CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL - blocs.xtec.cat · la uniÓ liberal 1856-1868. 1.1dues opcions...
Transcript of CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL - blocs.xtec.cat · la uniÓ liberal 1856-1868. 1.1dues opcions...
REGNAT ISABEL II
REGÈNCIA
Mª CRISTINA
1833-
ESPARTERO
MAJORIA D’ EDAT
DÈCADA MODERADA
1843-54
BIENNI PROGRESSISTA
1854-1856
LA UNIÓ LIBERAL
1856-1868
1.1DUES OPCIONS ENFRONTADES
ISABELINS
IDEOLÒGIA
ABSOLUTISME MODERAT
LIBERALISME MODERAT
SUPORTS
ALTA NOBLESA
FUNCIONARIS
JERARQUIA ECLESIÀSTICA
LIBERALS
CARLINS
IDEOLOGIA TRADICIONALISTA I ANTILIBERAL
DIRIGENTS
CLERO I PETITA NOBLESA RURAL
BASE SOCIAL
PAGESIA
Bàndols carlins a finals de la 1º guerra:
tradicionalistes partidaris d’ arribar a un acord amb els
liberals. Maroto
intransigents defensors de continuar la guerra-
Cabrera
Maroto líder dels tradicionaliste signarà amb Espartero la Pau
de Bergara.
EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL
ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ
REGÈNCIA DE Mª CRISTINA
1º GOVERN
ABSOLUTISTES MODERATS
DIVISIÓ PROVÍNCIAL
2º GOVERN
LIBERALISME MODERAT
ESTATUT REIAL
DIVISIÓ EN 2 TENDÈNCIES:
MODERATS I PROGRESSISTES
3º GOVERN
PROGRRESSISTES
DOMINI DEL MOVIMENT POPULAR I LA MILICIA
CATALUNYA:REVOLTES POPULARS-BULLANGUES FORMACIÓ D’ UNA
JUNTA
EL DESMANTELLAMENT DE L’ ANTIC RÈGIM
PERÍODE 1836-1837
PROGRESSISTES
OBJECTIU. Implantar un sistema liberal, constitucional i monarquia
parlamentaria
REFORMES:
econòmica
Reforma agrària
Dissolució del règim senyorial
Desvinculació desamortització
Polítiques:
-Constitució de 1837: millores respecte a la de Càdis. Separació de poders
i parlament dividit en dos cambres Congrès i Senat.
-Configuració del sistema de partits: moderats i progressistes. I la
intromissió constant dels militars.
-Els moderats al govern 1837-1840 ( primer govern constitucional)
-- desvirtuament de la Constitució
--restricció de la llibertat de premsa
-Llei d’ ajuntaments amb intervenció de la corona
-Intervenció de la corona en la política, que portarà als progressites a
impulsar un moviment insurreccional amb la formació de juntes
revolucionaries.
REFORMES POLÍTIQUES
CONSTITUCIÓ 1837
DIVISIÓ DEL PARLAMENT
SISTEMA DE PARTITS
La regència d’ Espartero- progressista-
-convocatoria de noves eleccions
-característiques: autoritarisme,poc paper de les Corts i participació dels
militars dins el govern
Caiguda d’ Espartero: aranzel lliurecanvista provoca l’ aixecament de les
classes populars i la burgesia catalana. Sufocada amb bombardeig.
Revolta política
Els moderats afavoriran un pronunciamiento amb la junta
Dimissió d’ Espartero
Revoltes socials
La formació de les Juntes, portarà a les classes populars a buscar una
millora el contingut social i revolucionari
A Catalunya es produïrà una divisió entre els propietaris i els assalariats
per la radicalització dels moviment – Jamància- per acabar amb la
protesta BCN tornarà a ser bombardejada.
MODERATS
Terratinents, comerciants, intel.lectuals, vella noblesa, alt clero, alts comandaments militars
Defensen el dret a la propietat, restricció del sufragi, la llibertat com a bé individua i sobretot els principis d’
autoritat i ordre
Políticament defensen el principi d sobirania compartida i la limitació dels drets individuals
Narvaez i Murillo
ELS PROGRESSISTES
Burgesia mitjana i petita, l’ oficialitat mitjana, classes populars urbanes
Defensen : sobirania nacional, predomini del poder legislatiu, refús de la intervenció de la corona en la vida política.
Partidaris d’ enfortir els poders locals, amplis drets individuals i col.lectius, sufragi censitari
Mendizabal, Espartero, Prim
UNIÓ LIBERAL,
Format per una escisió de moderats i progressites.
