CONSTRUCCIÓ - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · el Periòdic d’Andorra. especial...

LA CONSTRUCCIÓ EN DADES 8Pàgines 2 i 3 VICTOR FILLOY 8Pàgines 4 a 6 ANIM, ASSOCIACIÓ D’IMPORTADORS DE MERCADERIES INDUSTRIALS 8Pàgina 8 L’EDIFICI ENERGÈTICAMENT EFICIENT 8Pàgina 10 COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS D’ANDORRA 8Pàgina 11

REGENERA 8Pàgina 12 LA COGENERACIÓ D’ENERGÍA: «UNA CALDERA PER A TOTS» 8Pàgines 15 a 22

el Periòdicd'And

orra

18dl.

ESPECIAL

CONSTRUCCIÓ

KAIQUE ROCHA

especial CONSTRUCCIÓ el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra2

L’evolució de la construcció a Andorra ha sofert diferents èpo-ques amb més o menys creixement. Darrerament però la pèr-dua de metres quadrats construïts ha anat lligada a una impor-tant pèrdua de llocs de treball. Actualment hi ha un 30% menys d’empleats que fa 20 anys. La repercussió ha estat general i si fa 15 anys era més del 12% del PIB, en els darrers anys ha es-tat pròxim al 5%. També destaca que les reformes ja superen a l’obra nova i que els salaris s’han mantingut en la darrera dècada.Una detallada anàlisi efectuada per l’Associació de Contractis-tes d’Obra d’Andorra ens mostra l’evolució del sector en els dar-rers anys.

30 vegades menys d’obra autoritzadaL’obra autoritzada ha passat dels més de 600.000 metres qua-drats al 2004 als menys de 20.000 del 2014. Una reducció que ha fet dividir per 30 el total de metres autoritzats en només una dècada. Si bé la crisi de començaments dels 90 va fer que s’ar-ribés a mínims importants, amb 90.000 m2 autoritzats, a partir del 2005 la caiguda ha estat constant, amb alts i baixos, arribant a l punt mínim actual. (veure gràfic n.1)

La construcció en dades

Recuperació del nombre d’establimentsSi bé, paral·lelament als metres construïts, els establiments dedi-cats a la construcció van tenir un important creixement els anys 2004-2005, la tendència a la baixa a partir d’aquell moment s’ha vist frenada en els darrers anys. De la mateixa manera que el to-tal d’establiments del país, els dos darrers anys han tornat a ser positius. El nombre que es presenta és la creació neta d’esta-bliments, és a dir, la diferència entre els que tanquen i els que s’obren. (veure gràfic n.2)

1.300 treballadors menys que fa 20 anys. 80 milions en acomiada-mentsL’increment d’assalariats en el sector va ser bastant lògic a par-tir de l’any 1998, tenint un progressiu augment fins arribar a prop de 7.000 empleats l’any 2006. A partir d’aquí comencen a des-cendir fins arribar al mínim que es va marcar al 2014. La xifra ac-tual està però un 30% per sota dels treballadors del sector que hi havia al 1993, fa més de 20 anys.Entre el 2006 i el 2015 hi ha hagut un total de 4.053 acomiada-ments. Segons els empresaris el promig per acomiadament ha estat de 20.000€, el que significa que en aquest temps s’han pa-gat uns 80 milions d’euros en acomiadaments. (veure gràfic n.3)

1

2

3

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 3especial CONSTRUCCIÓ

Les reformes superen l’obra novaLa crisi de la construcció i el gran volum d’obra construïda ha fet que en els darrers sis anys les reformes augmentessin. Això ha estat així fins al punt que, ajudat per la baixada d’obra nova, la reforma és avui en dia molt més important, pel que fa a metres quadrats, que les noves construccions. Aquest és un fenomen que obra noves perspectives i potser una nova manera d’enca-rar el sector a partir d’ara. (veure gràfic n.4)

4

5

6

Caiguda respecte al PIBSi el sector de la construcció havia tingut un pes de fins al 13% del PIB l’any 2006, actualment ha caigut fins al 5’8%. Hem de te-nir en compte, però, que des del 2007 el PIB a Andorra també ha baixat considerablement, per tant el descens del negoci en ter-mes absoluts és més important que el que reflecteix aquest indi-cador. (veure gràfic n.5)

Els salaris es mantenenEn els darrers anys el salari mig en el sector de la construcció s’ha mantingut. Tot i un lleuger augment que va arribar a superar els 2.000€ al 2009, actualment el sector té un salari mig pràctica-ment igual que fa 10 anys (veure gràfic n.6)

Font: ACODA


Quina és la missió d’ACODAL’Associació, té un caràcter representatiu, amb lliure adhesió, democràtica, no lucrativa, reivindicativa i apolítica. L’objecte de l’associació és la representació, defensa i gestió dels drets i in-teressos legítims dels seus associats, per tal que el sector de la construcció pugui desenvolupar les seves tasques empresari-als sota les millors condicions en benefici dels empresaris, de la part assalariada i del país en general.La definició de les tasques a realitzar es concreta com a mínim anualment a l’Assemblea General, on els associats voten sobre la conveniència de les futures necessitats i problemàtiques que haurem de tenir cura durant els propers mesos.

