Gemma Becerra, Iris Gonzalvez i Laia Pujol

3r Moda - 2n quatrimestre - 07/06/17Temes de Disseny - Pilar Bonet

Escola Superior de Disseny (ESDi)

CONCEPTES D’ART I DISSENY ACTUAL

2

Activisme

Activisme

cONcePtes ReLAciONAts:

DesObeDièNciA civiL

DissiDèNciA

Rebel·lió

PRàctiques col·laboRatives

ARt útiL

inteRvenció esfeRa Pública GueRRilla

de la comunicació

assaltant a la institució

NARRAtives visuALs

feminisme

LLuitA De cLAsses

biOPODeR

iDeNtitAt

RePeNsAR LA NORmA

ReALitAt

mediació social

3

Activisme

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix l’activisme com la “designació genèrica d’alguns corrents filosòfics moderns que accentuen el predomini de l’acció sobre el coneixement”1. Els

activistes són persones que lluiten contra quelcom que pensen que s’ha d’enderrocar i per allò que s’ha d’imposar, tant en l’aspecte polític com social. En l’àmbit de l’art i el disseny, podríem definir-lo com l’exploració de les diferents formes d’intervenció i interacció en l’espai social. Busquen maneres de representar i actuar contra el poder que ens oprimeix, contra el sistema que provoca malestar a l’individu. No es parla d’obres, sinó de projectes de caràcter més conceptual, participatiu o relacional. És un gest, no un estil.

Trobem els indicis de l’activisme en la història de l’art amb Joseph Beuys, que pretenia esborrar les fronteres que separaven l’art de la vida i, sobretot, de la vida social. Beuys creia que una transformació dintre de la societat era possible mitjançant l’art i la creativitat. En l’àmbit del disseny, trobem els indicis amb l’obra de Buckminster Fuller. L’any 1945 presentà la Wichita House que, mitjançant el bon ús de la tecnologia, rebutjà l’statu quo que li obligava dissenyar pel mercat, és a dir, dissenyar per guanyar benefici, i apostà per millorar la vida en si dels usuaris que la fessin servir. No obstant això, no fou fins als anys noranta, amb l’impuls de la globalització neoliberal, que els conceptes d’intervencionisme i activisme no van agafar importància

D’aquest fenomen s’ha creat el concepte artivisme - la unió entre art més activisme. El seu objectiu és redefinir la relació entre pràctica artística i l’esfera social. No treballen tant en la creació de missatges per conscienciar a la societat, sinó en donar experiències transformadores als diferents individus, interpel·lant-lo i que ell mateix s’hagi de posicionar. La unió proporciona als continguts de l’art practicitat, és a dir, que sigui útil per a la vida; i a l’activisme, la creativitat que li mancava. Contràriament a l’activisme tradicional, té una forma més fluida de plantejar el canvi polític, vol incidir en petits grups socials que, a la llarga, provoquin grans canvis.

“No hi haurà canvis si no hi ha desobediència i rebel·lió”2

- Superherois Precaris.

“L’artivisme no és per fer un món nou. Són pràctiques per reapropiar-te de la teva vida, de fer que la teva vida signifiqui una altra cosa.”3

- Leónidas Martín

1 - Activisme. (2009). A: Gran Enciclopèdia Catalana, 1st ed. [online] Barcelona.2 - Arte y Activismo. (2010). [video] Metròpolis: María Pallier.3 - Martín, L. (2017). Arte y activismno contra la fuerza que nos separa (Entrevista en el programa Terrícoles de Btv). [Blog] Leodecerca.

4

núRia Güell

cONtextuAL

Activisme

És una artista catalana que treballa amb la realitat, no representant-la, sinó transformant-la. Treballa temes sociopolítics que pensa que s’han de qüestionar i tornar

a codificar. El seu mitjà és el gest, la conducta, ja que aquests emeten significats. Amb les seves pràctiques artístiques aborda i reformula els límits de la legalitat, analitza l’ètica practicada per les institucions que ens governen detectant els abusos de poder que permeten les lleis establertes i la moral dominant. Mitjançant la col·laboració amb altres persones, investiga aquestes estratègies de control per poder crear alternatives a elles i subvertir el discurs imperant.

