Coneguem l'esgrima

Un taller escolar

Autora:

Pilar Soro Mateos

Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar

2

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 3

L’ESGRIMA ................................................................................................................. 4

NOUS MATERIALS ..................................................................................................... 5

OBJECTIUS GENERALS ............................................................................................ 7

Àmbit físic-coordinatiu .......................................................................................................... 7

Àmbit cognitiu........................................................................................................................ 7

Àmbit social............................................................................................................................ 7

ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ............................................................................. 8

ANNEX-1...................................................................................................................... 9

Jocs i activitats ....................................................................................................................... 9

ANNEX-2.................................................................................................................... 11

Avaluació .............................................................................................................................. 11

ANNEX-3.................................................................................................................... 17

Graelles d’avaluació............................................................................................................. 17

ANNEX-4.................................................................................................................... 21

Dossiers dels alumnes........................................................................................................... 21

Dossier cicle inicial ............................................................................................................ 22

Dossier cicle mitjà.............................................................................................................. 28

Dossier cicle superior ......................................................................................................... 37


3

Introducció

Dins del projecte educatiu de moltes escoles hi ha la tradició de celebrar la setmana cultural i / o esportiva, per tal de gaudir i potenciar les diferents manifestacions culturals o esportives. Amb aquest taller pretenem introduir als alumnes en el coneixement de l’esport de l’esgrima mitjançant l’adaptació de material específic i alternatiu.

L’esgrima planteja als alumnes situacions noves de gran riquesa motriu, a més a més de tota una sèrie de característiques molt positives com:

° Alt grau de motivació.

° Varietat de possibilitats.

° Sociabilitat.

° Canalització de l’agressivitat.

° Desenvolupament de les capacitats físiques i cognitives.

° Autocontrol.

° Possibilitat de participar l’alumne amb discapacitat física.

La proposta és de realitzar el taller amb sabres d’escuma i altre material alternatiu. Això permet que els alumnes no es facin mal en cap cas, que sigui accessible econòmicament i que el treball pugui ser més variat i lúdic que amb armes convencionals.

Amb la utilització d’aquest material realitzarem una sèrie d’adaptacions en l’esport perquè sigui més fàcil d’entendre tant pels alumnes com pels mestres interessats.

Mitjançant aquest taller els nens i nenes aprendran a conèixer de forma lúdica:

° Els antecedents històrics i l’evolució de l’esgrima.

° Les armes i indumentària bàsica.

° Les tècniques i reglament bàsic.

Les sessions seran evidentment pràctiques però l’alumne tindrà un dossier amb els continguts propis de la iniciació a l’esgrima.


4

L’esgrima

L’esgrima és un esport individual, de combat, on la condició física es desenvolupa conjuntament amb les capacitats coordinatives i amb un alt requeriment cognitiu durant l’execució de l’activitat. És a dir, l’esgrima és un esport en el que no tan sols desenvolupem les qualitats físiques, sinó que és una activitat física que ens obliga a desenvolupar la intel·ligència, atesa l’elevada component tàctica que hi ha en la seva pràctica.

L’esgrima és considerat un esport de combat, des de que a finals del segle XIX desapareixen les armes blanques al ser substituïdes per les armes de foc, que s’utilitzaven en duels per ofenses a l’honor o desafiaments.

Des dels orígens dels jocs Olímpics, l’any 1896, l’esgrima sempre ha estat present, tot i que sembli un esport poc conegut té molta difusió en altres països, abans i ara: França, Itàlia, Alemanya.

Però els orígens de l’esgrima es remunten a milers d’anys abans de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa 40 segles, a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà.

L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Potencia la concentració, la velocitat, l’equilibri i la coordinació. Agilitza els reflexes i aguditza la intel·ligència, desenvolupant les capacitats físiques i cognitives.

Qui practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre d’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, per motius ja superats, l’esgrima ha patit un gran endarreriment en la seva pràctica –i sobretot en la seva coneixença- en relació a d’altres països europeus . Aquest desconeixement, lligat als tòpics que han envoltat aquest esport i a una certa temença pel material emprat, han fet que en certs àmbits educatius l’esgrima s’hagi allunyat de l’entorn escolar.