Quantes empreses i treballadors representa?Actualment som en la nostra associació 36 empreses construc-tores amb 805 treballadors.És un sector prou important per a l’economia del país.

Se us té suficientment en compte?La construcció compleix un rol indispensable en el desenvolupa-ment del país, tant cultural com econòmic ja que, mitjançant la construcció i la legislació vigent, es satisfan les necessitats d’in-fraestructures del país. En aquest sentit crec que és d’interès de tothom el poder tenir al nostre país empreses capacitades tècnica i humanament per desenvolupar aquesta activitat amb criteris de màxima eficiència

Quina és la situació actual de la construcció a Andorra?Des d’ACODA, creiem que el sector de la construcció, des-prés de la greu davallada d’aquests anys, es troba actualment en una tendència negativa novament. Estem copsant símpto-mes evidents de dificultats si no s’actua amb contundència des dels estaments públics. Hi ha solucions i accions a tirar enda-vant de forma decidida des de totes les administracions que po-drien ajudar a frenar la davallada, continuar generant economia productiva interna.

S’està incrementant la reforma?La rehabilitació d’edificis està creixent molt lentament. El futur energètic del país, passa també per rehabilitar els nostre edifi-cis per tal de reduir-ne el consum, i ser així mes independents del països veïns.

El sector de la construcció es troba actualment en una tendència negativa novament

ACODA agrupa un important nombre d’empreses de construcció del país i és un dels interlocutors més interessants per avaluar la situació actual i les perspectives de futur del sector. Victor Filloy és el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra des l’any 2011

Victor Filloy:«S’ha d’actuar amb més contundència des dels estaments públics»

EMILIO PRENAS


El Pla Renova, sense dubte està ajudant molt a incentivar aques-ta activitat. Crec que la versió d’aquest 2016 és molt atractiva, ja que simplifica de forma dràstica la complexitat administrativa d’accés al Pla, i a més se centra més en fomentar rehabilitacions integrals, que és el que justament cal. Sense dubte és una bona eina impulsada pel Ministeri de Mediambient i l’Oficina de l’Ener-gia, que ens permetrà aquest any créixer en aquesta matèria.

S’inverteix bé a Andorra en obra pública?L’obra publica ve marcada per les necessitats dels Comuns i Go-vern per ordenar els nostre territori. Creiem que justament amb la política d’obra pública hi ha una gran eina per activar part del nostre ampli sector. És indispensable que es marqui una política nacional d’inversi-ons públiques en rehabilitació d’edificis públics, escoles, centres esportius, edificis administratius, etc.... aquest tipus de cons-trucció activa de forma directa a milers d’industrials del sector pel que activa l’economia interna de forma directa. Cal trobar un equilibri en la inversió d’obra pública en infraestructures i en edi-ficació.

Hi ha solució o alguna proposta per revifar la inversió en construcció?No es tracta de construir per construir, sinó de donar resposta a les necessitats del país, dels ciutadans, i dels milions de turis-tes que ens visiten. No hi ha cap dubte que disposar d’una bo-na xarxa viària és vital pel nostre dia a dia i per l’economia del pa-ís. També ho son tenir edificacions energèticament sostenibles i confortables per als seus usuaris.Sense dubte hi ha actors importantíssims que contribueixen al creixement, com són les parapúbliques, comuns i Govern. Però no voldria oblidar un actor que podria tornar a invertir en el país com és la CASS. Penso que dins de la seva política d’inversions en fons, podria considerar la possibilitat d’invertir en certs àmbits econòmics del país, del que podria treure un retorn. Sense dub-te per la societat andorrana, una de les millors inversions que ha fet la CASS, i una de les que probablement està treient un bon rendiment va ser la construcció de l’edifici de Prada Casadet.

Actualment som en la nostra associació 36 empreses constructores amb 805 treballadors

És indispensable que es marqui una política nacional d’inversions públiques en rehabilitació d’edificis públics

EMILIO PRENAS


ANIM és l’associació Nacional de Negociants, Importadors i exportadors de Mercaderies Industrials i que des de fa més de 25 anys treballa per a la de-fensa dels interessos del sec-tor.

Concretament, l’associació té com a objecte la unió dels seus membres i la creació d’un cli-ma que afavoreixi la discussió i defensa dels afers relacionats amb la negociació, importa-ció, exportació i distribució de mercaderies industrials ai-xí com les relacions amb altres associacions que tinguin inte-ressos similars.A més l’ANIM també té un re-presentant dins de la Confe-deració Empresarial d’Andor-ra (CEA)

En total formen part de l’ANIM una quinzena de magatzems i els seus representants es re-

uneixen cada dos mesos per tractar els assumptes que els afecten.

Els associats són tant magat-zems de productes de cons-trucció com de fusteria, elec-tricitat, lampisteria o ferreteria i altres temes relacionats amb la construcció.

En les seves reunions acostu-men a tractar temes d’actua-litat que els afecta a cadsas-cun d’ells. així per exemple en les darreres ocasions s’han fet xerrades informatives so-bre l’impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) els diferents Convenis de no Do-ble Imposició (CDI), problemes amb els impagaments o la vo-luntat d’escurçar els terminis de cobraments tant de l’admi-nistració com dels particulars.

