comprensio_6[1]

8/3/2019 comprensio_6[1]

1/16

Treballem

els textos

6LLENGUA

CATALANACicle superior

Propostes de treball per

a la comprensi lectora

Aprendre a resumir i afer esquemes i mapes

conceptuals


2/16

k

k

k k

k k

2

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Text 1

Lesquema

Llegeix aquest text:1

Thas aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la bassa?Si observes de prop una bassa hi veurs molts ssers vius. I tots es necessiten els uns als altres persobreviure.

Les plantes verdes, com les algues o els joncs,salimenten grcies a lenergia solar i als mineralsque hi ha a laigua.

Aquestes plantes serveixen daliment als animals herbvors, com poden ser les larves dinsectesi els cargols.

Ms tard, aquests animals sn devorats pels animals carnvors de la bassa, com ara lessangoneres, les nimfes de libllula o les larves descarabats.

Al seu torn, aquests ltims animals serveixen daliment a daltres animals carnvors msgrans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires.

Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen laigua i proporcionen minerals a lesnoves plantes.De manera que cadasc fa la seva funci a la bassa, un petit ecosistema ple de vida.

4 Escriu un resum del text a partir de lesquema anterior.

2 De qu tracta el text? Expressa-ho amb una sola oraci.

3 Completa lesquema segent:

Cadena alimentria de la bassa

alguesalgues

algues larves dinsectes sangoneres


3/16


Text 2

3 Informaci bsica dun text


Si haguessis despavilar-te a buscar laliment pel teu compte, quins mitjans faries servir?Fixat en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.

Alguns utilitzen lolfacte. s el cas dels escarabats piloters, que rastregen lolor delsexcrements daltres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per alimentar-sen.Tamb locell de loli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant laire.

Daltres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dof, per exemple, emet sonsper esbrinar on sn els bancs de peixos ms propers. Els ratpenats produeixen unes ones que esreflecteixen en els aliments que troben pel cam, i a continuaci ells mateixos tornen a captaraquestes ones.

Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les vctimes. Libis verd deixacaure un insecte sobre la superfcie de laigua per atraure els peixos. La tortuga alligtorutilitza com a esquer la seva prpia llengua, que t laspecte dun cuc. Aix aconsegueix queels peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal ms astut!

3 Escriu un resum del text a partir de la informaci de lesquema anterior.

2 Completa aquest quadre:

Manera de trobar laliment

Per mitj de lolfacte.

Per mitj del so.

Exemples

Escarabat piloter.

Per mitj de .

Ensuma laire.

Com ho fan?


4/16

4


Text 3

El resum


El pa s un dels aliments bsics de la nostra dieta diria.Tagradaria fer-te el pa tu mateix?Doncs aqu tens els passos que cal seguir.

Per comenar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient fondo.Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem b tot plegat.

Desprs posem tres cullerades soperes doli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim 300millilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.

A continuaci, aboquem aquesta barreja al recipient que cont la farina, el llevat i la sal,i ho remenem suaument.

Un cop feta la massa, la colloquem sobre una superfcie amb farina i la pastem amb lapunta dels dits fins que formi una bola.

Desprs, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida dunpa.

Finalment, pintem la superfcie amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vint-i-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.

Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!

3 Numera aquestes illustracions dacord amb els passos que descriu el text.

4 Escriu un resum del text.

2 Inventa un ttol que resumeixi el contingut del text.


5/16


Text 4

5 El resum


Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tcniques que ens permeten saber com somper dins.Aquestes en sn algunes de les ms emprades:

Els raigs X sn radiacions electromagntiques que permeten examinar lesquelet i daquestamanera comprovar si hi ha algun os danyat.Tamb hi podem veure linterior de la caixa torcicai esbrinar si els pulmons i el cor estan sans.

Langiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang. Aquestproducte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per mitjdaquesta tcnica, els metges comproven si la circulaci de la sang s bona.

Lescner utilitza ressonncies magntiques per oferir una imatge del cos. Susa per investigar elcervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el funcionament.

Finalment, lecografia se serveix dones acstiques els ecos de les quals reflecteixen els rganshumans.Grcies a aquesta tcnica es pot observar, per exemple,el desenvolupament del fetus a dinsde lter matern.

De qu tracta el text? Explica-ho amb una sola oraci i escriu un ttol per al

text.

2

Completa aquest quadre amb la informaci del text.3

Nom de la tcnica En qu consisteix? Per a qu serveix?

Raigs X

Per examinar lesquelet i la caixa

torcica.

Per descobrir malalties del cervell.

Ecografia

Cal injectar un

producte a la sang.


6/16

6


Text 5

El resum


Ten recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, per... tagradaria sabercom et vas anar formant durant nou mesos?