Amb el seu projecte “Apátrida por voluntad propia sobre la prisión de lo posible” volia renunciar a la nacionalitat espanyola, ja que no s’hi sentia identificada. En el procés

de “creació” d’aquest projecte, va demanar renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir una persona apàtrida, al ser denegat amb l’ajuda de Montserrat Fernandez (advocada) van descobrir que segons la constitució espanyola una persona només pot perdre la nacionalitat en forma de castic i no voluntàriament; tot i que en la declaració universal dels drets humans està escrit que tots els éssers humans neixen lliures.

El projecte va sorgir igual que molts altres deguts al malestar de la mateixa Núria davant la il·legalització de persones properes a elles, tenien ella els privilegis necessaris per canviar aquesta realitat. L’objectiu del projecte era repensar la manera en com la nacionalitat ens identifica com a persones i com podrien haver-hi altres maneres d’organitzar-nos políticament a part de l’estructura estat-nació que sembla ser l’única forma en què les persones poden desvincular-se d’un estat, però per crear-ne un de nou i de forma col·lectiva.

5

Activisme

Art políticNúria Güell “Apátrida por voluntad propia sobre la prision de lo posible”. 2015-2016

6

mARtíN AzúA

Activisme

Martín Azúa és un dissenyador basc que viu a Barcelona. Focalitza els seus projectes en preguntes, que pren com a emergències per resoldre conflictes que en el

moment semblen infranquejables. Creu que el disseny no només hauria de dissenyar objectes, sinó que hauria d'adoptar una actitud explorativa i transgressora, i així dissenyar estratègies que s'enfrontin a aquestes qüestions. Per tant, ens parla d'implicació i responsabilitat; i és que es tracta d'una disciplina que té repercussions en molts àmbits, a través de la qual es pot generar un canvi de valors.

D'aquesta manera, dissenya objectes i espais que ell creu que són necessaris per a la societat, i els comprèn com a intermediaris entre les persones o entre fets que succeeixen. A partir de la investigació i de mètodes experimentals crea produccions conceptuals, innovadores i atípiques; que desobeeixen els processos de disseny tradicionals i trenquen amb la norma.

L'any 2002 va dissenyar IN / OUT, un artefacte a mig camí entre el disseny i l'arquitectura, que parteix d'una reflexió social. Denúncia les estrictes normes de comportament

que ens imposa la ciutat; que construeix fronteres entre allò públic i allò privat, entre allò exterior i allò interior, i entre allò social i allò personal. Azúa, trenca amb els límits arquitectònics i el sistema binari que ja des de l'antiguitat han dividit aquests conceptes i/o contextos. Proposa un producte que pren atenció a aquesta problemàtica social, jugant amb els conceptes anomenats per tal de donar llibertat a les persones. L'artefacte consisteix en un llarg coixí -de material resistent i impermeable- que es pot col·locar a qualsevol lloc i que trasllada a l'usuari a sentir-se com "al sofà de casa". I al mateix temps, a sentir-se part de l'espai que l'envolta i a relacionar-se amb altres individus còmodament. Ja que es tracta des d'un espai per descansar, relaxar-se, i fins a un espai de trobada. També funciona com a "refugi" permetent que l'usuari es posi dins per estar-hi sol i descansar, com si es tractés d'un sac de dormir.

cONtextuAL

7

Activisme

Disseny de producte

Martín Azúa In/Out. 2002

8

ironiA

iRONiA

cONcePtes ReLAciONAts:

HumOR

GiR cRític

POesiA visuAL

KitscH

buRLA

sàtiRA

JOc

aPRoPiació

AbsuRD

Polisèmia de les imatGes

acRobàcies linGüístiques

9

ironiA

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la ironia com la "figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o

burla"4. És a dir, és una acrobàcia intel·ligent del llenguatge, es dóna a entendre el fet contrari del que es diu o es mostra. Proposa un joc amb els sistemes de la comunicació i té múltiples variables d'utilització: l'humor, la comicitat, l'absurd, la suplantació, la caricatura, l'acudit, l'exageració, la broma...

