Estereotips, prejudicis i discriminació

Les persones no poden ser conegudes com una cosa. Només poden ser contemplades com un misteri que se pot desvetllar (Emmanuel Lévinas).

L´altre és el qui me fa atravessar barreres i completar-me com a persona. La humilitat, la consciència dels meus límits és el requisit per avançar. L´altre comença al nostre interior.

La saviesa consisteix en atrevessar a l´altra cara de la realitat. El desig de conèixer (saviesa) es desperta amb l´amor (eros). Qui sap que li falta quelcom, que no està complet, pot avançar.

(Plató)

Lévinas: Quan parlam de l´altre el tamcam en un concepte. El veiem DIFERENTE en lloc d´EXCEPCIONAL. L´altre no és la meva diferència sinó la meva excepció. És allò que jo no sóc. Un altre excepcional no desperta la nostra tolerància, sinó que ens sedueix, ens sorprèn. En canvi la diferència és germana de la tolerància.

o Per què l´altre és excepcional i no diferent?. L´ètica és l´espai on dues alteritat se troben.

o Fugir de la dinàmica: Igual- Diferent. No intentar traduir ni absorbir a l´altre. Deixar que l´altre sigui qui és.

o A l´altre només se´l pot deixar ser. Allò excepcional ni magnifica ni minimitza a l´altre, només el situa al seu àmbit secret. Secret vol dir quelcom amagat, no revelat, allò que m´interpela de l´altre. Quan vull eliminar l´altre, aquest se m´escapa.

Estereotips, prejudicis i discriminació.

Les persones rebem uns esquemes per a interpretar la realitat que provenen del nostre entorn social i cultural (família, amics, escola, societat). L´antropologia estudia aquests esquemes:

o Una idea, un model de com ha de ser el món, com ha de ser un país.o Un model de com ha de ser una famíliao Un model de com ha de ser una persona: físicament, de caràcter.

Aquests esquemes rebuts fan que tinguem unes idees sobre qui som jo, qui són els altres o la societat. Quan no els compartim amb altres, quan no hi ha diàleg, sorgeixen els estereotips i prejudicis.

i. Estereotips (nivell cognitiu, prové del grec stereos=sólid+ tipus=marca) Són conceptes col·lectius que no tenen en compte la individualitat. Els

empram per a predir a grans trets la personalitat dels altres. Se transmeten de generació en generació. Se basen en percepcions no objectives. Són resistents al canvi Omplen espais de desconeixement Són simples, per tant fàcils de recordar.

Exemple: Els alumnes àrabs són més violents.Els xinesos són treballadors.

ii. Prejudicis (nivell emocional). Són impressions derivades dels estereotips. No estan contrastades amb la realitat.

iii. Discriminació (acció resultant)

Penso Sento ActuoEstereotip Prejudici DiscriminacióEm robarà Tinc por Me´n vaig

Pens Sento ActuoEstereotip Prejudici DiscriminacióMe robarà Por Me´n vaig

2.1. Conceptes bàsicsQuè és l´antropologia (ampliar amb la pàgina 41 del llibre de text).

Origens de l´antropologia1

A partir del moment en què els països europeus inicien el descobriment i colonització de nous territoris (des del s. XV= colonització d´Amèrica, fins al s. XIX= la rapinya d´Africa) succeeix un nou fenòmen: la trobada amb cultures diferents. La trobada amb l´altre. Al s. XV, els europeus encara no estaven preparats per entendre que l´altra cultura tenia uns continguts ètics propis. Però a partir del s. XVIII (Il·lustració) se comencen a plantejar preguntes sobre la diversitat i la identitat cultural. Aquestes preguntes seran l´origen intel·lectual del món modern:

La humanitat segueix unes etapes de progrés cap a un món millor o bé segueix un

patró cíclic? Existeix una naturalesa humana universal?

La resposta a aquestes dues preguntes configurarà tres corrents de pensament (veure punt 2.2 del llibre de text):

El relativisme cultural de l´escola nordamericana El funcionalisme de l´escola britànica L´estructuralisme de l´escola francesa.

1 Padgen, A., La Ilustración y sus enemigos. Dos ensayos sobre los orígenes de la modernidad, ed. Península, Barcelona, 2002

L´únic món vertaderament humà és aquell que cada persona elegiria per a sí mateixa sense saber prèviament quina posició hi ocuparia

una vegada creat.

Immanuel Kant

Les cultures són vives, com els éssers humans. I, com ells, la seva continuïtat no és estàtica sinó dinàmica. Encara que

tinguem una forta lleialtat a la nostra identitat cultural, cap de nosaltres viu en la seva cultura com ho feien els seus avis. Les úniques estàtiques són les que han desaparegut o han quedat

congelades als museus.

Xavier Albó, s.j., citat a Cultura Andina, Save The Children, 2005.