5

Nous materials

L’esgrima està evolucionant.

En els darrers anys, s’està desenvolupant l’adaptació del material específic de l’esgrima de competició als requeriments d’una activitat d’iniciació, amb edats infantils i instal·lacions no especialitzades.

• Substitució de materials “durs” com l’acer i alumini per altres de tous: escuma semirígida o plàstic, totalment innocus i segurs.

• Disminució de les dimensions i el pes de les armes, possibilitant un aprenentatge de la tècnica als més petits sense sobrecàrregues.

• Tot això permet un alleugeriment de les proteccions necessàries, millorant la dinàmica de les sessions d’entrenament.

• Eliminació de complicats mecanismes electrònics de senyalització de tocats. S’està treballant en la possibilitat de que aviat el material adaptat incorpori un senzill sonador acústic per marcar els tocats.


6

En aquest moment, els nous materials són:

Sabrescuma

Armes de colors vius, d’escuma dura totalment inofensiva, amb les quals es pot exercitar la fantasia motriu dels menuts i iniciar els mitjans en la tècnica.

Floretescuma

Basats en un cilindre semirígid d’escuma, arma igualment innòcua però més consistent, que possibilita el treball d’una tècnica més real.


7

Objectius generals

L’esgrima és un esport individual, de combat, i d’implement. No existint contacte físic entre els rivals, la rivalitat queda categòricament exclosa, quedant l’habilitat com a principal recurs dels tiradors.

Es tracta d’un esport molt equilibrat, on es desenvolupen els àmbits físic-cordinatiu, cognitiu, i moral-social dels nois i noies, sense que cap d’ells quedi exclòs.

Àmbit físic-coordinatiu

Les habilitats esportives requerides (i apreses) en esgrima impliquen una millora de la velocitat (gestual i de reacció), la força i la resistència, lligat a un ampli ventall de capacitats coordinatives.

Aquestes no es limiten a l’aprenentatge monòton de moviments i esquemes posturals realitzats amb l’arma, sinó que s’enriqueixen amb un context de variabilitat espai-temporal, anticipació i adaptació motora, ja que el rival està en moviment i en constant interacció amb nosaltres.

A més, evidentment, l’ús d’un implement (arma) amb el que realitzar tasques de coordinació fina, ens potencia enormement la destresa i la coordinació òculo-manual.

En definitiva, l’agilitat general es veu incrementada gràcies a la pràctica de l’esgrima, ja que pràcticament totes les qualitats físiques i coordinatives hi són exercitades.

Àmbit cognitiu

S’ha parlat de l’esgrima com “escacs en moviment”. La forta component tàctica obliga a la presa constant de decisions ràpides i encertades, el que aguditza la capacitat d’anàlisi i la determinació personal.

Àmbit social

En l’assalt, els nois i noies aprenen a canalitzar energies que, tant per excés o per defecte, no afloren encara constructivament, ajudant-los a modelar un caràcter sòlid i sa.

A més a més, una de les prioritats de treball de l’esgrima (especialment en edat escolar) és fomentar un exquisit respecte pels rivals i per les normes, previ a assumir el repte d’aprendre a guanyar i aprendre a perdre. L’esgrima, com a esport de combat amb implement, ofereix el context ideal per fomentar aquests hàbits.


8

Organització de l’activitat

El taller d’iniciació a l’esgrima s’inicia amb una activitat jugada, on s’exerciti de forma general alguna capacitat coordinativa implicada en les diferents tècniques de l’esgrima.

Posteriorment es practiquen les tècniques de cames i els esquemes posturals on es basa l’esgrima. Després, col·lectivament o per parelles, s’ensenyen o es practiquen els recursos tècnics.

Finalment, es realitzen assalts, limitant la tècnica disponible si es vol reforçar algun aspecte tàctic, o lliures si es vol integrar el que s’ha après.

