Continuen els estrallsprovocats pelproblema de leshipoteques

L'entrada en vigor de la nova factura per hores, de moment, només ha portatconfusió a les llars. Les companyies s'aprofiten d'això per intentar colar ofertesamb dubtoses avantatges.

El canvi en la factura elèctrica, nou embolic per alsconsumidors

Els Rodalies de Catalunya segueix ocasionantproblemes diàriament als consumidors. No es potdeixar passar, cal saber com exercir els nostres drets.

Cal reclamar davant els abusoscontinus en els serveis ferroviaris

A Catalunya, es llencen a les escombraries 262.000tones d'aliments a l'any. Canviar d'hàbits potcontribuir a aconseguir una alimentació més sostenible.

Posa fi al malbaratamentalimentari

Quan falla la competència, els que perden són els con-sumidors. No és una frase feta. La concentració empre-sarial en els últims anys ha portat a pujades en els preusi a l'augment de reclamacions, alguna cosa que s'ha vistclarament en sectors com l'electricitat, els combustibleso les telecomunicacions. A Catalunya, grans empreseses reparteixen el pastís: Endesa, Gas Natural *Fenosa,Movistar, Repsol...

I després d'aquest grup reduït d'empreses, la banca. ACatalunya, només entre CaixaBank, BBVA i Sabadellcontrolen el 74% de la quota de mercat bancari. A la ve-gada, el sector financer exerceix un fort control sobreles empreses que dominen els serveis d'interès general.CaixaBank té participació a Gas Natural Fenosa i Rep-sol; en el consell del qual s'hi asseu el vicepresident delBanc Sabadell. Respecte a Iberdrola, el 75% del seu Con-sell d'Administració té relació amb la banca i /o la polí-tica. En les telecomunicacions, entre CaixaBank i BBVAcontrolen el 12% de les accions de Telefónica, en elConsell d'Administració estan destacats membres deCaixaBank, com Isidre Fainé. El vicepresident del BancSabadell, José Javier Echenique Landiribar és membredel Consell Assessor de Telefónica Espanya.

El resultat és un sistema econòmic a la llarga insos-tenible i en el qual els consumidors estan a la mercèd'unes poques empreses en els aspectes essencialsde la seva vida.

La situació hipotecària a Ca-talunya segueix deixant alsconsumidors indefensos i enuna situació de greu desequi-libri davant les entitats finan-ceres. Segons dades del'IDESCAT, el 2014 el 15%dels titulars d'un habitatge aCatalunya van ser desnonats,deu punts més que el 2013.Una prova mes del fracàs ab-solut del Codi de Bones Pràc-tiques, que pretén evitarl'exclusió social dels hipote-cats més desfavorits però queen realitat segueix proteginti privilegiant als bancs.

CaixaBank voltraslladar clients desenzills dipòsits acomplexesassegurancesd'estalvi

La nova campanya comercialde CaixaBank pretén que elsqui tinguin els seus estalvis endipòsits, producte segur a curttermini i sense penalització encas de recuperació anticipada,els canviïn per assegurancesd'estalvi i rendes vitalícies. Estracta de dos productes com-pletament diferents, i suposapassar d'un producte senzill igarantit a un altre que exigeixun fort desemborsamentmínim, per la qual la seva ren-dibilitat pot variar en funcióde l'edat dels assegurats i al-tres factors.

Els consumidors catalansdavant l'oligopoli en elsgrans sectors estratègics

MARZO-ABRIL 2008

Consumidorsl’ economia delsnº 7TARDOR2015

ADICAE CONSUM CRÍTIC, RESPONSABLE I SOLIDARI

ADICAE guanya la batalla contra la “doble comissió” i no cedirà fins que esretornin els diners cobrats indegudament

El passat mes d'octubre el govern i el Ministeri d'Eco-nomia van cedir a la pressió d'ADICAE i dels consumi-dors determinant el caràcter il·legal de la doblecomissió que cobraven els caixers de Caixabank. L'a-provació d'un Reial Decret Llei que modifica la Llei deServeis de Pagament ha prohibit la doble comissió perla retirada d'efectius en els caixers i ha servit per acla-rir els càrrecs en aquest àmbit, que fins ara les entitatsaplicaven pràcticament de forma arbitrària.

L'actuació d'ADICAE ha anat més enllà, ja que ha pre-sentat una demanda col·lectiva a CaixaBank perquèretorni cada import de 2 euros que s'ha embutxacatamb aquesta comissió abusiva.

CaixaBank, Sabadell i BBVA, i la resta del sector financer, controlen moltes de les grans empresesque dominen el mercat de serveis d'interès general.

OLYGOPO

LI

2 Consumidorsl’ economia dels

EDITORIALTardor 2015

L'economia dels Consumidorsexclou completament lapublicitat comercial com agarantia d'independència per alsseus lectors.

Es prohibeix la reproducciód'articles d'aquesta revista senseautorització d'AICEC-ADICAE icitant la seva procedència. Aixímateix es prohibeix expressamentla seva reproducció amb finalitatsde publicitat comercial.

D.L. Z-707-2001

C o n s u m i d o r sl’ economia dels

Apunts d'actualitat

Director:Manuel Pardos

Subdirector:Paco Sanz

Redacció:J. Luís Andrés Yebra, ÀlexDaudén, Jofre Farrés, MariaFerret, Víctor Garcia, Marta Oliva

Maquetació:Diego Palacios

Edita:AICEC-ADICAE, Membre del Con-sell de les Persones Consumido-res i Usuàries de Catalunya i delConsell de Consum de la Ciutatde Barcelona.

Redacció,administració isubscripcions:

C/ Creu dels Molers, 13 LOCAL08004 BARCELONATel: 93.342.50.44 / Fax:93.342.50.45

Web:http://aicec.adicae.net

E-mail:aicec@adicae.net

7TARDOR 2015

en 1 minutACTUALITAT » Pàgina 3

El Govern central posa en escac elCodi de Consum.

EN PORTADA » Pàgina 4Els oligopolis amenacen als consumi-dors catalans.

ESTALVI » Pàgina 6Llums i ombres a les actuals campan-yes de plans de pensions.

CRÈDIT » Pàgina 7Els riscos dels “crédits ràpids” per alsconsumidors

HABITATGE I HIPOTEQUES » Pàgines 8-9Catalunya encapçala el rànquing dedesnonaments de l'Estat Espanyol.

DEFENSA COL·LECTIVA » Pàgina 10La batalla contra les clàusules sòl en-cara no està guanyada.

CONSUM DE POLÍTICA » Pàgina 11Després de les eleccions catalanes,els consumidors recordem als partitsque han de complir amb les seves pro-meses.

GRANS TEMES DEL CONSUM » Pàgines 12-13El canvi en la factura elèctrica i elsproblemes per les personesconsumidores.

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME» Pàgines 14-15

Un any carregat d'activitats a AICEC-ADICAE!

CONTRAPORTADA » Pàgina 16AICEC-ADICAE posa al consumidor alcentre del debat social.

CONSUM CRÍTIC,

RESPONSABLEI

SOLIDARI

AICEC-ADICAEConsumidors crítics,responsables i solidaris

La política deconsum ha decanviar després deles eleccionsgenerals

Les properes eleccions generals del 20 dedesembre s'han presentat com l'oportunitatper la solució a la "qüestió catalana". Coma organització de consumidors, volem quetambé suposi la gran ocasió per resoldreels problemes dels ciutadans i personesconsumidores.

L'àmplia legislació autonòmica, espanyo-la i europea de consum, així com les ins-titucions responsables, teòricament de laseva aplicació, no han solucionat els greusproblemes de les persones consumidores.No som il·lusos i sabem que amb patrio-tisme ni es menja ni es solucionen aquestso altres problemes. Cal donar sentit, con-tingut i propostes que defensin i represen-tin els nostres interessos, perquè el patrio-tisme no sigui l'excusa per continuar igualque sempre, amb els grans poders econò-mics imposant la seva voluntat. Per això,no tolerem els seus intents de xantatges,de condicionar la decisió sobirana de ciu-tadans i consumidors, tot i que cal reco-nèixer la seva força per ser conscients delpoder al qual ens enfrontem. Però així ma-teix, i per similars raons, no semblen rao-nables les decisions arbitràries i unilateralsadoptades que trenquen amb les bases delconsens i sobretot la unitat d'actuació delsconsumidors.

En l'actual canvi de tendència política, elsconsumidors ens hem de posicionar com aforça organitzada si volem fer valer els nos-tres drets. La manca de voluntat i la desídiade les institucions polítiques, així com l'ab-sència d'un moviment de consumidors fort,són les raons fonamentals d'aquesta situa-ció de debilitat de polítiques de consum jus-tes i eficaces.

En efecte, els consumidors, com a forçasocial, no han estat de moment protago-nistes d'aquest canvi. Com a prova de lapersistent situació dels consumidors se-gueixen sense resoldre satisfactòriamentels problemes de milions d'hipotecats, quepaguen la seva hipoteca estrenyent-se elcinturó fins al límit per no ser desnonats,sota una legislació abusiva (clàusules sòl,per exemple) com ha assenyalat sempreADICAE; aquí estan igualment el mig milióde famílies estafades per Fòrum, Afinsa,Art i Naturalesa, als quals els Parlamentsautonòmics i fins i tot al Congrés dels Di-putats els han donat la raó per "unanimitat"i no obstant això després de 10 anys en-

cara sense solució ; o l'última cacicada dela banca, els 2 euros de comissió en elscaixers, cobrats impunement per Caixa-Bank (aquesta entitat social "amb ànima")a la qual ADICAE ja ha presentat una de-manda col·lectiva perquè torni fins a l'últimcèntim cobrat il·legalment.

Existeix ja la necessitat imperiosa de queaquest canvi del qual parlem arribi també ales persones consumidores i reformi com-pletament les estructures de defensa delconsumidor, que després de 30 anys hanfracassat estrepitosament en la seva tascade control i regulació, com han demostratels òrgans de supervisió financers i delsgrans temes de consum; perquè els meca-nismes de resolució extrajudicial siguin ve-ritablement efectius i acabin amb el laberintactual del qual només es beneficien lesgrans empreses; o perquè l'acció judicialcol·lectiva sigui una veritable arma de lluitacontra el frau massiu i no un munt de tram-pes profitoses per les entitats demandadeso d'advocats oportunistes. Aquests són no-més alguns aspectes transcendents als queha d'arribar aquesta onada transformadoraque estem vivint i davant la qual, els con-sumidors no podem ser aliens.

Per tant, les eleccions generals del proper20 de desembre, sens dubte les més deci-sives dels últims anys, no només suposenun canvi de govern, sinó que han de cons-tituir el punt de partida des del qual plasmaraquest canvi social, econòmic i polític queles forces de la societat civil, i ADICAE deforma destacada entre elles, hem desitjat iempès. Com a organització de consumi-dors, ADICAE va estar present en els debatsi propostes de cara a la pròxima cita elec-toral, per fer valer la veu i el pes de totes lespersones consumidores. Per això, és fona-mental la seva col·laboració i participació.A ADICAE tenim experiència, tenim organit-zació i tenim idees. Anem aprofitar aquestsaires de canvi perquè no es quedin en me-res aparences, i per això hem de comptaramb la unitat de tots els consumidors, jaque només a través d'aquesta unitat de llui-ta a nivell europeu i global, podem fer frontals poders econòmics i grans empreses perreforçar i millorar els nostres drets.

Manuel Pardospresidente@adicae.net

A finals de desembre de2014, el Parlament de Cata-lunya aprovava la Llei20/2014 de modificació delCodi de Consum de Cata-lunya, per a la millora de laprotecció de les personesconsumidores en matèria decrèdits i préstecs hipotecaris,vulnerabilitat econòmica i re-lacions de consum. Aquestareforma introduïa algunes mi-llores en la contractació decrèdits o préstecs hipoteca-ris, el contingut de la publici-tat, la informacióprecontracutal, el deure ana-lític de la solvència de la per-sona consumidora i el deure,tant de les entitats financeresi de crèdit com del notari queintervé. Per tal de fer com-prensibles a les persones con-sumidores les implicacionseconòmiques i jurídiques dela transacció concreta, espe-cialment les conseqüènciesen cas d'impagament.

AICEC-ADICAE, durant elperíode de tramitació de la

Llei, va participar de les com-pareixences que es van realit-zar a la Comissió d'Empresa iOcupació del Parlament deCatalunya i gràcies a les sevesaportacions es va aconseguir,entre altres, que la Llei inclo-gués una regulació de lesclàusules sòl per evitar el seuabús. A més, la reformatambé incorporava mesuresper evitar les clàusules abusi-ves en perjudici de les perso-nes consumidores.

La llei catalana, igual queels Decrets “Guindos” sobrenormativa hipotecària,“dació en pagament”, “se-gona oportunitat”, etc., nosatisfà en absolut les aspira-cions dels consumidors i d'ADICAE, de cara a reformaruna legislació hipotecàriajusta i raonable. No obstantaixò, el Tribunal Constitucio-nal, a instàncies del governdel Partit Popular, ha admèsa tràmit el recurs d'inconsti-tucionalitat, intentant així de-rrocar aquesta llei.

Des d'AICEC-ADICAE, con-siderem que aquest recursd'inconstitucionalitat impe-deix avanços lògics i raonablesque donarien algunes garan-ties de protecció en les rela-cions de consum hipotecàriesaixí com a les famílies en situa-ció de pobresa energètica.

