Composició IV Wassily Kandinsky

Documentació de l’obra

Títol: Composició IV o Batalla. Autor: Wassili Kandinsky (1866 – 1944). Cronologia: 1911. Estil: art abstracte. Tècnica: oli. Suport: tela. Tema: lluita entre cavallers Dimensions: 159 cm x 250 cm.

Localització actual: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen, Düsseldorf.

Wassily Kandinsky està considerat el pioner en la creació de l’art abstracte. Després d’abandonar una carrera prometedora d’advocat, Kandinsky es va traslladar a Munic, a l’edat de 30 anys, per començar una trajectòria artística d’èxit. Cofundador amb Frank Marz del grup expressionista Der Blaue Reiter l’any 1911, va arribar a l’abstracció en una data no gaire precisa, entre el 1910 i el 1913, amb la creació de la primera aquarel·la abstracta. El començament de la Primera Guerra Mundial el va dur a exiliar-se a Moscou. L’any 1921 tornà a Alemanya, on entre els anys 1922 i 1933 va exercir com a professor de la Bauhaus i va desenvolupar en la seva obra un estil abstracte de tendència geomètrica. La pressió del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a París, on va desenvolupar una obra pròxima al Surrealisme. La revolució pictòrica que va iniciar Kandinsky també va tenir la seva versió teòrica en los llibres: De l’espiritual en l’art (1912) i Punt i línia damunt el pla (1926)

Context històric

Durant el darrer terç del segle xix i els primers anys del xx es va viure una etapa de pau, marcada pel progrés dels països industrialitzats amb la segona Revolució Industrial. Nous invents (l’automòbil, el telèfon, la ràdio, l’electricitat...) van portar a l’eufòria una societat que en plena Belle Époque no es feia ressò de la injusta explotació dels imperis colonials per les grans potències europees. La venda de productes manufacturats cars i la compra de primeres matèries barates van comportar un benestar que aviat van desitjar les altres grans potències. La competència per les colònies generà friccions, que constituïren una de les causes

d’enfrontament en la Primera Guerra Mundial.

Al mateix temps, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans iniciaren una etapa que es conegué amb el nom de «pau armada». Durant aquest període, els estats europeus van invertir enormes sumes de diners en una cursa d’armaments de la qual ja s’intuïa el final. La por i l’odi propiciaren les aliances militars: el 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. El 1907, França, Rússia i la Gran Bretanya van constituir la Triple Entesa. Els blocs contendents, doncs, ja estaven formats; només calgué l’incident del 8 de juny de 1914 –l’assassinat de l’hereu de l’Imperi austrohongarès,

Francesc Ferran, i la seva esposa, durant una visita a Sarajevo– per desencadenar el sistema de coalicions i iniciar la guerra.

Anàlisi formal Elements plàstics

En Composició IV, el color i la línia es distribueixen lliurement per tota la tela de la mateixa manera que les notes musicals s’expandeixen per l’aire, i, com aquestes, simulen ritmes, harmonies i tensions que apel·len a la sensibilitat de l’espectador. Kandinsky fa servir estímuls cromàtics amb la finalitat de provocar reaccions psicològiques, és a dir, amb intenció de suscitar sensacions mitjançant un ús determinat dels colors.

El 1926, el pintor va publicar el llibre Punt i línia sobre el pla, en què examina els elements geomètrics fonamentals: el punt, la línia i la superfície. Va definir el punt com «l’únic vincle entre el silenci i la paraula», «una cosa continguda en si mateixa, plena de possibilitats tant en la natura com en la pintura». La seva flexibilitat el converteix en la forma perfecta, a partir de la

qual es generen totes les altres formes geomètriques. Quan creix o es posa en moviment no fa sinó participar en la gènesi de l’estructura, cosa que es pot interpretar com una al·lusió a l’ordre còsmic de la natura. La línia no és més que un conjunt infinit de punts, que en una composició pictòrica podrà assolir formes diferents.

No fou fins més endavant que el pintor s’interessà pel cercle, que considerava «un vincle amb el cosmos».

Anàlisi formal Composició

Hi ha qui ha interpretat aquesta obra de Kandinsky com una lluita de cavallers al costat d’una muntanya coronada per un castell. Ara bé, l’únic element que s’hi pot reconèixer amb claredat és un arc de Sant Martí. La resta és un caos aparent, que respon a un ordre interior. L’autor féu servir, en diferents ocasions, el símbol del genet (relacionat amb l’interès per les figures medievals) per representar la tensió i la lluita

entre el bé i el mal, i el va identificar amb el color blau. En Composició IV sembla que també es resol una tensió entre el caràcter «lluminós i despreocupat» del groc i el «celestial i profund» del blau.