Cal dir que, en la línia d’adaptació dels esports a les edats infantils, no només adaptarem el material per fer-lo més segur i manejable, sinó que també ho farem amb el reglament, reforçant allò que pot ser assimilar plenament per un infant de primària.

Les sessions són evidentment pràctiques, però també es poden introduir explicacions teòriques sobre temes relacionats amb la pràctica de l’esgrima, com per exemple l’equipament necessari (careta, guants, vestit) o les armes principals (floret, espasa i sabre).

Cada cicle disposa d’un quadern fotocopiable amb els continguts propis del taller i l’avaluació corresponent.

Taller per a 20 nens/es de 1er a 6è de primària.

El taller està dissenyat per a un curset d’iniciació de 2 a 6 hores per grup (aproximadament) , segons les necessitats i interessos.

Material:1

ü 20 sabrescumes

ü 10 floretescumes o florets amb sonador

ü 2 caretes

ü Les tres armes reglamentaries

ü Equip complet d’esgrimidor/a

• Monitor/a de la Federació Catalana d’Esgrima o en el seu cas

Mestre/a motivat per l’activitat2.

1 La Federació Catalana d’Esgrima disposa d’aquest material en venda o lloguer. 2 L’INEFC porta a terme cada any cursos d’estiu d’iniciació a l’esgrima amb material alternatiu


9

Annex-1 Jocs i activitats


10

JOC 1 3 Objectius

Familiaritzar-se amb el nou material. Activar el grup.

Distribució

Global i lliure. Un sabrescuma per alumne.

Descripció

Tothom pot tocar tothom, però s’ha d’evitar que ens toquin. Val tocar a qualsevol part del cos. Tan sols amb el sabrescuma: prohibit el contacte físic.

Variants

Limitar la superfície de tocat (cames, braç, esquena...)

Canvi de mà armada després de cada tocat.

Color contra color

Un contra un

JOC 2 Objectius

Apreciar la distancia en la qual es pot ser tocat Familiaritzar-se amb els desplaçaments específics de l’esgrima.

Distribució

Tots els alumnes amb sabrescumes i per parelles

Descripció

Un en front a l’altre i a una distància aproximada de 2 metres. Un dels dos es desplaça lliurement per tot l’espai i l’altre ha de mantenir la distància inicial. Si el que manté la distància , es a dir, el que no dirigeix, s’apropa molt, el que dirigeix li pot tocar amb l’arma a qualsevol part del cos.

JOC 3 Objectius

3 Aquesta es una petita mostra dels possibles jocs a realitzar en el taller

Enganyar al contrari amb la distància mitjançant els desplaçaments característics de l’esgrima. Iniciar l’atac quan la distància es fa curta de forma predeterminada.

Distribució

Tots els alumnes amb sabrescumes i per parelles.

Descripció

Un en front de l’altre a una distància aproximada de 2 metres. Un dels dos es desplaça i l’altra el segueix mantenint la distància inicial. El que dirigeix ha d’intentar de tocar al contrari en qualsevol part del cos realitzant un fons. L’altre es defensa tirant enrere, fent gran la distància que havia inicialment.

Si el que dirigeix fa fons i no toca, l’altra pot donar-li al cap fins que torni a la posició de partida (guàrdia).

Cada alumne de la parella farà 5 intents.

JOC 4 Objectius

Gaudir del joc a través de l’esgrima. Conèixer els diferents desplaçaments ofensius.

Distribució

Tots els alumnes amb armes i la classe dividida en dos o tres grups segons el número. Joc d’agafar.

Descripció

Un alumne ha de tocar amb la seva arma a qualsevol company del seu grup en qualsevol part del cos, els demés han d’evitar-ho corrent per tota la sala.

Variants

Es desplacen amb passes d’esgrima, davant o enrere sense poder córrer.

Per tocar s’ha de fer fons.

A qui els van a tocar es poden defensar-se amb l’arma perquè no els toquin.


