COMPLEMENT INDIRECTE

EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL COMPLEMENT INDIRECTE

Definició

Complement verbal que expressa la persona o l’objecte que rep la conseqüència de lasignificació del verb. (Termcat)

Complement verbal introduït per la preposició a, que expressa el destinatari ol’experimentador de la situació designada pel verb. (DIEC)

Opcions d’identificació

Respon a la pregunta (per) a qui? (Ho he dut per a tu) i si es passa a passiva no pot fer de subjecte (T’he escrit – tu has estat escrit per mi -?-)

Normalment es pot substituir pel pronom li, canviant a tercera persona: He dut un llibre per a tu – He dut un llibre per a ell – li he dut un llibre

Llevat de pocs casos, la majoria de verbs en poden prescindir: He escrit una carta (a…) En canvi, n’hi ha alguns que només admeten complement indirecte (a banda de circumstancials), i no admeten complement directe, per la qual cosa cal anar en compte de no confondre’ls: Ha pegat a la seva filla / Li ha pegat / Telefona-li

Estructures

01. a/per a + nom o sintagma nominal: Van comprar un llibre per al seu fill (… al seu fill)

02. pronom: Li van comprar un llibre / M’han comprat un llibre

03. a/per a + oració subordinada substantiva de relatiu: He comprat el llibre per a qui esporti bé.

Substitució pronominal

1. em, et, li, es, ens, us, els (Cal recordar que li es canvia per hi en determinades combinacions de pronoms febles)

S’ha d’anar en compte amb l’anomenat datiu d’interès, un complement indirecte que només existeix com a pronom: el nen m’ha suspès les mates.

ATENCIÓ

Cal vigilar perquè a vegades es pot confondre amb un circumstancial: Ho hem comprat per al sopar de demà / He escrit una carta al diari (CI? CCLl? CCDest?)

A vegades es parla de complements indirectes de cosa més que no pas de circumstancials de lloc o de destinació.

També és difícil de destriar casos com aquest: Va clavar el punyal a l’esquena del lladre (“Hi”, “li”?)

(Li va clavar el punyal a l’esquena: observem que mentre que del lladre no és altra cosa que un simple complement del nom esquena, quan el substituïm per un pronom feble ens surt el pronom li, i funciona, de fet, com un complement indirecte, però no ho és.

Aquest cas és semblant al següent, molt habitual en català: No sé pas què li volen / Li és amic (no sé què volen D’ELL / és amic SEU).

Aquí també el pronom de complement indirecte li substitueix un complement que no és indirecte.

Finalment, fixem-nos en aquest cas:

Aquesta comanda és per a ell. Té tot l’aspecte d’uncomplement indirecte (preposició, destinació…), però funciona a tots els efectes com un atribut.

Compareu amb: aquesta comanda l’han duta per a ell, que, pel sol fet de comptar amb un verb predicatiu, i no atributiu, ja es comporta com a complement indirecte amb tots els drets.

El mateix complement, en cadascun d’aquests dos casos, tindria pronoms ben diferents: Ho és (per a ell) / li han dut (per a ell).

Identifica els complements indirectes

He comprat un clavell per a tu / De petita, la Monique no ens menjava gens /Això serà per a qui arribi primer / M’has buidat el cor / M’agrada menjar molt / A qui arribi primer li donarem unpremi / A qui li dius poca-solta, tu, a mi? / No vol donar-nos la pasta / Porta els diners a la mare;porta-li els diners; porta’ls a la mare; porta’ls-hi /Finalment, va portar-los-hi.

Digues la funció del mot, sintagma, oració o pronom subratllats.

Explicaré els fets a qui m’ho demani /Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani

Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau / Ho explicaré a tothom / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau. / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau.