Comunicació digital a gencat.cat

55
Comunicació digital a gencat.cat Direcció General d’Atenció Ciutadana Barcelona, 9 de febrer de 2016

Transcript of Comunicació digital a gencat.cat

Page 1: Comunicació digital a gencat.cat

Comunicació digital a gencat.cat

Direcció General d’Atenció Ciutadana

Barcelona, 9 de febrer de 2016

Page 2: Comunicació digital a gencat.cat

2 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Canvi de paradigma en l’atenció ciutadana

La digitalització porta a les organitzacions a reorientar l’atenció dels clients:

1.Revolució de la relació Administració-ciutadania-empreses-entitats.

2.La ciutadania al centre del servei d’una Generalitat en xarxa.

3.La Generalitat com a interlocutor únic en el servei al ciutadà.

4.Servei amb una visió integral i alhora especialitzat en els seus àmbits.

5.Els nous canals digitals permeten personalitzar els serveis i que les persones els puguin còmodament adequar-los a les seves preferències vitals.

6.Els canals electrònics integren les persones destinatàries en els processos de creació, gestió i prestació dels serveis.

Page 3: Comunicació digital a gencat.cat

3 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

gencat

La ciutadania es relaciona amb la Generalitat a través de diversos canals

Atenció Ciutadana

missatgeriaOAC 012 xarxes socials mòbilgencat.cat tràmits

Page 4: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 20164

Web gencat.cat

Page 5: Comunicació digital a gencat.cat

5 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Model gencat = webs que comuniquen

A qui comuniquem?

... però també a la ciutadania!

Als mitjans...

La ciutadania té necessitat d’informació de servei.

Busca utilitat i solució de problemes.

No li interessa el qui; per això, cal comunicar el què, el com i el quan.

Page 6: Comunicació digital a gencat.cat

6 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Web gencat.cat responsiu

6 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Page 7: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 20167

Serveis mòbils

Page 8: Comunicació digital a gencat.cat

8 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Preeminència de l’accés mòbil

Disseny = sobri, clar, sense

connotacions

El contingut és el rei

Redacció

Imatges

Page 9: Comunicació digital a gencat.cat

9 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Amb webs que facilitin l’accés des del mòbil...

Page 10: Comunicació digital a gencat.cat

10 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

... poques aplicacions mòbils natives calen

Page 11: Comunicació digital a gencat.cat

11 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Quines aplicacions mòbils estan justificades?

Àmbit públic (d’utilizació pública)

x

Funcionalitats-Habilitats-Geolocalització-Monitoratge / Gestió dades personals-Personalització-Guies-Simulació / Gamificació

Necessitats a satisfer

-Estructurals– core

-Estructurals – altres-Complementàries

x =

Apps resultants

Apps Administració

Apps no-Administració

Dades

Certificació / Segell de qualitat

Page 12: Comunicació digital a gencat.cat

12 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

A tenir en compte

Aplicacions enfocades a oferir un servei a la ciutadania.

Horitzontalitat en el serveis. Per exemple, no té sentit una aplicació mòbil de tràmits de cada departament; en caldria una de transversal.

L’exemple d’emergències:

¿Oi que no li importa al ciutadà si es tracta d’una emergència mèdica, sanitària, de mossos, bombers o agents rurals? Cal treballar en xarxa.

Page 13: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 201613

Xarxes socials

Page 14: Comunicació digital a gencat.cat

14 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Xarxes socials a la Generalitat

La revolució mòbil ens permet relacionar-nos amb la ciutadania en qualsevol context. Les xarxes socials són, doncs, un instrument crucial.

A la Generalitat de Catalunya, les xarxes són un canal amb bona reputació.

Cal no malbaratar la confiança i la credibilitat amb continguts no pensats per a la ciutadania.

http://gen.cat/20casosXS

Page 15: Comunicació digital a gencat.cat

15 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Gestió de la presència de la Generalitat a xarxes socials

Com es gestiona? A la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya:

1.Amb un sistema segur, professionalitzat. Aplicació del PIV = certificació.

2.Publicació en entorns intermedis.

3.CoP com a forma organitzativa i mentoratge.

4.Coneixement obert (crowdsourcing).

