[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] Pràctica final

Del llibre en paper al llibre digital Competència comunicativa per a professionals de les TIC

JORDI LLONCH ESTEVE

CCPTIC – Pràctica final set11-feb12 Pàgina 1 de 7 Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Índex

1. Introducció ................................................................................................................ 2

2. Llibre en paper .......................................................................................................... 2

2.1 Origen ................................................................................................................. 2

2.2 Concepció............................................................................................................ 3

3. Llibre digital ............................................................................................................. 3

3.1 Origen ................................................................................................................. 3

3.2 Tecnologia ........................................................................................................... 4

4. Convivència del llibre en paper i el llibre digital........................................................ 5

4.1 Està el llibre en paper realment amenaçat pel digital? .......................................... 5

5. Conclusió .................................................................................................................. 6

6. Bibliografia ............................................................................................................... 7


1. Introducció

Des dels principis de la humanitat, l’ésser humà ha tingut la necessitat de deixar

constància de certa informació, amb l’objectiu de transmetre part del seu coneixement a

les generacions venidores perquè aquestes poguessin beneficiar-se de les seves

vivències.

A la prehistòria, els primers homínids ja pintaven les coves amb pintures rupestres per

advertir dels perills del món exterior. Al voltant del cinquè mil·lenni abans de crist, a

Egipte, a Xina i a l’antiga Mesopotàmia els mercaders van inventar un codi pictòric per

portar els comptes de les seves transaccions. Cap al 1000 abans de crist, els fenicis van

inventar el primer alfabet fonètic, el qual esdevingué la base sobre la qual es va crear la

nostra escriptura actual.

A cada època es van emprar símbols i suports diferents, però l’objectiu sempre va ser el

mateix: transmetre coneixement. Actualment, aquesta transmissió de coneixement es du

a terme mitjançant els llibres, un model que està experimentant una forta transformació

des de fa pocs temps.

En aquest treball es farà un viatge per la història dels llibres des dels seus inicis fins a

l’actualitat. Es compararan els llibres tradicionals escrits en paper amb els recents

lectors de llibres electrònics i es valorarà l’impacte que aquests últims poden tenir

davant dels llibres en paper.

2. Llibre en paper

2.1 Origen

Abans de la concepció del llibre com es coneix actualment, format per un conjunt de

papers apilats i protegits per unes tapes, es van emprar altres materials i disposicions.

Tot i que el primer suport on va reposar la paraula escrita va ser la pedra, els primers


materials que poden ésser considerats precursors del paper, a causa de la seva

portabilitat, van ser fulles de palma, metalls, teles i pells i la part interior de l’escorça de

certs arbres. Més tard, es va emprar rajoles d’argila (Assíria, Babilònia, Cnossos) i papir

(Egipte, Grècia i Roma). Amb el sorgiment del cristianisme, a Grècia i a Roma es va

popularitzar l’ús del pergamí escrit a una sola cara, que s’enrotllava com els papirs. Més

endavant, es va començar a escriure en ambdues cares i a presentar els textos escrits en

forma de quaderns plegant els fulls, cosint-los i cobrint-los amb tapes de fusta. Aquest

va ser el naixement del llibre amb la forma amb que es coneix avui dia.

2.2 Concepció

Deixant de banda l’evolució tecnològica que ha viscut el procés de fabricació de llibres

al llarg de la història (com ara la impremta1), hi ha una cosa que ha restat relativament

inalterada des de la invenció del primer llibre: els materials amb els quals s’elaboren els

llibres, paper i tinta. El paper és un suport amb tantes qualitats com inconvenients, ja

que, d’una banda, és barat i fàcil de manipular, però, de l’altra, té una durada limitada i

és poc resistent. La tinta s’impregna sobre el paper i és l’encarregada de representar les

paraules que constitueixen el text. Mitjançant l’òptima combinació d’aquests dos

elements, actualment s’assoleix una resolució de 1200 punts per polzada, una densitat

de píxels prou elevada com per a no distingir els diminuts punts de tinta que formen

cada lletra, la qual cosa permet la lectura de manera còmode, cosa que no ocorre amb

els lectors electrònics, com s’explicarà més endavant.

