1  

 

 

CONCERT GIRA SINERGIA 2017 ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

    

Amb el patrocini de:  

 

 

 

2  

 

Índex 

 

1. SINERGIA: xarxa d’orquestres universitàries    3 

 2. Programa                3 

  

3. Breu comentari al programa          4   4. Intèrprets                6 

  

5. Dades de contacte                     9       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3  

1.‐ SINERGIA: XARXA D’ORQUESTRES UNIVERSITÀRIES 

La xarxa d’orquestres universitàries SINERGIA naix en juliol de 2015, promoguda per la Universitat de València  per  a  establir  un marc  de  col∙laboració estable entre les orquestres universitàries.  

La creació  i promoció d’orquestres en  les nostres universitats és un  fenòmen  relativament  recent a Espanya; la majoria es creen en la dècada dels 90 i 

actualment ja estan en funcionament més de 20 orquestres. Les universitats han apostat fort per les seues agrupacions i, en un moment de forta crisi econòmica, han vist com optar per mantenir i fins i tot crear noves formacions musicals d'estudiants no solament no ha estat un esforç inútil, sinó que els ha permès oferir produccions noves i arriscades (òperes, ballets, grans obres simfònic‐corals, etc.) amb pressupostos molt ajustats i amb una bona acollida per part del públic. 

Havia arribat el moment, doncs, per a engegar la xarxa SINERGIA: compartir informació, gestió, producció, formació, vivències…En definitiva, crear una via estable per a la col∙laboració entre les nostres orquestres. Amb aquest objectiu, durant els dies 1 a 3 de juliol de 2015 es van reunir en la Universitat de València els representants de 15 orquestres universitàries en les Jornades d'intercanvi d'experiències musicals. SINERGIA naixia, doncs, per establir correlacions entre les orquestres universitàries espanyoles i, per extensió de les seves respectives universitats, partint de la premissa que l'intercanvi d'experiències musicals entre les nostres orquestres és necessari per al desenvolupament de línies de treball comuns que faciliten la creació de nous fòrums i una possible producció en conjunt d'activitats. 

El primer pas va ser l'obertura del portal web SINERGIA (www.sinergia.red) com una   finestra 

estable  i  oberta  per  a  la  col∙laboració  entre  totes  les  orquestres  universitàries  d'Espanya; 

actualment  la xarxa està conformada per 18 membres.   A més a més, des de  la Xarxa s’han 

potenciat totes les vies possible de comunicació i intercanvi artístic entre les orquestres.  

Amb aquest projecte de gira‐intercanvi volem donar un nou pas per a apropar a les orquestres 

de  la  Universitat  de  Barcelona  i  de  la  Universitat  de  València  amb  un  concert  en  règim 

d’intercanvi.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4  

2 PROGRAMA 

I 

Documental valenciana (1936)          Manuel Palau Boix    (1893‐1967) 

I  Allegro non tanto 

II  Andante 

III  Vivo 

 

Masquerade (suite)                         Aram Khachaturian                            (1903‐1978) 

I  Vals 

II  Nocturn 

III  Masurca  

IV  Romanç  

V  Galop  

II 

 Simfonia núm 2 en mi menor, Op. 27                      Serguei Rakhmàninov                              (1873‐1943) 

I  Largo. Allegro moderato  

II  Allegro molto  

III  Adagio  

IV  Allegro vivace  

 

 

 

ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 

Hilari Garcia Gázquez, director 

 

 

 

5  

 

3. BREU COMENTARI AL PROGRAMA 

 Documental Valenciana  de Manuel Palau Boix (1893‐1967)    

València  fou  capital  de  la  Segona  República  entre novembre  de  1936  i  octubre  de  1937,  cosa  que  la  va convertir en un centre cultural molt actiu. Llorenç Barber descriu així l’ambient musical d’aquells anys: «Una fugaz época  de  oro  vivió  la  música  valenciana  el  año  37, estimulada  su  sólida  infraestructura  musical  por  la presencia del Gobierno de la República.»  A València es va viure al llarg de la dècada dels anys 30 un esclat creatiu i de renovació que va estar encapçalat per Manuel Palau i pel  seus  deixebles,    que  integraven  l’anomenat  “Grup dels joves”.  De l’ampla i rica producció de Manuel Palau (1893‐1967), 

de  qui  a més  a més,    durant  el  2017  celebrem  el  50 

aniversari de la seua mort, presentem una peça d’estrena 

i inèdita, Documental Valenciana (1936), composta per a 

la pel∙lícula documental de CIFESA titulada Valencia y sus 

flores. 

