Compromísamb lacuradel’espaipúblic DESEMBRE ... · Fira de Nadal que portarà fins el 18 de...

riusecDESEMBRE 2016 / Núm. 326

Compromís ambla cura de l’espai públic

Inici de la solució per aCerdanyola Aparca

RIU SEC 326 DEF2_EDIT:RIU SEC 326 DEF2.qxd 12/12/2016 18:58 Página 1

riusec326

Ajuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaJosé Rodríguez UrbanoImpressió i plegatCromo-SystemDistribucióDistmail SLDipòsit LegalB-8726 / 81Imprès en paper reciclat

Foto portada/ Cerdanyola neta i respectuosa i NadalEditorial/ L’espai públicReportatge/ La neteja viàriaFem Memòria/ Les Milles de CerdanyolaInstitucional/ Crematori, Pressupost, Cartipàs, Pla de PolígonsIndustrials, Consell d’Infants i AdolescentsEntrevista/ Adrià GarcíaCiutat/El Nadal, Cerdanyola Coopera, Dones per laIgualtat, 25NEquipament / Teatre AteneuEsports/ El voleibol escolar


326

edito

rial3

Places i carrers, espais de trobada

Quan es parla de l'espai public massa sovint es pensa noméscom "el carrer", un concepte indefinit i una mica aliè a lespersones i a les seves vides. L'espai públic, però, és i ha deser molt més que això.Els carrers, els parcs, les places, els camins que fem cadadia, són espais de trobada amb els altres, d'intercanvi, on esparla, es viu, es juga... Els carrers i els espais oberts d'unaciutat són la part més important del patrimoni compartit delsseus ciutadans. Són casa seva, i a tothom li agrada gaudir decasa seva. Per això qualsevol administració pública hi dedicael gruix més gran dels seus recursos. Netejar, fer arranja-ments, mantenir l'enllumenat o les fonts és una tasca queimplica molts esforços i el treball diari de centenars de per-sones.Aquesta tasca no pot acabar aquí, de res serveix fer-la si des-

prés no s’és curós quan es fa servir el mobiliari urbà, quans'aparquen els cotxes, quan es porta als infants al parc oquan es passeja el gos. La majoria de la gent té bona cura del’espai públics per allò que es deia abans: quan són al carrer,són a casa seva.La nostra casa compartida és Cerdanyola del Vallès. La casaon tots i totes ens trobem i de la qual ens en fem càrrec. Ésaquí on passem molts moments de les nostres vides, on pre-nem contacte amb la realitat que ens envolta, on aprenemdels altres i on hi deixem dia rere dia la nostra empremta.Diuen que les ciutats tenen el seu caràcter i s'assembla al deles persones que hi viuen. Cerdanyola del Vallès és plena depersones respectuoses, inquietes i que tenen en considera-ció el món que les envolta; així que vivim-la, gaudim-la i cui-dem-la!

Editorial


326

Rep

orta

tge

4Reportatge

Ajuntament i ciutadania, juntsper la cura de l’espai públic

Entre les preocupacions més recu-rrents manifestades pels veïns i veï-nes de Cerdanyola, tal com es potcomprovar en qualsevol audiència ciu-tadana o per les queixes a les xarxessocials, es troba l'estat de l'espai pú-blic, ja sigui per brutícia o dèficits demanteniment. Certament, l'adminis-tració local ha de donar resposta a lesdemandes de major eficiència en laneteja i recollida de residus, de la ma-teixa manera que la ciutadania té eldeure de fer possible un entorn habi-table seguint uns comportaments bà-sics de sentit comú.

Excrements i pixats de gossosSi existeix un hit parade d'allò quemés molesta a les persones vianantsquan circulen per la ciutat de ben se-gur les caques i els pixats dels gossoses troben en lloc privilegiat. Es méshabitual del desitjable anar amb elsulls alerta per no haver de trepitjar les

ofrenes d'uns animals que solamentsón culpables de compartir passeigamb amos poc considerats.Les caques i els pixats dels gossos ge-neren una imatge i unes olors a deter-minades zones del municipi que nosón les que correspondrien a un espaicompartit del qual totes i tots en somresponsables. Una majoria de les per-sones propietàries d'animals de com-panyia recullen els excrements delsseus animals, però una minoria en-cara obvia les seves obligacions ciuta-danes mentre miren a una altrabanda.Els orins dels gossos són un problemadel qual no s'és tan conscient i caldriarecordar que no és de rebut deixar-losfer pipi a qualsevol lloc, com mobiliariurbà, parcs públics i zones de joc in-fantils, que queden inhabilitats per-què se'n faci un ús normalitzat. El casde les zones infantils és el més greu.Tot plegat genera malestar ciutadà isensació de deixadesa. Es per aixòque cal dur-los als llocs preparats atal efecte, tot i reconèixer que no n'hiha tants com caldria. L'Ajuntamentpren nota i seguirà reforçant la netejaals punts més afectats del municipi.

Abocaments incontrolatsQui no ha vist alguna vegada un mata-làs vell repenjat a la paret o una tassa

de vàter convertida en escultura sim-bòlica plantada a la vorera?L'abocament a la via pública de mo-bles, restes de treballs de milloresdels domicilis, embolcalls, fustes imolts altres productes, genera unaimatge no volguda de la ciutat, a mésde poder provocar situacions perillo-ses.

Els caps de setmana molta gent apro-fita per endreçar o fer reformes al seudomicili, i la solució més habitual perdesfer-se'n d'allò que fa nosa a casaés baixar-ho al carrer i deixar-ho alcostat del grup de contenidors mésproper, donant per suposat que elsequips de neteja s'ho enduran. Unadecisió poc informada, perquè elsdies passen i alguns indrets de la ciu-tat acostumen a tenir aspecte no des-itjat.La recollida de trastos de la via pú-blica funciona d'una altra manera.L'Ajuntament disposa d'un servei gra-tuït per fer-ho i és tan senzill com tru-

Campanya per a aconseguir una Cerdanyola neta i respectuosa amb l’entorn

Un espai públic més net i endreçat és responsabilitat compartida. L’administració ha deposar tots els mitjans i la ciutadania ha de vetllar per un entorn urbà més habitable

L’abocament a la viapública de mobles i

voluminosos genera unaimatge d’abandonament

de la ciutat

Aparcar malamentel vehicle, moltesvegades, perjudica

a tota la col·lectivitat


326

Rep

orta

tge

5

Reportatge

car al telèfon 935.808.888 i comuni-car que volem desfer-nos-en del queno necessitem. La persona que ensatengui prendrà nota i ens explicaràcom ho hem de fer, on ho hem de dei-xar i quan es recollirà. D'aquesta ma-nera es pot planificar la recollida delstrastos, evitant que a principi de set-mana hi hagi molts abocaments in-controlats i els equips dedicats aaquesta tasca de recollida quedin ab-solutament desbordats i col·lapsats.L'Ajuntament té previst recordar la ne-cessitat de seguir el protocol esta-blert, com ja fa la gran majoria de laciutadania. Des de l’Ajuntament es fa-ran tasques de divulgació del protocolexistent que coincidiran amb el ne-cessari control policial als infractors.

VoreresEls carrers i les seves voreres són unapart destacada de la geografia ur-bana. Vehicles i persones vianantscomparteixen aquest espai comú re-gulat per unes normes ben determina-des. Alterar-les genera enormes pro-blemes de mobilitat que habitualmentafecten als vianants, generant males-tar, incomoditats i en molts casos, pe-rill, pel fet d'haver d'accedir a la cal-çada per seguir avançant. Unrecorregut que hauria de ser plaent i

segur pot esdevenir una veritablecursa d'obstacles que alimenti uncreixent mal humor.Les persones amb diversitat funcional,cotxets d'infants, gent gran, ciutadaniaque utilitzi bastons o crosses, pateixensobre manera l'obstrucció de la via pú-blica, ja que veuen molt afectada la sevamobilitat. Qui aparca damunt de la vorerainvocant el clàssic "és només cosa decinc minuts", qui deixa el cotxe a les can-tonades o en els rebaixos d'accés als pas-sos dels vianants, perjudica a tota lacol·lectivitat i trenca unes normes bàsi-ques de convivència.

L'Ajuntament tornarà a incidir en la di-vulgació de les normes de convivèn-cia entre vehicles i ciutadania per mi-rar de reconduir les males pràctiquesa determinades zones del municipi através d'una accció de la Policia Locali evitar que l'espai urbà sigui un espaide conflictes innecessaris.L'Ajuntament accepta els reptes de lapart que li pertoca i s'obre a les críti-ques que ajudin a construir espais deconvivència. La ciutadania ha d'ac-tuar en conseqüència amb la idea dela ciutat on vol viure, neta, endreçadai pacífica.

Els serveis de neteja treballant en a recollida de fulles a un dels carrers de la ciutat

Algunes dades sobre el servei de netejaviària i recollida selectiva de residus (any 2015)Neteja viària

Cerdanyola Mitjana municipis + de 50.000 h

Papereres per habitant 47 43Número d’habitants / treballador 1305 1151Emissions CO2 / 1000 hab* 4,5 2,9Llitres d’aigua consumits pel servei / hab 108 132

Recollida selectivaCerdanyola Mitjana municipis + de 50.000 h

€ de despesa corrent / hab 59€ 38€

Núm d’ habitants / punt recollidaVidre 261 282Cartró 276 281Envasos-brics 284 275Fracció Orgànica 212 200No selectiva 186 162

Kg de recollida selectiva per hab/anyVidre 15 14Cartró 23 19Envasos-brics 12 13Fracció Orgànica* 66* 32*No selectiva* 270* 276*

** Dades correponent a l’any 2014FONT: Cercle Comparació intermunicipal de gestió de tractament de residus i neteja viària Diputació de Barcelona


326

Ciut

at 6

La campanya Cerdanyola Ciutatd'Acollida es posa en marxa per donarresposta a la crisi humanitària amb l’e-xistència de milions de persones enbusca de refugi fugint de la guerra, larepressió o la fam. La recollida de fonsper a ProActiva Open Arms que rescatapersones que arriben creuant laMediterrània, no ha estat l’única inicia-tiva. Voluntaris i entitats han impulsatfites solidàries enviant ajuda des deCerdanyola, refermant la construccióde comunitats a campaments o ciutatsgregues o promovent l'acollida aCerdanyola. El Rebost Solidari ha fet 13 viatgesamb més de 15 tones de material recla-mat pels refugiats, portant des de roba,calçat o productes d’higiene personal amobiliari escolar. El primer va ser aCroàcia i després a Tessalònica, Atenesi Chios. Altres ajudes refermen llaços, entre elsrefugiats mateixos i les comunitats queels acullen. L’Agrupament Escolta PauCasals, entitat d'educació en el lleurepotenciant valors de solidaritat i lliber-tat, ha traslladat aquesta filosofia a

campaments de Grècia col·laborantamb una escola convertida en centreautogestionat pels propis refugiats si-rians. Una situació similar és la que hanviscut Marina Ribas i AndreaCalderón amb el suport al projecteMicròpolis que vol treure alguns delsrefugiats dels camps i traslladar-los acases de famílies de Tessalònica oferint

assessorament legal, suport mèdic, oimpulsant que els nens vagin a escola. 16 d'aquestes persones refugiades estroben ara a habitatges de la VilaUniversitària de Cerdanyola gràcies altreball de la Fundació AutònomaSolidària (FAS). Són un grup heterogeniperò totes en tramitació del dret d'asil,joves i sense càrregues familiars.

Exemples que són llavors de solidaritatamb les persones refugiades

Ciutat

Les experiències de quatre col·lectius s’han mostrat dins el programa Tardor Solidària en unexemple del que es fa des de Cerdanyola en suport de les persones refugiades

Refugiats sirians arribant a l'illa grega de Lesbos

Ritmes africans, capoeira brasilera, dan-ses de l’Índia... L’escenari de l’Abat Olibadurant la mostra d’entitats solidàries i oe-

nagès locals va ser un aparador de cultu-res del món al temps que una vintena decol·lectius que treballen per millorar el

món, ja sigui als nostres carrers i places, jasigui als països més llunyans, exposaven laseva tasca en favor dels més desfavoritsmentre teníem l’oportunitat de consumirCafè Cerdanyola de comerç just, aprendrea fer mandales o boomerangs o signar perla protecció de les persones refugiades.Un dia en què Cerdanyola va ser pioneracom a primera ciutat que commemoravael Dia Europeu de la Solidaritat Local, laprimera de les catorze jornades que du-rant el mes de novembre han tingut lloc aciutats com Roma, París, Barcelona,Getxo, Mèrida o la regió letona de Vidzemecoordinades per la xarxa paneuropeaPlataforma per promoure iniciatives soli-dàries i de cooperació internacional desde l'acció local.

El Sant Martí més cooperant es vesteix de diversitatColors, músiques, danses, contes d’un món que necessita solidaritat van donar una llumespecial a la festa de Sant Martí de 2016 amb una nova edició del Cerdanyola Coopera

Enguany, el Cerdanyola Coopera es va integrar dins el programa de la Festa de Tardor Sant Martí


326

Ciut

at 7

Ciutat

La ciutat prepara les gales per vestir un Nadal de valorsLa instal·lació de la Fira de Nadal a l’Abat Oliba, de la pista de gel al Parc Xarau, l’encesa dellums als carrers de la ciutat... tot ens diu que s’acosta Nadal

Des de que som canalla, la majoria de lapoblació s’ha acostumat a marcar envermell els dies que tanquen l’any. Ésuna herència pagana, una tradiciócristiana i un moment d’aquells quebona part de les famílies s’ajunten. Nosón dies que passin desapercebuts pera ningú, li agradin o no, i són bons mo-ments per reivindicar valors: solidaritat,germanor, responsabilitat en el consum,proximitat... La ciutat també es vesteix de forma dife-rent per a rebre’ls. L’encesa de llumsobre el mes de desembre buscant do-nar una mica més de color a carrers dela ciutat sense fer per això apologia dela despesa energètica; els aparadors demolts comerços es vestiran de gala perparticipar al concurs de la Cambra osimplement per donar un toc d’atracció

especial a la seva carta de presentació;la pista de gel de Cerdanyola Comerç iServeis ens convida, al parc Xarau, apassar un Nadal sobre patins fins des-prés de Reis –el dia 8 de gener- i amb lagarantia d’èxit de les més de 12.000persones que es van calçar les botesl’any passat, moltes d’elles famílies sen-ceres que enguany es podran fer fotosamb les mascotes de la campanya co-mercial, l’ós i el pingüí; les parelles deMossos i Policia Local del dispositiu deproximitat Boix Grèvol patrullant; o laFira de Nadal que portarà fins el 18 dedesembre més de 15 parades de pro-ductes típics nadalencs, des de l’artesa-nia a la decoració, a la plaça de l’AbatOliba són indumentària d’etiqueta per aaquests dies. Setmanes en què es celebra la, potser,

campanya solidària més participada del’any. Una nit d’il·lusió per a tothombusca que cap nena ni nen de la ciutates quedi sense somriure per Reis i laresposta sempre és imponent: escoles,entitats veïnals, culturals, cíviques, es-portives, comerços, locals d’hostaleria,empreses i molts particulars es bolquenen una iniciativa que organitzenAjuntament i Creu Roja i que s’esperaque beneficiï prop de 400 nenes i nensde més de 250 famílies de Cerdanyola,tal i com ha passat els darrers anys.L’Ateneu i la Creu Roja són els escenarisprincipals, però no els únics, de reco-llida de llibres i joguines –noves, nobel·licistes ni sexistes i que promoguin eljoc d’habilitat i cooperació- que es re-partiran en lots des dels nadons als 12anys.

A partir del 9 de desembre ja es podrancomprar els packs Teatra't per a les obresprogramades el proper semestre al TeatreAteneu. El pack, que inclou cinc entrades,una per a cadascun dels espectacles pre-vistos, val 50 euros, el que suposa un es-talvi del 33% sobre el preu al que es venenles entrades anticipades. Les entrades deteatre individuals costen 18 euros, 15 eu-ros si les compres anticipades.El pack es pot comprar per internet awww.cerdanyoa.cat/teatreateneu. Una ve-gada efectuada la compra, la persona re-brà un codi que s'haurà de fer servir per a

escollir la butaca i imprimir les entrades.En el cas de no disposar d'accés a inter-

net, es pot fer el tràmit a la mateixa recep-ció de l'Ateneu.Les obres programades són Avui no so-pem (20 de gener, 21h), Rhumia (17 de fe-brer, 20:30h), Conillet (31 de març, 21h),Lehman Trilogy (28 d’abril, 21h) i Infàmia(19 de maig, 21h).El pack Teatra’t és unaopció de regal per aquest Nadal, per això al’hora de fer la compra es podrà imprimiruna targeta regal i personalitzar-la.

Regala teatre aquest Nadal

Moment de la presentació del pack Teatra’t

La Fira de Nadal ofereix fins el 18 de desembre productes típics nadalencs

CCoommpprraa eell ppaacckk TTeeaattrraa’’tt aa wwwwww..cceerrddaannyyoollaa..ccaatt//tteeaattrreeaatteenneeuu


Ciutat32

6 Ci

utat

8

El camí per construir una societat mésjusta on la igualtat sigui una realitat es fo-namenta en moltes entitats i col·lectiusque treballen durant dècades per crearcomunitat. Un d'aquests casos és el deDones per la Igualtat, que acaba de cele-brar els seus primers 25 anys d'existènciaamb un acte de reconeixement a les per-sones voluntàries que han participat de laseva singladura amb l'objectiu, segonssubratlla la presidenta de l'entitat, Isabeldel Peral, de "sensibilitzar sobre les des-igualtats de gènere i educar en valors,promovent la participació activa i solidà-ria".La tasca de Dones per la Igualtat des delseu naixement al 1990 ha estat creixentamb assessorament jurídic, però tambéoferint ajuda social i psicològica abordanttant els moments més durs de l'existèn-cia, com les teràpies de dol o altres pèr-dues, o essent un espai de socialització,amb tallers com els de teatre, escriptura i

creixement personal. L'entitat té la sevaseu al carrer de la Indústria número 12 i,l'any 2011, va ser guanyadora del premiJosep Rosell que vol distingir actuacionsorientades a atendre les necessitats depersones en situacions desfavorables. Isabel del Peral remarca que Dones perla Igualtat continuarà treballant perquè,

tot i els avenços socials de l'últim quartde segle, "encara estem lluny d'aconse-guir la igualtat". La presidenta de l'entitatremarca que el seu gran actiu és el volun-tariat ja que la tasca del col·lectiu ha es-tat possible gràcies a totes les personesque han format part de Dones per laIgualtat.

