[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 3

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA PER A PROFESSIONALS DE LES TIC

Semestre set11-feb12 Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Prova d’avaluació continuada 3 – PAC3

CCPTIC – PAC 3 set11-feb12 Pàgina 1 de 10 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Jordi Llonch Esteve

Criteris d’avaluació i condicions de lliurament

Data límit de lliurament: 28-11-2011. Cal lliurar la PAC en aquesta data i a la bústia Lliurament i registre d’AC de la vostra aula. A l’hora de presentar-la haureu de reanomenar aquest document d’acord amb el sistema habitual en l’assignatura (Cognom1Cognom2Nom_PAC3_CCPTIC), tot i que, en alguns casos, l’aplicatiu us modificarà automàticament el nom del fitxer i caldrà que deixeu el nom automàtic que us ha assignat.1 Cal desar la solució en un format susceptible de ser marcat i modificat per mitjans informàtics (OpenOffice o Word, per exemple), ja que el consultor farà les correccions sobre aquest document.

Cal ser precís i clar en les respostes, d’acord amb la formulació de cada activitat. Us recordem també que la PAC és un treball estrictament individual i que cada prova implica l’assimilació dels continguts previs. A més, és recomanable llegir atentament l’enunciat i les orientacions que acompanyen cadascuna de les activitats.

Si utilitzeu textos, gràfics o qualsevol altre material que no sigui propi, especialment si empreu informació procedent d’Internet, cal indicar-ne clarament la referència. Altrament, es considerarà com a plagi i la prova serà qualificada amb una “D”.

Enunciat En les pàgines següents, es presenten les quatre activitats que constitueixen la PAC. En cada cas, s’enuncia el títol de l’activitat, s’indica, entre parèntesis, el valor relatiu de l’exercici sobre el conjunt de la PAC i es faciliten els textos de referència i les orientacions per ajudar-vos a redactar les solucions.

1 Per exemple, una estudiant que es digui Núria Costa Masià hauria de lliurar un document amb el nom següent: CostaMasiàNúria_PAC3_CCPTIC.





1. Connectors. Estil cohesionat i segmentat (25%) Descripció: Llegiu atentament els enunciats i feu les activitats següents:

a) Canvieu cada connector assenyalat per un altre de sinònim tenint en compte la relació semàntica que s’hi estableix. Escriviu la solució en blau i entre claudàtors. En cas que hi hagi més d’un connector amb el mateix valor semàntic, heu de proposar alternatives diferents. (10%)

Exemple: Així i tot [malgrat tot], la situació no ha canviat des de llavors.

Text 1: D’entrada [En primer lloc, d’una banda], la realitat de les infraestructures de telecomunicacions a Catalunya encara necessita millores substancials, perquè [a fi que, per tal que] la competitivitat de les empreses no es vegi perjudicada. De fet [En particular, en concret, especialment], aquest problema s’agreuja per la posició de domini de l’operador principal, per algunes decisions preses per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i per l’avenç limitat de les polítiques reguladores, fins i tot en comparació amb les directrius de la Unió Europea. Tanmateix [En segon lloc, d’altra banda], la riquesa del teixit industrial català fa que hi hagi tot un sector de serveis TIC (integradors, consultores, serveis a les empreses...) amb presència de transnacionals i de companyies mitjanes catalanes que, fins al moment, mostra una saludable posició competitiva, resultant de les seves pràctiques innovadores. Tot i això [Però, malgrat tot, de tota manera, sigui com sigui, no obstant això], la seva evolució sembla dependre molt més del comportament de l’economia en general que no pas de l’evolució específica del sector de les telecomunicacions. Així mateix [Tot i amb això, de la mateixa manera, paral·lelament], existeix un conjunt de companyies en el sector de continguts digitals IT amb una dimensió suficient i amb possibilitats de crear efectes d’arrossegament que poden ser la base d’un complex autòcton telecomunicacions-continguts-publicitat-serveis a les empreses que seria més potent si la rica indústria editorial catalana evoluciona amb èxit cap al sector digital. No obstant això, també és un escenari difícil, i més quan els processos en curs de fusions i aliances en el sector audiovisual espanyol poden afectar directament aquest escenari. En definitiva [En conclusió, al cap i a la fi, al capdavall, en resum], a mesura que el sector de telecomunicacions es va reestructurant i van emergint companyies i aliances estratègiques horitzontals i a mesura que [mentre] avança la reestructuració cap al segment dels continguts, es va posant de manifest que actualment a Catalunya no hi ha gaires jugadors de pes internacional (ni en equipaments, ni en operadors ni en continguts). En altres paraules [En definitiva], si [en cas que] no s’avança (s’avanci) cap a polítiques que fomentin l’emprenedoria, afavoreixin estratègies adequades de creixement i promoguin la localització de noves empreses, es farà difícil pensar que Barcelona pugui competir amb molt d’èxit amb altres ciutats informacionals que mostren una clara voluntat de competència global.

