L'increment delspreus dels lloguers:nova bombolla?

ADICAE presenta més de 10 propostes legislatives per aconseguir un pacte d'Estatque millori la protecció dels consumidors.

ADICAE proposa un pacte d'Estat per latransparència dels contractes que contribuiria alcreixement econòmic

L'any acaba amb notícies devastadores pel que fa a l'energia.La pobresa energètica està molt present a casa nostra.

L'oligopoli elèctric és elresponsable de la situació depobresa energètica

El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) preveu disminuir un25% el nombre de cotxes en dos anys.

La T-10 s'encareix un 27% elsúltims 6 anys

ADICAE considera històrica la sentència de 21 de desembre delTribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pels consumidorsi per la justícia que obliga als bancs a retornar íntegrament eldiner cobrat per les clàusules sòl de les hipoteques, tal com por-tava exigint ADICAE des de que inicià aquesta lluita des de fa mésde sis anys.

'Aquesta sentència restaura l'Estat de Dret per als ciutadans, sus-pès durant aquests 10 anys de crisi amb els abusos de la banca,de les grans elèctriques, telefòniques i gran distribució', declaravaManuel Pardos en la roda de premsa que va convocar l'Associacióon es va fer valoració.

Aquest 2016 el preu del llo-guer a Barcelona s'ha dispa-rat per la falta d'oferta i lairrupció del turisme. Aviathauran transcorregut deuanys des de l'inici de la crisieconòmica i immobiliària iles seves conseqüències ne-gatives persisteixen.

Pàg. 4

És possible escaparde la bancatradicional?Durant els darrers anys de crisieconòmica la pràctica de lesgrans entitats bancàries s'hacaracteritzat per l'augmentdels abusos sobre les personesconsumidores, en moltes for-mes diverses.

Pàg. 5

MARZO-ABRIL 2008

Consumidorsl’ economia delsnº 9HIVERN2016

ADICAE CONSUM CRÍTIC, RESPONSABLE I SOLIDARI

L'economia col·laborativa i el consumUn recent informe de Price WaterhouseCoopers estima que els cinc sectors prin-cipals de l'economia col·laborativa, tenenel potencial d'augmentar els seus ingres-sos dels actuals 15 milions de dòlars a 335milions al 2025. En un altre informe de laComissió Nacional dels Mercats i la Com-petència publicat el passat octubre, s'as-senyalava que un de cada tres usuarishabituals d'internet utilitzaven platafor-mes d'economia col·laborativa. Algunesestimacions apunten que el 70% de lespersones consumidores a l'Estat espanyolhan tingut alguna experiència amb aquesttipus d'economia.

Pàg. 13Pàg. 12Pàg. 11

Pàg. 10

Pàg. 8 i 9

La banca haurà de retornara tothom tots els diners dela clàusula sòl

Accedeixi atotes les

aparicions iintervencions

d'ADICAE en elsmitjans de

comunicació

audiovisual.adicae.net

ACTUALITAT » Pàgina 3La T-Mobilitat, un avenç tecnològic ouna nova forma de negoci?

EN PORTADA » Pàgina 4L'increment dels preus dels lloguers:nova bombolla?.

EN PORTADA » Pàgina 5És possible escapar de la banca tradi-cional?

ESTALVI » Pàgina 6L'atac al sistema públic de pensions,una estratègia per fomentar els plansprivats.

CRÈDIT » Pàgina 7El mercat hipotecari després de lacrisi.

PÀGINES CENTRALS » Pàgines 8-9L'economia col·laborativa i el consum.

DEFENSA COL·LECTIVA » Pàgina 10Sentència històrica del TJUE: la bancahaurà de retornar a tothom tots els di-ners de la clàusula sòl.

CONSUM DE POLÍTICA » Pàgina 11ADICAE proposa un pacte d'Estat perla transparència dels contractes quecontribuiria al creixement econòmic.

GRANS TEMES DEL CONSUM » Pàgines 12-13L'oligopoli elèctric és el responsable dela situació de pobresa energètica.

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME» Pàgines 14-15

Els projectes d'AICEC-ADICAE fan mésfort el moviment consumerista.

2 Consumidorsl’ economia dels

EDITORIALHivern 2016

L'economia dels Consumidorsexclou completament lapublicitat comercial com agarantia d'independència per alsseus lectors.