Deixa els consumidors ca-talans en una situació d'abso-luta indefensió donat que arano es donaran les garanties ila protecció necessàries enles relacions de consum hipo-tecàries i deixa en escac a lesfamílies en situació de po-bresa energètica.

Malgrat tot, des d'AICEC-ADICAE seguirem lluitantper la defensa, la millora i laconquesta dels drets de lespersones consumidores i noens resignarem per moltestraves que ens vulguin impo-sar les entitats financeres oels governs.

El govern central posa en escac el Codi deConsum

D'aprovar-se, l'Acord Trans-atlàntic de Comerç i Inver-sions entre la Unió Europea iles Estats Units, conegut perles seves sigles en anglès comTTIP, pot afectar de maneradecisiva als consumidors eu-ropeus, des dels aspectesmés quotidians com l'alimen-

tació, fins als grans temes fi-nancers. Malgrat la seva relle-vància, el TTIP es negociagairebé en secret entre fun-cionaris de la Unió Europea idels Estats Units.Es tracta d'un tractat quebusca crear un mercat únictransatlàntic entre la UE i els

EEUU i donar via lliure al co-merç, eliminant aranzels iobstacles normatius. Perexemple, en el capítol ali-mentari podria permetre lacomercialització d'alimentselaborats en els EEUU segonsprocediments prohibits a Eu-ropa.Enfront d'això, la societatcivil catalana, igual que en laresta d'Espanya i d'Europa, jas'han organitzat en contra delTractat. L'Ajuntament de Bar-celona, és un dels que vavotar declarar la capital cata-lana, ciutat contrària al TTIP.Com a mínim cal aconseguirque les negociacions i elTractat siguin transparents ino puguin ser imposats senseuna participació democràticaàmplia dels consumidors itota la ciutadania europea.

EL TTIP: una amenaça pels consumidorseuropeus

El crowdfunding és un pro-cés que permet a persones iemprenedors, que no comp-ten amb els fons necessaris,fer realitat una idea. El pro-jecte i la proposta de finança-ment es presenten en unaplataforma d'Internet.Aquesta valora i aprova elprojecte i llança una cam-panya publicitària en línia perrecaptar el pressupost quepermeti finançar la iniciativa.Invertir en una plataforma decrowdfunding és una activitatque està regulada des del 16d'abril de 2015.Recentment, la Generalitat deCatalunya ha creat la primeraacreditació que avala i garan-teix la qualitat d'entitats de fi-nançament alternatiu a labanca.Considerant el crowd-funding de donacions i/o re-compenses dins del'economia col·laborativa i unmodel de finançament deprojectes socials interessant ireivindi-

cable, el crowdfunding quepreocupa als estalviadors noés aquest. És el d'inversió, ésa dir, posar els estalvis en unad'aquestes plataformes o ini-ciatives com es faria en unbanc o entitat financera perobtenir una rendibilitat. La in-versió es realitza al capitald'una empresa i l'inversor esconverteix en accionista de lamateixa. En altres casos repuna participació o beneficiscom a contraprestació a laseva aportació. Aquesta mo-dalitat és també conegudacom “Equity Crowdfunding”.Fins al moment, aquest tipusd'inversió està destinada apersones amb experiència iconeixements suficients, jaque està més relacionat ambnoves empreses o projectesespeculatius, fet que eleva elnivell de riscos, incloent elrisc de falta de liquiditat o elrisc de pèrdua total o parcialdel capital invertit. A més, lamanca de transparència a l'-hora de seleccionar iniciati-

ves també ha constituïtmotiu de crítiques a

aquest mercat alternatiu.La protecció dels con-sumidors en aquestàmbit i una estricta su-pervisió del funciona-ment d'aquestesplataformes torna aser bàsic per evitar si-

tuacions d'abús i en-gany com les quals vivim

com, per exemple, les par-ticipacions preferents.

La Generalitat regula laqualitat de les entitats decrowdfunding

3Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

ACTUALITAT

EN UNA PIULADA

“Tenim una legislació hipotecària del 1909. Això és inadmissible” per ElSuplement de Catalunya. Ràdio 21/12/14

Joan Queralt @JoanQueralt / Jurista i publicista

"Sovint amb el rescat a la banca es socialitzen les pèrdues mentre elsbeneficis són privats" a #RamblaBtv 29/04/15

Esther Vivas @esthervivas / Periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agroalimentàries

“Excel·lent 30 Minuts el Desmuntant Laietana. El que va fallar és la governança:no hi havia ni supervisió ni checks&balances! #LaietanaTV3” 14/06/15

Cesc Amat @cescamat / Investigador Postdoctoral a l'IPEG Barcelona // Researcher, Politics & Economics

C atalunya és ungran negoci per ala banca. Així hotestifiquen les

dades. El 20% del crèdit con-cedit en l'Estat radica a Cata-lunya i el 16,2% del total dedipòsits en bancs estatals estàen entitats a Catalunya,196,840 milions d'euros. Ungran negoci que està en po-ques mans, ja que la quota demercat, que CaixaBank té el35% del negoci bancari català,BBVA el 25% i el Sabadell el14%. Una distribució que esdeixa notar també en la pre-sència sobre el territori, ambun enorme domini de l'entitatque presideix Isidre Fainé:CaixaBank té 935 oficines aBarcelona, 172 a Girona, 162a Tarragona i 130 a Lleida;BBVA té 481 a Barcelona, 59a Lleida, 59 a Tarragona i 57 aGirona.

L'energia és cosa de dos

Al mercat energètic, lesdades disponibles són revela-dores d'un mercat concentraten poques mans. Referent almercat minorista del gas, se-gons dades de la Comissió Na-cional dels Mercats i laCompetència (CNMC) al 2013,gairebé un 80% dels clients d'a-quest hidrocarbur gasós teniencontractat el seu subministra-ment amb Gas Natural Fenosa;entorn a un 15% ho rebien através d'Endesa, mentre que elpercentatge restant estava co-bert gairebé íntegrament perIberdrola. Gas Natural Fenosaés, a més, majoritària a les qua-tre províncies.

Quant al sector elèctric, laCNMC no desglossa els seus in-formes de mercat elèctric perComunitats Autònomes, peròen qualsevol cas es pot extra-polar la situació de la resta del'Estat, en el qual les anomena-des distribuïdores d'últim re-curs, els operadorstradicionals, segueixen sent lesque controlen la major part delsubministrament domèstic.Tres empreses dominen elmercat en el conjunt de l'Estat:Iberdrola, Endesa i Gas Natu-ral; el 92% de les famílies com-pren l'electricitat d'algunad'elles. Tradicionalment, En-desa, successora de Fecsa, haestat la més present al mercatcatalà. En qualsevol cas, en elsúltims anys la resta d'opera-

dors s'han fet un lloc també.Així, per exemple, al 2008Unión Fenosa preveia passar aCatalunya del 4% al 8% dequota; mentre que Iberdrolaha anat guanyant quota demercat i ha realitzat compresestratègiques en territori catalàper afermar la seva presència.

Telefònica segueixdominant lestelecomunicacions

Referent al mercat de les te-lecomunicacions, les dades de2013 de la CNMC, les últimesdisponibles, revelen que en elmercat de la telefonia fixa, el63% de les llars tenen con-tracte amb Telefònica. En tele-fonia mòbil, hi ha una majordispersió, si bé les majors por-cions del pastís les portennomés tres operadores: Movis-tar, 39,2%, Vodafone, 23,5%,

Orange, 23,2%. En quant abanda ampla, Telefónica té un50,2% del total del mercat.

Benzina, elscosnumidors catalansperden

Per què les baixades delpreu del barril no es traslladenals consumidors amb la mateixarapidesa i volum que les puja-des? Potser la resposta a aquestapregunta sigui l'existència d'unoligopoli instantani en el sectorde la distribució de carburants.A principis del 2015, la CNMCva imposar sancions per un totalde 32,4 milions a cinc petrolie-res (Repsol, Cepsa, Disa, Galp iMeroil, encara que el gruix vacorrespondre a Repsol i Cepsa)per pràctiques prohibides decoordinació en matèria depreus, intercanvi d'informació ipactes de no agressió.

A més d'aquesta circums-tància, a Catalunya es produeixel control per part de Repsolde bona part del mercat. Re-centment, Repsol ha adquiritPetrocat, una situació que li hadonat una posició dominant, ique ha obligat a la CNMC aobligar a la companyia que pre-sideix Brufau a renunciar a 22benzineres de la seva filial perno superar el límit legal del30% de quota per província.

A menor competència,majors abusos

La concentració d'empresesi la falta de competència té re-percussions negatives per alsconsumidors. En el sector de labanca, potser el més determi-nant, la concentració bancària estradueix que l'Estat Espanyol téels tipus d'interès dels crèditsmés elevats. Per part de l'estalvi,

la falta de competència també haportat a dipòsits amb baixa re-muneració, mentre a Europa, en-cara que també han anat a labaixa, segueixen mantenint per-centatges. Tot això es tradueixen que augmenta el malestardels consumidors, tal com reflec-teixen les dades del Servei de Re-clamacions del Banc d'Espanya,amb reclamacions que s'han dis-parat un 200% (en targetes) o un120% (en transferències).

En el sector de les telecomu-nicacions, la pròpia CNMC hareconegut que els movimentsde fusió entre companyies, queaugmenten la seva posició do-minant, s'han traduït ràpida-ment en una menor varietat del'oferta i en augments de preu.Cal recordar que aquest és elsector en el qual més reclama-cions s'acumulen. En energia,una sola dada és prou per veurecom la poca competència en elsector ha afectat als consumi-dors: en una dècada la llum hapujat gairebé un 80%, amb lessituacions de pobresa energè-tica que això ha portat per a lesllars més vulnerables.

I a més, la bancapropietària d'aquestesempresesoligopolístiques

Com hem demostrat, els ser-veis d'interès general, llum, gasi telecomunicacions estan enmans d'un grapat d'empreses.Però, a més, aquestes grans em-preses tenen una forta conne-xió amb la banca. Així,CaixaBank manté participacióen Gas Natural Fenosa a travésde Criteria CaixaHolding, de laqual posseeix el 34,52% del seuaccionariat i està representadapel president i quatre conse-llers. Repsol, la companyia pe-troliera, pertany en gairebé un13% a Caixabank. D'altre banda,el vicepresident del Banc Saba-dell, José Javier Echenique Lan-diribar ocupa un lloc en elconsell de Repsol. Respecte aIberdrola, el 75% del seu Con-sell d'Administració té relacióamb la banca i /o la política: 12dels seus 16 membres han tre-ballat o treballen en entitats fi-nanceres, polítiques oinstitucions públiques. Hi hades de ex ministres com Acebesfins a secretaris d'Estat, passantper diplomàtics, expresidentsde la Confederació Espanyolade Caixes d'Estalvis...

Els grans sectors de Catalunya, energia,telecomunicacions i banca, estan controlats perun grapat d'empreses

Un grup reduït d'empreses controla quatre dels sectors més importants pels consumidors a Catalunya, serveis d'interèsgeneral que són indispensables per al dia a dia. La concentració de companyies està restant drets: els consumidors tenenmenys oferta entre la qual triar i estan més exposats als abusos. A més, l'energia i les telecomunicacions estan alhora con-trolades en bona part per la banca, de manera que queda clar qui mana de debò a Catalunya, i quins riscos s'enfrontenels seus ciutadans i consumidors.

4 Consumidorsl’ economia dels

EN PORTADATardor 2015

CaixaBank, Sabadell i BBVA, dominen el sector financer a Catalunya i estan presents en innumerables sectors

CAIXABANK, SABADELL Y BBVA EXERCEIXEN LA SEVA INFLUÈNCIA

Si viatgem pels cables de les telecomunicacions, ens trobem amb que entre CaixaBank iBBVA controlen el 12% de les accions de Telefónica. A més, CaixaBank està representada en elConsell d'Administració pel seu president, Isidre Fainé (vicepresident 1º) i per Antonio Massa-nell, (vicepresident 1º de CaixaBank). BBVA està representat en el Consell per José María Abril(vicepresident 2º) i els consellers Ignacio Moreno i José Fernando d'Almansa. El vicepresidentdel Banc Sabadell, José Javier Echenique Landiribar repeteix, ja que a més d'estar present enRespsol, ocupa un lloc com a membre del Consell Assessor de Telefónica España.

Als bancs els resulta altament rendible participar en empreses de sectors estratègics, a causadel doble negoci que realitzen. No obstant això, aquesta participació no ha resultat en beneficidels consumidors, que han vist com els preus de les telecomunicacions, l'energia o els combusti-bles s'han anat incrementant progressivament.

Tenir un percentatge del 5% dels drets de vot -BBVA i CaixaBank ho superen en Telefónica-és suficient per incloure punts en l'ordre del dia de les juntes ordinàries o extraordinàries, és adir, per manejar a la seva voluntat sense comptar amb els petits accionistes.

E l passat mes d'octu-bre el govern i el Mi-nisteri d'Economiavan cedir a la pressió

d'ADICAE i dels consumidorsdeterminant el caràcter il·legalde la doble comissió, que co-braven els caixers de Caixa-Bank, i que havien anunciatBBVA i Santander que cobra-rien també. En utilitzar caixersd'una entitat que no era la sevapròpia, els consumidors haviende pagar dues comissions per

un mateix servei, la imposadapel seu banc i la que cobravaCaixaBank, una il·legalitat. Lapressió exercida des de marçper ADICAE, denunciant da-vant les institucions i mobilit-zant als consumidors, haaconseguit l'objectiu de tom-bar la doble comissió de Caixa-Bank i garantir que les entitatspropietàries dels caixers noapliquin un cost extra a les re-tirades realitzades als seus cai-xers pels consumidors.