La ironia és un fenomen molt recent en el disseny, mai s'havia utilitzat en ell. Va sorgir als anys setanta amb el antidisseny: un exemple és els mobles de Alessandro Mendini que amb els seus jocs visuals fa un gir crític sobre el disseny i la funcionalitat. En canvi, en l'àmbit de l'art té molt de recorregut, ja que es diu que va aparèixer amb els romàntics. Però té una gran importància amb Duchamp i el seu primer ready-made - La roda de bicicleta (1913)-, que era un objecte quotidià convertit en obra d'art pel simple fet de la voluntat de l'artista.

Aristòtil deia que era la màxima expressió de la intel·ligència. La ironia es tracte d'un rang important de la cultura postmoderna. La ironia té dues maneres de posicionar-se: a vegades són acrobàcies visuals i altres són reflexions crítiques.

“Segons una definició de diccionari a l'atzar, la ironia és una figura retòrica que consisteix a donar a entendre el contrari del que es diu. I en això hi ha per descomptat una distància, distància entre el que es diu i el

que es dóna a entendre”5

- Amparo Arce Gimeno

“Per qui no la posseeix (la ironia), aquesta roman com un enigma, fins i tot després de la més profunda disquisició. Mai la comprendrem i, per

tant, podem detenir-nos aquí mateix i anar-nos tots a casa” 6 - Paul De Man

4 - Ironia. (2009). A: Gran Enciclopèdia Catalana, 1st ed. [online] Barcelona.5 - Arce, A. (2000). La ironía y su definición (sobre la distancia irónica). 1st ed. [ebook] Barcelona. 6 - Paul De Man - El Concepto de Ironia. (n.d.). 1st ed. [ebook].

10

bANKsy

ironiA

És un dels artistes de carrer més reconeguts internacionalment, encara que no se sap la seva identitat. La seva popularitat es deu als seus grafitis duts a terme a ciutats com Londres,

Bristol o Nova York. Són imatges satíriques sobre crítica política, cultura pop, moralitat i ètnies. Els seus projectes són treballs de protesta i anticapitalista.

Amb la seva obra 'Sirens of the Lambs' (2013) volia denunciar les extremes condicions de transport que pateixen els animals destinats pel consum humà des de

les granges on es crien fins als escorxadors. Es tractava d'un camió que servia normalment per aquest transport que donava tombs pel districte de Meatpacking, a Nova York, durant l'hora de dinar. El camió ple de peluixos, seixanta en total, tenien forma de diferents animals i emetien diferents sons i eren moguts per titellaires per cridar l'atenció de la gent que passava pel carrer. El nom ve pres irònicament de la coneguda pel·lícula The Silence of the Lambs. El projecte el va repetir al Festival de Glastonbury de les Arts escèniques contemporànies del 2014.

cONtextuAL

11

ironiA

Art críticBanksy "The sirens of the lambs". 2013

12

Guillem feRRan

ironiA

El tarragoní Guillem Ferran, és un dissenyador especialitzat en producte, llicenciat a l'Escola Elisava. Als seus 34 anys, ja carrega a les seves espatlles una gran quantitat de premis

i projectes. Els seus treballs han sigut exposats en una multitud de llocs i en diversos canals, com per exemple la Fira de Milà i la revista Neo2. D'altra banda també utilitza el seu temps com a dissenyador per a realitzar tallers i conferències en diferents universitats nacionals i internacionals de disseny, com la Massana i la Llotja aquí a Catalunya.

El projecte en què ens centrem és la "Muela palillero", fet el 2007 en ceràmica blanca realitzat per Cha-Cha Original. Aquesta peça representa de forma satírica un queixal

foradat com a conseqüència de no utilitzar un escuradents, així mateix el forat serveix com a cavitat per albergar-los. La forma satírica de tractar aquest recipient tan quotidià, ve donada pel descens d'utilització a causa de la seva posició com a objecte vulgar, fent-lo així atractiu i comú, i alhora de reflexió per a un ús més quotidià.