Masquerade (suite)  d’Aram Khachaturian (1903‐1978)  

L’obra  teatral Masquerade  de Mikhail Lermontov  (1814‐1841),  segurament per culpa de les àcides crítiques a l’alta societat  russa,  va  servir  d’inspiració musical en diverses ocasions. Aquesta obra  va  servir  de  base  per  a  llibrets d’algunes òperes i per a un ballet. Aram  Khachaturian  va  escriure  la música  incidental  per  acompanyar l'acció escènica de Masquerade, en una producció  del  Teatre  Vakhtangov,  on fou estrenada el 21 de juny de 1941. La música va obtenir molt bona acollida  i en 1944 el  compositor en va extraure una suite de concert.  La música de  Khachaturian és prou més 

alegre que l’obra teatral. Resulta especialment irònica i sarcàstica la descripció de la vida de l’alta societat russa de principis del segle XX, però evita la foscor de l’obra dramàtica en  favor  d’una música melòdica,  alegre,  amb  alguna  inflexió  ocasional  envers  l’estil popular rus.  

 

6  

 Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27, de Serguei Rakhmàninov  (1873‐1943)  

En 1906, quan Rakhmàninov va començar a  escriure  la  Segona  Simfonia,  la  seua fama com a  pianista, director i compositor era  ja considerable. No obstant això, deu anys abans, el  fracàs de  la  seua Primera Simfonia havia danyat la seua autoestima la qual  cosa el  va  fer  caure en una greu depressió.  Fou  incapaç de  compondre  al llarg de  tres  anys  i,  finalment,  va buscar l'ajuda del Dr. Nicolai Dahl, que va utilitzar amb  ell  l’aleshores  nova  tècnica  de l’hipnotisme  i  va  aconseguir  restablir ràpidament  l’autoconfiança  del compositor.  Poc  després  de  les  seues sessions  terapèutiques  amb  Dahl, Rakhmàninov  va  produir  el  seu  exitós Concert  per  a    piano  número  2,  dedicat precisament al Dr. Dahl. 

És  probable  que  alguna  seqüela  d’aquella  depressió  l’acompanyara  encara  quan  va començar  a  escriure  la  Segona  Simfonia.  De  fet,  després  de  compondre  el  primer esborrany d'aquesta simfonia entre 1906 i 1907, Rakhmàninov es va declarar insatisfet perquè, a parer seu, no estava en la seua naturalesa compondre simfonies. Tanmateix, es va  forçar a  continuar  l’obra  i el 8 de  febrer de 1908 en va dirigir  l’estrena en St. Petersburg. Va  rebre una acollida entusiasta  i, a  finals d’any, a Rakhmàninov se  li va atrogar el premi Glinka per la seua nova simfonia.  La simfonia comença amb un Largo introductori, eteri i ple de misteri. A continuació, en l’Allegro moderato es presenta el tema que es repetirà amb diverses variacions al llarg de tota  l’obra. El segon moviment, Scherzo, ofereix un tema vigorós de temperament més  brillant,  encara  que  es  deriva  del  tema  del  Dies  Irae  gregorià  (un  tema  que Rachmaninov utilitzat recurrentment en quasi totes les seues composicions importants). D’altra  banda,  el  tercer moviment,  Adagio,  s’obri  amb  un  tema  descendent  en  les cordes,  una  de  les  seues  creacions  més  famoses.  Segueix  una  melodia  igualment atractiva en el clarinet i una altra en violins i l’oboè. Aquest moviment suggereix a molts un amor apassionat i a d’altres els resulta profundament meditativa i religiosa. Malgrat tot,  l’autor  no  va  assenyalar  cap  programa  en  tota  la  simfonia.  Finalment,  L'Allegro vivace finale és feliç i triomfant amb un tema principal molt lluminós. 

