CONJUNTURA INTERNACIONAL I Mes de maig

1 Reuni6 del Grup de Contadora a Pa- namA, que finalitza sense resultats concrets.

La policia britanica troba armes a I'ambaixada de Libia a Londres.

Belisario Betancur, president de Co- Ibmbia, decreta I'estat d'excepci6 des- pres de I'assassinat a Bogota del mi- nistre de Justícia.

La commemoraci6 del (<Primer de Maig)) serveix a Xile perque 15.000 per- sones es manifestin contra la dictadu- ra de Pinochet (1 mort i mes de 150 ferits).

2 Ronald Reagan s'entrevista amb el Papa a Alaska.

El president Figueiredo aixeca les mesures d'excepcid al Brasil.

Jesse Jackson, candidat dembcrata a la presidencia dels EUA, s'imposa a Washington, a Tenesse guanya Walter Mondale.

Hussein i Arafat condemnen els in- tents isaraelians de traslladar les am- baixades estrangeres acreditades a Je- rusalem.

Els laboristes britanics derroten el partit de Margareth Thatcher en tres importants eleccions locals: Birmin- gham, Edimburg i Southampton.

3 El Papa Joan Pau II viatja a Corea del Sud on fa vots per a la reunificació d'ambdues Corea per la via pacifica.

El Parlament de Dinamarca aprova una moci6 del Partit socialdemcbcra- ta per tal que el govern mantingui el pais lliure d'armament nuclear.

El Govern de Londres i els protes- tants de I'Ulster rebutgen un pla de reu- nificaci6 irlandesa, proposat pels tres principals partits.de la República d'lr- landa. Aquest pla inclou, per primera vegada, la possibilitat d'organitzar un Estat federal i, fins i tot, I'(cautoritat conjunta,) de Londres i Dublin sobre I'Ulster.

4 La guerrilla salvadorenca fa pública la seva intenci6 de boicotejar la sego- na volta de les eleccions que enfron- ten Roberto d'Aubisson (ARENA) i Jo- se Napole6n Duarte (DemocrAcia Cris- tiana).

5 Eleccions a Paname despres de 16 anys de regim militar.

Eleccions a El Salvador (2a volta) amb 14 morts.

Eleccions presidencials a I'Equador entre el socialdembcrata Rodrigo Borja i el dreta Le6n Febres Cordero.

6 40.000 veterans de la guerra Vietnam reclamen danys i perjudicis per la uti- litzaci6 d'un herbicida perill6s (((agent taronja))). .

La victbria de Walter Mondale al ((caucusr de Texas el perfila com can- didat dembcrata definitiu i maxim ad- versari de Ronald Reagan.

7 Jose Napolebn Duarte, s'auto- proclama guanyador dels comicis sal- vadorencs.

Equador: contra pronbstic, Le6n Fe- bres Cordero, el candidat conservador, s'imposa al socialdembcrata Rodrigo Borja.

PanamA: tant Ardito Barletta com Ar- nulfo Arias, els dos maxims oponents, es proclamen president del país.

Els delegats de Venequela, Mexic i Colbmbia, a la conferencia internacio- nal sobre Nicaragua i per la pau a Cen- tramkrica, a Lisboa, denuncien les pressions rebudes pels seus respec- tius governs per part del Fons Mone- tari Internacional.

Nabih Berri, lider dels musulmans xil- tes libanesos s'incorpora al govern de Ratxid Karame. Aquesta incorporació suposa el desbloqueig de la situaci6 al Liban.

Deng Xiao Ping, el numero u xines confirma a Djassir Arafat el suport xi- nes a la causa palestina.

El Pacte de Varsbvia demana oficial- ment a I'OTAN, I'inici de converses per signar un tractat de no-agressi6.

€3 Es reempren a Estocolm la Conferen- cia de Desarmament Europeu (CDE).

La Uni6 Sovietica no participar& en els Jocs Olímpics de Los Angeles. Moscou justifica aquesta decisi6 en les presumptes interferencies políti- ques del Govern de Washington en les qüestions organitzatives.

Intent frustrat d'atac a la residencia del lider libi, Muamar al-Gaddafi.

Un grup de presumptes seguidors del Partit Revolucionari DemocrAtic de Pa- namA, partidaris del candidat presiden- cial Ardito Barletta, assalta el Parla- ment i suspen el recompte de vots. Tambe hom diu que aquests homes po- drien ser membres de la milicia i for- ces de seguretat, simulant pertanyer al PRD.

L'URSS accepta, al llarg de la CDE dlEstocolm, el principi del control i ve- rificaci6 dels acords sobre armament.

Vaga de la fam de Sakarov, mentre la seva dona 6s confinada a Gorki.

Gary Hart guanya els ficaucus)) de Colorado, Ohio i Indiana, mentre que Mondale s'adjudica els de Maryland i Carolina del Nord.

9 Roberto D'Aubuisson, candidat ultra- dreta salvadorenc, impugna els resul- tats que afavorien Duarte i es procla- ma guanyador.

Dimiteix Martin Feldstein, cap dels assessors econbmics del president Reagan.

10 El Tribunal de La Haia demana als Estats Units que finalitzi el minat dels ports de Nicaragua, alhora que no es comprometi en accions militars o para- militars en contra aquest pais.

Ronald Reagan acusa la Uni6 Sovi&- tica, Cuba i Nicaragua de t(Subversi6 comunistan a Centramerica.

11 Expulsat I'ambaixador de Nicaragua a Hondures.

Joan Pau II considera ((repugnant i absurd. I'exili per motius racials, polí- tics o religiosos durant la seva estada a Tailandia.

El SWAPO i el Govern sudafrica ini- cien a Lusaka (Zambia) converses so- bre el futur del territori de Namíbia.

12 El democristia, Jose Napole6n Duar- te 6s proclamat oficialment president de El Salvador.

El Consell de Seguretat de Nacions Unides condemna totes les mesures

secessionistes turco-xipriotes. La visita dels Reis dlEspanya a

I'URSS fa pales el precari estat de sa- lut del lider sovietic, Txernenko.

13 Eleccions legislatives a Filipines. En la campanya van morir unes 300 per- sones.

14 Moscou confirma com irrevocable la decisi6 de boicotejar els Jocs Olím- pics.

Les converses entre I'Organitzaci6 Popular de ~ ' ~ f r i c a del Sud-Oest (SWA- PO) i el govern sud-africA finalitzen sen- se resultats concrets.