A més, els bancs emissorsde targetes no podran aplicarcap comissió als clients perles retirades d'efectiu, donatque la norma només permetque es repercuteixi total oparcialment al consumidor.D'aquesta manera s'eliminenles despeses addicionals quecada entitat emissora apli-cava als seus clients de formainjustificada.

La norma estableix tambéun mecanisme de control perpart de la Comissió Nacionaldels Mercats i la Competèn-cia sobre les comissions, des-prés dels advertimentsd'ADICAE al Ministeri sobreel risc d'un increment gene-ralitzat del cost de les retira-des. Aquest aspecte, que enqualsevol cas l'Associació vi-gilarà, perquè en cas de pro-duir-se, tornaria a trobar-seamb l'oposició d'ADICAE idels consumidors.

ADICAE valora especial-ment el fet que per primeravegada s'hi hagi marcat, mit-jançant una norma amb rangequivalent a la d'una llei, uncriteri explícit sobre l'aplica-ció d'una comissió bancària,una qüestió que reclamaval'Associació però que maifins ara s'havia materialitzat.Segons el parer de l'Associa-ció, el Reial Decret obre elcamí a l'establiment d'unesregles de joc clares en matè-ria de comissions en generalque propugna ADICAE, líniad'actuació en què l'Associa-ció abocarà els seus esforçosper la millora de la posiciódels consumidors.

Els consumidors guanyen la batalla contra la“doble comissió” en els caixersADICAE qualifica d'un primer èxit dels consumidors el Reial Decret Llei que prohibeix la doble comissió per la retiradad'efectius en els caixers. Aclareix la polèmica iniciada per La Caixa que gràcies a la reacció de la ciutadania i d'ADICAEva impedir que s'estengués a BBVA, Santander i al conjunt del sector.

5Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

COMISSIONS

El 7 d'octubre ADICAE varegistrar als jutjats mercantilsde Barcelona una demanda ju-dicial col·lectiva contra Caixa-Bank perquè retorni cadaimport de 2 € que s'ha embut-xacat cobrant a clients d'altresbancs una doble comissió pertreure diners dels seus cai-xers. Encara que, CaixaBankva incrementar els seus bene-ficis al 2014 amb un 96,30%,arribant als 620 milions d'eu-ros de beneficis, amb aquestapràctica abusiva ha guanyat,com a mínim, 16 milions d'eu-ros.La demanda d'ADICAE de-clara el caràcter abusiu delcobrament de la doble comis-sió i la seva pràctica contràriaa la competència considerantimprescindible la devoluciótotal, ja sigui per rescabala-ment de danys i perjudicis oper enriquiment injust.

L'actuació de CaixaBankha quedat clarament prohi-bida pel Reial Decret Lleiaprovat pel govern, si bé lalegislació en vigor durant eltemps el qual CaixaBank vaaplicar aquest cost, l'abun-dant jurisprudència ressen-yada per ADICAE, així comresolucions sobre comis-sions bancàries del Bancd'Espanya i les pròpies de-claracions del seu governa-dor, Luis María Linde, alCongrés dels Diputats el pas-sat mes d'agost, fonamentenl'acció col·lectiva interpo-sada per ADICAE. Una me-sura perjudicial per alconjunt dels consumidorsque pretenia alterar el mer-cat i captar clients de lacompetència pel malestarque la pròpia entitat haviacreat entre els no clients.

ADICAE demanda aCaixaBank perquè retorniles dobles comissions

RECLAMA a CaixaBank perl'abusiu càrrec de 2 EUROS !!

AICEC-ADICAE t'anima a reclamar la devolució. I ho volem posar fàcil: emplenant el formulari on-linet'incorporaràs a la reclamació conjunta que va presentar ADICAE i exigirem que et retornin els teus

diners. A la vegada, s'enviarà automàticament a CaixaBank un e-mail de reclamació al teu nom.

http://reclama.adicae.net/comisionescajero

Caixabank pretén reforçarel seu negoci d'assegurancesd'estalvi amb una campanyacomercial. L'objectiu és queels que tinguin els seus estalvisen dipòsits, producte segur acurt termini i sense penalitza-ció en cas de recuperació anti-cipada, els canviïn perassegurances d'estalvi i rendesvitalícies. L'excusa són les bai-xades dels tipus d'interès, peròes tracta de dos productescompletament diferents queen gran part dels casos no s'a-deqüen a les necessitats delsestalviadors. Amb aquests pro-ductes d'estalvi, el consumidorha de realitzar una aportacióen forma de prima única de10.000 euros mínim i la rendi-bilitat variable futura s'obtin-dria en funció de l'edat delsassegurats i altres factors.

L'oferta de CaixaBank éscomplexa, ja que ofereix cinc

assegurances que combinen lapossibilitat de rebre una rendavitalícia, major o menor, enfunció d'un major o menor ca-pital a la defunció o herència.Per tant, col·locar aquests pro-ductes a consumidors que tra-dicionalment estalviaven endipòsits recorda a les pràcti-ques per col·locar preferents.

A més, i en general, aquestsproductes d'estalvi tenen es-cassa rendibilitat. Per a aquestsproductes en general, per30.000 euros de prima es potobtenir una renda mensual queno arriba a 100 euros, això siapliquem una rendibilitat en-torn del 4%, un tipus molt difí-cil d'aconseguir en aqueststemps. Si desitja complemen-tar la pensió, percebent unarenda de 500 euros per exem-ple, seria necessària una primad'uns 150.000 euros. Per tant,ni són productes per a tots els

consumidors, ni cap cas podriamaximitzar la rendibilitat di-versificant els seus estalvis endiferents productes.

La liquiditat és l'altre pro-blema, ja que en aquest tipusd'assegurances el rescat abansd'hora és possible, però estàfortament penalitzat i depen-drà del valor de mercat de lainversió. I finalment, cal re-cordar que la fiscalitat pot serun handicap si la renda la per-ceben els hereus. L'opció demantenir el capital aportat ola part de renda no consu-mida, perquè la rebin els he-reus després de la defuncióde l'assegurat, exigeix tribu-tar per l'Impost de Succes-sions i Donacions.

Des d'AICEC-ADICAE ad-vertim i orientem per evitaraquests fraus en la comercia-lització.

El frau de les preferentses pot repetir amb lacomercialització de lesrendes vitalicies

La comercialització massivade les Rendes Vitalícies mostrael nou escenari després delboom de la comercialització deles participacions preferents ideute subordinat, que tant hacastigat a la població catalanaen els últims anys.

La comercialització va des-tinada a majors de 65 anys,sota el lema “complementar lapensió de jubilació”. D'aquestamanera, el parany d'aquestproducte es produeix quan elconsumidor aporta una quanti-tat de diners en forma deprima única a canvi d'unarenda periòdica fins a la sevadefunció.

Però dins de la subtilesa delcomercial i la preocupació in-teressada de les entitats finan-

ceres per les pensions míni-mes dels nostres jubilats, s'a-maguen els nombrososdesavantatges d'aquests pro-ductes. Es tracta d'un producteno cobert pel Fons de Garantiade Dipòsits, no sotmès a la nor-mativa MiFID i referenciat a untipus d'interès fix o variable.

Quan arriba larecuperació dels diners?

Arriba el dia que ja novolem seguir complementantla pensió o tenim una urgènciaeconòmica de la qual necessi-tem disposar d'aquells dinersinvertits. Aleshores, puc recu-perar els diners? Malaurada-ment, mai tot el que heminvertit serà recuperat, sinó lapart que no s'hagi consumit.D'altra banda, si el contracteens permet recuperar algunapart, haurem de fer front a im-portants penalitzacions.

6 Consumidorsl’ economia dels

ESTALVITardor 2015

Aquests últimsanys els consu-midors hem vis-cut una

complexa situació econò-mica caracteritzada per unrescat que s'ha encarregat"d'esprémer" a la ciutadaniai protegir al sector bancari.A més ens trobem davantun panorama socioeconò-mic on les dades, que lesinstitucions públiques esta-tals i també internacionalspubliquen. Moltes vegadesgeneren de manera interes-sada, la necessitat d'estal-viar per garantir que lapoblació pugui viure una ju-bilació econòmicamentdigna. Dades com que elcreixement d'envellimentde la població en conjuntamb la disminució de la po-blació activa i les elevadestaxes d'atur, pronostiquenque el fons públic de pen-sions és insuficient permantenir la seva sostenibili-tat.

Afegir també, que les úl-times reformes fiscals, quehan anat a pitjor, fomentenla contractació d'alternati-ves privades per la jubila-ció, mitjançant deduccionsi millores en la seva liquidi-tat com poden ser produc-tes d'estalvicomplementaris als plansd'estalvi amb els denomi-nats plans d'estalvi 5.Aquesta situació l'ha aprofi-tat el sector bancari-assegu-rador per enfortir tota la

seva oferta de plans de pen-sions i oferir-la de maneraindiscriminada als consumi-dors, independentment delseu perfil o la necessitat ono de contractar un pla depensions.

Atents a lescondicions

D'acord amb les promo-cions i ofertes de plans depensions de cadascuna d'a-questes entitats financeres,sense oblidar-nos que nosón les úniques empresesque ens poden oferir pro-ductes d'estalvi-jubilació, caldir que segueixen una polí-tica idèntica en totes. Laseva atenció és centra en unreemborsament del 3% delcapital traspassat altres enti-

tats, però poques ofertespels seus nous partícips deplans de pensions. Ara bé, ésimportant no oblidar les vin-culacions que ens requerei-xen. En aquest sentit,Catalana Occident per bene-ficiar-te d'aquesta promoció(fins i tot et donen un pernilde gla si invertim més de15.000 euros!) requereixque el consumidor tinguicontractats diverses assegu-rances amb la companyia iles noves aportacions lesgratifica amb un 1% del seuvalor. A La Caixa per poder-nos beneficiar d'aquesta pro-moció, incloent les novesaportacions, es necessaricomplir el termini de perma-nència previst fins a generde 2022 i pots entrar al sor-

teig d'un modern smart-phone si realitzem qualsevoloperació amb ells.D'entre les opcions deplans, cal tenir en compteque els que corresponenamb un perfil d'inversióconservador o amb menysriscos són els de renda fixa acurt i llarg termini. Aquellson la seva cartera es com-posa per un 100% renda va-riable (accions) escorrespondrien als més arris-cats del sector i, finalment,tenim tot un ampli ventalld'opcions en quant al risc as-sumible, on la proporciód'inversió en accions oscil·laentre el 15 i el 75% de lacomposició de la cartera.

Els plans de pensions no són una alternativareal per a l'estalvi jubilació dels consumidors

CaixaBank canvia dipòsits per assegurances d'estalvi - jubilació

El final de l'any fiscal arriba i amb ell alguns consumidors busquen opcions per beneficiar-se de les deduccions fiscalsque ofereixen els plans de pensions encara que cada vegada hi hagi menys beneficis i condicions per a l'estalvi-jubilació.Per això analitzem les campanyes que fan les entitats financeres i destapem allò que no ens diuen.

EL QUE EL SEU BANCNO LI EXPLICARÀ DELS PLANS

DE PENSIONS

Les campanyes per comercialitzar elsplans de pensions continuen amb l'obscu-rantisme i l'omissió d'informació rellevantper al consumidor com són els possiblesriscos dels seus plans, l'evolució de la sevarendibilitat o les comissions que s'han d'as-sumir per la contractació dels mateixos.Així, el problema el continuem trobantquan parlen de les deduccions fiscals queens dóna un pla de pensions a l'hora de feraportacions, però no dels impostos quehaurem de pagar al moment del seu rescat.També, ens venen una revaloració del 3%mitjançant "atractives" promocions i, encanvi, continuen sense exposar que exis-teix una comissió de gestió i custòdia anualal voltant de l'1,5% del capital. A més, sitenim en compte les baixes rendibilitatsacumulades actuals, que ronden el 0% se-gons l'informe trimestral de la Direcció Ge-neral d'Assegurances i Fons de Pensions,hem de valorar si realment es tracta d'unbon moment per contractar aquests pro-ductes. I, finalment, ens parlen de mante-nir un nivell d'ingressos digne durant lanostra jubilació, però no ens expliquenquines són les condicions per poder-horescatar anticipadament, ni que el capitalinvertit en aquests plans pot veure's reduïtper una evolució negativa dels actius quecompensen la cartera del nostre pla. Aixídoncs, continuen sense explicar als consu-midors els veritables riscos d'aquests pro-ductes que no semblen molt mésesperançadors en quant a avantatges. Pertant, encara necessitem que els consumi-dors facin un esforç en trobar i reivindicarinformació completa i veraç per no tornar-se a trobar immersos en fraus a l'estalvicom els viscuts recentment.

7Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

CRÈDIT

L'amenaça dels matei-xos, comença amb lacaptivadora i insistentpublicitat creant en el

consumidor l'esperança d'obte-nir quantitats petites de dinersen poc temps. Destaquen la fa-cilitat amb la qual el consumi-dor podrà tenir els diners en elseu compte en pocs minutssense gaires comprovacions laqual cosa pot comportar que elconsumidor ho contracti senseestudiar bé les seves condicionso informar-se sobre els seusdrets. Un exemple representa-tiu d'això és l'eslògan que uti-litza una de les empreses decrèdit ràpid més famosa, Vivus:“crèdit al instant sense nòmina”.

