•

Compra el Race Pack de Agfa y consigue GRATISlas motos del Mundial en miniatura.Tienes 4 distintas para elegir.

Si quieres una Yamaha Aerox Checa. rellena el cup6n qua ancontrarís en al interiordel pack. envia lo a Agfa al Apartado de Correos 98.011-08088 da Barcalona y... ¡participaen el sorteo de 7 fantísticas motos!

Y si aón quieres más sorpresas. bóscalas en la revista SOLOMOTO.

BarcelonaMembre de

UICNUnIÓ Internacional per a la Conservació

de la Natura

~.WWF

I.U.D.Z.GThe WorldZoo

Orgarusation

A:;OCIOClón lbênco de Zoos y Ac corros

Participants en programes europeus dereproduccró d'espècies en captivitat

ZOO DE BARCELONA

PresidentJordi Portabella

Director gerentEsteve Tomàs

Director tècnicFerran Costa

Director administratiuJosep M. Deulofeu

Edi rada per:SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la CI utadella, s/n08003 BARCELONA

Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 221 38 53E-mall· zoobarna@mail cinet.es

wwwzoobarcelona.com

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de redaccióM Josep Vrrgos

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàlia Bohigas,Rafael Cebrián, Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez, Josep-Lluís Melero

FotografiaArxIU Zoo, JCR,

Firo-Foto,Age-Forosrock

ProduccióJosep Vives

PublicitatNUrIa Rulduà61643 5772

Realització i coordinacióQuasar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez BOJ, SA

ZOOCLUBParc de la Ciutadella, s/n

08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 86zooclub@mail.cinet.es

Dipòsit legal:B-30671-98

EI Parc Zoològic de Barcelonano es fa responsable de les opinions

exposades pels seus diversos col-laboradors

Prolubrda la reproducció total o parcial delconungur d'aquesta pubhcaoó amb Finalitats

comercials SigUI qUin SigUi el mnjà o procés dereproducció, sense autonrzacré de l'editor.

EDITORIAL

Benvolguts amics, benvulgudes arrugues,

Ja fa tres anys que el Zoo de Barcelona va penjar la seva pàgina a Internet.En aquells moments, molt pocs zoos europeus havien accedit a aquesta xarxade possibilitats il-limitades, que ens va permetre posar a l'abast de tothom elnostre parc i tots els seus animals. Efectivament, des del començament vamser ambiciosos i vam decidir fer una web molt completa, que no només infor-mava sobre els nostres objectius i activitats, sinó que permetia una autènticavisita virtual del Zoo. Les noves tecnologies ens han acostat a moltes perso-nes de tot el món, que poden passejar-se i aprendre amb nosaltres, comple-mentant així la seva visita presencial-utilitzant la terminologia actual-, o bésubsntuint-la quan la distància arriba a ser fins i tot intercontinental.

Recentment, hem volgut fer un pas endavant en l'ús de les tècniques mésavançades del món de la xarxa i l'hem utilitzat per acostar encara més els nos-tres arumals al públic cibernauta. Per començar, hem situat dues càmeres a lainstal-lació del nostre hoste més singular i conegut internacionalment, enFloquet de Neu, que el mostren en directe a la pantalla només amb un clic delratolí. La resposta del públic ha estat entusiasta: les 216 visites que per termemitjà rebia la nostra pàgina s'han convertit en més de 1.000 des que enFloquet i els seus companys d'instal-lació s'hi belluguen al natural. Aquestanovetat ha estat possible gràcies a un acord amb l'empresa privada, en aquestcas amb SONY, que ha col.laborat de manera desinteressada en el projecte ien tot el suport tècnic que aquest ha requerit.

Davant de l'èxit i les possibilitats divulgatives i pedagògiques que veiemque té la nostra presència a la xarxa, no ens volem aturar, i estem preparantnovetats interessants per a la nostra web. Dues noves càmeres a la nova ins-tal-lació de pingüins estan en camí, així com la modificació de la visita virtualdel Zoo, que inclourà aviat quaranta panorames, punts assenyalats en el plà-nol del nostre recinte, des dels quals es podrà fer un gir de 360" veient imat-ges reals del parc i accedir a la fitxa dels animals que hi apareixin. A més,seguint les noves tendències, hem convertit la pàgina d'inici en un portal d'ac-cés directe a tots els apartats de la web.

Aquesta aposta per les noves tecnologies representa un esforç, però creiemque és necessària en una institució que, des de la seva creació en el segle XIX,sempre ha evolucionat amb els temps. El segle XXI ens dóna noves eines perexplotar l'enorme potencial dels zoos com a centres d'educació, investigaciói conservació de la fauna, i no volem lli podem deixar-les de banda. Però percontinuar apostant per un zoològic de futur necessitem la vostra ajuda, ami-gues i amics del Zoo Club. Com sempre us dic, ens cal que més ciutadans imés farru1ies ens acompanyin en aquest camí.

ESTEVE ToMÀSDirector gerent

Z O O 1

Els fruits delbenestar animal

JORDI PORTABELLA

President del Consell d'Administració

Per benintencionat que

pugui semblar un intent

com el de Noè de recloure

uns quants milers d'espè-

eres en unes desenes de

metres cúbics durant 150

dies, avui seria sancionat

amb una ordre de cloenda

immediata i fulminant. I és

que, quan parlem d'un zoo modern, parlem d'un zoo

que protegeix espècies, però, sobretot, que posa el

benestar dels animals per damunt de qualsevol altre

principi d'actuació. Això és el que requereix la conser-

vació de les espècies.

Ens trobem, doncs, davant l'evolució irrenunciable

dels zoos, que d'aquell vell criteri col-leccionista, on

l'objectiu era "com més (espècies) millor", s'ha arribat

a l'actual criteri conservacionista, on la col-Ieccié ani-

mal es forma segons el valor ecològic i la necessitat d'a-

judar a la conservació de cada espècie. L'única condi-

ció que posa la natura per afavorir aquest sentit ecolò-

gic dels nous zoos és el benestar animal. Sense benes-

tar animal no hi ha reproducció. Sense benestar animal

no es poden mantenir els comportaments naturals, ni

els comportaments socials. Sense unes determinades

condiciones de benestar no obtindríem tampoc la lon-

gevitat de la qual gaudeixen avui els nostres hostes ni

aquests serien prou atractius per al nostre públic. I el

més important de tot: sense aquest benestar animal

mai no es podria pensar en la re introducció a la natu-

ra, un dels principals cavalls de batalla de la política de

preservació i conservació de les espècies.

Al Zoo, treballem per aconseguir el benestar de

cadascun dels animals, i això implica una observació

diària i acurada del seu estat, una atenció veterinària

eficaç, tenir cura del seu confort i sotmetre les

instal-lacions interiors a forts controls dels nivells acús-

tics, de ventilació i temperatura. No podem obviar

tampoc temes tan importants com l'estudi i la millora

de les dietes en quantitats, varietat i presentació dels

aliments, o bé el foment del comportament natural

mitjançant programes d'enriquiment, amb millores de

les instal-lacions, eliminant les causes d'angoixa dels

animals, per tendir, finalment, a la configuració de

grups socials òptims.

Aquesta és una feina lenta, que triga a donar uns

resultats visibles, però que valla pena. Perquè, al final,

els animals, que són molt agraïts, ens ho retornen amb

escreix. Mirem, si no, els 459 naixements que hem tin-

gut aquest any: ferrerets, cocodrils nans, flamenc roig

de Cuba, coloms-faisans, mangabeis, goril.les, hipopò-

tams, drils, panteres negres, suricates, una girafa barin-

go i una llarga llista de nous amics que omplen de goig

el nou Zoo. Si encara no els coneixes, vine i te'ls pre-

sentarem. Amb la teva visita al Zoo, tu també ajudes a

la conservació i el benestar d'allò que tant estimes. De

fet, pensem que ets imprescindible per als animals i el

Zoo.

z o o 3

Arribades internacionals

Procedents de diferents zoològics del món, han arribatrecentment a les nostres instcllocions diversos animalsper formar o completar grups reproductors, o per reno-var sang i augmentar així la variabilitat genètica de lanostra població. La llista és llarga, però us en presen-tem alguns.Des del final del passat octubre, tres parelles de gos-sets de les praderies cuanegres (Cyanomis ludo-vicianus), s'han afegit al grup que ocupa la instol-locióque vam acabar fa un parell d'anys per a aquestaespècie, i que, com deveu recordar, consta d'unaxarxa de tubs subterranis que reprodueixen el cau i elstúnels on aquests rosegadors de la família dels esqui-rols habiten a les praderies nord-americanes. Formenara un grup molt actiu, que podeu veure en les sevesactituds habituals: fent forats a terra o en la caracterís-tica posició erecta que adopten per vigilar els seus pre-

dadors naturals, les rapinyaires i els petits carnívors.També han vingut a formar parella amb els masclesque teníem al Zoo, una femella de dromedari(Comelus dromedorius), que distingireu del mascleperquè té un color més fosc, i una pantera de lesneus (Ponthera uncia). Aquesta última forma partd'un programa europeu de cria en captivitat d'a-questa espècie, greument amenaçada d'extinció,que ja ha criat diverses vegades al nostre zoològic.Finalment, tenim des de fa poc amb nosaltres un mas-cle i dues femelles de cocodril de moreletii(Crocodylus more/etii). Es tracta d'un dels cocodrilsmexicans en més greu perill d'extinció. És de tallamitjana i pot arribar als 4 m de llargada. Fins ara non'hi havia cap a Europa i esperem que a través dela seva cria en captivitat al nostre Zoo puguem con-tribuir a millorar la seva situació en estat salvatge.

4 z o o

REA edita unllibre de la sèrie

VeterinarisUn cop més us tornem a parlar deVeterinaris! Però creiem que lainsistència està justificada, sobre-tot si esteu entre les moltes perso-nes que es van enganxar aaquest docudrama de TV3 -ambel segell inconfusible del seudirector, Francesc Escribano- i ala seva curiosa galeria de perso-natges. L'èxit d'en Carlitas, laNimba i la Batanga, el Rudy o elJesús, entre d'altres persones ianimals, han animat l'editorialRBA a publicar un llibre, amb lacolloboroció del Zoo de Bar-celona, que combina consellsveterinaris amb informació sobreanimals i algunes de les històriesque més interès van despertar dela sèrie. Ja podeu trobar a les lli-breries Els animals de Veterinaris,que és com han titulat aquest lli-bre, escrit per Anna Freixa iFrancesc Escribano, de presenta-ció francament atractiva i contin-guts interessants ..

