Compromís amb lasostenibilitatLa gestió de residus a l’IMAS esconsidera modèlica en tant quecombina seguretat amb informació,formació, planificació, circuits eficaçosi protecció extrema dels riscos per aprofessionals i usuaris

desembre 2006 3

B

2Ib

QuèEditorial

El departament de recursos humans del’IMAS s’ha destacat tradicionalment pertenir en compte força aspectes de tipussocial que afecten a la vida personal delstreballadors, molt abans de què lleis comla de Conciliació de la vida familiar ilaboral marquessin alguns dels punts queel Conveni col·lectiu ha de contemplar.

Les polítiques públiques sobre la conciliacióde la vida familiar i laboral de les queparticipem a l’IMAS contemplen els permisoslaborals per raó de naixement, hospitalitzacióde familiars o el permís de lactància dels fillsmenors de nou mesos, així com el permísmaternal dels fills biològics, en adopció oacolliment preadoptiu o permanent. Tambées contempla els casos de risc per a latreballadora embarassada o la reducció dejornada destinada a tenir cura dels fills menorsde sis anys o dels infants que puguin tenirnecessitats especials.

Finalment, cal dir que, a més dels diferentspermisos o excedències per atendre fills ofamiliars o les facilitats en general per aflexibilitzar la jornada o absentar-se –d’acordamb les necessitats de cada servei- enmoments de necessitat, a l’IMAS tenim altresavantatges específics com són les subvencionsper a guarderia, incloent la nova versió delstiquets que ens donen majors avantatgesfiscals, que suporten la conciliació fins i totdes del punt de vista econòmic

Emili LlobetDirector deRecursos Humansde l’IMAS

ones festes ibon any!

Els dies de festa es viuen de forma

diferent als hospitals. No sé si

estareu d’acord amb mi però les

festes tenen un color especial per a

tots els que treballem en i per a la

salut. Per una banda, es fa més

significatiu que mai el fet que estem

al servei de les persones, en

moments d’extrema vulnerabilitat,

física i també emocional. És per això

que ens esforcem a preparar algun

detall que els mostri que, fins i tot

en dates assenyalades, estem al seu

costat. I per altra banda, ens reunim

amb els companys, fem sopars de

Servei, algun aperitiu conjunt, que

ens referma que estem en el mateix

vaixell i que compartim molt més

que espais i hores.

Aprofito aquest espai de l’IMAS a

la butxaca per a desitjar-vos unes

bones festes i una feliç entrada

d’any. I que els bons propòsits i tots

els projectes que us engresquin per

al 2007 es facin realitat Ib

Jordi Varela

Conseller Delegat de l’IMAS

Ib

És possible

3Ib

en pensen?conciliar família i treball?

Pel que a mi respecte, l’empresa m’ha posatmoltes facilitats per a conciliar família i treballi especialment per a la criança dels meusdos fills més petits. Però penso que a nivellgovernamental encara queda molt per fer:les llargues vacances escolars són difícils deconciliar, els permisos de maternitat encarano són tan llargs com en alguns països méssensibilitzats cap al tema, els ajuts econòmicsencara resulten irrisoris i al final has de fermolts equilibris per a que tot quadri Ib

Elisenda MaristanyServei d’Atencióa l’usuariHospital del Mar

Actualment hem de ser conscients de quèestem en una situació d’impas, entre la lleidel 1999 i l’avantprojecte d’una nova llei deConciliació que ha d’arribar aviat. A l’IMAShem de lluitar per aconseguir en el properconveni, ja sigui vigent aquesta nova llei ono, per a què s’incloguin els seus avantatgesi fins i tot d’altres que podem incorporarnosaltres en benefici del treballador. D’altrabanda, crec que en el tema de la conciliacióel més important no és tant ser rígids aplicantles normatives sinó saber personalitzar moltbé i valorar cada cas per determinar quinsfamiliars en depenen i quines necessitats idrets reals té cada treballador

