1

L’ALUMNAT MAGRIBÍ

Consideracions envers la seva escolarització

Equip de formadors/es d’atenció a la diversitat multicultural.R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide

Coordinador: Quim Canals

ICE de la UAB

quim.canals@uab.es

2

CONSIDERACIÓ INICIAL.-

Tot intent de realitzar una síntesi sobre les diferents realitats dels col.lectius humans comporta, per molt que s’intenti evitar, una certa tendència a estereotipar comportaments, actituds...,

Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a seguir en la lectura d’aquestes consideracions es tenir present en tot moment que TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS.

Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el perfil resultant d’aquestes consideracions que es fan a continuació, seria un error.

Entenem que conèixer aquestes característiques que es donen en un nombre significatiu d’alumnes i de famílies ens pot ajudar a realitzar la nostra tasca amb una visió integradora.

Haurem de fer intervencions diferenciades en funció de la història anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla cultural, com l’alumnat d’origen català.

Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el llibre:“Inmigración, contexto familiar u Educacions.” Carrasco, Silvia y otros autores UAB

3

1. PUNTS DE PARTIDA

2. L’ESCOLA EN ORIGEN

3. COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I

4. CONSIDERACIONS DE L’APRENENTATGE

4

PUNTS DE PARTIDA

La família és PATRIARCAL I EXTENSA. El patriarca, que dóna nom a la família, és la persona de més edat. Dirigeix la família i la representa en l’esfera pública. El pare és la màxima autoritat i indiscutible. Educa amb severitat, i ha de ser obeït.

La dona no té reconeguda l’actuació en l’esfera pública. La mare té un paper central en l’esfera privada de la casa. És la màxima responsable de l’educació dels fills.

La família és el lloc de socialització dels nois i de les noies. Aprenen per imitació dels adults que són els qui fixen les normes.

La separació entre el món dels adults i el dels nois i de les noies és inexistent. Estan tots a tot arreu i ells i elles assisteixen a tota l’activitat familiar. D’altra banda, els horaris són laxos.

Les filles supleixen o ajuden la mare en les tasques domèstiques i en la cura dels més petits, cosa que afecta i interfereix la seva dedicació a l’escola i a l’estudi.

5

La família, com a casa nostra, està evolucionant. Encara predomina la família extensa. El papers segons el gènere, estan més diferenciats que a Catalunya, malgrat les lluites dels col·lectius feministes cada cop més presents al Marroc.

Els papers dins la família i de la família dins la societat es corresponen, generalment, al que passa en els països de l’anomenat tercer món. A casa nostra troben algunes semblances en les comunitats gitanes.

El joc, el temps de lleure diferenciat dels infants a Catalunya no és generalitzable al Marroc.

No és fàcil trobar activitats de lleure: els infants fan la seva vida, estan a casa, al carrer, van a l’escola, ajuden als adults.... no hi ha un lloc o un temps per al lleure: no els fa falta.

La seva societat encara no està tan compartimentada com la nostra.

6

Més desenvolupada econòmicament i socialment.És la zona dominant culturalment i políticamentAmb més xarxa educativa quantitativament i qualitativament millor. La dona té un paper de menys submissió a l’home. La llengua és l’àrab.

A l’hora d’abordar la integració d’alumnes procedents del Marroc hem de tenir molt present:

És la zona dels berbers, rural i deprimida. Una xarxa escolar molt deficitària. Són gent amb una altíssima taxa d’analfabetisme, sobretot entre les dones. Les llengües d’ús quotidià són les berbers: imazighen. Aquestes no tenen reconeixement oficial ni en els llibres de text, és d'ús familiar.

EL NORD

La dualitat de la societat marroquina

És un alumnat molt divers

Haurem de fer intervencions diferents a l’alumnat que s’incorpora i procedeix del sud i del medi urbà, o del nord i del medi rural

EL SUD I LA COSTA OEST

7

D'altres són menors sense ningú aquí. Vénen per ser ells els qui obrin camí a la resta, de 16 en amunt.

POSSIBLES SITUACIONS D’ARRIBADA

Uns arriben per reagrupament familiar (tota la família propera viu aquí).

Altres són l'avançada. Tenen aquí el pare o un germà, germana/casada i vénen per ajudar a fer el salt a la resta de la família. Aquests tenen més de 12 anys. La idea és estar un any o dos a l'escola/feina i poder obtenir els papers i dur la resta de la família. Els estudis no són el seu objectiu.

