[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 2

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA PER A PROFESSIONALS DE LES TIC

Semestre set11-feb12 Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Prova d’avaluació continuada 2 – PAC2

CCPTIC – PAC 2 set11-feb12 Pàgina 1 de 7 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Jordi Llonch Esteve

Criteris d’avaluació i condicions de lliurament

Data límit de lliurament: 07-11-2011.

Cal lliurar la PAC en aquesta data i a la bústia Lliurament i registre d’AC de la vostra aula. A l’hora de presentar-la haureu de reanomenar aquest document d’acord amb el sistema habitual en l’assignatura (Cognom1Cognom2Nom_PAC2_CCPTIC), tot i que, en alguns casos, l’aplicatiu us modificarà automàticament el nom del fitxer i caldrà que deixeu el nom automàtic que us ha assignat.1

Cal desar la solució en un format susceptible de ser marcat i modificat per mitjans informàtics (OpenOffice o Word, per exemple), ja que es faran les correccions sobre aquest document.

Cal ser precís i clar en les respostes, d’acord amb la formulació de cada activitat. Us recordem també que la PAC és un treball estrictament individual i que cada prova implica l’assimilació dels continguts previs. A més, és recomanable llegir atentament l’enunciat i les orientacions que acompanyen cadascuna de les activitats.

Si utilitzeu textos, gràfics o qualsevol altre material que no sigui propi, especialment si empreu informació procedent d’Internet, cal indicar-ne clarament la referència. Altrament, es considerarà com a còpia i la prova serà qualificada amb una “D”.

Enunciat En les pàgines següents, es presenten les quatre activitats que constitueixen la PAC. En cada cas, s’enuncia el títol de l’activitat, s’indica, entre parèntesis, el valor relatiu de l’exercici sobre el conjunt de la PAC i es faciliten els textos de referència i les orientacions per ajudar-vos a redactar les solucions. 1 Per exemple, una estudiant que es digui Núria Costa Masià hauria de lliurar un document amb el nom següent: CostaMasiàNúria_PAC2_CCPTIC.

Competència Comunicativa per a Professionals de les TIC (CCPTIC)

PAC 2


1. Estructuració i jerarquització de la informació I (20%)

Descripció: A continuació trobareu l’índex desordenat d’un dossier titulat Les pissarres digitals interactives i la seva incorporació a les aules. Ordeneu-lo col·locant cada títol en el lloc que correspongui de l’esquema.

Aspectes tècnics Marques i models Introducció Definició de PDI La PDI en el projecte Escola 2.0 Models pedagògics Interactivitat

Altres avantatges Conclusions Avantatges de l’ús de la PDI El paper de la pissarra “clàssica” Programaris La PDI a les aules Entorn atractiu

1. Introducció 2. La PDI a les aules 2.1. Definició de PDI

2.2. El paper de la pissarra “clàssica” 2.3. La PDI en el projecte Escola 2.0 3. Aspectes tècnics

3.1. Marques i models 3.2. Models pedagògics 3.3. Programaris

4. Avantatges de l’ús de la PDI

4.1. Entorn atractiu 4.2. Interactivitat 4.3. Altres avantatges

5. Conclusions

Orientacions: Perquè un text sigui eficient, cal fer una planificació prèvia dels continguts, que cal agrupar, classificar i ordenar de manera coherent. Recordeu que l’esquema és una mena de resum del contingut d’un text i jerarquitza clarament les idees principals i les secundàries. La numeració i el sagnat ajuden a visualitzar la jerarquització dels continguts.

Competència Comunicativa per a Professionals de la Informàtica (CCPI)

PAC 2


2. Estructuració i jerarquització de la informació II (30%)

Descripció: A partir del mapa conceptual següent sobre programes informàtics, produïu un text d’una

extensió entre 200 i 250 paraules que expliqui aquest concepte a un neòfit.

Orientacions: Els mapes conceptuals són una eina molt útil en la fase de planificació d’un text.