Es prohibeix la reproducciód'articles d'aquesta revista senseautorització d'AICEC-ADICAE icitant la seva procedència. Aixímateix es prohibeix expressamentla seva reproducció amb finalitatsde publicitat comercial.

D.L. Z-707-2001

C o n s u m i d o r sl’ economia dels

Carta del President

Director:Manuel Pardos

Redacció:Bru Aguiló, Àlex Daudén, MartaOliva, Quim Roca, AlejandraRoncero

Maquetació:Diego Palacios

Edita:AICEC-ADICAE, Membre del Con-sell de les Persones Consumido-res i Usuàries de Catalunya i delConsell de Consum de la Ciutatde Barcelona.

Redacció,administració isubscripcions:

C/ Creu dels Molers, 13 LOCAL08004 BARCELONATel: 93.342.50.44 / Fax:93.342.50.45

Web:http://aicec.adicae.net

E-mail:aicec@adicae.net

9HIVERN 2016

en 1 minut

CONSUM CRÍTIC

RESPONSABLEI

SOLIDARI

El canvi cap a un noumodel econòmic isocial de consumpassa per l'organitzaciódels consumidors

Els consumidors hem de jugar un paper determinant en la superació de l'actualconjuntura de crisi econòmica i financera. Lluny ha de quedar la passivitat del 'con-sumeix i calla' a la qual ens vol reduir el sistema econòmic. Els consumidors i usuarishem de prendre les regnes i ser conscients que per superar l'actual escenari decrisi hem d'implicar-nos en la lluita per un model de consum més crític, responsablei solidari, tal i com ve liderant ADICAE des de fa gairebé 30 anys.

L'aguda crisi que està patint la societat ha posat al descobert la virulència d'un sis-tema financer i uns oligopolis de l'energia, les telecomunicacions i tants d'altres ex-cessivament sobredimensionats, egoistes i irresponsables. Per contra, comptemamb uns poders públics, "reguladors" de les activitats d'interès general, absentsen les seves funcions principals i còmplices per negligència d'una banca, que hanafavorit els jocs especulatius, davant la possibilitat de practicar polítiques orientadesa afavorir la transparència i la lleialtat cap als usuaris dels serveis i productes, elsconsumidors i la ciutadania en general.

El consumisme alienant que ha dominat la societat en els últims anys, hàbilmentalimentat des de posicions interessades, és el brou de cultiu perfecte perquè bancsi caixes, en la seva particular cursa de quota de mercat, estenguessin el crèdit, es-pecialment l'hipotecari, sense uns mínims criteris d'equilibri raonable i que tan des-afortunades conseqüències han originat. Per això cal prestar especial atenció a la"nova" legislació hipotecària que ja s'anuncia.

Des de l'inici de l'actual crisi econòmica i financera, i davant la falta de solucionspolítiques serioses, ADICAE, ha desenvolupat un paper actiu en defensa dels dretsdels ciutadans i consumidors, amb propostes concretes i mobilitzacions socials.Aquesta tasca ens ha permès constatar de primera mà els problemes econòmicsreals de les famílies. Els devastadors efectes que la crisi ha provocat, posen en evi-dència les mancances de tot el sistema i de les institucions tradicionals. La neces-sitat d'establir models de consum i economies diferents a les predominants fins almoment i en certa manera precursors de l'actual situació de crisi, són assignaturespendents i urgents per a la societat i per al moviment dels consumidors i usuaris.

Davant d'aquesta situació hem d'aconseguir que l'onada d'indignació que s'esténpel nostre país es converteixi en una marea o tsunami per la defensa de drets con-culcats, que arribi a tots els afectats per problemes concrets, però també als con-sumidors en general perquè, més aviat que tard, ens afectarà a tots. No podemtolerar per més temps que les "solucions" injustes i interessades de la crisi que im-posen els poders econòmics, i als quals es pleguen dòcilment o interessada tambéels poders polítics i institucions públiques, siguin les úniques solucions possibles.

Per tot això, l'organització dels consumidors per una participació activa i directa enla resolució dels problemes, constitueix la clau per avançar cap a un canvi de fonsi aconseguir el reconeixement dels mateixos com a agent social. Aquests canvispassen, en primer lloc, per eradicar la idea que la funció i responsabilitat exclusivadels consumidors és la de "consumir i consumir passivament" i, a continuació, enfer avançar fermament el paper clau que les legítimes organitzacions de consumi-dors com AICEC-ADICAE estem cridades a exercir.