Però què passa quancaiem en la trampa? Herebut els diners, i ara què?

Moltes vegades demanemquantitats petites com perexemple 200 €, però acabem

pagant molt més. Això ésprovocat perquè el tipus d'in-terès aplicat generalment ésmolt elevat. Analitzant elmercat financer, trobem perexemple l'empresa Préstamo10 que ofereix un crèdit pera primers clients de 300euros a retornar en 30 dies.Passats aquests dies el consu-midor hauria de retornar 411euros el que suposa una TAEdel 4570 %.

En la següent taula podemveure una comparativa d'algu-nes de les principals empresesque comercialitzen crèdits rà-pids.

Qui protegeix alconsumidor?

En l'actualitat, l'activitatdel crèdit manca d'una super-visió única i homogènia. Pelque fa als crèdits ràpidsaquestes queden fora delcontrol i supervisió del Banc

d'Espanya. Així, en la mesuraque realitzin una activitatamb consumidors haurà deser l'Agència Catalana deConsum qui supervisi la sevaactivitat, en referència a la in-formació precontractual icontractual i clàusules delscontractes. Demanem una ac-tuació urgent en aquest sen-tit per protegir alsconsumidors catalans.Desd'AICEC-ADICAE promovemque existeixi una unificacióen el control de l'activitat delcrèdit amb independència dequi hagi comercialitzat el ma-teix. Això facilitaria a la ve-gada la defensa dels drets perpart del consumidor el qualno hauria d'enfrontar-se al la-berint de descobrir a qui hade dirigir-se en funció de quili hagi comercialitzat el crè-dit (Bancs, entitats finance-res de crèdit, empreses decrèdit ràpid...).

Finançaments forçats en lacompra d'automòbils

segueix-nosa les xarxes socials!

AICEC

@AicecAdicae

i ajuda’ns

a difondre

les nostres

reivindicacions

Els crèdits ràpids són préstecs de petites quantitats de diners (els méshabituals oscil·len entre els 200 i els 800 euros) que es caracteritzen perser concedits de forma instantània, amb terminis de devolució curts iamb uns interessos notablement superiors als normals del mercat. En-cara que aquest tipus de crèdits ja existien amb anterioritat a la crisi, aconseqüència d'aquesta han augmentat proliferant multitud d'empresesdedicades a la seva comercialització.

Diner prestat TAE Temps per retornar en dies Interessos Diners totals a

pagar

OK Money 100,00 euros 2333,95 % 30 30,00 euros 130,00 euros

Préstamo10 100,00 euros 4.507,00 % 30 37,00 euros 137,00 euros

Vivus 100,00 euros 1.270,00 % 30 24,00 euros 124,00 euros

Cashper 100,00 euros 4933,00 % 30 38,00 euros 138,00 euros

Kredito 24 100,00 euros 3.752,37 % 30 35,00 euros 135,00 euros

Dispon.es 100,00 euros - 30 34,00 euros 134,00 euros

Tu crédito más rápido 100,00 euros - 30 35,70 euros 135,70 euros

El sector de l'automòbil se-gueix en el punt de mira de di-ferents administracions. Entreel gener i el juliol d’aquest anyes van vendre a Catalunya98.208 cotxes, representant el14,9% de les vendes de totl’Estat i, un augment del23,2% respecte el mateix perí-ode de l’any anterior. Davantde les presents dades, obser-vem que el sector de l'auto-mòbil segueix presentantproblemes. Un d'ells, és la gra-víssima falsificació de les pro-ves anticontaminants deVolkswagen i l'eloqüent si-lenci dels altres constructors,que recents estudis demos-tren com quasi la totalitatd'automòbils consumeixenper sobre del que es pública.Per si això fos poc, a casa nos-tra s'afegeix un altre pro-blema: els finançaments queofereixen els concessionarisper la compra d'automòbils.

I quin interès els porta a fer-ho? Aquesta és la preguntaque molts clients es fan des-prés de visitar un concessio-nari i escoltar les propostesdels venedors. Després d’esco-llir el vehicle, el venedor co-

munica al client el preu i li ofe-reix la possibilitat de finançaruna part del cost amb la finan-cera del propi concessionari.Això, d’entrada, li suposaria alclient un increment notabledel cost total de l’operació jaque la TAE aplicat no acos-tuma a ser baixa. Però aquíarribar la sorpresa que ratlla laincredulitat: el descompte queens apliquen és, aproximada-ment, el doble del cost addi-cional del finançament.

Davant l'atractiu de l'ofertadel concessionari, el consumi-dor és veu forçat a finançar lacomprar de l'automòbil, veientel benefici que li suposa. Arri-bem a la conclusió, que el mer-cat financer dels crèdits alconsum no disposa d'una regu-lació específica, i això provocaque el consumidor quedi des-emparat davant la comercialit-zació dels mateixos. Desd'AICEC-ADICAE, alertem quecal tenir una actitud crítica da-vant la comercialització d'a-quests productes i vigilardavant ofertes atractives, queno ens facin caure en el paranyde ser premiats per la contrac-tació d'un crèdit al consum.

EXEMPLECompro un cotxe per 18.000€ i finanço la meitat del seu cost

(9.000 €) a 36 mensualitats a una TAE del 9,33 %. Això em su-posarà un cost addicional de 1.295,64 € més que si el paguésal comptat. Ara bé, la concessionària, per afavorir el finança-ment, m’ofereix un descompte que suposa, aproximadament,el doble del cost del finançament (2591,28 €)!

Els riscos dels “créditsràpids” per als consumidors

L a situació hipotecà-ria a Catalunya se-gueix fent estrallsentre el conjunt de

la població. El procés d'exe-cució hipotecària deixa a lespersones consumidores inde-fenses i en una situació degreu desequilibri front les en-titats financeres. La crisi deles execucions hipotecàriesrespon a la conducta de deter-minades entitats financeres.Assenyalar quines són i comes comporten davant la pro-blemàtica resulta essencialper canviar la situació.

Les hipoteques de les per-sones afectades pertanyen tanta bancs rescatats amb dinerspúblics com a bancs que pre-sumeixen de model de negoci.És important destacar que totsells han comptat amb impor-tants ajudes públiques. Sobreles xifres d'execucions hipote-càries de les entitats financeresamb més presència a Cata-lunya destaca Catalunya Bancamb un 18% seguida del BBVAamb un 16%, CaixaBank ambun 13% i Banc Sabadell amb un6,4%.

La situació hipotecària a Ca-talunya al llarg dels anys es veuafectada per un avançamentelevat de la problemàtica. Se-gons dades del IDESCAT,només un 70% dels titularsd'una hipoteca manté el seuhabitatge mentre el 15% ja ha

estat desnonant, deu puntsmés que en 2013. De les dadesanalitzades, el 95% és o haestat titular d'una hipotecamentre el 5% restant són avals,dels quals el 4% manté un pis iun 2% ho ha perdut.

Una altra dada preocupantés que només el 21% dels titu-

lars que mantenen l'habitatgees troben al corrent de paga-ment mentre que al 2013aquest percentatge era del50%. L’impacte d'aquestesdades genera el deterioramentdel sistema hipotecari català.Gairebé la meitat de les perso-nes afectades titulars de la hi-poteca enquestades es trobenen risc de perdre l'habitatge, jaque acumulen més de 3 impa-gaments (21%), han rebut lacomunicació d'inici del proce-

diment (18%) o l'ordre de des-nonament (2%).

El propi legislador, que hadesatès el reclam constant deles necessitats de la societat iha donat màniga ampla a lesentitats financeres a l'hora decomercialitzar préstecs hipote-caris, ha conduït a la societatcatalana a una situació hipote-cària alarmant i precària, queAICEC-ADICAE porta denun-ciant des de fa anys.

Les dades destacades de

l'informe emès pel Consell Ge-neral del Poder Judicial (CGPJ)indiquen que entre l'1 d'abril iel 30 de juny de 2015 es vanproduir 18.739 execucions hi-potecàries en tot l'Estat, només10 menys que en el mateix pe-ríode de 2014. El 23% del totalva tenir lloc a Catalunya, queés el territori amb més desno-naments, seguida d'Andalusiaamb el 16,4%, el País Valenciàamb el 14,3% i Madrid que re-presenta el 10,6%.

8 Consumidorsl’ economia dels

HABITATGE I HIPOTEQUESTardor 2015

Els “decrets hipotecaris de “Guindos” un fracàsper als consumidors hipotecats a Catalunya

Mobilització d'AICEC-ADICAE davant la delegació del govern contra els fraus bancaris i els abusos financers

Després de 3 anys des de la seva aprovació, Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments

L'última maniobra de Cata-lunya Banc es va produir elpassat mes de juliol quan vavendre la cartera d'hipotequesa Blackstone per un total de4.123,3 milions d'euros.Blackstone ha contribuït amb3.598,4 milions i l'Estat, a tra-vés del FROB, amb els restants524,9 milions. Fet que demos-tra que el FROB una vegadamés, segueix preocupant-seper sanejar els productes ban-caris tòxics, deixant desempa-rat al consumidor davantaquells préstecs hipotecarisamb dificultats de pagament. 

D'aquesta manera, Blacks-tone, assumeix una cartera de6.400 milions d'hipoteques“titllades de problemàtiques”,deixant en mans la seva gestiói l'administració dels préstecs

a càrrec d'Anticipa Real Estate,filial de Blackstone. Per això,molts dels titulars d'aquesteshipoteques ja han rebut la no-tificació corresponent que lagestió i l'administració d'aques-tes recau sobre aquests fons.

El consumidor davantaquesta cessió queda excessi-vament desemparat, ja quel'entitat que li va concedir elpréstec deixa de ser la credi-tora, tot i que segueixi conser-vant per Llei la titularitatregistral i segueixi mantenint,llevat pacte en contrari, la sevaadministració.

Els problemes sorgeixenquan el consumidor ha de ne-gociar o reclamar clàusulesabusives com: clàusules sòl,IRPH o comissions, que es tro-ben dins del préstec hipote-

cari. ja que quan ens dirigim al'entitat d'origen, aquesta resolque no té competència davantaquest préstec hipotecari queha estat cedit. I el fons de titu-larització respon exactamentel mateix. Aquesta incompe-tència genera en el consumi-dor una inseguretat per al'exercici dels seus drets i el fetd'accedir als mecanismes deresolució de conflictes. A totaixò, s'afegeix que ni el propiBanc d'Espanya ni les autoritatsde consum de Catalunya,donin solucions a aquests pro-blemes. Des de AICEC-ADICAEreclamem que aquestes enti-tats privades siguin sanciona-des pels òrgans competents,per evitar la vulneració deDrets Fonamentals.

Catalunya banc i la venda de leshipoteques “problemàtiques” avalada pelFROB posen en problemes a les personesconsumidores

EL CODI DE BONES PRÀCTIQUES: EL PEDAÇ DELSDESNONAMENTS

Aquestes dades posen de manifest el drama social latentdins de la societat actual i la vulneració de drets fonamentalsque els partits polítics segueixen consentint sobre els ciuta-dans, mentre les mesures de control legislatives, executives ijudicials segueixin controlades per ells mateixos. Això es de-mostra amb el fracàs absolut del Codi de Bones Practiques,que pretén evitar l'exclusió social dels hipotecats més desfa-vorits. La dramàtica situació que ha adquirit l'Estat Espanyolha posat de manifest que els pedaços del Codi de Bones Pràc-tiques bancàries segueixen protegint i privilegiant als bancsper sobre de qualsevol creditor per fer efectiu el cobramentdels crèdits hipotecaris.

Aquest Codi de Bones Pràctiques, segueix deixant moltque desitjar dins de la legislació hipotecària de l'Estat Espan-yol. Les qüestions que més afecten al consumidor en el mo-ment de poder acollir-se al mateix giren entorn al moment enquè el deutor mostra dificultats evidents de pagament. No seli ofereix per part de l'entitat, la possibilitat d'acollir-se al Codide Bones pràctiques i quan se li ofereix moltes vegades nocompleixen amb la totalitat dels requisits gairebé impossiblesde complir. A més a més, no dóna seguretat al consumidorper poder fer front als seus deutes hipotecaris perquè a llargtermini es trobarà que el deute ha crescut considerablement,ja que la solució que ofereix és una carència de cinc anys pa-gant només interessos, provocant deixar d'amortitzar capital. 

Amb aquesta llei a la mà, es demostra que el sistema jurídicespanyol no avança al ritme de la societat, segueix amb llacu-nes legislatives importants, provocant en aquest cas que elsprocessos d'execució hipotecària resultin “agressius pel deu-tor”, abocant-lo a la ruïna i a seguir amb el deute a les sevesesquenes.

No necessitem una humanització de la norma, per ferfront a la ja coneguda “xacra social”, sinó que ens fa falta unallei equilibrada, amb més garanties i amb instruments per con-templar mesures proteccionistes pel consumidor.

9Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

HABITATGE I HIPOTEQUES

L'habitatge és una necessitat bà-sica de les persones, en la qual elspoders públics han d'obeir creantles condicions adequades i apro-vant les normes pertinents per ga-rantir l'accés. Així va respondre elParlament de Catalunya, incorpo-rant la propietat temporal i com-partida al llibre cinquè del CodiCivil de Catalunya.