Manolo RoyoPresident del Comitèd’empresa de l’IMAS

Ib

Ib

Les situacions laborals cada cop són i seranmés canviants, sobretot en el món sanitarii ens hi hem d’adaptar de la millor manerapossible. Cal trobar un equilibri de tasquesamb la parella, fer desaparèixer els tòpicsde la dona treballadora a la llar, l'equiparacióconjunta de tasques, així com el respecte i lavoluntat de millorar en el dia a dia, que sónprimordials perquè la vida familiar funcioni.És un esforç important però recordem quesom uns privilegiats si ens comparem ambles famílies del tercer món

Jordi MorenoInfermerHospital del’Esperança

És difícil conciliar la vida familiar i laboral.De vegades tens la sensació de què al final,les dues coses les fas malament.És cert que la institució et dóna facilitats,però a l’hora de la veritat, aprofitar-les icontinuar la teva carrera de metge no ésgaire factible. Jo només vaig aprofitar l’horade la lactància Ib

Sílvia MínguezServei d’UrgènciesMetgessaHospital del Mar

S O T A

La gestió i maneig de totes lessubstàncies que diàriament esrebutgen als centres hospitalarisés complexa i suposa planificació irecursos que garanteixin seguretati sostenibilitat

A l’IMAS ja fa molts anys que somconscients de la importància de què elsdiferents circuits de residus es duguin ambla cura necessària per a respectar la salutde treballadors, malalts, ciutadans i elmedi ambient, en compliment de les lleisi avançant-nos sovint en procedimentsecològics. En un centre com l’Hospital delMar, la retirada de residus interns ocupaa dues persones a jornada completa i unaa temps parcial, a més de les empresesexternes que col·laboren en la recollidade determinats residus especials.

Cada tipus de residu es recull de formaespecial i amb diferent freqüència.Hi ha contenidors específics per a recollir

separadament i poder reciclar algunsresidus, com ara paper, piles, tòners, oli,fluorescents, mercuri, plata de radiografieso residus plàstics.A més, comptem amb diferents empresescol·laboradores que retiren els residusdels grups III i IV, la destinació final delsquals també és molt diferent a la resta,essent incinerats, destruïts, inertitzats,enviats a plantes esterilitzadores i centresd’emmagatzematge especials o fins i totsón recuperats si la seva naturalesa hopermet.

Prevenir els riscos dels residusperillosos

El Servei de Prevenció ha elaborat diferentsmanuals i protocols per a garantir que elpersonal es trobi segur davant els riscospotencials d’alguns residus, especialmentels biològics pel contacte amb sang ofluïds orgànics.Les anomenades “precaucions universals”descriuen les situacions més freqüentsdavant les quals es pot trobar el personalsanitari, valorant el grau de risc i marcantcom actuar.Aquestes precaucions contemplen desde les normes per a l’aïllament de malaltsa les de protecció personal i a la indicacióde l’ús de bates, mascaretes, ulleres,guants, o el tractament dels articles quepoden estar contaminats, des d’agullesa taques, roba o mostres de laboratori.

4Ib

Untractamentrespectuósdels residus

EL

Il·lustracions: www.pillet.org

Centre Fòrum

5Ib

Ib

Gestió sostenible al Centre Fòrum

Construït seguint criteris de sostenibilitati estalvi energètic, el Centre Fòrum ésmodèlic pel que fa al tractament de residus.Al centre es realitza una recollida internaselectiva de residus i, mitjançant una xarxapneumàtica s’envien en bosses a 1 km dedistància, a una planta de tractament queels processa per obtenir l’energia que esfa servir per a la climatització i escalfamentd’aigua, creant en el centre microclimes aqualsevol espai de l’hospital, controlablesinformàticament. És un dels sistemes detractament ecològic dels residus pioner dela ciutat.