Dones per la igualtat: 25 anys teixint xarxes per construir ciutatL’entitat celebra 25 anys de treball per a fer possible una societat més justa teixint xarxesde suport mutu i solidaritat amb una tasca fonamentada en el voluntariat

L’acte de celebració dels 25 anys de Dones per la Igualtat es va dur a terme al MAC amb una important afluència de públic

Flor de Maigcompleix40 anys debona feinaEl Centre de Formació i Treball Flor deMaig compleix 40 anys al servei dels jo-ves amb dificultats d’aprenentatge, fetque es celebrarà amb un acte de cairelúdic i festiu, previst per a la primavera.Quatre dècades en les què el centre haanat evolucionant a mesura que hananat canviant les condicions socials i lesnecessitats de l’alumnat. Exempled’això, la conversió de l’especialitat deceràmica industrial en enquadernació, ola creació de l’especialitat de restaura-ció i manteniment d’instal·lacions hotele-res. Un altre aspecte també remarcableés la il·lusió, la dedicació, la implicació iel compromís del professorat envers laseva tasca educativa.Flor de Maig és l’únic centre de secundà-ria per a alumnes de diversitat funcionalque té la Generalitat. L’alumnat que as-sisteix a aquest centre docent són jovesd’entre 12 i 20 anys, la majoria de vega-des derivats de l’escola pública.

Donant la cara contrales violències masclistes

Homes i dones, canalla i gent gran, enti-tats i ciutadania, han participat en les ac-tivitats del Dia Internacional perl'Eliminació de la Violència vers les Donessota el lema #niunamenys i l'objectiu quehomes de Cerdanyola donessin la caracontra les violències masclistes. Un pho-tocall pel que han passat centenars depersones ha estat la imatge més gràficad'aquest programa que recordava en elseu acte central, davant l'Ajuntament, les

40 dones assassinades enguany diposi-tant simbòlicament sabates vermelles en-tre torxes que mantenen encès el seu re-cord. L'acte es tancava amb un manifestque reclama la construcció de models cul-turals que reprovin les violències sexualsen totes les seves manifestacions.

L’acte central del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones va reunir a nombroses persones

AAcccceeddeeiixx aa ll’’ÀÀllbbuumm ddee ffoottooss ddeellpphhoottooccaallll ##nniiuunnaammeennyyss


326

Inst

ituci

onal

9

riuseciinnffoorrmmaacciióó iinnssttiittuucciioonnaall

El ple municipal de novembre va aprovarinicialment una modificació de crèdit de 3milions d’Euros provinents de romanentsde tresoreria que permetrà entomar la dis-solució i liquidació de l’empresa mixtaCerdanyola Aparca. Els actius de titularitatmunicipal, formats per la meitat de les pla-ces d’aparcament i els serveis de rotació illoguers de places, passaran a l’empresade capital 100% municipal CerdanyolaPromocions. Aquesta operació no compor-tarà cap alteració en el servei ni la ciuta-dania propietària d’aparcaments se’nveurà afectada.

L’alcalde, Carles Escolà, va qualificar l’a-provació de “pas important” per solucio-nar un problema, Cerdanyola Aparca, queel govern actual es va trobar damunt lataula en començar el mandat. Ho vaexemplificar dient que “governar és ento-mar els problemes, estudiar-los i trobar lesvies de solució'”, com ha estat el cas.Escolà va anunciar que d’aquest tema se

n’haurà de parlar en d’altres ocasions finsa completar el tancament de la carpeta deCerdanyola Aparca.El punt es va aprovar amb els vots favora-bles dels grups del govern municipal(Compromís per Cerdanyola i EsquerraRepublicana de Catalunya), Convergènciai Unió, Iniciativa per Catalunya Verds –Esquerra Unida i Alternativa i el regidor noadscrit i les abstencions del Partit delsSocialistes, Partit Popular i Ciutadans.

Cerdanyola AparcaCerdanyola Aparca S.L. és una empresamixta constituïda a principis de 2005 aparts iguals per l’Ajuntament deCerdanyola del Vallès, en aquell moment através de l’empresa municipal CerdanyolaOpcions, i Toro Construccions i Obres S.L.L’objectiu de l’empresa va ser la construc-ció i la posterior gestió del tres aparca-ments subterranis existents a la ciutat,ubicats al passeig del Pont, plaça de laConstitució i Ajuntament. Uns aparca-ments que entraren en funcionament eldesembre de 2006 (centre), març del2007 (plaça de la Constitució) i juliol del2007 (passeig del Pont).El pla de negoci ideat per aquests aparca-ments no va funcionar com s’havia pre-vist, provocant que l’Ajuntament i l’em-

presa associada haguessin d’aportar fonsextraordinaris a Cerdanyola Aparca S.L.per garantir-ne la viabilitat.El juliol de 2015 l’alcalde Carles Escolà vaanunciar la posada en marxa d’una comis-sió especial creada a l’anterior mandat imai convocada per estudiar les possiblessolucions per a Cerdanyola Aparca.Aquests treballs van culminar amb l’apro-vació inicial per part del ple de novembrede la provisió de fons per afrontar la disso-lució i liquidació de l’empresa.

Un cop es completi aquest procés caldràestablir com es gestiona a partir d’araaquest patrimoni de la ciutat. Els comer-ciants i els restauradors, en el marc delConsell Municipal de Comerç, han mani-festat moltes vegades la necessitat demodernitzar els aparcaments de rotació,permetent el pagament amb targes decrèdit i altres sistemes electrònics, garan-tint les condicions de les infraestructures iun bon servei d’atenció a qui els utilitzi.

En marxa la solució definitiva per Cerdanyola AparcaEl ple dóna llum verda a la provisió de fons per afrontar la dissolució i liquidació del’empresa mixta Cerdanyola Aparca

Sortida de l’aparcament de la plaça de la Constitució Entrada de l’aparcament situat a l’Ajuntament i que disposa de places en rotació

Carles Escolà “governar ésentomar els problemes,estudiar-los i trobar les

vies de solució”

El pla de negoci ideat per als aparcaments no va funcionar com

s’havia previst


326

Inst

ituci

onal

10

Institucional

La construcció del tanatori i l’ampliació delcementiri municipal segueix en suspens.La proposta del govern de revocar el con-tracte de construcció i gestió amb l’em-presa Truyols per tal d’evitar així la cons-trucció del crematori va ser desestimadapels grups de l’oposició en el ple d’octubre.No obstant, el govern segueix negociantamb l’empresa adjudicatària la possibilitatque aquesta renunciï al contracte per a po-der convocar un nou concurs que contem-pli la construcció d’un tanatori i l’ampliaciói remodelació del cementiri, deixant debanda l’opció del crematori.

Estat del cemenitiri municipalDavant la necessitat d’intervenir al cemen-tiri municipal per a ampliar-lo i restauraruns 400 nínxols amb greus patologies i do-tar a la ciutat del servei de tanatori, el plede setembre del 2014 va aprovar la creaciódels serveis funeraris municipals amb un

règim de gestió en concessió a 40 anys(vots a favor de PSC, ICV, PP i CiU i en contrade CxC i ERC) i que són els que hauriend’assumir la inversió necessària d’1,8 mi-lions d’euros. Seguidament, a través d'undecret d’alcaldia es va resoldre elel con-curs per a la gestió integral del tanatori, cre-matori i ampliació del cementiri municipal,essent la guanyadora l'empresa Truyols.

És necesari un crematori?Helena Solà, regidora de ServeisFuneraris, explica que el crematori quecontempla el contracte té unes dimen-sions molt per sobre de les necessitats deCerdanyola i està planificat per donar ser-vei a tota la comarca. A més, Solà recordala proximitat del possible crematori alshabitatges, centres educatius i empresa-rials (200 metres) amb el risc ambientalque suposa malgrat que l’empresa hagianunciat una declaració de voluntatsd’instal·lar filtres addicionals al crematori.No obstant, aquestes mesures no estancontemplades al contracte i, en cas d'in-compliment, l'Ajuntament no tindria capa-citat sancionadora.Per a la regidora, la revocació del con-tracte amb l’empresa concessionària hade ser el primer pas, i, fins ara, l'única so-lució viable per evitar la construcció delcrematori.

El Govern segueix negociant per evitarla construcció del crematoriEl Govern es compromet a convocar un nou concurs per a l’adjudicació del servei de tanatori iampliació del cementiri municipal que no inclogui crematori si Truyols renuncia al contracte

Imatge de l’interior d’una instal·lació de crematori

En el ple d’octubre PSC, Cs, PP i CiU vanvotar en contra de declarar l’adjudicaciódel contracte de gestió dels ServeisFuneraris nul·la. L’anterior govern va apro-var l’adjudicació mitjançant un decretd’alcaldia, decisió que ERC va recórrerper la via contenciosa-administrativa con-siderant que havia de ser el ple qui hoaprovés.Els quatre grups municipals defensenque el diàleg amb l’empresa ha de donarel fruit esperat: que Truyols renunciï alcontracte i que la licitació torni a sortir aconcurs sense la construcció del crema-tori.Tot i que el govern s’ha compromès públi-cament a tornar a licitar el servei de tana-tori en cas de renúncia, alguns grups del’oposició creuen que l’empresa no es re-

fia i que aquest és el principal motiu quefa que no s’arribi a un acord. L’oposiciótambé vol saber quin serà l’import quehaurà de pagar l’Ajuntament en el casque Truyols demani una indemnització.Des del govern no s’entén que algunsgrups afirmin estar en contra de la cons-trucció del crematori i votin en contra del’única solució que s’ha posat sobre lataula. L’alcalde, Carles Escolà, va dema-nar alternatives a la proposta del govern,que fins ara no se n'han presentat.D’altra banda, la Plataforma No alCrematori va exigir, durant l’AudiènciaPública, que s’arribi a un acord per evitarla construcció del crematori. El portaveude la Plataforma va demanar a tots elsgrups “deixar de banda els mèrits políticsi treballar conjuntament per a trobar solu-

cions ambmaduresa política”.Per tal d’abordar-ho de manera conjunta,s’ha creat una taula de treball amb la pre-sència de tots els grups polítics del con-sistori, l’empresa concessionària i repre-sentants veïnals. La primera reuniód’aquesta taula va servir perquè els di-versos grups es reafirmessin en les sevesposicions i l’empresa Truyols explicitésque vol seguir endavant amb la construc-ció del crematori i que, en aquests mo-ments, no contempla la renúncia al con-tracte.La Plataforma No al Crematori també varecriminar no incloure en el contracte res-triccions mediambientals doncs defensaque els filtres que es fan servir en ins-tal·lacions d’aquest tipus no són més que“maquilladors”.

