• Ontologia

• Epistemologia

• Antropologia

• Ètica

• Política

MÓN SENSIBLE

MÓN INTEL·LIGIBLE

- Material, corruptible i imperfecte.

- Percebut per els sentits.

- El objectes són còpies imperfectes

dels seus models, les Idees.

- Mite de la caverna, persones

presoneres dintre de la caverna.

- Ideal, perfecte i etern.

- Percebut per la raó.

- Es troben les Idees, que són els

models de les coses materials. Estan

jerarquitzades i la màxima idea és la

Idea de Bé representada per el sol.

- Mite de la caverna, éssers naturals

de l’exterior.

Ser = essència = substància. La substància 1a formada per

matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i

la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al

moviment. Per explicar aquest canvi:

- Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La

potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.

- Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva

substància.

- Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.

El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a

la potència.

Causes del canvi:

- material

- formal

- eficient

- final

INTERIORS

EXTERIORS

DOXA EPISTEME

- Coneixement imperfecte,

canviant i correspon amb la via

de l’opinió de Parmènides.

- Fa referencia a les coses

naturals, a l’experiència i al que

coneixem a través dels sentits.

És a dir, el canvi (Heràclit).

- Hi han dos facultats inferiors:

Eikasia (imaginació, ficció,

somni..) i Pistis (creença, hàbit,

costum..).

- És el coneixement racional i

científic. S’obté a través de la

raó. És l’origen de les filosofies

racionalistes.

- Fa referència a les ciències

(astronomia, matemàtiques..) i a

la Dialèctica.

- Hi ha dos facultats superiors:

Dianoia (pensament, com les

matemàtiques) i Noesis

(intel·ligència, com la filosofia).

- Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a

través dels sentits, aquesta percepció la creo en la

meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa

a ser un concepte abstracte i universal.

- Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna,

al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està

immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que

tenen un moviment circular i uniforme, que és el

moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment

rectilini. Hi ha dos mons:

- Món sublunar: per sota de la lluna

- Món supralunar: per sobre de la lluna.

A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha

un cinquè element: l’ETER.

Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última

esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels

fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte

pur i tendeix a la perfecció.

COS ÀNIMA

- On es troben les passions i els

desitjos.

- També es troben els sentits, que no

proporcionen coneixement fiable.

- Ha de ser entrenat durant la infància

i l’adolescència però per la classe

dels guerrers.

- El cos estira de l’ànima cap a baix,

la confon i no li deixa assolir els seus

objectius (coneixement científic i

racional de les Idees .

- On es troba el coneixement

racional.

- L’ànima elabora el coneixement i

el seu entrenament és l’objectiu

de la Dialèctica.

- Hi ha tres tipus d’ànima: ànima

concupiscible (baix ventre), ànima

irascible (pit) i ànima racional

(cap).

Hi ha transmigració de l’ànima.

Home= substància 1a composta per matèria i

forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima

és un principi vital (plantes i animals també

tenen). Hi ha tres tipus d’ànimes:

- vegetativa (plantes): néixer, créixer, alimentar-

se i morir.

- sensitiva (animals): néixer, créixer, alimentar-

se, reproduir-se, veu i morir.

- racional (humans): aprendre, emocions,

pensament, voluntat..

Cada ésser viu té l’ànima que li correspon, no

es pot passar d’una a una altra.

No hi ha transmigració de l’ànima.

Plató defensa l'intel·lectualisme moral: la virtut és saviesa, ja que qui

sap el que és el Bé, necessàriament obrarà bé. Mitjançant el

coneixement i el saber l'ànima aconseguirà purificar-se, concentrar-

se en si mateixa i separar-se de tot el que té relació amb el cos, i el

savi és aquell que es condueix correctament perquè sap el que és el

Bé. Com la virtut suposa exercir una funció correctament,

l'excel·lència moral (areté) s'aconsegueix pel coneixement i gràcies a

la purificació. La justícia és la virtut suprema de l'ànima. La justícia és

l'harmonia entre les parts de l'ànima quan cadascuna d'ella compleix

les funcions que li corresponen

La part racional de l'ànima ha de ser prudent, per saber dirigir-se per

el món de les Idees a què pertany i per guiar adequadament la part

irracional. La virtut que li correspon per tant és la prudència.