(Lladós, Josep; Ribera, Ramon; Garay, Lluís i M. Jesús Martínez (2010). “Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi”, Connectta’t, núm. 21, pàg. 16-19

[Adaptació]).





b) Convertiu les dues oracions de cada apartat en una sola oració a partir del recurs de cohesió lingüística que se us indica en cada cas. (15%)

Orientacions: Per resoldre l’activitat a), és convenient que reviseu els apartats del mòdul 4 on s’explica l’ús i el valor dels connectors. Per resoldre l’activitat b), observeu el predomini d’oracions simples, pròpies de l’expressió poc formal i redacteu oracions més complexes que us permetin condensar la informació i que siguin més pròpies de l’expressió formal. Sintetitzeu, per tant, les estructures amb els diversos procediments de reducció sintàctica.

1. Aposició:

La realitat de les infraestructures de telecomunicacions a Catalunya encara necessita millores substancials perquè la competitivitat de les empreses no es vegi perjudicada. Aquest problema s’agreuja per la posició de domini de l’operador principal.

La realitat de les infraestructures de telecomunicacions a Catalunya, agreujada per la posició de domini de l’operador principal, encara necessita millores substancials perquè la competitivitat de les empreses no es vegi perjudicada.

2. Subordinació:

El proper 20 d’octubre haurien de sortir a l’espai els dos primers satèl·lits operatius d’aquest sistema. El sistema vol acabar amb el monopoli del conegut GPS nord-americà.

El proper 20 d’octubre haurien de sortir a l’espai els dos primers satèl·lits operatius del sistema que vol acabar amb el monopoli del conegut GPS nord-americà.

3. Nominalització:

La informàtica va irrompre en els cercles reduïts d’experts. Després, aquesta disciplina ha anat canviant vertiginosament els seus continguts, objectius, aparells i destinataris.

Després de la irrupció en els cercles reduïts d’experts, la informàtica ha anat canviant vertiginosament els seus continguts objectius, aparells i destinataris.





2. Els signes de puntuació (20 %)

Descripció: Al text 2, hi manquen els signes de puntuació. Afegiu-los-hi.

Nota: Marqueu amb fons groc els signes de puntuació afegits. Modifiqueu les majúscules o minúscules, si el signe ho exigeix.

Text 2: Noms de domini i gestió d’adreces Fins ara s’ha treballat amb adreces IP en Internet, però quan l’usuari navega per la xarxa no usa aquestes adreces, sinó que fa servir noms de domini. La causa d’aquesta manera de procedir és que resulta molt més fàcil recordar, per exemple, www.google.es, que la IP corresponent: 66.102.22.104. El DNS (Domain Name System) és una base de dades distribuïda per diversos ordinadors de tot el món que permet convertir les adreces IP en noms de domini i viceversa. Quan es configuren protocols TCP/IP en la targeta de xarxa cal indicar, també, quines han de ser les adreces IP dels servidors DNS, és a dir, els ordinadors que alberguen la base de dades d’adreces IP que s’han de consultar cada vegada que s’escriu un nom de domini a la barra de vincles del navegador. En l’actualitat, la ICANN (Corporació per a l’Assignació de Noms de Domini en Internet), l’organització encarregada del registre dels nom de domini, es coordina amb els registres delegats que hi ha als diferents països; per exemple, a l’estat espanyol se n’encarrega l’ESNIC.

DIVERSOS AUTORS (2007). Tecnologies 3 ESO. Picanya: Voramar. (Adaptació)

Orientacions: Per resoldre l’activitat, seguiu els criteris del mòdul 5: Tècniques de producció de textos especialitzats (III) i recordeu que els signes gràfics no sempre representen l’entonació oral, sinó que estan subjectes a uns criteris sintàctics i d’organització textual establerts.





3. Els mecanismes de referència i la cohesió lèxica (20%) Descripció: El text 3 presenta problemes de repetició de mots, eviteu-la substituint els

sintagmes subratllats per altres d’equivalents. Escriviu el sintagma substitut en color blau i entre claudàtors al costat del sintagma substituït. Feu els canvis gramaticals necessaris.

