico realizado es una compraventa de un comunero al otro -que



debería tributar como TPO-, y no una disolución de comunidad de bienes, que, en este caso, tributa por la modalidad de AJD.” Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l’aplicació a un cas concret de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri d’Hisenda, de conformitat amb l’article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària. Finalment cal advertir allò disposat a l'article 13 de Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l'administració de la Generalitat de Catalunya a través d'internet: " els documents telemàtics emesos pels òrgans i entitats de l'Administració de la Generalitat i pels ciutadans seran vàlids sempre que se n'asseguri la integritat, la conservació i autoria, així com l'autenticitat de la seva voluntat mitjançant sistemes d'identificació i verificació adequats. Les còpies telemàtiques dels documents tindran la mateixa validesa i eficàcia que el document original sempre que en resti garantida l'autenticitat, la integritat i la conservació." Per tant, la validesa i eficàcia del contingut d'aquest document només són garantides per l'original signat que resta en les oficines de la Direcció General de Tributs, el qual roman a la vostra disposició. El director general Barcelona, 4 de gener de 2006



1

Núm. consulta: 161E/08 Normativa: ITPAJD Art. 32.3 del RD 828/1995, de 29 de maig Arts 7.2.B), 31.2, 45.1.B)3 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre Art. 1062 del Codi civil Qüestió: Tributació en les separacions matrimonials en règim de separació de béns. En relació amb la resolució de la Direcció General de Tributs de 28 de març de 2008 plantegeu en el vostre escrit diverses qüestions relatives als supòsits següents: - en el cas de la separació d’un matrimoni casat en règim de separació de béns que només disposa de l’habitatge habitual, i en el conveni regulador acorden adjudicar a un d’ells la meitat indivisa de l’altre per aconseguir la titularitat complerta. - en el cas que el matrimoni tingui més béns, però s’aconsegueix fer dos lots iguals del mateix valor. - en el cas que el matrimoni tingui més béns, però no s’aconsegueix fer lots iguals. 1. Quant al primer supòsit que es planteja, la Resolució de la Direcció General de Tributs de 28 de març de 2008, en l’apartat segon del punt II en què es realitzen les conclusions, es refereix justament a l’adjudicació a un dels cònjuges de l’habitatge habitual en el cas de dissolució de matrimonis casats en règim de separació de béns: “2n. Es reconeix en la dissolució de matrimonis casats en règim de separació de béns la no subjecció a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses prevista en l’article 32.3 del Reglament de l’impost per als excessos d’adjudicació que es posin de manifest amb l’adjudicació a un dels cònjuges de l’habitatge habitual del matrimoni, tot això sens perjudici de la tributació que correspongui en concepte d’actes jurídics documentats.” Cal recordar el que preveu l’article 32.3 del RD 828/1995, de 29 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost, abans esmentat:

“3. Tampoco motivarán liquidación por la modalidad de «transmisiones patrimoniales onerosas» los excesos de adjudicación declarados que resulten de las adjudicaciones de bienes que sean efecto patrimonial de la disolución del matrimonio o del cambio de su régimen económico, cuando sean consecuencia necesaria de la adjudicación a uno de los cónyuges de la vivienda habitual del matrimonio.” Per tant, l’adjudicació a un dels cònjuges de l’habitatge habitual del matrimoni en cas de dissolució no estarà subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, d’acord amb l’article 32.3 esmentat. D’altra banda, en el cas que l’adjudicació es documenti en escriptura pública, estarà subjecta a la modalitat impositiva d’actes jurídics documentats, d’acord amb el que preveu l’article 31.2 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el



2

Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: “Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma” S’ha d’assenyalar però, que en el cas que l’adjudicació s’efectuï mitjançant resolució judicial, no es merita l’impost d’actes jurídics documentats, car no s’acompleix el primer requisit (escriptura pública o acta notarial). 2. El següent supòsit es refereix al cas en què en la dissolució del matrimoni existeixen més béns, i s’aconsegueix fer dos lots iguals del mateix valor. En primer lloc, caldrà recordar la primera conclusió de la Resolució de la Direcció General de Tributs de 28 de març de 2008: “1r. L’article 45.I.B) 3 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, no resulta aplicable a les transmissions i adjudicacions de béns que s’efectuïn com a conseqüència de la dissolució de matrimonis casats en règim econòmic de separació de béns. Per tant, les esmentades transmissions i adjudicacions estaran subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. En cas que es tracti com a dissolucions de comunitat, sense excessos d’adjudicació, la tributació es produirà en concepte d’actes jurídics documentats.” En relació amb l’opció consistent en dividir els condominis sobre els béns immobles mitjançant permutes amb compensació econòmica per al més perjudicat, l’article 552.11.6 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, disposa el següent:

“6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul·litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d’acord amb l’article 43 del Codi de família. S’aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de ruptura d’unions estables de parella.” L’exempció prevista en l’article 45.1.B).3 del text refós de la llei de l’impost no pot aplicar-se a les comunitats de béns de cònjuges en separació de béns, ja que es refereix únicament al règim matrimonial de societat de guanys. La dissolució d’aquest tipus de comunitat de béns, si no existeixen excessos d’adjudicació, només tributa en concepte d’actes jurídics documentats, d’acord amb l’article 31.2 del text refós de l’impost anteriorment transcrit, si les adjudicacions es documenten en escriptura pública (si s’efectuen en resolució judicial, no hi ha subjecció a l’impost d’actes jurídics documentats).



3

3. Finalment, cal considerar el supòsit en què com a conseqüència de la dissolució del matrimoni es produeixen excessos d’adjudicació, és a dir, si un cònjuge s’adjudica més del que li correspondria (perquè no s’ha aconseguit fer lots iguals). Aleshores cal tenir en compte el que disposa l’article 7.2.B) del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: “2. Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: (…) B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral, basadas en el mismo fundamento.” En aquest cas és també d’aplicació la conclusió primera de la Resolució de la Direcció General de Tributs de 28 de març de 2008, transcrita en l’apartat 2 d’aquesta consulta, en què es conclou que les transmissions i adjudicacions de béns que s’efectuïn com a conseqüència de la dissolució de matrimonis casats en règim econòmic de separació de béns estaran subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. S’ha d’assenyalar, però, que en el cas que el condomini sigui sobre un bé indivisible, d’acord amb el que disposa aquest article, no hi haurà excés d’adjudicació sotmès a tributació per transmissions patrimonials oneroses, sempre que es donin els requisits de l’article 1062 del Codi civil: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero.” Per tant, de produir-se un excés d’adjudicació que no estigui inclòs en aquesta previsió, aquest tributarà en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa al tipus del 7% (béns immobles), essent la base imposable el valor de l’excés que s’adquireix. D’altra banda, també plantegeu en relació amb aquest supòsit una qüestió relativa a les compensacions econòmiques que es realitzen a la part desfavorida per tal d’igualar els lots en les adjudicacions de béns en les dissolucions matrimonials. Sobre aquesta qüestió, la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Economia i Hisenda en la consulta vinculant V105-06 manifesta el criteri següent: “Segundo: Posibilidad de compensar con dinero el desequilibrio patrimonial que pueda producirse en la adjudicación de los bienes inmuebles. Efectivamente, si se produce un desequilibrio patrimonial en la adjudicación de los bienes a los cónyuges, no sólo es posible compensar con dinero al otro cónyuge, a fin de equilibrar ambos lotes, sino que es aconsejable, pues la falta de compensación supondría la existencia de un exceso de adjudicación lucrativo a favor del cónyuge que obtuviera el lote de mayor valor, que tributaría en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones, según se explica en el epígrafe siguiente. Si el exceso de adjudicación resulta compensado por el cónyuge que lo obtiene, tendrá carácter oneroso. A este respecto, el artículo 7 del TRLITP dispone en su apartado 2, letra B), que “Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: … B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral,