Tot just fa un any l’associació

va ser pol d’atenció per la quei-xa efectuada davant del Go-vern per la instal·lació al país d’uns grans magatzems de la construcció, ja que els empre-saris veien impossible compe-tir amb un grup que l’any 2014 havia facturat uns 400 milions d’euros, el mateix que el pres-supost de tot Andorra. Entre altres arguments s’esgrimia que els industrials de l’asso-ciació treballen exclusivament pel país i que l’entrada d’un competidor d’aquest tipus no aportaria cap valor afegit. Ai-xí mateix van demanar que es denegués la concessió ba-sant-se en la Llei d’inversió es-trangera, on hi ha una clàusula que indica que es pot denegar si es pot perjudicar “l’ordre pú-blic, econòmic i l’interès gene-ral”. Malgrat tot, el Govern no va fer cas de les peticions dels empresaris i els magatzems es van instal·lar al país.

ANIM, associació d’importadors de mercaderies industrials


L’edifici energèticament eficientUn edifici energèticament efici-ent és aquell que minimitza l’ús de les energies convencionals (en particular l’energia no re-novable), a fi d’estalviar i fer un ús racional de la mateixa. L’efi-ciència energètica o rendiment energètic sorgeix del quocient entre l’energia útil o utilitzada per un sistema i l’energia total consumida. Cal establir un criteri per defi-nir l’energia total. En la mesu-ra que el consum d’energia per unitat de producte produït o de servei prestat sigui cada vega-da menor, augmenta l’eficièn-cia energètica. Tant la tecnolo-gia disponible, com els hàbits responsables, fan possible un menor consum d’energia, mi-llorant la competitivitat de les empreses i la qualitat de vida.Estratègies per aconseguir efi-ciència energètica:

Això s’aconsegueix mitjançant una sèrie d’estratègies:

• Aïllament tèrmic en l’envolupant (murs, sostres i finestres)• Reducció de les pèrdues de calor per infiltració a l’hivern• Adequada orientació de l’edifici• Permetre l’entrada del sol a l’hivern• Evitar ombres llançades per altres edificis• Evitar l’ingrés del sol a l’estiu• Dissenyar proteccions solars (fixes, mòbils, naturals)• Utilitzar sistemes de calefacció i aire condicionat eficients (etiquetatge energètic)• Estalvi energètic en aigua calenta sanitària.• En terrats com a regla duplicar el gruix de l’aïllament tèrmic i buscar incor-porar elements que donin ombra.• Utilitzar il·luminació eficient mitjançant l’ús de llums de baix consum.• Modernització de les instal·lacions energètiques de l’edifici i millora de la qualificació energètica del mateix.

Normes i codis d’eficiència ener-gètica En els anys ‘70 quan va ocór-rer la primera gran crisi del pe-troli la majoria dels països de-senvolupats van establir un control de l’eficiència energè-tica, en particular Suècia, Ale-

manya, Anglaterra i França. Aquests a més van implemen-tar polítiques actives per a l’es-talvi d’energia en edificis.Altres països amb clima més moderat i no tan energo-de-pendents com Espanya i Itàlia van establir normes de qualitat

tèrmica amb estàndards bas-tant més baixos.Entre els països de Llatinoa-mèrica l’Argentina va crear les primeres normes a principis dels anys 2000 i amb bastan-ta posterioritat van seguir Xile, Mèxic i Brasil.


Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra

El Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra, creat per la Llei 26/2012, del 18 d’octubre, és una corporació autònoma amb personalitat jurídica pròpia de dret públic i amb plena capaci·tat pel compliment de les seves finalitats i l’exercici de les se·ves funcions, que són la representació exclusiva de la profes·sió d’enginyer, l’ordenació de l’exercici professional, la defen·sa dels interessos professionals i el foment de la solidaritat professional.La seva existència és reconeguda per la Constitució Andorra·na. El Col·legi professional agrupa a tots els professionals su·periors de l’enginyeria, integrats per les diferents especialitats de l’enginyeria, tant per a defendre els legítims interessos pro·fessionals dels col·legiats, com per a ordenar la seva activitat professional en la societat andorrana.L’objectiu del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra és pro·moure el perfeccionament professional, científic i tecnològic dels seus membres; prestar serveis a la comunitat; vetllar pel desenvolupament i la racionalització de l’enginyeria, del pres·tigi i prerrogatives de la professió d’enginyer, a l’hora de con·tribuir en el desenvolupament econòmic i social d’Andorra.

Finalitats del Col·legiLes finalitats que té el Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra és regular i ordenar l’exercici de l’activitat professional relacio·nada amb l’enginyeria, així com la salvaguarda i l’observança dels seus principis ètics, deontològics i jurídics.També té com a finalitat vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat i especialment per garantir el compliment de la bo·na pràctica i de les obligacions deontològiques de la profes·sió. Igualment, té com a finalitat la representació exclusiva de la professió i la defensa dels interessos professionals dels col·legiats.

