CONEIXEM

ESPANYA

CLASSE 5é B COL.LEGI PLA DE BARRA-

QUES

Estimats lectors i lectores:

Després d’ estudiar durant un trimestre la geografía d’ Espanya ens hem

aventurat a fer una GUÍA TURÍSTICA de algunes de les Comunitat d’ Es-

panya.

Esperem que vos agrade i vos sirva de profit si voleu viatjar per Espanya.

ELS ALUMNES DE 5é B

ANDALUSIA

Andalusia està al sud-occidental d'Europa,constituïda com a comunitat

autònoma d'Espanya. Limita amb Extremadura, Castella-La Manxa i la Re-

gió de Múrcia, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb Portugal.

Andalusia té 87.268 km² de superfície total. És formada per les províncies

d'Almeria, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Huelva, Màlaga i Sevilla. Amb

una població de 7.975.672 andalusos al 2006, Andalusia és la comunitat

autònoma més poblada d'Espanya i la segona més extensa, limitant al sud

amb l'estret de Gibraltar.

PAISATGES

El relleu d'Andalusia és format per tres unitats fonamentals:

-Sierra Morena, amb una altitud màxima de poc més de 1.300 m.

-Les serralades Bètiques (Penibètica i Subbètica) paral·leles a la mar Me-

diterrània. , on es troba la cota més alta de la península Ibèrica: el pic

Mulhacén (3.478 m).

-La vall de Guadalquivir: s'obre al Golf de Cadis al sud-oest.

Els seus rius drenen tant cap a l'Atlàntic com al Mediterrani. De la vessant

atlàntica són les conques de Guadiana, Odiel-Tinto, Guadalquivir, Guada-

lete-Barbate, i de la vessant mediterrània les del Guadiaro, Guadalhorce,

Guadalmedina, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.

EL CLIMA

Andalusia té un clima mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i

càlids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions.

Les precipitacions disminueixen,el lloc menys plujós és al Cap de Gata,

que alhora és el punt més sec d'Europa (amb 117 mm anuals).

La temperatura mitjana és superior als 16 °.

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

A les seues costes ( Costa del Sol, Costa de la luz,Costa de Almería) hi ha

llocs amb paisatges molts diferents destaquen: El Cap de Gata, Punta de

Tarifa i el Golf de Càdis.

També les seues serralades amb pobles blancs oferixen paisatges molt

singulars . La Sierra Nevada és la més visitada a l’ época d´esquí

En cuanto al turismo cultural, la comunidad cuenta con una gran riqueza

patrimonial e histórica. Andalucía cuenta con monumentos tan reconoci-

dos como la Alhambra en Granada o la Mezquita de Córdoba. También

son destacables las catedrales, alcazabas, castillos o fortalezas, monaste-

rios y cascos históricos de ciudades monumentales, como las declaradas

Patrimonio Mundial de Úbeda y Baeza (Jaén).

SAMUEL E IVÁN

ARAGÓ

És situat al nord de la peninsula. Limita amb les comunitats autònomes

de Castelle la Manxa, Castella i Lleó, C atalunya, La Rioja,Navarra i la co-

munitat valenciana , i amb Occitània, de l'estat fracès. Està format per les

províncies d'Osca, Terol i Saragossa. La capital és Saragossa.

PAISATGES

Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals.Es tro-

ben les màximes altures: , mont Perdut (3 355 m), Posets o Llardana

(3 369 m) i Aneto (3404 m).

La Depressió Ibèrica, entre els Pirineus, i el sistema Ibèric,on està

el riu l'Ebre.

El Sistema Ibèric, a la part més meridional de l'Aragó. Alguns pics

superen els 2 000 m, com el Moncayo (2 313 m) i el Peñarroya (2 019

m).