4

basadas en el mismo fundamento”. De acuerdo con este precepto, pues, en principio, el exceso de adjudicación compensado con dinero estará sujeto a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados. No obstante, no se producirá esta sujeción si el exceso de adjudicación es resultado de lo dispuesto en alguno de los artículos del Código Civil citados. De dichos artículos, cabe destacar el artículo 1.062, cuyo párrafo primero estipula que “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero”. Aunque este artículo se refiere a las sucesiones por causa de muerte –en concreto, a la división de la herencia–, su contenido también resulta aplicable a la disolución de las comunidades de bienes y a la de la sociedad de gananciales en virtud de las remisiones que efectúan los artículos 406 y 1.410 del Código Civil a las reglas de división y liquidación de la herencia, que tienen carácter supletorio. Por lo tanto, si el desequilibrio en los lotes se produce por imposibilidad de formar dos lotes equivalentes, por la existencia de un bien –mueble o inmueble – no divisible y, además, dicho desequilibrio se compensa con dinero, el exceso de adjudicación no tributará por la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del ITP. Ahora bien, la excepción por indivisibilidad debe entenderse referida al conjunto de los bienes, de forma que, para poder aplicar lo dispuesto en el artículo transcrito, es necesario que el exceso de adjudicación sea inevitable en el sentido de que no sea posible hacer, mediante otras adjudicaciones, dos lotes equivalentes. En caso contrario, el exceso de adjudicación oneroso estará sujeto a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas. Tercero: Tributación del exceso de adjudicación en el caso de que no se compense al otro cónyuge. Como se ha expuesto en el epígrafe anterior, si el exceso de adjudicación se obtiene sin contraprestación, tendría carácter lucrativo, por lo que estaría sujeto al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones, por el hecho imponible regulado en la letra b) del artículo 3.1 de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (BOE de 19 de diciembre de 1987), que establece que “Constituye el hecho imponible: … b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito e intervivos”. A este respecto, cabe señalar que en el caso de excesos de adjudicación lucrativos no resulta aplicable ninguna de las excepciones a las que se refieren los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral, basadas en el mismo fundamento, pues todas ellas requieren una compensación dineraria y sólo tienen vigencia en la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados. Por tanto, el exceso de adjudicación lucrativo estaría sujeto en todo caso en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones. CONCLUSIONES: Primera: A efectos de la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados, todos los bienes, ya sean muebles o inmuebles, deben valorarse por su valor real. Segunda: Si se produce un desequilibrio patrimonial en la adjudicación de los bienes a los cónyuges, se producirá un exceso de adjudicación que, si es oneroso (con compensación) estará sujeto a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas y, si es lucrativo (sin contraprestación de ningún tipo), al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones. Tercera: No obstante, si el desequilibrio en los lotes se produce por imposibilidad de formar dos lotes equivalentes, debido a la existencia de un bien –mueble o inmueble –



5

no divisible y, además, dicho desequilibrio se compensa con dinero, el exceso de adjudicación no tributará por la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del ITP. Ahora bien, la excepción por indivisibilidad requiere que no sea posible hacer, mediante otras adjudicaciones, dos lotes equivalentes. Lo que comunico a Vd. con efectos vinculantes, conforme a lo dispuesto en el apartado 1 del artículo 89 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria.” Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l’aplicació a un cas concret de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Economia i Hisenda, de conformitat amb l’article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària. Finalment cal advertir allò disposat a l'article 13 de Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l'administració de la Generalitat de Catalunya a través d'internet: " els documents telemàtics emesos pels òrgans i entitats de l'Administració de la Generalitat i pels ciutadans seran vàlids sempre que se n'asseguri la integritat, la conservació i autoria, així com l'autenticitat de la seva voluntat mitjançant sistemes d'identificació i verificació adequats. Les còpies telemàtiques dels documents tindran la mateixa validesa i eficàcia que el document original sempre que en resti garantida l'autenticitat, la integritat i la conservació." Per tant, la validesa i eficàcia del contingut d'aquest document només són garantides per l'original signat que resta en les oficines de la Direcció General de Tributs, el qual roman a la vostra disposició. La directora general de Tributs Barcelona, 8 de juliol de 2008



1

Núm. consulta: 170E/08 Normativa: ITPAJD Arts.7.2.B, 31.2 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre Art 1062 del Codi civil Art 552.11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig Arts. 61.2, 32.3 del RD 828/1995, de 29 de maig Qüestió: Tributació de la dissolució d’una comunitat de béns com a conseqüència del divorci d’un matrimoni. Davant la manca de concreció de l’escrit de consulta, aquest centre directiu entén que el que plantegeu és el supòsit del divorci d’un matrimoni. Com a conseqüència del qual, es produeix la dissolució i adjudicació dels béns del matrimoni. En aquest sentit cal fer les consideracions següents: 1. En primer lloc, cal recordar que 552.11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, disposa en l’apartat 6 que: “6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul·litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d’acord amb l’article 43 del Codi de família. S’aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de ruptura d’unions estables de parella.” D’acord amb aquest precepte, la comunitat de béns s’ha de referir a la totalitat dels béns que es posseeixen en comú, i no considerar-la de forma individual per a cada un d’ells. 2. En segon lloc, i amb caràcter general, respecte a la dissolució d’una comunitat de béns que no desenvolupa activitats econòmiques cal tenir en compte que l’article 61.2 del Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats disposa: "La disolución de comunidades de bienes que no hayan realizado actividades empresariales, siempre que las adjudicaciones guarden la debida proporción con las cuotas de titularidad, sólo tributarán en su caso por Actos Jurídicos Documentados". D’acord amb aquest precepte, la dissolució d’una comunitat de béns que no hagi desenvolupat activitats econòmiques, així com la posterior adjudicació de les parts resultants, en proporció a la seva quota de participació, en el cas que es documenti en escriptura pública, està subjecta a la modalitat impositiva d’actes jurídics documentats, d’acord amb el que preveu l’article 31.2 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: “Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se



2

regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma” Essent el tipus aplicable, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’1%, aprovat per l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre. Ara bé, en el cas que les adjudicacions s’efectuïn mitjançant resolució judicial no es merita l’impost d’actes jurídics documentats, car no s’acompleix el primer requisit (escriptura pública o acta notarial). 3. D’altra banda, si com a conseqüència de la dissolució es produeixen excessos d’adjudicació, és a dir, si algun comuner s’adjudica més del que li correspon en atenció a la seva quota de participació, aleshores aquest excés és considerat a efectes de l’impost com a transmissió patrimonial onerosa segons l’article 7.2.B) del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre: “2. Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: (...) B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral, basadas en el mismo fundamento.” D’acord amb el que estableix l’article 1062 del codi civil: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero.” De produir-se un excés d’adjudicació que no estigui inclòs en aquesta previsió, cal dir que tributarà en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa al tipus del 7% (béns immobles), essent la base imposable el valor de l’excés que s’adquireix. 4. A més, pel que fa al habitatge conjugal, s’ha de tenir en compte que l’article 32.3 del RD 828/1995, de 29 de maig, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, preveu: “3. Tampoco motivarán liquidación por la modalidad de «transmisiones patrimoniales onerosas» los excesos de adjudicación declarados que resulten de las adjudicaciones de bienes que sean efecto patrimonial de la disolución del matrimonio o del cambio de su régimen económico, cuando sean consecuencia necesaria de la adjudicación a uno de los cónyuges de la vivienda habitual del matrimonio.” De tot l’exposat es conclou el següent:

_ Per a verificar si hi ha excessos d’adjudicació, s’haurà d’estar al valor dels lots adjudicats a cada comuner.