Canvi d'imatge alDepartament d'Educació

EI Departament d'Educació del Zoo ha començat un procés demodernització de les seves lnstcl-locions per donar un millor ser-vei als seus usuaris. La reforma s'ha iniciat amb el vestíbul d'en-trada i la recepció, que ara presenten l'aspecte renovat i atractiuque creiem que ha de tenir un departament que desenvolupa unade les tasques més importants d'un zoològic i que, a més, és sensdubte capdavanter a l'Estat en aquesta oferta educativa tan espe-cialitzada.

Així es veu la panxad'una licaona a punt

de parir!Aquest cànid africà (Lyeaon pictus), del qualnomés queden uns 3.000 exemplars a la natura,criarà per primera vegada al nostre Zoo des queel vam incorporar a la nostra collecció el 1998.La gestació d'aquesta espècie dura dos mesos i,per fer un seguiment minuciós del part i del desen-volupament de les cries i detectar qualsevol com-plicació, hem col-locot càmeres d'infrarojos de cir-cuit tancat de televisió al seu cau. Quan les crieshagin nascut, el grup sencer-la mare i dos mas-cles- s'encarregaran de tenir-ne cura, però,durant els primers dies la mare defensarà ferotge-ment el cau de la presència de la resta del grupperquè no molestin els cadells, que poden arribara ser dotze, però que, en tractar-se d'una primí-para, seran menys. Quan llegiu aquestes líniesja els haurem comptat!

Entrenar-los tambéserveix per a això!

Vegeu a la fotografia com l'Andrés i el Jesús fan unaecografia a la Nereida, una de les nostres femellesde dofí mular que està prenyada i que ha après asotmetre's amb tronquil-litot a aquests exàmens. EIpart està previst per al 17 de juny, però a partir del23 de maig ja podem tenir un dofinet nou. Desitgemsort a la Nereida per endavant en la pirueta mésfantàstica de totes!

6 z o o

Balanç del Projecte LlúdrigaHa finalitzat la fase del programa de reintroduccióde la llúdria a Catalunya en la qual el Zoo deBarcelona ha tingut la participació més activa. Estractava de la captura dels exemplars, l'avaluacióveterinària, l'aplicació de radioemissor i el posterioralliberament a l'Empordà. Des del 1995 fins al2000, 41 llúdries (32% de mascles i 68% de feme-lles) procedents d'Astúries, Extremadura i Portugalhan estat reintroduïdes a les conques dels rius Fluviài Muga, 'després d'haver estat ingressades al ServeiVeterinari del nostre Zoo durant una mitjana de 23dies per animal. Durant aquest període, eren ava-luades acuradament per assegurar que la reintro-ducció tingués la màxima seguretat, tant per als ani-mals com per a d'altres espècies pobladores de lazona.L'avaluació final del projecte s'haurà de fer a llargtermini, quan es confirmi l'adaptació defi-nitiva dels exemplars alli-berats,

però ja s'han detectat nombrosos naixements a lazona, la qual cosa obre un panorama esperança-dor per a aquesta espècie singular en terres catala-nes, on les seves poblacions havien quedat pràcti-cament extingides en els últims anys.Altres programes similars s'han dut a terme a Suèciai Estats Units, i recentment se n'ha començat un aHolanda. Però, amb gairebé absoluta certesa, elque hem fet a Catalunya és un dels més importantsi ambiciosos que s'han emprès al món amb aques-ta espècie. La Fundació Territori i Paisatge, junta-ment amb el Zoo de Barcelona, han presentataquest 'gener en el VII Congrés Internacional de laLlúdria, organitzat per la Unjversidcd Austral deChile i la Unió Internacional per a la Conservacióde la Natura (UICN) entre d'altres, la informació

obtinguda durant aquests anys, laqual podrà ser aplicada en planssimilars en el futur, aportant d'a-questa manera el nostre granetde sorra a la conservació de lallúdria.Des d'aquí volem agrair lacol- la boració desi nteressadade tots els voluntaris que esvan desviure cuidant les llú-dries durant el seu ingrés alZoo, i que ens van ajudar enla difícil tasca de recol-lec-ció de les nombroses mos-tres i dades referents al seucomportament i alimenta-ció, entre d'altres. Belén,Ester, Mari Cruz, Josep,Gemma, Cristina, Marco,Sandra, Helena, Montse... Gràcies per l'ajuda!

z o o 7

Floquet de Neu en directedes del vostre ordinador!

Amb la col-loboroció de la casa Sony, hem posata en Floquet de Neu dues càmeres que el filmena través del sistema Video Network Station d'i-matge de vídeo transferida a lnternet i visible desde pe, que en definitiva vol dir que qualsevolpersona, des de casa seva, pot veure en Floqueta la seva instoi-loció interior o al pati nomésentrant a la web del Zoo de Barcelona.D'aquesta manera, el nostre Zoo fa un pas im-portant en l'aplicació de les noves tecnologies dela informació i la comunicació, que us permetràveure en directe durant les hores d'exhibició alpúblic com és la vida d'en Floquet, un espionat-ge inofensiu que ens mostra com ens assemblema la resta de primats! A més, el nostre equip tèc-nic estudiarà aquest sistema com a mètode deseguiment dels individus de la nostra colleccló.Una altra novetat a www.zoobarcelo-na.com en la qual estem treballant és una visi-ta panoràmica virtual de les nostres lnstol-lo-cions, que inclou la possibilitat de fer un gir de3600 graus des de 40 punts del recinte delZoològic.

·8 z o o

Unpispa de granvolada!

EI blauet (Alcedo affhis) és un ocell petit de coloracióvistosa, que fa nius als talussos dels rius i que per ali-mentar-se, amb gran habilitat pescadora, es llença enpicat a l'aigua per capturar peixets petits com lesgambúsies i els carpins vermells.Doncs bé, des de fa temps, un blauet espavilat hadescobert la manera d'entrar al nostre Aquarama i,còmodament, com qui tria gènere a les neveres delsupermercat, arreplegar uns quants dels peixets quetenim en grans quantitats en uns tancs de reserva.Totalment inconscient de la gravetat de les seves fal-tes -violació de domicili, furt i homicidi premeditat-el nostre transgressor vola descaradament cap alspeixets que, aterrats, es posen al fons del tanc, iespera, amb paciència i astúcia, que els arribi l'ho-ra de l'àpat i pugin a menjar a la superfície, obli-gats per la fam ... Així, amb una capbussada míni-ma, s'atipa com un lladre! EI pàiaru és un reinci-dent de rehabilitació improbable, però ens causimpàtic, com els lladres de guant blanc de lespel-licules.

boa Constrictor

Alberlo MarcO\ fJO\e IvIJfll l;l\Ia,ello

hipopòtams

Entrevista

De la seriositat de IJactora la frivolitat del fulletó

EI seu taranná la manera de fer., de parlar i dialogar transpiren aires deprogressisme inconformista Jordi üauaer, com a gran actor: és fàcil

imaginar-lo sobre qualsevol decorat de la revolució francesa o tret auna escena delMaig francès del68 compartint un apassionat diàleg amb Daniel Cohn-Bendit

Però, lluny del que es pugui pensar, JordiDauder no és un revolucionari, sinó unhome ple d'inquietuds i de profunda sensi-bilitat. La prova és que, del Maig francès, elque més l'interessava era la capacitat creati-va, la imaginació al poder. Arnant de la cul-tura i els llibres. Dotat d'una veu, patrimonidels grans actors. "La veu, per a un actor, ésun dels valors més preats", -afirmavaVittorio Gassman-. Aquesta és la prova delnou de la incultura d'Espanya, un país on eldoblatge cinematogràfic -un invent delCaudillo-- no ha permès conèixer ni unasola de les veus importants de l'escena mun-dial.

10 Z O O

l és que en la trista història del doblat-ge es podria trobar la solució a un delsmals culturals del país -afirma JordiDauder-. Implantant la versió originalen les pel-Ifcules, o, com a màxim, la sub-titulació en alguna d'elles, es podrienresoldre dos problemes de cop: evitar eldoblatge amb l'important estalvi que aixòsuposaria i acabar de passada amb aques-ta polèmica tan bizantina.

A Jordi Dauder li agraden les tertúliesde cafè, les xerrades d'amics, les polèmi-ques constructives.

No sé si ha estat mai sindicalista o no,però ho podria ser. No sé si mai ha prac-ticat la política, però ho podria fer. Coma home de grans sensibilitats és un amantdels animals, motiu pel qual se sent moltestimulat acceptant aquesta entrevista enel marc del Zoològic de Barcelona.

Fer petar la xerrada tot passejant pelsjardins que comuniquen els diferentsespais del Zoo és tot un exercici de rela-xació que invita a la conversa:

- On queda el catalanisme polític, dinsel teu concepte d'esquerres?

Entrevista

- Sí, m'interessa més parlar de catala-nisme que no de nacionalisme. Jo no sócnacionalista. M'estimo tant el meu paísque no puc ser nacionalista. Com a homed'esquerres sempre he estat internaciona-lista, ja que les coses endogàmiques sem-pre són perilloses. Pensar en el que és propicom a element essencial ho trobo perillós.Jo sóc molt més catalanista a Madrid quea Barcelona. Úlrimament s'està parlantmolt de la llengua, com si fos l'única cosaa tenir en compte de la culrura. Cal pre-gunrar-se què és més important: doblarcinema al català o fer cinema en català.Això ens portaria a (Ot allò que comentà-vern abans.

- Els conceptes i realitats culturals ana-litzats molt a fons podrien posar en dubte lademocràcia?

- Bé, la democràcia, tan necessana iinsubstituïble, és sovint un concepte deli-car.

- La democràcia serveix per preservar-la,no per exercir-la?

- Jo tinc una frase encara més perillosa-apunta Jordi Dauder-: "La democrà-cia és la possibilitat d'escollir entre aquellsque no et representen." I és que no obli-dem que la democràcia compona, segonscom es mira, una faI· làcia de fons quan rei-vindica allò d'un home, un vot, ja que tro-baríem exemples grotescos de la vàlua demolts vots.

La font de diàleg de Jordi Dauder ésinesgotable. Sovint, mentre passeja, s'aturaa contemplar de prop algun animal. Elscrida i parla amb ells. Com l'elefant, queassegura haver conegut fa temps i confiaque el pugui reconèixer. Allò que, commés coneixes l'home, més estimes l'ani-mal, cal matisar-ho, segons l'actor.