L’oposició vota en contra d’anul·lar l’adjudicació


326

Inst

ituci

onal

11

Institucional

Cartipàs municipal


325

Opi

nió

12

Opinió

En el último artículo dije que pasan y pasan diferentesgobiernos municipales y ninguno es capaz de encon-trar una solución definitiva para la gran cloaca quepasa por nuestro municipio como es el Riu Sec. EEll aaccttuuaall ggoobbiieerrnnoo mmuunniicciippaall EERRCC yy CCoommpprroommiiss ssee ccaa--rraacctteerriizzaa ppoorr llaa vvaaggaanncciiaa y con un objetivo común: te-ner Cerdanyola lo más abandonada posible y sucia yno invertir ni un céntimo en sus aceras, en instalacio-nes deportivas o la gran prioridad de nuestra ciudadcomo es el Riu Sec. Pero ERC y Compromis siguen con sus numeritos decirco y ssiinncceerraammeennttee yyaa ccaannssaa llaa ttoonntteerrííaa ddeell aallccaallddee yyllaa ddee ssuuss ccoommppaaññeerrooss ddee ggoobbiieerrnnoo ddee EERRCC ppaarraa llllaammaarrllaa aatteenncciióónn, con banderitas ilegales en el balcón de lainstitución que nos representa a todos. Lo mejor quepodrían hacer es gobernar, pero ya hemos compro-bado en estos meses que lo de trabajar no va conellos. NNoossoottrrooss ccrreeeemmooss que los más de diez millones de in-versión que recibirá el Ayuntamiento por parte del Áreametropolitana de Barcelona se deberían destinar deuna vez por todas a ttaappaarr eell RRiiuu SSeecc ddeessddee eell ppuueenntteeddee SSaannttaa AAnnnnaa hhaassttaa eell ppuueennttee ddee llaa AAvveenniiddaaPPrriimmaavveerraa.

La vergüenza deCerdanyola: El Riu Sec (II)

Cuando el fanatismo se impone

Ya desde la investidura del alcalde y la configuración delprimer gobierno, se viene observando en el Ayuntamientode Cerdanyola una línea imaginaria que divide a los “bue-nos” de los “malos”, y que pretende con medidas como laentrada en la AMI, la colocación de esteladas en espa-cios de todos, o la retirada de símbolos institucionales,excluir no solo a una parte del plenario sino, lo que esmás grave, a una mayoría de la sociedad de nuestra ciu-dad.La salida del gobierno de los tres regidores de CiU abreuna nueva etapa en la que el gobierno debe decidir: si si-gue apostando por la exclusión o si renuncia al fanatismoque le ha llevado a formar un gobierno de, por y para in-dependentistas, y se abre a la negociación con el restode fuerzas de la oposición.Mientras tanto, desde nuestro grupo municipal deCiutadans, seguiremos presentando iniciativas para me-jorar la vida de los ciudadanos, como lo han sido en estepleno de noviembre, en forma de moción, las destinadasa lograr la gratuidad de los libros de texto en todas las es-cuelas e institutos, o el establecimiento de ayudas paralos ciudadanos celíacos. Seguiremos en definitiva, traba-jando por aquello que de verdad importa y puede tenerun impacto positivo y real en la vida de nuestros vecinos.

EEssppaaii ddeellss

ggrruuppss mmuunniicciippaallss

1 any i 5 mesossón suficients...

Escribim aquest text amb la incertesa de què passarà niquina serà la situació política de Cerdanyola el dia quevostè el llegeixi. Algunes coses sí que les sabem:

·· En 1 any i 5 mesos Carles Escolà ha tingut ja tres go-verns diferents. Sí, potser no tothom ho sap, però lanostra ciutat ha tingut 3 governs diferents en menysd'un any i mig. ·· En 1 any i 5 mesos, Carles Escolà no ha estat capaçd'aprovar uns pressupostos per Cerdanyola. ·· En 1 any i 5 mesos, Carles Escolà no ha complertcap dels seus principals compromisos electorals (mu-nicipalitzacions, pressupostos participatius, estabili-tat política, etc). ·· En 1 any i 5 mesos, Carles Escolà no ha estat capaçde posar sobre la taula un projecte de ciutat enaquells temes essencials pel futur: Parc de l'Alba,Centre Direccional, grans inversions, comerç, ocupa-ció...

11 aannyy ii 55 mmeessooss hhaann eessttaatt ssuuffiicciieennttss ppeerr ssaabbeerr qquuee llaa ddeess--iicciióó ddee ffeerr aaqquueesstt ggoovveerrnn vvaa sseerr uunn eerrrroorr sseennssee pprreeccee--ddeennttss --oo aammbb pprreecceeddeennttss qquuee nnoo vveenneenn aall ccaass--.. MMeennttrreessttaanntt,, mmeennttrree ccaapp ddeellss pprroobblleemmeess iimmppoorrttaannttss ddee llaacciiuuttaatt eess rreessooll,, eell ggoovveerrnn ttéé tteemmppss,, ppeerr aa aaiixxòò ssíí,, ddee jjuuggaarraall jjoocc ddee lleess bbaannddeerreess aall bbaallccóó ddee ll''AAjjuunnttaammeenntt..

Cada grup municipal amb representació al ple dis-posa d’un espai en aquesta secció d’opinió. Eltema és lliure.Als grup se’ls hi faciliten els caràcters dels quedisposen per escriure. Si es supera el número decaràcters es redueix el cos de lletra fins encabir eltext a l’espai establert.


Materialitzem solucions

Des que Compromís va assumir l'Alcaldia fa un any imig ha impulsat tota una sèrie de mesures enfocades amillorar la ciutat. Tot i que l'escenari és incert, amb unple molt fragmentat i inestable. Davant d'això i desd'una minoria, a Compromís vam treballar, i ho conti-nuem fent, per generar grans consensos que ens per-metin liderar el canvi a Cerdanyola.Amb la darrera pprrooppoossttaa dd''oorrddeennaanncceess ffiissccaallss vam de-mostrar que és possible construir polítiques d'esque-rres si hi ha voluntat política. Les ordenances proposa-des responien al nostre programa “que pagui més, quimés té”: abaixant la pressió fiscal al que menys té (95%de les llars )i augmentant-la al qui més té. Amb tot, ensvàrem trobar una oposició que les bloquejava, sensepropostes ni arguments. Però hi continuem treballantper tirar endavant propostes amb el màxim consenspossible.Altres temes importants són: ll''iinniiccii ddee llaa ddiissssoolluucciióódd''AAppaarrccaa, l'empresa de gestió dels aparcaments, i eellpprrooccééss ddee rreegguullaarriittzzaacciióó ddeell ppeerrssoonnaall ddee CCaann SSeerrrraa; ac-tuacions sostenibles que solucionen els problemes en-dèmics que ens vam trobar a la nostra ciutat.Tot i en minoria tenim l'oportunitat de generar consen-sos i governar, així ho estem fent..

Espai públic: repte i oportunitat

Cerdanyola és una ciutat amb assignatures pendents.Algunes són pendents de fa molt de temps i d'altres vansorgint. I cal anar-les encarant i superant per fer de lanostra una ciutat millor per viure-hi. Una d'aquestes as-signatures pendents és l'espai públic. I és una de les més importants a afrontar, perquè al finall'espai públic és quelcom que afecta el dia a dia de laciutadania i a la qualitat de vida de la nostra ciutat. I mi-llorar això, entenem, que ha de ser un dels objectius aassolir per part de l'actual govern de la ciutat. Unes vo-reres adequades i en bon estat, uns carrers nets i benil·luminats o uns parcs infantils i zones d'esbarjo dignessón qüestions que acaben marcant la diferència i queaquest govern vol resoldre. És un repte il·lusionant en lamesura que afrontar-lo ens ha de permetre millorarCerdanyola.Però també és una oportunitat. Per repensar l'espai pú-blic, creant espais de ciutadania i no només de pas. Pergestionar-lo pensant en el bé comú, posant en valor lariquesa dels barris i del nostre ric entorn. Per dinamitzarel teixit comercial de proximitat de la ciutat. Per cohesio-nar la nostra ciutat a partir de la millora de la seva quali-tat de vida. Per fer, en definitiva, una Cerdanyola millorper viure-hi. Ho volem fer i ho farem.

