Conferències cinema
description
Transcript of Conferències cinema
3
Hi havia molts invents però els més importants són:
La cambra fosca. Mil anys més antiga
que la fotografia. Era rectangular i
funcionava amb els rajos del sol que
entraven per dintre i projectaven la
imatge.
La llanterna màgica era molt molt
coneguda perquè la gent que la tenia
era molt famosa. S'utilitzava per a
anar pels pobles fent espectacles.
Projectava transparències utilitzant
una pantalla amb font de llum.
El taumatrop era un invent fàcil de
fer. Es tracta d’una corda amb un disc
que té dos dibuixos, si es giren molt
ràpid dóna la sensació de que les dues
imatges estan juntes.
Ombres xineses. Vénen de la Xina.
Utilitzant una llanterna, per exemple,
i una paret blanca de fons , utilitzem
les mans o diferents objectes, per fer
figures que es veuran al fons blanc.
4
El zoòtrop fa voltes. Amb ell
podem veure imatges en
moviment. Els dibuixos de la
tira són pràcticament iguals sols
canvia un gest.
El zoòtrop és un invent
anterior al cinema.
L’Adrià va construir el seu propi
zoòtrop i ens el va mostrar
durant la seva exposició.
(Ampliació)
És una joguina òptica inventada per William G. Horner
el 1834. El seu creador la va anomenar daedaleum.
Estava compost d’un tambor circular amb unes petites
ranures igualment distribuïdes
a la part superior i una tira
d’imatges que separaven un
moviment periòdic enganxada
a la part interior del tambor,
just per sota de les ranures. En
girar el tambor si es mirava
per una de les ranures
s’obtenia la il·lusió del
moviment.
5
El cinematògraf (ampliació)
Va ser la primera màquina capaç de filmar i
projectar imatges en moviment.
Va ser el primer pas per poder gaudir del
cinema.
Va ser inventada pels germans Lumière a la fi del segle XIX.
El cinema mut (Per Yaiza) no té so pregravat o sincronitzat
fent referència als diàlegs parlats, que si que poden aparèixer
en forma de subtítols.
Es parla també de cinema silenciós. Tot i que les pel·lícules
mancaven de so el cinema no era exclusivament mut: en
els seus primers 30 anys d'història, les imatges
s'acompanyarien de narradors, músics i fins i
tot orquestres o intertítols amb diàlegs i
narracions, per a compensar eixa falta d'àudio.
Des les primeres pel·lícules de Louis Le Prince
1888 i dels germans Lumière 1895 fins a The Jazz singer,
1027, el cinema va ser majoritàriament mut.
En els diàlegs, els texts dels actors eren escrits
sobre cartrons, que apareixien la majoria del
temps sobre tota la imatge.
Actors del cine de comèdia que van destacar són
Charles Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd.
Tanmateix, molt aviat, es van fer proves de
sonorització.
6
Abans no hi havia sons a les pel·lícules.
Amb el temps es va crear l’àudio i amb ell
les bandes sonores. (En principi es gravava el
so sobre un suport separat, rotlles de cera disc, o
segona pel·lícula impressionada per un
procediment fotoelèctric. La dificultat més gran
era la sincronització amb la imatge i
l'amplificació. El procediment que va posar fi a
aquests tempteigs va ser la gravació òptica del so
directament sobre la mateixa pel·lícula).
La banda sonora són tots aquells sons que
surten a una pel·lícula, siguin o no cançons.
Hi ha pelis per a les que es composa la música
expressament i d’altres que utilitzen cançons ja
existents.
Un dels compositors més famosos és John
Williams que va composar la banda sonora
d’Star Wars i E.T. entre altres. Ha guanyat
5 Òscars i 5 Globus d’Or entre altres
premis.
Juan Magan va composar “Te voy a esperar” per a la
pel·lícula Tadeo Jones.
7
El Kinemacolor va ser inventat en
1906.
Les filmacions en blanc i negre
s'acolorien amb filtres vermells i verds.
El Kinemacolor va ser el primer
dispositiu per filmar en color. Això va
donar pas a l'edició de les pel·lícules.