O`Donnell, Serrano
DEMOCRÀTES I REPUBLICANS
Escisió dels progressites, demana ampliació de drets polítics, sobirania popular, sufragi universal masculi, parlament unicameral, milicia nacional i elecció dels ajuntaments i
diputacions., llibertat de culte
REPUBLICANS- escissió dels democràtes.
Les diferents opcions del liberalisme
MAJORIA D’ EDAT DE LA REINA -1843
ELS GOVERNS DE LA REINA
- DÈCADA MODERADA 1844-1854
- BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856
-ELS GOVERNS DELS MODERATS I UNIONISTES 1856-1868
LA DÈCADA MODERADA
La configuració del règim moderat
Líder: NARVAEZ
Objectius.normalitzar el funcionament de les institucions ,crear una
legislació per estructurar el nou Estat, predomini de l’ idea d’ ordre i
autoritat, mesures represives pe posar fi a les expectatives socials.
Sectors dominats. Predomini de la burgesia terratinent, amb el suport de
la Corona i exercit
Defectes del sistema. Falsejament dels mecanismes electorals.
OBRA DE GOVERN
la constitució del 45 Predomini del poder executiu, sobirania
compartida , restricció de les llibertats individuals, de premsa, sufragi
censitari molt restringit
el concordat amb la Santa Seu suspensió de la venda de
bens eclesiàstics i compromís de sosteniment de l’ Esglèsia espanyola.
la institucionalització de l’ Estat liberal sota els principis de:
centralisme, uniformització i jerarquització
Lleis i reformes
-reforma fiscal
-codi penal
- codi civil
- reforma de l’ administració pública
- llei de l’ administració local
-sistema d’ instrucció pública- regulava els nivells d’ aprenentatge
-llei Moyano continguts educatius
- uniformització de pesos i mesures sistema mètric
- guàrdia civil
La crisi del govern moderat
-provocada per:
- la gestió és fa fora de les Corts i a l’ entorn de les camarilles
El problema de l’ Estat a Catalunya
- la burgesia catalana queda marginada
- els problemes dels obrers urbans amb sous molt baixos i
males condicions de vida
- el manteniment de la repressió a traves de l’ exercit a
Catalunya, fa veure la centralització com un fet negatiu.
revoltes
- una crisi agrària i indústrial portarà a molts sectors a donar
suport als ideals carlins que amplia la seva area d’ influència a
la ciutat
- el Partit Democràta també és suma a la revolta
La solució dels aldarulls, és tradueix amb un augment dels
efectius militats.
La dimisió de Narvaez i la seva substitució suposa un augment de l’
autoritarisme i a la gairebé desaparició del règim parlamentari, i l’
introducció del fet de governar per decret.
EL BIENNI PROGRESSISTA
-Sectors contraris als moderats: progressistes, democràtes i sectors
crítics del moderantisme
-La desfeta moderada porta a la formació d’ un nou partit l’ Unió liberal
-Fi del govern: pronunciamiento de Vicàlvaro
-Demandes dels revoltats: complir la constitució, nova llei electoral,
reducció d’ impostos i restauració de les milicies
-NOU CAP DE GOVERN:
--Espartero amb el suport d’ O’ Donnell
-Objectius: restaurar els principis del progressisme
- reformes econòmiques
-- llei desamortitzadora Madoz
--llei general de ferrocarrils
-Lleis de foment de la reforestació, telègraf,
societats d’ accions i mineria.
Catalunya durant el bienni ( la crisi del bienni)
Crisi de subsistència al camp i a la ciutat+ epidèmia porta a vagues
obreres a Barcelona i a un aixecament camperol
Gestió de la situació: llei del treball, legalització d’ algunes
associacions obreres
Resposta per part de la societat:
la crisi social era massa greu
els sectors benestats es van atemorir.
La postura del govern es va dividir i Espartero dimiteix
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ
Nou govern: Unió Liberal- O’ Donnell
Tasca de govern:
- revitalitzar el parlamentarisme, sota el poder executiu
- manteniment per decret d’ una minoria opositora
- augmentar el prestigi internacional a través de la participació
en conflictes;
- l’ expedició a Indoxina
-la intervenció a Mèxic
- les campanyes militars al Marroc
La fi del govern:1863 crisi dels unionistes reforçada per l’ oposició dels
moderats i de la corona a convocar eleccions
la dimissió d’ O’ Donnell no suposa una convocatoria d’
eleccions.
EL GOVERN DELS MODERATS
-La corona nomena a Narvaez cap de govern
-Tasca de govern:
-- retorn a l’ autoritarisme
Resposta de l’ oposició:
- progressistes i democràtes retornen a la via insurreccional
- insurreccions de militars SAN GIL, la fi de l’ insurrecció
acaba amb execucions i empresonaments
Agreujament de la situació amb una crisi de subsistència