Els residus de la recerca a l’IMIM

L’activitat investigadora, especialment alslaboratoris de recerca, produeix residusdels classificats en els grups III i IV,que reben el mateix tractament que alscentres hospitalaris, ja sigui en circuitsinterns de recollida i compactació o ambla participació d’empreses col·laboradoresespecialitzades. Els residus líquids de tipusquímic també es recullen a través d'unaempresa especialitzada que s'encarregad'eliminar-los de la forma mes convenientsegons la seva composició. La gestió méscomplexa és la que correspon als residusradioactius, ja que a l’IMIM es treballa ambaquesta mena d’isòtops especials, i que

C R O S C O P IMIpoden ser de vida curta o llarga. Pel quefa als de curta vida, es deixen decaure enel búnker de residus especialment habilitatper a ells, en el qual es dipositen durantel temps necessari per a que deixin de serradioactius.Quan ja no ho son es desclassifiquen i estracten com a residus convencionals delgrup II. Els residus de llarga durada, quepoden ser radioactius durant molts anys,són recollits per ENRESA, l’empresanacional encarregada del seu maneig, ienviats al centre d’emmagatzematge deseguretat corresponent

Tipus de residusEls diferents residus que esprodueixen als centres esclassifiquen en quatre grups:

Grup IBrossa urbana que no esrelaciona amb l’activitatassistencial, des de materiald’oficina a d’hostaleria.

Grup IIResidus sanitaris sense risc,com guixos, material de cures,etc.

Grup IIIResidus sanitaris de risc, comagulles i material punyent,sang, vacunes, etc.

Grup IVResidus citotòxics i residusd’especial toxicitat, com olis,piles i bateries, medicaments,substàncies químiques oplaques radiològiques, etc.Tenen protocols moltespecífics per a garantir laseguretat de la seva utilitzaciói tractament final.

Ib

Centre Fòrum

6Ib aIb

escola bonanovaPremi del CIDEM a la InnovacióL’Escola Bonanova de Formació Professional Sanitària de l’IMAS ha rebut el Premi del CIDEMa la Innovació Organitzativa, en reconeixement al desenvolupament del seu innovador ProjecteEducatiu de centre. Aquest Projecte s’organitza per processos i sempre amb l’objectiu d’aplicarel model d’excel·lència europeu (EFQM) en l’àmbit educatiu, en el qual l’estudiant és protagonistadel seu aprenentatge i on es recullen les necessitats de l’entorn i la societat, els requerimentstecnològics i de materials, l’aliança amb les empreses del sector i la gestió del coneixement.Els resultats d’aquesta innovació en la organització del centre parlen per sí mateixos: els bonsresultats acadèmics, l’alt grau d’inserció laboral dels estudiants i l’elevat índex de satisfaccióper part d’alumnes i del personal que hi treballa

La nova spin-off de l’IMIMNeix per ser líder en el camp de la farmacologiacomputacionalChemotargets és la primera iniciativa spin-off emmarcada dins el nou Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona (PRBB). Neix de la transferència de la tecnologia desenvolupada en el Laboratoride Quimiogenòmica dirigit pel Dr. Jordi Mestres, un dels grups que conformen la Unitat deRecerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i que ha estat reconegut amb el prestigiósPremi Corwin Hansch de la QSAR and Modelling Society. Aquesta tecnologia permet l’anàlisii escombrat de biblioteques virtuals de molècules per tal d’identificar noves entitats químiquesamb potencial per activar, modular o inhibir la funció de dianes biològiques de rellevànciaterapèutica.

L’activitat de Chemotargets se centra en establir acords de col·laboració amb empresesfarmacèutiques, i ha signat amb companyies de l’àmbit català com Laboratoris Salvat i Estevei espanyol, com Farmalíder. També ha signat amb Enamine, una de les empreses de síntesiquímica més grans del món, per la qual dissenyarà biblioteques moleculars dirigides a famíliesde proteïnes. Chemotargets també té previst llicenciar part de la seva metodologia en col·laboracióamb el proveïdor de biblioteques moleculars anotades Sunset Molecular Discovery

chemotargets

Ib

7Ib

l’avantguarda

L’Hospital del Mar i del’Esperança es van trobar entreel 20 millors en la categoriad’hospitals amb especialitats

de referència amb menys de 600 llitsdins la setena edició del rànquing “Top20” dels hospitals d’Espanya, en la qualhan participat voluntàriament 143 centres.En aquesta categoria, darrera dels nostreshospitals, han estat també inclosos elsHospitals de Sabadell i la Mútua deTerrassa. En el grup de grans hospitals dereferència regional i nacional van encapçalarla llista l’Hospital Universitari de Son Duretade Palma de Mallorca, l’Hospital de la Valld’Hebron i l’Hospital Universitari deBellvitge de Barcelona i l’Hospital Universitaride Salamanca Ib