3. Llibre digital

3.1 Origen

Determinar el naixement del llibre digital és una tasca més senzilla que determinar la

del llibre en paper, ja que la informàtica és una disciplina de la qual se’n té un registre

acurat a causa de la seva invenció recent.

1 La impremta va ser inventada per Johannes Gutenberg el 1440.


El primer llibre digital que es va publicar va ser la declaració d’independència dels

Estats Units. El 1971 Michael S. Hart es va encarregar de transcriure aquest text (que

fins llavors només estava disponible en paper) a un ordinador mentre treballava a la

Universitat d’Illinois. Després d’aquesta fita, Hart va posar en marxa el Projecte

Gutenberg2, una pàgina web d’accés lliure que posava a disposició de tothom llibres

digitals transcrits per ell i per altres voluntaris de manera desinteressada. Cap al 1984,

l’emprenedor Robert Stein va fundar la Voyager Company, empresa que naixia amb

l’objectiu de satisfer una necessitat nova, la venda de llibres en format CD.

Tots aquests llibres es visualitzaven, en els seus inicis, en pantalles d’ordinador molt

arcaiques, les quals no van ser construïdes originalment per a mostrar imatges

estàtiques, així que quan es feia, la imatge pampallugava. Tampoc estaven dissenyades

per a mostrar molta informació, ja que només disposaven de 50 línies horitzontals, una

densitat de píxels massa baixa que resultava en una experiència molt incòmode. Amb

l’avanç de la tecnologia es va arribar a un nivell de refresc de pantalla prou alt i a una

mida de píxels prou baixa perquè visualitzar imatges i text estàtics en una pantalla

esdevingués una experiència més còmode, tot i que encara no s’ha assolit una densitat

equivalent o propera a l’aconseguida en paper.

3.2 Tecnologia

De la mateixa manera que el llibre tradicional, el llibre electrònic requereix un suport on

visualitzar un escrit, és a dir, un dispositiu (que seria l’equivalent al paper en el llibre

tradicional) que mostri el text (que equivaldria a la tinta del llibre tradicional). Avui en

dia, existeix una àmplia varietat de dispositius on visualitzar els llibres digitals, ja siguin

ordinadors de sobretaula, portàtils, dispositius mòbils com telèfons o tauletes o, l’aparell

dissenyat especialment per a aquesta funció, el lector de llibres electrònics.

El precursor del lector de llibres digitals actual va ser el Dynabook, un prototip

dissenyat el 1970 per Alan Kay que mai va ser fabricat per manca de recursos

disponibles en aquell temps. No va ser fins prop de 35 anys més tard que la tecnologia

va esdevenir prou avançada per a portar a terme aquella idea i l’any 2004 Sony, Philips i 2 Avui en dia, la pàgina segueix activa (http://www.gutenberg.org) i disposa de més de 36.000 llibres gratuïts al seu catàleg.


E-Ink es van associar per a fabricar el primer lector digital, el Sony LIBRIe. Aquest va

servir de precedent i tots els lectors que existeixen a l’actualitat n’hereten alguna

característica, ja sigui la mida, la tecnologia emprada o el concepte en sí.

Cal dir que la tecnologia actual en la que es fonamenta el concepte, la tinta electrònica,

encara té força mancances. Una d’elles és que només permet mostrar 16 nivells de gris,

un número insuficient si es compara amb els 256 que pot oferir una impressió en paper.

A més, les empreses productores de tinta electrònica no aposten per a la tecnologia en

color, ja que la inversió necessària per a la seva producció és, encara, massa elevada. Un

altre inconvenient és l’escassa densitat de píxels, de 200 punts per polzada en el millor

dels casos, que recau en una experiència no gaire agradable si es compara amb els 1200

que aconsegueix la impressió tradicional en paper.