El Technicolor és un procés de
cinema de colors que es va inventar
al 1916. Reconegut pel seu nivell
saturat de color, es va fer servir per
filmar Màgic d'Oz.
L’Eastmancolor era un sistema de
filmació de pel·lícules que tenia el
problema de que amb el pas dels anys
els colors es destenyien pels químics
que utilitzaven.
Metrocolor. Aquest sistema de filmació
no era tan brillant com el
technicolor.
8
El cinema d'animació es fa partint de plastilina, cera,
dibuixos fets a mà o per ordinador i els personatges es
mouen.
L'Stop Motion és una
tècnica on pots fer que
ninos de Lego o
plastilina es moguin.
Una altra tècnica és la de l'animació
tradicional. Un petit llibre amb
moltes pàgines que té dibuix
semblant i al passar els fulls molt
ràpidament sembla que es mou.
El cinema en 3D és quan
sembla que els personatges
surtin de la pantalla.
Fa falta dues càmeres que
graven des d'angles diferents.
Fan falta unes ulleres especials
per veure aquest efecte.
9
Abans no hi havia ordinadors per crear els efectes
especials, per exemple, per filmar un accident posaven
ninos a dintre i els cotxes xocaven de veritat.
Hi havia diferents tipus d’efectes:
Efectes òptics o visuals. Consisteix en
la manipulació d'una imatge.
Efectes mecànics o plàstics. S'utilitzaven ninots
mecànics perquè eren molt perillosos. Amb
materials pirotècnics, pluja, etc.
Efectes de so.
S'enregistrava el so i
després s'utilitzava. És a dir
amb sons preenregistrats.
10
Els efectes especials són un conjunt de tècniques
utilitzades al món de l'espectable o en l'àmbit
audiovisual i estan destinades a crear una il·lusió
audiovisual gràcies a la qual l’espectador assisteix a veure
escenes que no poden ser obtingudes per mitjans
normals.
Hi ha 5 tipus d'efectes especials:
Òptics
Mecànics.
De so.
De Maquillatge.
Digitals. Són totes aquelles imatges que es creen per
ordinador o aquelles reals que es poden
retocar. Avatar, Hugo, Spiderman 2 i El
senyor dels anells van guanyar els últims
Òscars pels millors efectes especials.
La creació d'efectes especials per ordinador, és la
tècnica cada vegada més utilitzada (sobre tot per
l'animació d'imatges digitals) i en la que no es fa
servir cap element fotogràfic, la imatge és creada
totalment amb l'ordinador.
11
El gènere cinematogràfic és el tema general d'una
pel·lícula que serveix per a la seva classificació.
Classificació segons gèneres o temàtiques:
Romàntic
Drama
Acció
Ciència-Ficció
Històrica
Aventures
Documentals
Thriller
Terror
Bèl·liques
Western
Fantasia
Comèdia
Curtmetratges.
12
Fa més de 100 anys que existeix el cinema i s'han fet
més de 100.000 pel·lícules, això és possible gràcies a la
indústria cinematogràfica que és l'activitat que té com
objectiu fer moltes pel·lícules. Els països on s'han fet més
pel·lícules són la Índia i els Estats Units.
Hi ha tres parts la producció, la distribució i l'exhibició.
La producció. Una pel·lícula és com un projecte, sols
va d'un tema. Per fer una pel·lícula fan falta actors,
maquillatge, actrius, vehicles, animals, càmeres,
micròfons.
La producció s'encarrega
d'aconseguir persones i
diners. La pel·lícula més
cara de la història és Pirates
del Carib va costar 341.000.000$
13
La distribució. És el conjunt per fer arribar les
pel·lícules a llocs on es poden veure o comprar com
per exemple sales de cinema, la televisió per cable o
Internet.
La distribució també inclou la publicitat de les
pel·lícules. També s'encarrega de la portada i
contraportada del DVD així com de les caixes. Per
portar la pel·lícula a un altre país cal canviar-la
d'idioma i la distribució també s’encarrega del
doblatge.