Robert MC Farlene, membre del Con- sell de Seguretat Nacional dels EUA, 6s partidari d'augmentar les opera- cions d'amagat a Centrambrica, alho- ra que no descarta una intervenci6 mi- litar a El Salvador.

Atac aeri iraqui contra tres petrolers al golf Persic (un grec, un kuwaiti i un altre irani).

La Uni6 Sovietica confirma que ins- taldar& míssils a la RDA.

Betting Craxi, secretari general del PSI, imposa al Congres del seu partit, a Verona, les tesis del ((reformisme mo- dern)).

15 El recompte de vots a Filipines d6na a I'oposició el triomf a Manila i d'altres ciutats. El propi president Marcos, can- didat del Moviment per a la Nova So- cietat reconeix la derrota davant els mitjans d'informació nord-americans, mentre que a nivell1 intern mant6 que ha conseguit una ((sblida victbrian.

Costa Rica i Nicaragua mantenen converses a PanamA per a resoldre els seus problemes fronterers.

Reagan i De la Madrid mantenen for- tes discrephncies sobre Centramerica en les seves entrevistes.

16 El ministre de Defensa holandes, Ja- cob de Ruiter, provoca fortes tensions dins I'OTAN en no haver aclarit si per- metran o no la instal.laci6 dels 48 euro- míssils que els hi tenen reservats.

Malgrat les protestes de I'oposici6 fi- lipina (UNIDO), Ferdinand Marcos con- solida una certa majoria en les legis- latives.

Hart derrota Mondale a Oregon i Ne- braska.

Miguel de la Madrid critica, un per un, els arguments essencials de la políti- ca de Reagan a Centramerica, davant el Congres dels EUA.

Nicol& Ardito Barletta, candidat de la Uni6 Nacional Democratica, procla- mat pel Tribunal Electoral, nou presi- dent panameny.

17 L'OTAN ratifica la seva intenci6 de continuar el desplegament dels euro- mlssils. Luns qualifica d'immoral el moviment pacifista europeu.

lran demana a les dues superpotkn- cies que restin allunyades del golf Per- sic. D'altra banda, els sis paisos del Persic no implicats en el conflicte irano-iraquiA, condemnen lran per vio- lar el dret internacional i la carta de I'ONU, i tambe per suposar una ame- naqa cap als seus interessos.

La Cambra de representants dels EUA aprova la construcci6 de 15 dels 40 missils nuclears intercontinentals MX demanats per Ronald Reagan. 1

r Cidob no 5 - 1984 pag. 9

CONJUNTURA INTERNACIONAL

18 La crisi del golf Persic fa pujar les as- - El govern de Colbmbia signa la pau 3 • Missils iraquians enfonsen dos petro- segurances dels vaixells i el preu Iliu- amb les FARC (Forces Armades Revo- lers turcs. re de I'or negre. Iran amenaqa d'expor- lucion&ries de Colbmbia) per un peria- Indira Gandhi ordena a I'exercit inter- tar la guerra a tots els pai'sos que in- de de prova d'un any. venir a I'Estat indi de Punjab. tewinguin militarment al Persic. Victbria del partit del govern (Neo Managua vol implicar Mexic en el d i8

19 El 30 Congres del SPD (Partit Social- Wafd) en les eleccions dVEgipte. leg amb els Estats Units. dembcrata alemany) demana una no- - Cimera franco-alemanya, a Paris, per 4 • Reagan ofereix, des de Dublin, con- va estrategia a I'OTAN que no estigui tractar d'organitzar el projecte d'unitat gelar el deplegament d'euromissils s1 basada en la dissuasi6 nuclear. política europea. hi ha acord amb Moscou.

L'Assemblea anyal de I'OCDE finalit- 29 Pieter Botha inicia una gira europea, 5 L'aviaci6 saudita derriba dos ~Phan- za sense acord per tal de definir clara- fortament criticada, amb una visita a tom)) iranians en aigües territorials ment els ~crbdi ts mixtosr a I'exporta- Lisboa. d'Arbbia Saudita. ci6 que s6n utilitzats massivament en 30 Estats Units envia missils a I'Ar&bia Iraq bombardeja la ciutat de Baneh el comerq entre els pa'isos pobres i els Saudita. al Kurdista irania. Teheran anuncia re- pai'sos industrialitzats. Els ministres d'Exteriors de I'OTAN presalies.

20 L'URSS decideix ampliar el nombre estudien la crisi del golf Persic, en la MOSCOU rebutja la proposta Reagan de submergibles amb caps nuclears seva .reuni6 de primavera)). de renuncia a la forqa al continent que tenen com objectiu el territori dels EI primer ministre xines Zhao Ziyang, europeu. EUA. Segons el mariscal Ustinov, proposa la celebraci6 d'una conferen- Mor el primer ministre egipci, Fuad aquests sumergibles poden fer blanc cia internacional sobre el desarma- Mohiedin. en menys de deu minuts. ment nuclear a nivell mundial. Thatcher i Reagan estudien a Lon.

Andrei Sakarov, el científic dissident 31 Espanya i Grecia no se sumen a la dres I'escalada de la tensi6 al golf Per. sovietic &S internat en un hospital de condemna de I'URSS aprovada per sic i les propostes de dialeg del presi- Gorki. I'OTAN mitjanqant la <<Declaracib de dent dels EUA a I'URSS.

21 Andrei Gromyko reitera al ministre Washington)). L'exBrcit indi i els radicals sijs man- d'exteriors alemany federal, Genscher, Una bomba contra Eden Pastora ma- tenen forts combats per la possessi6 la impossibilitat de reobrir el dialeg ta vuit persones en territori nicara. del tltemple daurat)). amb els EUA. Hans Dietrich Genscher güenc. El comandant zero ferit de con- - Un fals fotbgraf danes principal sos. qualifica d'infundis els retrets sovietics sideracib. L'atemptat es produeix tot pit6s d'esser I'autor de I'atemptat con- a Washington, davant els propis dir¡- just quan el lider anti-sandinista havia tra el lider anti-sandinista, Eden Pas- gents del Kremlin. anunciat la ruptura amb I'ARDE. tora.

