Competències lingüístiques Aprendre CCSS:

Parlar, llegir i escriure

DOLORS QUINQUER 2010-2011

• Molts alumnes arriben a la secundària amb mancances per llegir comprensivament i per escriure.

• Alguns (massa) alumnes acaben l’ESOsense assumir un nivell de competència lingüística suficient per seguir aprenent.

• A molts instituts hi ha força alumnes amb poc domini del català.

Dolors Quinquer

- 1998: Jaume Jorba i altres: “Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament / aprenentatge des de les àrees curriculars”, ICE de la UAB.

- 2004-2005: Departament d’Educació: “Aprendre ciències socials i experimentals. Parlar, escoltar, llegir i escriure”.

- 2006: LOE Currículum basat en competències bàsiques.

- 2010-2011: Darrera versió del curs: “Les competències comunicatives (i audiovisuals) aplicades a les àrees curriculars”.

Dolors Quinquer

El món canvia...

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

La societat canvia...

L’ensenyament...

Pregunta d’una prova de coneixements

• Què és un huracà?

• Per què es produeix?

• Quines zones de la terra són assolades periòdicament per huracans?

• Ciclons, tifons, tempestes tropicals. Quina relació tenen amb els huracans?

Dolors Quinquer

Pregunta d’una prova basada en

les competències

1) Comenta la imatge de satèl·lit:

Dolors Quinquer

Pregunta d’una prova basada en

les competències

2) A més d’huracans, hi ha altres catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, erupcions de volcans, etc.)

Si haguessis d’estudiar el terratrèmol que va destruir Port Príncep (Haití) el 12.01.2010, com ho faries?

Dolors Quinquer

En el segon cas, quines són les

demandes de las preguntes?

- Domini de conceptes complexos, generals i abstractes

- Aplicació d’aquests conceptes a una situació nova, diferent d’allò fet a classe.

- Redacció d’un text explicatiu

- Comprensió de les demandes d’una tasca no feta abans, planificació de l’acció per resoldre la qüestióplantejada.

Dolors Quinquer

Per transferir allò que s’ha après a noves situacions…, cal fer atenció als conceptes clau, i passar per l'abstracció

Dolors Quinquer

No és el mateix aprendre informacions que aprendre coneixements que desenvolupin competències

“La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles es basa en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)

Posa èmfasi en la funcionalitat dels coneixements, en el fet d’utilitzar-los

Definició de competència

Dolors Quinquer

Competències?

Dolors Quinquer

Treball per competències

Incrementarl`ús de TIC

Potenciar la comunicació

Fomentar la cooperació i la interacció

Promoure l’autoregulació i l’autonomia

Dolors Quinquer

Per on començar?

PARLAR CCSS

Deixant-los

parlar, compartir,

consensuar,

argumentar

S’aprèn amb altres

Parlant en públic

(exposicions formals)

Dolors Quinquer

APRENDRE ÉS UN ACTE DE COMUNICACIÓ

Ajudant un

company/a

LLEGIR CCSS

Llegir e

n pare

lla

Llegir e

n grup

Llegir a

totes

les àre

es

Llegir m

és

Llegir cr

íticamen

t

Dolors Quinquer

ESCRIURE CCSS

DESCRI

URE, DE

FINIR,

EXPLIC

AR, JUS

TIFICA

R,

ARGUM

ENTAR

Dolors Quinquer

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: COMPRENSIÓ DEL VOCABULARI

“Un rasloqui xiuxiueja la mescra. Els altres esperen darrera la jofra. Quan la jofra cau, el rasloqui compta les mescres i xamfra ràpidament”

El lèxic esdevé el problema:

Moltes paraules desconegudes, tot i que la sintaxi és correcta, també els verbs, els articles, etc.

Potser podrien contestar preguntes: Què fa un rasloqui quan la jofra cau?

