4OCT

UBR

E 20

14

entrevistes en sintonia CONRAD DURANe s

Entrevista a Lola Salmerón

“Veig el món amb una micade tristesa, tot i que sóc

una persona molt positiva”

C: Vius a Horta de Sant Joan, que era el poble del teu iaio.

L: El meu iaio, el pare de la meua mare, va néixer a Horta de Sant Joan i, de molt jove, va anar cap a Barcelona per circumstàncies difícils. Allà va ser fuster. Suposo que sempre ha quedat esta part de retorn a l’arrel.C: Per quins motius retornes a les Terres de l’Ebre?

L: Vaig deixar moltes coses: una feina que m’emplenava moltíssim, moltes històries... Volia un canvi. M’agrada molt la ciutat i m’agrada molt Barcelona, però tenia la necessitat de natura. També la pots trobar allà, però no de la mateixa manera que aquí, ja que és com una connexió directa que apareix mires on mires. Suposo que vaig escollir Horta de Sant Joan perquè era un lloc conegut i estimat. Per a mi, aquesta part familiar és molt important i, després, tota la calma i tranquil·litat que t’arriba. Aquí vaig trobar aquest moment en què tenia moltes ganes d’escriure tot allò que m’arribava i que sentia.C: Des del teu punt de vista

Lola Salmerón Galí (Barcelona, 1972) és una jove escriptora i activista que es dedica a l’acció social en la qual implica bona part del seu temps amb satisfacció. En els seus llibres, li agrada recordar experiències reals de diferents persones: “Recuerdos de mi abuelo en tiempos de guerra”, “El tren de Zafán”... Amb “La fábula de la montaña mágica”, el seu debut en la literatura per a un públic més juvenil, va comptar amb el finançament de Paco Martín, destinant part del benefici del llibre a Cáritas de Castelldefels.El seu últim llibre publicat es titula “La esperanza tiene un nombre, Ismail”. L’autora torna als seus orígens, on la crítica social i la lluita contra la marginació és un dels trets més característics.

d’escriptora i activista social, com veus el món?

L: Veig el món amb una mica de tristesa, tot i que sóc una persona molt positiva. Aquesta realitat l’estem marcant, l’estem vivint i se’ns escapa de les mans. Des de fa molts anys, intento fer allò que crec, com ara anar contra les injustícies.C: Què et fa mal d’aquesta societat en què vivim i que hem

Estudis d’Antena Caro, programa de ràdio: OmniumEntrevista a Lola Salmerón

creat entre tots plegats?

L: Em fa mal que la gent no sigui conscient i que miri cap a una altra banda perquè, com que cadascú de nosaltres ho estem patint i passant malament, és més fàcil així. Sí que hi ha molta gent implicada, però no és suficient. Hi ha d’haver una voluntat general per poder canviar cosetes i millorar, tant per part dels que estem a baix com dels que estan a dalt.

5 OCT

UBR

E 20

14

“Em fa mal que la gent no sigui conscient i que

miri cap a una altra banda”

“Hi ha d’haver una implicació general per poder canviar cosetes i millorar”

uns recursos amb els quals nosaltres podem subsistir. Vaig intentar fer el llibre d’una manera més màgica i diferent, perquè pogués arribar. Els pols s’estan desglaçant, cada cop hi ha més contaminació i països tercermundistes, la gent està patint gana... Jo no vull tenir res material; vull ser feliç i viure tranquil·la amb dignitat. La gent està intentant deixar els seus països, la seva terra, les seves arrels, la seva família... Nosaltres tenim la culpa difonent totes aquestes imatges en les qual s’està venent Occident, Europa. C: La gent del carrer treballadora està decebuda.

L: Dins d’aquest desencant que s’està vivint en general estem nosaltres, la gent que tenim l’oportunitat de mostrar una cosa diferent. És important que es parli d’aquest desencant perquè, sinó, mai es trobarà la solució. No podem acceptar aquestes coses que estan passant quan la classe obrera està patint tant.C: Quin profit es pot treure llegint aquest llibre?

L: Com que estem vivint moments tan durs i sempre pensem en la nostra pròpia dificultat, veure que hi ha gent que potser està molt pitjor, i pensar què podem fer. Cal tenir molt sentit comú i portar-lo al límit. Hem de tenir intuïció de quin camí hem de prendre, perquè sigui millor per nosaltres i pels altres, si realment volem canvis en aquesta societat.C: Hi ha molts personatges com l’Ismail a les Terres de l’Ebre?

L: Sí. Estan deixant el seu país d’una manera molt dura, arriscant la vida, a més de la dificultats que es troben quan arriben.C: Consideres que aquestes persones poden trobar un futur aquí? L: En aquests moments està molt difícil. Venen enganyats, amb una altra idea, i no troben el seu somni. Segurament que el que estan deixant és molt pitjor del que es troben, però aquí no és el paradís. Quan veig aquesta gent i els miro

C: No consideres que la gent implicada és la que probablement té menys recursos i que s’haurien d’involucrar altres estaments superiors?

L: Sí, hauria de ser així al cent per cent. Per què no ho estan fent? La gent s’està desmotivant a nivell de política i necessitem creure i veure un recolzament que no s’està veient. És la pròpia gent del carrer, que ho està passant malament, la que està donant la seva mà a l’altre.C: Potser el llibre “La esperanza tiene un nombre, Ismail” fa referència a alguna d’aquestes injustícies i històries?

L: Sí. Parlo d’injustícia, de racisme, d’abusos de poder d’aquest sistema judicial tan rígid... Amb la gent que ho està passant malament i que es troba en dificultats, hem d’aportar, i no contrarestar. Aquest llibre reflecteix aquests temes, que vaig viure en primera persona sent educadora social. Em vaig trobar treballant en molts projectes de vida i educatius, en aquest cas, de persones estrangeres que ho estaven passant molt malament. Com que no és just, i a mi se m’escapava de les mans, necessitava fer més. Per això la importància d’aquest llibre. Estic intentant conscienciar, sobretot demanar a la part política, que són els que realment tenen els recursos i les eines. C: Aquesta història a qui va dirigida? L: D’entrada m’agrada que arribi a la gent que ja està conscienciada, perquè ho està entenent i està sensibilitzada. Vull més, i vull que arribi a aquesta gent que no està entenent aquest problema, i a tots aquells que tenen les eines per poder-ho canviar.C: Consideres que la globalització del món ha estat positiva?

L: Els avenços tecnològics estan bé. Crec que quan és per millorar, endavant; però quan estem destruint, ens estem carregant el món. Amb l’altre llibre “La fábula de la montaña mágica” intento dir que el planeta ens està cuidant i oferint

“Suposo que vaig escollir Horta de Sant Joanperquè era un lloc conegut i estimat”

a la cara i als ulls, no penso el que tinc jo i el que no tenen ells. Em surt del cor i, a vegades, només escolto. Nosaltres també ho estem passant malament, però aquesta gent necessita parlar.C: En el teu lloc de treball deus sentir moltes històries, no?

L: Moltes. Tinc la necessitat de poder-ho explicar i expressar, perquè aquesta situació em satura, però continuo amb molta força i ganes, sobretot, per veure el somriure d’una altra persona que ho està passant malament.C: Creus que hi ha alguna vareta màgica que pugui arreglar tots aquests problemes?

L: No hem de deixar de creure. A vegades, imaginant, podem canviar el nostre propi món i aquesta dificultat la podem suavitzar.