- Sí, perquè és un concepte demagògic-comenra Dauder-, ja que l'ésser humàté també comportamenrs anragònics. "Jo, al'hora de patir, pateixo més pels que viatgenamb pasteres a l'estret de Gibraltar que perla reivindicació d'alguna espècie animal."

12 Z O O

UNA VIDA D'ACTORJordi Dauder va néixer a Badalona el 5 de març de 1938. Va estudiar Art Dramàtic i Història

Contemporània a Barcelona i a París. AI llarg de la seva trajectòria professional ha participat en nombrosos

cursos i seminaris, entre els quals cal destacar els cursos de mètodes físics (Stanislavsky) i de dramatúrgia i

interpretació (Kafka, Brecht i d'altres). Obtingué el premi d'interpretació Sant Jordi al millor actor espanyol

de cinema el 1991.

La llista de produccions estrenada és tan àmplia com variada, i seria difícil destacar les més emblemàtiques.

Amb l'ajut del mateix actor, tanmateix, destaquem dues pel-licules: Tierra y libertad, de Ken Loach, i Pont de

Varsòvia, de Pere Portabella, i dues obres de teatre: Lo plaço dels herois, de Thomas Bernhard, i Companyia,

de Beckett.

En matèria televisiva, indiscutiblement destaquen dos títols que engloben la representativitat de l'actor en

tota la força de la popularitat. Són Nissaga de Poder i Poblenou, ambdues de Benet i Jornet, produïdes per

Televisió de Catalunya.

z o o 13

Entrevista

14 Z o o

- Jo, si hagués d'escollir, em decanta-ria sempre per l'ésser humà. Podríemcanviar aquesta fita per una altra: "Commés conec les estructures del poder, mésm'estimo els animals".

- Fa un grapat d'anys que un col-lecuubarceloní creà una mena de club anomenatl'Arca de Noè que donava, en clau d'hu-mor, noms d'animals a les persones. Seriainteressant recordar aquell joc creat perSantiago Ruszñol. QUin nom s'atribuiriaJordi Duuderi:

- El meu nom sena Cor illa. Elgoril.la és el més proper a l'home. I, amés, em va impactar molt una anècdotaque vaig presenciar al Zoològic de Jersey.El públic, en aquell indret, està bastantenlairat respecte a l'hàbitat dels goril.les.Incomprensiblement un vailet va caure alfons i els dos goril.les van anar cap a ell.El mascle es va posar al mig per protegir-lo i defensar-lo fins que se'n va fer càrrece! cuidador. Permet-me que digui que e!gorilla té una "humanitat" i una "solida-ritat" tan grans i una mirada tan tendra:uns ulls tan uansparents que a mi m'im-pressionen de debò.

En e! món de! teatre Jordi Dauder hacultivat tota mena de disciplines. La tea-tral és potser la més qualificada. El cine-ma li ha permès obrir fronteres, però latelevisió l'ha fet famós. Les sèries televisi-ves li proporcionaren una fama que nos'esperava pas. Però també és importanten e! món de! doblatge i la locució. Unaveu de registre greu, molt personal, acon-segueix una ràpida identificació de lapersonalitat.

- Fora de la fantasia, al món real, etsesparver o colom?

- Segurament esparver -contestaDauder-, però amb cor de colom. .~

Text: Joan Castelló RoviraFotos:Marcel

Reportatge

Dues coses ens van fer decidir a passaruns dies a la Patagònia i la Terradel Foc.D'una banda, els paisatges espectacu-lars de la regió andina i el gel continen-tal patagó i, de l',altra, la possibilitat decontemplar de bf.:l a prop la fauna aus-tral en estat totalment lliure.A més, no érem immunes a la fascinacióque aquestes regions remotes sempre

han exercit. Darwin, que va visitar lazona en el seu viatge a bord del Beagle,escrivia que la immensa planura patago-na, tot i no ser més que un desert, eraun dels records més intensos que conser-vava al cap dels anys, sense saber expli-car ben bé el perquè dels sentiments quehavia despertat en ell.Descobertes per Magallanes el 1520,

aquestes terres inhòspites i solitàries vanser poblades per europeus molt més tardque d'altres regions del nou món. A lasegona meitat del segle XIX, la conquis-ta del desierto per part de l'exèrcitargentí va acabar definitivament amb lapobla.ció indígena autòctona, i va deixarvia lliure per a la definitiva colonització amans europees. Així van arribar les

estancias d'ovelles a la Patagònia i esvan convertir en la base de /'economiad'aquesta regió.EI viatge a la primavera austral no ensva decebre, i vam poder experimentartant /'emoció d'acostar-nos a la vida delsanimals en llibertat com d'endinsar-nosen regions que encara avui dia paófer-te sentir al llindar de la civilització.

Reportatge

TERRA DEL FOCEI nostre primer contacte

amb la fauna austral és alcanal de Beagle, a l'arxipèlagde la Terra del Foc. Una curtanavegació des d'Ushuaia, enquè ens creuem amb algunocasional pingüí, i ens tro-bem 'amb una colònia de lle-ons o llops marins (Otariaflavescens) que conviuenamistosament amb els cor-morans imperials (Pbalacro-corax gaimardi). Els lleonsmarins reben aquest nom perl'aspecte imponent dels seusmascles, que tenen una enor-me cabellera. Aquests gransmamífers s'alimenten princi-palment de calamars i oca-sionalment d'algun pingüí.És d'allò més distret mirar-losamb els prismàtics i resseguirla seva expressió feliç i l'acti-tud indolent com jeuen. Sesent una forta olor d'excre-ments, i constantment elscrits dels lleons, que a mi emsemblen molt simpàtics: fesamb tota la teva força un bè!ben despectiu i tindràs unautèntic crit de lleó marí.Compte amb aquests anima-lons! Fan cara de molt bonsjans, però quan toca enfadar-

La Terradel Foc

deu el seu nom a

les fogueres que

encenien a terra i a

les canoes els indis

que l'habitaven

18 z o o

se són molt agressius i increï-blement ràpids a terra. Nooblidem que són "lleons"!

Si viatgéssim uns dos-centsanys amb la imaginació, veu-ríem els indis canoers, iaga-nes i alcalufes navegant peraquestes aigües. Aquests po-bles vivien a la costa i s'ali-mentaven de peix i mamífersmarins. Les dones, amb el cosdegudament protegit ambgreixos animals, es capbussa-ven a l'aigua buscant marisc.Anaven sempre gairebé des-pullats, així que mai s'allu-nyaven dels focs que encenientant a les canoes com a terra.Aquesta visió devia causar unimpacte tant gran als primersvisitants europeus que laregió va ser anomenada laTerra del Foc.

Lleons marins i cormorans imperials cobreixen les roques delcanal de 8eagle.

Pare Nacional de Los Glaciares IEIPeritoMoreno: uno paret cie 60 m d'alçada en moviment.

La Patagònia argentina esuna plana àrida sense gairebécap vegetació, ja que les tem-pestes del Pacífic queden retin-gudes als Andes. El que sí queaconsegueix travessar aquestabarrera natural són els fortsvents de l'oest, que hi bufenconstantment.

Per arribar al Parc Nacionalde Los Glaciares, travessemtota la província de SantaCruz, des de l'Atlàntic fins a ElCalafate, al Lago Argentino, alpeu dels Andes. El viatge percarretera s'eternitza. És aixícom et fas càrrec de la immen-sitat d'aquestes regions: hores ihores travessant una estanciaovejera darrere de l'altra. Secsmatolls, ovelles i la. presènciaconstant de la fauna autòcto-na: guanacs, nyandús, armadi-llos; i pel que fa a les aus, lescurioses parelles de cauquens-mascle i femella semprejunts- àligues, i més a la voradels Andes, flamencs. Tambéaquí ens imaginem els indistehueltxes, els "gegants de la

Patagònia", que amb la sevagran alçada (1,80 m) vanimpressionar tant els primersvisitants europeus, caçant gua-nacs per vestir-se amb les sevespells.

En arribar al Parc Nacionalde Los Glaciares, podem con-templar un impressionantconjunt de glaceres que consti-tueixen una part dels últimsvestigis que queden al Planetade la darrera glaciació. Anomés 1.500 m' d'alçada, hi haneus perpètues que alimenten

aquests rius de gel. Naveguemper les aigües blanquinoses-"la llet glaciar"- del LagoArgentina, mentre veiemvolar per sobre nostre elmajestuós còndor (Vu/tur gryp-bus) o ens afanyem a agafar elsprismàtics per tenir una visiófugaç d'un cria al niu penjatd'una roca. El pilot ha d'estarben atent per anar esquivantels blocs de gel que surenarreu. Ens meravellem veientles fantàstiques formes de lesglaceres. Però l'espectacle més

El Perito Moreno

forma part del

Patrimoni Natural

de la Humanitat

impressionant serà l'endemà,quan contemplem la glaceramés famosa, el Perito Moreno,Patrimoni Natural de laHumanitat. És una de lespoques del Planeta que encaraavança, i contemplar aquest"moviment" és un espectacleaudiovisual que no pots enlles-tir en uns minuts. Les dimen-sions de la massa de gel (60 md'alçada; 30 Km. de llarg), lasorprenent intensitat delsblaus, l'espetec dels blocs degel en desprendre's i caure al'aigua t'hipnotitzen, i si, amés, vas al Perito Moreno a laprimavera i ensopegues lesdues úniques setmanes en quèfloreix la flor del nostra es famolt i molt difícil marxar.

z O O 19

Reportatge

'Reserva faunística de Península Valdés

Elefantmarí.