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: “MODELS MENTALS”

“Ell va deixar 12 € a la taquilla. Ella volia donar-li 5 €, però ell no va voler. Quan van ser dins, ella va portar una bossa gran amb crispetes”

Cal tenir referents, un esquema, un patró, un model on encaixar aquesta situació

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS CIENTÍFICS

Text: El so i la llum

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS REFERENTS CULTURALS

La Primavera (a geografia)

L’alumnat parteix dels referents quotidians, els costa molt utilitzar els de la ciència

LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS QUOTIDIANS

En el context En el context cientcientííficfic cada paraula tcada paraula téé un significat que un significat que sovint sovint éés diferent al del context quotidis diferent al del context quotidiàà

F = m F = m ·· aa

context científiccontext quotidià (molts significats

diferents )��Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa

��ForForçça Bara Barçça a

��Els senyors feudals utilitzaven la forEls senyors feudals utilitzaven la forççaa

��Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa

��Tinc forTinc forççaa

��Faig forFaig forççaa

��Menjar dMenjar dóóna forna forççaa

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: POLISÈMIA

Llavors...., llavorsreforça

afavoreix

(Ús del subjuntiu i del condicional)

(confonen causes i conseqüències…)

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS CONNECTORS (AJUDEN A ESTABLIR

RELACIONS COMPLEXES)

Llavors..., llavors

Si....., aleshores..... pensament hipotètic

pensament lineal

pensament causalJa que...., perquè.....afavoreix

� L’alumnat no entén els textos perquè no sap llegir o perquè no coneix els continguts?

�Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu ...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?

�Cal ensenyar llengua a les classes de ciències, d’història o de matemàtiques?

LA LLENGUA I LES ÀREES CURRICULARS

Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc

CADA DISCIPLINA TÉ EL SEU “PATRÓLINGÜÍSTIC”

Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc

�El llenguatge és l’instrument mediador de l’aprenentatge per excel·lència

� El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)

� La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classes de les altres àrees, sinó la d’aprendre aquestes àrees… però no hi ha dubte que també s’aprèn llengua.

“Parlar ciència significa molt més. Vol dir fer ciència”

Lemke (1993)

Dolors Quinquer

“els aprenentatges, per ser útils, han de ser transferibles, és a dir, han d’estar disponibles per acarar la complexitat de les situacions que han d’afrontar les persones al llarg de la vida”

P. Perrenoud (Construire des compétences des l’école, 1997)

La transferencia

EUROPA D’ENTREGUERRES: TRES PROJECTES

1. Revolució : comunisme (URSS) i anarquisme (Estat espanyol)

2. Projecte autoritari : dictadures i feixismes

3. Reformisme liberal : millorar les condicions de vida dels obrers (Suècia)

Manifestació. França 1936 (època del Front Popular)

ESPANYA: ESCENARI DE LA CONFRONTACIÓ

1) Projecte democràtic de la República; 2) Revolució anarquista; 3) Projecte autoritari de la dreta que imposa el Franquisme

“Franquisme des de l’aula”. Cèlia Cañellas

LA PREGUNTA: EL RÈGIM DE FRANCO VA SER FEIXISTA?

La professora volia que els seus alumnes de 4t ESO adquirissin coneixements bàsics sobre la confrontació entre feixisme, liberalisme i comunisme a l’etapa d’entreguerres i podessin situar en el seu context el que anomena “l’anomalia del règim franquista” (que perviu fins a 1975)

Mètode: Història oral com a recurs didàctic

Conclusions dels alumnes

ALGUNS TRETS RELLEVANTS DELS FEIXISMES■ ÀMBIT IDEOLÒGIC: Anticomunisme, antiliberalisme, nacionalisme extremat, legitimació de la violència, racisme, antiracionalisme...

■ ÀMBIT ORGANITZATIU: líder carismàtic, dissolució de tots els partits, menys el “partit únic”

■ ÀMBIT POLÍTIC: l’Estat ho controla tot, expansionisme territorial

■ ÀMBIT ESTÈTIC: ús de símbols i rituals, gust per l’escenografia, ús propagandístic dels mitjans de comunicacióde massa (ràdio, cinema, premsa)

■ ÀMBIT CULTURAL: exaltació de la joventut, de la virilitat, de l’esperit guerrer...

Es presenta com una “tercera via” entre el liberalisme i el comunisme. Atrau les classes mitjanes

Aprendre un concepteSegons B.M. Bart:“La determination et l’apprentissage des concepts” (1993)“Aprender a pensar, pensar en aprender” (1994)

implica:

• Reconèixer la paraula que el designa• Identificar-ne els atributs essencials • Generar exemples i contraexemples• Aplicar-lo a altres situacions

Dolors Quinquer

Un concepte és:

Una paraula

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Una etiqueta

Uns atributs

Uns exemples

Dolors Quinquer

Fase preparatòria : Fer-lo accessible, contextualitzar-lo

•Aprenem quan manipulem, quan pensem sobre les nostres idees, quan les explicitem...