ELS RIUS

Els rius pirinencs, els més cabalosos i amb crescudes a l'època de fusió

de les neus, contrasten amb els menys importants i de règim torrencial de

les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ibèrica. L'Ebre és el gran

col·lector de tot aquest sistema. El seu cabal mitjà a Saragossa ,9 m3/s,

però presenta acusats estiatges i fortes crescudes d'octubre a març.

EL CLIMA

El clima de l'Aragó pot considerar-se, en general Mediterrani interior. Dife-

rents climes o en tot el territori. Des de l'alta muntanya, amb neus

perpètues (glaceres), fins zones desèrtiques com els Monegros, Les tem-

peratures mitjanes depenen molt de l'altitud. A la vall de l'Ebre, els

hiverns són poc rigorosos (encara que la sensació tèrmica disminuïsca

molt amb el fort vent) i les temperatures a l'estiu poden arribar als 40 °C. A

les zones de muntanya els hiverns són més llargs i les temperatures

mitjanes poden ser fins a 10 °C menors que a la vall.

Dos són els vents més importants d'Aragó: el cerç o nord i el de llevant o

xafogor. El primer és un vent que recorre la vall de l'Ebre de nord-oest a

sud-est, i que pot presentar gran força i velocitat. El segon és un vent

càlid, més irregular i suau procedent del sud-est.

La vegetació segueix les oscil·lacions del relleu i del clima. Hi ha una gran

varietat, ja siga vegetació silvestre o cultius humans. A les zones altes es

poden trobar boscos, matoll i prats, mentre que a les zones de la vall de

l'Ebre continuen sent explotades per a ús agrícola

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

Saragosa posseix llocs de bellessa increíble com: Els Monegres i el Mo-

nestir de Pedra.

En Osca és una visita obligad el Parc d’ Ordesa, Mont Perdut i la Vall

d’Añisco.

A Terol no és pot deixar alguns poblets com Albarracini Alcanys entre

altres.

.

CANTABRIA

Toponomia:

El nom significa ``poble que habita les muntanyes o penyes``.

Cantabria:

És una comunitat autònoma situada al nord d’Espanya ,és reconeguda

com a comunitat històrica en el seu Estatut d’Autonomia. Limita a l'est

amb el País Basc(província de Biscaia), al sud amb Castella i Lleó (pro-

víncies de Lleó, Palència i Burgos), a l'oest amb el Principat d'Astúries i al

nord amb el mar Cantàbric. La Capital és Santander.

PAISATGES

Cantàbria és una regió muntanyesa i costanera. S'hi distingeixen dues

àrees geogràfiques:

La Marina: Franja costanera de valls baixos i de formes suaus; d'u-

na amplària de 10 km i amb una altitud menor als 500m; l'imita amb

el mar per mitjà d'una línia de rases litorals formant penya-segats

creuats perdesembocadures de rius.

La Muntanya : llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al

mar forma part de la Serralada Cantàbrica .Els cims mes alts es tro-

ben als Pics d'Europa superiors als 2.500 m.

S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós , en el qual

predominen les inversions del relleu. La costa, molt retallada, forma nom-

broses ries i ports naturals , on es concentra majoritàriament la població

.

EL CLIMA

El clima és de tipus marítim humit (precipitacions superiors a 1.000 mm

anuals) i suau (mitjanes anuals de 13 ºc a la costa i inferiors a l'interior

).Els principals rius són el Deva, Pas, Nansa, Saja i Besaya .

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

Cantàbria és la regió més rica del món en jaciments arqueològics, cosa

que el converteix en una alternativa per a conèixer millor l’historia per

medi de les seues coves .

Conta amb una gran oferta gastronòmica amb productes de la terra i del

mar : anxoves formatge i creïlles són els productes més típics.

1.Coneix el passat de Cantàbria en la Cova del Castillo:

Visitar la Cova del Castillo ens transporta a les primeres manifestacions

de la intel·ligència humana. Més de 275 figures rupestres decoren les sa-

les.