8

SISTEMA EDUCATIU

LletresCiències ExperimentalsCiències Exactes

3 cursos:Ensenyament generalEnsenyament tècnic

16 a18 (3 anys)

CURRÍCULUM:ÀrabEducació islàmicaMatemàtiquesCiències de la NaturaCiències socials a 3rEducació FísicaEducació tècnicaManualitatsFrancès a 3r

OBLIGATORI1r cicle de 1r a 6è (30 hores)

oIniciacióoFonsoEnriquiment

2n cicle de 7è a 9è (24 hores)Els que no superen van a FP

6-11 1r Cicle12-142n Cicle(9 anys)

ESCOLA CORÀNICA (per als menys afavorits i per al medi rural)MATERNAL ( medi urbà)JARDI D’INFÀNCIA (més modernes i per als més afavorits)

PREESCOLAREnsenyament no obligatori A càrrec d’institucions privades

4-5 anys

A càrrec de la mare, tot i que els nois comencen a anar a la mesquita0-4 anys

9

L’ESCOLA EN ORIGEN I

La funció de l’escola és bàsicament instructiva. La funció educadora correspon a la família i a la mesquita.

L’ensenyament està basat en l’acumulació memorística de coneixements. L’alumne té una posició passiva.

La participació de la família a l’escola és nul·la al nord, i més àmplia al sud.

La visió que tenen de l’escola al Marroc no és positiva, ja que l’escola no els permet l’ascens social. Les expectatives escolars són baixes.

Les activitats extraescolars no són necessàries. L’escola és considerada com a lloc d’estudi, no de joc. No existeixen els ajuts, ni les beques.

La relació professor-alumne no és gens comunicativa, es basa en el respecte, en l’obediència. Molt autoritarisme, disciplina molt rígida amb càstigs. És freqüent el càstig físic a l'escola.

10

El sistema educatiu al Marroc està en un procés de reforma que comença a partir del 2003.

La relació amb el professorat és de respecte, d’obediència i disciplinada.

La formació base la fa la mare i dura fins als 4 anys.

El nen s’incorpora amb el pare a la mesquita. A partir d’aquest moment és reconegut com a musulmà.

Les nenes continuen en l’àmbit domèstic amb missatges prohibitius propis de les funcions assignades a la dona.

Els nois quan tenen 14 anys se’ls reconeix com a adults amb la corresponent autonomia i autoritat.

L’ESCOLA EN ORIGEN II

La relació família-escola és inexistent, només es produeix per transmetre informes negatius. La família dóna tota l’autoritat al mestre.

11

L’ESCOLA EN ORIGEN II La família

La relació família escola és diferent, perquè és diferent el paper dels centres escolars.

A Catalunya demanem que l’escola a més d’instruir eduqui. Al Marroc, i a altres països, o a la comunitat gitana de Catalunya, el paper de l’escola és el d’instruir.

L’educació corre a càrrec de les famílies que encara no han fet deixadesa de les seves responsabilitats

12

COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I

En un primer moment tímids, submisos i respectuosos. Amb posterioritat, són oberts. En alguns casos tenen tendència a saltar-se les normes i demanar excuses amb l'únic fi de no ser castigats.

Són molt solidaris, primer amb els seus, després estenen la solidaritat a la resta. Les noies són més solidàries davant d'un nou company/a amb el desig d'ajudar-lo a incorporar-se.

Quan són més, molts formen un grup cohesionat, tot i que són oberts a la resta. Quan perceben rebuig es tanquen en si mateixos.

Donen molta importància al futbol. Perspectiva idealitzada de promoció (aquesta podria ser una bona forma de socialització comunitària que no s’aprofita prou).

Sempre domina el funcionament de grup dins de l’escola.

Passen a ser la baula feble de la cadena per prejudicis socials.

Es barallen sovint començant amb broma i ràpidament arriben a les mans. En el moment que intervé un adult fan pinya i amaguen el fet.

Les noies quan s'enfaden entre elles són més rancunioses, geloses...

13

El nivell d’estudis que fan aquí, allà els promocionaria socialment.

Aquí, després d'estudiar, es troben que faran la mateixa feina que els seus pares, o no els volen per treballar. Això els desmotiva.

Són orgullosos de la seva cultura (país, forma de viure, religió...).

Cal tenir molt en compte el que es diu i com es diu.

Els adolescents de 14 anys, al seu país, són considerats adults, autònoms i treballen.

COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I

Quan s’incorporen al nostre país passen a ser nens que estudien.

Són alumnes amb necessitat de comunicació visual, física i gestual. Els dóna seguretat.

Són sensibles a les actituds no afectives o pocs favorables en relació amb ells.

14

HÀBITS

Les noies són més treballadores, més madures i més conscients de les seves mancances i de les seves poques oportunitats per promocionar. S'esforcen molt més a l'aula i en el treball de casa.

Tenen la concepció que el treball escolar només es fa a l'aula. Tot allò que es fa fora d'aquest marc no el valoren com a treball escolar. Tendeixen a autoexcloure's de tota activitat aliena a l'aula.

Són alumnes amb un ritme de treball lent.

No estan acostumats a treballar molta estona, s'esgoten amb rapidesa. Busquen copiar i no haver de pensar ni esforçar-se.

Tenen algunes dificultats per fer les tasques a casa.

Són poc polits en la seva feina, així com en la valoració del seu treball.

Tenen dificultats en l’ordre, no tenen excessiva cura de la seva producció, del material propi o de l’aliè.