Text 3: La informació constitueix, cada vegada més, un actiu fonamental de les empreses. Tant si es denomina l’era de la informació, l’era del coneixement o la tercera era, el cert és que poca gent dubta de rebatre que estem a l’albor d’una nova revolució de la societat. I aquesta nova revolució [aquest canvi radical] no depèn tan sols de la millora que els computadors han produït en els processos, sinó també especialment de la capacitat de generar valor que tenen per si mateixos el tractament i la disposició d’informació [de dades] rellevant (rellevants).

Les empreses utilitzen la informació per a totes i cada una de les seves operacions. Disposar d’informació [de coneixement] rellevant d’un mercat, d’un producte, d’una operació, etc. permet elaborar estratègies de negoci i adquirir avantatges competitius sostenibles enfront dels competidors [rivals] i és, per tant, en l’ésser [dins] mateix de l’empresa [la corporació]. De fet, ja als anys vuitanta, Drucker (1988) va predir que l’organització del segle XXI seria una organització basada [esdevindria una institució fonamentada] en la informació.

Una manera d’entendre el potencial i el repte que representa la informació en la nova era tecnològica és considerar la cadena de valor virtual. Segons la definició que en fan Rayport i Sviokla, la informació pot ser capturada en tots els processos de la cadena de valor i pot ser coordinada al llarg d’aquesta. Tanmateix, també pot ser analitzada i reempaquetada per a construir productes o serveis d’informació o crear noves línies de negoci per a l’empresa. Per exemple, les empreses [companyies] d’assegurances fan una anàlisi dels clients i de les incidències per crear nous productes [serveis] financers. També poden utilitzar la informació per a dirigir-se a nous segments de clients [de consumidors], o per a seleccionar aquells que els són més rendibles. Altres empreses [entitats] del sector financer poden aprofitar el coneixement del client [de l’usuari] per a oferir-li nous productes [articles] d’assegurament que fins ara no oferien, i d’aquesta manera esborrar els límits i separacions tradicionals entre sectors i indústries.

Orientacions: Per resoldre l’activitat, seguiu l’apartat 1.3 La precisió lèxica del mòdul

4: Tècniques de producció de textos especialitzats (II). A més, tingueu en compte les indicacions següents:





a) La inadequació de les repeticions que hem subratllat és causada per la proximitat prèvia o subsegüent a una altra ocurrència del mateix mot (per exemple, informació, revolució, empresa...) o d’un altre mot de la mateixa família lèxica (com ara, és/ésser; competitius/competidors).

b) En fer la substitució, fixeu-vos de no introduir una nova repetició d’algun altre mot ja present en el text original.

c) Heu de tenir present que les paraules que es refereixen a un mateix concepte (i altres mecanismes de referència com els pronoms i les el·lipsis) s’entreteixeixen formant cadenes de coreferència, és a dir, lligams que contribueixen a la cohesió, com vam estudiar al mòdul 1.

d) En aquest sentit, pel que fa a la cohesió lèxica, la situació textual òptima és que no hi hagi dues repeticions consecutives en distàncies breus. Així doncs, podeu adoptar un mateix substitut més d’una vegada, sempre que respecteu el criteri suara esmentat.





4. Redacció d’un text expositivoargumentatiu (35%)

Descripció: Redacteu la introducció (apartat 1) a un treball de divulgació adreçat a un públic no especialitzat, tenint en compte que l’índex de continguts que presentaria seria el que es detalla a continuació. Després, elaboreu la llista amb les referències bibliogràfiques que utilitzaríeu per a fer el treball.

Nota: Perquè el corregim, heu de fer servir entre 200 i 300 paraules (sense comptar-hi la bibliografia) i adequar-vos a les normes de presentació dels textos (justificació, tipografia...).