(Pintura rupestre)

2.Una altra manera de conèixer Cantàbria és viatjar al centre de la terra:

Cantàbria compta amb prop de 9.000 coves naturals

que contenen un patrimoni subterrani i arqueològic

sense igual. La majoria d'aquestes cavitats es troba en

l'Alt Asón.

3.Per descobrir Cantàbria el millor és combinar el mar i la muntanya:

Terra de pescadors i ramaders, el litoral del nord d'Espanya es combina

amb el terreny muntanyós donant lloc a paratges increïbles que no es po-

den obviar. Si vols conèixer la zona no pots deixar de visitar Sant Vicent

de la Barquera, Laredo, Santoña i Castro Urdiales, quatre punts que són

un referent del turisme nacional i internacional.

(San Vicente de la Barquera)

CASTELLA I LLEÓ

SITUACIÓ GEOGRÁFICA

Castella i Lleó és una comunitat autònoma d’Espanya. Situada al nord de

la península Ibérica. Té 9 províncies: Valladolid, Palència, Lleó , Burgos,

Sòria, Segovia, Àvila, Salamanca i Zamora.

Els seus límits són les comunitats de Madrid, La Rioja, Cantabria, Aragó,

Extremadura, Astúries i Castella la Manxa.

Castella i Lleó té 2,546 milions d’habitants.

PAISATGES

EL RELLEU I LA NATURA

1 . Espais naturals

Castella i Lleó té molts espais naturals protegits .

Els últims boscos castellans i lleonesos de Savina i

Alzines es troben a les províncies de Lleó, Soria i Burgos.

Parc natural de Sòria

Bona part de la província de Salamanca , hi ha un tipus de bosc semblant

al de les sabanes africanes , amb alzines , sureres , roures i rebolls . La

província de Salamanca i la de Valladolid , compta també amb els únics

oliveres castellans i lleonesos , ja que aquests arbres no creixen en cap

de les altres regions .

2 . La fauna

Castella i Lleó presenta una gran diversitat de fauna .

Existeixen nombroses espècies com ara l'ós bru , la cabra salvatge , el

talp nival , senglar , cérvol , llop ibèric . , àguila imperial ibèrica , el pioc

salvatge

Llop ibèric Àguila imperial ibèri-

ca

Ós Bru Cria de Linx ibè-

ric

LES AIGUES

Els rius

La principal xarxa hidrogràfica

de Castella i Lleó està constituïda pel riu Duero

i els seus afluents

El Duero recorre 897 km . Del nord baixen el riu Pisuerga , el Valderaduey

i el Esla , els seus afluents més cabalosos i per l'est , amb menor aigua en

els seus cabals , destaquen el Adaja i el Duratón , el Tormes , el Huebra ,

el Águeda , el Coa i el Paiva , tots procedents del sistema Central

2. Els llacs i Llacunes

A més dels rius , la conca del Duero també alberga gran quantitat de llacs

i llacunes com la Llacuna Negra , en els Becs d' Urbión , la Llacuna Gran ,

a Gredos , el Llac de Sanabria , a Zamora o la Llacuna de la Nava a Palèn-

cia . També destaquen una gran quantitat d'embassaments , alimentats

per l'aigua provinent de les pluges i el desglaç dels cims nevats . Així

doncs Castella i Lleó malgrat no tenir unes precipitacions plujoses abun-

dants és una de les comunitats d'Espanya amb més nivell d'aigua embas-

sada .

Molts d'aquests llacs naturals estan sent utilitzats com a recurs econòmic

, potenciant el turisme rural i ajudant a conservar els ecosistemes . El Llac

de Sanabria va ser pioner en això

Informació extra

El llac de Sanabria

El llac està situat al parc natural del llac de Sanabria ,

i es emmarcat en una conca exorreica on el riu Tera

Constitueix el principal sistema hídric d'entrada i sortida del

sistema lacustre . Hi ha sis embassaments a la conca ha

Hidrogràfica del llac , denominats : embassament de Pont , embassament

de Platja , embassament de Moradenca , embassament de Garandones ,

embassament de Vega de Tera i embassament de Vega de Comte . A més

, a la conca hidrogràfica del llac de Sanabria hi ha una gran quantitat d'ai-

guamolls de petita extensió .