En aquesta lluita, l’esperit triomfa sobre la matèria i el que és abstracte triomfa sobre el que és figuratiu.

Anàlisi formal Estil

Entre el 1910 i el 1917, molts corrents de les primeres avantguardes desembocaren en l’abstracció, és a dir, en un tipus d’art que reivindicava la total autonomia de l’obra respecte de la percepció dels objectes del món sensible. L’abstracció no és un moviment únic, ni posseeix un programa estètic comú als diferents artistes, sinó que esdevé el punt d’arribada de tendències diferents.

Aquesta revolució es començava ja a intuir en l’obra de pintors postimpressionistes, com ara Vincent van Gogh, Paul Gauguin o Paul Cézanne. Kandinsky, considerat el pare de l’abstracció lírica, va ser un dels primers artistes del segle xx que formularen l’abstracció pictòrica. El seu quadre Primera aquarel·la abstracta (1910) obrí un camí artístic

revolucionari. El 1895, amb motiu de l’exposició dels impressionistes a Moscou, es va sentir fascinat pel quadre Els pallers, de Monet. Fent-hi referència, va escriure: «Va sorgir en mi el primer dubte respecte de la importància de l’objecte com a element necessari del quadre». L’any següent es va

traslladar a Munic per començar la seva trajectòria vital com a pintor.

Primera aquarel·la abstracta, (1910)

Anàlisi formal Estil

Entre el 1907 i el 1910, Kandinsky evolucionà en la utilització dels colors fins a convertir els paisatges en simples taques d’un cromatisme exuberant. En 1911-1912 va impulsar, amb el seu amic Franz Marc, la creació de Der Blaue Reiter (‘El genet blau’), un moviment efímer que, malgrat tot, va organitzar dues exposicions amb figures com Braque, Picasso, Derain, Roualt, De Vlaminck, Van Dongen,

Delaunay, etc. La cerca de l’espiritualitat a través de la pintura va esdevenir per a Kandinsky el centre del seu univers particular.

Moltes de les seves reflexions estan recollides en llibres (Sobre el que és espiritual en l’art, Mirada retrospectiva), però també les va difondre mitjançant la seva tasca de professor a la Bauhaus, a partir del 1922.

Anàlisi formal Estil

Kandinsky rebé diverses influències, que mediatitzen l’evolució de la seva obra: q  Les arts decoratives de la cultura popular russa, amb

la variació de formes i colors. q  La sensació experimentada en una representació de

Lohengrin, de Wagner, al Teatre Bolxoi de Moscou.

Afirma: «Em semblava tenir al davant tots els meus colors. Davant meu es formaven línies desordenades, gairebé absurdes». A partir de llavors, arriba a la conclusió que la musicalitat del conjunt s’origina tant en els acords cromàtics com en la línia que recorre tota l’obra.

q  Els grans descobriments científics, el més important dels quals potser va ser el de la divisibilitat de l’àtom.

q  L’accés a textos ocultistes i teosòfics.

Composició VII (1913)

Interpretació Contingut i significat

L’extensa producció de Kandinsky es divideix en: Composicions, Improvisacions i Impressions. L’activitat creadora de l’artista és determinada per dos aspectes fonamentals: la intuïció poètica i la capacitat de deducció intel·lectual.

En els seus estudis d’aprofundiment científic encaminats a descobrir els mecanismes més ocults de la pintura, va recórrer fins i tot a les matemàtiques. Les seves troballes foren les responsables de les variacions estilístiques i formals que experimentà la seva obra al llarg de la seva vida.

La pintura de Kandinsky, plena de valors, respon a una «necessitat interior» de transmetre sensacions, sentiments i emocions.

Groc, vermell i blau (1926)

Interpretació Funció

L’obra d’aquest autor esdevé un lent procés interior, que portarà l’espectador de l’art abstracte a una total identificació amb el quadre. Segons l’artista, l’ésser humà no es podrà alliberar del materialisme imperant si no es dota l’art d’una finalitat espiritual que depassi la funció imitativa que generalment li ha

estat atribuïda.

En la consecució de la pintura abstracta Kandinsky va rebre una gran influència de la música. Gran coneixedor d’aquest art, el pintor rus hi va saber veure la llibertat creativa de què gaudien els compositors a l’hora de crear les seves melodies, una cosa que, en canvi, estava prohibida a la pintura. Aquest pensament va fer que Kandinsky es convencés que

allò important no era el tema, sinó l’harmonia pictòrica dels seus dos elements bàsics: els colors i les línies.

Cercles en un cercle (1923)

Extret de: CROSAS,J. Història de l’Art. Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010 TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009