La necessitat d'incloure aquestesdues figures en el Codi Civil Català, es-devé un intent per pal·liar al màxim elproblema sorgit en el si de la nostra so-cietat com a conseqüència d'un en-deutament excessiu per l'adquisiciód'habitatges, mitjançant la contracta-ció de préstecs hipotecaris en els úl-tims vint anys, i donar compliment ala funció social de la propietat comsempre hem reclamat des de AICEC-ADICAE. Aquest fet, unit a les actualscircumstàncies socials, econòmiques ijurídiques, que no han propiciat ni ellloguer privat ni el lloguer social, hadonat lloc a un estancament al mercatde l'habitatge alhora que, fins ara, no

s'ha donat resposta efectiva a les ne-cessitats actuals per facilitar l'accés al'habitatge.

La propietat temporal

El propietari temporal, adquireixla propietat de l'immoble durant untemps cert i determinat. Es formalitzamitjançant un contracte i una vegadafinalitzat el termini, el bé retorna alspropietaris originals o als hereus.

Aquest mecanisme ofereix unampli ventall de possibilitats, ja queen funció de les capacitats econòmi-ques i socials del propietari temporal,aquest decideix el temps pel qual ad-quireix l'immoble o el preu que pa-garà. Això permet la possibilitat depactar una quantitat de diners a l'inicio bé el pagament d'una renda. D'a-questa manera, es flexibilitza l'accés al'habitatge.

La propietat compartida

Permet accedir a l'habitatge aun nou propietari amb una part del'immoble que és propietat d'unaltre propietari, sent tots dos pro-

pietaris d'una quota. D'aquesta ma-nera, permet al nou propietari ad-quirir la propietat de maneraescalonada i gaudir de tots elsdrets que comporta lapropietat.Aquesta modalitat depropietat li permet al consumidor,

no caure en el sobreendeutamentper poder adquirir la propietat, jaque l'adquisició de la mateixa esrealitza de manera progressiva,sense tenir la necessitat de fer undesemborsament inicial per poderadquirir-la. 

El passat mes de juny es va crear el Fons d'habitatges de lloguerdestinat a polítiques socials com a instrument destinat a posar adisposició de les persones i famílies en risc d'exclusió residencialels habitatges de titularitat pública i privada que integrin aquestFons, en règim de lloguer social. Una reivindicació que la Plata-forma pel Dret a un Habitatge Digne, de la qual forma part AICEC-ADICAE, portava fent des de l’any 2013.

Inicialment, s'integraran en el fons dels habitatges públics dela Generalitat, dels Ajuntaments, els habitatges de les borses mu-nicipals de lloguer, els habitatges d'inclusió i els habitatges de lesentitats financeres que han estat cedits fins al moment a les admi-nistracions. També es preveu un mecanisme pel qual les entitatsfinanceres o els grans tenidors d’habitatges puguin integrar-se dinsel fons pels habitatges que gestionin directament.

Els habitatges que s'incloguin en el fons hauran de ser adjudi-cats sempre per una administració pública, per un període mínimde 5 anys i el preu del lloguer haurà de ser almenys un 20% infe-rior al preu del mercat. Els llogaters d'aquests habitatges podrandemanar un ajut al pagament del lloguer per tal que no superi elspercentatges sobre els seus ingressos fixats a l'acord. Segons dadesde l'IDESCAT, a Catalunya hi ha un 11,6% d'habitatges buits, xifraque suposa prop de 450.000 habitatges desocupats.

Des d'AICEC-ADICAE celebrem la constitució del Fons i consi-derem que cal seguir avançant per garantir el compliment de lafunció social de la propietat per garantir el dret a l'habitatge.

L’IRPH és l'índex de referènciadels préstecs hipotecaris coma tipus de referència oficial almercat. Abans de la modifica-ció de la normativa, n’opera-ven tres: IRPH Bancs, IRPHCaixes i IRPH Conjunt d'enti-tats. Les variables de l’IRPHBancs i l’IRPH Caixes han des-aparegut per Llei al novembrede 2013, però a Espanya lescaixes es van aferrar a argúcieslegals per seguir aplicant en leshipoteques l’IRPH Conjuntd'entitats fins a properes revi-sions. La major part de les hi-poteques que estanreferenciades a aquests índexs,provenen de les ja desaparegu-des Caixes d'Estalvi. 

Aquestes són algunes de lesconseqüències que els consu-midors han de pagar, desprésde la reestructuració bancària.En aquest cas, el propi consu-midor ha d’assumir gairebé300 euros més de quota hipo-tecaria al mes.

Molt s'ha publicat, escrit iespeculat sobre l’IPRH en rela-ció a la seva opacitat, transpa-rència, la seva presumptamanipulació, la seva forma decàlcul, el seu tractament abu-siu i els efectes criminals queocasionen al consumidor.

Però davant aquestgreuge. Qui és capaç defer alguna cosa?

El passat 9 de juliol de2015, el Parlament de Cata-lunya va aprovar una mocióen favor dels afectats perl’IRPH on es va recollir,entre d’altres, la reivindica-ció exigida per AICEC-ADI-CAE: negociar amb lesentitats financeres que ope-ren a Catalunya que oferei-xin a tots els clients afectats

per l’IRPH unes condicionsmínimes consistents en l'Eu-ríbor més un diferencial,com a màxim d'un punt ique els retornin les quanti-tats cobrades indegudamentamb l'aplicació d'aquestíndex; establir vies de me-diació i arbitratge en les re-clamacions dels clients iexercir la potestat sanciona-dora en matèria de consum,la restitució de quantitatspercebudes indegudament iel rescabalament dels danysi perjudicis.

El Síndic de Greuges vasubscriure la moció actuantd'ofici i el passat 14 de se-tembre va demanar que lainformació sobre els pro-ductes bancaris i financersha de ser efectiva, de ma-nera comprensible i que elpropi consumidor entenguide forma clara les conse-qüències que deriven de laseva signatura. Que la infor-mació ha de ser ajustada a la

realitat del producte i queels propis organismes quesupervisen el sector bancarihan de garantir la defensadels drets dels ciutadans.

El Parlament de Cata-lunya com el Síndic de Greu-ges han estat les duesúniques institucions quedins de l'Estat Espanyol hanplantejat propostes sobrel’IRPH. Però malgrat això,des del 9 de juliol de 2015no se’n ha tornat a parlar itot sembla indicar que haquedat en paper mullat. Enun moment d'auge dins dela política catalana, esperantunes eleccions que canvia-rien de ple el panorama po-lític català, els agentspolítics segueixen jugantamb les necessitats dels con-sumidors. Oferint una falsaempara per als afectats perla necessitat penetrant deguanyar vots de cara a leseleccions autonòmiques delpassat 27 de setembre.

El parlament de Catalunya fomenta l'accés a l'habitatge amb la incorporació de la propietat temporal i compartida

Catalunya constitueix elfons d'habitatge de lloguerdestinat a polítiques socials

El Vicepresident d'AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella, signa l'adhesió d'AICEC-ADICAE al Fons d'Habi-tatge de Lloguer destinat a polítiques socials.

Cal donar solució al problema de l'abusiuIRPH en les hipoteques

La Comissió Europea reconeixen un informe enviat al Tribunalde Justícia de la Unió Europea(TJUE) la retroactivitat total deles quantitats indegudament co-brades per la banca amb la clàu-sula sòl, recolzant així les tesisd'ADICAE que sempre ha defen-sat, defensa i defensarà el resca-balament íntegre del percebutpel banc per la clàusula sòl. Calrecordar que es tracta d'unaclàusula abusiva, i per tant, se-gons la normativa espanyola i eu-

ropea, no ha de produir capefecte des que es va signar elcontracte.Ara bé, la decisió en ferm hauràde venir de la mà del Tribunal deJustícia de la Unió Europea però,lògicament, l'informe de la Co-missió Europea és molt impor-tant perquè recolza lesexigències d'ADICAE i demostraque cap tribunal pot imposaruna reducció de drets al consu-midor fixant una devolució par-cial. Però caldrà esperar.

10 Consumidorsl’ economia dels

DEFENSA COL·LECTIVATardor 2015

E ncara que Caixa-Bank i Bankia hananunciat l'elimina-ció de les clàusules

sòl de les seves hipoteques noobstant, almenys el Sabadell iCaixaBank, segueixen oferinthipoteques amb clàusula sòl.La primera en la modalitat “dehipoteca túnel” i la segonaamb la seva Hipoteca ObertaBonificada, on estableix “lapossibilitat d'establir màximsi mínims en el tipus d'interèsaplicable”. AICEC-ADICAE java denunciar el passat mesd'abril davant la Junta d'Ac-cionistes de Caixabank quel'entitat guanyava il·legítima-ment cada mes 35 milionsd'euros amb les clàusules sòl.

En tot cas, aquest anunci noeximeix a les entitats de l'exi-gència de retornar els diners co-brats indegudament tal comreclama ADICAE en les seves

demandes i, en particular, en lamacrodemanda interposadacontra 101 entitats i que repre-senta a 15.000 famílies. La sen-tència d'aquesta demandacol·lectiva s'ha anunciat com aimminent, el que podria supo-sar una volta de rosca definitivaper les entitats en la seva obliga-ció de retornar el cobrat ambaquesta clàusula abusiva.

La banca es nega anegociar

Cal recordar que la bancas'ha negat a dialogar ambADICAE i els usuaris quanse'ls va proposar al 2010 unaalternativa extrajudicial, viaper la qual ADICAE sempreha apostat. No obstant això,les entitats s'han obstinat aallargar el patiment i l'espolidels seus propis clients i, enconseqüència, col·lapsar lajustícia.

Acords amb truc pelsconsumidors afectats

Les clàusules sòl s'han d'aca-bar sense condicions. PeròAICEC-ADICAE ha detectat desde fa mesos que els bancs se-gueixen cridant als seus clientsper oferir-los ofertes enganyo-ses i opaques amb el pretextd'eliminar o reduir l'impacte dela clàusula, sense contemplar ladevolució.

Pujar el diferencial, elimi-nar temporalment la clàusulasòl per tornar-la a aplicar des-prés d'uns anys, contractar as-segurances i altresproductes... i fins i tot deixar-la tal qual, mantenint les ma-teixes condicions amb lesquals es va signar. Són exem-ples de les tramposes propos-tes de la banca que, fins i tot,arriba a prohibir als clientstreure de la sucursal el docu-

ment amb “l'oferta” o impe-deix veure el contracte abansde la signatura i, fins i tot, elsexigeix confidencialitat.

Per això, AICEC-ADICAE re-corda als consumidors que nohan d'acceptar cap condició pereliminar una clàusula abusiva ique en breu podria ser decla-rada nul·la amb efecte extensiuper tots els hipotecats. En casde dubte, us recomanem con-tactar amb l'Associació.

La macrodemandad’ADICAE, vista persentència

Després de més de cinc anysd'espera i superar les innombra-bles traves dels bancs, la grandemanda d'ADICAE contra labanca per l'abús de les clàusulessòl va quedar vista per sentènciael passat 25 de juny. Des d'a-questa data, el jutjat número 11del Mercantil de Madrid, quejutjarà el cas, va desestimar elmes d'octubre tots els recursosde la banca, per la qual cosa l'ú-nic pas que li queda al tribunalés dictar la sentència.

ADICAE sol·licita a la seva de-manda l'eliminació sense condi-cions de les clàusules sòl i elretorn de les quantitats cobradesindegudament per l'aplicaciódels sòls. Segons estimacions del'organització, acabar amb laclàusules sòl no només perme-tria a milions de famílies al límitde l'impagament beneficiar-se del'Euríbor -que està a mínims his-tòrics- sinó que evitaria 200.000execucions hipotecàries.

L'acte assumeix un altre delsobjectius d'ADICAE, inherent al'acció col·lectiva: l'efecte ex-tensiu de la sentència sobre lageneralitat dels ciutadans hipo-tecats. Pel jutjat és evident queen tractar-se d'una acció col·lec-tiva, “per definició afectarà a latotalitat dels usuaris que tinguinals seus contractes aquesta clàu-

Els bancs segueixen fent trampes enles hipoteques amb “clàusules sòl”

Lluny de solucionar-se, el frau dela comercialització massiva departicipacions preferents, deutesubordinat i altres productes tò-xics d'estalvi continua present ipendent de solució entre cente-nars de milers de consumidorsdesprés de gairebé quatre anysdes de l'esclat del frau.

L'arbitratge promogut pelGovern per desactivar el males-tar social ocasionat ha sigut cla-rament insuficient. Segons laComissió de Seguiment sobrela Comercialització dels Instru-ments Híbrids de Capital iDeute Subordinat, entre Ban-kia, Catalunya Caixa i NovaCaixa Galicia, les tres entitatsper les quals es va dissenyaraquest sistema d'arbitratge, vancaptar 9.772 milions d'eurosentre participacions preferentsi deute subordinat dels qualsnomés s'han recuperat 3.125milions d'euros (un 31,98%).En el cas de Catatunya Caixa,només s'han recuperat 463 mi-lions (un 27%) d'euros d'untotal de 1.709 captats. Unes xi-fres que venen a donar la raó ala idea d'ADICAE que aquest ar-bitratge, que hagués hagut deser una solució adequada pelsconsumidors, en realitat haestat un procediment targiver-sat, manipulat i controlat perles entitats reclamades perallargar i minimitzar la devolu-ció dels estalvis.