L'exhibició. Fa referència a tots els llocs on la gent
pugui veure pel·lícules com les sales de cinema.
Aquestes decideixen com i quan estrenar la pel·lícula
i com gestionar la publicitat. Es decideix on i quan es
podrà veure la peli.
La indústria del cinema en el fons no és diferent a les
altres indústries.
14
La realització cinematogràfica és la manera de fer una
pel·lícula.
1. Direcció. El director és el professional que
dirigeix el rodatge d'una pel·lícula. És el
responsable de la posada en escena i
supervisa els actors i actrius, el vestuari,
el decorat i l'equip tècnic.
2. Producció. El productor és l'encarregat d'organitzar
l'elaboració, complementant la feina del director, és a
dir, ajudant. Fa la contractació del personal, posa els
diners per fer la pel·lícula i s'encarrega de fer
conèixer la mateixa al públic, perquè la puguin
anar a veure al cinema.
3. Guió. El guionista és l'encarregat de fer el guió. El guió
té dues parts:
a) El guió literari que explica la pel·lícula amb
imatges i so. Dividit en actes i escenes.
b) El guió tècnic, dona indicacions a la càmera.
4. So. Els encarregats del so, son els
sonidistes i els microfonistes.
15
5. Muntatge. Una vegada
s'han fet totes les
escenes, es seleccionen
les millors escenes,
s'ordenen i les
enganxen per fer la
pel·lícula definitiva.
6. Art. Són els encarregats del vestuari, dels actors, el
maquillatge, els decorats. També depèn d'aquesta àrea
els efectes especials o òptics.
7. Fotografia. Els encarregats de fotografia, són les
persones que decideixen com es veurà la pel·lícula. És
a dir, l'enquadrament, la il·luminació, etc.
16
Un curt dura menys de 35 minuts. (Ampliació)
LA IDEA
La idea pot sorgir d'una noticia, d'un sentiment, d'una experiència personal o propera, o fins i tot, d'una cançó. S'ha
d'intentar que no sigui gaire complexa. Això ens ajudarà a escriure un guió que no demani una gran producció i que es
pugui realitzar amb pocs recursos.
Abans de seguir endavant contestarem dues preguntes:
Sobre que tracta la historia que volem explicar? De qui tracta la historia que volem explicar?
ELS PERSONATGES
Escollit el tema haurem de treballar sobre el personatge o personatges principals, dotant-los d'una personalitat i unes característiques concretes. Es important conèixer els nostres
personatges per saber com reaccionaran dintre de la historia i
envers els diferents conflictes en els que es trobin.
L’ARGUMENT
Per fer-lo necessitem definir la necessitat dramàtica del personatge. Què busca?; Què necessita aconseguir?; On vol arribar?; en definitiva, Què és el que vol?
Es important que el personatge tingui dificultats per arribar a la seva meta, de manera que existeixi un conflicte. Tots els obstacles
entre el personatge i la seva meta constitueixen el nucli central de tota la història.
L’ESTRUCTURA
El guió s'estructura en tres parts:
Presentació: - Introdueix i presenta els personatges principals.
- Estableix l'inici de la trama.
Nus: - Desenvolupa la trama: La superació dels obstacles fins
arribar al moment en que la trama arriba al nivell
més alt de tensió.
17
Desenllaç:
- Resolució del clímax. On veiem els canvis dels personatges en conseqüència d'haver superat, o no, l'últim obstacle.
- El final està molt relacionat amb el principi però té
una nova perspectiva.
LA SINOPSI
És el resum de la idea que descriu breument l'argument de la pel·lícula. Normalment per un curtmetratge tindrà una llargada de mitja pàgina.
La sinopsis ha de respondre a les preguntes: Què?, qui?, com?, quan? i on?
EL GUIÓ LITERARI
És molt semblant a l'escriptura d'una peça teatral dividida en actes i escenes. S'ha de basar en l'estructura de la sinopsi,
plantejament, nus i desenllaç.
Escena: Descriu accions que passen en un mateix temps i/o espai.