EL CLIMA

Castella i Lleó té un clima mediterrani d’interior , amb hiverns llargs i

freds , amb temperatures mitjanes d'entre 4 i 7 ° C al gener i estius curts i

calorosos (mitjanes de 19 a 22 º ) , però amb els tres o quatre mesos d'a-

ridesa estival característics del clima mediterrani . La pluviositat , amb

una mitjana de 450-500 mm anuals , és escassa , accentuant-se en les ter-

res més baixes .

Encara Castella i Lleó està enquadrada dins del clima continental , a les

seves terres es distingeixen diferents dominis climàtics :

• Al nord , a la part més elevada de la serralada Cantàbrica , s'aprecia un

clima atlàntic , de suaus hiverns i estius temperats , mentre que a les zo-

nes menys elevades de la mateixa serra , el terreny mostra les caracterís-

tiques típiques de les regions atlàntiques d' muntanya , amb hiverns molt

freds .

• La part central de la Meseta està dominada pel clima mediterrani conti-

nental, amb estius calorosos i hiverns especialment severs , menys la

part est de Zamora , dominada per un clima encara molt més sec .

• A les zones muntanyoses del nord-est , l'est i el sud , el clima és típica-

ment mediterrani de muntanya , amb pluges poc abundants , estius calo-

rosos i hiverns freds .

Estius Hiverns

Serra de Gredos

Aqüeducte roman en Segovia

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

Els monuments més importants són:

1 Castillo de Coca

2 Catedral de Burgos

3 Avila

4 Acueducto de Segovia

6 Musac de León

7 Ciudad Rodrigo

8 Iglesia de San Martín de Tours Fromista

9 Catedral de San Antolin Palencia.

10 Castillo del Buen Amor

Catedral de Burgos

Els artistes van trobar en l'art local, impregnat d'arabescs mudèjars, una

font de renovació del gòtic

flamejant que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. Felipe Bigarny,

el flamenc Gil de Siloé i el renà Jean de Cologne en són distingits molt

particularment. Assimilant ràpidament, crearan verdaderes descendènci-

es d'escultors burgalesos : Gil amb el seu fill Diego i Jean amb el seu fill

Simon i el seu nét François. El claustre havia estat construït entretant al

segle XIV. La magnífica torre llanterna de la cruïlla s'esfondrà després

dels treballs audaços de Simon de Cologne, va haver de ser reedificada

per Juan de Vallejo a mitjans del segle XVI.

MARINA, BLANCA I SONIA

CASTELLA LA MANXA

Castella - la Manxa és una Comunitat Autònoma d'Espanya.

Castella - la Manxa és situada al centre de la Península Ibèrica, al sud de

la serralada central. Ocupa gairebé tota la Meseta Sud peninsular, sent la

tercera comunitat més extensa d'Espanya.

EL CLIMA

Les temperatures en Castilla La Manxa són molt extremes degut al efecte

de la continentalitat .

És molt elevada, normalment entre 18º y 20º. En juliol la temperatura mit-

jana mensual se sitúa per damunt dels 22º en la major part de la regió, e

inclus se pot distinguir una gran franja calurosa, de més de 26º, que atra-

vesa tota la regió per el centre.Els estius més suaus, per sota dels 22º de

mitjana mensual, és donen al nord i nord-est de Guadalajara i en les zo-

nes muntanyoses de Conca on les mitjanes no pugen dels 18º

PAISATGES

RIUS

Vesant atlàntic:

Afluents del Guadalquivir: Montoro, Jàndula, Guadalén, Fresnedas.

Afluents del Guadiana: Jabalón, Monreal, Ciguelo, Bullaque.