La part irascible ha de ser valerosa per afrontar els contratemps amb

enteresa i li correspon la valentia com a virtut.

La part apetitiva ha de ser capaç de moderar els desitjos corporals

que puguin arrossegar a l'ànima. La temprança o moderació és la

virtut corresponent

Vies de coneixement per arribar al món de les Idees:

- Teoria de la reminiscència: conèixer és recordar

- Teoria de l’Eros: desig de contemplar les Idees.

- Mite de la caverna (metàfora).

- Dialèctica: ascendent i descendent.

- Mite del carro alat

És una ètica teleològica i eudaimònica = regula les acciones

humanes per conduir a l’home a la felicitat, una vida plena.

La finalitat de l’acció humana és el bé o el fi. Però no hi ha

un fi últim i un bé últim, que és el mateix per a tothom i que

es coneix racionalment. Aquest fi últim és la felicitat. Per

arribar necessitem la virtut, que consisteix en la realització

de manera excel·lent la funció pròpia (racionalment). Home

feliç = home virtuós = home racional -> condueixen la seva

vida i les seves accions de manera racional.

2 tipus de virtut:

- virtut dianoètica: virtuts intel·lectuals, regulen la part

intel·lectual de l’home.

- virtuts ètiques: regulen la vida quotidiana, consisteix en

trobar el terme mig entre l’excés i el defecte. Per trobar

aquest terme mig ens falta la virtut dianoètica, aquesta és la

prudència i la saviesa.

L’home racional no reprimeix els seus desitjos, sinó que els

condueix de manera racional.

L'individu depèn de la comunitat: la virtut en la vida privada i en la pública

estan estretament relacionades, ètica i política són inseparables.

En dissenyar l'Estat ideal, Plató té en compte el fet que no tots els

individus tenen les mateixes qualitats per naturalesa: a cada ciutadà

predomina una part d'ànima. Una comunitat es divideix de manera natural

en tres classes socials: governants, soldats i artesans. Plató les fa

correspondre a les tres parts de l'ànima.

La relació entre parts de l'ànima i classes socials es completa quan entre

els guardians són acuradament seleccionats els futurs governants.

Només els filòsofs coneixen les idees i sabran, en conseqüència,

governar l'Estat amb justícia i dirigir-lo cap al bé. En aquesta tasca els

guiarà la prudència, que és la virtut que els caracteritza, ja que en ells

predomina la part racional de l'ànima. Plató afirma que els governants

han de ser filòsofs o convertir-se en filòsofs. Hauran de ser elegits entre

els guardians. Un cop elegits hauran d'estudiar deu anys aritmètica,

geometria, astronomia, etc. Aquests deu anys constitueixen una

preparació per a l'estudi suprem de la dialèctica (Cinc anys més). Arribat

a aquest punt el filòsof haurà de tornar a baixar a la caverna per guiar als

que segueixen en la foscor i alliberar-los.

L'Estat platònic és una organització jeràrquica molt estricta: totes les

classes serveixen a la comunitat i són igualment necessàries: cada

ciutadà està al servei de la col·lectivitat.

Les dues classes superiors renunciaran a la propietat privada i a la

família Degradació de l'estat amb el temps: aristocràcia> timocràcia>

oligarquia> democràcia> tirania. Tracta d'evitar aquesta degradació

causada per l'ambició.

Ètica i política són inseparables.

L’home només pot ser racional i feliç entre homes, entre

societat. Som animals polítics, perquè vivim en polis, només

ens realitzem en una polis i entre una societat.

Tots els règims (democràcia, oligarquia..) poden ser bons si

pensen en el bé comú, qualsevol règim que només es preocupi

per lo particular és dolent.

La naturalesa ha dotat als humans de raó i llenguatge.

L’home és un animal social, perquè hi ha institucions socials, la

família i la ciutat estan lligats perquè són naturals i han d’existir.

- Funció de la família o casa (Oikos): assegurar als seus

membres els mitjans de subsistència i ha de cobrir les

necessitats bàsiques.

- Funció de la ciutat o polis: assegurar una bona vida, una vida

plenament humana, és a dir, una vida feliç i aquesta ha de ser

racional i virtuosa.

Fa un estudi sobre la realitat.