Els paTsos del Golf demanen una reu- EI primer ministre libanes, Ratxid Ka- 6 Pieter Botha, premier sud-africh afir. ni6 urgent del Consell de Seguretat de rame manifesta la seva intenci6 de de. ma que el seu pais abandonar& Nami- I'ONU. manar un periode de confianqa de nou bia si Occident es fa carrec de la de- - JosB Napole6n Duarte, president mesos per superar la crisi. fensa i administraci6 del territori. electe de El Salvador, demana mes ajut 100 morts en la defensa del temple militar als EUA. daurat, a I'Estat indi de Punjab.

22 Mort el general soviBtic responsable Ronald Reagan, la reina Isabel II i de I'atac al jumbo sudcorea. F ran~o is Mitterrand commemoren

Advertbncia saudita d'emprar tot el Mes de juny I'aniversari del adia DII a Normandia, 40 seu potencial militar en la defensa de anys desprbs. la seva integritat territorial. La investigaci6 sobre la logia pro-

23 - Reagan considera que les possibili- 1 • Holanda ajorna fins al novembre del paganda duc)) (P-2 acusa implicitament tats d'una intervenci6 militar al Persic 1985 la seva decisi6 sobre el desplega- I'actual ministre d'Afers Exteriors, Giu- s6n remotes. Mentrestant Siria inicia ment dels 48 missils creuer que I'OTAN glio Andreotti. gestions de mediaci6 amb Iran. els havia adjudicat. Walter Mondale es proclama candi- - Richard von Weixsaecker, elegit nou • Jose Napole6n Duarte pren posses- dat dembcrata a la presidbncia en ha- president de la RFA. si6 com a president de El Salvador. ver superat els 1.967 delegats. Hart

24 Iraq ataca un petroler amb bandera El govern de Costa Rica deporta guanya a Calfornia, Dakota del Sud i liberania en aigües territorials saudi- Eden Pastora a Vene~uela. Pastora Nuevo MBxico, per la qual cosa el se- tes. acusa la CIA de I'atemptat que el va fe- nador per Colorado mant& les esperan-

Mitterrand defensa al Parlament rir. ces fins a la convenci6 de San Francis- d'Estrasburg la idea politica d'una - George Schultz, secretari d'Estat co (16-7-84). Europa a .dues velocitats)). nord-america, i Daniel Ortega, coordi- DjBssir Arafat anuncia que els mo-

El Pacte de Varsbvia rebutja la pro- nadorde la Junta Sandinista, celebren alineats)) preparen la seva mitjanceria posta occidental en la Conferencia de una inesperada entrevista a Managua, al conflicte del golf Persic. Viena per a la Reduccid Mútua i I'Equi- per tractar d'un projecte pacificador . 7 Comenqa la cimera de Londres amb libri de forces a Europa (MBFR). per a Centramerica. la demanda dels pai'sos mes endeutats

La Cambra de representants dels Ronald Reagan inicia un vitge oficial d'Am8rica Llatina d'un dibleg construc- EUA aprova el programa urgent d'ajut a Irlanda, terra dels seus ancestres, tiu. Assisteixen: Thatcher (Regne Unit), militar a El Salvador (62 milions de db- amb nombroses protestes populars Craxi (ItAlia), Thorn (president de la lars). dels irlandesos. CEE), Reagan (EUA), Mitterrand (Fran-

25 El president del Parlament europeu, El Consell de Seguretat de I'ONU ca), Nakasone (Japb), Trudeau (Cana- Pieter Dankert reclama mes poders per condemna I'atac de vaixells mercants da) i Kohl (RFA). a la Cambra de la CEE. al golf Persic. D'altra banda, Iraq ame- Teheran adverteix Raid contra atacs

Iraq declara haver destrui't vuit nous naqa Iran de destruir la central petro- a la seva forqa abria. vaixells al Persic. lera de Jarq, en el cas que Teheran ata- * Costa Rica demana a Espanya col.la-

26 Estats Units envia un nou porta- qui Basora. boraci6 policia1 en les investigacions avions (~(Amkrica))) al Persic, on ja es 2 Entrevista a Londres entre Margaret sobre I'atemptat a Eden Pastora. S'es- troba el 11Kitty Hawk)). Thatcher i Pieter Botha, primer minis- pecula que aquest el realitza, Jose Mi-

27 - Segons The New York Times, el ~Pen- tre Sud-africA en gira per Europa. Men- guel Lujua Gorostiola, un conegut tagon ha desaconsellat qualsevol tipus trestant I'ONU condemna Sud-Africa i etarra. d'intervenci6 dels EUA al Persic. reclama la independencia per a Nami- Enrico Berlinguer, secretari general

28 El president de Costa Rica, Luis Al- bia. del PCI, en coma irreversible per una berto Monge, confirma a Madrid que el Schultz afirma que els EUA inicien hemorrtigia cerebral. seu pais esta fent d'intermediari entre discussions constructives amb Nicara- 8 Els nset. reunits a Londres arriben a el govern i la guerrilla a El Salvador. gua. . la concIusi6 que I'estratbgia utilitzada

PAg. 10 Dossier Cidob no 5 - 1984

- - -- - - - -

. CONJUNTURA INTERNACIONAL

contra la crisi 6s la correcta. mic). D'altra banda, la cimera del CA- per orientar la renegociació del seu Pacte polític entre govern i oposici6 ME estableix que el cru sovietic puja- deute exterior.

a I'Argentina. Rebuig lial colpisme i al rA de preu, tot seguint les fluctuacions 21 Tensió entre Mitterrand i els dirigents terrorisme. i unitat davant el deute ex. del mercat mundial. La resta dels sovietics en haver mencionat el presi- terior valorat en 40.000 milions de d6- acords del CAME tracten d'augmentar dent frances al fisic Sakarovdurant un lars. la cohes16 del bloc de I'Est. sopar amb Txernenko. Aquest indica