Manuel Pardospresidente@adicae.net

El projecte de la nova targetacontactless dels mitjans detransports públics catalansaviat serà una realitat. Aquestnou sistema de pagament su-posarà una revolució tecnolò-gica que, per una banda,integrarà a tots els transportsmetropolitans, Ferrocarrils dela Generalitat de Catalunya iels trens de rodalies. I, perl'altra, adaptarà les tarifes al'ús real de cada persona.Aquestes targetes es podranpagar mitjançant domiciliacióbancària del rebut, recarre-gant-la per Internet o per pre-pagament.

Després d'alguns endarre-riments, està previst que esfaci la primera prova pilot a fi-nals de l'any 2017. I, a finalsdel 2018, començarà a im-plantar-se a tots els transportsque operen a l'àrea metropo-litana de Barcelona. Tot i així,els primers mesos, la novatargeta conviurà amb les tar-getes actuals amb banda mag-nètica perquè el canvi no

sigui massa costós per a lespersones usuàries.

El contracte es va adjudicara una Unió Temporal d'Empre-ses (UTE) per un valor de 70milions d'euros. Aquesta agru-pació, sota el nom Soc Mobili-tat, està liderada perCaixaBank juntament amb Fu-jitsu, Indra i Marfina. Està perveure si, realment, aquest pro-jecte no tindrà cap tipus dedespesa per l'Autoritat delTransport Metropolità (ATM) iles administracions catalanes.

Els dubtes i ombres quees plantegen

Al voltant de la T-Mobilitati la seva gestió, hi trobem al-guns dubtes sobre com ensafectarà aquesta nova forma depagament dels transports me-tropolitans. D'entrada, pot su-posar una privatització d'unservei públic com el transportja que si es compleix la previ-sió d'increment de beneficisaquests no es destinaran a lespersones usuàries, per exem-

ple, rebaixant els preus, sinóque seran en benefici de l'UTESoc Mobilitat. Un altre puntcontrovertit és la seguretat deles dades personals. Encaraque seran gestionades perl'ATM, no se sap si aquestesempreses tindran accés a la in-formació sobre la mobilitat deles persones usuàries.

Així també, trobem que elnou sistema penalitzarà a lespersones usuàries que no fanús habitual dels transports, elsdesplaçaments de fora de laprimera zona o a aquelles per-sones que no facin viatges re-petitius. A més, serà difícil feruna previsió de despesesmensuals, així com detectarles pujades o modificacionsde les tarifes.

Finalment, trobem unamanca de transparènciasobre com es va negociar totel projecte, l'adjudicació a l'a-grupació liderada per Caixa-Bank o sobre qüestions queafectaran molt més directa-ment a les persones usuàries.

Tot i això, cal dir que a l'abrild'aquest any l'ATM va renego-ciar algunes de les condicionsper poder recuperar part delcontrol del projecte i de laseva gestió.

Més enllà delstransports públics

El macroprojecte de la T-Mobilitat no es vol limitar alstransports públics catalans, sinóque vol arribar més lluny. La in-tenció és que la nova targetaserveixi en un futur per pagarpeatges, els pàrquings privats ipúblics, les zones blaves i ver-

des o les bicicletes públiques.Aquesta ampliació s'anirà intro-duint a poc a poc. Però aquestapart del projecte encara nos'està desenvolupant.

Tota l'operació, suposarà uncontrol molt més gran dels nos-tres desplaçaments i dels nos-tres hàbits quotidians i, per tant,és imprescindible garantir la pri-vacitat d'aquesta informació. Elsusuàris tenim dret a saber comes gestionaran aquestes dadespersonals i a exigir que les em-preses que pertanyen a Soc Mo-bilitat no tinguin cap tipusd'accés a les mateixes.

L'abril de 2015, ADICAE es per-sonava en reforç de la Fiscalia ala demanda col·lectiva interpo-sada contra Vodafone per carre-gar 9,68 euros pel desbloqueigi l'alliberament dels seus termi-nals mòbils una vegada havia fi-nalitzat el període depermanència. A part d'aquestsuport a la Fiscalia, amb aquestapersonació ADICAE també pre-tenia incorporar a la demandacol·lectiva als afectats per l'abúsde Vodafone i aconseguir quel'empresa retornés els dinerscobrats indegudament.