Qui es pot col·legiar?Per a ser admès com a membre del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra és necessari complir els requisits següents:Estar en possessió d’un títol d’enginyer, lliurat o reconegut pel Govern d’Andorra, que sigui adequat, d’acord amb la Llei, per a l’exercici de la professió d’enginyer.Tenir la nacionalitat andorrana, o acreditar la residència efecti·va i permanent al Principat. En aquest últim cas, la incorpora·ció al Col·legi estarà subjecta al tracte de reciprocitat que per·

meti l’exercici efectiu de la professió titulada als nacionals an·dorrans en l’estat d’origen del sol·licitant.Disposar de la corresponent autorització habilitant emesa pel Govern.

Règims de col·legiació?El Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra incorpora dos règims de col·legiació: el d’exercent i el de no exercent. Tots els col·legiats són membres de ple dret del Col·legi, sense perjudici dels diferents drets i obligacions que es derivin de cadascun dels règims de col·legiació.És requisit indispensable per a l’exercici de la professió d’en·ginyer la incorporació al Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andor·ra com a membre exercent. No obstant això, el requisit de col·legiació és opcional quan es tracta de personal de l’Adminis·tració pública andorrana, llevat que la legislació ho disposi d’una altra manera.El règim de no exercent està previst per a aquelles persones que, complint els requisits de col·legiació previstos als Esta·tuts del Col·legi, no desitgin exercir la professió d’enginyer.

Procediment estatutari de col·legiacióPer tal d’obtenir la incorporació al Col·legi, la persona interes·sada ha d’adreçar una sol·licitud al Col·legi, acompanyada del seu corresponent Pla d’estudis, així com dels documents que acrediten que:Es troba en possessió d’un títol d’enginyer, lliurat o reconegut pel Govern d’Andorra, que sigui adequat, d’acord amb la Llei, per a l’exercici de la professió d’enginyer.Té la nacionalitat andorrana, o que és resident, de manera efectiva i permanent, al Principat d’Andorra. En aquest últim cas, la incorporació al Col·legi estarà subjecta al tracte de reci·procitat que permeti l’exercici efectiu de la professió liberal als nacionals andorrans en l’estat d’origen del sol·licitant.La Junta de Govern examina la sol·licitud, verifica els docu·ments aportats i, si els considera conformes, emet un informe favorable i el lliura a la persona interessada perquè l’acompa·nyi a la sol·licitud que ha d’adreçar al Govern per a obtenir l’au·torització d’exercici de la professió.Una vegada obtinguda l’autorització d’exercici per part de Go·vern, la persona interessada la tramet al Col·legi, el qual haurà d’acordar a la persona interessada l’alta definitiva com a mem·bre, i l’haurà d’inscriure en el Registre de membres del Col·legi.


El projecte Andorra Regenera, impulsat per patronals, el sector de la construcció i també particulars, segueix avançant en el seu objectiu d’instaurar un nou model urbanístic al país per rehabili-tar l’hàbitat urbà i fer-lo més atractiu. L’objectiu de l’associació és establir un model de certificació amb indicadors que valori diferents aspectes de sostenibilitat, urbanisme, eficiència i riscos laborals, entre d’altres.L’associació la constitueixen el Col·legi d’Arquitectes, el d’Engi-nyers, la Condeferació Empresarial de Treballadors (CEA), l’As-sociació de Contractistes d’Obres (Acoda), la Universitat d’An-dorra i també persones implicades a nivell individual, com l’em-presària Maria Reig i també persones vinculades al sector de la construcció.La participació de la Universitat d’Andorra en aquesta associa-ció respon a la voluntat que en un futur, quan el projecte ja estigui assentat, s’ofereixin formacions per potenciar i millorar els pro-jectes de rehabilitació.Els impulsors han encarregat un estudi per determinar els im-pactes i costos econòmics que la iniciativa representarà per a l’economia andorrana. És a dir, quins beneficis pot aportar l’apli-cació de l’Andorra Regenera

Implicació de les administracionsEls impulsors del projecte Andorra Regenera han buscat la «im-plicació» i la «complicitat» de les administracions. En el seu dia els cònsols es van mostrar «molt il·lusionats» amb el projecte. En aquest sentit es va demanar als comuns que proposessin un edifici o espai «que estigui poc habilitat urbanísticament» i al qual es puguin aportar solucions amb aquesta certificació. Els co-muns serien, segons els impulsors, dinamitzadors i exemple de la iniciativa i podrien donar suport per «crear indicadors de qua-

litat» i buscar un model de finançament.Els impulsors volen que els comuns siguin «dinamitzadors del projecte» i que «donin exemple». Encara que afirmen que les actuacions s’acaben finançant amb l’estalvi que generen, es-tan parlant amb els bancs per obtenir fons per poder fer ja algu-nes accions. Per als comuns es tracta d’un projecte que valora l’interès par-roquial de manteniment de carrers i edificis. Es vol identificar per arreglar carrers i edificis perquè si això es porta a la pràctica tota Andorra hi surt guanyant, urbanísticament i amb llocs de treball, tot i que topa amb algunes barreres com el conflicte pels entorns de protecció, han admès.Des d’Andorra Regenera es va demanar als comuns que ajudin a crear els indicadors de qualitat que han de definir la certificació i a establir el model de finançament.