El Mar i l’Esperança,dins els 20 millorshospitals espanyols

Ib

Les dones amb ictus i arrítmiestenen pitjor pronòsticUn estudi del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar troba diferències entre sexesen pacients amb ictus.La Revista Journal of Neurology ha publicat els resultats d’una investigació realitzada per l’equipde Neurologia de l’Hospital del Mar, en col·laboració amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, enrelació amb la presència d’arrítmies cardíaques en pacients amb ictus i el diferents pronòsticsper a homes i dones en aquests casos.L’estudi posa de manifest que el fet de patir fibrilacions auriculars, un factor predictiu del malpronòstic de l’embòlia, té diferent impacte en homes i en dones i es considera que prediuespecíficament la mortalitat intrahospitalària només en el cas de les dones. A Catalunya l’ictusisquèmic afecta a unes 100.000 persones l’any i unes 5.000 moren per aquesta causa

L’IMIM coordina l’Eurolive Project, unestudi que demostra els beneficis delspolifenols de l’oli d’oliva verge

Els darrers resultats aconseguits per l’estudieuropeu “Eurolive Project”, coordinat perla Dra. Mª Isabel Covas i el seu equip del’URLEC (Unitat de Recerca en Lípids iEpidemiologia cardiovascular) a l’IMIM, fanun pas endavant en el coneixement delsdiferents tipus d’oli d’oliva i mostren queel contingut de polifenols de l’oli d’olivaverge protegeix contra el risc cardiovascular.Aquests polifenols són substàncies d’origenvegetal que consumim a través de la dietai que presenten importants propietatsantioxidants gràcies al bloqueig de radicalslliures. L’estudi Eurolive conclou que l’efecteantioxidant dels polifenols augmenta lesHDL, disminueix els triglicèrids, la proporcióde colesterol total/HDL i la disminució del’oxidació dels lípids.A l’estudi Eurolive han participat 200voluntaris de 5 països europeus: Espanya,Dinamarca, Finlàndia, Itàlia i Alemanya is’han involucrat investigadors de set centresde recerca europeus

L’Oli d’oliva redueixel risc de malaltiescardiovasculars

Ib

Construïmnova imatge

8Ib

En

Ib

En molts dels casos, la necessitat d’unanova imatge ha obeït a la creació del centre,com ha estat del cas del Centre Fòrum, oa la nova ubicació i etapa d’altres, com hasucceït amb l’IMIM, amb el seu trasllat al’edifici del PRBB.

Amb la nova imatge es pretén un majorreconeixement i identificació dels nostreshospitals, amb una marca única ihomogènia, que unifica tipus i tamanys delletres i que es vincula amb l’Hospital delMar. Es tracta d’una imatge en bitò, per laqual cosa desapareixen els colors diferenciatsper a cada centre.

El desplegament dels nous logotips s’estàfent paulatinament als diferents centres ies pretén que estigui plenament implantatdurant el 2007. La normativa d’aplicació iels arxius necessaris per a la implantaciópràctica en els diferents documents estarandisponibles a la intranet

Ib

L’IMAS ha complert amb el seucompromís de garantir l’accessibilitata la seva web recollint totes lesrecomanacions donades pel WorldWide Web Consortium (W3C) i altresorganitzac ions internacionals .L’objectiu ha estat crear un web quetreballi millor per a tots i que funcionien qualsevol dispositiu d’accés aInternet. El nostre web també ésaccessible des del punt de vista de lafacilitat del seu ús, ja que s’hamodificat per a què sigui fàcil d’utilitzarpel màxim de persones, sigui quinasigui la seva experiència, context icapacitats, amb un disseny fàcil i unaestructura eficient i clara.L’anterior web de l’IMAS va serguardonada el 2006 amb el premi a laMillor pàgina web d’una instituciósanitària en la XIIIª edició dels premis