_ De no produir-se excessos (el mateix valor cada lot) cada un dels comuners tributarà en concepte d’actes jurídics documentats sobre la base imposable corresponent al valor del bé que s’adjudiqui. Ara bé, si les adjudicacions s’efectuen per sentència judicial, no es produirà tampoc la subjecció a la modalitat d’actes jurídics documentats.



3

Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l’aplicació a un cas concret de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri d’Hisenda, de conformitat amb l’article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària. Finalment cal advertir allò disposat a l'article 13 de Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l'administració de la Generalitat de Catalunya a través d'internet: " els documents telemàtics emesos pels òrgans i entitats de l'Administració de la Generalitat i pels ciutadans seran vàlids sempre que se n'asseguri la integritat, la conservació i autoria, així com l'autenticitat de la seva voluntat mitjançant sistemes d'identificació i verificació adequats. Les còpies telemàtiques dels documents tindran la mateixa validesa i eficàcia que el document original sempre que en resti garantida l'autenticitat, la integritat i la conservació." Per tant, la validesa i eficàcia del contingut d'aquest document només són garantides per l'original signat que resta en les oficines de la Direcció General de Tributs, el qual roman a la vostra disposició. La directora general de Tributs Barcelona, 29 de setembre de 2008

Consultes

Qüestió: Tributació per l'adjudicació de béns com a conseqüència del divorci d'un matrimoni: adjudicació de l'habitatge habitual, de dos immobles i de participacions en una SL.

Número: 103E/09

En el vostre escrit exposeu que dues persones casades en règim de separació de béns estan tramitant el divorci. La parella és propietària per meitat i proindivís dels següents béns: habitatge conjugal, dos immobles i el 100% de les participacions en una societat limitada. En el conveni regulador es preveu que l'esposa s'adjudiqui la totalitat de l'habitatge conjugal i els altres dos immobles (de què eren titulars per meitats indivises); per la seva part, el marit s'adjudica el 100% de les participacions de la societat limitada (que es tenen al 50%). Es consulta quina és la tributació d'aquestes adjudicacions. 1. En primer lloc, cal recordar que l'article 552.11.6 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, disposa el següent: “6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul•litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d'acord amb l'article 43 del Codi de família. S'aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de ruptura d'unions estables de parella.”

I, l'article 43 del Codi de família estableix:

“1. En els procediments de separació, divorci o nul•litat i d'execució en l'ordre civil de les resolucions o les decisions eclesiàstiques a què fa referència l'article 42, de matrimonis subjectes al règim de separació de béns, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l'acció de divisió de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivís. Si els béns afectats són més d'un i l'autoritat judicial ho estima procedent, aquells poden ésser considerats en conjunt, als efectes de la divisió.

2. Si la sentència dóna lloc a l'acció de divisió de la cosa comuna, es pot procedir a la indicada divisió dels béns en el tràmit d'execució de la sentència.”

D'acord amb aquests preceptes, la comunitat de béns s'ha de referir a la totalitat dels béns que es posseeixen en comú, i no considerar-la de forma individual per a cada un d'ells. Ara bé, en el supòsit plantejat, cal dir que a efectes tributaris, segons s'exposa a continuació, no ens trobem davant d'una comunitat ordinària sinó d'una banda, davant d'una comunitat de béns formada pels immobles; i d'altra, d'una societat (entitat mercantil) de la qual cada cònjuge n'és titular del 50% de les participacions; no hi ha en

aquest cas una comunitat de béns, perquè cada cònjuge individualment és titular d'unes participacions. Per tant, l'operació de dissolució s'haurà d'analitzar en aquests termes. 2. En segon lloc, i amb caràcter general, respecte a la dissolució d'una comunitat de béns que no desenvolupa activitats econòmiques cal tenir en compte que l'article 61.2 del Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s'aprova el reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats disposa: "La disolución de comunidades de bienes que no hayan realizado actividades empresariales, siempre que las adjudicaciones guarden la debida proporción con las cuotas de titularidad, sólo tributarán en su caso por Actos Jurídicos Documentados". D'acord amb aquest precepte, la dissolució d'una comunitat de béns que no hagi desenvolupat activitats econòmiques, així com la posterior adjudicació de les parts resultants, en proporció a la seva quota de participació, en el cas que es documenti en escriptura pública, està subjecta a la modalitat impositiva d'actes jurídics documentats, d'acord amb el que preveu l'article 31.2 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats:

“Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma”

La base imposable de la quota gradual estarà constituïda per la quantitat o cosa avaluable, que serà el valor de la comunitat que es dissol, és a dir, el de totes les finques que formen part de la comunitat; així, l'apartat 1 de l'article 30 del text refós estableix: “1. En las primeras copias de escrituras públicas que tengan por objeto directo cantidad o cosa valuable servirá de base el valor declarado, sin perjuicio de la comprobación administrativa.”

Essent el tipus aplicable, en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'1%, aprovat per l'article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre.

Ara bé, en el cas que les adjudicacions s'efectuïn mitjançant resolució judicial no es merita l'impost d'actes jurídics documentats, car no s'acompleix el primer requisit (escriptura pública o acta notarial).

D'altra banda, si com a conseqüència de la dissolució es produeixen excessos d'adjudicació, és a dir, si algun comuner s'adjudica més del que li correspon en atenció a la seva quota de participació, aleshores aquest excés és considerat a efectes de l'impost com a transmissió patrimonial onerosa segons l'article 7.2.B) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre:

http://www15.gencat.cat/ecofin_dgt/AppJava/cercador?op=detall&ta=normativa&id=24365965&pageNumber=1


http://www15.gencat.cat/ecofin_dgt/AppJava/cercador?op=detall&paraulesclau_totes=21%2f2001&etribut=normativa&pageNumber=1&ta=normativa&id=19131891

“2. Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: (...) B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral, basadas en el mismo fundamento.”

D'acord amb el que estableix l'article 1062 del codi civil:

“Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero.”

De produir-se un excés d'adjudicació que no estigui inclòs en aquesta previsió, cal dir que tributarà en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa al tipus del 7% (béns immobles), essent la base imposable el valor de l'excés que s'adquireix.

A més, pel que fa al habitatge conjugal, s'ha de tenir en compte que l'article 32.3 del Reial decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s'aprova el reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, preveu:

“3. Tampoco motivarán liquidación por la modalidad de «transmisiones patrimoniales onerosas» los excesos de adjudicación declarados que resulten de las adjudicaciones de bienes que sean efecto patrimonial de la disolución del matrimonio o del cambio de su régimen económico, cuando sean consecuencia necesaria de la adjudicación a uno de los cónyuges de la vivienda habitual del matrimonio.”