Cerdanyola, ‘vila universitària i

tecnològica’ o ciutat d’oportunitats perdudes?

Aquest eslògan, que fa anys que identifica les entrades deCerdanyola, no ens serveix de gran cosa si l’Ajuntament viud’esquena als principals agents pels quals volem que es reco-negui la nostra ciutat: la UAB i els parcs de recerca científica itecnològica. El passat mes de setembre el govern municipal vadeixar passar una oportunitat de fer d’aquesta una cciiuuttaatt ddee rree--ffeerrèènncciiaa eenn IInnnnoovvaacciióó ii eenn EEccoonnoommiiaa CCiirrccuullaarr AAvvaannççaaddaa. I no esva presentar a una convocatòria dels fons FEDER vinculada alsProjectes d’Especialització Competitiva Territorial. Europa ha decidit que a partir d’ara un 80% de les ajudes (sub-vencions) que concedeixi han d’anar destinades a impulsar lacreació de noves empreses i la consolidació d’aquelles queapostin per la innovació i per la sostenibilitat. AA CCeerrddaannyyoollaa ttee--nniimm aallgguunnss ddeellss pprriinncciippaallss cceennttrreess ddee RReecceerrccaa ddeell ppaaííss: elSincrotró Alba, el Parc de Recerca UAB, el PTV, Eurecat (antigaASCAMM), el CSIC, l’IRTA, el CRAG, l’ICTA-ICP, el CREAF, el Centrede Visió per Computació, l’Institut d’Arquitectura Avançada deCatalunya, … II nnoo eennss ppooddeemm ppeerrmmeettrree ddeessaapprrooffiittaarr ttoott aaqquueessttccoonneeiixxeemmeenntt i que no siguem capaços de ttrraannssffoorrmmaarr--lloo eennooppoorrttuunniittaattss ddee nneeggooccii ii ddee ccrreeaacciióó dd’’ooccuuppaacciióó. Per això el darrerPle el grup de CCiiUU vam presentar una moció per tal quel’Ajuntament es presenti a les properes convocatòries. Agraïmels grups que van fer possible que s’aprovés. A la Cerdanyolauniversitària i tecnológica també “saber rectificar és de savis”.

L’Altis: feina ben feta

Estem satisfets per l’arxivament del cas Altis, ja que de-mostra que l’actuació amb el mateix es va realitzar entot moment per a solucionar la situació econòmica enque es trobava. Gràcies a les decisions polítiques que esvan prendre, eess vvaa mmaanntteenniirr eell lllloocc ddee ttrreebbaallll dd’’uunnaa vviinn--tteennaa ddee ppeerrssoonneess,, ii eell ddrreett aa ll’’úúss ddee llaa iinnssttaall··llaacciióó dd’’uunnssnnoouu--cceennttss uussuuaarriiss. Des d’aquí el nostre reconeixemental Toni Morral i al Santi Cayuela, ja que han estat tempsdifícils per a vosaltres i volem aprofitar aquestes líniesper a reconèixer la vostra tasca. El temps us ha donat laraó.Dit això, volem dir alt i clar que eesstteemm iinnddiiggnnaattss ppeerr ll’’aacc--cciióó ddeell PPaarrttiitt PPooppuullaarr,, qquuee hhaa jjuuddiicciiaalliittzzaatt llaa ppoollííttiiccaa nnoo--mmééss ppeerr aa ppoossaarr eenn dduubbttee llaa hhoonnoorraabbiilliittaatt dd’’IICCVV ii cceerrccaarreell bbeenneeffiiccii eelleeccttoorraall. La proximitat de les eleccions de2015 va portar al Sr. Buenaño a la recerca de dubtes onno n’hi havia. Aquesta manera d’actuar ens sembla ver-gonyant. Òbviament va provocar dubtes en molts veïns iveïnes respecte la nostra feina. Avui estem tranquilsd’esvair aquests dubtes, i de dir ben tranquil·lament quela nostra actuació sempre ha estat honesta.

325

Opi

nió

13

Opinió


326

Inst

ituci

onal

14

Institucional

El Parlament tramita una llei per reparar les víctimes del franquismeCarles Escolà va donar suport a la proposició de llei assistint a la sessió parlamentària al costat de la seixantena de néts, fills, besnéts i nebots de tots els represaliatsL’alcalde, Carles Escolà, va assistir a lasessió parlamentària en la què es vaaprovar la proposta de llei de reparaciójurídica de les víctimes del franquisme.La llei impulsada per Junts pel Sí,Catalunya Sí que es Pot i las CUP és unpas més per aconseguir eliminar els ju-dicis sumaríssims a Catalunya.Carles Escolà va voler estar presentperquè creu en una nova forma d’afron-tar la Llei Històrica i també com a acted’homenatge a Juan Paredes Manot‘Txiki’, una de les darreres personesafusellades pel franquisme, que va serexecutada a Cerdanyola.Una seixantena de familiars dels repre-saliats també van seguir en persona lasessió parlamentària. L’alcalde, Carles Escolà, durant el transcurs de la sessió parlamentària

El Consell d’Infants i Adolescents(CIAC) està format per 88 nois i noies;51 representants de centres de pri-mària i 37 de centres secundària.El consells, que en un futur se cele-bran conjuntament però que de mo-ment ho fan per separat, van servirper a crear comissions de treball so-bre temes concrets. Tos dos consells van crear una co-missió per a preparar la rebuda delsReis d’Orient i la seva possible parti-cipació a la cavalcada del dijous 5 degener de 2017. També van crear unacomissió per a decidir el repartimentdel material recollit a la campanya‘El CIAC planta cara a la pobresa, iTU’. A més, el Consell d’Infants va formaruna tercera comissió que se centraràen la creació del logo dels camins es-colars. I el Consell d’Adolescents vanva crear una altra per a treballar elssuggeriments i les propostes d’activi-tats per adolescents en el marc de lesfestes de la ciutat. Totes les comis-sions van començar a treballar du-rant la segona quinzena de novem-bre.

L’alcalde, Carles Escolà, i la regidorad’Educació, Elvi Vila, van presidir elsdos consells i els van qualificar d’ei-nes molt importants de consulta perals diferents programes polítics queposa en marxa el govern.

CIACs CatalunyaEl CIAC va estar representat en elSimposi sobre Consells d’Infants iAdolescents de Catalunya que es vafer el 13 i 14 de desembre al CaixaFòrum a Barcelona.

El Consell d’Infants i Adolescents creen diverses comissions de treball

Fotogràfies de grup del Consell d’Infants (a dalt) i del Consell d’Adolescens (a baix)

Els plenaris de primària i secundària es fan per separat i la seva periodicitat serà mensual.Més endavant la previsió és treballar conjuntament


Festa de Tardor

Sant Iscle

Cerdanyola en imatgesÀÀllbbuumm ddee ffoottooss aall FFaacceebbooookk


Quinzena de la Gent Gran

Nit empresarial

Les Milles de Cerdanyola VVííddeeoo rreessuumm ddeellcceerrddaannyyoollaa..iinnffoo


326

Entr

evis

ta 1

8

LLaa ppeell··llííccuullaa ddiirriiggiiddaa ppeerr JJuuaann AAnnttoonniiooBBaayyoonnaa hhaa sseedduuïïtt aa mmoollttss eessppeeccttaaddoorrssaammbb uunneess sseeqqüüèènncciieess aanniimmaaddeess aammbbbbaatteecc cceerrddaannyyoolleenncc,, iiddeeaaddeess aaHHeeaaddlleessss SSttuuddiioo,, uunn pprroojjeeccttee ddee ddoossaammiiccss qquuee eess ccoonneeiixxeenn ddeess ddeell''IInnssttiittuutt..El Víctor i jo portem treballant juntsdes de que anàvem a l'institut, primerfent petites cosetes, estudiant BellesArts per deixar-ho al cap d'un any perentrar a treballar a la mateixa empresai finalment presentant a Filmax un pro-jecte personal, com era Nocturna, quevam acabar produint i dirigint.Nocturna va ser premiada a Annecy iva rebre el Goya al millor film d'anima-ció. Això va ser al 2007, i aleshoresvam decidir crear el nostre propi es-tudi, Headless, juntament ambl'Alfredo Torres.QQuuèè ffeeuu ddeess dd''HHeeaaddlleessss??Podem treballar de manera indepen-dent en tota una sèrie de projectes, jasigui peces curtes, anuncis,col·laboracions en pel·lícules, treballsd'encàrrec a nivell de disseny... En elmón de l'animació cada vegada es ten-deix més a especialitzar i dividir-se enaspectes concrets, tot i que nosaltres,a l’haver començat fent una pel·lículacom Nocturna, tenim una visió mésglobal de tot el procés, i el que volemes tornar a embarcar-nos en un llarg-metratge propi.