Avedis Donabedian a l’excel·lència enqualitat.Dins les millores que s’estan incorporantactualment a la web de l’IMAS, destacala possibilitat d’accedir-hi en català, castellài anglès, l’actualització de continguts i laseva reordenació, que facilita encara mésla navegació als usuaris

Estem d’Estrena! Entra a la nova web de l’IMAS

Durant el 2006, l’IMAS ha endegatuna fase de disseny corporatiu queha suposat la creació de nous logotipspels centres, que actualment encaraconviuen amb la imatge genèrica del’IMAS.

Centre Fòrum

Centre Peracamps

9Ib

c o n s r u c c i ó

L’IMIM es trasllada al PRBBDurant el mes d’octubre es va fer efectiva la segona fase del trasllat de l’IMIMa l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), situat en el frontmarítim, entre l’Hospital del Mar i l’Hotel Arts

Ib

La primera fase, que es va realitzar el mesde juliol, va iniciar-se amb el trasllat de laUnitat d’Investigació en InformàticaBiomèdica (GRIB) a la quarta planta delnou edifici i, amb el trasllat d’octubre,s’han instal·lat a la primera planta elsserveis d’administració i direcció, així comles unitats que no utilitzen laboratoris.Només quedarà per concloure la tercerafase, amb el trasllat de la resta d’unitatsi laboratoris, que ocuparan la segonaplanta.

L’IMIM ocupa en l’edifici del PRBB un espaide 7.800 m2, dels 55.000 m2 construits.La distribució i disseny de les diferentsàrees s’ha fet seguint criteris defuncionalitat, situant els grups i unitatsen funció de les seves característiques,necessitats i de les infrastructures i recursosdisponibles.

A més de l’IMIM, els centres queconformen el PRBB són el Centre deRecerca en Epidemiologia Ambiental(CREAL), el Departament de CiènciesExperimentals i de la Salut de la UniversitatPompeu Fabra (CEXS-UPF), el Centre deRegulació Genòmica (CRG), el Centre deMedicina Regenerativa de Barcelona(CMRB) i l’Institut d’Alta Tecnologia(IAT)

10Ib

Ib

G e n tCom estem?

Rubén RománEstadístic al Servei d’Avaluació i Epidemiologia Clínica i Músic

Passió per la música

Quin lloc ocupa la música a la teva vida?Un lloc molt important. Des dels disset anys que vaig començara anar a classes de música a Santander, o a tocar la guitarra enuna banda i motivar-me en els primers concerts, no he deixatd’estar en contacte amb la música. De fet, un dels motius pelsquals vaig venir a Barcelona va ser el poder estar a prop del’Escola en què estudio, que té un pla d’estudis molt interessant.

Tenen alguna cosa en comú la música i l’estadística?Doncs no gaire... encara que la música sí que té un puntmatemàtic: compressors, filtres, nivells... t’ajuda si en saps unamica, però en realitat són móns molt diferents.

Què implica treballar a l’IMAS i viure la música?Doncs tenir una vida social amb una agenda ben plena i potsermenys hores de son o més cansament. Fer-ho tot té un preu,que és estar pendent de deu coses a l’hora. Però és tan satisfactorique no m’ho prenc com un sacrifici, la veritat.

Treballes professionalment en el món de la música?Per una banda, estudio música moderna a l’Escola de Músicade Badalona. I després tinc un estudi de gravació on treballocom a productor, que és una feina molt diferent.

Què és el que més t’enganxa de la música?Tocar un instrument és una via d’expressió única. I quanprodueixo m’implico al 100%, ho gaudeixo igual que elsmateixos músics, ja que els ajudo proposant arreglaments, devegades tocant també... És molt motivador, i jo troboimprescindible que el que facis et motivi, sigui la teva feina ola teva afecció, o les dues coses!