Seqüència: Conjunt d'escenes que passen en un mateix
temps i/o espai i que disposen d'una línia argumental amb un plantejament, un nus i un desenllaç.
Existeixen una sèrie de convencions i normes a seguir a l'hora de treballar el format del guió:
- El nom d'un personatge, si té diàleg, s'escriu amb majúscules
- Els diàlegs apareixen centrats a la pàgina. - El nom del personatge que parla s'escriu centrat i amb
majúscules.
- Les acotacions sobre el comportament dels personatges quan parlen s'escriuen entre parèntesis i començant amb lletra
minúscula.
- Els textos que apareixen en pantalla es posen entre cometes i en majúscules.
- Les referències a la càmera es fan en majúscules i han de
ser escasses i imprescindibles. Es el director i no el guionista el que posteriorment decidirà tots els plans en el guió tècnic.
- Únicament a la primera pàgina col·locarem el títol del
guió i no hi escriurem el nom de l’autor. - El document estarà fet amb fulls DIN A4 i sols per davant.
18
- S’han de tenir en compte els marges. Per dalt i per baix
deixem uns marges de 2,5 cm, per l’esquerra 2,5 i per la dreta 3,7.
- La lletra és sempre Courier número 12 i no s’escriu res en
negreta.
19
El director es qui decideix quins plans de filmació i
moviments de càmera s'han de fer
Hi ha diferents plans de filmació i es pren com a
referència el cos humà:
Pla detallat. Sols un detall.
Primer pla. La cara
Pla mitjà curt. Des del pit.
Pla mitjà-llarg. Des de la cintura.
Pla americà. Des dels genolls.
Pla general. Cos sencer i hi ha espai.
Gran pla general. Hi ha molt d'espai i és quan es fa
l'acció.
Moviments de càmera:
Càmera fixa, està quieta i grava
tot el que passa pel davant;
Panoràmica, es pot moure per tots els llocs:
Panoràmica vertebral, es pot moure cap a dalt i cap
a baix
Panoràmica circular, es pot moure per dalt, per
baix, esquerra, dreta...;
Zoom, és un moviment d'apropament i allunya-
ment que es fa amb un objecte
20
Un cinema és un lloc preparat per programar pel·lícules.
Està format per una
pantalla i un pati de
butaques en diverses sales
amb pelis i horaris diferents.
Abans d'entrar a veure la
peli el cinema ens ofereix
llaminadures i crispetes.
Arquitectura. L'edifici està compost d'una o diverses sales de
projecció i d'un espai d'acollida.
Gestió de les sales de cinema. Les sales de cinema són
gestionades per els exhibidors que lloguen les pel·lícules als
distribuïdors. Hi ha dos tipus d'exhibidors: els grans que tenen
multisales i els petits amb una o dues sales. Les pel·lícules es
lloguen una o dues setmanes i si tenen èxit més.
El primer propietari de les sales de cinema a Europa és el
grup PATHÉ amb la seva companyia EUROPALAOS.
(Ampliació) A les sales de cinema
treballen els venedors d’entrades, els
venedors de crispetes i llaminadures,
els encarregats de sala, els projectistes
i els administradors del mateix.
21
Sala de projecció. També és pot dir
sala de cinema. És una sala
preparada per projectar pel·lícules
i està formada per una pantalla de
projecció i un pati de butaques.
Sala de projector. Les sales de projector han anat
canviant al llargs de la història i s'han fet més
modernes per competir amb la televisió.
Funcionament. Es projecten pel·lícules diferents en
diferents hores. Les butaques estan col·locades de manera
que els de les files de davant no molestin als que estan
darrere.
(Ampliació) Un projector cinematogràfic
projecta un feix de llum sobre els fotogrames
d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve
augmentat i invertit per una lent que
enfoca la imatge resultant sobre una pantalla.
En l'actualitat existeixen "projectors cinematogràfics
digitals" que projecten una imatge generada per
mitjans digitals, sense fer ús d'una pel·lícula, però sí del
feix de llum i de les lents.