11

Annex-2 Avaluació


12 Avaluació Cicle Inicial

Nom: Curs: Data:

Relaciona

• Floret

• Guàrdia

• Fons

• Assalt

• Espasa

• Sabre

• Marxar


13 Avaluació Cicle Mitjà

Nom: Curs: Data:

Completa:

1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic

2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge.

3. Desplaçament enrere.

4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament.

5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.

6. Acció ofensiva per excel·lència

7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos

8. Desplaçament endavant

9. Combat entre dos tiradors.

6

2

4

8

5

3 1C

9

7

F

G

M S

T

E

A


14 Avaluació cicle mitjà

Nom: Curs: Data:

Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració)

• Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’has sentit bé amb els teus companys i companyes?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• I amb la monitora?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Has col·laborat perquè tot surtis bé?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte?

• Què és el que més t’ha agradat?

• Què és el que t’ha agradat menys?


15 Avaluació cicle superior

Completa:

1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic

2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge.

3. Desplaçament enrere.

4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament.

5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.

6. Acció ofensiva per excel·lència

7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos

8. Desplaçament endavant

9. Combat entre dos tiradors.

6

2

4

8

5

3 1

9

7

Nom: Curs: Data:

16 Avaluació cicle superior

Nom: Curs: Data:

Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració)

• Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’has sentit bé amb els teus companys i companyes?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• I amb la monitora?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Has col·laborat perquè tot surtis bé?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte?

• Què és el que més t’ha agradat?

• Què és el que t’ha agradat menys


17

Annex-3 Graelles d’avaluació


18 Graella avaluació cicle inicial

Curs: Nivell: Tutor:

Avaluació del taller: “ Coneguem

l’esgrima amb material alternatiu” Cicle Inicial

Alumne

Li ha agradat conèixer l’esgrima

S’ha divertit

S’ha sentit bé amb els companys

S’ha sentit bé amb la mestra

Ha col·laborat perquè tot surtis bé

L’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte.

Observacions

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Observacions generals del grup


19 Graella avaluació cicle mitjà



l’esgrima amb material alternatiu” Cicle Mitjà

Alumne


Repetiria un altre any l’activitat

S’ha sentit bé amb els companys

S’ha sentit bé amb la mestra

Ha col·laborat perquè tot surtis bé


Observacions

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20



20 Graella avaluació cicle superior



l’esgrima amb material alternatiu”

Cicle Superior

Alumne


Repetiria l’activitat un altre any.

Relació amb els companys

Relació amb la mestra

Col·laboració en l’activitat


Observacions

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20



21

Annex-4 Dossiers dels alumnes


22 Dossier de l’alumne Cicle inicial

Dossier cicle inicial

Coneguem lConeguem l’esgrima mitjançant ’esgrima mitjançant material alternatiumaterial alternatiu

Nom:

Curs: Data:

Dossier de l’alumne/a

Cicle Inicial



IntroduccióIntroducció

L’esgrima és un esport de combat on es tracta de tocar amb l’arma al rival i no deixar que ell et toqui.

Fa milers d’anys que l’home utilitza les armes, però es practica com esport des dels primers jocs olímpics de l’any 1896.



L’equipamentL’equipament

Per tal de protegir-se l’esgrimidor o esgrimidora han de portar l’equip correcte: CaretaCareta per protegir la cara GuantGuant per protegir la mà armada. VestitVestit de color blanc i de material gruixut, format per jaqueta i pantalons. Mitges Mitges de color blanc. Sabatilles Sabatilles especials amb reforços laterals.

caretaa

pantalons

vestit

guants

mitges

sabatilles



Les armesLes armes

Hi ha tres armes:

El floretfloret és la ideal per començar a aprendre. Només es por tocar el tronc

L’espasaL’espasa es pot tocar a qualsevol part del cos.