No estan acostumats a fer un treball raonat que impliqui aplicar la lògica. Tenen tendència a un treball memorístic i repetitiu.

15

És recomanable que es doni allò que els demanem escrit en àrab (tot i que no sàpiguen llegir utilitzen les xarxes de solidaritat per entendre el que posa l’escrit). És fonamental el paper del mediador/a com a recurs permanent.

LA DONA AL NOSTRE PAIS.

Quan arriben, la seva situació de marginació s’incrementa. Això fa que la majoria es tanquin a casa com a lloc segur.

Algunes actuacions nostres són interpretades com una ofensa. Els costa entendre les nostres actuacions.

No entenen el que passa quan són cridades a l’escola. No hi estan acostumades, ho consideren un desprestigi, ja que al lloc d’origen consideren que els problemes els ha de resoldre el professor/a, i tenen una confiança absoluta en l’escola.

El problema de la comunicació és molt important. La traducció es fa necessària. Utilitzar com a traductor els seus fills o d’altres alumnes provoca distorsions molt importants en el missatge, voluntàries o involuntàries.

16No ens entenen en el tema de la llengua.

Per abordar l’ensenyament de la llengua a l’alumnat magribí és fonamental considerar la possible dualitat de la llengua:

el magribí de parla àrab

i el berber que parla amazigh. Algunes d’elles és l'única que coneixen

•El problema de l’alumnat immigrant del nord és aquesta limitació lingüística (de vegades no s’entenen entre els mateixos magribins). El 75% dels immigrants procedeixen d’aquesta zona.

•Per a ells la llengua no és un signe d’identitat. Això explica el seu posicionament valorant el castellà com a eina de promoció econòmica més potent que el català.

L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA

17

Lletres amb correspondència i amb 3 o més sons: D- H- S- T

Lletres amb correspondència i amb 2 sons: G – Z

No tenen les vocals intermèdies (E-O). Això fa que sovint les confonguin amb (I-U) o viceversa.

Per tant, gran dificultat per treballar les vocals.

Lletres sense correspondència de grafia ni so: J – NY – P – R- V– X – LL – TG – TJ

No tenen majúscules.

No parteixen les paraules a final de línia.

CONSIDERACIONS DE L’APRENENTATGE LECTOESCRIPTOR I

18

Cal iniciar la lectoescriptura amb les vocals com a eina imprescindible per treballar el nostre vocabulari, però sense encaparrar-nos-hi, ja que les aniran treballant amb cada una de les consonants.

Les consonants que no apareixen en el seu alfabet és aconsellable deixar-les per més endavant quan tinguin més bagatge en la nostra llengua i pel so puguin identificar-les.

Això comporta una major dificultat a l'hora de treballar els sons i, per tant, és aconsellable seguir un ordre que no obstaculitzi l'aprenentatge.

També ens trobem amb problemes de transcripció de la seva llengua, sobretot quan hi ha diverses consonants seguides.

“h” s’assembla a la “h” aspirada andalusa Ex:Muyahidin- llegim :MuyaidinHizbulah-llegim sense pronunciar la h o fent h aspirada

CONSIDERACIONS DE L’APRENENTATGE LECTOESCRIPTOR II

19

Els nois i les noies que han iniciat estudis en francès tenen facilitat quant a l’alfabet.

Cal tenir en compte les estructures pròpies de l’idioma. Per a ells (els qui han estudiat francès) ja és prou difícil haver après l’ús de vocals inexistents en la seva llengua i ara nosaltres els ho tornem a canviar.

La incorporació de nens i nenes al cicle mitjà és un moment difícil perquè encara no han tingut contacte amb la grafia i la llengua francesa, cosa que dificulta més la integració.

Els nois i les noies d’edat inferior s’incorporen a grups on encara s’està introduint la lectoescriptura, aspecte aquest més facilitador.

CONSIDERACIONS DE L’APRENENTATGE LECTOESCRIPTOR III

20

Només fan concordar el subjecte i el verb en 3a persona.

No fan ús dels signes ortogràfics: ?,!, “, _

Tenen problema en l’article, problema pel gènere

Tenen marques de gènere, que no sempre coincideixen amb les nostres. La majoria de paraules són femenines.

Sintàcticament, és freqüent l’ús de verb + subjecte + objecte.

Dificultats per a l’ús dels verbs: ser i estar que són el mateix. També tenen dificultats en els verbs: tenir, haver-hi.

Tenen morfemes discontinus pel que fa al singular i al plural. Apareix també el dual.

Posen punt i a part en lloc del punt i coma i dels dos punts.

MORFOSINTAXI

21

La lectura de números ells la fan diferent: abans les unitats i després les desenes.

El treball de matemàtiques és molt mecànic sense treballar ni la lògica ni el raonament.

Això planteja uns certs problemes ja que els costa entendre la nostra metodologia.

Poc domini de l’abstracció per dibuixar, poden ser bons reproductors amb model però el dibuix al natural no l’han practicat.

MATEMÀTIQUES