Recordeu que heu de desenvolupar tots els punts que s’inclouen al mapa conceptual ajustant-vos a l’extensió proposada. Tingueu cura dels mecanismes de cohesió i adeqüeu-vos a un registre estàndard.

Els programes informàtics Un programa informàtic és una sèrie d’instruccions lògiques o funcions matemàtiques implementades de tal manera que resol un problema determinats mitjançant l’entrada d’unes dades. Aquestes instruccions són definides de formes diferents depenent de la part de l’ordinador on es faci córrer cada programa, ja que els ordinadors utilitzen el sistema binari per realitzar els seus càlculs, però les persones, no. El microprocessador d’un ordinador utilitza el llenguatge màquina, el qual fa servir el sistema binari per a realitzar les instruccions que cada programa li demani. Perquè les persones es puguin comunicar amb el microprocessador, s’empra el llenguatge d’alt nivell, el qual permet una comunicació entre la persona i l’ordinador usant un llenguatge més semblant al natural. La majoria de programes són propietat d’algú en concret, normalment de l’empresa on s’ha desenvolupat o de la persona qui l’ha dissenyat. Això és així perquè un programa no deixa de ser una obra, els drets de la qual pertanyen al seu creador. Aquest és qui decideix quin tipus de restriccions aplicar a la seva obra, ja sigui aplicant una llicència de privativa o una de lliure.


PAC 2


El programari privatiu és el conjunt de programes que no comparteixen el seu codi i el seu objectiu és obtenir el màxim lucre amb la seva venda o distribució. D’altra banda, el programari lliure es caracteritza per compartir el codi i permetre que la comunitat el millori aportant idees diferents a les del seu creador.


PAC 2


3. Organització de la informació i jerarquització d’idees (25%)

Descripció: Llegiu el text 1 i feu les activitats següents:

a) El text 1 es presenta sense cap distribució pertinent de la informació en unitats de contingut. Feu la divisió corresponent en paràgrafs.

b) Una vegada realitzada l’activitat anterior, cal que resumiu en una oració el contingut

de cada paràgraf.

Text 1: Paràgraf 1: Mantenir la privacitat a Internet és cada cop més difícil. La privacitat a Internet és la voluntat dels internautes de conservar i de protegir la seva informació personal. Això inclou les dades confidencials i els serveis emprats a la xarxa. Amb una comunitat creixent d’usuaris i la consolidació de l’anomenat web 2.0, les dades de caràcter personal adquireixen valor mercantil i prolifera la vulneració de la privacitat. Paràgraf 2: Alguns serveis web actuen d’excusa per a obtenir dades personals dels internautes. En aquests últims anys, la privacitat i l’anonimat a Internet s’han degradat greument. Les autoritats i les grans organitzacions com els governs i les empreses, mitjançant la xarxa Internet, troben la manera més eficaç d’accedir a les dades de tots els navegants. Les mesures emprades i els objectius finals són diversos: un gran nombre de les aplicacions ofertes a la web són en realitat instruments per extreure informació dels cibernautes a fi de processar-les posteriorment. Paràgraf 3: Llegir els termes d’ús és més important que el que alguns internautes creuen. D’una banda, les empreses transgredeixen el dret a la privacitat amb finalitats comercials. Generalment, presten serveis gratuïts i les persones interessades han d’acceptar els termes d’ús que imposen, però només un percentatge molt baix d’usuaris llegeix totes les condicions i té constància real de les disposicions que estableix l’acord. En aquest punt, les companyies poden establir clàusules abusives amb la privacitat, però no il·lícites, i, com que el client les accepta, no existeix cap impediment legal per abordar la informació personal. Paràgraf 4: Sacrificar privacitat a canvi de seguretat és un dilema. D’una altra banda, els governs, per tal de fer respectar les lleis d’Internet i amb el propòsit de combatre els delictes tecnològics, supervisen i analitzen les dades que transiten per la xarxa per obtenir indicis de delinqüents. Aquesta política de seguretat estableix una vigilància que obliga la policia a revisar el contingut de les transmissions i connexions dels usuaris sospitosos, i posa en risc el dret de la privacitat i l’anonimat. Paràgraf 5: Protegir la intimitat dels internautes garanteix més privacitat a la xarxa. Així doncs, la privacitat és un dret fonamental i les mesures de preservació són imprescindibles. Per tal de protegir la intimitat, els usuaris han d’entendre els nous mecanismes que s’utilitzen avui dia per reunir dades dels internautes i els riscos que suposa la web 2.0. Així mateix, han de tenir coneixement dels mètodes de què disposen per protegir-se’n.