22
(Ampliació) Realment és molt impressionant veure totes les
persones que participen en la realització d’una pel·lícula i com
cadascuna realitza la una funció molt important. Tots van de la
mateixa mà per a que cada producció funcioni.
Hi ha diferents departaments i diferents funcions:
Departament de producció: productor/a, productor/a
executiu/va, coproductor/a i productor/a delegat/da.
Director/a de producció: cap de producció o productor de camp,
assistent de producció, cap de localitzacions o productor de
localitzacions, coordinador/a de producció o secretari/a de
producció i comptador/a.
Departament de direcció: director/a, ajudant de direcció,
segon/a ajudant o assistent de direcció, script o responsable de
la continuïtat i director/a de càsting, cap de premsa
Departament d’art: director/a d’art, escenògraf, decorador/a o
ambientador, ajudant de decoració, responsable de material o
atrezzista, encarregat vestuari, maquillador/a i perruquer/a.
Departament de fotografia: director/a de fotografia, operador/a
de càmera o segona/a operador/a, assistent de càmera o
foquista, segon/a assistent/a o auxiliar de càmera, operador/a
especialista, operador/a de vídeo assistent o auxiliar de vídeo,
foto fixa, cap d’elèctric o gaffer, electricistes, cap de maquinistes o
grip, maquinistes, grupista, sonidistes, microfonistes, efectes
especials, director de doblatge, actors de doblatge, muntador o
editor, assistent de muntatge i meritoris.
23
Els videojocs van ser introduïts com a entreteniment
comercial a mitjans de l'any 1971. Van ser base important
en la indústria de l'entreteniment a finals dels ‘70 i
principis dels ‘80 als Estats Units, el Japó i Europa.
Després d'una greu crisi el 1983 i una renaixença dos anys
després, la indústria del videojoc ha anat guanyant
experiència i beneficis amb la rivalitat de la indústria del
cinema com a la indústria d'entreteniment més rendible
del món
(Ampliació) Existeixen centenars de
videojocs basats en pel·lícules o series,
alguns dels més exitosos són LEGO
Juràssic World2 o Mad Max3 desenvolupats per la Warner
estrenats al mateix temps que les pel·lícules. Moltes
productores ho fan per potenciar els seus productes i com a
estratègia publicitària.
Alguns videojocs creats a posteriori són Batman, El senyor
dels anells, Harry Potter, Pirates del Carib o Star Wars.
Quan un videojoc es torna molt popular o té un argument
fàcilment adaptable al cinema acaba convertint-se en
pel·lícula. Solen ser produccions dirigides als fans però
també a públic no familiaritzat amb el videojoc.
Les adaptacions més famoses són Tomb Raider
amb Lara Croft de protagonista, Resident Evil,
Prince of Persia. Sovint solen ser de videojocs violents.
24
Disneyland París és un dels parcs
més temàtics del cinema. El van
obrir el 1992 però no va tindre
molt d'èxit fins el 1995.
Al costat hi ha un altre parc que es diu Walt Disney
Studios Park on s'han creat algunes petites
demostracions de persecucions de cotxes i fugues. En
aquest parc fan espectacles amb explosions a la
muntanya. Imitant a un
estudi amb una àrea que
és la de Toy Story i una
altra que es diu Ratatouille.
En tots dos hi ha moltes botigues on
venen molts articles que fan
referència a totes les atraccions i
personatges de Disney com Mickey
Mouse, Minie, La Sirenita, El Rei Lleó,
Campaneta,... Com poden ser samarretes, bosses,
disfresses, tasses, llapis, princeses de joguina,...
Per a acabar el dia fan una
desfilada molt gran amb
moltes llums i música de
les pel·lícules i uns focs
artificials increïbles.
25
Hollywood significa Bosc de
Grèvols en català.
Hollywood va néixer a Els
Àngels als Estats Units i es
considera la capital del
cinema.
De mica en mica es va formar una gran indústria del
cinema a seguir, es va generar un cinema que va
arribar a tots els racons del món.
Hi fan cinema de terror, d'aventures, de comèdia, etc.
A Hollywood existeix el passeig de la
fama que és ple d'estels al terra. Cada
estel té el nom d'un personatge famós
al món del cinema.