CCoomm aarrrriibbaa eell ccoonnttaaccttee aammbb JJuuaannAAnnttoonniioo BBaayyoonnaa??Ens coneixia per Nocturna i sempre ha-víem parlat de fer alguna cosa junts,fins que al 2013 ens comença a parlarde l'adaptació d'Un monstre em ve aveure per veure què podríem aportar alprojecte. Des del primer moment ensva deixar molta llibertat creativa, elque no acostuma a ser habitual. Ambell li agrada tenir moltes propostes di-ferents sobre la taula per poder esco-llir, i ens va deixar la responsabilitat a

nivell tècnic i de creació d'equip i orga-nització de treball. Tenia molt clar queaquesta era la nostra parcel·la.DDiiuuss qquuee nnoo ééss hhaabbiittuuaall ppooddeerr ttrreebbaallllaarraammbb aaqquueessttaa lllliibbeerrttaatt......Bé, el normal és treballar en projectesmés específics que ja venen molt mésacotats, ja siguin casos de sèries enmarxa o anuncis que venen lligats desde l'agència creativa... realment Unmonstre en ve a veure és un cas espe-cial, amb gairebé tres anys de tempsper cuidar fins l'últim detall. Tambés'ha de dir que quan hem treballat ambDisney o Dreamworks, tot i marcar lespautes, acudeixen a nosaltres perquèdeixem la nostra empremta, que si-guem fidels al nostre estil, sabent queel producte final passa per una revisióque el fa homogeni dins els paràme-tres del que busca el gran estudi.CCaapp aa oonn vvaa eell cciinneemmaa dd''aanniimmaacciióó aammbbeell qquuee hhaa ssiiggnniiffiiccaatt llaa rreevvoolluucciióó ddiiggii--ttaall??Es un futur molt obert, en el qual es co-mencen a barrejar cinema d'animació icinema amb imatge real, amb actorsconvivint en pantalla amb personatgescreats per ordinador. L'animació ésuna tècnica però crec que arribarà elmoment en que parlarem d'estils depel·lícules. Potser el que caldria ésatrevir-nos a fer un tipus de pel·lículadiferent, obrir-nos al públic adult iaprofitar la potencialitat del medi perarriscar creativament, ser més agosa-

rats. El problema que tenim és quecomptem amb pressupostos elevatsque obliguen a afinar l'èxit econòmicque només dóna un públic ampli.Només al Japó semblen estar mésoberts a un cinema animat que obviael públic infantil.

II llaa iinnddúússttrriiaa ddeell sseeccttoorr aa ll''EEssttaatt eessppaann--yyooll??A l'Estat espanyol, amb una indústriacinematogràfica feble, els professio-nals del cinema d'animació es veuenobligats a exportar el seu talent a la re-cerca de produccions i millors condi-cions laborals, ja sigui marxant delpaís o treballant per encàrrec per al'estranger. Les produccions pròpies te-nen més d'aventura que fruit d'un teixitindustrial. I hi ha un problema afegit: lafuga de talent fa que després sigui mésdifícil produir a casa. Es crea un cercleviciós del que és complicat sortir-se'n.Headless té seu a Barcelona, però elVíctor està instal·lat a Houston. De fet,la nostra propera pel·lícula, WISHPolice, la dirigim nosaltres però la pro-ducció és nord-americana.

Un monstre ens ve a veure és la pel·lícula espanyola més taquillera del 2016, un èxit depúblic a que hi han contribuït dos cerdanyolencs, Adrià García i Víctor Maldonado

Adrià García: ‘el cinema d’animacióha de ser més agosarat’

D’esquerra a dreta, Adrià García, Alfredo Torres i Víctor Maldonado

Entrevista

“L’animació és unatècnica, però arribarà

un moment en queparlarem d’estils

de pel·lícules”

“La fuga de talent fa que després sigui

més difícil produir a casa”


326

Equi

pam

ent

19

Equipament

El Teatre Ateneu, equipament essencial per a la Cerdanyola culturalAmb 434 localitats, 6 d’elles per a persones amb mobilitat reduïda, el Teatre Ateneu, ambmés de 30 anys d’història, és un dels equipaments culturals imprescindible a la ciutat

El Teatre Ateneu no només acull esdeveni-ments teatrals, també dóna cabuda a totamena d’activitats, representacions, con-certs, festivals, presentacions de llibres,conferències... que demanen entitats i es-coles de la ciutat. A través del programa Cerdanyola Educa,el teatre ofereix al públic escolar especta-cles professionals de dansa, teatre i ci-nema amb l’objectiu que els alumnes pre-guin contacte amb el teatre i essensibilitzin amb les arts escèniques.El Teatre Ateneu també té un paper com asuport a la creació emergent oferint el seuespai a persones vinculades a la ciutat pertal que puguin presentar les seves crea-cions escèniques amb qualitat i disposinde l’empenta necessària per intentar si-tuar-se en el mercat cultural.

Escenari d’entitats localsPerò si algú treu ús d’aquest equipamentsón diverses entitats ciutadanes, com ara:Xiscnèfils, la Casa de Andalucía,l’Agrupació Musical, l’Orquestra deCambra de Cerdanyola, el GAT, l’EsbartSant Marçal, la Jove Orquestra deCerdanyola, entre d’altres; també la majo-ria d’escoles i instituts i, fins i tot, activitatssolidàries com la Marató del Banc de Sang.El lloguer a entitats externes és un altreservei que ofereix el Teatre, singuin profes-sionals o entitats privades que puguin ne-cessitar aquest espai. És el cas de com-panyies o escoles que gestionen ellesmateixes el taquillatge i que paguen la taxacorresponent.D’altra banda, l’Ajuntament, a través delServei de Cultura, realitza la programació

estable en la que es contracten de 6 a 8espectacles de companyies professionalsa l’any per tal d’oferir a la població teatre,música i dansa d’alt nivell, malgrat tenir unpressupost força reduït.Els preus de les entrades són assequiblesper tal que tothom hi pugui accedir. Algunsexemples recents han estat l’espectacleSòcrates amb Josep Maria Pou o El FloridoPensil, amb grans actrius com ara la LlollBertran o la Victòria Pagès. També hi hapreus reduïts per a estudiants i pensionis-tes. Un esforç que es veu recompensatamb una assistència que aconsegueix om-

plir l’aforament entre un 50 i un 70% depromig, amb alguns complets en les darre-res temporades.Precisament l’aforament i la seva caixa es-cènica són les seves limitacions i la causaque no es puguin ofertar espectacles demés gran format. Els responsables del teatre creuen que elprincipal èxit d’aquesta instal·lació és lapercepció que la població l’ha fet seva coma quelcom que li pertany i que la pot utilit-zar i que està a la seva disposició. Prop de250 activitats i més de 50.000 personesusuàries en són un bon reflex.

Moment de la representació ‘Història de la puta mili’ a l’any 1990 Durant el darrer FIT, al setembre passat, es va representar ‘Dónde van los globos’

Al llarg d’aquests més de 30 d’anys d’-història, el Teatre Ateneu ha vist passarpel seu escenari professionals de la ta-lla de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat,Raimon, Maria del Mar Bonet, PacoIbañez, Josep Maria Flotats,Montserrat Carulla, Josep Maria Pou,Lluís Homar, Eduard Fernàndez, José

Sacristan, Comediants, La Cuadra deSevilla, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch,Emma Vilarassau, el Mag Lari, DanielPoveda, Mayte Martín i Tete Montoliu,entre molts d’altres. Un reclam més pera què el públic s’animi a anar al teatre ia gaudir d’espectacles de gran qualitata preus accessibles per a tothom.

Noms propis que han passatper l’escenari del Teatre


326

Fem

Mem

òria

20

La cursa atlètica va néixer l’any 1987com a iniciativa de la Comissió de Festesde Sant Martí. Aquesta va contactar ambDavid Serra, en aquells temps un delsatletes de referència a la ciutat, per tald’organitzar una prova esportiva dins lesfestes de Sant Martí. L'objectiu era apro-par a la ciutadania la pràctica de l'esport,com font de salut i de benestar personal.Per als organitzadors era imprescindibleque la cursa trancorregués pel centre dela ciutat, doncs així els hi seria més fàcilanimar a la població a gaudir d’ella.David Serra, amb la col·laboració deMiguel Romano, Xavi Arrondo i SergioMartínez van muntar la primera edició delque aleshores van ser Les 4 MillesNocturnes de Cerdanyola. Les quatre pri-meres edicions la competició va comptaramb dues curses: una amb una distànciade 4 milles i una altra de 2 milles. L'any 1990 es va canviar el format i Les 4Milles Nocturnes es van convertir en Les5 Milles Nocturnes de Cerdanyola; mante-nint el recorregut de les 2 Milles. Aquest any, la prova ha tornat a canviarles distàncies. Els atletes van poder esco-llir entre un circuit de 10km i un altre de5km. A més els infants van recórrer0,5km, 1km o 3km depenent de l’edat.

Canvi d’ubicació i organitzacióLa ubicació de la prova atlètica ha anatcanviant al llarg dels anys: la plaça deSant Ramon, el carrer dels Reis, l’en-creuament dels Quatre Cantons, el ca-rrer de Sant Ramon, la plaça de l'AbatOliba i la Zona Esportiva Municipal deLes Fontetes van convertir-se en el punt

de sortida i arribada de la cursa. Aquestany, en el 30è aniversari de la prova,aquesta ha tornat al centre de la ciutat.També l’organització ha estat gestionadaper diferents mans. Les dues primeresedicions les van organitzar els fundadorsde la prova i la Comissió de Festes deSant Martí. De la tercera edició es va en-carregar el Grupo Atlético Cerdanyola,que a l'any següent es va reconvertir enel Club Atlètic Cerdanyola. Aquest va or-ganitzar la cursa fins al 1992, quan vaagafar el relleu el Club d'AtletismeKm42, presidit pel desaparegut CarlesMartín. L'any 1999 va ser el Servei d'Esports del'Ajuntament qui es va fer càrrec de l'orga-nització. Coincidint amb el 25è aniver-sari, al 2011, la secció d'Atletisme i Triatlódel Cerdanyola Club d'Hoquei va agafarles regnes de la cursa. Prèviament el clubhavia col·laborat durant algunes edicionsamb el Servei d'Esport.