Afluents del Tajo: Tiétar, Escabas, Sorbe, Gallo.

Vesant Mediterrànea: Cabriol, Huécar, Albadalejo, Valdemenbra

VEGETACIÓ

El paisatje està format per extenses praderes amb rics pastos estacionals

que ofereixen aliment a mots animals. Les serres i muntanyes coberts de

bosc i matoll mediterrani donen hogar a gran varietat d´aus i mamífers. En

ell habiten més de 200 espècies d´aus diferents entre les que destaquen

les grans rapaus com àguiles.

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

El Parc Natural de Les Llacunes de Ruidera està considerat un del espais

naturals humits més interesants y bonics de la Península. Es caracteritza

pel les caigudes d´aigua que unixen unes llacunes amb les altres.

EL Parc de “Cabañeros” està situat al nordest de la província de Ciudad

Real i suroest de la de Toledo. Té la millor i més representativa mostra del

mont mediterrani del nostre país.

LAGUNAS DE RUIDERA PARC NACIONAL DE

''CABEÑEROS''

MAR GARCÍA Y ELENA SALA

COMUNITAT

VALENCIANA La Comunitat Valenciana està formada per tres provin-

cies:Alacant,Valéncia i Castelló. S'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la

Foradada, més enllà de la desembocadura del riu Segura, amb una delimi-

tació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A

més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, dels Columbrets, així

com altres illes menors adjacents.

Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els

Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial

propi durant més de quatre segles.

Administrativament limita a l'oest amb Castella - la Manxa i l'Aragó, al sud

amb Múrcia, i al nord amb Catalunya. Les ciutats amb més de 100.000

hab. són València (797.654 hab.), Alacant(333.408 hab.), Elx (222.422 hab.),

i Castelló de la Plana(172.624 hab.).

PAISATGES

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema

Ibèric, les serres meridionals del Sistema Bètic i les serres, altiplans i pla-

nures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya més emblemàtica de la

Comunitat, la Penyagolosa, de 1.813 m d'altura, considerada popularment

com la més elevada, però aquest honor en realitat li correspon al Calde-

rón, al Racó d'Ademús, que s'enlaira fins als 1.839 m, també al Racó hi ha

el Gavilán (1.747 m), la Creu dels Tres Regnes (1.555 m) i el Tortajada

(1.541 m). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb

més de 1.500 m, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m).

El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la

Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes,

l'Albufereta d'Orpes , les Albuferes de València i Elx, les llacunes de To-

rrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cor-

dons de platges de sorra, des de Benicàssim fins a Almenara, des de

Puçol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de

València o les de Guardamar.

MARC I ÁLVARO

GALÍCIA

Galícia situat al nord-oest de la península ibèrica, limita al nord amb el

mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic, a l'est

amb Astúries i Castella i Lleó. Les seues províncies La Corunya, Lugo,

Orense, Pontevedra.

EL CLIMA

En general , Galícia té un clima suau d'influència oceànic.

Durant l'hivern la temperatura mitjana arriba als 8,5 °, a la primavera arriba

als 15°,a l'estiu als 19 ° i durant la tardor als 11°

PAISATGES

Un dels seus rius sóm el Miño te de afluent el Sil.

A Galicia com a muntanyes destaca el Massis Galaic

La vegetació de Galicia és:Atlàntic, amb boscos de roures, bedolls, verns

comuns.

Continental, bastant suavitzat, amb elements puntuals com teixos, grè-

vols, alguns avets, pins vermells.

Mediterrani, principalment a les valls interiors dels grans rius, amb ele-

ments significatius com estepes, sureres.

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

ns llocs molt bonics per visitar en Galicia son, Santiago de Compostela

una catedral preciosa.

LES ILLES BALEARS

Les illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format

per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos

illots. Són reconegudes com a nacionalitat històrica i constituïdes actu-

alment com a comunitat autònoma d'Espanya. Amb 1.094.972 d'habitants

distribuïts entre, mallorquins, menorquins, i, eivissencs i formenterencs.