Doncs bé, el passat novem-bre, el Jutjat de lo Mercantil nú-mero 1 de A Coruña va declararnul·les dues clàusules abusivesdels contractes de Vodafone ra-tificant així les pretensions del'Associació i la Fiscalia. D'unabanda, s'ha declarat nul·la laclàusula referent al desbloqueigde terminals i, d'una altra, laque imposava un cost alsclients per alliberar un telèfon.El jutjat també obliga a la com-panyia a abstenir-se d'utilitzar-les en un futur i fa extensius elsseus efectes per a tots els con-sumidors. En conseqüència, espreveu una indemnització queconsisteix en la devolució deles quantitats abonades, les

quals han de veure's incremen-tades amb un 2% dels interes-sos legals, i la restitució delsdanys i perjudicis patits (despe-ses bancàries, etc). A més, lasentència fa extensius els seusefectes a tots els clients quehagin celebrat o vagin a cele-brar contractes en què Voda-fone presti serveis de telefoniamòbil, encara que no haginsigut part del procediment. Lasentència també condemna al'empresa a una multa de 5.000euros per cada dia que transco-rri a partir dels dos mesos se-güents a la data en què lasentència esdevingui ferma, encas que l'empresa no hagi ces-sat en l'ús d'aquestes clàusules,no les hagi eliminat dels con-tractes que tenia concertats ono hagi acreditat que ha dirigituna comunicació individualit-zada als seus clients en què in-formi quines condicionsgenerals de la contractació quehan estat declarades nul·les.

Amb aquestes pràctiquesVodafone imposava una limita-ció tècnica als telèfons mòbilsfacilitats als seus clients queimpedia utilitzar-los amb d'al-tres companyies operadores irestringia la possibilitat de des-tinar-los a altres finalitats.

ADICAE guanya unademanda contra Vodafone

Els ajuntaments de Barcelonai Santa Coloma de Gramenetcomptaran amb una monedalocal virtual el 2017. L'Ajunta-ment de Barcelona engegaràaquest projecte pilot a l'EixBesòs amb previsió d'esten-dre'l a la resta de la ciutat.Santa Coloma de Gramenets'avançarà a l'Ajuntament deBarcelona i la posarà enmarxa al gener. Actualment,el municipi compta amb 108establiments adherits a la ini-ciativa que acceptaran trans-accions amb els diners localsdigitalitzats. La moneda localmantindrà la paritat ambl'euro, és a dir, una unitat dediners de Santa Coloma equi-valdrà a un euro.

En ambdós ciutats, la mo-neda serà en format virtual ipretén afavorir el comerç deproximitat, els serveis delsbarris i el desenvolupamentlocal. Per tal d'assolir aquestobjectiu els ajuntaments esplantegen atorgar subven-cions públiques a través d'a-questa moneda local o donarl'opció a que part de les retri-bucions dels treballadors pú-blics es puguin cobrarmitjançant aquesta moneda.

Aquesta iniciativa no ésnova i ja existeix en d'altresciutats del món com Bristol,Nantes, Tolouse o sis ciutatsde l'illa de Sardenya. En tot elmón existeixen unes 4.000monedes locals com a sis-

tema de pagament alternatiu,estan en circulació enparal·lel a la moneda oficial inomés tenen validesa a lesrespectives localitats, barris oàrees geogràfiques.

Segons estableix el Bancd'Espanya, 'els bitllets i mone-des d'euros són avui en diaels únics mitjans de paga-ment de curs legal'. Aixídoncs, encara que són mone-des acceptades com a sistemade canvi, no són de curs legala l'Estat espanyol. A nivell eu-ropeu, el projecte 'Monedessocials en acció', finançat perla UE, compta amb una sèriede projectes pilot per ajudara entendre al sector públic lafunció de les monedes locals.