Un projecte exportableAndorra Regenera és un model de gestió enfocat a la transfor-mació del país. A més, serveix per fer actuacions dins d’Andor-ra però també es pot exportar com a model. El projecte funciona amb indicadors de diferents camps: l’efici-ència, la sostenibilitat, la integració amb l’entorn, l’impacte soci-al, etc. El model es construeix a partir de puntuacions en les di-ferents àrees que, sumades, han d’arribar a un mínim per obte-nir la certificació del projecte.La diferència d’altres models és que es té en compte tot alhora i que es pot aplicar a qualsevol lloc del món, adaptant els indica-dors. A més, exportar la idea des d’Andorra permetrà donar visi-bilitat al país i que sigui més forta la imatge de Regenera.

Cobertes amb zones verdes Alguna de les aplicacions que pot tenir el Regenera en urbanisme i eficiència energètica és la millora de la connectivitat dels aparca-ments, de les cobertes o de les plantes baixes dels edificis. Pel que fa a les cobertes dels edificis, que actualment no tenen un ús si són de pissarra, els impulsors del projecte asseguren que si fossin pla-nes i s’hi posessin zones verdes podrien donar una millor climato-logia i aprofitar més l’espai, a més d’embellir-les.

Andorra Regenera és un model de gestió enfocat a la transformació del país.

REGENERA


Origina, eficiència energèticaOrigina ofereix serveis en tota la cadena per arribar a imple-mentar un projecte de produc-ció energètica o reducció de la demanda, des del projecte i simulació dinàmica, passant per la instal·lació, fins a la ges-tió i manteniment posteriors. Una de les nostres especiali-tats és el disseny d’edificis de baixa demanda energè-tica com a col·laboradors de l’arquitectura del ma-teix. Això s’assoleix mitjan-çant diferents estratègies com l’aïllament tèrmic, l’adequada orientació de l’edifici, perme-tre l’entrada del sol a l’hivern i evitar-la a l’estiu, evitar/gene-rar ombres, instal·lació de ca-lefacció i aire condicionat efi-cient, estalvi en l’aigua sanità-ria, utilització de llums de baix consum i modernització de les instal·lacions energètiques, entre molts altres temes dels que us podem assessorar.

Origina també està especia-litzada en energies renova-bles com la solar, la biomas-sa o la geotèrmica. L’energia renovable és la que s’obté de

BURAK KEBAPCI

fonts naturals virtualment in-esgotables, ja sigui per la im-mensa quantitat d’energia que contenen, o perquè són capa-ços de regenerar-se per mit-jans naturals.

Entre les energies renovables destaca l’energia solar, que és una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d’energia a la Terra. Cada any la radiació solar aporta a la Ter-ra l’energia equivalent a diver-sos milers de vegades la quan-titat d’energia que consumeix la humanitat. Recollint de for-ma adequada la radiació solar, aquesta pot transformar-se en altres formes d’energia com a energia tèrmica o energia elèc-trica utilitzant panells solars.L’energia geotèrmica és la que pot ser obtinguda per l’ho-me mitjançant l’aprofitament de la calor de l’interior de la Ter-ra. Part de la calor interna de la Terra (5.000 ° C) arriba a l’es-corça terrestre. En algunes zo-nes del planeta, prop de la su-perfície, les aigües subterràni-es poden assolir temperatures d’ebullició, i, per tant, servir per

accionar turbines elèctriques o per escalfar

La biomassa és la matè-ria orgànica d’origen vegetal o animal, que pot ser utilitza-da com a font d’energia, ja si-gui com a combustible o per altres processos. La biomas-

sa utilitzada com a font d’ener-gia pot incloure material vege-tal d’origen agrícola, provinent de conreus destinats especí-ficament a aquesta finalitat o de subproductes o restes d’al-tres cultius, biomassa d’origen forestal (llenya sobretot), i pro-ductes o subproductes d’ori-

gen animal, com els fems. L’energia de la biomassa sol utilitzar-se per al seu aprofita-ment com a energia tèrmica o, indirectament, per a la genera-ció d’energia elèctrica.

Així mateix, Origina, també us pot assessorar en el tracta-ment de residus orgànics. L’ús correcte dels excrements produiria electricitat a 138 mi-lions de llars. El biogàs que es pot generar a partir dels ex-crements humans -tractats en condicions controlades i se-gures- té el potencial de gene-rar l’electricitat necessària per proveir les necessitats bàsi-ques de 138 milions de llars -la població d’Indonèsia, Brasil i Etiòpia combinats-, segons un estudi publicat per l’Institut de l’Aigua, el Medi ambient i la Sa-lut de la Universitat de Nacions Unides (UNU-INWEH), una institució vinculada a l’ONU amb seu en Hamilton (Cana-dà). A Origina ens hem espe-cialitzat en la generació de bi-ogàs a partir de residus d’ori-gen animal i fracció orgànica dels residus domiciliaris.


c/ Maria Pla núm. 33, Escala C, 3er 2aAndorra la Vella AD500

Tel. 00 376 800 250 - Fax 00 376 863 923

e-mail [email protected]: www.euroconsult.ad

Euroconsult és una societat andorrana

creada l’any 1990 amb la clara vocació

d’especialitzar-se en la realització de

qualsevol tipus d’estudi relacionat amb

els camps de la geologia i geotècnia, els

riscos naturals, la realització de projectes

i direccions d’obra d’obra civil, estudis

hidràulics, i de medi ambient, etc.