Quin és el teu proper repte musical?El proper mes de març treuré un disc en solitari, que es dirà“The blaxound family”, amb temes instrumentals i vocals extretsde l’estil musical que m’apassiona: el so negre, amb el soul,funk o jazz. Hi haurà un bon grapat de cançons composadesper mi i en les que intervenen amics, professionals osemiprofessionals, que toquen amb mi. Espero que us agradi!

T’has plantejat dedicar-t’hi a temps complet?Moltes vegades, però no crec en fer plans a llarg termini. Aramateix em sento molt a gust en el meu lloc de treball i l’estadísticatambé m’agrada, i li he dedicat molt de temps i interès. No sónincompatibles! A més, no tinc pressa, estic vivint el dia a dia,intentant gaudir del camí... i ja veurem què passa en el futur

Només té trenta anys i ja haviscut i treballat a diversosllocs: Santander, Anglaterra,Salamanca, Elx, Barcelona.Està fet un rodamón i semblaque pel moment s’ha aturat iestà força content treballantal SAEC de l’IMAS, com aEstadístic. Però aquest n’és undels seus diferents talents,perquè la seva vocació artísticaés la música. Ell ha fet lacoordinació musical del CD fetpels treballadors de l’IMAS ique us posarà música a aquestNadal.

11Ib

Tal com érem

Que venen els Reis Mags!

Ib

Com cada any, tres treballadors esdevenienReis Mags d’Orient i marxaven a lliurar elspresents als malalts dels diferents hospitals.Aquí corria l’any 1990, i Ses Majestats esvan fer amb un cotxe de bombers –i noprecisament de joguina- per als seusdesplaçaments

L’estel brilla en la nit pura...

Ib

La tradició del pessebre vivent també haestat present a l’IMAS. I com a mostra, elspastorets que es van representar a l’Hospitalde l’Esperança ara farà uns vint anys...Aquests angelets... sabeu qui són?Solucions:

Mª Jesús Villares, Carme Santainés, Rosa Bartrons

Ib

• Jordi Peña (rus): S Praznikom• Elias Skaf (àrab): Kulam Waantum Bijair• Tai-Moi Ho Wong (xinès i indonesi): Zhù jiérì kuài lè! i Selamat bercuti !

Felicitacions d’arreu del món• Manolis Kogevinas (grec): Chronia Pollá• Jan-Paul Zock (holandès): PrettigeKerstdagen en een Gelukkig Nieuwjaar!

Música per compartir

A més del treball en el món de la sanitat,sovint ens uneixen els gustos i les afeccions:l’escriptura, com podem veure en la celebracióanual de Sant Jordi, i ara també la música.Aquest Nadal hem posat d’acord a algunsdels talents musicals de l’IMAS en un fantàsticCD en què músics i intèrprets versionenalguns coneguts temes o fins i tot s’animen

Ib

Les cançons del CD• Dust in the wind, Mauricio Orozco, BrianO’Mahoney i Jaume Tort.• Chica Ipanema, Luis Rajmil, Jordi Alonso, MikelHerdman, Ricard Solá, Rubén Román i Elvira López.• Aquellas pequeñas cosas • Summertime,Juan María Aviñó i Alfonso del Villar.• Unchain my heart • Wonderful tonight •You´ve got a friend, Rude Córdoba, Óscar Peris,Jorge Candel, Elvira Bisbe, Santi Llana, Juan Lozano,Rubén Román i Elvira López.• Vincent, Antoni Sitges.• La Marche Nuptiale • Demonis, Rosa Herms,Mercè Piraces, Ricard Gargallo, Jose Gil, Jose MªSastre, Elvira López, Anton Paris, Lluís Oms, Pepa Gili,Ciscu Tous i Enric Campa.• Manha de Carnaval, Pep Dengrá i Santi Llana.• Blackbird, Antoni Bulbena i Lluís Mir

Bones festes! amb la composició original. Un autènticplaer per als sentits, un autèntic regal deNadal entre companys