Barcelona i Santa Coloma tindran monedalocal al 2017

3Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

ACTUALITAT

EN UNA PIULADA

Mentre el poder adquisitiu cau un 9%, la banca ofereix els crèdits méscars i els dipòsits pitjor remunerats d'Europa #SpainIsDifferent

Jofre Farrés @jofre_farres 21 de novembre

"La resposta als abusos massius ha de ser col·lectiva i eficaç, per això defensemvia judicial col·lectiva" @alexdauden a @324cat #Més324

AICEC-ADICAE @AicecAdicae 21 de desembre

Defensem els nostres drets. Defensem la Llei 24/2015! Prou impunitat d la#màfiaenergètica. Ni set, ni fred, ni foscor!

Pobresa Energètica @APE_Cat 23 de desembre

Imatge cedida per la Plataforma Stop Pujades Transports

La T-Mobilitat, un avenç tecnològico una nova forma de negoci?

4 Consumidorsl’ economia dels

EN PORTADAHivern 2016

Aviat hauran transcorregutdeu anys des de l'inici de lacrisi econòmica i immobilià-ria i les seves conseqüènciesnegatives persisteixen. La ge-neralització de l'habitatge enpropietat combinada amb latitulització d'hipotequesarriscades han estat dos deles principals causes de lacrisi i de la seva globalitza-ció.

De fet, ha estat l'habitatgeen propietat un dels mésafectats en molts països (comEstat Units, Regne Unit, Grè-cia, Itàlia o Irlanda) en formade sobreendeutaments fami-liars i de desnonaments, fetque ha provocat una 'crisi delmodel d'habitatge en propie-tat'.

Així, aquesta dinàmica,juntament amb determinadesmales pràctiques bancàriesque han propiciat l'incre-ment del deute familiar (perexemple, si a un préstec hi-potecari se li afegia un swapo una clàusula sòl, l'oferta esfeia més 'assequible' per auna família que en principino podria pagar els interes-sos prefixats originalment),s'ha traduït en un gran nom-bre d'execucions hipotecà-ries des de l'inici de la crisi

que han coexistit també ambnombrosos desnonamentsd'arrendaments.

A més, el valor de l'habi-tatge en propietat ha dismi-nuït a l'estat espanyoldesprés de l'explosió de labombolla immobiliària mésd'un 40% des de 2007, de ma-nera que moltes famílies quealeshores compraven s'hanvist 'atrapades' en un immo-ble difícil de pagar en uncontext amb una taxa d'aturmolt elevada i que, si no elpot vendre, no aconseguiriasatisfer el nivell de deute hi-potecari al qual s'haviencompromès amb al seva com-pra.

A tot això, s'afegeixenaltre problemes estructuralsdel parc d'habitatge (eviden-ciats amb els efectes de lacrisi), que incideixen directa-ment en l'accés a l'habitatge,la qualitat del mateix i les

possibilitats de mantenir-lo.En primer lloc, la falta d'unparc públic d'habitatge socialsuficientment extens comper cobrir la necessitat d'ha-bitatge dels sectors més vul-nerables de la població, perexemple, aquells que hanestat desnonats.

La dicotomia'propietat-lloguer'després de la crisi de2007

Al nostre país, els succes-sius legisladors han confiatdurant dècades en la propie-tat, finançada amb préstecshipotecaris, com a formaprincipal d'accés a l'habi-tatge. El resultat és que l'es-tat espanyol és avui en dia undels països de la Unió Euro-pea amb una taxa més alta depropietat que, inclús desprésde la crisi, representa laforma de tinença de l'habi-tatge d'un 78,2% de la pobla-ció.

No obstant això, des de2007 l'accés a l'habitatge enpropietat s'ha vist limitat acausa de la contractació delcrèdit hipotecari (bàsica-ment, degut a la crisi que hasofert el nostre sistema ban-cari) i l'exigència de majorsrequisits per al seu atorga-ment, una de les conseqüèn-cies naturals que hacomportat la crisi econòmicai la situació afrontada per la

banca amb conseqüència dela seva pròpia actuació.

Des del punt de vista del'accessibilitat, no només elpreu de l'habitatge en règimde lloguer està augmentatsense aturador, propiciattambé per l'augment del llo-guer turístic (especialment,en determinades zones comla ciutat de Barcelona), sinóque se situa, des de 2012, perdamunt del preu de la quotahipotecària mitjana.