Gràcies a l’equip pluridisciplinari que

forma part d’EUROCONSULT es

treballa en altres camps, però sempre amb

el principi bàsic de la millora continua

de la seva competència tècnica, amb

imparcialitat i dades tècniques amb les

quals emet els seus informes i realitza

els diferents projectes, amb la finalitat

de seguir comptant amb la confiança

dipositada pels seus Clients. Els treballs

que s’han dut a terme al llarg dels darrers

anys proporcionen a EUROCONSULT una

dilatada experiència consolidada.

GEOLOGIA, GEOTÈCNIA I ENGINYERIA DEL SUBSÒL

REALITZACIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRA CIVIL

ESTUDIS GEOLÒGICS I GEOTÈCNICS

ESTUDIS DE RISCOS GEOLÒGICS

ESTUDIS HIDRÀULICS

AUSCULTACIONS I MONITORITZACIÓ DEL TERRENY

CARTOGRAFIA I SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA

ESTUDIS MEDIAMBIENTALS I AVALUACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL

ELABORACIÓ I ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN PLANS D’EMERGÈNCIA DE PROTECCIÓ CIVIL


La cogeneració d’energia:

“Una caldera per a tots”

L’any 2012 el Govern d’Andorra i el Fòrum Energia i Futur (participat per FEDA), van publicar el Llibre Blanc de l’Energia (LBEA), amb l’objectiu de fixar les bases del nou model energètic amb l’horitzó de l’any 2050. Els principals objectius que persegueix el LBEA són: diversificar les fonts d’energia, millorar l’eficiència energètica i incrementar la producció elèctrica nacional. Per aconseguir aquests objectius es va proposar un nou model de mix energètic, en els que destaquen com a actors principals els projectes de cogeneració i les xarxes de distribució de calor urbanes.

Sota aquestes premisses, FEDA està portant a terme la construcció de la primera ex-periència d’aquest tipus a An-dorra. Es tracta de la planta de cogeneració i la xarxa de calor de Soldeu.

Un dels màxims responsa-bles de la iniciativa és el Di-rector d’Operacions de FE-DA, Vicenç Jorge. Quins són els objectius del pro-jecte de cogeneració?Aquest projecte pretén, per una banda, produir electrici-tat mitjançant motors alterna-tius alimentats amb gas natu-ral, nou combustible que s’in-

EMILIO PRENAS


troduirà a Andorra, en el marc de diversificar les fonts d’ener-gia. I, per l’altra banda, es trac-ta d’aprofitar la calor residu-al obtinguda en el procés per produir aigua calenta. La calor obtinguda pel procés anterior serà distribuïda als potencials consumidors a través d’una xarxa de calor urbana tancada que escalfarà la xarxa pròpia de calefacció de cada client.Per tant, mitjançant la cogene-ració s’aconsegueix un doble objectiu: la producció d’elec-tricitat, de la que Andorra n’és deficitària, i la producció de ca-lor que serà distribuïda a través

d’una xarxa urbana. Tot plegat implica un aprofitament del gas natural, que és l’energia primària emprada, molt elevat, tal i com s’estableix en el Llibre Blanc de l’Energia.

On es desenvolupa?La primera experiència se situa a Soldeu perquè hi ha un gran nombre d’establiments con-centrats que tenen necessi-tats tèrmiques importants (ca-lefacció, piscines, spa...) i un gran nombre de dies a l’any. Es tracta, simplificadament, de disposar d’una font de ca-lor centralitzada per a tots els consumidors. El que popular-ment en podríem dir “Una cal-dera per a tots”.

Com funciona?La central de cogeneració de Soldeu ens permet per una banda produir electricitat i per l’altra, com que el procés per produir-la no és totalment efici-ent, aprofitar la calor que el pro-cés produeix. És a dir: cremes un combustible, en cremar-lo fas girar un alternador, aquest alternador produeix electrici-tat, però gran part de l’energia primària utilitzada l’estàs per-dent en forma de calor. El prin-cipi de cogeneració proposa que en lloc de perdre aques-ta font de calor, s’agafa, s’in-

es tracta d’aprofitar la calor residual obtinguda en el procés per produir aigua calenta

FEDA

FEDA


C onstruccions Ramilo és una em·presa d’importació, venda i col·locació de pedra natural amb més

de 35 anys d’experiència al Principat d’An·dorra.

A les nostres instal·lacions podreu trobar una amplíssima gamma de pedra natural, amb una exposició de més de quaranta mostres a mida real i amb màxima qualitat de servei.

La paraula pedra s’utilitza per fer refe·rència a qualsevol material d’origen natural caracteritzat per una elevada consistència. Com a matèria primera la pedra s’extrau ge·neralment de pedreres, explotacions mineres a cel obert. la picapedreria és un dels oficis de més antiga tradició.