Els Òscars són els premis cinematogràfics, en forma
d’estàtues d’or, que es donen a als actors i actrius,
directors, productors, compositors, maquilladors... més
bons de l’any. Hi ha 22 categories.
Per a arribar als Òscars s'ha de passar per
la catifa vermella que és per on passen els famosos que
estan nominats a rebre els premis.
26
Bollywood és el lloc més important
de la indústria cinematogràfica de
l’Índia, és el "Hollywood" de Bombai,
aquí s'hi fan milers de pel·lícules,
cançons i musicals, i tot entorn a la
cultura hindú.
Bollywood es troba a Bombai una
de les ciutats més importants de la
Índia, al continent asiàtic.
A Bollywood es fan moltes pel·lícules, i en totes elles
gairebé sempre hi fan musicals perquè al públic de
l’Índia els hi agrada molt la música i la dansa.
Curiositats:
- A Bollywood es fan nombrosos plagis de pel·lícules
occidentals.
- "Bollywood" prové de la barreja de "Bombai" amb
"Hollywood".
- A Bollywood hi treballen actors i actrius de tota
l'Índia, tots amb el somni de triomfar en el
món del cinema.
- "Moulin Rouge" va ser inspirada per els musicals
de Bollywood.
27
La primera pel·lícula va ser realitzada
per Fructuós Gelabert l'any 1897 amb
una càmera que va fabricar ell mateix.
La pel·lícula que va fer va ser "Baralla
en un cafè"
Altres pel·lícules conegudes són:
"Vida de família", la va fer José Luís Font el 1963.
"Antàrtida", Manuel Huerga el 1995
"El Mar", Agustí Villaronga a l'any 2000
"La soledat", Jaime Rosales el 2007
Actors i actrius coneguts:
Luís Omar.
Sílvia Munt.
Montserrat Carulla.
Juanjo Puigcorbé.
Rosa Maria Sardà
Joel Joan
Juanjo Puigcorbé
Rosa Mª Sardà
Joel Joan
28
A l'escola de cinema ESCAC,
s’aprèn a fer pel·lícules,
dirigir-les, produir-les, etc.
Aquesta escola està a Terrassa, es pot estudiar per ser
Graduat o Graduada en Cinema i Mitjans Audiovisuals.
Molts directors de cinema, fotografia, etc. han estudiat en
aquesta escola.
Un dels directors més importants que
va aprendre en aquesta escola és J. A.
Bayona. dues de les pelis més
importants d'aquest director són “Lo
imposible” i “El Orfanato”.
Lo imposible. Està basada en fets reals.
Una família que s'ha d'enfrontar a un
tsunami quan estan de vacances.
El orfanato.
És una pel·lícula de
por.
29
El parc audiovisual de
Catalunya està en Terrassa.
Es roden produccions per al cine, televisió, publicitats i
videoclips.
Lloguen espais adequats (platós) per fer pelis amb grans
escenaris i uns altres més petits per fer programes de
televisió com pot ser de cuina o informatius.
Treballen molts professionals
del sector audiovisual com pot
ser càmeres, productors,
personal de llum i sots-
directors d'imatges i fotògrafs.
30
La majoria dels actors i actrius
tenen la formació d'Arts
escèniques i mediàtiques.
També hi ha actors i actrius que
no tenen cap mena d'estudis
d'interpretació s'han fet actors i
actrius de casualitat.
En l'escola d'interpretació els/les alumnes aprenen a
fer interpretacions de tot tipus. Ja siguin per fer
cinema, teatre o qualsevol tipus d'interpretació. També
aprenen a memoritzar els diferents guions i a sentir el
personatge que han d'interpretar.
Hi han molts actors i actrius que quan ja tenen molta
fama han fet algunes pel·lícules i segueixen estudiant
per ser millors.
Els actors i les actrius aprenen els
seus guions de memòria i també
aprenen a fer totes les actuacions
que té el personatge i a fer cas de
totes les ordres que li diu el director
de la pel·lícula, que és el que diu
com vol la interpretació.