9 A nivell econbmic els set palsos mes El president indi, Zail Singh, acusa a que els que volen donar consells a industrialitzats es comprometen a Lon- forces estrangeres de provocar la vio- I'URSS només provoquen somriures dres a ajudar als pa'isos deutors, princi. Iencia al Punjab. (Acusa indirectament ironics. palment els d'Am6rica Llatina, i tambe a I'Estat fronterer del Pakista). El SIPRI presenta el seu balanq de reduir els tipus d'interes, els deficits pres- 15 Zhang Haiping, ministre de defensa 1983, segons el qual, el món va realit- supostaris i a lluitar contra la inflacib. xines aconsegueix durant la seva es- zar despeses d'uns 120 bilions de pes- 10 * Moscou rebutja I'oferta de dialeg fe- tada a Washington un compromis setes (800.000 milions de dolars) en ar- '

la pels set. des de Londres i les agen- nord-america per a vendre armes i tec- maments. cies oficials sovietiques destaquen les nologia a la Xina Popular. El senat dels EUA rebujta la reduc- diferencies existents entre els EUA i Ronald Reagan diposat a areunir-se cio de tropes nord-americanes a Euro- els aliats occidentals. Recordarem que i parlar en qualsevol moment)) amb el pa en 90.000 homes que havia presen- Reagan va increpar el primer ministre líder sovietic Txernenko. tat el senador democrata Sam Nunn. canadenc Pierre Elliort Trudeau per tal El govern irania vol pactar amb I'lraq La proposta va ser rebutjada per 55 que f6s mes dur amb els sovietics. un compromís per evitar els atacs con- vots contra 41.

Iran i Iraq accepten la mitjanceria del tra els vaixells en transit pel golf Per- * El president colombia, Belisario Be- secretari general de I'ONU. PBrez de sic. tancur fa una crida a la col~laboració Cuellar, per tal de preservar els objec. Helmut Kolh, canceller de la RFA fa entre pai'sos deutors i creditors durant tius civils a la guerra del golf. una crida a la creació dels Estats Units la conferencia de Cartagena de lndias

Els cancelleres de Contadora presen- d'Europa. que reuneix els 11 Estats iberoamerl- ten el seu pla de pau (Acta per la pau 16 El partit liberal canadenc, dóna su. cans mSs compromesos pel deute ex- I la cooperaci6 a Centramerica) als al- port a John Turner per succeir a Pierre terior. tres pai'sos centramericans (Costa Ri- Elliot Trudeau com a cap del govern del 22 Segons els serveis d'espionatge ca, Hondures, Nicaragua, Guatemala Canada (Trudeau havia presentat la se- nord-americans; una forta explosió ha i El Salvador). va dimissi6) destruit un terq dels míssils de la flo-

Creix la possibilitat que el senador El govern ho!andes estableix contac- ta del nord de I'URSS, a la base de Se- Gary Hart s'incorpori com vice-presi- tes per tractar de celebrar una cimera veromorak, al mar de Barents. dent a una candidatura dembcrata con- sobre els euromissils amb la Unto So- * Joseph Luns reemplaqat com a se. junta amb Walter Mondale. viet ica. cretari general de I'OTAN pel brltanlc

1 1 Alessandro Natta encapqala la direc- Daniel Ortega. coordinador de la Jun- lord Carrington. ció col4egiada del PCI despres de la ta de govern sandinista viatja oficial- * infructuosos contactes entre Paris I mort d'Enrico Berlinguer. ment a la Unió Sovietica, i és rebut en Londres per trobar una fórmula que re- * Iran i Iraq, continuen bombardejant un clima de certa hostilitat a causa solgui I'actual ~~lmpassell de la partlci- objectius civils poc abans d'inciar-se dels intents per normalitzar les rela- pació britanica dins els pressupostos la treva parcial organitzada per I'ONU. cions de Managua amb els EUA. comunitaris.

El Papa rep Pieter Botha, premier Forts enfrontaments entre tropes IS- Mitterrand obte escasos resultats del sud-africa, alhora que condemna la po- raelianes i sirianes, a la vall de la Be- seu viatge a la Untó Sovletlca. nomes lítica d'itapartheidl~. kaa al Liban. un cert apropament quant a I'arma-

12 Toni Negri, el lider del moviment 17 Eleccions al Parlament Europeu. La ment quimlc i la desmilltaritzacio de Autonomia Obrera condemnat en re- puja dels laboristes britanics fa que el I'espat. beldia a 30 anys per la seva participa- grup socialista augmenti la seva pre- Durant el seu discurs, Franqols Mit. ci6 en dos assassinats. sencia a la cambra d'Estrasburg. terrand aborda el tema dels drets hu-

Cimera del CAME a Moscou. Es pre- Eleccions a Polonia. mans davant els dirigents sovietics. tenen aprovar plans econbmics pel L'esborrany de I'acta de Contadora La justícia argentina detura i proces- 2000. estableix que no es podran introduir sa I'ex-president militar Roberto Viola.

Ratxid Karame obte poders especials noves armes a Centramerica. L'acta Els palsos deutors llatinoamericans durant nou mesos, en guanyar la mo- pot recollir esmenes fins el proper 14 moderen I matisen les seves ac!,ruds ci6 de conf ian~a al Parlament libanes. de juliol. anteriors i nomes demanen un dialeg

Comenca amb Bxit la treva entre Iran 18 El vice-president siria, Abdel Halim directe amb els presidents dels paisos i Iraq que afecta als objectius civils. Hadam visita oficialment el Líban en desenvolupats. Es prepara un docu

13 Mes d'un mili6 de persones a I'enter- un intent d'arribar a un compromís de ment (Consens de Cartagena>) pel que rament d'Enrico Berlinguer. Mijail Gor- pau. es demanara al Fons Monetari Interna- bachov, secretari del Comite Central i Txernenko, el numero u sovietic, rel- cional una tímida reforma del sistema rn~imero dosa del Kremlin, porta la re- tera a Daniel Ortega el suport tncondi- financer internacional. presentaci6 de I'URSS. cional de I'URSS al regim sandinista. 23 La cimera de Cartagena evita qualse-

El govern de Costa Rica acusa Ma- 19 Mitterrand viatja a Moscou per tal de vol enfrontament amb la banca ~nter- nagua de violar llur territori amb foc millorar les relacions franco-sovietl- nacional i nomes reclama millors con- d'artilleria. ques. dicions de pagament.