La reserva faunística de Pe-nínsula Valdés està situada alsud de Buenos Aires, a la pro-víncia de Chubut, També aquítenim la inacabable planura finson arriba la vista, i les inevita-bles estancias. També aquí arri-bar a qualsevol lloc vol dir horesi hores de trajecte, Però val lapena, És una de les millorsreserves de vida silvestre de total'Amèrica del Sud, Estem desort perquè, a més d'haver vin-gut en bona època per poderveure força varietat d'espècies,fa uns dies magnífics,

El primer que veiem és unacolònia d'elefants marins aus-trals (Mirounga leonina). Comels lleons marins, pertanyen algrup dels pinnípedes, queabunden a tota la Patagònia id'altres zones australs, Igualque el lleó marí, el nom comú elprenen de la forma del cap delmascle, que en aquest cas pre-senta una mena de trompa,Arriben a fer fins a set metres dellargada i a pesar 4,500 kg,Passen la major part de l'anyalmar, on es poden enfonsar finsgairebé mitja hora buscant cala-mars i peixos, Al final de l'hi-vern o al començament de la

20 Z O O

Elselefants marins australs poden submergir-sedurant gairebé mitja hora per buscar aliment.

primavera arriben a terra perdonar a llum i tornar-se a apare-llar,

Nosaltres els pesquem quanels mascles ja han tornat a mar-xar i només hi queden les feme-lles amb les cries, Així que estanben rranquil-lets. Només unessetmanes enrere, ens hauríemtrobat amb l'espectacle de mas-cles lluitant per les femelles,cries aixafades, cares de masclesdesfigurades" ,

Quan nosaltres arribem,

però, la platja sembla plena defeliços i relaxats banyistes,Semblen la viva imatge de lafelicitat i el relax, De tant entant, "repten" fins a l'aigua ambmolt d'esforç - un parell o tresde moviments i s'aturen- i fanun banyer. No podem acostar-nos-hi massa, ja que hem d'in-terferir el mínim possible en elsseus hàbits, Es tracta de l'únicacolònia de cria d'elefants marinsaustrals de l'Amèrica del Sud iaixò és un tresor que s'ha de

Una balena franca austral ens ensenya la cua.

conservar, Tot i que ens obliga autilitzar els prismàtics per gau-dir d'un bon primer pla de lacarona d'una tendra cria i elsseus preciosos ulls rodons, ensomple de satisfacció saber queestem posant el nostre granet desorra perquè aquesta experièn-cia única per a nosaltres siguicompatible amb el respecte a lavida d'aquests altres mamífers,

La balena franca austral(Eubalaena australis) arriba aaquestes aigües poc profundes ala primavera per aparellar-se icriar, Ara els mascles ja hanmarxat i el que trobem sónparelles de mare i cria, Mai s'a-llunyen l'una de l'altra, i la mareestà arrimant constantment elseu cos al del fill per donar-liseguretat i confiança, Així quesempre que albirem una balenasabem que, encara que no laveiem, n'hi ha una segona ben aprop, Les llanxes que fan l'albi-rament no tenen permès anar abuscar-les, sinó que han d'espe-rar que les balenes s'acostinvoluntàriament, Tot un detallper a una espècie que durantanys va ser presa l'acil dels bale-ners, ja que un cop morta con-tinuava flotant,

Reserva provincial de Punta Tombo

Tornem a tenir son amb eltemps i fa un dia de sol radiamper veure la gran reserva depingüins de Magalhaes (Sphe-ntscus magal!anicus) de PumaTombo. Si hagués plogut,s'haurien amagat al cau i enshauríem perdut aquesta expe-riència inoblidable. Els piri-guins passen bona pan de l'anyal mar i al final de setembre [Or-nen a terra per criar.

La reserva ens fa l'efected'una gran cimat dels pingüins,amb una zona de caus excavatsa terra i una-sèrie de camins finsa la platja. Uns estan al cau co-vam els ous, d'altres caminenxino-xano en fila índia per lesseves "rambles" fins a la platja.N'hi ha que s'estan vora l'aigua;uns altres es llencen al mar can-viam l'aire digne i sapasrre perun nedar gràcil i àgil, que recor-da el vol d'una au. Fa la impres-sió que si poguéssim ajustar lanostra oïda a la freqüència delpingüí, el podríem sentir fem-

la petar plàcidament sobre elsúltims esdeveniments de lacolònia.

Els visitants han de respectarels seus camins naturals i sem-pre han de cedir el pas a qualse-vol pingüí que trobin pel camí.Sempre que respectis aquestanorma, t'hi pots acostar força.T'hi podries passar hores ihores observam-los o simple-ment seiem a la platja com unmés d'ells i deixar passar leshores.

Els pingüins tenen forçadepredadors, incloem-hi elsvessaments de petroli dels vai-xells que destrueixen la imper-meabilitat de la seva capa deplomes. El fred els obliga aromandre a terra i allí morende gana. Ens expliquen que lavida a la reserva té una organit-zació força complexa. l unadada ben romàntica: en endin-sar-se cap al mar, el mascle i lafemella se separen, però cadaany quan [Ornen a terra esretroben amb la seva parella i almateix cau de l'any anterior! Iatenció que en aquesta reservaestem parlam de centenars demilers de caus! Mig milió depingüins crien a Puma Tombo,en la colònia de pingüins mésgran de [Ot el continent sud-americà.

Acaba la nostra visrta aaquestes terres despoblades.Tornem al món de les ciutats ila demografia espessa. Tenim,però, el record de molts parat-ges màgics per conjurar sempreque vulguem .• ~

Maria Rosa VirgosFotos: Alfred Abelaira

Maria Teresa Matas

z O O 21

ADOPTANTSPARTICULARS

AlEX CRUZ I LORENA ESCAMILLA2 GORlLlE.\

Famíha DOMINGO SÁNCHEZ1 ELEFAXT -\.ILmC

M. ISABEL RUIZ DOBLAS1 PECAJU DE COLlAR

FINA PÉREZ BECERRA1 ORA1\CCT\.', 1 GORlL L"

1 HIPopbnM "Ac'MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÈS

1 Po\.,TERA MGRA

PAULA GABARRELLA DEL RÍO1 GIRAFA

COLLA DEL DRAC DEL POBLENOU1 ICUANA R11-:0CERONT

CLUB INFANTIL I JUVENIL DEBELLVITGTE

1 SURlCATA

ANTONIO HERNANDO OLIVÉ1 GOR1lLA

GEMMA SÁNCHEZ EDO1 GOSSET DE LES PRADERIES

EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES

PINGüí

SONY

FLOQUET DE NEU

PUBLISERVEIServeis de Publicitat Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundació ff~Territori i Paisatge

CAtXA CATALUNYA +

LLÚDRIA

9e êi

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

~ FUJIFILM . AGFA +

LLEÓ D'ANGOLA

.~.GUARÀ

INDUlrRIAS TlfAN, S.A.

CAPIBARA BESEKI TIGREDE SUMATRA

~ ~ Ci; ç~~A~¡SASCALlER

BASI, S.A. LABORATORIOS

COCODRILDEL NIL

.Aigües de Barcelona

FLAMENC DE CUBA IXILE

PORC IBÈRIC

1I1atutano

GUEPARD

TORTUGA GÉGANTDE LES

SEYCHELLES

LINX

Vultur gryphu5

FITXA TÈCNICA

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIEEn els darrers anys les poblacions del còndordels Andes han disminuït de manera conside-rable en moltes zones de l'antiga àrea de dis-tribució d'aquesta espècie, i en algunesregions fins i tot s'han extingit, a causa, sobre-tot, de l'excés de caça i de la utilització incon-trolada de verí en el seu hàbitat natural.

En alguns països, com Veneçuela i Colòmbia,s'estan duent a terme programes de reintro-ducció d'exemplars nascuts en captivitat.

Segons les llistes vermelles de la UICN (UnióInternacional per a la Conservació de laNatura), preparades per la Comissió de laSupervivència d'Espècies, la situació actualdel còndor dels Andes (Vultur gryphus) és densc menor.

CATEGORIES DE LES LLISTES VERMELLES DE LA UICN

ExtintaExtinta en estat silvestreCríticament amenaçada

AmenaçadaVulnerableRisc menor

Dades insuficientsNo avaluada

AIZoo, sempre hi aprendreu alguna cosa i us ho passareu bé!A més, ens ojudcreu a defensar la natura i protegir la biodiversitat.

ALTRES AVANTATGES QUE TINDREU COM A SOCIS

ti' Entrar i sortir del vostre Zoo tantes vegades com vulgueu, que per això tindreu un carnet!

ti' Rebre gratu·.lament aquesta revista que publiquem trimestralment ..

ti' Formar part dels AZ, els Amics del Zoo, un!~ I col-lectiu de socis que col-lcboren activament i.~ .\ de manera altruista amb el Zoo en l'organitza-

ció d'activitats i serveis diversos.

ti' Fer sortides al camp i a la muntanya amb al-tres socis, acompanyats per biòlegs del Zoo.

ti' Participar, a preu d'amics, en les activi-tats que organitza el Departamentd'Educació per al públic general: dissabtesinfantils, cursos, tallers de zoologia, visites

comentades, casals de zoologia i celebraciód'aniversaris.

ti' Beneficiar-vos de descomptes especials a la Zoo Tenda ial Punt d'Informació del Zoo, i en totes les nostres ofertes.

;;~".l~~=I;~~~P R E U SD' I N S e R I P e I 6 :Quota d'ingrés: 2.000 pes. (una sola vegada)Quota anual familiar: 8.000 ptes.Quota anual individual: 4.000 ptes.

SI DOMICIUEU EL PAGAMENT DE LA VOSTRA QUOTA, US FAREM UN REGAL!

US PODEU FER SOCIS EN MODALITAT INDIVIDUAL O FAMILIAR:

Per a informació i inscripcions, dirigiu-vos al Punt d'Informació del Zoo que es troba al mig del parc,entre les dues entrades. Tel: 932 256786, e-mail: zooclub@mail.cinet.es

EI nostre Zoo

•---------escries

Els nouvinguts••••••••••••••••••••••••••••Amb el 2001 estrenat de fa poc i el 2000 ja definitivament tancat, volem fer balanç d'aquest anyrodoníssim i explicar-vos quin ha estat el seu resultat al Zoo, des del punt de vista de la gestió de lanostra col-lecció zoològica. Veureu en el quadre que acompanya aquestes línies el nombre d'animalsque han nascut al llarg de l'any, a més dels que ens han arribat com a resultat d'acords de compra,intercanvi, donació i préstec amb altres institucions zoològiques. Més de quatre-centes cries és unaxifra molt bona, que pensem que ens acredita com a instrument eficaç per ajudar a preservar lesespècies amenaçades.

Mamífers

Amfibis

57 4

2 6

87

197143 50 4

Rèptils 178141 13 17 7

Aus 6 154

118 2 2 130

28 z o o

t SAPIGUEM QUATRE DADES D'ALGUNS D'AQUESTS NOUS RESIDENTS...

