Conferència Plafons Devots
-
Upload
miquelgregori -
Category
Education
-
view
591 -
download
0
description
Transcript of Conferència Plafons Devots
Els pla fons de vociona ls de ’ la Font d En Carròs i e ls s e us mode ls figuratius
MIQUEL GREGORI ESCRIVÀ ’ , 2 0 0 9La Fo nt d En Ca rròs ge ne r de
ELS PLAFONS DEVOCIONAL DE LA FON D’EN CARRÒS
CONSIDERACIONS PRÈVIES
• A quins plafons devocionals ens referim?
• Per què la seva importància?
• Com és el procés de fabricació del plafons devocionals?
• La difusió dels models figuratius
• La cultura de la còpia. La dificultat en la identificació de la font .
FONTS I MODELS DE LA PINTURA CERÀMICA
• La imatgeria com a font primària
• La pintura com a exemple figuratiu
• Els dibuixos acadèmics i els gravats com a vehicle de transmissió de models
• El gravat culte• La xilografia
• Cultura popular i academicisme
A quins plafons devocionals ens referim?
• No només aquells plafons que es conserven a la localitat, sinó també
aquells altres que sabem segur que han estat fabricats ací.
Per què la seva importància?
• Formen un dels conjunts més singulars del País València d’aquesta cronologia
• Alguns d’ells representen l’única producció artística singular de procedència local que s’ha pogut documentar al llarg de la història.
Com és el procés de fabricació del plafons devocionals?
• L’elecció del plafó mitjançant un model gràfic.
• Una primera cocció de l’argila per a l’obtenció del bescuit i la base d’estany.
• L’obtenció de l’estergit.
• Pintar i dibuixar a sobre del taulell aplicant-hi pigments d’origen mineral.
• Perfilar el dibuix.
• Segona cocció.
La difusió dels models figuratius
• La reproducció impresa de dibuixos (especialment gravats i xilografies) és el sistema més utilitzat.
• La majoria dels plafons religiosos fan referència a imatges escultòriques o pintures importants.
• Entre l’escultura o pintura i el plafó sol haver un dibuix de transmissió que és utilitzat per l’autor de l’estergit.
La cultura de la còpia. La dificultat en la identificació del model
Sant Vicent Ferrer del carrer Sant Jaume Sant Domènec
Sant Francesc de Paula del carrer Cervantes
Autor desconegut, Sant Francesc de Paula, oli sobre cristall,
Reial Col·legi del Corpus Cristi, València
Sant Benet Màrtir del carrer Major
Xilografia d’autor desconegut, Museu BBAA de València,
Col. Reial Acadèmia de Sant Carles.
Imatge del cos incorrupte del màrtir Sant Hermió, Mèxic
Imatge de sant Benet, patró de Benifairó de la Valldigna
LA IMATGERIA COM A FONT PRIMÀRIA
Sant Hipòlit Màrtirde la plaça dels Àngels
Vicente Agulló Sanchis, escultura en escaiola i policromia, església de Sant
Salvador de Cocentaina. Segona meitat de segle XX tot i reproduir l’original de
l’escultor J. Esteve Bonet de 1792 destruït en la Guerra Civil
Rafael Esteve i Vicente López, gravat, 1792.
Sant Vicent Ferrer del Clot de Cano
José Esteve Bonet, Marbre, Ca. 1824,
Reial Basílica de la Verge dels Desemparats, València
Sant Vicent Ferrer del carrer Major
Joan de Joanes, oli sobre fusta, mitjans S. XVI,
Reial Col·legi del Corpus Christi, València
LA PINTURA COM EXEMPLE FIGURATIU
Sant Antoni de Pàdua a Vilallonga
Oliet Cruella, J, Aparició del Nen Jesús a Sant Antoni de Pàdua, oli sobre llenç, finals s. XVIII,
Castelló, Església Arxipestral de Santa Maria.
Valdés Leal, Sant Antoni de Pàdua i el Nen Jesús, ca. 1670, oli sobre llenç, Museu BBAA de
València.
Sant Isidre Llaurador del carrer dels moros
Autor desconegut, oli sobre llenç,
església parroquial de Sant Joan Bautista, Xiva
Sant Vicent Ferrer del carrer Sant Domènec
Vicente Capilla, gravat, ca. 1810,
Museu BBAA, Col. Reial Acadèmia de Sant Carles, València
Autor desconegut, oli sobre llenç, S. XIX, església parroquial Sant Pere, Aielo de Malferit
ELS DIBUIXOS ACADÈMICS I ELS GRAVATS COM A VEHICLE TRANSMISOR D’IMATGES
Mare de Déu del Carme
Gravat d’autor Desconegut, Col. Reial Acadèmia,
Museu de Belles Arts de València
Sant Jaume de ca la Sòcia
Xilografia d’autor anònim, S. XIX, Col. Reial Acadèmia de Sant Carles, Museu de Belles Arts de
València.
LA XILOGRAFIA
Mare de Déu del Dolor
Xilografia d’autor desconegut, Gozos de Nuestra Señora de la Soledad, 1767, Biblioteca de D. Francisco Borrull
Baltasar Talamantes, Xilografia, 1797, Col·lecció de la Reial Acadèmia de Sant Carles,
Museu de Belles Arts de València.
La Verge de la Font
Imatge actual de la Mare de Déu de la Font, després de les addicions de 1951, arran de la seva coronació, Capella de Nostra Senyora de la Font, Vilallonga
Vicente López, Verge de Gràcia, església de Nostra Senyora de l’Assumpció, Gorga.
CULTURA POPULAR I ACADEMICISME
FINAL