 

 

 

 

 

7  

4.‐ INTÈRPRETS 

 

 

ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 

 

L’Orquestra  Filharmònica  de  la 

Universitat  de València  (OFUV)  fou 

creada  l’any  1995  per  a  donar 

resposta  i  cohesió  a  les  diverses 

ofertes d’agrupacions instrumentals 

formades  per  estudiants.  Té  una 

plantilla  de  80  joves  músics, 

majoritàriament universitaris,  l’edat 

mitjana dels quals és de 20 anys. La 

seua  finalitat  és  proporcionar‐los 

una  formació  d’alta  qualitat  en 

interpretació  orquestral,  amb 

professorat especialitzat per a cada una de  les  famílies  instrumentals. Des que es va 

fundar fins a l’any 2010 va estar dirigida per Cristóbal Soler i des de 2011 n’és el director 

titular Hilari Garcia.  

Al  llarg dels quasi vint anys d’història, han passat per  l’OFUV més d’un miler de  joves 

músics, molts dels quals a hores d’ara desenvolupen la seua activitat interpretativa en 

orquestres espanyoles  i europees o exerceixen  la docència en diferents conservatoris 

professionals i superiors. Així mateix, ha participat en un gran nombre de produccions 

de caràcter variat, com ara  l’estrena de  la cantata L’adéu de Lucrècia Borja (2001) de 

Carles  Santos,  la  recuperació  de  l’òpera  de  J. Melchor  Gomis  Le  Revenant  (2003), 

l’estrena a Espanya d’Éclairs sur l’au‐delà d’Olivier Messiaen (2006) o el ballet Le sacre 

du printemps d’Ígor Stravinski (2013). 

Entre els directors de renom que han actuat amb l’OFUV es troben José Collado, Laszlo 

Heltay, Carlos Riazuelo, Carles Santos, Juan Luis Martínez i José M. Rodilla. També han 

estat  abundants  els  solistes  de  prestigi  que  hi  han  col∙laborat: Montserrat  Caballé, 

Stephan Schilli, Luis Michal, Marta Carfi, Michele Marasco, Duncan Guifford, Maria del 

Mar Bonet, etc. 

 

8  

L’OFUV  actua  regularment  al 

Palau de la Música de València i 

a  l’Auditori  de  Saragossa  i  ha 

efectuat nombrosos concerts en 

diverses  sales  de  concert 

d’Espanya i Europa com el Palau 

de  les  Arts  Reina  Sofia  de 

València,  l’Auditori  de 

Barcelona,  l’Auditori  de  Lleó, 

l’Academia  Philharmonicorum 

de  Liubliana,  l’Austria  Center 

Vienna  o  el  Mozarteum  de 

Salzburg. A més, ha dut a  terme algunes gires nacionals  i  internacionals: en 1997 va 

intervenir en el Festival Internacional de Música Universitària (FIMU) que va tenir lloc a 

Belfort (França), en 1998 va participar en  la XXVII edició del Concurs  Internacional de 

Joves Orquestres realitzat a Viena (Àustria), on va obtenir el primer premi en la categoria 

d’orquestres simfòniques, i en 2002 va actuar en diferents ciutats d’Àustria i Eslovènia. 

El seu repertori inclou obres que van des del Barroc fins a l’actualitat, passant pel gran 

repertori simfònic clàssic  i  romàntic  i per  les peces musicals més  representatives del 

segle XX. En aquest camp, l’OFUV dedica una especial atenció als compositors valencians 

des de dues perspectives: la recuperació del patrimoni musical valencià (Martín i Soler, 

Gomis,  Giner,  Esplà...)  i  l’estrena  d’obres  d’autors  contemporanis  (Orts,  Santos, 

Roncero, Coll, Fayos...). Una mostra d’aquesta dedicació es troba en la seua discografia, 

d’entre la qual destaquen els enregistraments Cinc segles de música valenciana (1999), 

L’adéu  de  Lucrècia  Borja  (2001)  i 

Giner infreqüent (2009).  