La pedra natural té un una durabilitat d’uns 200 anys sense cap manteniment. Com més temps passa i més li toca el sol i l’aigua, la pedra guanya en color i lluentor.

Per col·locar la pedra natural el més im·portant és arreglar·la adequadament, i per ai·xò s’ha de saber «la llei» que té cada pedra. A l’hora de col·locar·la tenim diferents opci·ons i en aquest sentit, ens adaptem als gustos de cada client.

Ara a més presentem per a Andorra STONEPANEL, un sistema únic per al reves·timent de tot tipus de parets amb maçoneria de pedra natural.

STONEPANEL és un sistema de panells compost per peces de pedra natural muntades sobre una base de ciment i reforçades amb una

malla de fibra de vidre. La seva base, de tot just 3 cm de gruix, permet muntar lloses, tacs rústics o envellits de pedra natural com cap al·tre sistema pot fer, evitant a més, el risc de pos·sibles despreniments.

STONEPANEL és l’únic panell premon·tat de pedra natural del mercat que ha pogut

superar els test europeus més exigents i que compta amb certificats a Espanya, Regne Unit (BBA), França (CSTB), Noruega (SINTEF), Alemanya (DIBT) i Romania (INCERC).

STONEPANEL és, sens dubte, la solu·ció constructiva més segura i eficaç per al re·vestiment de façanes i tot tipus de paraments amb panells de pedra natural.Els seus avantat·ges són: 10 vegades més ràpid que la maçone·ria tradicional.· Instal·lació sense mà d’obra ni maquinà·ria especialitzada, base de ciment homogè·nia i rugosa que garanteix l’adhesió i permet el tall sense despreniment, forma de zeta que evita la visió de juntes.· Malbaratament de material en obra pràcti·cament nul, major vida útil que altres revesti·ments.· Es pot prescriure per a qualsevol ubicació i fabricar·se en altres mesures, disposa de peces de cantonada de diverses mides, cobremurs, cantonades massisses i altres complements.· Comportament físic i mecànic excepcio·nal, instal·lació en altura mitjançant STONE·PANEL SKY, amb sistema d’ancoratge me·cànic d’acer inoxidable.

Construcions Ramilo amb el seu esperit d’innovació i millora ens proposa les tendències més ‘cool’ per a jardins, dissenys d’interiors i exteriors

Detalls de passarel·les, monòlits, parets de pedra

decorativa i disseny de jardins originals

c/Les Escoles, 35 - Edifici Xalet Pobladó (SANTA COLOMA)Tel. mòbil.: +376 322 343 - +376 358 707 - Tel. fixe: +376 723 937 Exposició carrer Pobladó, 2www.construccionsramilo.com

Construccions Ramilo presenta com a novetat per a Andorra STONEPANEL

Detalls de murs construits amb pedra natural, amb un

resultat sorprenent


trodueix en una xarxa de calor i es distribueix en forma d’ai-gua calenta als clients. Simpli-ficadament, la xarxa de calor, actua com a element que re-frigera el motor, augmentant molt, d’aquesta forma, l’efici-ència global del sistema.

Feu arribar l’aigua calenta a tots els radiadors de les cases?El que distribuïm no és l’ai-gua calenta, aquesta fa d’ele-ment transmissor de la calor i l’aigua calenta, mitjançant un sistema de bescanviador, escalfa l’aigua dels clients fi-nals. És a dir, els clients no te-nen caldera i escalfen l’aigua amb aquest sistema centralit-zat per a les seves necessitats tèrmiques.

Quin ha estat el procés del projecte?Aquest projecte fa tres anys que es va començar, i cons-tava de diferents fases. La pri-mera va ser la part de l’obra

civil que va ser l’excavació i consolidació del terreny i pos-teriorment la construcció de la caixa on s’havien d’ubicar les instal·lacions. Després es va equipar amb les calderes, el motor per a generar l’electri-citat i els dipòsits de gas natu-ral liquat. Paral·lelament s’ha anat construint la xarxa de distribució de calor al llarg del poble de Soldeu.

Hi han intervingut empre-ses del país per fer-ho?Han participat en totes les fa-ses de l’obra empreses cons-tructores i d’enginyeria andor-ranes. Han col·laborat amb empreses especialitzades es-panyoles i franceses que han donat valor afegit a les empre-ses nacionals per fer front als propers projectes similars que es portin a terme a Andorra.Aquest projecte, malgrat ser pioner i que a Andorra no n’hi hagi cap més, des del primer moment sempre hi han inter-vingut empreses andorranes

ja sigui en exclusivitat o, pos-teriorment associades amb empreses de fora en la fase més especialitzada i específi-ca, per subministrar i instal·lar els equipaments tècnics, hi-dràulics i de generació de ca-lor i electricitat.

Això és obrir un nou camp per a les empreses del pa-ís...Creiem que aquesta prime-ra experiència ha dinamitzat d’alguna forma la construcció però a més ha aportat nous coneixements a andorra. Un projecte d’una xarxa de ca-lor com aquesta és la prime-ra que es fa malgrat hi ha peti-tes experiències similars com l’aigua termal d’Escaldes. Ai-xò ha permès a les empreses constructores i d’enginyeria d’Andorra tenir nous coneixe-ments i obrir-se a nous mer-cats.