PROGRAMARI PRIVATIU VS. PROGRAMARI LLIURE

1. Introducció

2. Tipus de programari

2.1. El programari privatiu

2.1. El programari lliure

3. El moviment de programari lliure

3.1. Definició del moviment de programari lliure

3.2. Els antecedents del moviment de programari lliure

3.3. L’expansió del moviment de programari lliure Espai al principi

4. Estudi comparatiu: exemples de programari lliure vs. exemples de programari privatiu

4.1. Open Office, GNU/Linux i Gnome vs. Microsoft Office, MS Windows

4.2. Mozilla vs. Explorer

5. Els avantatges del programari lliure segons els diferents usuaris

5.1. Els avantatges per a l’usuari domèstic

5.2. Els avantatges per a l’empresa privada

5.3. Els avantatges per a l’empresa pública

6. Conclusió

7. Bibliografia





Observacions:

Les indicacions que us donem a continuació pretenen ser una guia per elaborar aquest exercici de producció textual:

a) La introducció ha de motivar i despertar l’interès sobre tot el contingut o un aspecte del treball.

b) S’hi ha d’incloure la justificació del tema del treball i del tractament que se’n farà. Cal, doncs, descriure la situació que l’inspira (raons i aspectes sobre els quals té incidència) i explicar què es pretén amb el treball.

c) Ha de quedar clar, per tant, quins són els objectius del treball i com s’hi desenvoluparan. És a dir, cal explicitar-ne els objectius essencials que es volen assolir i destacar els principals eixos en què s’estructurarà l’escrit.

d) Cal recordar que la finalitat dels textos expositius és transmetre informació de manera clara, ordenada i objectiva, amb un grau de formalitat mitjà que exigeix l’ús de construccions d’impersonalització.

Orientacions: Recordeu que cal planificar el discurs, textualitzar-lo i revisar-lo. En

definitiva, apliqueu el que heu treballat fins ara: l’adequació, la coherència i la cohesió. Us serà útil llegir el mòdul El procés de producció de textos, que us servirà alhora per a la pràctica final. Tingueu en compte també el que s’explicava al mòdul 3 sobre les introduccions dels treballs.

Per a les citacions bibliogràfiques, repasseu bé els criteris que es recullen al mòdul 5 dels materials. També podeu consultar els Criteris lingüístics de la UOC, que se citen en la bibliografia del pla docent:

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html





1. Introducció

Des de la invenció dels ordinadors, que aquests han necessitat una eina mitjançant la

qual les persones s’hi puguin comunicar de manera entenedora. Aquest instrument

s’anomena programari i ha anat evolucionant paral·lelament amb els ordinadors a

mesura que aquests esdevenien més i més complexos.

Així, en aquest treball parlarem, en primer lloc, dels tipus de programari disponibles

avui dia: el privatiu, que disposa de fortes restriccions d’ús, de modificació, de còpia o

de distribució de versions alterades o no; i el lliure, que a diferència del privatiu, permet

usar-lo, modificar-lo, copiar-lo i redistribuir-lo amb modificacions o sense.

En segon lloc, un cop definits aquests dos tipus de programari i per entendre com el

lliure és tant diferent del privatiu, explicarem què és el moviment de programari lliure,

quan i en quin context va sorgir i l’actual expansió que està vivint en múltiples sectors

de la societat.

A continuació, ens fixarem en les diferències existents entre ambdós models mitjançant

la comparació de les suites d’ofimàtica Open Office i Microsoft Office, els sistemes

operatius GNU/Linux i Gnome i Microsoft Windows o els navegadors d’Internet Mozilla

Firefox i Internet Explorer.

Per acabar, exposarem els avantatges que el programari lliure proporciona als diferents

usuaris, com poden ser: el baix preu d’un programa per a l’usuari domèstic, la llibertat

de contractació de serveis de suport que ofereixi la millor relació qualitat/preu per a

l’empresa privada, o la pervivència de les dades quan s’ha de canviar de programari per

a l’empresa pública.





7. Bibliografia

Free Software Foundation, Inc. (2007). La definició de Programari Lliure [en línia].

http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html [data de consulta: 28/11/2011]

Lessig, Lawrence (2004). Free culture. How Big Media Uses Technology and the Law

to Lock Down Culture and Control Creativity. The Penguin Press.

Mas i Hernàndez, Jordi (2003). Programari lliure en el sector públic. [en línia].

http://www.softcatala.org/programari_lliure_en_el_sector_p%C3%BAblic [data de

consulta: 28/11/2011].

Mas i Hernàndez, Jordi (2003). Programari lliure en el sector públic [en línia].

http://www.uoc.edu/dt/20325/index.html [data de consulta: 28/11/2011].

Mas i Hernàndez, Jordi (2006). Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament

sostenible i socialment just. Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Stallman, Richard M. (2002). Free software, free society: Selected Essays of Richard M.

Stallman. GNU Press.

[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 3

Documents

Transcript of [Competència comunicativa per als professionals de les TIC] PAC 3