L’OFUV és membre de  l’Associació 

Espanyola  de  Joves  Orquestres 

(AEJO)  i  de  la  Xarxa  Europea 

d’Orquestres  Universitàries 

(ENUO). A més, el Taller de Luthería 

Sergi  Martí  hi  col∙labora  en  el 

manteniment  i  la  cura  dels  seus 

instruments de corda. Les activitats 

de  l’OFUV  es  realitzen  amb  el 

patrocini  de  l’Àrea  d’Activitats 

Musicals de la Fundació General de 

la  Universitat  de  València  i  del 

Santander. 

 

 

 

 

9  

HILARI GARCIA GÁZQUEZ, director Naix  a  la  Pobla  Llarga  en 1975. Compagina els estudis musicals de viola i piano amb els  estudis  de  Filologia  a  la Universitat de València, on es llicencia  amb  premi extraordinari.  Posteriorment ingressa,  per  oposició,  en  el cos  de  professors d’ensenyament  secundari  i batxillerat en l’especialitat de Llengua i literatura, cosa que el  condueix,  poc  després,  a treballar  com  a  tècnic lingüístic  en  la  Conselleria 

d’Educació de la Generalitat Valenciana.  Prossegueix la seua dedicació musical en el camp de la composició amb els professors Javier Costa, César Cano i Emilio Calandín, i assisteix a diferents cursos relacionats amb aquesta disciplina impartits per Marian Didu i Rainer Bischof. Té compostes i editades obres per a cor  i distintes  formacions  instrumentals,  i ha guanyat diversos premis de composició de música coral com el «Matilde Salvador» o el «Ciutat de Reus.»  Inicia  les  seues activitats  com a director d’orquestra amb el mestre Cristóbal Soler  i l’Orquestra  Filharmònica  de  la  Universitat  de  València.  Posteriorment  obté  el  títol superior  de  Direcció  d’orquestra,  també  amb  premi  extraordinari,  al  Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo», on estudia amb els mestres Manuel Galduf  i Eduardo Cifre.  Entre els anys 2008 i 2009 amplia la seua formació musical a l’Haute École de Musique de Ginebra (Suïssa) i al seu Centre de Musique Ancienne (CMA). Durant la seua estada a Ginebra treballa amb els mestres Celso Antunes (Direcció de cor), Laurent Gay (Direcció d’orquestra),  Nicolas  Bacri  (Composició  i  Orquestració)  i  Leonardo  García  Alarcón (Música antiga i barroca), alhora que assisteix a diferents classes magistrals de mestres prestigiosos com Simon Rattle, Jorma Panula, Marek Janovski o Charles Dutoit.  Ha sigut director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) i de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i ha dirigit diverses orquestres nacionals i  internacionals  com  l’Orquestra  de  València  (OV),  Joven  Orquesta  y  Coro  de Centroamérica (JOCCA), Palestine Youth Orchestra (PYO), Orquesta Sinfónica del Teatro Chapí de Villena, Orquesta Sinfónica de Albacete (OSA), Orchestre Symphonique HEM Genève, etc.  A  hores  d’ara  pertany,  també  per  oposició,  al  cos  de  professors  de música  i  arts escèniques, en l’especialitat d’Orquestra i, des de 2011, és director titular de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.  

 

10  

5. DADES DE CONTACTE 

 

 

 

CONTACTE   

 

Maria Romero Àrea d’Activitats Musicals.  

  Fundació General de la Universitat de València   C/ Amadeu de Savoia, 4 – 4ª 

46010 Valencia  

963 983 196 / 963864099/ 617887219  

 pam@uv.es  www.uv.es/pam