ElEl sabre sabre es pot tocar només per damunt de la cintura



Les principals accions i desplaçamentsLes principals accions i desplaçaments

Hi ha moltes però les més bàsiques són: La guàrdiaLa guàrdia posició bàsica

Marxa o pas endavantMarxa o pas endavant

Retrocés o pas enrere (trencar).Retrocés o pas enrere (trencar). FonsFons



L’assaltL’assalt

Un combat entre dos tiradors es denomina assalt. Els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Guanya qui ha arribat a cinc o el que ha tocat més vegades en el temps de quatre minuts. L’assalt sempre comença i s’acaba amb una salutació al contrari, al jurat i al públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Aquest es dirigeix als tiradors dient:

• Llestos? Llestos? (per saber si estan a punt de començar).

• Endavant!Endavant! per dir-lis que ja poden començar.

• AltoAlto! per aturar el combat.


28 Dossier de l’alumne. Cicle mitja

Dossier cicle mitjà

Nom:

Curs: Data:

Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu



Introducció

Els orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abans de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles, i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com a esport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquè de fet no serà fins l’aparició de les armes de foc i consegüentment la decadència de les armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràctica esportiva.

Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa, sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en els Jocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.

L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Qui practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre d’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.

L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer el contrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en el que la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidar que el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat.

.



Equipament

Heu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal de protegir-se:

1. Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·lic a la part davantera i amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll.

2. Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga.

3. Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota dels genolls.

4. Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama.

5. Unes sabatilles especials amb reforços laterals.

A tot aquest equip caldrà afegir-hi tots els elements necessaris per combatre amb armes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.



Equipament del tirador

vestitvestit caretacareta

pantalonspantalons

mitgesmitges sabatisabatilleslles

guantguant



Les armes

Les principals parts d’una arma són les següents:

1. Botó

2. Punta

3. Fulla

4. Empunyadura o puny.

5. Cassoleta o guardamà.

Les armes que es poden emprar són:

El floret.

És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb la punta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.

En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’arma ideal per l’aprenentatge.

L’espasa.

També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.

En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.

El sabre

És una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan amb la punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màxim de 500 g.

En sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.



Quan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat a

L’aparell indicador de tocats.

Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima de competició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser: espasista, floretista o sabrista.



Accions i desplaçaments

En esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són:

• Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar-se i contraatacar amb el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques.

• Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit, sense que aquest avanci el primer

• Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el contrari que la marxa.

• Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrere



Atac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .

Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-lo per evitar el tocat.

Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac.

Distàncies

• Curta: la necessària per tocar el rival amb l’extensió del braç armat

• Mitja: la necessària per tocar el rival amb un fons

• Llarga: la necessària per tocar el rival amb un marxa i fons



L’assalt

Un combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatre minuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si al final del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocats ha comptabilitzat.

Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, el jurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell és l’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’àrbitre es dirigeix als tiradors dient:

Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.

Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.

Alto! Per aturar el combat.

L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentària, mostra al tirador que l’ha comesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella, la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.


37 Dossier de l’alumne. Cicle superior

Dossier cicle superior

NOM:

Curs: Data:

Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu



Introducció

Els orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abans de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles, i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com a esport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquè de fet no serà fins l’aparició de les armes de foc i consegüentment la decadència de les armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràctica esportiva.

Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa, sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en els Jocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.

L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Qui practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre d’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.

L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer el contrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en el que la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidar que el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat.

Però en l’actualitat l’esgrima també és una activitat practicada per persones de totes les edats i condicions. Qui decideixi practicar l’esgrima ha de tenir en compte que l’omplirà d’emocions a més de potenciar-li la concentració, la velocitat, l’equilibri i la coordinació. L’esgrima pot ser un esport d’evasió que agilitarà els reflexos i aguditzarà la intel·ligència.



Equipament

Heu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal de protegir-se:

• Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·lic a la part davantera i amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll.

• Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga.

• Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota dels genolls.

• Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama.

• Unes sabatilles especials amb reforços laterals.

A tot aquest equip caldrà afegir-hi tots els elements necessaris per combatre amb armes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.