Fase de construcciónegociada del significat : Exploració, clarificacions, diferenciació d’altres propers, abstracció

•Interactuem amb iguals, amb professor/a, amb materials didàctics•Revisem les idees inicials i les enriquim

Fase de transferència:Exemples i contraexemples, aplicació a d’altres contextos

•Podem utilitzar- lo en noves situacions, definir-lo...

Aprendre un concepte

Dolors Quinquer

I com que les paraules són les que conserven i transmeten les idees, resulta que no es pot perfeccionar la Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que fossin els fets, per molt justes les idees que els van originar, només transmetríem impressions falses si no disposéssim de les expressions exactes per anomenar-los”

A. Lavoisier

Tractat elemental de Química , 1789

• Reflexió sobre com fem llegir a la secundària• Fonamentació, procediment lector• Criteris per escollir textos adequats• Estratègies per al professorat per ajudar a fer

lectors experts• Lectura cooperativa• Llegir en parella• Lectura crítica• Preguntes literals, inferencials, avaluatives i

creatives. • Etc.

LLEGIR: CONTINGUTS

lector text

activitat

context socio-cultural

Llegir: Elements implicats

Estructura

Volum d’informació

Lèxic

Connectors

Coneixements previs que requereix

Habilitats:AtencióMemòriaCapacitatd’anàlisi

Motivacions:MotivacióAutoestimaExperiència

ConeixementsVocabulariConeixement tema i del monTipologia textualCompetències lectores

Propòsit clar

Útil per motivar, informar, sistematitzar

Conseqüències: plaents, d’aprenentatge

++

+

Llegir un text

Abans de llegir Mentre llegim Després de llegir

•Definir el propòsit de lectura

•Contextualitzar el text

•Activar idees prèvies

•Formular hipòtesis

•Clarificar el lèxic desconegut

•Confirmar les hipòtesis prèvies

•Entendre l’estructura

•Identificar quèés essencial

•Valorar críticament la informació

•Reorganitzar el coneixement a la llum de la nova informació

•Reflexionar sobre l’estratègia seguida per llegir

LECTURA CRÍTICA

Dolors Quinquer

• Llegir les línies (comprensió literal del text)

• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les inferències)

• Llegir darrera les línies (la intenció, el punt de vista de l’autor, la ideologia…)

D. Cassany, 2006

LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANS

La conversa, un privilegi

BONES PREGUNTES

• per dialogar, conversar sobre ciències socials, experimentals o altres matèries

• obertes (més que tancades)

• productives (més reproductives)

• sobre qüestions clau

• orientades a prendre decisions

• contextualitzades

• integrades en el cicle d’aprenentatge

Dolors Quinquer

EXPOSICIONS ORALS

Dolors Quinquer

HABILITAT COGNITIVESanalitzar comparar, classificar, identificar, interpretar,

inferir, deduir, transferir, valorar, operar...

descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar

descriptiu instructiuexplicatiunarratiu argumentati u

TIPOLOGIA DE TEXTOS (produïts oralment o per escrit) )

Activen -reclamen

activan-

reclamen

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTICAS

Dolors Quinquer

La tipologia textual (p.ex. Adam, 1985) pot ser una eina per a l’aprenentatge des de totes les àrees, ja que permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc. que amb tanta freqüència s’utilitzen en les CCSS i en altres àrees

Dolors Quinquer

HABILITATS COGNITIVOLINGHABILITATS COGNITIVOLINGÜÍÜÍSTIQUESSTIQUES

Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. de l’objecte o del fenomen

DESCRIURE

Produir raons o arguments... en relació al corpus de coneixement (teoria)

Produir raons o arguments... amb la finalitat de

convèncer

JUSTIFICAR

ARGUMENTAR

EXPLICAR

Produir raons o arguments... Establir relacions entre

raons i arguments...

Dolors Quinquer

És una bona manera per aprendre a

escoltar, a discutir, a consensuar i a

explorar alternatives, a través del diàleg i el

respecte.