Durant els tres primers mesos, el cor de lembri comena a bategar i es formen la columnavertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara.Al final del tercer mes, lembri jaes mou una mica per exercitar els msculs: fa 10 centmetres i tot just pesa 25 grams.

Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa ms gruixuda i apareixen els cabells, les cellesi les pestanyes. El sistema auditiu comena a funcionar i el fetus pot sentir el batec del cor dela mare.Al final del sis mes el fetus fa uns 30 centmetres i pesa al voltant de 600 grams.

Quan comena el tercer i ltim trimestre ja noms queden per formar-se completament elspulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haur danar a la incubadora. Durant aquesttrimestre sacaben de formar els pulmons. El fetusja succiona el dit polze i es colloca en laposici adient per nixer.Al final del nov mes mesura uns 55 centmetres i pesa uns tres quilos.

Tot just acabat de nixer,el primer que far el nad s un crit de vida. Ja pot respirar tot sol.

2 Completa aquest esquema del text.

3 Escriu el resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Primer trimestre

Nom: embri

Formaci drgans:

Segon trimestre

Nom:

Formaci drgans:

Tercer trimestre

Nom:

Formaci drgans:

Naixement

Nom:

Formaci del nad


7/16


Text 6

7 Informaci bsica dun text


Has estat mai a prop dun volc? En aquestes zones el paisatge s molt especial, ja quequan la lava es refreda genera molts tipus de roca diferents. Aquestes sn algunes de lesroques volcniques ms freqents.

La lava que se solidifica amb una superfcie arrugada en forma de corda t un nomhawai: pahoehoe.

En canvi, si la lava forma una superfcie de cendra feta de fragments irregularssanomena aa.

De vegades, del crter brolla una escuma que cont bombolles de gas. Quan es refredaaquesta escuma modela un tipus de roca molt lleugera que fins i tot flota a laigua: s lapedra tosca.

Daltra banda, quan la lava flueix dun crter situat sota laigua, es refreda rpidamenten forma de coix, i es creen unes crostes seques a la superfcie que envolten masses lquidesde lava.

Finalment, unes altres roques volcniques sn les columnes. Es constitueixen quan lerosiprovoca el desgast del volc i de la roca que envolta la xemeneia i deixa noms un tubvertical de lava freda i esquerdada.

2 Completa aquest quadre a partir de la informaci del text.

Nom

Roca 1pahoehoe

Roca 1

Roca 3

Roca 4

Roca 5

Com es forma


8/16

8


Text 7

El resum


En poques de sequera les ciutats necessiten portar aigua de llocs llunyans. Per aix elsromans van construir grans canals de pedra: els aqeductes. Els ms antics passaven per sotaterra, coberts dun arc per evitar que laigua sendurs o sescalfs. Saps com construen unaqeducte els romans? En primer lloc, excavaven una trinxera en un terreny tou i asseguraven les parets

temporalment amb puntals de fusta.Desprs, collocaven pedres a terra per construir una espcie de calada temporal per la

qual circulaven les carretes.A continuaci, portaven la pedra ja tallada a la pedrera, la collocaven al terra i a les

parets, i la tapaven amb argamassa per impedir possibles filtracions. El pas segent consistia a collocar la coberta. Estava feta amb dues pedres iguals

recolzades luna contra laltra.Amb ajuda de cordes, deixaven caure les pedres fins que les voressuperiors es tocaven.

Finalment, desprs denretirar les cordes, tapaven el canal amb terra i escampaven la terraque sobrava perqu hi creixs la vegetaci. I laqeducte ja estava a punt per comenar atransportar aigua!

Escriu un ttol que resumeixi el contingut del text.2

Numera aquestes illustracions dacord amb lordre en qu es descriuen en el

text.

3

Escriu el resum del text a partir de les illustracions anteriors:4


9/16


Text 8

9 Lesquema i el resum


Com que a lrtic hi fa molt de fred, no shi pot conrear res. s per aix que els inuit tenenuna dieta ben especial.

Laliment principal dels habitants del Pol Nord s la carn de foca, de carib i de balena.Normalment la mengen crua, ja que aix s ms rica en vitamina C i aix els permetprescindir de la fruita fresca.

Durant la primavera, els inuit cacen gavotins de xantus, uns ocells petits de plomatge blanci negre, i sels mengen crus o cuits.Tamb els guarden a dins duna pell de foca que enterrendurant mesos fins que es podreix.Aleshores, ho consideren una menja exquisida: el kaviak.

Quan arriba lestiu, els inuit surten a pescar truites als llacs de linterior. El peix s uncomplement valus de la seva dieta perqu cont vitamina D. Els inuit lassequen al sol, desprsel guarden a dins de sacs per tal de consumir-lo a lhivern.