Perez de Cuellar demana a Israel i Si. El Congres dels EUA rebutja un pro- * Roberto D'Aubuisson, lider ultradre- ria que evacu'in del Líban. jecte del partit democrata per retallar ta salvadorenc, implicat en un complot

14 EI Parlament holandes aprova els els fons als anti-sandinistes i restrin- contra I'ambaixador dels Estats Units plans d'instal4ar quaranta-vuit euro- gir el poder presidencial per poder en. al seu pais. missils. La cambra condiciona aques- viar tropes a Centramerica. El Parlament libanes aprova un pla de ta aprovacib que I'URSS congeli o no 20 Detingut el lider de la revolució por- pacificació proposat pel president Rat- el desplegament dels seus míssils. tuguesa, Otelo Saraiva de Carvalho per xid Karame, segons el qual I'exercit l i- Aixi, doncs, I'OTAN podra instal4ar-10s presumpte vinculació amb el grup ter- banes es fara carrec dels dos sectors si ho aprova el govern holandes des- rorista ((Forces Populars 25 d'abril.. de Beirut. pres del novembre de 1985. Comenca a Cartagena de lndias (Co- 24 Iraq torna atacar els vaixells estran-

Konstantin Txernenko, cap de I'Estat Ibmbia) la reuni6 dels pa'isos deutors gers al golf Persic. sovietic i del PCUS, fa una crida a la llatinoamericans que representats pels Jesse Jackson candidat demócrata distensi6 durant la cimera econ6mica seus cancellers i ministre d'Hisenda, a la presidencia dels EUA s'entrevlsta del CAME (Consell d'Ajut Mutu Econb- tractaran d'arribar a un acord conjunt amb el president de Panama. Jorge

Dossier Cidob no 5 - 1984 pag. 11

CONJUNTURA INTERNACIONAL- ESPANYOLA lllueca i amb una delegacio de la guer- Tancada al public la representacio al Internacional Social~sta, per analitzar rilla salvadorenca. Berlin Est de la Republica Federal Ale- els problemes sud-americans.

25 S'inicia la cimera de Fontainebleau manya. A I'interior 55 ciutadans de la Tunisia i Libia reemprenen les seves dels pai'sos de la CEE. Les diferencies RDA volen refugiar-se en territori de relacions diplomatiques, congelades el sobre la contribuci6 britanica a la CEE I'Alemanya Federal. Passat 8 de maig, en haver detingut els centren tot I 'esfor~ negociador dels Les representacions de Nicaragua i libis tres guardies fronterers de Tuni- ((deu*. els EUA reunides a Mexic donen per fi- sia.

Els governs de Nicaragua i els Estats nalitzats els seus contactes que pre 31 Despres de 10 hores de segresta- Units reobren a Mexic el seu dialeg per tenien normalitzar relacions, sense cap ment, un repbrter grafic aconsegueix tal dt. millorar les relacions mutues i compromis concret. Malgraf haver ma- alliberar el president de Bolivia, Hernán la situacio general de I'istme centrame- nifestat ambdues delegacions el desig Siles Suazo. L'escamot que el segres. rich. de tornar-se a reunir, no s'ha explicitat ta tracta de refugiar-se a I'ambaixada

26 Jesse Jackson visita Fidel Castro a ni data ni lloc per a futurs contactes. de I'Argentina a La Pau. i> Havana on s'entrevisten durant qua 28 Jesse Jackson aconsegueix I'allibe- Els EUA accepten I'oferta sovietica tre hores. rament de 26 presos politics i de 22 co- per desmilitaritzar I'espai a canvi de

Alessandro Natta succeira Bc!:;rl- muns, per part de les autoritats cuba- continuar les converses START, sobre guer al font del PCI. nes. reduccio d'armament estrategic.

Acord histbric a Fontainebleau: els Mentre que Siria i Israel bescanvien El Senat dels EUA aprova una moc10 d de un arriben a un compromis que dei. presoners (317 siris per 6 israelians). de suport al -Grup de Contadora~p xa resolt I'aspecte de la contribucio bri- les forces d'lsrael llancen sobre el Li. tanica i la possible fallida comunitAria. ban la major operacio de bombardeig

Eden Pastora expulsat de I'organitza- dels darrers SIS mesos (causa 25 cio anti-sandinista ARDE. morts).

27 La CEE impulsa un comite per pro- * Eleccions parcials a SudAfrica. moure la unio politica europea (similar 29 Moscou proposa a Washington una al legendari comite Spaak). Els resul- reunio per evitar la militaritzacio de tats de Fontainebleau son fortament I'espai. contestats per I'oposicio britanica la. Se celebra a Lisboa una conferencia borista. sobre lberoamerica organitzada per la

Mes de maig ferendum sobre I'OTAN previst per al molest per haver estat considerat com 1985. comerciant d'armaments, per part d'al-

9 El govern demana a la RFA la extra- guns mitjans informatius. dici6 de Jose Maria Ruiz Mateos, I'ex- 16 Txernenko es despedeix telefbnica.

1 Els sis etarres expulsats per Franqa president de Rumasa. ment dels reis poc abans que aquests a PanamA (1 1 de gener) han estat aco. Marcelino Oreja 6s elegit, per amplia abandonin la Unid Sovietica. llits per Cuba. majoria, secretari general del Consell 17 Helmut Kolh, canceller de la RFA vi-

2 * Vuit alcaldes espanyols donen su- d'Europa. sita Espanya. OTAN i CEE, aspectes port al director gneral de la Unesco. Els Reis d'Espanya visiten I'URSS. Di- cabdals de les converses hispano-ale. Amadou Mahtar M'Bow, la gestio del plomaticamente la rebuda pot manyes. qual va motivar I'anunci dels EUA de considerar-se inusual i el fet que els Narcis Serra manifesta que els mili. retirar-se de I'organisme internacional. monarques espanyols dormin al propi tars en actiu no deuen manifestar-se Entre els alcaldes cal destacar, els de recinte del Kremlin, durant la seva es- sobre el referendum de I'OTAN. Men- Madrid. Barcelona. Valencia i Sara- tada a Moscou, es considera un gran trestant, Joseph Luns qualifica d'l(im. gosse. gest per part dels sovietics reservats pressionants)) els programes de mo-

Narcís Serra, ministre de Defensa a visitants molt infreqüents. dernitzacio dels exercits espanyols. viatja a Noruega per tal de coneixer les Joan Carles defensa amb tota ferme- 18 Helmut Kolh vincula. durant la roda experiencies d'aquest pais de I'OTAN sa la democracia com a sistema poli- de premsa oficial conjunta amb Feli- quant a la defensa costanera i els me- tic i critica durament els que no prac- pe Gonzhlez, la permanencia d'Espa- todes noruegs de mobilitzacio de reser- tiquen una politica respectuosa amb nya a I 'A l ian~a AtlAntica amb I'ingres v~stes. els drets humans, sigui on sigui. a la Comunitat Econbmica Europea.