Com el podria convèncer?

Quines alternatives hi ha?

Jo crec que..

.

Potser tens raó...Jo diria que...

ARGUMENTAR

Dolors Quinquer

APRENDRE A ARGUMENTARAPRENDRE A ARGUMENTAR

Demanda:

Prop de Berga les autoritats volen legalitzar un abocador fins ara il·legal. Aquest fet ha suscitat el descontent de moltes persones de la comarca que creuen que no és un lloc adequat per a un abocador i que s’hauria de prohibir, però els fan falta arguments sòlids, basats amb raons científiques.

Aquesta serà la vostra tasca: cercar les raons en les quals basar un text argumentatiu.

Dolors Quinquer

Què és un argument?

• Un argument:

Raons que siguin acceptables,

pertinents i fortes.

Raons capaces de resistir contraarguments(basades en la ciència)

• Una evidència:

Argument comprovat científicament

Dolors Quinquer

Proposta per ensenyar lProposta per ensenyar l’’alumnat a alumnat a argumentar cientargumentar cientííficamentficament

argumentaciargumentaci óó

perquè

Justificació

Fonamentaciója que

per tant

Proarg.però

NUS ARGUMENTATIU

Contraarg.

perquè

Fonamentaciója que

Justificació

Conclusió

en conclusió

Fets, dades

Dolors Quinquer

Treball per competències

Incrementarl’ús de TIC

Potenciar la comunicació

Fomentar la cooperació i la interacció

Promoure l’autoregulació i l’autonomia

Dolors Quinquer

Informació vs Coneixement

Escoltar 5%

Llegir 10%

Escoltar i veure (audiovisual) 20%

Discussió / diàleg 50%

Fer 75%

Explicar-ho a un altre 90%

Taxa de retenció:

Font. National Trainnig Laboratories Institute (USA)

Dolors Quinquer 2010

Transmissió i reproducció del coneixement

Construcciócompartida del coneixement

Dolors Quinquer 2010

parlar

cooperardiscutir

Procesar informació

Entendre la demanda

Planificar-se

MÈTODES INTERACTIUS I COOPERATIUS

Dolors Quinquer 2010

• Vaig escoltar i ho he oblidat

• Ho vaig fer i ho recordo

• Ho he explicat i ho he après

Mètodes int

eractius: Ca

sos, ABP, re

cerques,

projectes, s

imulacions...

Aprenem fent,

cooperant

amb altres

Dolors Quinquer

Slavin, 1990; Johnson, Johnson, Stanne, 2000; Johnson; Johnson, 2000, autors d’estudis que avalen la superioritat de

l’aprenentatge cooperatiu

Canvi metodològic i en la gestiósocial de l’aula

Dolors Quinquer

Avantatges de la cooperació

Aprenentatge cooperatiu

Acceptaciódels altres

Autoestima

Motivació

Transferència

Prevenció

conflictes

Professionalització

Habilitatssocials

Habilitats lingüístiques

Dolors Quinquer

La interacció entre iguals ....

“La interacció entre iguals és la qüestióclau, la responsable de la quantitat i la qualitat dels aprenentatges”

(A. Ovejero, 2002)

Una certa heterogeneïtat en la composició de l’equip de treball afavoreix la interacció

Dolors Quinquer

La interacció entre iguals...

“Quan un alumne ajuda un altre aprèn i qui rep l’ajut també”

Dolors Quinquer

• "WebQuest• Moodle

• Cercar a internet

Dolors Quinquer

“La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al pensament. El pensament no s’expressa simplement en paraules, sinóque existeix a través d’elles”

L.S. Vigotski

“Pensament i llenguatge”, 1985

Per acabar….

“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”

L. Wittgenstein

“Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars”

http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/materials/cursos_formacio/ccac/materials/index.html

Objectius del curs

• Promoure el desenvolupament d’habilitats lingüístiques des de les CCSS amb la finalitat d’afavorir la comunicació i la construcció del coneixement.

• Impulsar canvis metodològics que millorin la comunicació professorat/alumnat i entre l’alumnat, especialment amb l’ús de mètodes actius i cooperatius.

• Implicar el professorat en el procés de reflexió i millora de la pràctica docent.

• Potenciar l’èxit escolar i el creixement personal de l’alumnat.