De tot l'exposat es conclou el següent:

• Per a verificar si hi ha excessos d'adjudicació, s'haurà d'estar al valor dels lots adjudicats a cada comuner i que no sigui possible cap altra distribució de béns que s'ajusti més al repartiment de les quotes per sortir de la indivisió. • De no produir-se excessos (el mateix valor cada lot) cada un dels comuners tributarà en concepte d'actes jurídics documentats sobre la base imposable corresponent al valor del bé que s'adjudiqui. Ara bé, si les adjudicacions s'efectuen per sentència judicial, no es produirà tampoc la subjecció a la modalitat d'actes jurídics documentats. Per tant, en el supòsit plantejat a la consulta, en la mesura que tots els immobles se'ls adjudica la dona, essent possible una altra divisió i que no hi ha compensació en metàl·lic, es produeix un excés d'adjudicació, per la qual cosa, aquesta, haurà de tributar en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa al tipus del 7% sobre el valor de l'excés que s'adjudica, llevat de l'excés derivat de l'adjudicació de l'habitatge conjugal (que està no subjecta d'acord amb l'article 32.3 transcrit).

3. Finalment, amb caràcter general, quant a la transmissió de les participacions d'un soci a favor de l'altre, segons la naturalesa de la transmissió:

• De tractar-se d'una transmissió onerosa, l'operació estarà exempta de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, en els termes establerts a l'article 108 de la Llei 24/1988, i

sempre que no resulti d'aplicació cap dels supòsits exceptuats de l'exempció regulats en l'apartat 2 de l'esmentat article 108.

• De tractar-se d'una transmissió lucrativa, l'operació estarà subjecta a la modalitat de donacions de l'impost sobre successions i donacions.

Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.

Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de les lleis de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions, essent aquestes normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri d'Hisenda, de conformitat amb l'article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.





Consultes

Qüestió: Tributació de les pensions compensatòries i les compensacions econòmiques per dissolució del matrimoni.

Número: 344E/08

Plantegeu en la vostra consulta quina és la tributació de les pensions compensatòries previstes a l'art. 84 de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família, així com les compensacions econòmiques previstes a l'art. 41 de la mateixa norma. I. Tal i com expresseu en el vostre escrit, en l'àmbit civil català la compensació econòmica es troba regulada en l'article 41 del Codi de família, aprovat per la Llei 9/1998, de 15 de juliol: “1. En els casos de separació judicial, divorci o nul·litat, el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o per a l'altre cònjuge té dret a rebre d'aquest una compensació econòmica, en el cas que s'hagi generat, per aquest motiu, una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui enriquiment injust. 2. La compensació s'ha de satisfer en metàl•lic, llevat d'acord entre les parts o si l'autoritat judicial, per causa justificada, autoritza el pagament amb béns del cònjuge obligat. El pagament ha de tenir efecte en un termini màxim de tres anys, amb meritació d'interès legal des del reconeixement, cas en el qual pot acordar-se judicialment la constitució de garanties a favor del cònjuge creditor. 3. El dret a aquesta compensació és compatible amb els altres drets de caràcter econòmic que corresponen al cònjuge beneficiat, i ha d'ésser tingut en compte per a la fixació d'aquests altres drets.” Al seu torn, l'article 84 de la mateixa norma preveu la pensió compensatòria: “1. El cònjuge que, com a conseqüència del divorci o de la separació judicial, vegi més perjudicada la seva situació econòmica i, en el cas de nul•litat, només quant al cònjuge de bona fe, té dret a rebre de l'altre una pensió compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni, ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament. 2. Per a fixar la pensió compensatòria, l'autoritat judicial ha de tenir en compte: a) La situació econòmica resultant per als cònjuges com a conseqüència de la nul•litat, del divorci o de la separació judicial i les perspectives econòmiques previsibles per a un i altre. b) La durada de la convivència conjugal. c) L'edat i la salut d'ambdós cònjuges. d) Si és el cas, la compensació econòmica regulada per l'article 41. e) Qualsevol altra circumstància rellevant. 3. La pensió compensatòria ha d'ésser disminuïda si qui la percep passa a millor fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna. 4. A petició de part, la sentència pot establir les mesures pertinents per a garantir el pagament de la pensió i pot fixar els criteris objectius i automàtics d'actualització dinerària. “ Per la seva part, l'article 45.I.B.3 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'ITPAJD, disposa el següent: “Estarán exentas: (...)


3. Las aportaciones de bienes y derechos verificados por los cónyuges a la sociedad conyugal, las adjudicaciones que a su favor y en pago de las mismas se verifiquen a su disolución y las transmisiones que por tal causa se hagan a los cónyuges en pago de su haber de gananciales.” Ara bé, aquest article està pensat per al règim matrimonial de societat de guanys, de forma i manera que les adjudicacions de béns que es realitzin per part dels cònjuges, en la dissolució del matrimoni, en concepte de la compensació pel treball desenvolupat a la llar estan exemptes d'acord amb el que disposa l'article 45.I.B.3 del text refós de l'impost; però les adjudicacions que es verifiquin en concepte de la pensió compensatòria regulada en l'article 97 del Codi civil (equivalent a l'art. 84 del Codi de família i que corregeixen el desequilibri generat per la separació), no estan incloses en l'àmbit d'aplicació de l'exempció. II. Quant a la possibilitat de gaudir de dita exempció en els casos en que el règim econòmic matrimonial sigui el de separació de béns, cal dir que la Dirección General de Tributos del Ministerio de Economía y Hacienda, en data 4 de febrer de 2008, s'ha refermat en la no aplicació d'aquesta exempció de l'art. 45.I.B.3) del Reial decret legislatiu 1/1993: “A este respecto, este Centro Directivo considera que el criterio que sustenta el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña es erróneo, pues no cabe duda de que la exención regulada en el artículo 45.I.B.3 de TRLITPAJD no alcanza a todos los matrimonios, sino que se refiere expresamente a sociedades conyugales, lo que puede incluir a la sociedad de gananciales y a cualquier otro matrimonio cuyo régimen económico sea el de sociedad conyugal (“Las aportaciones ¿ a la sociedad conyugal, las adjudicaciones ¿.a su disolución y las transmisiones que por tal causa¿ en pago de su haber de gananciales”), pero en ningún caso puede entenderse que también estén incluidos los matrimonios cuyo régimen económico matrimonial es de separación de bienes, precisamente porque los cónyuges voluntaria y espontáneamente han decidido no formar una sociedad conyugal, sino mantener separados sus respectivos matrimonios. Entender lo contrario, esto es, considerar que el precepto en cuestión se refiere a todos los matrimonios contradice las reglas de interpretación contenidas en el artículo 3.1 del Código Civil, (“Las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquéllas”), ya que no puede entenderse que dónde el precepto se refiere a “sociedad conyugal”, que es una de las modalidades de regular el régimen económico matrimonial, deba interpretarse “todo tipo de matrimonios”, pues eso es confundir la parte con el todo. Dicho de otra manera, si el legislador hubiera querido beneficiar con la exención a todos los matrimonios con independencia de su régimen económico, se habría referido a matrimonios y no a sociedad conyugal. En consonancia con lo anterior, cabe indicar que la aplicación de la exención a matrimonios en régimen de separación de bienes, es decir, sin sociedad conyugal constituida, solo podría realizarse a través de la analogía, figura regulada en el artículo 4.1 del Código Civil, que determina que “Procederá la aplicación analógica de las normas cuando éstas no contemplen un supuesto específico, pero regulen otro semejante entre los que se aprecie identidad de razón”. Sin embargo, esta figura jurídica, que tiene carta de naturaleza y es admisible en el ordenamiento jurídico español en los términos señalados en el precepto transcrito, tiene, en Derecho tributario, unos límites estrictos fijados por la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, de la Ley General Tributaria, cuyo artículo 14, titulado precisamente “Prohibición de la