PAISATGES

L'arxipèlag està format per dos grans grups:

Les Gimnèsies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que

les envolten (les Balears pròpiament dites en l'antigor).

Les Pitiüses: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envol-

ten.

LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC

ILLES CANÀRIES

Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic. L'arxipèlag

forma l'ecoregiómacaronèsica . L'illa canària més propera al continent es

troba a 108 km del nord-oest de la costa africana.

L'arxipèlag de les canàries està format per les següents illes

:Tenerife, Santa Cruz de Tenerife ,Gran Canària

EL CLIMA

Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser

temperat i humit o bé molt sec. En general, el clima és ocèanic i tropical,

amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A

La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes oc-

cidentals. Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és

més àrid o semidesèrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la instal·lació d'es-

tacions de dessalinització per a abastir les àrees urbanes. La porositat del

terreny atesa la naturalesa volcànica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de

la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa ús a la Gran

Canària i La Gomera. A les illes occidentals s'aprofita l'aigua dels aqüífers

subterranis. Atesa la presència de muntanyes a prop de les costes, les

masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les mas-

ses de núvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetació d'algu-

nes zones.

Els vents bufen amb major freqüència del nord-est, vents que encara que

no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant so-

vint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió pro-

cedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.

ISAAC I PABLO

EL CLIMA

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat: [] o [ és

una autonomia uniprovincial d'Espanya. Limita amb elPaís

Basc i Navarra al nord, amb Aragó a l'est, Castella i Lleó al sud. La capital

de la comunitat és Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants amb fesomia

de capital del nord d'Espanya. Altres poblacions importants

són: Calahorra, Haro, Alfaro, Nájera, Santo Domingo de la Calza-

dai Arnedo. És coneguda internacionalment per la fama dels seus vins,

amb una denominació d'origen que s'estén també pel sud d'Àlaba i el

sudoest de Navarra.

La patrona de La Rioja és la Mare de Déu de Valvanera, santuari ubicat a

la serralada del Sistema Ibèric. Així mateix és important el monestir

de San Millán de la Cogolla, on es troben els escrits més antics que es

conserven tant en llengua romanç com en llengua basca.

En temps romans, el territori de La Rioja era habitat per les tribus

dels berons, autrígons i vascons. Era part de la província romana de

laTarraconense. Durant l'edat mitjana va ser un territori disputat.

Els visigots van crear el ducat de Cantàbria que probablement incloïa tot

el territori de la Rioja, com a frontera amb els vascons. Després de la in-

vasió musulmana del 711, La Rioja va annexionar-se als territoris d'Al-

àndalus.

A principis del segle X, Sanç I de Navarra va conquerir la major part d'a-

quest territori, i el territori baix a prop d'Arnedo va quedar sota control

dels seus aliats el Banu Qasi de Tudela. La Rioja va formar el regne inde-

pendent de Viguera del 970 al 1005, data en què va passar a formar part

del Regne de Navarra. Nájera, va ser, per un temps, la capital del regne.

Després de la independència de Castella el 1035, el nou regne va lluitar

feroçment contra Navarra per aconseguir els territoris de Bureba i La Rio-

ja, entre altres. El 1076, després de la mort de Sanç IV, Navarra es va divi-

dir i Castella va annexionar-se la Rioja a més d'altres terres navarre-

ses. Garcia V el Restaurador va lluitar contra Castella per recuperar els

territoris perduts. El 1179, van signar un acord de pau per mitjà del qual

van cedir La Rioja definitivament a Castella.

El 30 de novembre de 1833 es formava la Província de Logronyo, els terri-

toris de la qual pertanyien fins avui, des del segle XVIII, a les províncies

de Sòria i Burgos, formant-se 9 partits judicials: Alfaro, Arnedo, Calaho-

rra, Cervera de Río Alhama, Haro, Logronyo, Nájera, Santo Domingo de la

Calzada i Torrecilla en Cameros, encara que anteriorment ja s'havia con-

format com a província de La Rioja i després separat entre Burgos i Sòria.