Girafo camelopardalis rotschildtiNascuda el 2 de maigFemellaCom que és molt més baixeta que les seves companyesadultes, vam haver de posar-li una menjadora especial a laseva alçada.

Myrmecophaga tridactylaNascut el 23 de junyNo en coneixem el sexe perquè s'està tot el dia enganxat ala mare i no ens ho deixa mirar. Caldrà esperar!A Europa, en els últims anys, només un altre zoo ha acon-seguit fer criar aquests llepafils de dieta complicada.

Lynx lynxNascuda el 17 de junyFemellaA diferència d'altresfelins, ronca com ungatet domèstic.

Phoenicopterus ruber ruberVa trencar l'ou el 9 d'agost.No en sabrem el sexe finsque li fem una laparoscò-pia, ja que mascles i feme-lles no mostren diferènciesexternes evidents.Aquesta espècie no haviacriat mai al Zoo, però elspares d'aquest petit vanvenir de Cuba amb la sangencara calenta de salsa imerengue 1 ...

Z O O 29

EI nostre Zoo

•Gorilla gorillaNascut e! 13 de febrerMascleEl primer nét mascle d'enFloquet de Neu va serbatejat pels lectors d'ElPeriódico. Li van triar e!nom de Beseki, que és undialecte de GuineaEquatorial.

Symphalangus syndactylusNascut e! 29 de setembreFemellaDiverteix molt e! personal de la nurseria inflant e! pap perintentar emetre els sons característics de la seva espècie.

JO z O O

Panthera pardusNascuda e! 21 de generFemellaAquest cadell afectuós i juganer té e! costum de saludartots els cuidadors que li passen per davant jugant amb ellsa fet i amagar.

•Mandrillus leucophaeusNascut l'I de setembreFemellaAquest és e! primat mésamenaçat de! planeta.Després de criar-lo a mà ala nurseria, e! vam tornaramb e! seu grup en tan solsun mes: un autènticrècord mundial!

I· u N A N Y D E F E I N A e o N J U N T A I N T E N S A

Per aconseguir aquests resultats, la nostra gent ha defer les maletes força sovint per assistir a reunions icongressos arreu de! món per tal d'adquirir i intercan-viar coneixements dintre dels seus camps de treball,els quals són tan específics del món dels zoos que espot dir que són ja disciplines per dret propi: la jardi-neria de zoos, la veterinària de zoos, l'educació enzoos, la nutrició d'animals de zoos, e! maneig delsmamífers marins als zoos, la cria i e! maneig d'espèciesen captivitat, i fins i tot e! màrqueting, la legislació yla gestió empresarial als zoos!

Entre molts altres llocs, aquest any, Palm Desert(Califòrnia, EUA) i Aalborg (Dinamarca) han reunitun bon nombre de professionals de zoològics. ACalifòrnia, s'hi van trobar els directors dels principalszoològics i aquaris del món, agrupats en la WorldAssociation of Zoos and Aquariums (WAZA), onvan continuar el seu debat constant sobre com han deser i cap a on han d'anar els zoològics en el segle XXI.A Aalborg es van reunir també els directors dels zoolò-gics europeus (European Association of Zoos andAquaria -EAZA) i biòlegs i veterinaris d'aquests zoos,que es troben cada any per revisar els programes deconservació en captivitat (programes EEP) de lesespècies que mantenen a les seves instal-lacions: unacita tradicional i ineludible per als tècnics dels zoolò-gIcs europeus.

Ens expliquen els companys que van a aquestesreunions d'EEP -com les anomenen- que són sis diesd'activitat incessant durant els quals se succeeixen lessessions per posar en comú i coordinar la feina feta oa realitzar per a pràcticament cada una de les espèciesen perill d'extinció que es reprodueixen, o s'intentareproduir, als zoos europeus. Per no deixar-se'n cap,han de fer jornades intensives, gairebé de sol a sol! Laseva agenda del dia és d'allò més complicada i atapeï-da, i diuen que s'han de preparar quadres com els quees feien amb les assignatures de l'escola! A les 8 h,hipopòtams; a les 9.30 h, titís lleó; a les 11.00 h,goril.les... Suposem que, durant els tres quarts d'ho-ra escassos que tenen per dinar, aquests quatre-centsHorno sapiens deuen recórrer a les estratègies del mónanimal més civilitzades per accedir a l'aliment neces-sari per continuar sense defallir fins a les deu del ves-pre!

L'esforç valia pena. Gràcies a aquesta feina conjunta,els naixements als zoos han augmentat molt significati-vament en els darrers anys. Esperem que el 2001 ensporti tantes criatures i tanta feina com el 2000! .~

Z O O 31

Servei Veterinari

A cap de nosaltres no ens passa desapercebuda

la importància del son, ia que gairebé sense

adonar-nos-en dediquem una tercera part de

les nostres vides a "l'art de dormir". De fet, només

ens preocupem en excés per aquesta qüestió

quan, per problemes de salut o per motius

relacionats amb la feina o el soroll, no som

capaços de reposar les forces gastades durant el

dia amb les hores de descans necessàries.

Durant les passeiades pel camp o pel Zoo, com

també en els documentals sobre la natura.

rarament observem animals dormint.

Suposo Que és per aquesta raó Que molts dels

nostres lectors no s'hauran preguntat mai com

dormen o descansen els animals del Zoo.

Enaquest article, els introduirem en els somnis

del sempre fascinam món animal.

32 Z o o

tL ~u"El son se sol definir com un

estat de pèrdua de coneixementdel qual es pot despertar ambestímuls sensorials o d'una altramena. D'aquesta manera esdiferencia d'estats semblants oamb caracrerísriqucs comunescom ara el coma o l'anestèsia.Hi ha dos tipus diferents de sono dues fases durant aquest. Elson d'ona lenta o "son lent", enquè les ones cerebrals són moltlentes, és el tipus de son durantel qual les persones descansem.És profund i s'assoleix desprésd'haver estat en vigília durantles 24-48 hores prèvies.Constitueix la major part delson de cada nit. L'altre tipus deson és l'anomenat "son parado-xal", dessincronitzat, ràpid oREM (rapid eye movements, és adir de moviments ocularsràpids), que presenta les carac-terístiques següents: sempre sesuperposa a un son d'ona lenta,de manera que en una nit nor-mal apareixen descàrregues deson paradoxal que duren decinc a vint minuts de mitjanacada hora i mitja; sol acompan-yar-se de somnis actius; durantaquesta fase és més difícil des-pertar-se que durant el son pro-fund d'ona lenta; la freqüènciarespiratòria sol ser irregular i esprodueixen moviments ràpidsdels ulls.

En resum, podem dir que lespersones, durant la major partde la nit, dormen en la fase deson d'ona lenta, però en deter-minats períodes -durant lesfases REM- el cervell està total-ment actiu tot i que l'activitatcerebral no estigui adreçada endirecció adequada perquè lapersona s'adoni del que l'envol-ta i, per tant, estigui desperta.

Com veiem, el son està moltestudiat en els humans, però,sabem com dormen els ani-

mals? Com comprovarem totseguit, la natura ens dóna +cornde costum- sorpreses lmpres-SlOnants ...

EL SON DELS ANIMALSTots els animals coneguts

mostren canvis de comporta-ment en què s'alternen fasesd'activitat amb fases de des-cans. D'altra banda, en la natu-ra, els animals han hagut d'a-daptar-se a diferents particula-ritats del seu entorn, les qualshan condicionat totalment laseva manera de descansar o dedormir. EI fred o la calor, elspredadors, les preses, la vida amar, a l'aire o sota terra, perexemple, han requerit formesde dormir peculiars per a cadaespècie animal.

En els animals més senzills,com ara els mol-luscs, els cien-tífics no han pogut provar l'e-xistència del son tal com ésentès per nosaltres, tot i quemitjançant estudis etològicss'han pogut diferenciar clara-ment fases d'activitat i d'inacti-vitat. Per exemple, la llebre demar (Ap!ysia spp) mostra fasesd'activitat en les hores de llum,però quan és estimulada ambllum de manera constant, esmostra indefinidament activa.

Estudis etològics semblantsen escorpins (Pandinus sp) handemostrat l'existència de tresfases en la vida d'aquests artrò-podes: alerta activa, alertaimmòbil i immobilitat relaxa-da. Únicament aquesta darrerafase es pot considerar son real,ja que s'ha pogut comprovarque la freqüència cardíaca bai-xava fins a 25 pulsacions perminut.

Els peixos també mostrendiferents adaptacions de com-portament per poder mantenir-se sans i estalvis durant les fasesd'inactivitat o descans, tot i

Z o o 33

Servei Veterinari

que se sap poca cosa sobre elsmecanismes reguladors del sono si aquest existeix realment.

En alguns amfibis, com elgripau de l'oest (Bufo boreas)s'ha demostrat l'existència defases de son mitjançant elec-troencefalograma (EEC), peròen d'altres no ha estat possible

Elsfalciots passen les nitsplanant a 2.000-3000 metres

d'altura.

34 z o o

i tan sols s'han registrat canviscomportamentals. Poes rèptilshan estat estudiats a fons, peròpodem afirmar amb tota pro-pietat que els rèptils dormen.Malgrat que els científics nosemblen coincidir, sembla queels rèptils no presenten sonREM. Mitjançant EEC s'handetectat ones cerebrals lentessimilars a les observades en elsocells i en els mamífers.

Els ocells dormen alternantfases de son profund amb fasescurtes de son REM. Algunsocells han hagut d'adaptar-sesorprenentment i així, els fal-ciots, per exemple, que no esposen mai a terra tret de l'èpo-ca de cria, passen les nits pla-nant a gran altura (2.000-3000 metres). En canvi, elpingüí emperador (Aptenodytes[orsteri), que dorm fora del seumedi aquàtic, dedica moltesmés hores al son REM que laresta d'ocells, però és que, adiferència d'aquests, no té capenemic a les costes, per la qualcosa es pot dedicar a dormiramb tota tranquil-lirat.

Entre els mamífers tambén'hi ha que s'han hagut d'a-daptar a mitjans adversos. Desdels ratpenats, que han de dor-mir de cap per avall, fins alscoales, que s'integren en elseucaliptus com si fossin unabranca més, o les girafes, tre-mendament vulnerables si s'es-tiren a terra. Però, sens dubte,els que criden més l'atenciósón aquells que viuen al mar:les foques, els dofins, lesorques i les balenes, compoden dormir sense ofegar-se?Els mamífers marins respirenfora de l'aigua, de manera quedurant el descans s'han demantenir surant amb les viesaèries fora de l'aigua. Així, lesfoques, per exemple, es mante-nen surant de costat, movent

les particularitats de l'entorncondicionen totalment la manera de

descansar o dormir dels animals.