Noms i marques El guanyador de la primera edició va serJosé Antonio Sierra. El rècord del primercircuit el té Joan Viudes amb un tempsde 23 minuts i 38 segons. La primera edició de les 5 Milles se la vaendur José Luís Comino i Núria Pastor iels guanyadors de la darrera cursa ambaquesta distància van ser Javier Jurado iInés Carazo.La millor marca del circuit ubicat a lazona de Canaletes la comparteixen desdel 2005 per dos atletes, YassineAbtourab i el cerdanyolenc Adrià Garcíaamb un temps de 24’37’’. L’atleta cer-danyolenc repetia l’èxit del seu pare,Rafa García, que havia guanyat la provael 1988 quan encara eren Les 4 MillesNocturnes. Aquell mateix any, AdriàGarcía s’imposava en la categoria A deles 2 Milles.El rècord femení està a les cames del'Eva Sanz amb un temps de 27’22’’.

Les Milles de Cerdanyola, 30 anys decursa nocturna per la ciutatLes 5 Milles Nocturnes han celebrat enguany els seus 30 anys d’història. Aprofitantl’efemèride la cursa ha tornat a disputar-se pels carrers del centre

Fem Memòria

Sortida de Les Milles de Cerdanyola 2016, edició en què s’ha canviat el recorregut de les diferents curses que engloba la prova atlética

Corredor arribant a la meta en la quarta edició de Les 5 Milles Nocturnes, celebrada al 1990


326

Espo

rts

21

Esports

Habitualment, en esports com el voleiboli l’handbol, els equips del ConsellEsportiu del Vallès Occidental Sud com-peteixen en una lliga intercomarcal con-juntament amb equips del ConsellEsportiu Sabadell. En el cas del voleibol,al treball d'instituts d'ensenyament se-cundari com el Gorgs o el Pere Calders,que van ser els precursors, s’hi han afegitcentres com el Banús i el Forat del Vent.

Creixement considerableEl Voleibol escolar ha crescut els darrersanys de forma considerable. Durant latemporada 2010-11 van competir 6equips, en la 2013-14 ja eren 11 i en la2016-17 la xifra ha pujat a 15 equips. En l'actualitat són 142 participants enca-bits en els 15 equips que participen enles diferents lligues i categories escolars. En les categories infantil femení i mixt,juvenil i júnior hi participen equips delsinstituts Pere Calders, Gorgs i Forat delVent i competeixen en la lligues interco-marcals amb el Consell de Sabadell. Enguany, la gran novetat ha estat la cate-

goria cadet, on per primera vegada s'hapogut organitzar una primera fase ambnomés equips dels centres docents deCerdanyola.En aquesta primera fase hi participendos equips del Jaume Mimó, dos delGorgs, un del Banús i un altre del Foratdel Vent. Durant aquesta primera fase juguen totscontra tots a doble partit i a partir delmes de febrer jugaran una segona fasede lliga intercomarcal on participaranequips de centres de secundària deSabadell i s'hi afegirà un segon equip delBanús. Després d'aquesta fase comarcal i inter-comarcal els primers classificats podranparticipar en la Fase Final Territorial ambequips dels centres docents de la provín-cia de Barcelona per finalitzar amb alFinal Nacional on ja està prevista la pre-sència dels millors equips de Catalunya.En totes les fases dels JJEE, la puntuacióde joc net també es té en compte en laclassificació, de manera que els equipstambé sumen punts pel seu fairplay.

El voleibol escolar esconsolida entre els jovesSis equips de Cerdanyola participen en la lliga comarcalorganitzada pel Consell Esportiu del Vallès Occidental Sud

EEllss eeqquuiippss ddee CCeerrddaannyyoollaa eessttaann jjuuggaanntt uunnaa pprriimmeerraa ffaassee ddee lllliigguueettaa ddee ttoottss ccoonnttrraa ttoottss

Cerdanyolaacull l’EscolaCatalana detir amb arcEl Club d'Arquers de Cerdanyola i laFederació Catalana de Tir amb Arc hanarribat a un acord per obrir l’EscolaCatalana de Tir amb Arc a les ins-tal·lacions de l’institut Banús. A partir del gener del 2017 i fins al mesde juny, tots els dilluns i dimecresl'Escola Catalana de Tir amb Arc (ECTA)estarà oberta per a tots els nens i nenesd’entre 8 i 17 anys que vulguin aprendrea practicar una modalitat esportiva comel tir amb arc. Aquest acord ha estat possible gràcies ala participació de la direcció de l'institutBanús que s'ha afegit al projecte cedintel seu gimnàs polisportiu per poder ubi-car les classes que impartirà l'ECTA.L’acord preveu que durant el mes dedesembre, a les hores lectivesd'Educació Física, l’alumnat del centrerebrà classes de tir amb arc. A més, elsque vulguin inscriure’s a l’EscolaCatalana de Tir amb Arc tindran un des-compte.L'ECTA són escoles en les què s'ensenyael tir amb arc en una etapa d’iniciaciófins arribar als coneixements bàsics quepermetin la pràctica autònoma del tiramb arc. En aquesta primera etapa for-mativa s’incorporen dos nivells espor-tius progressius: la iniciació i el perfec-cionament. A l'escola de Cerdanyola només s'im-partiran els continguts d'aquesta pri-mera etapa de formació. De moment,quedarà fora l'ensenyament enfocat ala competició. Els arquers i les arqueresque, tot i que s’han iniciat en la pràcticadel tir amb arc, pretenen seguir millo-rant i aprenent d’un mode continu amés d’introduir-se en el món de la com-petició federada ho podran fer en unclub com ara el Club d’Arquers deCerdanyola.


indispensable

324

Agen

da 2

2

Agenda

EExxppoossiicciióóLLaa ffii ééss eell pprriinncciippii.. PPrrààccttiiqquueess ffuunneerrààrriieessaa llaa CCaattaalluunnyyaa pprreehhiissttòòrriiccaa300 objectes que resumeixen 20 milanys de pràctiques funeràries FFiinnss aall 88 ddee ggeenneerrMuseu de Ca n’Oliver

UUnnaa NNiitt dd’’IIll··lluussiióó ppeerr aa TTootthhoommCCaammppaannyyaa ddee rreeccoolllliiddaa ddee jjoo--gguuiinneess,, lllliibbrreess ii ddoonnaattiiuuss..FFiinnss aall 3311 ddee ddeesseemmbbrreeMireu com participar al QR

FFiirraa ddee NNaaddaallOObbeerrttaa ddee 1177hh aa 2200::3300hh eellss ddiieess llaabboorraa--bblleess ii dd’’1111 aa 2211hh eellss ddiissssaabbtteess,, ddiiuummeenn--ggeess ii ffeessttiiuuss..Consulteu activitats al QRFFiinnss aall 1188 ddee ddeesseemmbbrreePlaça de l’Abat Oliba

EExxppoossiicciióóCCuurrrroo CCllaarreett.. DDiisssseennyyLa implicació del disseny amb l’entornsocialFFiinnss aall 3311 ddee ddeesseemmbbrreeMuseu d’Art de Cerdanyola

PPiissttaa ddee GGeellCCoommpprraanntt aallss eessttaabblliimmeennttss aassssoocciiaattssaaccoonnsseegguuiirrààss vvaallss ddee 22xx11FFiinnss aall 88 ddee ggeenneerrParc XarauOrganitza: Cerdanyola Comerç i Serveis

88aa TTrroobbaaddaa ddee bbààssqquueettTTrroobbaaddaa ddee bbààssqquueett dd’’iinnssttiittuuttss ii GGrruuppCCaattaallòònniiaa1166 ddee ddeesseemmbbrree.. DDee 1100hh aa 1144hhParc Esportiu Municipal GuieraOrganitza: Consell Esportiu VallèsOccidental Sud i Grup Catalònia

EExxppoossiicciióóFFoottòòggrraaffeess ppiioonneerreess aa CCaattaalluunnyyaaRescat obra creadores poc conegudesFFiinnss aall 77 ddee ggeenneerrPlanta 2 de la Biblioteca Central

CCrrooss CCiiuuttaatt ddee CCeerrddaannyyoollaa1177 ddee ddeesseemmbbrree.. DDee 99hh aa 1144hhZona Esportiva Municipal de Montflorit

CCaaffèè aammbb lllleettrreessPPeepp PPuuiigg pprreesseennttaa La vida sense la SaraAmat1155 ddee ddeesseemmbbrree.. 1199::3300hhSala Enric Granados - BCC

TTaalllleerrss nnaaddaalleennccssTTaalllleerrss aaddrreeççaattss aa iinnffaannttss1177 ddee ddeesseemmbbrree.. DDee 1100::3300hh aa 1122::3300hhPlaça de Francesc LayretOrganitza: Espai Jove de Cerdanyola

TTeeaattrree ffòòrruummJJoo nnoo ssóócc rraacciissttaa,, ppeerròò......Teatre contra els rumors i actituds isla-mòfobs1155 ddee ddeesseemmbbrree.. 1199hhMuseu d’Art de CerdanyolaOrganitza: La Xixa Teatre

CCoonnffeerrèènncciiaaLL’’aatteenncciióó aa nneennss ii nneenneess vvííccttiimmeess ddee llaavviioollèènncciiaa mmaasscclliissttaa1155 ddee ddeesseemmbbrree.. 1100hhSala Enric Granados- BCCOrganitza: El Safareig