Setena edició:Juliol 2015

Page 16: Comunicació digital a gencat.cat

16 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Sistema de gestió professional i consolidat

Els perfils i comptes a les xarxes socials són corporatius, de la Generalitat.

Page 17: Comunicació digital a gencat.cat

17 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Continguts a les xarxes socials 1/3

Què cal tenir en compte a l’hora d’elaborar continguts per a xarxes socials?

•Considerar que són un dels principals canals d'informació de la ciutadania respecte els serveis de la Generalitat (Twitter, Facebook, WhatsApp, juntament amb Google, s'han convertit en els grans descobridors d'informació).

•Orientar el missatge cap a servei al ciutadà. No convertir els perfils corporatius en perfils personals. I recordar que és el ciutadà qui segueix la Generalitat. En els perfils personals, sí que el subjecte personal pot ser més rellevant que el predicat. (A la Guia s'exposa com a bona pràctica citar les persones pel seu nom d'usuari a la plataforma.)

•Ser propers, i parlar el mateix llenguatge que la ciutadania, tenint present que és la veu del govern de Catalunya. Això vol dir no tractar de manera diferent de com es faria en qualsevol altre canal.

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Page 18: Comunicació digital a gencat.cat

18 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Continguts a les xarxes socials 2/3

• Ser l’origen de la informació i el millor validador. No se li exigeix que sigui el primer a informar sobre un determinat fet o notícia, però sí que sigui qui

ho faci de manera oficial.

Page 19: Comunicació digital a gencat.cat

19 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Continguts a les xarxes socials 3/3

• Enfocar els continguts perquè siguin clars i reutilitzables. Amb les dades que obri la Generalitat, poder fer-ne perfils de publicació automatitzada i que

els mitjans, al seu torn, en facin ginys per incrustar als seus webs.

Page 20: Comunicació digital a gencat.cat

20 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Seguiment

La principal funció és oferir un servei a la ciutadania, en qualsevol entorn i mitjançant les eines que tinguem disponibles.

L’objectiu del seguiment és la millora del servei.

Relacionar-nos millor amb la ciutadania seguint la netiqueta dels espais. Cal evitar:

• abusar d’etiquetes (hashtags)

• mencionar moltes persones

• repetir tuits

• publicar un cop al mes

• etc

Page 21: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 201621

Dues recomanacions en la redacció de continguts

i la gestió d’imatges

Page 22: Comunicació digital a gencat.cat

22 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Estructura general la informació > Piràmide invertida

Seguir la tècnica de la piràmide invertida típica del periodisme aplicada als webs per estructurar la informació de forma jeràrquica:

Títol + subtítol

Entradeta

Cos

Enllaços

Final

Títol i subtítol: Ha de cridar l'atenció, resumir en 5-10 paraules el text.

Entradeta: És el primer paràgraf. Ha de donar a conèixer la informació més rellevant. Conclusió de la informació. 6W (What, When, Who, Why, Where, How).

Cos: El desenvolupament del text. Aportació de dades. Una idea per paràgraf. Màxim 5 línies per paràgraf.

Enllaços relacionats: Per contextualitzar, donar més informació…

Final: Recordar els elements més destacats.

Page 23: Comunicació digital a gencat.cat

23 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Estil i origen de les imatges gencat

L’estil de les imatges dels webs de la Generalitat de Catalunya és fotogràfic (no il·lustració) i reutilitzable.

Origen:

1. Pròpies

Producció pròpia (amb tots els drets d’autoria i reproducció)

3.Banc d'imatges de domini públic

Es recomana utilitzar aquest recurs com a la darrera opció.

2. BIG

Cal consultar les restriccions de reproducció.

Les galeries ‘Font Generalitat’ i ‘Activitat institucional’ són les recomanades perquè no tenen restriccions de reproducció.