analogía” - y que reproduce de forma casi idéntica el artículo 23.3 de la Ley 230/1963, de 28 de diciembre, General Tributaria (“No se admitirá la analogía para extender más allá de sus términos estrictos el ámbito del hecho imponible o el de las exenciones o bonificaciones”)- dispone que “No se admitirá la analogía para extender más allá de sus términos estrictos el ámbito del hecho imponible, de las exenciones y demás beneficios o incentivos fiscales”. Esto significa que si bien la analogía es admisible en Derecho tributario, no puede aplicarse ni para gravar supuestos de hecho no recogidos expresamente en la Ley (extensión del hecho imponible), ni para aplicar exenciones, reducciones y bonificaciones de la base imponible, deducciones y bonificaciones de la cuota u otros incentivos fiscales no regulados expresamente (extensión de beneficios fiscales). La interpretación que hace el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en opinión de este Centro Directivo, está fundamentada en la analogía, que utiliza para extender un beneficio fiscal previsto para matrimonios con sociedad conyugal constituida a otros matrimonios que no la tienen, por entender - así lo pone de manifiesto en algunas de las sentencias reseñadas en el escrito de consulta- que estos matrimonios tienen derecho a los mismos beneficios fiscales en aplicación del principio constitucional de protección a la familia. Sin entrar en consideraciones ulteriores, sí parece oportuno subrayar que precisamente esa es la definición que el Código Civil hace de la aplicación analógica (aplicación de la norma que regula un supuesto semejante al supuesto específico no contemplado, porque se aprecia identidad de razón), vedada en Derecho tributario para extender el ámbito de las exenciones. Por último, debe tenerse en cuenta que el criterio del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña constituye un caso aislado -al menos este Centro Directivo no conoce sentencias de otros Tribunales Superiores de Justicia en el mismo sentido-. Además, al tratarse de sentencias de un Tribunal Superior de Justicia y no del Tribunal Supremo -tribunal que no se ha pronunciado nunca en el sentido de las sentencias referidas- no sientan jurisprudencia de obligado cumplimiento”. Així, l'article 45.I.B) 3 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, no resulta aplicable a les transmissions i adjudicacions de béns que s'efectuïn com a conseqüència de la dissolució de matrimonis casats en règim econòmic de separació de béns. Per tant, les esmentades transmissions i adjudicacions estaran subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses o a la d'actes jurídics documentats, segons correspongui. Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda, de conformitat amb l'article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.



Consultes

Qüestió: Tributació en la dissolució parcial de la comunitat de béns.

Número: 150E/13 de 1 de juliol de 2013

En el vostre escrit consulteu quina és la tributació en la dissolució d'una comunitat de béns sobre un immoble del qual són titulars tres persones: a un comuner li correspon el 50% i als altres dos el 25% cadascun, en els dos supòsits següents:

- si un dels comuners que és titular del 25% adquireix l'altre 25% sobre l'immoble, i - si en comptes de dos comuners titulars del 25%, fossin quatre els comuners amb un 12,5% cadascun, i un d'ells adquirís les altres tres parts. 1. Quant a la tributació dels dos supòsits plantejats, cal dir que ens trobem davant de vàries transmissions patrimonials oneroses entre comuners. En aquest sentit, l'operació queda subjecta a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, d'acord amb el que disposa l'article 7.1.a) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, segons el qual:

“1. Son transmisiones patrimoniales sujetas:

A) Las transmisiones onerosas por actos inter vivos de toda clase de bienes y derechos que integren el patrimonio de las personas físicas o jurídicas.”

En el cas plantejat hi haurà diferents permutes consistents en què cada comuner realitza una transmissió de la quota abstracta de la seva participació indivisa sobre immobles a altres comuners. Aquesta transmissió tributarà al tipus del 8%, d'acord amb l'article 4 del Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic:

“Amb efecte a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, es modifica l'article 32 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, que resta redactat de la manera següent:


http://www15.gencat.cat/ecofin_dgt/AppJava/cercador?op=detall&etribut=normativa&pageNumber=1&ta=normativa&id=15197284



“En els termes de l'article 49.1.a de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s'aproven els tipus de gravamen següents de l'impost de transmissions patrimonials oneroses:

La transmissió a) d'immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 8%.”

Tindrà la consideració de subjecte passiu aquell qui adquireixi el bé, d'acord amb l'article 8.a) del Reial decret Legislatiu 1/1993:

“Estará obligado al pago del impuesto a título de contribuyente, y cualesquiera que sean las estipulaciones establecidas por las partes en contrario:

a) En las transmisiones de bienes y derechos de toda clase, el que los adquiere.”

En el cas exposat, cadascun dels adquirents haurà de presentar la corresponent autoliquidació. En aquest sentit, s'ha manifestat la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Economia i Administracions Públiques en la consulta vinculant núm. V0278-13, de 31 de gener:

“(...)En el segundo supuesto planteado en el que pretenden dejar unos bienes de difícil división en pro indiviso y el resto de los inmuebles adjudicarlos individualmente, de la aplicación de los anteriores preceptos a los hechos expuestos, respecto a la comunidad de bienes de origen inter vivos, se deriva claramente que la operación que se pretende llevar a cabo no supone la disolución de la comunidad de bienes, -que claramente se mantiene en cuanto a alguno de los bienes inmuebles que van a continuar en común- produciéndose, en todo caso, lo que a veces se denomina “disolución parcial”, pero que realmente no es una disolución o, en cualquier caso, no lo es a efectos del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados (ITPAJD), únicamente es válido en el caso de que los bienes que quedaran en pro indiviso pertenecieran a la comunidad hereditaria, ya que supondría la disolución de esta comunidad hereditaria y el nacimiento de una nueva comunidad, esta vez de origen inter vivos. En el caso de que ocurriera en la comunidad de bienes de origen inter vivos, la redistribución de las participaciones entre los cinco comuneros, mediante la cual cada comunero transmitirá 1/5 de inmuebles a los otros cuatro comuneros y en la cual cada

comunero pasará a ostentar el 100% de la propiedad de algún inmueble, debe calificarse jurídicamente como permuta, pero dada la escasez de datos aportados, es imposible manifestarse en este sentido. En síntesis, en la disolución de cada comunidad de bienes deberán formarse lotes lo mas homogéneos posible y si los excesos de adjudicación que se produzcan son inevitables -por imposibilidad de formar cinco lotes equivalentes- y, además, tales excesos son compensados en metálico a favor de los comuneros que obtienen defectos de adjudicación en los inmuebles que reciben, dado que las comunidades de bienes no realizaban actividades empresariales, por lo menos nada dicen de ello en el escrito de la consulta, la disolución de cada una de las dos comunidades de bienes estará sujeta únicamente a la cuota gradual de actos jurídicos documentados, documentos notariales, del ITPAJD. Por el contrario, si la disolución de las referidas comunidades de bienes no cumple los requisitos expuestos, bien por producirse excesos de adjudicación no inevitables, bien por intercambiarse o permutar pisos de una de las comunidades de bienes como pago o compensación de lo recibido o adjudicado de la otra, además del devengo de la cuota gradual de actos jurídicos documentados, documentos notariales, del ITPAJD relativa a la disolución de las comunidades de bienes en cuestión, tales excesos de adjudicación y permutas estarán sujetos a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del mismo impuesto.(...)”