3 El president del Govern. Felipe Gon- 11 Joan Carles intenta davant les auto- Felipe Gonzelez rebutja que la posici6 zAlez rebutja una negociaci6 precipita- ritats sovietiques un paper de media- actual d'Espanya dins I'OTAN suposi da que vagi contra els interessus es- cio al conflicte dels Jocs Olimpics. menys nivell de compromis amb la de- panyols. En aquest matelx sentit es Mentrestant, Fernando Moren negocia fensa occidental. manifesta Manuel Marin secretari d'Es- amb Gromyko la sortida d'alguns El PCE demana que Espanya deixi tat per a les Relacions amb la CEE. ((nens de la guerra)) que ha estat impe- d'bsser present a les reunions de L'endarreriment de les negociacions dida pels sovi~tics. I'Alianqa i tamb6 la retirada del Comi- amb la CEE, sobretot en els capitols 13 • Joan Carles i Sofia continuen amb te militar de la mateixa. agricola i pesquer, preocupa el govern caire privat la seva visita a I'URSS, 20 Cent mil persones, segons els orga- espanyol. traslladant-se a Tashkent. En els seus nitzadors i 60.000, segons la GuArdia

4 Lorenzo Natali, vice-president de la ~ i l t ims moments a Moscou varen ser Urbana es concentren a Barcelona en Comissi6 Europea reconeix el retard en acompanyats al teatre Bolschoi pel la cadena humana per la pau.. la negociacio entre Espanya i la Comu- matrimoni Txernenko, tot fora del pro- 23 Estats Units acusa Espanya de re- nitat. grama oficial, la qual cosa es conside- exportar material b8l.lic de primera tec-

5 * Felipe GonzAlez s'entrevista amb el ra una deferencia especial. nologia a I'lran. president portugues, Mario Soares, per 14 El PDP ingressa a la Internacional 24 Nicoles Redondo, secretari de I'UGT tractar de la negociacio que ambdos Democristiana. mant6 a Brussel4es que el sindicat so- paisos mantenen amb el Mercat Comu. Joan Carles i Sofia visiten Leningrad. cialista far& campanya contra la per- * El president del Govern espanyol ini- ultima etapa de la seva estada a manencia d'Espanya a I'OTAN, quan cia una visita oficial a Dinamarca i a I'URSS. sigui convocat el referendurn. FinlAndia. 15 Narcis Serra, ministre de Defensa as- * Felipe GonzAlez rebutja que Espanya

7 Segons declaracions de Felipe Gon- sisteix a les reunions de I'OTAN per accepti condicions de darrera hora en zelez a Dinamarca, el govern vincula- preparar I'estrategia de I'Alianqa per la negociacio amb la CEE. rA el seu futur politic al resultat del re- als propers deu anys. Serra es mostra Bettino Craxi, cap del Govern italia

i

r-

pAg. 12 Dossier Cidob no 5 - 1984

~- ~ - - ~ - ~ - --

CONJUNTURA ESPANYOLA

visita Espanya. Craxi confirma el ple 2 Entre 500.000 persones, segons els Abe. suport d'ltalia a I'adhesi6 d'Espanya i organitzadors i 100.000 segons el Go- 1 1 Primera jornada de I'estancia a Es- Portugal a la CEE, alhora que fa un Ili- vern Civil de Madrid a la manifestaci6 panya de Raúl Alfonsin, invitat pels gam entre OTAN i CEE, encara que central anti-OTAN dels pacifistes de Reis. mes lleuger que el fet per Kolh. tot I'Estat. No participa el PSOE perd Els bombardeigs a Beirut destrueixen

25 Gonzelez proposa obrir un consens si les Joventuts Socialistes i alguns li- la residencia de I'ambaixador espa- politic sobre el paper d'Espanya en la ders del PSOE a títol particular. nyol. defensa occidental. 3 La direcci6 del PSOE anunciara al de- * La visita del ministre d'Afers Exte.

27 Cloenda a Barcelona de les jornades sembre la seva posici6 envers I'OTAN. riors, Shintaro Abe, dbna com a prin- per la Pau i desarmamen! amb el fe . 4 GonzAlez manifesta al primer minis- cipal resultat polític, el desig d'ambdbs clam al govern de la celebraci6 d'un re- tre holandes, Ruud Lubbers (en visita Estats per col4aborar en I'intent de pa- ferendum sobre I'OTAN i tambe la sig. oficial) la inquietud del Govern espa- cificar el golf Persic. natura del tractat de no-proliferacid nyol davant I'enduriment de la negocia- 12 Un pesquer frances apresat per pes-

'

nuclear. ci6 de la CEE amb Espanya. L'ajorna- cadors bascos al golf de Biscaia. 28 El Govern espanyol considera extre- ment dels capitols agrícoles i pesquer GonzAlez considera en una entrevis-

mament dur I'oferiment fet per la CEE principal preocupaci6 al Govern de Ma- ta radiofbnica retransmesa per 276 en el capitol pesquer, i el rebutja. drid. emissores que el reconeixement cap el

29 Joseph Luns manifesta que el plebis- Espanya exporta armaments per va. regim democratic espanyol ho demos- cit sobre I'OTAN Bs negatiu i que lor de 110.000 milions de pessetes al tra I'acollida als discursos del Rei tant aquest procediment també 6s prou uti- 1983. a Moscou com, pocs dies despres, a litzat per rbgims dictatorials. Les ma- Els EUA negocien amb Espanya un Harvard. nifestacions del secretari general de acord per tal de controlar les re- • .Farem sacrificis, per6 no estem dis- I'OTAN s6n considerades com una in- exportacions de material b&l.lic. posats a passar gana)) manifesta el gerencia en la politica espanyola per 5 Els EUA tenen previst limitar les ven- president Ratil Alfonsin davant el pla bona part de la classe politica espa- des a Espanya de material tecnolbgic d'austeritat ofert a I'Argentina pel FMI. nyola. que pugui ser re-venut amb finalitats A r r i b ~ a Madrid, lord Carrington, nou