Un lleó mori' cIeI Zoo elormint ele costat amb l'ajuela el'una aleta en moyiment per no ofegar-se.

suaument una de les aletes perajudar-se a mantenir aquestaposició. Els estudis d'EEGhan demostrat que l'hemisfericerebral contrari a l'aleta quemostra moviment "dorm", iquan l'animal canvia de cos-tat, l'hemisferi cerebral con-trari és el que descansa. En elsdofins les coses s'esdevenen deforma semblant, tot i que a

diferència de les foques,aquests s'han de mantenir enmoviment per sobreviure.Així, doncs, si veiem un dofíque neda amb l'ull dret tancat,pot significar que el seuhemisferi cerebral esquerreestà en plena fase de son. Peròcom que tenen necessitat delmoviment, no presenten sonREM.

PERÒ, SOMIEN ElS ANIMALS;¡Com hem pogut veure, el fet

de dormir no és exclusiu delshumans, però, somien els ani-mals? I, en cas afirmatiu, hofan com nosaltres? Per alshumans el son de tipus REMs'associa amb els somnis, però,per desgràcia, un gos o un gatno ens poden explicar els seusrecords nocturns. Quan el

nostre gos gemega o bordamentre dorm, somia que jugaamb altres gossos o queempaita un gat? O són movi-ments reflexos? Si observemun gat mentre dorm, podremapreciar actes com el movi-ment de les urpes i gestosagressrus com ara mossegarl'aire o eriçar els pèls.Segurament aquestes manifes-tacions observades en gatsdurant la fase REM ens podendonar algunes pistes sobre eltipus de somnis dels animals.

Els científics continuenestudiant les característiquesdels somnis en els animalsperò, mentrestant, la nostrafunció al Zoo de Barcelona ésproporcionar a cadascun d'ellsels elements necessaris per aun descans saludable: tran-quil-lirar i foscor durant la nitjuntament amb refugis noc-turns acollidors i naturalitzats.Amb aquests ingredientsbàsics gairebé tots els animalstindran dolços somnis. .~

JESÚS FERNÁNDEZ

Veterinari

Z O O 35

Els records més entranvables de la meva infància estan lligats a les vacances en un petit poble de lacomarca d'Osona. No he oblidat la meva curiositat durant aquells interminables estius, per la forma devida dels pagesos, tan diferent de la que la resta de l'anv em tocava de viure al barri de Sant Andreu de

Barcelona: les feines del camp, la sega a ple sol, els camins i els carrers polsosos recorreguts per cavallsi muls fatigats i atiats pels renecs del pagès, que transportaven enormes fardells de palla amb què, una

vegada a la masia, es construïen els inefables pallers.

També els petits horts familiars ondoblegava l'esquena tota la família: cebes,patates, mongetes, api, blat de moro i, evi-dentment, el petit carro transportat pelsofert burret que aguantava estoicamentles preteses carícies de la mainada.

Invariablement, també em ve a lamemòria la imatge del carro de recollidade les escombraries, la campaneta avisantla seva presència, l'escombriaire, un eixutvellet amb faixa i boina i, sobretot, el cas-tigadíssim ase tan vell i gastat com el seuamo.

En tots els meus records sempre hi ha lapresència d'animals, però no només galli-

nes, bens, porcs, vaques o conills destinatsa l'alimentació, sinó també animals de tir,muls i cavalls, imprescindibles en aquellstemps per a les feines del camp.

Però els temps han anat canviant, elscarrers i els camins han estat asfaltats, laindústria, els serveis i el turisme han anatsubstituint l'agricultura i la ramaderia coma activitats econòmiques més importants,per la qual cosa, consegüentment, el nom-bre de pagesos ha disminuït i els que que-den fan servir mitjans de conreu de la terrai de tracció moderns. Els animals de tirhan perdut la raó de ser. Els cavalls encaratenen un paper útil en l'esport i el lleure,

però per a l'antigament omnipresent,sofert i resistent ase, sembla que la sevapresència entre nosaltres té les horescomptades.

Aquest procés s'ha esdevingut en tots icadascun dels pobles del país i el paisatgede les nostres comarques ha canviat més -id'una manera definitiva- en els' darrerstrenta anys que en els segles .anteriors.

Antigament, el major aïllament entreregions havia afavorit l'aparició de dife-rents races d'animals domèstics adaptadesno sols al clima i a les condicions locals,sinó també a l'especial utilitat requerida al'animal en cada lloc. Així, la gallina del

z O O 37

Els nostres animals

En Joan Gassó amb la Perla i la mevafilla Carla.

l'andalusa, la maltesa, lamallorquina i la catala-na, i tores quatre hanvist disminuir lesseves poblacionsquasi fins al punt dela desaparició.

A Catalunya hihavia, àmpliament cste-

sa, una raça d'ases, e! guarà, amb unescaracterístiques úniques entre les racesexistents. De gran port -els masclespodien arribar a fer 1,65 metres d'alçària-,grans orelles sempre rectes i alçades de finsa 42 centímetres, color negre a tot e! costret de! ventre, el musell i e! voltant de!sulls, excel-lem per al treball i de grannoblesa, ideal per al transport de les peti-res càrregues dels pagesos els dies de mer-ca t i de fira.

Els sementals també s'utilitzaven perencreuar-los amb eugues i criar mules imatxos, animals adequats per a les feinesmés dures del camp i de! bosc, com tambéper al transport a les zones més inaccessi-bles. La fama d'aquesta raça autòctona

estava tan estesa que l'any 1916 un talsenyor Emerson en va carregar

200 o 300 exemplars en unvaixell per traslladar-los

de Barcelona a Amèrica.Però tot això seria ja

història definitiva-ment perduda i elnostre ruc hauriaesdevingut una curio-

sitat del passat, junta-ment amb tants estris i

Prat, l'ovella ripollesa, e! gos d'atura i e!guarà català són la nostra particular con-tribució a aquesra riquesa genèrica. Avuidia moltes de les races locals d'animalsdomèstics esran en greu perill d'extincióperquè són substituïdes per races amb unamajor rendibilitat aparent a curt termini.

A la península Ibèrica i a les illes Balearshi havia quatre races d'ases reconegudes:

38 Z O O

les quatre racesd'ases de

la península Ibèricaestan a punt de

desaparèixer.

formes de vida que el pas del temps ha fetdesaparèixer del nostre país, si e! somnid'un home no ho hagués evitat: JoanGassó, de 70 anys, nascut a Berga i rama-der, que des dels 12 anys ja recorria e!Pirineu des del Pallars fins a Berga 1 desd'allí fins a la plana de Vic transportantbestiar. Aquest home, a qui li agrada, viu isent la natura, i que estima e! seu país i laseva gent, va estar amatent al canvi que esproduïa al seu voltant i a la transformaciódel paisatge de la seva infància, i es va ado-nar que els entranyables burros, antiga-ment tan abundants, s'estaven extingintràpidament i que si no es prenien mesuresurgents desapareixerien irremeiablement.

Fa trenta anys, en Joan va anar recollinttotes les burres velles que trobava per lesmasies, en moltes ocasions en força malestat perquè havien estat arraconades coma trastos inservibles. Va arribar a comprarfins a 32 femelles, totes de raça catalana.

El centre de sementals de l'exèrcit del'Hospitalet de Llobregat li va deixar unmascle anomenat Campanero, e! qual ser-viria per cobrir les femelles. El primer anynomés van néixer tres cries, totes femelles,però, com passa moltes vegades, les cosesal començament no són fàcils, i de les tresnascudes dues es van morir i al cap de poctemps també ho van fer les burres mares.En Joan, però, no es va desanimar, va tenirpaciència i va esperar tres anys que cres-qués la petita Perla, l'única supervivent, ialeshores ja havia trobat dos sementalsmés, el Tit i el Carboner.

El temps va passar i el ramat va anarcreixent. Avui a la seva finca de Fuives, aOlban, més de vuitanta guarans, entre elsquals la Perla convertida en àvia del ramat,ens permeten contemplar amb més opti-misme el destí d'aquesta raça catalanaentranyable.

Tot i que la seva ha estat una obra fetaamb el cor, en Joan ha estat curós i sempreha procurat fer els encreuaments correcta-ment per tal d'evitar la consanguinitatentre els animals de la seva granja, fins alpunt que un estudi portat a terme per laUniversitat Autònoma de Barcelona haconfirmat que la consanguinitat entre elsexemplars és nul-la,

El prestigi dels guarans de Fuives haanat creixent arreu i ara hi ha moltes dele-gacions de països de tot el món que visitenla finca i admiren aquests magnífics ani-mals. En Joan també ven, sentint-ho detot cor, alguns exemplars, la majoria a l'es-tranger, i comercialitza e! semen congelatdels millors mascles. Això no obstant,sense ajuda oficial la cria de l'ase català noés realment un negoci, sinó que continua

la Fura i el Pardal.guarans de la finca

de Fuives. viuen icrien al nostre

Zoo Infantil.

sent la materialització del somni d'una per-sona que, amb e! seu esforç, ha evitat la pèr-dua per sempre més d'una part del nostrepatrimoni ancestral.

Avui dia la utilitat d'aquests animals hacanviat i si abans s'encreuaven amb euguesde raça hispanobretona per aconseguir mat-xos i mules per a les dures feines de! camp,avui dia la finalitat de la cria és esportiva is'encreuen amb eugues de pura sang angle-ses o àrabs a fi d'aconseguir mascles o mulesde gran resistència i agilitat per aguantarcurses de grans quilometratges en terrenysabruptes. I també hi ha persones amantsdels animals que els mantenen a les sevesfinques, atrets per la seva noblesa i docilitat,com a animals de companyia.

En Joan Gassó és conscient que per per-petuar la seva obra és imprescindible quesigui coneguda i que els noves generacions escomprometin a la supervivència d'aquestaraça autòctona, per la qual cosa es va posaren contacte, l'any 1997, amb el ParcZoològic de Barcelona per proposar-nosl'exhibició d'una parella de guarans al ZooInfantil. Així, al cap de pocs dies van arribara les nostres instal-lacions la Fura i el Pardal,una bella parella de guarans. De l'adaptaciód'aquests animals, en dóna fe el naixementde tres cries: l'Hereu, e! Sensenom i elTercer, els quals, una vegada crescuts i admi-rats per tots els nens que ens visiten, hanestat tornats, segons havíem acordat prèvia-ment, a la granja d'en Joan. .~

Manel ArestéConservador del Zoo Infantil

Z O O 39

Educació

Activitats delDepartament d'EducacióDE L'IMAX AL ZOO AMB ELS DOFINS!