A lestiu els inuit tamb mengen plantes. Masteguen lescora del salze rtic, les fulles aspresde lagrella, rica en vitamines, i una gran varietat de baies.

Carn

Exemple:

Com? Crua.

Exemple:

Com?:

Exemple:

Com?:

Exemple:

Com?:

Completa lesquema segent:2

3 Resumeix en una oraci el contingut del text.

Dieta dels inuits


10/16

10


Text 9

Lesquema


Thas aturat mai a pensar tot el que llences cada dia? Cada any es gasta ms i ms energiaper produir productes nous que desprs tamb es llencen i sacumulen en muntanyes de residus.

Aqu tens alguns consells per reduir la quantitat de residus que produm a casa:Cal que tinformis de les possibilitats de reciclatge que hi ha al lloc on vius perreciclar tot

el que puguis, en comptes de llenar-ho tot barrejat en la mateixa bossa descombraries.Evita comprar productes dun sol s. Sovint podem adquirirproductes de llarga durada,

en comptes duns altres que cal llenar desprs de fer-los servir.No llencis la roba vella. s millor donar-la a organitzacions que sencarregaran de fer-la

arribar a persones necessitades.Quan algun aparell, com pot ser la nevera o la rentadora, es fa malb, s millorreparar-lo

en comptes de llenar-lo i comprar-ne un altre de nou.Finalment, s preferible que portis la teva bossa o el cabs quan vas a comprar, per no

acumular bosses de plstic innecessries.Seguint aquests consells tots contribuirem a estalviar i a eliminar el consum innecessari de

matries primeres.

2 Completa aquest esquema:

NO: llenar la brossasense classificar

S: reciclar

NO:

S:

NO:

S:

NO:

S:

NO:

S:

Consells per reduir residus domstics


11/16


Text 10



Segurament ja saps que mai no hem de mirar directament el Sol, perqu la intensitat dels seusraigs ens podria danyar els ulls. s per aix que, per estudiar el Sol, els cientfics han utilitzatalguns instruments especials.Aqu en tens alguns exemples:

Des del 1814 sutilitza lespectroscopi.Aquest instrument descompon la llum blanca a travsdun prisma. Grcies a lespectroscopi sha observat que les ones de llum tenen colors diferents,com passa de manera natural quan es forma larc de Sant Mart.

Des del 1891 els cientfics utilitzen lespectroheligraf, que reprodueix fotogrficament imat-ges monocromtiques (dun sol color) del Sol i permet conixer quins elements el constitueixen.

Des del 1931,grcies al corongraf, els cientfics poden observar directament el Sol i estudiar-ne la corona.Aquest instrument provoca un eclipsi artificial per mitj duna pantalla que nomsdeixa passar la llum de la corona.

2 Completa aquest esquema dels instruments per estudiar el Sol.

3 Escriu un resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Any: 1814

Nom de linstrument:espectroscopi.

Qu fa?:

Qu permet estudiar?:

Any:

Nom de linstrument:

Qu fa?:


Any:

Nom de linstrument:

Qu fa?:


Instruments per estudiar el Sol


12/16

Pargraf 2

12


Text 11

Informaci bsica dun text


A lAmrica precolombina existien tres grans civilitzacions de pobles indgenes.Entre els segles III i X es va viure lpoca desplendor dels maies.Vivien a les selves de

Guatemala i parlaven la llengua maia. Aquest poble era molt savi, tenia grans coneixementsdaritmtica i astronomia, i va desenvolupar un sistema descriptura amb ms de 700 jeroglfics.

Ms tard, al segle XV, els asteques van crear un enorme imperi que comprenia tot el centrei el sud del que s avui Mxic. La llengua daquest poble era el nhuatl. Els asteques tenienconeixements astronmics i van ser grans arquitectes i escultors. En canvi, el seu sistemadescriptura era fora rudimentari.

Un altre gran poble indgena va ser el dels inques. Limperi inca sestenia a final del segleXV des del sud de Colmbia fins al centre de Xile. Lidioma oficial de limperi era el qutxua.Els inques van destacar en arquitectura ja que van construir grans edificis, calades i ponts,per no tenien escriptura.

Inventa un ttol per al text anterior.4

Completa aquest quadre amb la informaci del text.4

Poble indgena maia

On vivia?

poca desplendor

Llengua

Coneixements

Pargraf 3 Pargraf 4


13/16


Text 12



Al llarg de la histria els metges i els dentistes han proposat diverses solucions per lluitarcontra el dolor del pacient i poder fer b la seva feina.

Els assiris, al segle V aC, adormien el pacient exercint pressi sobre les cartides, unesartries que reguen el cervell.