EExxppoossiicciióóEEll PPaallaauu GGüüeellll.. EEll ppaallaauu ddeellss aarrtteessaannssMostra fotogràfica sobre l’edifici moder-nista del segle XIXDDeell 1166 ddee ddeesseemmbbrree aall 22 dd’’aabbrriillMuseu d’Art de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóRReeffuuggiiaattss,, ll’’ooddiisssseeaa ccaapp aa EEuurrooppaaFFiinnss aall 55 ddee ggeenneerrVestíbul de l’AteneuOrganitza: Diputació de Barcelona

TTeeaattrreeSSoommnnii dd’’uunnaa nniitt,, EEllss PPaassttoorreettss1177 ddee ddeesseemmbbrree.. 1188hhTeatre AteneuOrganitza: Grup Artístic Teatral - GAT


324

Agen

da 2

3

desembre-generAgenda

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinnttwwwwww..cceerrddaannyyoollaa..ccaatt//aaggeennddaa

TToorrnneeiigg 33xx33 HHooqquueeii PPaattiinnssTToorrnneeiigg eessccoollaarr3300 ddee ddeesseemmbbrree.. DDee 99hh aa 2233hhPavelló Municipal de Can XarauOrganitza: Cerdanyola Club d’Hoquei

CCoonncceerrtt ddee NNaaddaallDDee ll’’EEssccoollaa MMuunniicciippaall ddee MMúússiiccaa AAuullooss2211 ddee ddeesseemmbbrree.. 1188hhTeatre AteneuOrganitza: Escola Municipal de Música

SSaanntt IIsscclleeJJoorrnnaaddaa ddee ppoorrtteess oobbeerrtteess aa ll’’eessggllééssiiaaddee SSaanntt IIsscclleeA les 12h es farà una visita guiada al’església romànica1188 ddee ddeesseemmbbrree.. DDee 1100hh aa 1144hhSant Iscle (camí de Can Catà)

CCaammíí ddee jjuussttíícciiaaIIttiinneerraarrii nnooccttuurrnn eennttrree CCeerrddaannyyoollaa ii SSaannttCCuuggaatt.. Es recorda l’assassinat de l’Abatde St Cugat pel noble de Cerdanyola,berenguer de Saltells2233 dd’’ooccttuubbrree.. 1188::3300hhSortida des del Museu de Ca n’Ortadó

SSoorrtteeiigg ddee NNaaddaallEEll MMeerrccaatt ddee SSeerrrraappeerreerraa ffaa uunn ssoorrtteeiiggddee 1155 lloottss ddee 110000€€ ii 22 lloottss ddee 220000€€Les butlletes es repartiran entre la clien-tela durant el desembre2222 ddeesseemmbbrree.. 1133hhMercat de Serraperera

CCaavvaallccaaddaa ddee RReeiissRReebbuuddaa ddeellss RReeiiss dd’’OOrriieenntt ((1166::1155hh))RReeccoorrrreegguutt:: sortida des de l’Hotel ParcTecnològic, carrers Sant Ramon,Anselm Clavé, Sant Enric, pl SantRamon, carrers Sant Casimir, Francolí,pg Cordelles, avingudes Sant Iscle,Primavera, Catalunya, carrer FrancescLayret i pl Abat Oliba on estarà instal·latel pessebre i se li farà la recepció a SesMajestats55 ddee ggeenneerr.. 1188::3300hh

TTrreess TToommbbssPPaassssaaddaa ddee SSaanntt AAnnttoonnii AAbbaattItinerari: Parc Tecnològic, carrerArtesans, Sant Ramon, Anselm Clavé,Mare de Déu del Pilar, pl Sant Ramon,carrers Sant Casimir, Francolí, SantAntoni, Felicià Xarau, pg Cordelles, LluísCompanys, avingudes Sant Iscle, ca-rrers Lluís Companys, Sant Martí i sor-tida dels carror pel carrer Sant Ramon1155 ddee ggeenneerr.. 1122hh

PPaattggee RReeiiaallEl patge reial recollirà cartes alsMercarts Municipals33 ddee ggeenneerr aa LLeess FFoonntteetteess44 ddee ggeenneerr aa SSeerrrraappeerreerraa

TTeeaattrree iittiinneerraannttTTrraasshhuummàànncciiaaTeatre de carrer adreçat a un públic fa-miliar1177 ddee ddeesseemmbbrree.. 1111::3300hh:: des del carrer de Sta Maria a plde l’Abat Oliba1122::4455hh:: des de la pl de Viladomat aBiblioteca CentralOrganitza: Bambalina

CCuurrssaa ddee llaa UUAABBCCuurrssaa ssoolliiddààrriiaa aammbb LLaa MMaarraattóó ddee TTVV33hhttttpp::////wwwwww..ccuurrssaauuaabb..ccaatt//1188 ddee ddeesseemmbbrree.. 1100::3300hhCampus de la UABOrganitza: Universitat Autònoma deBarcelona

TTooccaanntt llaa mmoorrttDDeemmoossttrraacciióó dd’’aarrqquueeoollooggiiaa ddee llaa mmoorrtt aaccààrrrreecc ddee CC.. RRiisssseecchh,, aarrqquueeòòlleegg ffoorreennssee1188 ddee ddeesseemmbbrree.. 1111::3300hhMuseu de Ca n’Oliver

CCoonncceerrtt ddee SSaanntt EEsstteevveeLL’’OOrrqquueessttrraa ddee CCaammbbrraa ddee CCeerrddaannyyoollaacceelleebbrraa eell sseeuu 1100èè aanniivveerrssaarrii2266 ddee ddeesseemmbbrree.. 1188hhTeatre Ateneu

CCoonncceerrtt ddee NNaaddaallDDee llaa CCoorraall ii llaa BBaannddaa ddee ll’’AAggrruuppaacciióóMMuussiiccaall ddee CCeerrddaannyyoollaa3300 ddee ddeesseemmbbrree.. 2200::3300hhTeatre AteneuOrganitza: AMCV

SSoorrtteeiigg ddee NNaaddaallEEll MMeerrccaatt ddee LLeess FFoonntteetteess ffaa uunn ssoorrtteeiiggdd’’uunn ccrreeuueerr ppeerr llaa MMeeddiitteerrrràànniiaa ii 2200 ccaappssddee sseettmmaannaa aa uunn hhootteell ddee CCaattaalluunnyyaaLes butlletes es reparteixen per cada 20euros de compra77 ddee ggeenneerr.. 1133hhMercat de Les Fontetes


Farmàcies de guàrdia Telèfons d’interés

DDEESSEEMMBBRREE12 PEREIRO13 RIZAL14 HID. VALLS15 C. SELVA16 BOQUET1177 Rov-Ordis1188 Rov-LLuís19 J. SELVA20 SANCHEZ21 COSTA22 VALLS23 FERRER2244 Rov-Galceran2255 Rov-Rambla2266 Rov-Alvarez

27 PINETONS28 ROVIRA29 MERINERO30 ORÍGEN3311 Rov-S Andreu

GGEENNEERR11 TORRENTS2 HIDALGO3 RINCON4 NOVELL5 RIVERA66 PEREIRO77 Rov-Rizal88 Rov-Hid Valls9 C. SELVA10 BOQUET11 ORDIS12 LLUÍS13 J. SELVA1144 Rov-Sanchez1155 Rov-Costa

16 VALLS17 FERRER18 GALCERAN19 RAMBLA20 ÁLVAREZ2211 Rov-Pinetons2222 ROVIRA23 MERINERO24 ORÍGEN25 ST ANDREU26 TORRENTS27 HIDALGO2288 Rov-Rincón2299 Rov-Novell30 RIVERA31 PEREIRO

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870

93 591 41 33Biblioteca Central Cerdanyola 93 580 76 02Casal de Joves 93 580 58 69Centre d’Informació, Atenció i Recursos per a Dones (CIARD) 93 592 16 47Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58

93 580 52 51Deixalleria Municipal 93 691 74 42Escola Municipal de Música 93 580 88 88 Ext. 3962EMD Bellaterra 93 518 18 30Immigració i Cooperació 93 580 88 88 ext 3765Mercat Municipal Les Fontetes 93 692 64 96Mercat Municipal Serraperera 93692 60 43Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Oficina Municipal d’Habitatge 93 588 66 94Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 580 88 88 Ext 3110ORGT Diputació 93 472 91 70Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei Local de Català 93 580 27 51Servei de Medicació 93 580 88 88 Ext 3855Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Salut Pública 93 580 88 88 Ext 3730Serveis Social 93 580 88 88 Ext. 3770Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi Vallès Occ. 93 580 27 27

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CCEERRDDAANNYYOOLLAAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 87 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hid-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrent, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. Barna, 216 93 594 71 95Origen: C/Pablo Picasso, 1 local 4 93 768 72 99RRIIPPOOLLLLEETTPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23St Andreu: C/ Sant Andreu, 4 93 692 23 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla Sant Jordi, 89 93 691 24 73Ferrer Rambla Sant Jordi, 129 TDA 3 93 692 23 36Rizal C/ Rizal, 1D 93 586 54 26

Telèfon d’atenció ciutadana

010


Compromísamb lacuradel’espaipúblic DESEMBRE ... · Fira de Nadal que portarà fins el 18 de...

Documents

Transcript of Compromísamb lacuradel’espaipúblic DESEMBRE ... · Fira de Nadal que portarà fins el 18 de...