Des del passatoctubre, el De-partamentd'Educació delZoo de Barcelonai l'IMAX Port Vellhan imciar unaccl-laboració inèdi-ta que permet a lesescoles descobrir dela millor manera i aun preu ajustat l'apassionantmón dels dofins: una visitaeducativa conjunta que combi-na l'última tecnologia del cine-ma amb la demostració en viude l'extraordinari atractiu d'a-quests animals al Dofinari delnostre Zoo.La pel-Iícula Dofins, filmada enpantalla Omnifax i dirigida perGreg MacGillivray, submergeixels espectadors en una especta-cular aventura al costat d'aques-tes juganeres criatures, que elsporta des dels bancs de sorrablanca de les Bahames fins alsmars batuts pel vent de la Pata-gònia, seguint la vida dels curio-

sos dofins tacats, elsacrobàtics dofins fos-cos i els conegutsdofins mulars, l'espè-cie que viu al Zoo deBarcelona.Després de veureaq uesta interessantpel-lfcula, les esco-les es traslladen

fins al Departament d'Edu-cació del Zoo, on fan una visitacomentada en la qual es treballal'important paper que desenvo-lupem en la conservació de lesespècies en perill d'extinció i enla conservació de la natura. Lavisita acaba amb l'espectacledels nostres dofins, on els alum-nes reben un important missat-ge educatiu que pretén sensibi-litzar-los en el respecte i la sal-vaguarda de la vida salvatge engeneral i la del mar i els seushabitants en particular.

Podeu fer les vostres reserves altelèfon de l'IMAX932251111.

El Zoològic organitza festes d'aniversari, per a nens/es, e!s dissabtes i diu-menges pe! matí de 10,30 a 13 h. EI nens/es, a més de ser fe!icitats pe!s seusamics els dofins, gaudeixen d'una festa amb esmorzar, pastís, visita als seusanimals preferits i més sorpreses.Una festa que no oblidarà mai.El número mínim d'assistents per festa és de 10 persones.Sol.liciteu les reserves e! més aviat possible, ja que l'activitar té molt bonaacollida.Reserves:Te!èfon 932 256 787Preu: 2.200 ptes./nen, socis Zoo-Club - 2.600 ptes./nen. no socis

40 Z O O

CASALS DE ZOOLOGIA SETMANA SANTAPER A NENS I NENES DE 5A 14ANYS.Cursets impartits per biòlegs delZoològic de Barcelona. Cornbi-

nen esrones de treball i estudiamb altres de contacte directe

amb els animals del Zoo. Espoden tocar alguns animals, pre-parar-los e! menjar, i rambéentrar en algunes insral-Iacions

interiors.Es fan grups distribuus per edats.Cada grup e! dirigeix un educa-dor de! Zoològic amb ajut devoluntaris.

PROGRAMA DE SETMANASANTA9,10,11,12 d'abrilPonis i cavalls (de 5 a 8 anys)Les cries de! Zoo (de 5 a 8 anys ide 8 a 10 anys)

Sigues un bon naturalista' (de 8 a10 anys I d'll a 14 anys)

Preu: 16.200 ptes. socis de ZooClub i 18.000 pres. no-socisHorari: 9 h al6 h.Es pot fer la inscripció trucant altelèfon 932 256 787. El paga-ment es realitza mitjançant uningrés al compte de Caixa dePensions núm 2100-1198-35-020005500 I.

Atenció: quan feu l'ingrés heude posar el número de referènciai el nom del nen/a.Cal pagar abans de l'I d'abril.La documentació de! casal (carrainformativa, menú i programa) espot recollir al Departamentd'Educació o al Punt d'Infor-mació de! Zoològic a partir del15 de març.

DISSABTES INFANTILSI

PER A NENS INENES DE 5A 12 ANYS.Cada dissabte al matí descobrimper als nens/es e! món de!s animals.Es fan grups acompanyats per edu-cadors/esvoluntaris.

CALENDARIIOde febrer Caimans i serps17 de febrer Els néts d'en Floquet24 de febrer Com es cuiden e!scadells3 de marcç Animals verinosos10 de març Foques i dofins17 de març Animals en perill

24 de març Els micos méspetitons31 de març Coneix las novescries!7 d'abril Siguescuidador de! Zoo!21 d'abril Foques i dofins28 d'abril Goril-les i ximpanzés

Horari: de 10 h a 13 hPreu per dissabte 1.400 ptes. socisZoo Club i 2.400 ptes. no- socisCal inscriure's per te!efon al9322561787.Teniu temps fins al dijous anteriora l'activitat.

Noves activitats en col-Iaboració amb museus de la ciutat

MUSEU BARBIER - MUELLERD'ART PRECOLOMBÍ:"ITINERARI PRECOLOMBÍ PER

AMÈRICA CENTRAL - NATURA I IMA-

GINARI EN EL M6N ANTIC AMERIcA"

Itinerari guiat per la fauna deNicaragua, Costa Rica i Panamà delZoo de Barcelona i l'exposició "Artsd'Amèrica Central del Museu Barbier- Mueller", Lacrivitat permet conèixeranimals representatius centreameri-cans, així com els atributs reals o ima-ginaris que conferien els humans.Alhora, el contacte directe d'aquestshumans amb la natura ens permetaproximar-nos d'una manera diferental coneixement dels animals.

-Visites per a grups escolars deprimària i secundària: des del 15 degener, de dilluns a divendres, de lO a13 h; 30 alumnes com a màxim.-Visites familiars i per a adults: elsdiumenges 2l/1, I i/u, 251II, 11/III,25/III i l/IV de 2001, de 10.30 a13.30 h: 20 assistents com a màxim.-Inforrnació i reserves: de 15 a 16.45h, al telèfon 932 256 787-Preu individual: 1.200 ptes.

MUSEU ARQUEOLÒGIC DEBARCELONA:NOSALTRES ELS PRIMATS, NOSALTRES

ELS HUMANS

Avui, som els únics primats de l'espè-cie humana vius que hi ha a la Terra,però al llarg de la nostra evolució aixòno ha estat sempre així. Lactivitarpretén investigar el nostre passat desd'un punt de vista evolutiu, partint del'origen dels primats. A partir de lacol-lecció de primats de! Zoo i de lesrestes arqueològiques del MuseuArqueològic, investigarem en e! nos-tre arbre evolutiu per conèixer e!s tretscomuns amb altres primats i els dis-tintius de la nostra espècie.

Per això us proposem un taller didàc-tic a través de l'observació, la manipu-lació, la deducció i la interpretació.

-Visites per a grups escolars desecundària: de dilluns a divendres,horari a escollir: 2 hores i mitja al Zooi 2 hores al Museu d'Arqueologia.(Les visites també poden realitzar-sede manera independent i en diferentsdies.)-Inforrnació i reserves: de 15 a 16.45h, al telèfon 932 256 787-Preu: 7.000 ptes. per grup + 550ptes. per alumne (la part realitzada alZoològic) i 300 ptes. per alumne (la

part realitzada al Museud'Arqueologia), amb un

mínim de 6.000 ptes.per grup.

Z O O 41

Conservació

El passat més d'agost va néixer un ocelot al Zoo de Cincinnati. La notícia podria semblar força habitual i

rutinària, però en realitat es tractava d'un gran èxit obtingut pel Centre de Recerca sobre Fauna Amenaçada

(CREW) dependent d'aquell Zoo. Aquest ocelot era el primer felí pertanyent a una espècie amenaçada

obtingut amb la tècnica de transferència d'embrions congelats, i P èxit era la culminació de cinc anys de

treballs i investigacions duts a terme a]' esmentat zoo dels Estats Units.

na de les femellesd'ocelot del Zoo,anomenada Alicia, vaser la receptora deisembrions. Aquestsembrions havien estatproduïts al juny de1998 mitjançant fe-cundació in vitro ambòvuls i espermatozousprovinents d'un mas-

cle i una altra femella, també pertanyentsal zoo de Cincinnati. Tot seguit van sercongelats i han restat prop de dos anysemmagatzemats a 196 ac sota zero alstancs de nitrogen líquid del CREW Elmaig d'enguany van ser descongelats iintroduïts mitjançant laparoscòpia a l'ovi-ducte d'Alicia.

La tècnica descrita -que requereix anà-lisi d'hormones, adequada preservació delmaterial congelat, estimulació de l'ovula-ció aprofitant el cicle natural i una delica-da transferència de cèl-lules microscòpi-

42 Z O O

ques- ha estat perfeccionada al llarg dediversos anys treballant amb gats domès-tics. El naixement de l'ocelot mostra queaquesta és una via fructífera per a la repro-ducció d'espècies en perill.

Tanmateix, els investigadors del CREWconserven en els seus tancs de nitrogenlíquid milers de mostres de teixits,embrions i cèl-lules reproductores ("ger-rnoplasma") d'animals i plantes perta-nyents a desenes d'éspècies en perill.

En el futur, els científics podran descon-gelar aquestes mostres i utilitzar-les mit-jançant diferents tècniques de reproduccióassistida. Una col-lecció com aquesta con-tribueix a mantenir un bon nivell de diver-sitat genètica en el si de les poblacionsamenaçades, una diversitat genètica quepot ser crucial per a la supervivència del'espècie a llarg termini. Ens trobem,doncs, davant del que s'anomena un bancde recursos genètics o, si ho preferiu, méscol-loquialment, un "zoo congelat" o zood'ADN.

En l'actualitat hi ha una desena de zooscongelats que reuneixen entre tots desenesde milers de mostres d'unes 400 espèciesd'animals. A més del de Cincinnati, pelnombre de mostres emmagatzemades caldestacar el Centre de Reproducciód'Espècies Amenaçades (CRES) del Zoode San Diego, el primer que es va fundar i,ara per ara, el més important, el del Zoode Washington i el del Centre Audubonde Recerca en Espècies Amenaçades deNova Orleans.