Aquest mateix criteri s'ha vist reforçat per la Sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2012, en el Recurs de cassació en unificació de doctrina:

“(...) CUARTO.- La excepción prevista en el artículo 7.2 B) del Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, requiere que se produzca, en el supuesto del artículo 1062 del Código Civil, la adjudicación a "uno".

En el litigio que decidimos los hechos relevantes son los siguientes:

A) Se trata de 4 inmuebles sobre los que hay constituida una comunidad hereditaria integrada por cuatro hermanos, correspondiendo a cada uno de ellos una cuarta parte, en cada uno de los inmuebles. B) El exceso controvertido se produce como consecuencia de la transmisión de su parte en la comunidad de dos hermanos a un tercero.

C) Por efecto de la operación descrita la comunidad no desaparece, sino que queda constituida por un hermano que ahora tiene 3/4 partes de la comunidad en todos los inmuebles, cuya contemplación unitaria no ha sido discutida, y, otro, al que corresponde 1/4 parte restante.

QUINTO.- Es claro que por la operación descrita no se produce la "adjudicación a uno" que es la previsión contenida en el artículo 1062.1 del Código Civil y a la que se remite el citado artículo 7.2 B del Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre.

Lo que aquí realmente se ha producido es una transmisión de cuotas en la comunidad de bienes, sin que ésta desaparezca.

A nuestro entender esta situación no es la prevista en el artículo 7.2 B) del texto citado. Contrariamente, tiene su asiento en el apartado uno del artículo 7 que considera transmisiones patrimoniales, sujetas al Impuesto, las que lo son de toda clase de "bienes y derechos" que integren el patrimonio.

Lo dicho comporta la estimación del Recurso de Casación en Unificación de Doctrina y la anulación de la sentencia impugnada, pues es evidente que está en contradicción con las que se cita de contraste, cuyos razonamientos, según lo expuesto, se ajustan a derecho.(¿)”

Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.

Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, de conformitat amb l'article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.


http://www15.gencat.cat/ecofin_dgt/AppJava/cercador?op=detall&paraulesclau_totes=22/2009&etribut=normativa&pageNumber=1&ta=normativa&id=85403374





Núm. consulta: 26E/06 Normativa: ISD Arts.7.2.B), 31 del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre Arts 619,622 i1062 del Codi civil Art 29 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre Art 59.1 del RD 1629/1991, de 8 de novembre Qüestió: Dissolució d’una comunitat de béns i donació d’un comuner a favor de l’altre. 1. Exposeu el cas d’un matrimoni, propietari per meitat i proindivís d’un bé immoble gravat amb una hipoteca, que es troba en tràmits de separació i es planteja la cessió per part d’un cònjuge de la seva participació en favor de l’altre. 2. Doncs bé, en primer lloc cal indicar que, efectivament, tal com indiqueu en el vostre escrit ens trobem davant d’una donació. En aquest sentit, pel que respecta a la donació de la participació d’un comuner a favor de l’altre, amb la transmissió de la part de la hipoteca que grava la quota transmesa, dita operació constitueix una donació onerosa, regulada a l’article 619 in fine del Codi civil: “Es también donación la que se hace a una persona por sus méritos o por los servicios prestados al donante, siempre que no constituyan deudas exigibles, o aquella en que se impone al donatario un gravamen inferior al valor de lo donado”; així com, expressament, per l’article 622: “Las donaciones con causa onerosa se regirán por las reglas de los contratos, y las remuneratorias por las disposiciones del presente Título en la parte que excedan del valor del gravamen impuesto.” En relació a aquestes operacions, l’article 29 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, disposa: “Las donaciones con causa onerosa y las remuneratorias tributarán por tal concepto y por su total importe. Si existieran recíprocas prestaciones o se impusiera algún gravamen al donatario, tributarán por el mismo concepto solamente por la diferencia.” Així mateix, l’article 59.1 del Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre successions i donacions, disposa: “Las donaciones con causa onerosa y las remuneratorias tributarán por tal concepto y por su total importe. Si existieran recíprocas prestaciones o se impusiere algún gravamen al donatario, tributarán por el mismo concepto solamente por la diferencia,



sin perjuicio de la tributación que pudiera proceder por las prestaciones concurrentes o por el establecimiento de los gravámenes.” Per tant, en el cas que un comuner doni a l’altre la seva titularitat sobre el bé immoble, l’adquirent haurà de tributar, per la part en què el valor de la quota transmesa supera el de la càrrega hipotecària, en concepte de donació. En canvi, per la part en què ambdós valors coincideixen, es produeix una transmissió amb causa onerosa, donat que l’adquirent assumeix la càrrega que comporta la quota adquirida. Ara bé, donat que aquesta transmissió té origen en la dissolució d’una comunitat proindivís constituïda sobre un bé immoble, cal tenir en compte allò establert a l’article 7.2.B) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, el qual disposa el següent: “Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: (...) B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código civil y disposiciones de derecho foral, basadas en el mismo fundamento.” Donat, en aquest sentit, que l’article 1.062 del Codi civil estableix que: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero”, i vist que el bé a què es refereix l’operació és indivisible, i que l’excés d’adjudicació en favor de l’adquirent es compensa assumint per part d’aquest la part de la hipoteca corresponent, cal entendre que la transmissió de la quota sobre dit bé no tributarà en concepte de transmissió patrimonial onerosa. No obstant això, aquesta operació reuneix els requisits esmentats a l’article 31.2 de la Llei de l’impost per tal de tributar en concepte d’actes jurídics documentats, modalitat de “documents notarials”. Per tant, la donació de la meitat del bé juntament amb la part corresponent de la càrrega hipotecària implicarà la meritació de l’impost sobre donacions, respecte de l’import en què la quota donada supera el valor de la càrrega hipotecària annexa; així com de l’impost sobre actes jurídics documentats, per la part en què coincideixen aquests dos valors, amb aplicació del tipus de l’1%, establert per l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre (en la redacció donada per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives).



3. Per últim, cal advertir que, d’acord amb l’article 5.b) de la Llei 29/1987, és subjecte passiu del tribut el donatari, això és, la persona que resulta afavorida per la donació, en el cas plantejat a la consulta, la dona. Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l’aplicació a un cas concret de la Llei de l’impost sobre successions i donacions, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri d’Hisenda, de conformitat amb l’article 47.2 de la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària. Finalment cal advertir allò disposat a l'article 13 de Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l'administració de la Generalitat de Catalunya a través d'internet: " els documents telemàtics emesos pels òrgans i entitats de l'Administració de la Generalitat i pels ciutadans seran vàlids sempre que se n'asseguri la integritat, la conservació i autoria, així com l'autenticitat de la seva voluntat mitjançant sistemes d'identificació i verificació adequats. Les còpies telemàtiques dels documents tindran la mateixa validesa i eficàcia que el document original sempre que en resti garantida l'autenticitat, la integritat i la conservació." Per tant, la validesa i eficàcia del contingut d'aquest document només són garantides per l'original signat que resta en les oficines de la Direcció General de Tributs, el qual roman a la vostra disposició. El director general Barcelona, 2 de març de 2006

Consultes

Qüestió: Tributació de la dissolució d'una comunitat de béns com a conseqüència del

divorci d'un matrimoni.

Número: 75E/10

1. En relació amb la divisió de la comunitat conjugal, cal recordar que l'art. 552.11 de la

Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets

reals, disposa en l'apartat 6 que:

“6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de

separació, divorci o nul•litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola

divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d'acord amb l'article

43 del Codi de família. S'aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de

ruptura d'unions estables de parella.”