Page 24: Comunicació digital a gencat.cat

24 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

BIG (Banc Iconogràfic de la Generalitat) segons la LPI

MERA FOTOGRAFIA

1.Font: Generalitat de Catalunya

2.Activitat institucional

REUTILITZACIÓAutor: Generalitat de Catalunya:-No consta autor-Ni drets explotació

OBRA FOTOGRÀFICA

3.Sota llicències Creative Commons

4.Amb tots els drets reservats

- Amb autor- Amb drets explotació

Page 25: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 201625

Annex 1Gestió del contingut

Page 26: Comunicació digital a gencat.cat

26 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Redactar per a la web

"El contingut és el rei"Bill Gates, 1996

Page 27: Comunicació digital a gencat.cat

27 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

El contingut ha de tenir sentit fora de context perquè el ciutadà pot arribar a una pàgina departamental des de diferents vies:

• amb un enllaç des d'un altre lloc web de gencat.

• amb enllaç des d'un altre web.

• des d’un resultat del cercador del gencat o des de Google.  

• escrivint una adreça URL que apareix en un material imprès.

• com que tots els continguts gencat són compartibles, hem de fer que també tingui sentit quan s’accedeix des de les xarxes socials.

Page 28: Comunicació digital a gencat.cat

28 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

Perfils de persones molt diferentsEl perfil sociodemogràfic dels usuaris de gencat és molt heterogeni.

Page 29: Comunicació digital a gencat.cat

29 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

Diferents contextos d'úsTenir en compte que els ciutadans poden estar en llocs molt diferents quan accedeixen al web.

Page 30: Comunicació digital a gencat.cat

30 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

Estem infoxicatsLa quantitat de dades que el nostre cervell ha de processar cada dia fa que siguem molt més exigents a l'hora de consumir la informació.

Per tant, com més elaborats siguin els continguts, més probabilitat hi ha que es pugui captar l'atenció de la ciutadania.

Page 31: Comunicació digital a gencat.cat

31 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

Costa més llegir en pantalla

Els estudis indiquen que la lectura en pantalla és, aproximadament, un 25% més lenta que la lectura sobre paper (salts de línia, parpelleig de la pantalla, reflexos a la pantalla...).

Page 32: Comunicació digital a gencat.cat

32 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Abans de començar a redactar...

No llegim: escanegemPoques vegades llegim un text de dalt a baix. Llegim en diagonal i tenim la vista entrenada per detectar el més important. Per tant, el text ha de ser com més escanejable millor.

Ordre de lectura

Les proves d'eye tracking serveixen per saber com llegeix la pantalla:

Mapa de calor

Page 33: Comunicació digital a gencat.cat

33 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Estructura general la informació > Piràmide invertida

Seguir la tècnica de la piràmide invertida típica del periodisme aplicada als webs per estructurar la informació de forma jeràrquica:

Títol + subtítol

Entradeta

Cos

Enllaços

Final

Títol i subtítol: Ha de cridar l'atenció, resumir en 5-10 paraules el text.

Entradeta: És el primer paràgraf. Ha de donar a conèixer la informació més rellevant. Conclusió de la informació. 6W (What, When, Who, Why, Where, How).

Cos: El desenvolupament del text. Aportació de dades. Una idea per paràgraf. Màxim 5 línies per paràgraf.

Enllaços relacionats: Per contextualitzar, donar més informació…

Final: Recordar els elements més destacats.

Page 34: Comunicació digital a gencat.cat

34 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Criteris de redacció gencat

Característiques bàsiques de l'estil gencat:

• Proper, àgil, directe• Sintètic i clar• Correcte: ortografia, sintaxi, lèxic…• Escanejable: organitzat i amb ordre gramatical lògic• No discriminatori• Ciutadà: ús de llenguatge natural• Visual: amb textos i imatges

Page 35: Comunicació digital a gencat.cat

35 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Estil proper, àgil i directe

• Frases en veu activa i en sentit afirmatiu.• Frases curtes i simples: evitar excés de subordinades,

adjectius, etc.• Informació estructurada: Una idea per frase o paràgraf.• Vocabulari comprensible i precís: paraules corrents, fugir

d’arcaismes i estrangerismes.

• Ordre gramatical lògic: Subjecte + verb + complements

Page 36: Comunicació digital a gencat.cat

36 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Ús del temps verbal en textos web

1. Pauta general, ús del present d’indicatiu o de la forma impersonal per descriure una acció o un fet. Exemples:1. ‘El web recull les propostes...’2. ‘Per accedir al gestor de continguts, s’ha d’introduir la URL següent’3. ‘Per comptar visites, es tenen en compte...’.