Quin pressupost té?A nivell global té un pressu-

EMILIO PRENAS


Nova Constructora és el pro-veïdor de personal subcon-tractat per a les empreses de més prestigi i reconeixe-ment del Principat. En els darrers anys, les grans em-preses de construcció del país han dipositat la seva confiança en Nova Cons-tructora per la seva capa-citat de proveir-les de per-sonal altament qualificat i especialitzat amb un alt nivell de formació en ca-dascuna de les especialitats que es puguin necessitar.

Nova Constructora disposa de personal específic per a treballs de paleta, encofra-

dor, ferrer, pedrer, gruistes amb carnet, caps d'equip... per a satisfer les necessi-tats professionals de qual-sevol iniciativa per com-plexa que sigui.

La direcció de Nova Cons-tructora està compro-mesa amb un alt nivell d'exigència per a lliurar els acabats de manera impe-cable. L'objectiu principal de l'empresa és evolucio-nar contínuament de ma-nera que el contractista dipositi en ells la total con-fiança pels treballs ben fets i executats de manera im-pecable i seriosa.

Nova Constructora és una empresa especialitzada en la subcontractació de personal per al sector de la construc-ció que col·labora amb totes les grans empreses del país.

Nova ConstructoraEspecialistes en subcontractació de personal

Av. Joan Martí, 73 - Local 2. AD200 EncampTel.: (+376) 815 971 Mòb.: (+376) 333 954 E-mail: [email protected]

Nova Constructora ha col·laborat amb els següents

projectes

Residència Geriàtrica (Escaldes-Engordany)

Estadi Nacional (Andorra La Vella)

Escola Germans Riba (Ordino) El Trillà IV (Andorra la Vella)


post d’uns 12 milions d’eu-ros repartits en tres anys. Això és també una prova pilot per a altres experiències que es fa-ran en el futur. De tota mane-ra es preveu que en uns 20 o 30 anys, que seria la vida útil del projecte, s’amortitzi amb la facturació als clients finals de

l’electricitat i l’aigua calenta. És una inversió per recuperar en la facturació de la calor que se-rà un nou servei que oferirà FE-

DA a partir d’ara.En aquest sentit la llei recent-ment aprovada de FEDA per-met a l’empresa realitzar aquests nous serveis.

Quan entrarà en funciona-ment?El projecte de Soldeu es po-sarà en servei a l’hivern 2016-2017. Actualment està en fa-se de finalització dels treballs i proves i també en comercialit-zació del producte.

Quins són els nous projec-tes als que fèieu referèn-cia?Paral·lelament FEDA està por-

tant a terme els estudis d’en-ginyeria per construir un pro-jecte similar a Andorra la Ve-lla, concretament al centre de tractament de residus d’An-dorra (Ctrasa) on s’hi ubicarà la central.Aquest projecte pretén op-timitzar el rendiment ener-gètic de la incineració de re-sidus d’Andorra. S’utilitzarà l’energia que encara no s’es-tà aprofitant a Ctrasa per ge-nerar electricitat, per introdu-ir-la en forma de calor, en una nova xarxa de calefacció ur-bana per abastir als consumi-dors propers de la zona cen-tre d’Andorra la Vella. De nou,

Han participat en totes les fases de l’obra empreses constructores i d’enginyeria andorranes

FEDA FEDA


l’augment de l’eficiència se-rà un dels grans arguments del projecte. En aquest cas, el combustible primari principal per generar l’electricitat i la ca-lor seran els residus sòlids ur-bans incinerats, però també s’utilitzarà gas natural per les calderes que serviran per co-brir les puntes de demanda de calor de la xarxa així com per cobrir els períodes de mante-niment de CTRASA.

Al marge d’aquest projec-te, quines altres inversions es preveuen properament?Nosaltres hem de continu-ar garantint que la importa-ció d’electricitat sigui efectiva i que la distribució funcioni cor-rectament. Aproximadament un 80% de l’electricitat que es consumeix a Andorra ve de fo-ra. Hem de continuar invertint en les línies d’alta tensió que arriben a Andorra, i en les sub-estacions de transformació.A mig termini, en els propers 5 anys aproximadament hem de projectar i començar a construir dues noves subesta-cions. Una estaria a la fronte-ra amb Espanya i que ens per-metrà connectar-nos al sud de

s’està fent l’estudi per construir un projecte similar al centre de tractament de residus

la mateixa manera que ho hem fet amb França des del de-sembre passat, a molt alta ten-sió, a 225.000 V. Això ens per-metrà connectar-nos amb una major capacitat d’importació també amb Espanya. Mitjan-çant aquest tipus Andorra tre-balla en el 4rt eix, previst pel llibre blanc de l’energia, aug-mentar la capacitat d’importa-ció d’energia elèctrica.

EMILIO PRENAS

CONSTRUCCIÓ - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · el Periòdic d’Andorra. especial...

Documents

Transcript of CONSTRUCCIÓ - El Periòdic d'Andorra · 2016. 6. 2. · el Periòdic d’Andorra. especial...