D'acord amb aquest precepte, la comunitat de béns s'ha de referir a la totalitat dels

béns que es posseeixen en comú, i no considerar-la de forma individual per a cada un

d'ells.

2. Dit això, i amb caràcter general, respecte a la dissolució d'una comunitat de béns

que no desenvolupa activitats econòmiques cal tenir en compte que l'article 61.2

del Reial decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s'aprova el reglament de l'impost

sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats disposa:

"La disolución de comunidades de bienes que no hayan realizado actividades

empresariales, siempre que las adjudicaciones guarden la debida proporción con las

cuotas de titularidad, sólo tributarán en su caso por Actos Jurídicos Documentados".

D'acord amb aquest precepte, la dissolució d'una comunitat de béns que no hagi

desenvolupat activitats econòmiques, així com la posterior adjudicació de les parts

resultants, en proporció a la seva quota de participació, en el cas que es documenti en

escriptura pública, està subjecta a la modalitat impositiva d'actes jurídics documentats,

d'acord amb el que preveu l'article 31.2 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de

setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats:



“Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto

cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de

la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al

Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los

números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen

que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se

regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las

Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía,

haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma”

Essent el tipus aplicable, en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'1%, aprovat per

l'article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

En el cas que les adjudicacions s'efectuïn mitjançant resolució judicial no es merita

l'impost d'actes jurídics documentats, car no s'acompleix el primer requisit (escriptura

pública o acta notarial).

De tot l'exposat es conclou que de no produir-se excessos (el mateix valor cada lot)

cada un dels comuners tributarà en concepte d'actes jurídics documentats sobre la

base imposable corresponent al valor del bé que s'adjudiqui. Ara bé, si les

adjudicacions s'efectuen per sentència judicial, no es produirà tampoc la subjecció a la

modalitat d'actes jurídics documentats.

3. Ara bé, de les dades facilitades en l'escrit de consulta s'intueix que existeix no un

excés d'adjudicació sinó una donació, en tant que no es produeix compensació en

metàl·lic a l'altre comuner, és a dir, l'excés d'adjudicació té caràcter lucratiu. En aquest

cas, per tant, resulta aplicable allò establert a l'article 3.1.b) de la Llei 29/1987, de 18

de desembre de l'impost sobre successions i donacions, que disposa:

“Constituye el hecho imponible:

b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquier otro negocio jurídico a

título gratuito e intervivos”.

En aquest sentit s'ha manifestat la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda

en consulta vinculant número V1811-09, de 5 d'agost:



“(...)Tal y como decíamos en nuestra consulta de 1 de junio de 2006, invocada en el

escrito de consulta, la excepción por indivisibilidad no debe aplicarse a cada uno de los

bienes individualmente considerados, sino que entenderse referida al conjunto de los

bienes, de forma que, para poder aplicar lo dispuesto en el artículo transcrito, es

necesario que el exceso de adjudicación sea inevitable en cuanto no exista otra

alternativa de reparto. En otras palabras, no existirá tributación cuando el exceso sea

inevitable por no ser posible hacer, mediante otras adjudicaciones, dos lotes

equivalentes. Por el contrario, todos los excesos debidos a la mera voluntad de los

interesados quedarán sujetos a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas

del ITPyAJD.

Debe hacerse notar, asimismo, que si el repetido exceso de adjudicación se obtuviera

sin contraprestación, es decir, si tuviese carácter lucrativo, estaría sujeto al Impuesto

sobre Sucesiones y Donaciones, por el hecho imponible regulado en la letra b) del

artículo 3.1 de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y

Donaciones (BOE de 19 de diciembre de 1987), que establece que “Constituye el hecho

imponible: ¿ b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquier otro

negocio jurídico a título gratuito e intervivos”.

Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària,

caràcter merament informatiu.

Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei

de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent

aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri

d'Hisenda, de conformitat amb l'article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per

la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim

comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes

tributàries, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es

compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.



Consultes Qüestió: Tributació per la dissolució del condomini sobre un immoble. Número: 216E/13 En el vostre escrit es planteja el supòsit de la dissolució de la comunitat sobre un immoble que pertany a una parella de fet en la proporció del 70% i 30%, respectivament. El copropietari del 70% s'adjudica la totalitat de l'habitatge compensant a l'altre econòmicament de manera que no es produeixen excessos d'adjudicació. En aquest sentit es consulta com tributa dita operació. I. En primer lloc, i amb caràcter general, respecte a la dissolució del condomini sobre l'habitatge, cal tenir en compte que l'article 7.2.B del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, disposa: “Es consideren transmissions patrimonials als efectes de la liquidació i el pagament de l'impost: (...) B) Els excessos d'adjudicació declarats, llevat dels que sorgeixin per donar compliment al que disposen els articles 821, 829, 1056.2 i 1062.1 del Codi civil i les disposicions de dret foral basades en el mateix fonament”. Així mateix, l'article 1062.1 del Codi civil disposa el següent: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero”. D'acord amb aquests preceptes, l'excés d'adjudicació que es verifica en el supòsit en què un dels copropietaris adquireix la totalitat del pis, superant d'aquesta manera la seva quota ideal sobre l'immoble, però amb la simultània contraprestació en metàl∙lic a l'altre part del valor equivalent a la quota d'aquest, i sempre que el bé immoble sigui indivisible, queda inclòs a la previsió de l'article 1062.1 del Codi civil abans transcrit, i, per tant, cal entendre que l'operació no queda subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l'impost analitzat. II. D'altra banda, cal indicar que la no subjecció a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses comporta però, la subjecció a la modalitat impositiva d'actes jurídics documentats, d'acord amb el que disposa l'article 31.2 del RD legislatiu 1/1993: “Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma” III. De tot l'exposat es conclou el següent: ‐ L'adjudicació de la totalitat de l'habitatge a un dels comuners, en els termes exposats, no tributa per la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. ‐ En produir‐se un excés no subjecte a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses el comuner que s'adjudica la totalitat del pis tributarà en concepte d'actes jurídics documentats sobre la base imposable corresponent al valor de la totalitat del pis. Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que

formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei de impost sobre

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent normativa estatal,

correspon a la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda i Administracions

Públiques, de conformitat amb l'article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per

la que es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim

comú i ciutats amb Estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes

tributàries, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es

compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.

Consultes Qüestió: Divorci d'un matrimoni: tributació per la dissolució del condomini i l'adjudicació dels béns. Número: 208E/13 En la vostra consulta plantegeu el supòsit del divorci d'un matrimoni casat en règim de separació de béns. El conveni regulador aprovat per sentència judicial detalla els béns propietat del matrimoni, tots ells per meitats i proindivís, i l'adjudicació dels citats béns com a conseqüència del seu divorci. La citada sentència acorda les adjudicacions següents: - Un dels cònjuges s'adjudica l'habitatge conjugal i un pàrquing. - L'altre, s'adjudica el cotxe, el mobiliari i uns saldos bancaris. Així mateix, indiqueu que es produeix un excés d'adjudicació a favor d'un dels cònjuges. En aquest sentit, consulteu quina és la tributació de les adjudicacions efectuades i quina és la tributació en cas que cada cònjuge s'adjudiqui un lot d'igual valor. I. En primer lloc, cal recordar que l'article 552.11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, disposa en l'apartat 6 que: “6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul·litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d'acord amb l'article 43 del Codi de família. S'aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de ruptura d'unions estables de parella.” D'acord amb aquest precepte, la comunitat de béns s'ha de referir a la totalitat dels béns que es posseeixen en comú, i no considerar-la de forma individual per a cada un d'ells. II. D'altra banda, i amb caràcter general, respecte a la dissolució d'una comunitat de béns que no desenvolupa activitats econòmiques cal tenir en compte que l'article 61.2 del Reial decret 828/1995, de 29 de maig, pel qual s'aprova el reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats disposa: "La disolución de comunidades de bienes que no hayan realizado actividades empresariales, siempre que las adjudicaciones guarden la debida proporción con las cuotas de titularidad, sólo tributarán en su caso por Actos Jurídicos Documentados". D'acord amb aquest precepte, la dissolució d'una comunitat de béns que no hagi desenvolupat activitats econòmiques, així com la posterior adjudicació de les parts resultants, en proporció a la seva quota de participació, en el cas que es documenti en escriptura pública, està subjecta a la modalitat impositiva d'actes jurídics documentats, d'acord amb el que preveu l'article 31.2 del Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre: “Las primeras copias de escrituras y actas notariales, cuando tengan por objeto cantidad o cosa valuable, contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil de la Propiedad Industrial y de Bienes Muebles no sujetos al Impuesto sobre