2. En el cas que es doni una indicació en un context de conversa bidireccional (per exemple en tràmits) cal emprar la segona persona del plural. Però, fins i tot en aquests contextos, convé no abusar-ne.Exemples:1. ‘Què necessiteu fer?’,2. ‘Marqueu l’opció triada’

3. En la interacció entre l’usuari i la interfície digital (web o maquinari) , s’ha d’emprar la forma verbal en imperatiu Exemples:1. ‘Imprimeix’2. ‘Envia’

4. En els casos què no quedi clar qui és el subjecte de l’acció (o que la màquina no sigui clarament el subjecte de l’acció), la forma recomanada és l’infinitiu. Exemples:1. ‘Configurar la pàgina’1. ‘Personalitzar’’

Page 37: Comunicació digital a gencat.cat

37 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Sintètic i clar: breu

Anar al gra. Com més breu sigui el text, millor.Cal explicar allò que realment és rellevant per al ciutadà.

Page 38: Comunicació digital a gencat.cat

38 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Sintètic i clar: estructures simples

Estructura de frase subordinada (cinc línies vs. dues).

Vs.

Page 39: Comunicació digital a gencat.cat

39 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Correcte: ortografia, sintaxi, lèxic…

Criteris, convencions gràfiques, pautes ortotipogràfiques

• Majúscules vs. minúscules

• Abreviacions

• Escriptura de nombres

• Signes de puntuació

• Connectors

• Temps verbals

• Concordança de gènere i nombre

• Tractaments protocol·laris

• Traduccions de noms, persones, coses i llocs

Page 40: Comunicació digital a gencat.cat

40 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Escanejable

Page 41: Comunicació digital a gencat.cat

41 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Escanejable

Page 42: Comunicació digital a gencat.cat

42 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Escanejable

Page 43: Comunicació digital a gencat.cat

43 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Escanejable

Paràgrafs i titoletsEstructurar el text en paràgrafs breus (idealment d’entre 4 i 5 frases com a màxim) perquè l’usuari distingeixi ràpidament els diferents blocs d’informació.Cada paràgraf pot tenir un titolet (títol de paràgraf): els titolets més útils són aquells que coincideixen amb les preguntes dels lectors. En aquest sentit, redactar els títols en format pregunta és una tècnica efectiva.

Com fer la pàgina més escanejable?

Page 44: Comunicació digital a gencat.cat

44 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Escanejable

LlistesSempre que hi hagi una enumeració d’elements, el més visual serà mostrar-los en format llista.

Ús de negretesFer ressaltar les paraules i frases clau en negreta. És important no abusar de les negretes i utilitzar-les un màxim de dues o tres vegades per paràgraf.

No cursiva, ni subratllats ni majúsculesÉs recomanable evitar la cursiva (excepte en títols, estrangerismes), subratllats i majúscules, ja que la seva llegibilitat és menor.

Captura pantalla d’un article o notícia de gencat

Page 45: Comunicació digital a gencat.cat

45 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

No discriminatori

• Evitar paraules ambigües que poden donar peu a malentesos o males interpretacions.

• Utilitzar sempre formes genèriques quan ens referim a persones: gerència, alcaldia, titular, equip de direcció, personal docent…

• Utilitzar mots col·lectius: ciutadania, població, infants, personal, alumnat, societat, jovent, població reclusa, voluntariat, comunitat, veïnat…

• Evitar expressions ofensives: disminuït (persona amb discapacitat, amb la mobilitat reduïda), immigrant (població immigrada), presos (població reclusa o interna).

Page 46: Comunicació digital a gencat.cat

46 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Llenguatge natural per a la ciutadania

• Llenguatge comú: Fer servir paraules que la ciutadania també usa.

• Català estàndard: Fugir de tecnicismes o neologismes.

• Emprar paraules comunes: El vocabulari primari és de 5.000 paraules i el secundari d’unes 10.000.

• Paraules curtes i no complicades: Com més simple, millor s’entén. (problema vs. problemàtica)

• Abreviacions: Anar amb cura en l’ús d’abreviatures, sigles, acrònims i símbols si no són molt coneguts.

