final de trimestre

Índex de contingutsLa Barcelona romana...............................................................................................................................................................................3

L'empremta Àrab .......................................................................................................................................................................................4

L'Edat Mitjana...................................................................................................................................................................................................5

El Compromís De Casp.............................................................................................................................................................................7

Els Reis Catòlics .............................................................................................................................................................................................8

La Guerra Dels Segadors...................................................................................................................................................................8

La Guerra de successió...........................................................................................................................................................................9

La Industrialització .................................................................................................................................................................................10

El Catalanisme Polític ...........................................................................................................................................................................10

Valoració del meu formulari ..............................................................................................................................................................11

2 Conchi

final de trimestre

La Barcelona romana

ls primers romans arriben a Catalunya

al segle III aC. Funden moltes ciutats,com Barcino (Barcelona), Tàrraco (Tarragona),Bètulo (Badalona) o Ègara (Terrassa). Espanya i Portugal formen Hispània. Organitzen una xarxa viària que enllaça les ciutats de l'imperi romà. La Via Augusta era la via més important i comunicava Roma amb la capital d'Hispània, Tàrraco1, passant per Barcino2.

E

Barcelona va ser fundada per l'emperador August. En aquesta època la ciutat tenia forma rectangular i dos carrers principals que es creuaven al fòrum,lloc de reunió i centre polític de la ciutat.

1* Tarragona2* Barcelona

També hi havia el mercat, les termes, el temple...La plaça de Sant Jaume correspon aproximadament al que va ser el fòrum. El carrer del Bisbe i el carrer de Ferran (seguint pel carrer de Jaume I) eren els dos carrers principals.

La principal aportació romana va ser el dret, que regulava les relacions entre els ciutadans romans, els pobles conquerits entre tots i l'Estat. El dret encara és vigent en la legislació europea. Els romans també van fer grans aportacions en filosofia, medicina i arquitectura,entre d'altres.

3 Conchi

Temple romà de Barcelona

final de trimestre

L'empremta Àrab

Després de l'Imperi romà, els visigots s'instal·len a la península Ibèrica.L'any 711 els àrabs arriben des del nord d'Àfrica i funden el califat Omeia de Còrdova. Comença l'expansió de l'Al-Andalus .En només dos anys, el visir Al Hurr (Al-Hurr ibn Abd al-Rahman al-Thaqafi) arriba a Medina Barshaluna. La ciutat esdevé un lloc estratègic per l'expansió de l'islam. El visir Al Hurr pacta la capitulació de la ciutat. Es respecta l'organització social, econòmica i administrativa, supeditada, per els musulmans. Hi ha llibertat religiosa i hi conviuen pacíficament jueus, cristians i musulmans.

L'any 801 Lluís el Pietós, fill de l'emperador franc Carlemany, conquereix Barcelona. L'Imperi franc està envoltat de territoris que el protegeixen, anomenats marques. El control de Barcelona consolida la Marca Hispànica. El comte Guifré el Pelós és el darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs. A partir de la seva mort l'any 897 el títol serà hereditari.

Al any 985 Al Mansur fa una incursió a Barcelona, que queda devastada després d'un gran setge. El rei franc no ajuda el comte Borrell, però el comte expulsa l'exèrcit musulmà l'any 986 amb l'ajuda de cavallers i pagesos. Els territoris s'anomenen Catalunya Vella. Els successius comtes l'expansionen cap al sud i les noves terres formen la Catalunya Nova. El comte Borrell II manté relacions cordials amb els musulmans i signa un tracta de pau amb el califa Al-Hakam II.

4 Conchi

Mapa d'empremta Àrab

Llegenda de la Senyera

final de trimestre

L'Edat Mitjana

Els comtes catalans consoliden el comtat de Barcelona iniciat per Guifré el Pelós. Al segle XI, Ramon Berenguer I promulga els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català i un dels primers d'Europa. Els altres comtes catalans (d'Urgell, del Rosselló, de Girona...) es declaren vassalls del comte de Barcelona, de manera que esdevé el cap del sistema feudal català. El feudalisme és un procés a través del qual els nobles s'apropien de castells i terres per tal de protegir el territori. Els governadors converteixen el càrrec en hereditari, s'autoproclamen barons i els propietaris de les terres es converteixen en serfs.

Al segle XII el comte Ramon Berenguer III, descendent del comte Borrell, inicia l'expansió territorial pel llevant peninsular, les illes mediterrànies i el nord occità (el sud de França). És el primer comte nomenat rei dels catalans. La ciutat de Barcelona creix i fora de les muralles es constitueixen nuclis de població al voltant d'una església o d'un monestir que esdevé el centre del nou raval. És el cas de la vila nova de la Mar, al voltant del temple de Sta. Maria del Mar, del monestir de St. Pere de les Puel·les o de l'església del Pi.