Es va conformar en comunitat autònoma uniprovincial després de

la transició a la democràcia per un rebuig popular a ser finalment integra-

da a una altra regió, ja fos Castella i Lleó o el País Basco Basc-navarrès,

com alguns polítics defensaven. L'Estatut d'Autonomia de La Rioja es va

signar el 9 de juny de 1982,[1] passant a celebrar-se a partir d'aquest any

en aquesta data el Dia de La Rioja.

la depressió de l'Ebre: sobre aquesta depressió es troba la comarca

natural de la Rioja (que s'estén fora dels límits de la mateixa comuni-

tat), i que es divideix en l'Alta Rioja i la Baixa Rioja.

les muntanyes ibèriques, que i es poden dividir en diverses àrees: La

Demanda y Urbión, Cameros y Cebollera, i les serres orientals de les

conques dels rius Cidacos, Alhama i Linares.

A les terres altes creixen roures, fajos i pins. També hi

ha boix, aranyons, grèvols. Hi ha grans vessants amb fines pastures per a

bestiars de cavalls i de bestiar boví. A les terres més baixes s'hi tro-

ben alzines, oliveres i ametllers. I a prop de l'Ebre, a les planes, les terres

es destinen per als conreus de cereal, remolatxa i patata, mentre que els

pujols estan cobertes d'immenses vinyes de les quals ragen literalment

els vins que donen fama mundial a aquesta regió.[3]

El novembre de 1977 es va celebrar una gran festa en el monestir de San

Millán de la Cogolla per celebrar el mil·lenari del naixement de la llengua

castellana. Autoritats, lingüistes, acadèmics, tots es van donar cita en

aquell lloc on va sorgir el primer balboteig escrit d'aquesta llengua. A

labiblioteca, hereva de l'Escriptori de San Millán, dormia durant segles un

còdex llatí, Aemilianensis 60, en els marges del qual un amanuenc havia

escrit unes anotacions (glosses) en llengua romanç, en basc i en

un llatí que avui podríem anomenar “macarrònic”. Existeixen estudis ac-

tuals que afirmen, que les glosses emilianenques no estan escrites en

castellà, com es creia el 1977, sinó en la varietat de La Rioja de l'idio-

ma navarro-aragonès. Amb el detall de que quan es van escriure aquesta

regió no pertanyia encara al Regne de Castella, sinó al de Navarra.

Exemple d'unaglossa:

« ...con o ajutorio de nuestro dueno Christo dueno Salbatore qual dueno

yet ena honore e qual duenno tienet ela mantatjione con o Patre con o

Spiritu Sancto en os sieculos de los sieculos »

— Traducció de: adiubante Domino nostro Iesu Christo cui est.../...

Aquests textos s'escrivien en el segle X, encara que recerques recents

asseguren que tal vegada fos ja entrat el segle XI. Aquest còdex 60, que

actualment es guarda a la Reial Acadèmia de la Història, és el que tradi-

cionalment es coneix com Glosses Emilianenses. Atès que dues d'aques-

tesglosses estan escrites en basc, pot afirmar-se també que en el mones-

tir de San Millán va tenir lloc el naixement de la llengua basca escrita.

No obstant això, els investigadors de La Rioja Claudio i Javier García Tur-

za han realitzat estudis sobre el còdex 46, també trobat a la biblioteca de

Yuso, que apareix datat al 13 de juny del 964, amb el que fixen encara més

els orígens d'aquesta llengua romanç escrita. El còdex 46 és un diccionari

enciclopèdic amb més de 2000 anotacions al marge, sinó també de la part

del text escrit en llatí molt contaminat per la parla popular. Aquest ma-

nuscrit recull