A més, els jutjats estancol·lapsats degut, en bona part,a l'enorme quantitat de deman-des relaciones amb participa-cions preferents i obligacions.Segons dades de la Comissió deSeguiment, fins al primer tri-mestre d'aquest any s'havienpresentat 37.471 demandes ju-dicials contra aquestes tres enti-tats. Però l'endarreriment delsjudicis, moltes vegades provo-cats per una estratègia processalinteressada per part de la banca,afavoreix a les entitats finance-res ja que mentre dura el litigisegueixen disposant del diner.I, a tot això, cal afegir que el blo-queig de les demandes acumu-lades per part dels jutjats dónalloc a la indefensió de la clien-tela. Per això, ADICAE i els seusserveis jurídics estan treballantper desbloquejar-les.

Per AICEC-ADICAE, senseacció col·lectiva no hi ha justíciapels consumidors. És urgentdotar d'eines la defensa col·lec-tiva. Tal i com apuntava el FiscalJosé María Paz, “Estem vivintuna època del consum massiuon el frau afecta a milions declients. Cada cop hi ha més de-mandes col·lectives i no s'haampliat la plantilla dels jutjats”.

L'arbitratgeno dónasolució a lespreferents iel col·lapsedels jutjatsendarreix lesdemandes

Manifestació dels socis d'AICEC-ADICAE davant la Delegació del Govern contra els abusos bancaris i els fraus financers

Són abundants les sentències que ha obtingut ADICAE i que han fallat en contra de la banca i lainclusió de les clàusules sòl en els seus préstecs hipotecaris. Això s'ha afegit recentment un in-forme de la Comissió Europea que reconeix que han de retornar-se des del primer dia les quan-titats cobrades per aquesta clàusula. Però les entitats segueixen tractant de colar-la o es neguena erradicar-la definitivament.

La Comissió Europea confirma les tesis d'ADICAE

11Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

CONSUM DE POLÍTICA

Llums i ombres de la independència deCatalunya pels consumidorsADICAE defensa i ha defensat sempre el dret a decidir com a aprofundiment democràtic dels consumidors i ciutadans deCatalunya i d'Espanya. No obstant això, l'evolució d'aquest tema merament "polític i institucional" que s'està produint,ens porta a hores d'ara a precisar el significat i les implicacions del dret a decidir i de la independència de Catalunya desde perspectives econòmiques i socials, i per un moviment consumerista avançat. ADICAE no és qui vol decidir pels ciu-tadans de Catalunya, només aportar petites propostes perquè sigui avaluades de forma crítica i responsable.

Utilitza la Plataforma online d'Educació Financera d'ADICAE!

CURSOS:➔ 'Serveis financers bàsics. Conegui els seus drets'

➔ Estalvi-Inversió. Les claus per als petitsestalviadors'

➔ 'Préstecs i crèdits, una gestió eficaç. Evita el sobreendeutament'

educacionfinanciera.adicaeonline.es

L 'escenari que obri-ria per als consumi-dors i la ciutadaniacatalana la inde-

pendència de Catalunya,s'ha d'abordar des de duesperspectives: econòmica iinstitucional. Hem de res-pondre a una preguntadoble: com afectaria a lesrelacions de producció iconsum un nou Estat, icom es podrien redefinirels drets dels consumidors.

La dimensió econòmicapels consumidors

Des d'una perspectiva eco-nòmica cal conjugar diferentsaspectes: la moneda, el modelproductiu, les institucions fi-nanceres i les grans empresesde consum de masses. Aquestsàmbits, molt interconnectatsentre si, condicionen el preu iqualitat dels productes i ser-veis, i el benestar dels consu-midors.

Un nou Estat requereix unanova moneda; el seu valor vin-dria clàssicament recolzat perla seva capacitat productiva.No obstant això, la globalitza-ció financera i les unions trans-nacionals fan que depenguid'altres factors. Avui dia elvalor de la moneda serveix enla pràctica per adquirir béns iserveis en mercats exteriorsaixí com per finançar-se iatreure inversions. El sistemaestablert respon a una estruc-tura, el statu quo escapa delcontrol dels Estats i resultamolt difícil de modificar.

El problema es plantejariaen termes de credibilitat de lamoneda nova, una qüestió queresulta aliena als propis ciuta-

dans i persones consumidores.Hi hauria risc de fuga de capi-tals en el nou Estat si hi ha des-confiança davant un incertpanorama econòmic o fins i totatacs per part de sectors inte-ressats en desestabilitzar-lo.Potser podria desembocar amig o llarg termini en un con-trol de capitals. Si bé és veritatque al no estar subjecte a la fè-rria disciplina de l'Euro, unaCatalunya independitzada po-dria articular mesures que fle-xibilitzaran les condicionseconòmiques que estan por-tant a la societat a alts nivellsde desigualtat i precarietat. En-cara que d'entrada tot semblaindicar que fora de la UE eldesenvolupament resultaria

més incert. Per això, la lluitacontra els aspectes negatiusd'aquestes polítiques cal afron-tar-la de manera conjunta, lasocietat civil al marge de fron-teres, i sobretot davant la debi-litat del movimentconsumerista.

El risc d'inflació

Al 2014 el PIB català era gai-rebé de 200.000 milions d'eu-ros, dels quals més de la meitatcorrespon a operacions ambl'exterior, inclosa en aquesta hi-pòtesi Espanya. La resta del PIB

correspondria a consum i in-versions internes d'institu-cions, ciutadans i consumidorscatalans. El risc és que tercerspaïsos estableixin aranzels pelsproductes catalans, ja que, coma nou Estat, Catalunya no tin-dria de moment tractats comer-cials. Com a resposta Catalunyapodria introduir barreres d'en-trada a productes d'aquests paï-sos aplicant taxes aranzelàriesque implicaria sobre costos. Ésproduiria un risc d'inflació, atèsque els preus de les importa-cions augmentarien, el queprovocaria un increment delspreus dels béns de consum,costos de transport i energia.Perjudicial per a la indústria iper tant per als salaris dels con-

sumidors (molts amb hipo-teca), però negatiu tambéperquè el valor dels diners, delsnostres estalvis, disminuiria.

Una oportunitat perreformar el sistemafinancer

Tota economia moderna re-quereix entitats on dipositarestalvis, concedir crèdits i ofe-rir serveis de pagament. Cata-lunya tindria l'oportunitat dereformular un sistema financersaludable per als consumidors,com ve proposant des de fa

anys ADICAE, en el qual no escometessin abusos. Un factorproblemàtic és la incertesasobre els Fons de Garantia deDipòsits i Inversions de l'Estatespanyol, i també els futursfons europeus. No hi hauriaproblemes per recuperar100.000 euros dels seus estal-vis en cas de fallida, però lesentitats allà domiciliades hau-rien d'aportar a un fons nou, elque encariria els serveis a forçade comissions.

Construir un nou dretper protegir elsconsumidors

Des de la perspectiva de lapolítica de foment dels dretsdels consumidors, amb un nou

Estat amb competències prò-pies en matèria de consum, s'o-briria la gran oportunitat dereconstruir un nou cos norma-tiu i unes modernes institu-cions dignes i eficaces, quevan ser marca pròpia del Insti-tut Català de Consum. En elsseus inicis, però lamentable-ment perdut en els últimsanys. Durant massa temps lespersones consumidores en elconjunt d'Espanya han patitabús: fraus a l'estalvi-inversió,clàusules abusives en les hipo-teques, centenars de milers

d'execucions hipotecàries idesnonaments, preus desorbi-tats per serveis bàsics, etc. Caladvertir que molts d'aquestsabusos, en particular en el sec-tor financer, van ser comesosper grans empreses i entitatscatalanes, com Caixabank,Banc Sabadell, les diverses en-titats catalanes.

El repte del movimentdels consumidors

L'oportunitat política denoves institucions i millors lleisper als consumidors dependràabsolutament de la seva pròpiaforça, ja que l'empresariat ca-talà no se'n va preocupar. I peraixò és lícit preguntar-se, coma preocupació fonamentald'AICEC-ADICAE, si el movi-ment consumerista a Cata-lunya és avui una forçacol·lectiva capaç d'imposar elsseus drets i interessos davantd'un hipotètic nou Estat propi.Si la resposta és negativa, lesexpectatives de canvi i trans-formació es difuminaran engo-lides per altres interessos i elsconsumidors tornarem a estartan menyspreats com fins ara aEspanya.

Construir la independèn-cia i sobirania ha de lligar-sea la sobirania dels consumi-dors i ciutadans i no només ala sobirania territorial. Ni Es-panya, ni la UE com a ens po-lítics territorials han sabutdonar solució als problemesdels consumidors. Per cons-truir un futur econòmic i so-cial al servei dels interessosde la ciutadania i les perso-nes consumidores cal iniciarun canvi transformador delsconsumidors.

12 Consumidorsl’ economia dels

GRANS TEMES DEL CONSUMTardor 2015

Últimament, es parla molt d'eco-nomia solidaria i consum col·la-boratiu, però què és realment?,d'on apareix i què puc fer-ne?Quan parlem d'economia solida-ria s'està fent referència a unmodel econòmic centrat a prio-ritzar a les persones per sobredel capital, amb la voluntat d'a-portar solucions a les necessitatsmaterials que apareixen en laquotidianitat, per tant, podríemdir que és una economia al ser-vei de les persones.

Arribar aquesta economia en-cara queda lluny, però a travésdel consum col·laboratiu és undels mecanismes per enfilar capaquest sentit. El consum col·la-boratiu és un moviment que su-posa una transformació culturali econòmica pel que fa a les cos-tum del consum. Un canvi en elcontext, passant del consu-misme individualitzat cap a me-canismes desenvolupats permitjans socials i plataformes. Unamanera de consumir més hu-

mana i agradable, que també tébeneficis ambientals. A la vegadaque, una forma de donar-li unasegona vida a productes que jano utilitzem. Les persones dei-xen de ser purament consumi-dores per passar a serproductores de valor i intercan-vis. És fa més amb menys i pertant, s'abarateixen costos.

Les persones consumidorescada vegada tenen més clar queno és necessari pagar tant per unservei exclusiu, ja que si es com-partit sortirà més econòmic i amés, es coneixerà gent nova; pertant, serà igual o més satisfactori.Per això, la població catalana faservir plataformes per aprofitarmaterials que ja s'han fet servir ique segueixen tenint vida útil(http://millorquenou.cat/), amolts municipis ja és comptaamb Bancs del Temps o inter-canvis (http://intercanvis.net/);o xarxes per compartir llars pervisitar racons de Catalunya(http://intercanvidecases.com/).

El consum col·laboratiuobre pas per consumird'una manera diferent

Si us truca a la porta un inspec-tor de butà és molt probableque t'intentin posar un parany.A Catalunya estan proliferant

molt les estafes en les revisionsde gas i per això cal desconfiarde les visites imprevistes quevénen a casa nostra a fer-nos re-

visions de gas natural o delbutà. Per això, t'expliquem quehas de tenir en compte per pas-sar aquesta revisió essencialper a la teva seguretat.

La revisió de les instal·la-cions fixes de gas butà s'ha defer cada 5 anys i l'has de sol·li-citar a una empresa instal·la-dora. És important guardar elcertificat de la revisió quel'han de lliurar obligatòria-ment. Cal tenir en compte queel tub flexible s'ha de canviarquan caduca i el reguladorquan s'ha fet malbé peròaquests dos elements estan ex-closos de la revisió.

La companyia de gas naturalestà obligada a fer una inspec-ció periòdica de les instal·la-cions de gas natural i aparellsde gas en servei cada 5 anys i téun cost econòmic. Comunicaràals veïns de la finca, uns diesabans i mitjançant avís, quindia passarà a fer-la. Comprovala data de la darrera revisió iquan has de passar la propera.

Compte, proliferen les estafes amb lesrevisions del Gas!

D es de l'1 d'octu-bre del 2015 lafacturació elèc-trica es duu a

terme per hores per aquellesllars que formen part del mer-cat regulat, tenen la tarifa delPreu Voluntari per al Petit Con-sumidor (PVPC) i disposen decomptador digital integrat a laxarxa a través de la telegestióo telemesura. Implicant que espagui l'electricitat al preu quecotitza a cada moment de con-sumir-la, variant cada hora. Pertant, el cost del consum elèc-tric varia en funció del mo-

ment del dia i de la setmana enel qual s'estigui consumint.Aquest cost es pot conèixer eldia abans a les 20:30h a travésde la pàgina web de XarxaElèctrica d'Espanya (REE), onqueda reflectit el resultat de lacotització del mercat majoristapel dia següent.

Aquelles llars que formenpart del mercat regulat amb latarifa PVPC, encara que no dis-posen de comptador intel·li-gent i/o integrat a la xarxa,se'ls segueix aplicant el preuestimat per REE. Així mateix,les llars que estan al mercat

lliure, les companyies ja s'enca-rreguen de fer ofertes imitantla facturació per hores, amb ladiferència que són elles les quefixen el preu del kWh per cadasol·licitant.

Segons dades de la CNMC aCatalunya un 31,5% de les llarsja disposen d'aparells intel·li-gents connectats a la xarxa ials quals se'ls està aplicant elnou model tarifari. Però a lapràctica, això no s'ha traduïten un canvi econòmic signifi-catiu, tal com anunciaven elsagents polítics a l'hora de de-fensar aquesta nova política.

Tots aquests canvisqueden traduïts en unaúnica qüestió

Menys control per part deles persones consumidores a l'-hora d'estalviar, ja que el preude l'electricitat segueix pujant,sobretot a la part fixa –la po-tència–, els impostos i les taxesde la factura. Tenint encompte que gran part del quepaguem en el rebut elèctric ésprefixat i de difícil canvi, lespersones consumidores hemd’incidir en el consum, peròcada vegada hi ha més compli-cacions per entendre-ho. Amés d'haver-hi hores on el con-sum és més car que en unes al-tres, i aquestes horescoincideixen amb les frangeson s'acostuma a fer més ús, in-closos els caps de setmana. Enconseqüència, les personesconsumidores deixen de ser elcentre de la factura elèctrica,per estar-ho als interessos del'oligopoli elèctric.