L'any 1137 neix la Corona d'Aragó, fruit del matrimoni del comte Ramon Berenguer IV amb la reina d'Aragó. Els dos territoris queden confederats i la capital és Barcelona. El poder reial queda limitat per les Corts, representades per la noblesa, el clergat i la burgesia. Aquest sistema constitucional dóna lloc, al segle XIII, a la Diputació del General, anomenada, més tard,Generalitat. La Corona d'Aragó possibilita la continuació de l'expansió feudal pel sud i per ponent. Tortosa és conquerida l'any 1148 i Lleida el 1149.

El rei Jaume I és proclamat per les Corts l'any 1214 i s'instal·la a Barcelona amb tota la cort. L'expansió comercial i militar cap a la Mediterrània fa augmentar el comerç i la riquesa de Barcelona, i la converteix en una de les primeres potències marítimes europees. Jaume I conquereix Mallorca, el País Valencià i Eivissa. Pertànyer a la Corona d'Aragó era molt avantatjós pels terri-toris per la possibilitat de negoci i desenvolupament comercial, de manera que no s'oposaven a ser conquerits. Els territoris conquerits no estaven sota el domini colonial, sinó que s'auto-governaven.

De la Corona d'Aragó destaca, a més de la gran activitat comercial, l'amplitud de mires dels seus sobirans i la llibertat dels seus ciutadans. En aquesta època, Catalunya disposa del Síndic de Greuges per a la defensa dels habitants, i Jaume I concedeix a Barcelona un règim municipal anomenat Consell de Cent, format per quatre consellers i una assemblea consultiva de cent membres escollits entre totes les classes socials. Es tracta del primer Parlament democràtic.

Durant el s.XIV, Pere III, fill de Jaume I, continua l'expansió comercial i militar per la Mediterrània i conquereix Sicília. La població de Barcelona creix i s'aixeca la tercera muralla que configura el territori del Raval, amb tres portes de sortida:

1. El carrer de Tallers (per on entraven els pagesos),

2. El carrer de Sant Antoni ( l'accés més important)

3. I el carrer de Santa Madrona.

5 Conchi

final de trimestre

6 Conchi

Soldat Camperol

Monjo Cavaller

Noble Senyor Feudal

Bisbe

El Rei

final de trimestre

La Decadència

A partir del 1330 vénen un seguit d'anys de molt males collites . La fam, que s'estendrà entre tota la població, i la famosa Pesta Negra contribueixen a fer que en cent anys la població del Principat (que així és com s'anomena tot el territori de la Corona catalanoaragonesa) es redueixi a la meitat. Catalunya també pateix una sèrie de terratrèmols que destrueixen ciutats senceres. En començar el segle XV, mor el rei Martí l'Humà, sense deixar hereu legítim. A l'hora de succeir-lo, els dos principals pretendents són Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera, germà del rei de Castellà, que es convertirà en Ferran I.

El Compromís De Casp L'any 1412 es reuneixen a la ciutat de Casp els representants de la Corona d'Aragó per elegir el successor del rei Martí l'Humà: tres representants de Catalunya i Mallorca, tres de València i tres d'Aragó. És elegit Ferran I d'Aragó, germà del rei de Castellà; la Corona català no-aragonesa deixa de tenir reis catalans. Com que és una monarquia pactada s'obliga al nou monarca a acceptar la redacció en català dels usatges, constitucions i capítols de cort de Catalunya (conjunt de normes jurídiques catalanes), a aprovar normes repressives contra la pagesia, i a la conversió de la Diputació del General (la Generalitat) en institució política. El succeeix Alfons el Magnànim, qui viu a Nàpols i es desentén dels problemes peninsulars i de les illes.

7 Conchi

Compromís de Casp

Mort del Rey Martí l'Humà

final de trimestre

Els Reis Catòlics Els Reis Catòlics van regnar sobre mig món. Malgrat la unió, el regne de Castellà i el d'Aragó i Catalunya mantindran les institucions pròpies i una autonomia total. Però a poc a poc s'aniran substituint els costums i la llengua de Catalunya pels de Castellà. També van prendre el poder als nobles i burgesos que manaven a la Generalitat, van reinstaurar el tribunal de la Inquisició, que era un tribunal pseudoreligiós per tenir controlat el poble, van expulsar els jueus, fet que va comportar molts problemes econòmics, i van fer convertir els musulmans al cristianisme sota pena d'expulsió.