Ib

Llibres de Sant Jordi per a tothom

Llibres de Sant Jordi per a tothom

12Ib

Edit

a: S

erve

i de

Co

mu

nic

ació

de

l’IM

AS

C

om

itè

de

Red

acci

ó: V

anes

a B

alse

lls, M

arta

Cal

sin

a, V

erò

nic

a D

om

íng

uez

, Cu

ca E

sper

anza

, Ju

lian

a Es

qu

erra

, Im

ma

Gar

cía,

Ro

sa M

anau

t, A

na

Gem

ma

Mar

tín

, Mo

nts

erra

t M

olin

os,

Jo

rdi P

ascu

al, F

ran

cesc

Ru

bio

,M

on

tser

rat

Soro

C

on

tin

gu

ts i

coo

rdin

ació

: id

eact

iva

Pr

oje

cte

grà

fic:

idea

ctiv

a I

mp

ress

ió: G

ráfi

cas

Lati

nas

D.L

.: B

-434

13-2

006

Ib

Per què calia crear aquest grup?Un alt percentatge de pacients que sobreviuena un ictus ho fan amb discapacitats que podenlimitar la seva independència i dificultar lareintegració sòcio-familiar. S’ha demostrat queels seus cuidadors tenen un deteriorament dela qualitat de vida i que això repercuteix en elpacient. “Cuidar al cuidador” és crear programesper assegurar una correcta informació, educaciói suport.

Qui hi participa?Representants de tots els professionals queintervenen en l’atenció del pacient: neuròlegs,metges rehabilitadors, infermeres, terapeutes,treballadors socials, així com un representantde pacients i un de cuidadors.

Com es facilita el procés d’alta?Analitzant cada cas durant l’hospitalització,però també seguint protocols d’actuació per adetectar problemes i necessitats amb anticipaciói tenir-los presents o fins i tot solventats en elmoment que han de marxar a casa.

Quin tipus de problemes es poden detectar?Sobretot els derivats del maneig del pacient acasa: facilitar les activitats de vida diària bàsiques(higiene, vestit, control esfínters) mitjançant

Millora de la informació als cuidadors i pacients amb ictusingressats al Servei de Medicina Física i RehabilitacióResponsable: Esther DuarteServei de M.Física i Rehabilitació. Hospital de l’Esperança

Fons de formació

Us recordem que el termini per a presentar

la documentació acaba

el proper 31

de desembre

Tu també potscol·laborar a fer

l’IMAS a la butxaca.Clica al bànner quetrobaràs a la intranet

i informa’t.

ajudes tècniques, però també facilitar lareintegració social a través dels recursoscomunitaris. La creació d’una web donarà apacients i cuidadors la possibilitat d’accedir a lainformació rellevant i poder consultar amb l’equipde rehabilitació.

Com feu que participin pacients i cuidadors?Tenint en compte les seves propostes i sobretotamb una aula de formació durant el períoded’hospitalització per informar i formar: assegurarque la informació s’ha entès i que els cuidadorshan après el maneig del pacient abans de l’alta.

Què aporta la guia informativa creada?Respostes a les preguntes més freqüents que esfan els pacients i les famílies sobre la sevamalaltia: què és l’ictus, com s’ha de prevenirque li torni a passar, com serà la rehabilitació iquines conseqüències podrà tenir en la sevaindependència i reintegració a la seva vida prèvia.

Quin és l’objectiu més ambiciós de futur delvostre grup?Demostrar que un programa de informació isuport després de l’alta millora la satisfacció i laqualitat de vida de pacients i cuidadors desprésde l’ictus

Cartesde Drets i Deures a tot arreu

S’han instal·lat en llocs ben visibles als diferents centres

en format pòster, per tal de donar-los la màxima

visibilitat entre usuaris i professionals.Premis a l’Excel·lència

professional 2006En la 3º edició d’aquests premis del Col·legi demetges, dos professionals de l’IMAS han rebut

aquest guardó: el Dr. Magí Farré, en la categoriade Recerca Biomèdica, i el Dr.Adolf Pou, en la

d’Assistència Hospitalària.

En línies10