Davant d’aquesta situació,AICEC-ADICAE troba preocu-pant la situació habitual d'ofer-tes comercials per part de lesempreses oligopolístiques.Oferint passar-te al mercatlliure amb la manca d'informa-ció pertinent respecte l'exis-tència d'un mercat regulat iamb atractives ofertes de des-comptes, que no són del tot

reals. Ja que s'apliquen en lapart del consum, que prèvia-ment les comercialitzadoreshan triat el preu.

Una altra llum éspossible: Alternatives al'abús elèctric

Davant d'aquesta situaciód'abús sobre un dret bàsic deles persones consumidores,existeixen alternatives perestalviar a final de mes. Lesmés habituals són: conèixercom és la potència contrac-tada i si s’adequa a les carac-terístiques de la llar i a l'estilde vida. Saber que existeixenaltres comercialitzadoresamb ofertes diferents i mésorientades a les necessitatsreals de les llars. A la vegada,potenciar un consum respon-sable amb accions, com perexemple: recordar que el“stand by” també consumeix.Que el frigorífic ha d’estarben graduat i mantenir-seobert el menor temps possi-ble. O utilitzar bombetes debaix consum. 

Des d’AICEC-ADICAE, ani-mem a totes les persones con-sumidores a fer un ús crític,responsable i conscient delsector energètic. Per a això, etconvidem a que ens visitis it'informis, et donarem les clausde l'alternativa a l'abús elèctric.

El canvi en la factura elèctrica i els problemesper les persones consumidoresEl mes d'octubre va començar amb canvis en la factura elèctrica, canvis que fan encara més complex tot l'entramat elèctrici afegeixen elements de confusió a les famílies a l'hora d'entendre la factura. 

13Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

GRANS TEMES DEL CONSUM

S i diem que “les perso-nes consumidoresestem fartes de laRenfe”, sens dubte

seríem moltes les conformesamb aquesta afirmació. Ambun servei que no ofereix totesles qualitats acompanyat d'u-nes tarifes abusives, fa que lapoblació estigui descontentad'aquest transport públic.Aquesta indignació s'hauria deveure reflectida en llargues llis-tes de reclamacions per partd'usuaris i usuàries, però a lapràctica no acaba de ser del totaixí. Poca gent coneix els me-canismes de reclamació queexisteixen o confia poc en elsistema. Però des d'AICEC-ADI-CAE pensem i defensem quecal lluitar i reivindicar pels nos-tres drets, per aquest motiu,posar reclamacions quan nos'ha complert el servei de ma-nera adequada ha de ser nostraeina de lluita i així aconseguirque cada vegada que fan unmal servei, rebin una allau dereclamacions, que facin queels entrin ganes de posar solu-cions.

El funcionamient realdel sistema ferroviaricatalà

Cal conèixer com funcionael sistema ferroviari a casa nos-tra, on les empreses RenfeOperadora i ADIF treballen dela mà, cadascuna amb les sevescompetències pertinents. Laprimera és la que s'encarregadels trens i personal, fent-se cà-rrec dels horaris, la freqüèn-cia, les tarifes, la informació il'atenció ciutadana i, ADIF ésl'administradora de la infraes-tructura, per tant qui s'enca-rrega de les andanes, vies iestacions. El problema rau enel moment en que gran partdels retards són per deficièn-cies en la infraestructura, i ésRenfe qui ha de donar-hi solu-ció i atenció. En el marc català,al 2010 el servei de Rodalies vaquedar traspassat a la Genera-litat, motiu pel qual totes aque-lles competències lligades a

Renfe Operadora les gestionala Generalitat, però segueix te-nint ADIF el control sobre lainfraestructura.

Drets i deures en eltransport ferroviari

A part de saber com fun-ciona el sistema, és importantconèixer els drets i deures deles persones usuàries. Com adrets, destacar-ne el dret a lainformació, tant de les caracte-rístiques del servei i del funcio-nament, com de lesincidències, els títols de trans-port i les tarifes vigents.

També, a transportar equi-patge sense cost addicional, arebre indemnització en casd'incidència o suspensió delservei, a reclamar i a rebre res-posta d'aquestes en el terminid'un mes. D'altra banda, algunsdels deures són el d'anar ambels títols de transport correspo-nent i que aquest estigui vali-dat, tenir unes normes decomportament mínimes on elrespecte cap a la resta és pri-mordial i atendre a les indica-cions que es formulin des delpersonal del servei.

S'ha de reclamar davant els abusos continus dela RENFE

A Catalunya, 262.000 tones són aliments malbaratats.Aliments que es llencen tot i tenir encara valor com arecurs nutritiu per a les persones, i que acaben essentuns 34,9 kg per persona a l'any. Dades que són esga-rrifoses si afegim el fet que es desaprofita molt de men-jar, a la vegada que molta gent passa fam. Elmalbaratament es produeix al llarg de tota la cadena,però a casa nostra, un 58% es produeix a les llars, se-gons dades de l'Agència de Residus de Catalunya.

Les conseqüències i impactes d'aquestes dades afec-ten principalment en tres àmbits: el medi ambient, l'e-conòmic i el social. L'impacte ambiental passa perposar en marxa recursos naturals que no fan falta i queafecten un 20% de la superfície agrària del país. Els eco-nòmics, es calcula que aquest malbaratament per per-

sona equival a 112 € l'any. I els socials i ètics, agafen ala quantitat de gent que no pot accedir a una alimenta-ció, mentre a les llars es tiren quilograms de menjar.

Des de l'Associació es defensa que les persones con-sumidores tenim un gran poder i influència sobre lesdecisions que es prenen, ja que cada compra suposauna elecció que influeix en tot el sistema. Per això ésimportant prendre'n consciència i actuar.

Aquest any en el marc dels projectes de la AECOSANes realitza el programa “Alimentació sostenible: Consumirbé per viure millor”. Per informar i formar sobre els dretsd'informació en la compra, la necessitat de reduir desapro-fitaments en alimentació i adaptar les compres als pressu-postos i al consum de les llars, per tot això es fan un sensefi d'activitats a les quals et convidem a participar.

Des d’AICEC-ADICAE actuem davant elmalbaratament alimentari

El Servei de Rodalies de Catalunya sigueix ocasionant problemes a diari a les persones consumidores. És hora de plantar cara.

Rodalies de Catalunya

En el servei de rodalies deCatalunya, interposar una recla-mació és del tot senzill quan hoconeixes, només cal que entrisa la pàgina web: http://roda-lies.gencat.cat/ca a l'apartat deConsultes i Reclamacions. Amés, podem demanar compen-sació pel retard del tren (a lamateixa web a l'apartat Devo-lució Xpress) quan hi hagi unretard superior a 15 minuts iper algun motiu propi deRenfe. Quedaran exempts per:les condicions meteorològi-ques, les vagues, l'atenció apersones malaltes o la intercep-ció de la via, per exemple. Laqual cosa fa que en moltes oca-sions, els retards quedin sensedevolució i fa que les personesconsumidores no puguemrebre indemnització però igual-ment haguem pagat el retard.Per aquest motiu des de l'Asso-ciació reivindiquem interposarreclamació sempre, per ferforça i fer palesa la nostra indig-nació i les conseqüències d'unamala gestió del transport pú-blic de l'estat.

Servei Regional

Quan fem referència al ser-vei regional, el funcionamentés el mateix, només que les re-clamacions a finestreta no espoden fer de forma immediatacom en el cas de rodalies, hau-ran de ser a partir de les dotzedel migdia de l'endemà i finsquinze dies naturals després.En aquest cas, la situació tambées fa més complexa per lesusuàries i els usuaris, ja que hihas d'estar pendent, per aquestmotiu remarquem la possibili-tat de fer-ho per via on-line, onestalvies temps i cues. Perquèno podem oblidar una altra re-alitat, el dia que la Renfe té al-guna incidència, la cuad'atenció al client, fa que en-

cara perdis molt més tempsper reclamar dita incidència.

Servei de llargadistància i AVE

En el cas dels retards en elviatge, a menys que la demoraes produeixi per causes deforça major, el Reglament de laLlei del Sector Ferroviari esta-bleix indemnitzacions del 50%del bitllet per retard superior a60 minuts i del 100% en cas desuperar els 90 minuts.

Tot i així, per l'alta velocitat(AVE) i la llarga distància,Renfe assumeix voluntària-ment fer front a indemnitza-cions més àmplies. Als trensAVE Madrid-Sevilla, un retardsuperior a 5 minuts suposa ladevolució del 100%. Per a laresta de trens AVE, una demoramajor a 15 minuts implica elreintegrament del 50%, i si essuperen els 30 minuts, la devo-lució és del 100%.

Per a trens Alaris, Altaria,Alvia i Euromed el reintegra-ment és del 25% (més de 20 mi-nuts de retard), 50% (40minuts) i 100% (més d'unahora de demora). Per reclamar,s'haurà de fer des de la pàginaweb de Renfe(www.renfe.com) a l'apartatd'atenció al client i queixes, oper via presencial o telefònica.

Així doncs, és important re-clamar els nostres drets i mos-trar la indignació que suposaarribar tard, o haver de sortirabans de casa per no fer-ho. Nonomés pel simple fet de quei-xar-nos, sinó per demostrarque és una preocupaciócol·lectiva i lluitem per una so-lució real. Des de l'Associaciópensem que el preu és abusiu,però que el servei tampoc estàa l'alçada, i cal seguir lluitantperquè ho estigui.

No et quedis amb elsbraços creuats i reclama !

TROBADA ESTATAL SOBREALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

UNA ALTERNATIVA DE CONSUM PER VIURE MILLOR

26 de NOVEMBRE de 2015INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Carrer del Carme, 47 - (Sala Prat de la Riba)

INFORMACIÓ i inscripcions a www.adicae.net

incripciones@adicae.net

A mb l'any a puntde tancar-se, i mi-rant endarrere desd'AICEC-ADICAE

valorem que el balanç és po-sitiu. Tot va començar amb elneguit d'organitzar-nos, unir-nos i fer forta la nostra lluitaals municipis a través de les16 assemblees territorials quees van celebrar durant el mesde febrer, assemblees arreudel territori català, que varenculminar amb l'AssembleaGeneral. La conclusió princi-pal d'aquestes trobades va serla mateixa: volem lluitar perun model de consum que ensagradi. I, dit i fet, el 14 demarç, amb motiu al dia Mun-dial dels Drets de les Perso-nes Consumidores vàremsortir al carrer per fer sentirla nostra veu i visibilitzar lanostra lluita.

La nostra veu a lesJuntes d'Accionistes

Una lluita que comença pervoler canviar els abusos i lesmales pràctiques que es duena terme des de les entitats fi-nanceres, i que en tres oca-sions vàrem anar a reivindicara les Juntes d'Accionistes deCatalunyaBanc, CaixaBank i elBanc de Sabadell. Amb l'objec-tiu de què les persones consu-midores també tinguin veu enespais de decisió i afalagamenta les entitats, recordant així xi-fres escandaloses que sempre

amaguen i que són les quetrenquen el món de colors deles entitats.

AICEC-ADICAE tambépresent en las propostesparlamentaries

La lluita també esdevé fona-mental en la voluntat de can-viar legislatures i tenirincidència política, per això,les propostes que surten de

l'associació sempre s'intentenportar al Parlament de Cata-lunya, com vàrem fer, perexemple, amb la proposta dellei relativa a la prevenció i altractament del sobreendeuta-ment i la creació d'un Fons So-cial d'Habitatge i de LloguerForçós el passat mes de febrer.

Sense oblidar la importàn-cia d'actuar abans que hi hagieleccions, on sòcies i socisaporten les seves idees, pro-postes i canvis en el model deconsum a tots els partits polí-tics, amb la intenció que que-din incloses en els programeselectorals. Perquè la voluntatd'AICEC-ADICAE rau en el fetque hi hagi canvis, i que siguindes de la perspectiva consume-rista. Donat que aquest anyestà sent un any molt electoral,abans de les eleccions del Par-lament de Catalunya, vàrem

convocar a tots els partits polí-tics, per establir un debatsobre polítiques de consum oconsum de polítiques. Objectedel qual es va aprofitar per in-cidir en la importància de con-templar el consum com aelement transversal en les po-lítiques, però també per veurequines propostes i idees defen-sen els diferents electors.

Fòrum y Afinsa l'eixmés reivindicatiu

Per tancar amb l'eix mésreivindicatiu que ha promogutaquest any l'associació, cal fer

menció que sortir al carrerquan toca és important, peraixò en més d'una ocasió elmoviment consumerista s'haorganitzat i reivindicat a peude carrer, ja sigui a través demanifestacions, com la mani-festació multitudinària per laqual ens vàrem desplaçar elpassat 9 de maig a la ciutat deMadrid, demanant solucionsreals per un dels fraus més

grans a l'estalvi; Fòrum, Afinsa,Arte y Naturaleza. O encaramés recent, però que també ésun orgull per les persones con-sumidores, la campanya contrala doble comissió que estavacobrant CaixaBank i que voliacomençar a cobrar el BBVA.Però a través de persones uni-des, recollides de signatures ifent sentir la nostra veu, s'haaconseguit aturar.