“Protecció de la privacitat a Internet” Treball d’un estudiant (fragment adaptat)


PAC 2


Orientacions: Per fer la divisió del text, cal que tingueu en compte el concepte de paràgraf que

s’explica en l’apartat 1.3 del mòdul 3, com a unitat de contingut i visual. Després, construïu una oració que serveixi com a resum de cada paràgraf. Recordeu que una oració ha de tenir necessàriament un verb en formal personal, al qual s’afegeixen diversos complements.


PAC 2


4. Elaboració d’una conclusió (25%) Descripció: Llegiu el text següent i redacteu un paràgraf de conclusió en el qual arribeu a una

consideració més general.

Text 2: Si fa poc es parlava d’aG per fer referència a l’era abans de Google, ara s’haurà de fer servir aF per parlar d’abans de Facebook o aT, per abans de Twitter. L’abast de les revoltes ciutadanes viscudes darrerament no pot ser analitzat sense tenir en compte l’efecte dinamitzador de les xarxes socials. S’ha passat −per espai de set anys (2004-2011)− dels SMS a les xarxes socials en termes de maquinari i de dispositius mòbils.

A l’actual era post-PC, s’ha passat de tenir perifèrics connectats mitjançant cables (ratolins, mòdems, càmeres web, micròfons, altaveus, teclats, DVD, etc.) a tenir-los o bé integrats o bé sense fils. S’ha fet un camí cap a la compactació, que també ha estat un camí cap a la miniaturització del suport (portàtils, netbooks, tauletes tàctil, telèfons...) i cap a la mobilitat. Estic connectat, ergo existeixo, podria ser la nova reformulació de la màxima cartesiana adaptada al temps actual. Mobilitat i connexió, amb els telèfons al capdavant dels nous dispositius portàtils multifunció (notablement iPhone, Blackberry i Android) són peces fonamentals del nou ordre social.

Els primers cops d’ull als correus electrònics es fan a primera hora del matí, potser encara des del llit; així com també les darreres piulades de les persones que seguim o els darrers apunts (posts) i comentaris al nostre mur de Facebook solen substituir el diari a l’hora de l’esmorzar. És la realitat multiconnectada, més enllà d’horaris. És la realitat 2.0 que, entre altres coses, ha modificat el temps lineal al qual la humanitat estava acostumada. Per exemple, avui en dia no hi ha una aturada d’activitat política durant una jornada de reflexió preelectoral: els candidats que són a Facebook poden anar fent agraïments, etiquetant-se o essent etiquetats en fotografies de campanya pel territori.

LAURA BORRÀS (2011) “Estic connectat, ergo existeixo” (text adaptat) extret de www.ara.cat En definitiva, en els últims set anys s’ha viscut una ràpida evolució de les comunicacions que ha passat de l’ús dels SMS a les xarxes socials. Avui en dia, a l’era post-PC, tothom pot accedir a la xarxa mitjançant l’ús de diversos dispositius, com ara netbooks, mòbils, tauletes, etc. I gràcies a la mobilitat i independència d’aquests aparells tothom pot estar connectat a totes hores, amb la qual cosa es pot afirmar que si algú està connectat, existeix. Orientacions: La conclusió consisteix en una síntesi del que s’ha exposat al text, on es destaca només la

idea principal. També pot incloure una presa de posició sobre el tema o es poden apuntar noves perspectives sobre el que s’ha tractat. La seva extensió sempre depèn de la que tingui el text. Normalment, s’hi introdueix amb connectors textuals com: en conclusió, en definitiva o així doncs.

[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 2

Documents

Transcript of [Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 2