La Guerra Dels Segadors

El Corpus de Sang

L'any 1618 comença una guerra entre els regnes catòlics i els regnes protestants per aconseguir el domini d'Europa. El rei de Castellà i el rei de França entren en guerra. Les tropes castellanes s'instal·len a Catalunya i els catalans, que ja patien un seguit de

males collites, les han de mantenir. Les tropes cometen molts abusos sobre la població. El 7 de juny del 1640, festa de Corpus, entren pagesos a Barcelona per llogar-se per a la sega, es revolten i maten el virrei. La revolta s'escampa ràpidament per tot el territori: comença la Guerra dels Segadors que durarà 12 anys. En aquest temps es va popularitzar la cançó que avui és l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Aquest dia es coneix com el Corpus de Sang.

8 Conchi

Els Reis Catòlics

La Guerra dels Segadors

final de trimestre

La Guerra de successióL'any 1714

'any 1700 mor Carles II i comença un conflicte dinàstic per la corona

hispànica. El rei havia designat Felip d'Anjou com a successor , i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya preferien l'arxiduc Carles d'Àustria, de manera que van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i van proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra internacional per l'hegemonia d'Europa es va convertir a la península Ibèrica en una guerra civil . La superioritat militar dels partidaris de Felip, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, va proclamar rei a Felip amb el nom de Felip V.

L

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir l'atac de les tropes de Felip V fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final a la ciutat després d'un terrible setge de tretze mesos. La guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya, la desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta edat mitjana, la prohibició de l'ús de la llengua catalana i la castellanització de tots els noms i cognoms, la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la dependència als aparells polítics castellans. S'imposa l'autoritat reial per damunt de l'autoritat legal.

La Renaixença

Al llarg del segle XVlll la vida econòmica progressa malgrat la repressió. El camp català augmenta la producció i a les viles i ciutats s'hi emprenen tot tipus de negocis . Neixen l'Acadèmia de Bones Lletres, l'Escola d'Arts i Oficis, a la Llotja, i un llarg etcètera d'institucions culturals. Al segle XlX els corrents ideològics i culturals que sorgeixen a Europa també arriben a Catalunya. El romanticisme, un moviment que exalta el passat esplendorós, arrela als Països Catalans, i s'emparenta amb la base del gran moviment anomenat Renaixença, que serà l'inici de la represa cultural i del sentiment nacional.

9 Conchi

La Guerra de successió

Origen de l'escut del comtat de Barcelona

final de trimestre

La Industrialització

A Anglaterra s'inicia la industrialització . Catalunya també fa la seva revolució industrial, malgrat no tenir ni carbó, ni cotó, ni a penes aigua. És un cas insòlit i únic al món. A l'interior i al voltant de la ciutat de Barcelona es munten les primeres fàbriques tèxtils: al Raval, a Sants, a Sant Martí de Provençals... Així, neix la industrialització a la península Ibèrica, que s'escampa al llarg dels rius i rieres de Catalunya per aprofitar-ne l'energia . Neixen les colònies fabrils, que seran autèntics pobles al voltant de la fàbrica, on hi haurà els habitatges, l'escola, el centre cultural, botigues, l'església... i també la casa de l'amo.

El Catalanisme Polític

Amb el desenvolupament econòmic i el cultural hi ha una represa del sentiment nacional. L'any 1901 es funda La lliga Regionalista, un partit polític que tenia com a objectiu aconseguir l'autonomia de la nació catalana. Els seus màxims eren dirigents Prat de la Riba i Francesc Cambó. El primer fou nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907. L'any 1914 neix la Mancomunitat de Catalunya, que va ser el primer intent d'autogovern d'ençà de la Guerra de Successió. Estava presidida per Prat de la Riba i actuava a tot l'àmbit del territori català. Tenia competències provincials i, malgrat disposa+r de pocs recursos econòmics, va crear molts serveis i va millorar moltes infraestructures .

10 Conchi

Enllaç de la meva Història

Barcelona, capdavantera en la industrialització d’Espanya

Les tesis de la Lliga Regionalista apareixien a la portada del ¡Cu-Cut!

final de trimestre

Valoració del meu formulari

En aquesta gràfica es veu clarament que les dones són les que més respòs

En respecte amb l'edat ha estat una mica més variada

Aquesta gràfica ens indica que a la majoria de gent l'agrada la Història

11 Conchi

ENLLAÇ DEL MEU FORMULARI

final de trimestre

Un 73% de la gent que ha contestat sabia la resposta correcta

També en aquesta gràfica es pot apreciar que la gent sap qui és en Guifré

12 Conchi