Sucesiones y Donaciones o a los conceptos comprendidos en los números 1 y 2 del artículo 1.º de esta Ley, tributarán, además, al tipo de gravamen que, conforme a lo previsto en la Ley 21/2001, de 27 de diciembre, por la que se regulan las medidas fiscales y administrativas del nuevo sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía, haya sido aprobado por la Comunidad Autónoma” Essent el tipus aplicable, en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'1,5%, aprovat per l'article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives. En el cas que les adjudicacions s'efectuïn mitjançant resolució judicial no es merita l'impost d'actes jurídics documentats, car no s'acompleix el primer requisit (escriptura pública o acta notarial). III. Ara bé, si com a conseqüència de la dissolució es produeixen excessos d'adjudicació, és a dir, si algun comuner s'adjudica més del que li correspon en atenció a la seva quota de participació, aleshores aquest excés és considerat a efectes de l'impost com a transmissió patrimonial onerosa segons l'article 7.2.B) del RD Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre: “2. Se considerarán transmisiones patrimoniales a efectos de liquidación y pago del impuesto: (...) B) Los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 821, 829, 1.056 (segundo) y 1.062 (primero) del Código Civil y Disposiciones de Derecho Foral, basadas en el mismo fundamento.” S'ha d'assenyalar, però, que en el cas que el condomini sigui sobre un bé indivisible, d'acord amb el que disposa aquest article, no hi haurà excés d'adjudicació sotmès a tributació per transmissions patrimonials oneroses, sempre que es donin els requisits de l'article 1062 del Codi civil: “Cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el exceso en dinero.” Així, l'excés d'adjudicació, no es considerarà transmissió patrimonial subjecta si resulta inevitable; si l'excés pot evitar-se mitjançant una altra distribució de les adjudicacions de béns o si la compensació no ho és en metàl·lic, si que es considera que és una transmissió patrimonial onerosa, subjecta i no exempta. Ara bé, si l'excés d'adjudicació té lloc en atribució a un dels cònjuges de l'habitatge habitual, cal estar al que disposa l'art. 32.3 del Reial decret 828/1995, de 29 de maig, pel que s'aprova el Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: “3. Tampoco motivarán liquidación por la modalidad de «transmisiones patrimoniales onerosas» los excesos de adjudicación declarados que resulten de las adjudicaciones de bienes que sean efecto patrimonial de la disolución del matrimonio o del cambio de su régimen económico, cuando sean consecuencia necesaria de la adjudicación a uno de los cónyuges de la vivienda habitual del matrimonio.” IV. Finalment, si l'excés d'adjudicació del supòsit ara examinat té caràcter lucratiu, estarà subjecte a l'impost sobre successions i donacions, de conformitat amb l'article 3 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions, que disposa: “1. Constituye el hecho imponible: (...)

b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito, “intervivos”.” En aquest sentit, s'ha manifestat la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en la consulta vinculant núm. V0860-13, de 19 de març: “DESCRIPCIÓN HECHOS: El consultante está casado en el régimen de separación de bienes. Junto con su esposa son dueños por mitades indivisas de dos viviendas que se hallan hipotecadas. Los cónyuges están en trámites de divorcio y están negociando el convenio de divorcio, por lo que se están planteando la adjudicación de una vivienda a cada uno de ellos, viviendas que tienen diferente valor de mercado, lo que originará una compensación en metálico del consultante a su cónyuge. (...) CONTESTACIÓN COMPLETA: (…) Para que el exceso de adjudicación que plantea en la consulta no tribute debe de compensarse en dinero; ahora bien, el valor que se debe tener en cuenta no es el valor de adquisición, sino el valor real de los inmuebles, que se entiende que es el valor de mercado; por lo tanto, si existe un exceso de adjudicación por parte uno de los comuneros y se compensa con dinero al otro comunero, será un exceso de adjudicación de los que no tributan; si se compensa pero no con dinero, sino con otros bienes, será un exceso de los que tributan como transmisión patrimonial onerosa, y si dicho exceso no se va a compensar, será lucrativo y deberá tributar en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones por dicho exceso recibido, tal y como establece el apartado b) del artículo 3 de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre (BOE del 19 de diciembre), del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones que recoge que: “1.Constituye el hecho imponible: …. b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquierotro negocio jurídico a título gratuito e inter vivos.”. Estableciendo el artículo 5 del mismo texto legal que: “Estarán obligados al pago del impuesto a título de contribuyentes, cuando sean personas físicas: a) En las adquisiciones “mortis causa”, los causahabientes. b) En las donaciones y demás transmisiones lucrativas “inter vivos” equiparables, el donatario o el favorecido por ellas. c) En los seguros sobre la vida, los beneficiarios.” (...)”. V. De tot l'exposat es conclou el següent: - De no produir-se excessos (el mateix valor cada lot), circumstància aquesta que haurà de valorar l'òrgan de gestió, cada un dels comuners tributarà en concepte d'actes jurídics documentats sobre la base imposable corresponent al valor dels béns que s'adjudiqui. Ara bé, si les adjudicacions s'efectuen per sentència judicial, no es produirà tampoc la subjecció a la modalitat d'actes jurídics documentats. - De produir-se un excés d'adjudicació inclòs en la previsió de l'article 1062 del Codi civil no es considerarà transmissió patrimonial subjecta i, si les adjudicacions s'efectuen per sentència judicial, no es produirà tampoc la subjecció a la modalitat d'actes jurídics documentats. - De produir-se un excés d'adjudicació que no estigui inclòs en la previsió de l'article 1062 del Codi civil, aquest tributarà en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa. Tanmateix

si l'excés es produeix com a conseqüència de l'adjudicació de l'habitatge conjugal no tributarà en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa i, en tant que l'adjudicació s'efectua per sentència judicial, tampoc es produirà la subjecció a la modalitat d'actes jurídics documentats. - De produir-se un excés d'adjudicació de caràcter lucratiu, aquest estarà subjecte a la modalitat de donacions de l'impost sobre successions i donacions. Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu. Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, essent aquestes normativa estatal, correspon a la Direcció general de tributs del Ministeri d'Hisenda, de conformitat amb l'article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.

Comentaris dissolucions de comunitat i convenis separació ... És important llegir-les i tenir-les...

Documents

Transcript of Comentaris dissolucions de comunitat i convenis separació ... És important llegir-les i tenir-les...