Equipament del tirador

vestitvestit caretacareta

pantalonspantalons

mitgesmitges sabatillessabatilles

guantguant



Les armes

Les principals parts d’una arma són les següents:

1. Botó

2. Punta

3. Fulla

4. Empunyadura o puny.

5. Cassoleta o guardamà.

Les armes que es poden emprar són:

El floret.

És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb la punta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.

En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’arma ideal per l’aprenentatge.

L’espasa.

També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.

En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.

El sabre

És una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan amb la punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màxim de 500 g.

En sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.

Quan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat a

l’aparell indicador de tocats.

Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima de competició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser: espasista, floretista o sabrista.

42 Dossier de l’alumne Cicle superior

Arma Longitud mà xima

Pes màxim Fulla Cassoleta Empunyadura Tocat Indumentà ria Foto

Espasa 110 cm. 770 gr.

Flexibilitat limitada

D’acer i secció triangular sense arestes tallants

Vora circular i diàmetre màxim

de 13,5 cm.

Anatòmica i francesa

De punta. Val tota la superfície corporal de l’adversari. tronc (sí val el coll i l’esquena)

Careta conductora

Floret 110 cm 500gr.

Flexibilitat limitada.

D’acer. Sense arestes tallants. Quadrangular

Vora circular i diàmetre

superior als 9,5 cm.

Anatòmica i francesa

De punta. La superfície vàlida queda limitada al tronc (sí val el coll i l’esquena)

Jaqueta elèctrica.

Careta aïllada.

Sabre 105cm 500gr.

Flexibilitat limitada.

D’acer. Rectangular.

Sense arestes tallants

Compacta, d’una sola peça, de forma convexa

Única. Diferent a les altres armes.

De punta, de tall i contratall.

Vàlid el tronc i el cap.

Careta conductora.

Jaqueta conductora de l’electricitat



Les tres armes reglamentaries



Fitxa de l’arma: Espasa

Característiques generals (Completa les dades següents segons la gràfica)

• Longitud màxima:

• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Fitxa de l’arma: Floret

Característiques generals: (Completa les dades següents segons la gràfica)


• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Fitxa de l’arma: Sabre

Característiques generals: (Completa les dades següents segons la gràfica)


• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Accions i desplaçaments

En esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són:

• Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar-se i contraatacar amb el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques.

• Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit, sense que aquest avanci el primer

• Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el contrari que la marxa.

• Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrere

Atac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .

Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-lo per evitar el tocat.

Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac



Distancia

• Curta: la necessària per tocar el rival amb l’extensió del braç armat

• Mitja: la necessària per tocar el rival amb un fons

• Llarga: la necessària per tocar el rival amb un marxa i fons

Les parades. Acció defensiva.

La parada és la principal acció defensiva de l’esgrima. És l’acció realitzada amb l’arma per protegir-se de l’atac de l’adversari.

Les parades reben el nom de la línia que tanquen; així la parada que cobreix la línia alta externa la denominarem de sisena, la línia interna superior serà protegida amb la quarta, mentre que les inferiors externa i interna es protegiran amb la vuitena i setena respectivament.

La parada ha de realitzar-se de forma precisa, tancant la línia prou perquè no pugui existir tocat, però el necessari per poder realitzar una acció ofensiva posterior amb garanties. Una execució excessivament amplia de les parades representa una disminució de la velocitat d’execució, així com un increment de la complexitat de la resposta. Realitzar les parades amb excessiva força, quan l’important és aconseguir un moviment precís i veloç per reduir la transició entre la fi de la parada i l’execució de la resposta o contraresposta.

L’assalt

Un combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatre minuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si al final del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocats ha comptabilitzat.

Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, el jurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell és l’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’àrbitre es dirigeix als tiradors dient:

Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.

Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.

Alto! Per aturar el combat.

L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentària, mostra al tirador que l’ha comesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella, la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.


49


50

Aprenent la tècnica de cames Aprenent els “tocats”

Floret amb sonador (material alternatiu) i careta protectora

Aquestes són espases de veritat....!!

Coneguem l'esgrima

Documents

Transcript of Coneguem l'esgrima