Sortim al carrer ainformar dels nostresdrets

L'altre eix que marca el diaa dia de l'associació i la nostraraó de ser, és l'empoderamentque ens dóna estar formades iinformades. Per aquest motiu,en més d'una ocasió, socis i sò-cies hem sortit al carrer per in-formar a la població sobre elsdrets que tenim davant el con-sum, la necessitat de reclamardavant els abusos i la força queens dóna estar formades. Lestaules informatives arreu del

territori sempre són un mo-ment clau d'unió i trobadaentre persones associades quelluiten per un fons conjunt;com quan per Sant Jordi, sò-cies i socis de Lleida es varenorganitzar per recordar a lespersones consumidores quetenim drets i que és importantque els coneguem.

Calendari ple d'activitatsen totes les províncies

Sense passar per alt, les gai-rebé més d'un centenar de xe-rrades, jornades i simpòsiumsque s'han dut a terme al llarg del'any, moments de conèixercom funciona l'entramat delconsum i poder-nos dotar d'ei-nes i informació que ens dónaforça davant la realitat del con-sum, dotant-nos d'esperit crític.Dins d'aquests espais de forma-ció, caldria destacar el curs quees va dur a terme els dos primers

trimestres de l'any, on vàremaprofundir en molts temes rela-cionats amb el consum, com lescompres a distància, entendrel'entramat elèctric o el món deles telecomunicacions.

Aquesta formació ha anatlligada a omplir-nos de recursos

per després poder fer d'altaveui informar de forma clara, sen-zilla i responsable a la gent delnostre voltant, però també perdur a terme xerrades per agru-

pacions, associacions de veïnsi veïnes o centres cívics.

Els programes de formacionsi xerrades a finals d'any comen-cen anar molt lligats als projectesque duem a terme des d'ADI-CAE, aquest any n'hi ha quatred'engegats. Un d'ells relacionatamb els crèdits no hipotecaris,un altre que tracta sobre els sis-temes extrajudicials de conflic-tes, acompanyat d'un destinat al

col·lectiu de la gent gran i al vo-luntariat i el darrer, que tractasobre l'alimentació sostenible.Amb aquests quatre projectes,des de l'associació s'aprofita perdotar de nova informació a totala població i sòcies i socis utilit-zen l'ocasió per organitzar-se, ferxerrades i taules informatives pelterritori català. A la vegada queper fer xarxa amb col·lectius iplataformes socials.

AICEC-ADICAE estàactiva en lesplataformes socials

Que l'associació estigui vin-culada amb plataformes icol·lectius socials és del tot im-prescindible per aconseguirl'objectiu i per impulsar unalluita conjunta, per aquestmotiu socis i sòcies represen-ten a l'associació dins d'aquests

organismes i institucions, ambla finalitat d'aportar noves pro-postes i sumar-nos a la lluitacol·lectiva. D'aquestes col·labo-racions i de la creació de xar-xes surten propostes no delleis, jornades i celebracionsconjuntes. Algunes que caldriadestacar són el TAST Social quees du a terme a la ciutat de Ta-rragona, la jornada de ComerçJust i Banca Ètica també a laciutat tarragonina o la partici-pació en la Mostra d'Entitats dela Ciutat Comtal. Moments quesón molt enriquidors per apro-fitar i fer difusió de la nostralluita i repartir informació deconsum crítica a la població, ala vegada que moment per en-fortir lligams amb associacionsi poder unir sinergies.

Representar els interessosde les persones consumidoresés la nostra raó de ser, peraquest motiu, sòcies i socis llui-ten per fer valorar aquestatasca i donar-li veu. Si t'agrada-ria unir-te, només cal que con-tactis amb nosaltres i comencisa formar part del movimentconsumerista!

14 Consumidorsl’ economia dels

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISMETardor 2015

Un any carregat d'activitats a AICEC-ADICAE!

A principis d'anyvam celebrar la IVAssemblea GeneralExtraordinària de

AICEC-ADICAE amb una parti-cipació de 80 socis i sòcies d'a-rreu de Catalunya. Ambl'objectiu de fer balanç del'any, per encarar-ne el nouamb diferents propòsits.

Aquesta va servir, per ferpalès que AICEC-ADICAE se-gueix activa dins la societat ca-talana, per canviar el model deconsum i defensar els drets deles persones consumidores. Ensva permetre activar quatre lí-nies d'actuació: la primera, lanecessitat de seguir potenciantla presència de l'associació al te-rritori. La segona, incentivar laparticipació, de moviments so-cials i de la població amb el mo-viment consumerista. Latercera, potenciar l'acció reivin-dicativa en el dia a dia, i final-ment perquè tothom és sentiintegrat i a la vegada identificatamb l'associació seguir dissen-yant programes d'activitats, queenglobin temes de consum engeneral i consum financer.

Potenciar la presència alterritori

Amb l'objectiu d'aproparl'activitat d'informació i orienta-ció, i seguir creixent arreu delterritori, existeixen grups localsa diferents municipis. Això per-met, tenir més contacte amb larealitat local, fer xarxa associa-tiva amb les diferents entitatssocials i ser presents en el dia adia de les realitats municipals.

Si vols sumar-t'hi algun delsja existents o emprendre'n unde nou en algun municipi

només cal que et posis en con-tacte amb l'Associació, t'in-formarem i ho tiraremendavant.

Incentivar laparticipació

Des d'AICEC-ADI-CAE, s'ha realitzat unestudi de les diferentsentitats socials i asso-ciacions que existei-xen al territori, per tald'establir lligams ambtotes les realitats so-cials i fer sentir la nos-tra veu de formaconjunta, restant oberts atotes aquelles propostes,aportacions, col·laboracionsque facin més forta la lluitacol·lectiva.

Si formes part d'algun mo-viment social o tens propostesi aportacions per incentivaraquesta lluita col·lectiva, t'es-perem.

Potenciar l'accióreivindicativa

Donats els constants fraus ienganys per part de les gransempreses de consum, AICEC-ADICAE és posa en estat d'a-lerta per sortir al carrer, estapresent en les institucions isumar-nos a les iniciatives so-cials per fer acabar d'una ve-gada per totes amb els abusosconstants i massius a les perso-nes consumidores.

Et convidem, a seguir llui-tant per la causa, fer de la pro-blemàtica individual lacol·lectiva per poder seguircaminant cap a una altra polí-tica social i econòmica.

Programa d'activitats

Per tal d'estar empodara-des, cada mes tenim un pro-grama ple d'activitats diverses,orientades a la formació i in-formació per dotar d'eines ales persones consumidores.Convertint-nos en personescrítiques, solidàries i respon-sables.

Passa't per les nostres seus,pàgina web i les xarxes socials,per coneixe'ns i participar deles activitats i del dia a dia del'associació.

Actualment, la defensa deles persones consumidores i elconsum són un fet econòmic isocial que afecta a la quotidia-nitat, és per aquest motiu queet convidem a unir-te a la lluitad'AICEC-ADICAE.

15Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME

Parlant amb un company d'unaplataforma social em va dir quehavia de conèixer AICEC-ADI-CAE, que m'aniria molt bé, peraixò sempre que parlo de lameva arribada a l'Associaciódic que va ser una mica per ca-sualitat una mica per necessitatdavant una situació desespe-rada. Però, quedar-me, impli-car-me i participar ha estat unadecisió voluntària i meditada.Penso que formar part decol·lectius socials que lluitenpels drets de totes les personesés important. Per això, el meutemps el dedico a lluitar i rei-vindicar per aquesta causa. It'animo a tu a afegir-te!

El meu paper a l'Associacióés variant, però hi ha un quesempre és igual: fer d'altaveu,per això faig difusió de les ac-tivitats, explico que existim ili parlo a tothom del què femi pel que lluitem. És importantque tothom conegui que hi hamoviments que ens dediquema defensar els drets de les per-sones consumidores. A més,també m'enriqueix molt anara les xerrades i formacions

que es duen a terme, on no hifalta mai el cafè o el tallat ambuna bona conversa sobre elstemes d'actualitat! Fins i tot,de tant en tant, anar a fer al-guna excursió per seguir apre-nent en alguna jornada a altresciutats. A més, també fem ac-tivitats lúdiques i pràctiques.Una de les parts que més m'a-grada i gaudeixo, és la part deconèixer gent i anar-nos tro-bant a les diferents accionsque fem. També m'agradariaconèixer-te!

Sempre he pensat quetenim molt poca consciènciasocial i educació financera,per això aprofito al màximl'Associació, perquè em dónaaquest coneixement que des-prés m'ajuda anar pel món i amés, contribueixo al bé social,perquè no se'ns pot oblidarque aquí lluitem pel col·lectiui per canviar el que no ensagrada, i això ho hem de ferquanta més gent millor! Cal se-guir fent, lluitant i ajudant, te-nint en ment que tot això hofem per nosaltres i pels altres,sobretot per la joventut.

Gent d’AICEC ADICAE

Vida Martí

Sòcia i voluntària

d'AICEC-ADICAE

Associa't per ser més fort davant lesgrans empreses i els bancs!

Vine i participa amb AICEC-ADICAE!!

L'Associació als mitjans de comunicació

Els oligopolis continuen imposant les seves normesamb la finalitat de reduir al màxim la força i el poderde les persones consumidores i engreixar els seus be-neficis. És fonamental una associació com AICEC-ADI-CAE i per això els mitjans de comunicació s'han fetressò de les nostres reivindicacions. Hem estat convi-dats a diversos programes de ràdio i televisió, a mésde ser entrevistats per diaris i premsa digital. L'objec-tiu, com sempre, donar veu a totes les persones con-sumidores i usuàries que les grans companyiesintenten silenciar.

Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2015

ConsumidorsAICEC-ADICAE posa al consumidor al centredel debat social

l’ economia dels

TVE Catalunya

“Tenim els preus i tarifes més altesd'Europa”

La IV Assemblea General Extraordinària d'AI-CEC-ADICAE va servir per fer ressorgir els prin-cipals maldecaps dels consumidors catalans: lapobresa energètica, les desorbitades xifres delrebut de la llum i les hipoteques. Les mobilitza-cions ciutadans han estat més presents que maiper aconseguir una major implicació de les admi-nistracions. Els problemes amb les hipoteques,els desnonaments, els afectats per les preferentscontinuen estan a l'ordre del dia. A més de la pu-jada de la factura elèctrica. Pel que fa a les tele-comunicacions, “tenim els preus i tarifes mésaltes de tota Europa”, tal i com va recordar el Pre-sident d'AICEC-ADICAE, Manuel Pardos.

Consumidors crítics,responsables i solidaris

Amb la col·laboració de:

El President d'ADICAE, Manuel Pardos, entrevistat per TVE Ca-talunya pels alts preus del sector de les telecomunicacions

Diari ARA

“Adicae recomana als usuaris de bancaque 'no signin res' sobre les clàusulesterra”

Davant la pressió social contra les clàusulessòl, des d'AICEC-ADICAE recomanem no fer pac-tes amb la banca, i així evitar caure en aquestesnegociacions tramposes. Les entitats financeress'afanyen a posar-se en contacte amb els seusclients per aconseguir sortir-ne beneficiades. Elsmitjans de comunicació es van fer eco de la nos-tra crida el passat mes d'octubre.

TV3

“Demanda col·lectiva contraCaixaBank”

CaixaBank ha estat cobrant dobles comissionsals no clients als caixers des del mes de març.Després del Reial Decret-Llei aprovat pel Govern,l'entitat bancària continua sense retornar els di-ners cobrats indegudament. Des d'ADICAE noens podíem quedar amb els braços creuats i peraixò vam interposar una demanda judicial col·lec-tiva contra l'entitat presidida per Isidre Fainé.

El coordinador general d'AICEC-ADICAE, Àlex Daudén, explicaels motius de la demanda judicial contra CaixaBank

BTV

“Un centenar d'afectats pels bancssurten al carrer”

AICEC-ADICAE no es podia quedar a casa enel Dia Mundial del Consumidor. Per això, el pas-sat mes de març ens vam manifestar contra l'ac-tual model econòmic que afavoreix, sens dubte,els oligopolis. La finalitat de sortir al carrer foutambé per animar a tothom a unir-se i a lluitarpels seus drets. “Demanem als consumidors quedeixin de ser consumidors passius i que passina ser actius, que reivindiquin els seus drets i si-guin solidaris”, així ho afirmava el Vicepresidentd'AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella.

El Vicepresident d'AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella, reivindicala necessitat de seguir lluitant col·lectivament.

La Vanguardia

“Adicae rebutja els “xantatges” i“amenaces” de la banca en el 27S

El comunicat de la banca justament dies pre-vis a les eleccions del 27 de setembre va suposarun acte d'amenaça i xantatge que els consumi-dors catalans no estàvem disposats a assumir. Peraixò, des d'AICEC-ADICAE vam respondre de ma-nera clara, concisa i contundent, rebutjant totamena de xantatge que intenti manipular el votdels catalans.

El Periódico

“El Banc d'Espanya no investigarà elsbancs per les comissions dels caixers”

En el mes d'agost el Banc d'Espanya va decidirno sancionar a les entitats bancàries per la doblecomissió als caixers. Malgrat haver-se pronunciaten contra d'aquest abús bancari, l'òrgan supervi-sor va optar per fer la vista grossa i no intervenir.En vista de la passivitat del supervisor, AICEC-ADICAE va iniciar una campanya a peu de carrerper exigir la retirada de l'abusiva comissió.