La peça va rebre, un any després de la seva creació el premi INJUVE en la categoria disseny industrial i va ser exposat en el Cercle de Belles Arts de Madrid.

cONtextuAL

13

ironiA

Disseny de producteGuillem Ferran "Muela palillero". 2007

14

fonts d’infoRmació

* Arce, A. (2000). La ironía y su definición (sobre la distancia irónica). 1st ed. [ebook] Barcelona. Disponible a: http://institucional.us.es/revistas/themata/25/09%20arce.pdf [Visitat 6 Jun. 2017].* Arte y Activismo. (2010). [video] Metròpolis: María Pallier.* BUTIN, H. Diccionario de conceptos de arte contemporáneo (2009) Ed.Abada. Madrid* CAPELLA, J. BRAVOS. Diseño español de vanguardia (2009) Ed.Lunwerg. Barcelona* Conferència: Els vincles entre el disseny industrial i la joieria. (2008). [Blog] Tinet. Disponible a: http://www.tinet.cat/portal/sheet-showold.do?sheet=26940 [Visitat 6 Jun. 2017].* Entrevista a Núria Güell (Versió llarga). (2016) [video] Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Esther Rodríguez * Ferran, G. (2007). Guillem Ferran: hacer objetos es como hacer poesía. 1st ed. [ebook] Disponible a: http://www.injuve.es/sites/default/files/PREMIO%20GUILLEM%20FERRAN.pdf [Visitat 6 Jun. 2017].

* Gran Enciclopèdia Catalana (2009), 1st ed. [online] Barcelona.* How to make daily things become special | Martín Azúa | TEDxReu. (2015). [video].* In Out. (2011). [video] Martin Azua Studio.* MARZO, J.L. & MAYAYO, P. Arte en España (1939-2015). Ideas, prácticas, políticas (2015) Ed.Cátedra. Madrid* Martín, L. (2017). Arte y activismo contra la fuerza que nos separa (Entrevista en el programa Terrícoles de Btv). [Blog] Leodecerca. Disponible a: http://leodecerca.net/arte-y-activismno-contra-la-fuerza-que-nos-separa-entrevista-en-el-programa-terricoles-de-btv/ [Visitat 5 Jun. 2017].* Molloy, A. (2017). Glastonbury 2014: Banksy's Sirens of the Lambs tours festival site. Independent. [online] Disponible a: http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/music/glastonbury-2014-banksys-sirens-of-the-lambs-tours-festival-site-9568460.html [Visitat 6 Jun. 2017].* Mora, T. (2008). ¿Muela o palillo?. EL PAÍS. [online] Disponible a: http://elpais.com/diario/2008/01/02/tendencias/1199228401_850215.html [Visitat 6 Jun. 2017].* Nuriaguell.net. (2017). nuria güell. [online] Disponible a: http://www.nuriaguell.net/ [Visitat 5 Jun. 2017].* Paul De Man - El Concepto de Ironia. (n.d.). 1st ed. [ebook] Disponible a: https://es.scribd.com/document/346655336/Paul-De-Man-El-Concepto-de-Ironia [Visitat 6 Jun. 2017].* Pelta, R. (2012). Diseño y activismo. Un poco de historia. [Blog] Monográfica.org. Disponible a: http://www.monografica.org/02/Art%C3%ADculo/2909 [Visitat 5 Jun. 2017].* Valor # 1 - Núria Güell. (2017). [Blog] Arts Coming. Disponible a: http://artscoming.com/products-page/product-category/valor/ [Visitat 5 Jun. 2017].* Vich, S. (2017). Martín azúa. [oNliNe] MartiNazua.coM. DiSpoNible a: http://www.MartiNazua.coM/eS/?S=iN%2Fout [ViSitat 6 JuN. 2017].

15