El Rei i Felipe Gonzalez confirmen al militars. secretari general de I'OTAN. president de Costa Rica, Luis Alberto El FMI valora positivament la politi- 13 Raúl Alfonsin i Felipe GonzAlez fan Monge, el suport d'Espanya a les ges- ca econbmica del Govern socialista, pública la .Declaracio de Madrid,), sig. tions del aGrup de Cantadora!,. malgrat que assenyala el perill de de- nada entre ambd6s Governs. Madrid i

30 Mentre el Govern treu importancia a ficit públic. Buenos Aires es reconeixen mútua- les manifestacions de Joseph Luns. Felipe Gonzelez demana al Mercat ment perjudicats pels vestigis del co- Fernando Moren no subscriu la (<Decla- Comú major claredat negociadora. lonialisme i s'identifiquen en la lluita raci6 de Washington -2-1, en el seu ar. Ruud Lubbers considera que Europa per la resoluci6, dins el marc de I'ONU ticle quart, on es culpa la Uni6 Sovi& no ser& completa sense Espanya. i per vies pacifiques, dels litigis de les tica per treballar, sense treva, contra GonzAlez rebutja qualsevol intent de Malvines i Gibraltar, respectivament. I'Alianqa. La ([Declaracid de Washing- ((directori* dins la CEE, aquesta possi- Espanya també decideix reobrir les ton,) pretenia ser una renovacid de la bilitat (Italia-Espanya-Benelux) va ser linies de credit a mitja i llarg termini per declaraci6 inicial de principis decla la- plantejada per Lubbers contra I'actual a operacions especifiques que dema- racio de Washington -I-))) que orienta hegemonia de I'eix Paris-Bonn-Lon- ni el Govern Argenti. Es parla d'un im- el funcionament de I'Alianqa durant els dres. port assignat de 100 milions de dblars. seus 35 primers anys. Espanya i I'URSS signen a I'ambit de La concessi6 d'aquesta facilitat provo-

31 * Espanya no signa I'article 4 de la ((De- la Fira Internacional de Mostres de Bar- ca certes tensions dins 19Administracio claracid de Washington -2-11 promogu- celona, convenis per valor de 35 mi- pel que suposa de discriminatiu cap a da durant la reuni6 de primavera de lions de dblars. d'altres pai'sos Iberoamericans i per- I'OTAN, que preten condemnar I'URSS 6. La Comissi6 Europea proposa que qu8 significa, a nivell practic, donar per tractar, ((sense treva,,, de debilitar Espanya tingui 58 diputats al Parla- I'esquena a les recomanacions del I 'A l ian~a Atlantica. Moren considera ment Europeu d'Estrasburg. Clubde Paris, al qual pertany Espanya. inoportunes les pressions rebudes El Rei investit a Boston, doctor aho- (el Club de Paris pretén que primer si- contra el referendum de I'OTAN. noris causa. per la Universitat de gui renegociat el deute exterior exls.

El Rei Joan Carles lliura el premi Car- Harvard. tent). lomagno al president de la RFA. Karl Es d6na a coneixer que el vice-presi- El secretari general electe de I'OTAN. Carstens. a Aquisgra. dent Guerra va manifestar al llarg d'un el britanic lord Carrington visita Espa.

Expulsats de Franca tres dirigents col4oqui al Centre Superior d'Estudis nya, per tal d'informar-se personalment dels Escamots Autbnoms Anti-capita- de la Defensa (CESEDEN) que cada dels posicionaments espanyols envers listes. mes s'incrementa en un 0,5 per cent el I'Alianca. S'entrevista amb el Rei. Fe-

nombre d'espanyols partidaris de ro- lipe GonzAlez, Fernando MorAn i Ma- mandre a I'OTAN. nuel Fraga.

7 El Rei considera que Espanya 6s un 14 La visita del ministre de I'lnterior

Mes de juny exemple per al futur d'Ambrica Llatina. frances, Gaston Deferre, i les seves alhora que fa una crida pel respecte als reunions amb els responsables de la drets humans al continent sud-ame. seguretat espanyola, donen com a fruit rica. Joan Carles afirma a Harvard que un document conjunt, pel qual Paris

1 El vice-president del Govern, Alfonso els conflictes armats a America Ilati- impedira que el seu territori sigui la ba- Guerra afirma a Brussel.les que la in- na han d'Bsser resolts pels propis pa'i- se d'operacions d'ETA o GAL. Igual- tegraci6 espanyola a la CEE 6s .un sos de la zona, sense ingerbncies. ment, Franqa admet en aquesta decla. punt sense retorns,. Guerra es mostra 9 Expedici6 catalana a la Comissi6 raci6 que el terrorista no 6s en cap cas. confiat que I'adhesi6 efectiva es pro- dels drets Humans de I'ONU de Gine- un refugiat polític. Recordem que Fran- dueixi al gener de 1986. bra, per lliurar un document en defen- Ca t6 concedides algunes cartes de re- * Moscou considera que I'ingrBs d'Es- sa de I'autodeterminacib de les na- fugiats a presumptes etarres. panya a I'OTAN augmentaria les ac- cions europees sense Estat. Margareth Thatcher, la premier brite- tuals cotes de tensi6 al bloc. D'altra 10 Arriba a Madrid el president consti- nica, condemna el comunicat conjunt banda, a Madrid, la convocatbria d'una tucional argenti, i lider de la Uni6 Civi- hispano-argenti que reconeixia mi~tua- manifestacid pacifista pel dia 2 fa pa- ca Radical, Raúl Alfonsin. ment per a ambdues parts les reivindi- 16s que dins el PSOE hi ha dues op- Per primera vegada en els darrers 18 cacions territorials de les illes Malvi- cions ben diferenciades envers anys, arriba a Espanya el ministre ja- nes i de Gibraltar. I'OTAN. pones d'afers estrangers, Shintaro 15 Un equip d'estrategues nord-ameri-

Dossier Cidob no 5 . 1984 pag. 13

CONJUNTURA ESPANYOLA cans suggereixen al PentAgon que con- Amadou Mahtar M'Bow, suggereix I: per Franqa a Panamti. slderi Espanya com a possible base conveniencia que Espanya actu.1 com 27. EI govern espanyol valora positiva. per a la forca de desplegament rtipid a mitjancera per tal d'aconseguir que ment els acords dels d de ut^ a la cime- dels EUA. els EUA reconsiderin la seva postura ra de Fontainebleau.

