Departament de Tecnología Professor David de Pablo

1

PROCÉS TECNOLÒGIC

Projecte: CONSTRUCCIÓ D’UN ARC

Departament de Tecnología Professor David de Pablo

2

Requeriment La construcció d’un arc ens servirà per poder comprovar com una estructura adecuada fa que un material, en

principi tou com el cartró, pot suportar grans pesos al damunt seu.

Recerca Un arc és un element constructiu estructural, de directriu generalment corba, format per una o més peces

(anomenades dovelles) col·locades de manera que cobreix un buit en una construcció. La seva utilitat principal és

que permet salvar llums relativament elevades mitjançant peces petites.

Un arc funciona com un mecanisme de transport de càrregues (ja siguin del seu pes propi o addicionals) que rep

fins als murs o els pilars que el suporten. Per la seva morfologia treballa bàsicament sotmès a compressió (evitant

l'aparició d'esforços de tracció), per la qual cosa té la peculiaritat d'originar empentes horitzontals cap a enfora en

els punts de suport, de manera que tendeix a provocar-ne la desestabilització per bolcada. Per contrarestrar

aquestes accions, quan els murs o pilars no disposen de prou massa, es disposa d'un sistema de travament

mitjançant contraforts (boterells), arcbotants (arcs boterells) o tirants.

L’origen de l'arc a la mediterrània es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotàmiques. En un país on

no existia la pedra ni la fusta, els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les

canyes, i se’n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma següent: Consistia a lligar juntes

formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies

paral·leles. Els feixos verticals s’inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successió

d’arcs. Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang. La casa de canyes o cabanya solia ser un túnel

allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d’elles s’encenia casualment, podia quedar en peu una

part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l’escalfor; i així s’originarà l’arc. Per construir

vertaders arcs n’hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes

Dibuixos:

Departament de Tecnología Professor David de Pablo

3

Memòria descriptiva. La funció principal de l’arc es permetre tenir obertures en les parets dels edificis i sostenir d’una altra banda les

cobertes dels habitatges. D’aquesta manera, ens permet sostenir tot el pes de la coberta o de la paret on està

l’obertura sense la necessitat de trobar materials extremadament resistents.

Els materials utilitzats en la construcció ha estat el cartró i la silicona per fer les unions pertinents. Les eines

necessàries són: llapis, goma, regla, compàs, cúter i tisores.

Procediment de muntatge. 1. Primer de tot s’ha d’escollir una capsa de cartró, ja sigui de sabates, de pizza, de cereals o de galetes.

Personalment creiem que el que millor funciona es un cartró prim de caixa de cereals.

2. Seguint el plànol, es dibuixa sobre el cartró, utilitzant regla i compàs.

3. Es retalla el cartró amb tisores o cúter.

Departament de Tecnología Professor David de Pablo

4

4. Un cop retallat, s’enganxa amb silicona d’una pistola termofusible o bé amb pegament instantani.

5. Un cop enganxat es pot veure com suporta la pressió sense deformar-se, impossible quan es fa amb el cartró sense aquesta estructura.

Test. Un cop realitzat el muntatge es farà una anàlisi crítica del funcionament o funcionalitat de l’objecte construït. En

aquest cas es pot fer una comparació entre el pes que pot suportar un tros de cartró i el pes que suporta l’arc fet

amb el mateix cartró. Les conclusions són força clares, amb una estructura d’arc, aconseguim suportar un pes

molt més superior.

Aquest projecte ens ha permès construir una maqueta on queda prou clar la importància de les estructures, en

concret de l’arc, per la construcció en general. La part més interessant ha estat la utilització de diferents cartrons,

tots reciclats, observant la diferència de treball amb cadascun d’ells i la facilitat amb la qual obtenim un resultat

més que òptim en la utilització de cartrons fins, tipus als emprats en les caixes de cereals.