• Distinció segons el públic: general o especialitzat.

Page 47: Comunicació digital a gencat.cat

47 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Complementar els textos amb imatges/vídeos

Els continguts gràfics serveixen per fer més atractiva la pàgina i poden ajudar a entendre millor els continguts.

Les imatges poden tenir una funció descriptiva del contingut que acompanyen o bé tenir una funció purament estètica.

Page 48: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 201648

Annex 2Gestió d'imatges

Page 49: Comunicació digital a gencat.cat

49 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Estil i origen de les imatges gencat

L’estil de les imatges dels webs de la Generalitat de Catalunya és fotogràfic (no il·lustració) i reutilitzable.

Origen:

1. Pròpies

Producció pròpia (amb tots els drets d’autoria i reproducció)

3.Banc d'imatges de domini públic

Es recomana utilitzar aquest recurs com a la darrera opció.

2. BIG

Cal consultar les restriccions de reproducció.

Les galeries ‘Font Generalitat’ i ‘Activitat institucional’ són les recomanades perquè no tenen restriccions de reproducció.

Page 50: Comunicació digital a gencat.cat

50 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Criteris per seleccionar imatges > Criteris generals

Cal recordar que no es poden utilitzar imatges:

• De menors d’edat sense el consentiment per escrit dels pares o tutors.

• Amb contingut ofensiu (maltractaments, violència, etc.).• Amb poca qualitat (pixel·lades).• Amb una mida superior als 200 kB.• Amb moviment continuat (gifs animats).• En format Flash (no es veu en dispositius mòbils).

• Totes les imatges porten un text alternatiu (‘alt’)

Page 51: Comunicació digital a gencat.cat

51 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Criteris per seleccionar imatges > Autoria

Per afavorir la reutilització sense límits d’aquest material, es recomana usar imatges de:• Producció pròpia• Bancs d’imatges de domini públic• Si no és possible, imatges d’autor que hagin cedit els drets d’explotació.

Segons un estudi de NN Group, els usuaris ignoren les fotos d’estoc o aquelles fotos que no semblen reals.

http://www.nngroup.com/articles/photos-as-web-content/

Page 52: Comunicació digital a gencat.cat

‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 201652

Recursos

Page 53: Comunicació digital a gencat.cat

53 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Enllaços d'interès

Guies d'estil

• Guia web gencat

• Criteris lingüístics (DG de Política Lingüística)http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/criteris_ling_col/

• Guia de comunicació del Departament de Justíciahttp://justicia.intranet/eines/guia_com/index.html

• Manual de redacció i estil de Tràmits gencathttp://web.gencat.cat/web/.content/02_TRAMITS/sobre_oficina/manuals/Manual-de-redaccio_tramitsgencat_v2_3.pdf

• Guia d'estil de gov.ukhttps://www.gov.uk/guidance/content-design/writing-for-gov-uk

• Recomanacions de la UNESCO per a l’ús d’un llenguatge no sexistawww.unescocat.org/fitxer/514/llenguatgenosexista.pdf

Page 54: Comunicació digital a gencat.cat

54 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Enllaços d'interès

Vocabularis i terminologia

• Vocabulari de xarxes socials http://gen.cat/terminologiaxarxes

• Terminologia de serveis mòbils http://gen.cat/terminologiamobils • Justiterm http://gen.cat/terminologiajusticia  

Page 55: Comunicació digital a gencat.cat

55 ‘Comunicació digital a gencat.cat’. DGAC. Barcelona, febrer de 2016

Enllaços d'interès

Anàlisi heurística• AIPOwww.aipo.es/libro/pdf/15-Evaluacion-Heuristica.pdf

• No solo usabilidadwww.nosolousabilidad.com/articulos/heuristica.htm

• Checklistwww.jmarquez.com/documentos/jm_checklist.pdf

Bancs d'imatges de domini públic• Pixabay - http://pixabay.com/es • PublicDomainImages - www.public-domain-image.com • Stock Snap - https://stocksnap.io • Pond 5 - www.pond5.com/free • Public Health Image Library - http://phil.cdc.gov/phil/home.asp