A les acaballes de lEdat Mitjana, als camps de batalla sutilitzava com a anestsic perrealitzar operacions un beuratge fet amb alcohol i plvora de fusell.

Al segle XVIII, grcies als avenos de la medicina, es va descobrir lefecte dun gas,anomenat protxid de nitrogen, que tenia efectes anestsics contra el mal de queixal.

Al segle XIX els metges adormien completament el pacient fent servirter i cloroform.Finalment, avui dia sapliquen anestsics injectant un analgsic en la zona que ser

afectada en loperaci.


Escriu un resum a partir de la informaci de lesquema.4

Problema

Solucions

Segle V aC

Exercir pres-si sobre lescartides.


14/16

14


Text 13

Lesquema i el resum


Combatre lexplotaci infantil s una tasca molt important per la qual tots hem de lluitar.Per aconseguir-ho, les organitzacions que es preocupen de posar fi a aquesta situaci injustaproposen tres tipus de mesures:

En primer lloc, cal millorar la legislaci sobre aquest tema,s a dir, fer que a tots els pasoshi hagi lleis que fixin ledat mnima daccs al treball, que estableixin les condicions laboralsdels ms joves i que castiguin a qui incompleixi aquestes lleis.

En segon lloc, cal millorar lensenyament. Es tracta doferir una educaci que ms tardajudi els infants a trobar una feina millor. Noms aix saconseguir que els nens i les nenes deles famlies ms pobres vagin a escola,perqu leducaci ser la garantia duna ocupaci milloren el futur.

En tercer lloc, a molts llocs sha optat peroferir ajudes econmiques a les famlies a canvique els infants no treballin.Aix, els nens poden deixar de treballar sense deixar de contribuiral manteniment de la famlia. En aquests casos, les ajudes no sn noms en forma de diners,sin de roba, llibres, aliments, etc.

Daquesta manera, entre tots aconseguirem que ben aviat al mn no hi hagi nens i nenesobligats a treballar abans dhora.


Escriu el resum del text utilitzant la informaci de lesquema.3

Mesura 1:

Objectiu:

Mesura 3:

Objectiu:

Mesures per combatre

Mesura 2:

Objectiu:


15/16


Text 14

15 La fitxa i el resum


La Fundaci ONCE es va crear lany 1988 per promocionar la integraci de totes lespersones amb alguna discapacitat. Des de lany en qu es va instituir, la Fundaci ha dedicatms de 420.000 euros a aquest objectiu.

Hi ha diverses organitzacions nacionals que formen part daquesta Fundaci: laCOCEMFE, que treballa amb minusvlids fsics; la FEAPS, una organitzaci de suport adeficients mentals; i tamb la CNSE i la FIAPAS, totes dues dedicades a les persones sordes.

Alguns dels camps de treball de la Fundaci ONCE sn: La integraci professional de persones amb discapacitat. La promoci de la vida autnoma. La supressi de barreres de tota mena. La cooperaci amb entitats pbliques i privades que comparteixen interessos afins.

Completa la fitxa segent:2

Relaciona cada sigla amb el seu significat.

COCEMFE Federaci Espanyola dAssociacions de Pares i Amicsdels Sords

CNSE Confederaci Coordinadora Estatal de MinusvlidsFsics dEspanya

FIAPAS Confederaci Nacional de Sords dEspanya

3

Escriu el resum del text utilitzant la informaci anterior.4

Nom de lorganitzaci:

Data de fundaci:

Objectius:

Organitzacions participants:


16/16

16


Text 15

Lesquema


Lorganitzaci Mans Unides considera molt important que tothom conegui la realitat delspasos en vies de desenvolupament per poder collaborar-hi.Daquesta manera participem delsseus problemes i potser aix algun dia farem desaparixer la misria i la fam.

s per aix que el Departament dEducaci de Mans Unides facilita els recursos segentsa pares, professors i alumnes:

Participaci en les activitats pedaggiques que les escoles, les parrquies i les entitatsculturals vulguin realitzar en el camp de leducaci per al desenvolupament.

Producci i distribuci de material didctic, fotografies, vdeos, psters Accs als recursos i les activitats de Mans Unides a travs dInternet (www.mansunides.org). Coneixement directe de la realitat dels pasos en vies de desenvolupament i del seu

esfor per sortir de la marginaci.Coneix els pasos en vies de desenvolupament. Noms aix podrs contribuir a posar remei

a la situaci en qu es troben.

De qu tracta el text? Expressa-ho en una nica oraci.3


Per

Per

DepartamentdEducaci

de Mans Unides

comprensio_6[1]

Documents

Transcript of comprensio_6[1]