Part d'aquest material ja s'està utilitzantactualment, com hem comentat, en pro-grames de reproducció en captivitat, peròels objectius del zoo congelat van molt mésenllà. Actualment, l'amenaça més impor-tant per a la supervivència de les formes devida animal és la destrucció dels hàbitatsnaturals, de manera que moltes espèciesestan quedant-se, literalment, sense espaivital. Tot i la creixent preocupació mun-dial per la qüestió, la degradació delsespais naturals continua produint-se a bon

-,~wo11s~ s·~

fT.tj$ (fuf>ruJ )10 ans:> no:t:IJ

......16.lsan

Conservació

ritme, i es redueixen cada vegada més lespoblacions salvatges d'animals i plantes.Aquest fet no comporta únicament un riscd'extinció definitiva en un futur més omenys proper per a moltes espècies, sinóque té un efecte immediat que contribueixa cornprornetre'n la supervivència a curttermini: es tracta del fenomen de l'erosiógenètica. A mesura que les poblacions natu-rals es redueixen i fragmenten, la disminu-ció d'individus, en augmentar la consangui-nitat, fa que hi hagi gens que deixin d'estarrepresentats a la població, amb la qual cosaes deteriora la reserva genètica de l'espècie iaquesta es fa encara més vulnerable.

Els zoos congelats poden pal-liar aquestasituació perquè conserven a les neveres ger-moplasma pertanyent a diverses línies genè-tiques. Aquest material congelat pot durarprobablement centenars d'anys i el dia de

demà es podrà utilitzar per proporcionaruna "injecció" de diversitat genètica apoblacions que estiguin genèticamentempobrides. Els científics que hi treballenho consideren una mena de pòlissa d'asse-gurances o xarxa de seguretat a utilitzar enel futur si la situació arriba fer-ho necessari.Els experts opinen que, si aquests procedi-ments haguessin existit fa 50 anys, s'hauriaevitat l'extinció d'algunes de les espèciesdesaparegudes en el darrer segle.

44 Z O O

Òbviament, ningú pensa que això sigui lasolució definitiva per a la conservació delmón natural. Aquestes tècniques no sónnomés molt joves, encara molt noves i gai-rebé experimentals, sinó que sempre reque-riran operacions cares i laborioses per feruna cosa que els éssers vius ja fan de formanatural. A més, de què servirà haver conser-vat espècies en tancs d'acer plens de nitro-gen líquid si no hi ha un medi natural onpuguin viure? Cal considerar el zoo conge-lat, doncs, com una eina més dins un esforçconservacionista mundial ampli i multidis-ciplinari. Una mena de darrer recurs encasos desesperats. LUVI de les espècies enperill.

La creació de zoos congelats representa lavinculació definitiva del món de l'exhibiciózoològica -nascuda originalment ambpropòsits culturals i recreatius- amb lesbranques més sobresortints de la recercacientífica en biologia. Però aquest fet no éssinó la continuació d'una línia de treballque ha portat els zoos, que van ser de lesprimeres institucions a alertar el públic delperill en què es trobaven moltes espèciesanimals, a ser un element clau en la formu-lació dels principis científics del maneiggenètic de poblacions petites, principis queavui s'apliquen àmpliament en la feina con-servacionista "de camp".

A hores d'ara no hi ha dubte que hi hauna gran preocupació mundial per la pèr-dua de biodiversitat que està experimentantel planeta. La proliferació de bancs derecursos genètics és una de les armes de quèdisposem per combatre aquesta situació. Elprojecte encara està en els inicis, però valiapena impulsar-lo, perquè tot el quepuguem salvar ara serà útil en el futur. Nosabem quines tecnologies existiran d'aquí acinquanta o cent anys, però el que sí éssegur és que, si mantenim una bona biblio-teca d'ADN, haurem conservat, almenys,part de la biodiversitat actual. Si més no,podem entreveure un futur proper en què laparaula "extinció", entesa com la desapari-ció completa i definitiva d'una espècie viva,faci referència a una situació del passat feliç-ment superada. .~

Josep-Lluís Melero

EI zoo verd

z o o 45

EI zoo verd

Un de!s majors atractius de!sjardins antics és la presència degrans arbres que, amb e!s anys,han crescut molt i han desen-volupat una gran capçada con-figurant un espès sostre verd.La dificultat de! sol per filtrar-se a través de les fulles d'a-quests grans arbres provoca,arran de! sòl, un ambientombrívol i humit, que és moltagradable a l'estiu perquèredueix les altes temperaturesestiuenques, però que dónabastants problemes a l'horad'escollir plantes que puguincréixer bé i que, a més, presen-tin unes característiques deco-ratives més enllà de la floració.El nostre Zoo, amb més de100 anys d'història, és un bonexemple d'aquest tipus de

46 Z O O

jardí. Els seus 1.400 arbres, fanuna ombra, en algunes zonesmolt densa, que impossibilitae! creixement de plantes quefloririen espectacularment sirebessin la suficient dosi desol. És per aquest motiu queuna gran part de les plantesherbàcies i arbusts de!s nostresparterres són espècies queviuen bé a l'ombra i, si bé laseva floració és minsa, tenenaltres característiques com e!fullatge, els fruits o la formageneral, que les fan igualmentatractives.

Entre els arbusts d'ombramés comuns presents al Zootrobareu espècies molt boni-ques, com la cubana (Aucubajaponica), que té molt poquesnecessitats i que ens obsequia

amb fulles precioses tacades degroc, a més d'uns fruits verme-llosos durant tot l'luvern. Unaaltra planta molt coneguda ique creix bé, tant al sol com al'ombra, és l'evònim (Euo-nymus fortunei), que presentafulles petites que en algunesvarietats són matisades i dónamolt bons resultats en un jardífosc. El piracant (Pyracanthaspp.) és també un arbust espi-nós que, tot i estar a l'ombra,floreix de forma espectacular idóna fruits de color taronja overmell. El pitòspor i el bèrbe-ris són altres exemples d'ar-busts que s'aclimaten molt béa les condicions dels nostrejardí i ens permeten fer planta-cions a sota dels grans arbres.

Entre el grup de les plantesherbàcies, que són de moltautilitat per cobrir zones delterreny on no pot créixer resmés, són recomanables les clí-vies (Clivia miniata), que fanuna flor gran fins i tot sotal'ombra densa, i l'aràlia (Fatsiajaponica), un gran grup de laqual podreu veure davant de lagaleria de petits primats. Entreles enfiladisses més recomana-bles trobem l'heura (Hedera},que creixerà bé en qualsevolindret o l'heura japonesa(Partbenocissus) que, encaraque té un color roig a les fullesque és una meravella a la tar-dor, hem de tenir en compteque a l'hivern queda pelada. Ellligabosc (Lonicera) és tambéuna bona solució per cobrirtota una paret ombrívola quevulguem amagar.

Podríem pensar que totes lesplantes d'ombra necessitenmolta humitat, com per exem-ple les falgueres, però tambétrobem espècies que, a més,poden resistir una certa seque-ra. Per exemple, les plantes que

z O O 47

EI zoo verd

de forma natural viuen al sota-bosc mediterrani, on la plujano és un bé abundant, estanpreparades per resistir tempssecs. Aquestes espècies seranmolt benvingudes al nostrejardí, ja que hi trobaran l'am-bient ideal per desenvolupar-sei créixer sense que haguem de

regar massa. Les que ensdonen molt bon resultat són elmarfull (Viburnum tin us) , queté la característica de florir al'hivern, el llentiscle (Pistacialentiscus), que, malgrat la lenti-tud amb què creix, té unesdelicades fulles, i el galzeran(Ruscus aculeatus), que fructifi-

ca enmig del que semblen lesfulles i que en realitat és unatija modificada, o l'acant(Acanthus mollis), espectacularper les fulles i la floració.

En estat natural les plantesd'ombra es troben al sotabosc iexperimenten una sèrie d'a-daptacions que els permeten

48 Z O O

viure a l'ombra dels arbres:desenvolupen sistemes peraprofitar el màxim de llum dequè disposen, fan fulles mésgrosses i amples, allarguen lestiges i les distàncies entre nus inus i modifiquen les cèl-lulessuperficials per poder fer lafotosíntesi.

Unes altres plantes queaguanten, i fins i tot necessi-ten, l'ombra són les que crei-xen al bosc tropical. Sota elsimmensos arbres i lianes quetapen tota entrada de llum,s'estén una foscor densa on lesplantes lluiten per un raig desol. La majoria de plantes queanomenem "d'interior", comles dracenes, els potos, lesmarantes o les singonies, pro-venen de les jungles denses iper això aguanten la poca llumnatural de les cases. Al Zoo entrobareu algunes espècies tro-picals plantades a l'exterior,que sobreviuen bé gràcies a lessuaus temperatures hivernalsde Barcelona. .~

EULÀLIA BOHlGAS

Conservadora de Jardineria

Oferta gastronómicadurante su visita al lOO

Bocadil/os Fríos y calientes

Diversos tipos de hamburguesasNuggets de Pol/oSticks de Mozzarel/aPael/as

"Escalivades", "EsqUeixades"Carnes a la Brasa

Gambas a la Brasa(10% Oto socios)

Espaguetis, Raviolis, PizzasEscaloPines al limónPaellas(10% Oto socios)

En todas las Cabañas encontraráuna gran variedad deHelados y ReFrescos

En todas las islas VendingencOntrará ReFrescos,Cervezas y sólidos

Una Caja con un Menú

compuesto de: Ensalada verde,Pol/o asado, Patatas Fritas,

Bebida, Pan y Cubiertos por 1.300 ots.(De venta en la cabaña al lado de los Osos)

~

MENTAtauraCIOr e s

PATROCINADOR OFICIAL DE IMÁGENES ~·~italIüii FUJIFILM

Capta los momentos más marsvdosos de tu vida entrando en el sorprendentemundo digital de una FinePix 40i. La respuesta répida a tus deseos creatvosCon su SUPER CCO podrás obtener fotografías fieles y de una extraordi-nana cahdad: llenas de vida y con todos sus detalles y mances Además ..¡Escucha! Podrás grabar tu música favorita en una tarjeta SmartMedia™,en formato MP3, y escucharla cuando quierss. ¡Alucinante! ¿No?Con la FinePix 40i podrás hacer fotos y Oir música ¡Ponte los auriculares!

.,-e

OTRASCÁMARASDIGITALESFUJIFILM

F1neP1X1300 FlnePlx401remon "COSMICBLUE"

flnePlx$lPro

www.fujifilm.es