4. Convivència del llibre en paper i el llibre digital

Durant els últims cinc anys ha aparegut al mercat una gran oferta de lectors de llibres

digitals i la majoria d’editorials i llibreries ja venen, amb certa reticència, llibres en

format electrònic.

4.1 Està el llibre en paper realment amenaçat pel digital?

El pensament més tradicional (compartit per les editorials) pronostica que el negoci del

llibre en paper acabarà essent engolit pel del digital, reportant enormes pèrdues a la

indústria. Però si s’analitza més acuradament l’impacte que ha tingut el llibre digital a la

societat durant aquests cinc anys de convivència sembla ser que aquesta percepció es

troba una mica alterada per la por a un canvi de model de la indústria.

L’observació del comportament de la incidència de noves tecnologies als mitjans de

comunicació i entreteniment en sectors paral·lels al del llibre demostren tot el contrari:

de la mateixa manera que la televisió no va matar la ràdio, ni les descàrregues de

música, els concerts; el llibre electrònic no acabarà amb la vida del llibre tradicional.


Aquesta situació es coneix com a llei de Riepl3, que afirma que els nous models sorgits

de l’aplicació de les noves tecnologies als mitjans de comunicació o d’entreteniment

mai suplantaran els models existents ni les seves tendències d’ús, sinó que els dos

models convergiran, proveint solucions per a un nou mercat que havia estat insatisfet

fins aleshores.

5. Conclusió

Després d’analitzar l’origen del llibre, tant en paper com el digital, i definir-ne la seva

funció principal, queda demostrat que aquest és un objecte necessari per al

desenvolupament de qualsevol societat i que no es veu afectat negativament pel canvi

tecnològic, sinó tot el contrari, ja que mitjançant la introducció del llibre digital, es crea

una convergència dels dos models satisfent dues necessitats diferents.

Tot i així, crec que la implementació massiva dels lectors de llibres electrònics no es

durà a terme fins que se solucionin aspectes com la capacitat de reproduir escales de

grisos i de color similars a la realitat, o ésser accessibles econòmicament, de manera que

la inversió inicial es vegi compensada en un futur no gaire llunyà, ja que, normalment,

la tecnologia avança tan ràpidament, que les versions antigues, encara funcionals,

queden obsoletes amb la introducció de noves versions amb noves funcionalitats.

3 La llei de Riepl és una hipòtesi formulada per Wolfgang Riepl el 1913 mentre treballava al diari més gran de Nuremberg.


6. Bibliografia

Agustí Montal i Costa. (1999). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia

Catalana

Anònim. (2011). “Homo ludens. Why video games will be an enduring success”. The

Economist (vol. 401, núm. 8763, pàg. 12).

Dahl, Svend. (1982). Historia del libro. Madrid: Alianza

Darnton, Robert, The Case for Books: Past, Present and Future, New York, Public

Affairs, 2009.

Doctorow, Cory (2004). Ebooks: Neither E, Nor Books. O’Reilly Emerging

Technologies Conference

eBookReaderGuide. (2011). Top Ebook Readers Compared. [en línia]

http://www.ebookreaderguide.com/top-5-ebook-readers-compared/ [data de consulta:

22/12/2011]

Lynch, Clifford (2001). The Battle to Define the Future of the Book in the Digital

World. [en línia]

http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/864/773 [data de

consulta: 22/12/2011]

Pilato, Fabrizio (2004). Sony LIBRIe – The first ever E-Ink e-Book Reader. [en línia].

http://www.mobilemag.com/2004/03/25/sony-librie-the-first-ever-e-ink-e-book-reader/

[data de consulta: 22/12/2011]

[Competència comunicativa per als professionals de les TIC] Pràctica final

Documents

Transcript of [Competència comunicativa per als professionals de les TIC] Pràctica final