Fernando MorAn afirma davant la Co. d'abandonar I'organitzacio internacio. El Rei Joan Carles inaugura a Roma missi6 d'Exteriors del Congres que la nal. (a la seu de la FAO) la Conferencia decisi6 nord-americana de no comprar 21 Josep Luns, ex-secretari general de Mundial de Pesca. El monarca espa- I'.Aviocar*, va ser motivada per raons I'OTAN, destaca que I'aportaci6 mili. nyol critica les egoistes visions d'al- politiques. tar d'Espanya a I'Alianqa Atlantica se- guns Estats quant a I'explotaci6 de re.

16 Conclou el vlatge oficial del doctor ria .extraordinAriament Útil*. Luns ad- cursos maritims i la necessitat de Raúl Alfonsin, president de I'Argenti. met que I'OTAN lamentaria una dec¡. conservar.los. na, a Espanya. si6 contraria del poble espanyol, mal- 28 Moren set mariners espanyols ads.

El Govern autbnom basc demana for. grat reconbixer que la respectarien. crits a un petroler de bandera liberia- malment al Govern central, intervenir L'ambaixador espanyol a Tunisia, An- na, atacat al golf Persic per les tropes (mitjanqant un representant en la co- tonio Fournier Bermejo, manifesta al iraquianes. L'atac 6s considerat com missio negociadora) en el proces d'ad- lider de I'OAP, DjAssir Arafat, que Es- a .molt greu. per fonts diplomtitiques hesi6 a la Comunitat Econbmica Euro- panya d6na suport a la celebracio espanyoles. pea. d'una conferencia internacional sobre Carios Romero, ministre dqAgricultu.

17 En medis propers a I'Alianca Atlan- Orient Prbxim. ra. Pesca i Alimentaci6 defensa a la tica s'especula que Espanya pogubs L'alcalde de Madrid, el socialista En. Conferencia Mundial de Pesca de la gaudir, en un futur prbxim, d'un ({Sta. rique Tierno Galvan manifesta que ttcal FAO que els paisos importadors de tus,> especial que li permeti participar sortir de I'OTAN per patriotisme)). peix haurien de tenir facilitats per po. militarment a I'OTAN sense que aixb 22 La policia francesa detb a Biarritz el der feinejar en aigües del subministra. lrnpllqul una integracio plena. responsable de I'ensinistrament dels dor .

18 El sots-secretari adjunt de Defensa escamots d'ETA, lsidro Maria Garalde. La familia reial espanyola visita el Pa. dels EUA. Ronald Lauder, I el secreta- home de confianqa del lider histbric de pa al vatic&, rl de Defensa espanyol, Eduardo Serra. I9organitzaci6 Txomin lturbe Abasolo. 29 Mauritania accepta establir negocia. lniclen converses sobre compra-venda 23 El govern de Madrid inicia gestions tions amb Espanya per tal de consoli. d'arrnament. Per a Espanya es tracta per tal que pai'sos africans i asiatics dar un nou acord pesquer entre amb. de reduir el deticit de la balanqa de acullin els terroristes bascos refugiats dbs Estats. compres d'armament. No s'arriba a cap a Franqa. El Govern espanyol expulsa tres fun- acord efectiu. 25 El vice-president de Bolivia, Jaime cionaris sovietics adscrits a oficina

Abdallah Al Hussein, f i l l del monar- Paz Zamora, exposa al Rei Joan Car. comercial de I'URSS a Madrid. ca lord8 (Hussein) visita oficialment les, els problemes econbmics que Pa- EI .Grup Contadoran guanya el pre. Espanya. teix Iberoamerica. Bolivia mant6 ac- mi Princep d'Astúries per les iniciati-

19 Reuni6 a Luxemburg dels ministres tualment un deute exterior d'uns 5.000 ves de pau a Centramerica, d'Afers Estrangers de la CEE i Espa, milions de dolars. Franqois Mitterrand visita Madrid per nya* per tal de negociar els documents 26 Mitterrand confirma que I'ingrbs tal d'informar el president del Govern d'adheslo, sobretot, en els capitols de d ' E s ~ a n ~ a es fars al gener de 1986, a espanyol i el Rei dels acords establerts pesca I desarmament industrial, amb la cloenda de la cimera de Fontaine- en la cimera de Fontainebleau i que su- mlnlmes concess~ons comunitaries. bleau. posen el desbloqueig dels problemes respecte les primeres tesis que varen Felipe GonzAlez manifesta davant els interns de la CEE que dificultaven les ser rebutjades pel Govern de Madrid. senadors socialistes que si el resultat negociacions d'adhesio. Mitterrand re- Tanmatelx en medis comunitaris s'es. del referendum sobre I'OTAN 6s con- coneix que les converses hispano- pecula que el Govern espanyol pugul Vari a la posició del Govern, aquest comunitaries poden endarrerir-se apro- utilitzar ei referendum de I'OTAN per haura de modificar la seva posicio o ximadament un mes. presaonar sobre la negociacio amb la plantejar aquesta correccio al Comunitat. Parlament.

Nicaragua demana a Espanya ajut Bayardo Arce, comandant de la Jun- tecnic I economic per endegar el pro. ta Sandinista, negocia una linia de cr8- ces electoral que culminara en les dit flexible per a Nicaragua amb les eleccions del 4 de novembre prbxim. autoritats espanyoles.

El dlrector general de la Unesco. Tres terroristes bascos s6n deportats

/////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////// ' //////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// //,,//////////////////////////////////////////////////////////////// / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// //////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// ................................................................... /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// // / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// ///////////////////////////////////////////////////////////////////. /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////// / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / ///////////////////////////////////////////////////////////////////

J

P m 14 Dossier Cidob no 5 - 1984

I