El lloguer, a més, s'haposat inclús pitjor des de l'a-provació de la Llei 4/2013per als llogaters: menor esta-bilitat (ex. reducció de lapròrroga obligatòria, renún-cia al dret de tanteig i re-tracte), menor assequibilitat(ex. possibilitat de pactarlliurement increments derenda) i menor flexibilitat(ex. acabament anticipatnomés amb compensació alpropietari). És a dir, no s'hafet res per dignificar-lo, en-cara que sí a favor dels fonsimmobiliaris internacionals,.Que sempre estan faltats demecanismes per 'desfer-se'dels llogaters pel seu interèsbuy-to-sell.

Així doncs, ens trobem enuna situació en què la propie-tat, com tinença d'habitatge,segueix sent inassequible pergran part de la població, s'harestringit i, per tant, no ésuna opció per molts sectorsde la població. El lloguer, perla seva banda, no és suficient-ment assequible ni disposade les característiques neces-

sàries per assegurar l'estabili-tat i la seguretat del'habitatge. Tot l'anterior fanecessari un replantejamentde la propietat i del lloguerinclús i inclús la potenciaciód'altres mesures de tinençade l'habitatge, com s'han in-troduït a Catalunya.

Els preus del lloguer aBarcelona: novabombolla?

L'increment de preus delslloguers a Barcelona situen lacapital catalana als nivells an-teriors a la crisi de 2007. Noudels deu districtes de la ciutates van revaloritzar per sobredels dos dígits en el tercer tri-

mestre del 2016, i tres d'ellssuperen el 20% interanual. Elsprincipals són Gràcia(+24,6%), Sant Martí (+23,3%),Eixample (+22,3%), Sant An-dreu (+19,5%) i Sants-Montjuïc(+19,4%). El mercat de lloguerés cada cop més desitjable perals inversors i menys per alsllogaters.

La pressió turística disparael preu del lloguer fins almàxim històric. El preu permetre quadrat arriba als 16,1euros. Es tracta del preu mésalt assolit a la ciutat; l'anteriormarca rècord era del quart tri-mestre del 2008 (15,1 euros).Les plataformes intermediado-res que ofereixen pisos turís-tics sense llicència hanconfirmat xifres d'ocupaciómolt elevades: Airbnb comptaamb un 89% més d'hostes quel'any 2015. La campanya del'Ajuntament de 'tolerànciazero' amb les empreses queofereixen pisos il·legals, ambmultes de fins a 600.00 eurosper a les plataformes, no sem-bla haver-ne foragitat l'ús.

Aquesta situació demostraque no s'han fet els canvisnecessaris per garantir l'ac-cés a l'habitatge. Avui dia, en-cara podem observar com lapropietat segueix sent inasse-quible per moltes famílies,com la inacció dels governsde torn ha provocat que tin-guéssim el parc públic d'ha-bitatge més baix de totEuropa i els lloguers nonomés són pocs atractius perals llogaters sinó que, a més,els poders públics no sónprou valents com per regularel preu del mercat de llogueri, per tant, deixen mànigaampla als fons d'inversió in-ternacional perquè s'aprofi-tin de la mercantilitzaciód'un dret tan fonamentalcom el dret a l'habitatge.

L'increment delspreus delslloguers: novabombolla? Aquest 2016 el preu del lloguera Barcelona s'ha disparat per lafalta d'oferta i la irrupció delturisme.

El preu del'habitatge en règimde lloguer estàaugmentat senseaturador

L'increment depreus dels lloguersa Barcelona situenla capital catalanaals nivells anteriorsa la crisi de 2007

La pressió turísticadispara el preu dellloguer fins almàxim històric

Farts de la bancatradicional

Cada cop són més les per-sones consumidores crítiquesamb la banca convencional.Aquesta situació de descrèditde les grans entitats financeress'ha fet molt més evidentd'ençà de la crisis. El llarg se-guit d'abusos que va des de lesparticipacions preferents i eldeute subordinat a les clàusu-les sòl, passant pel cobramentde tot tipus de comissions i eldrama hipotecari que ha deixatcentenars de milers de famíliesal carrer, fan del sistema ban-cari espanyol el segon pitjorvalorat d'Europa. L'enuig en-cara és més quan ha estat elconjunt de la ciutadania qui hahagut de rescatar el sistema fi-nancer, que amb les sevespràctiques predatòries va en-greixar la bombolla immobilià-ria i va fer esclatar la crisis, perun valor de més de 61.495 mi-lions d'euros.

Davant d'aquesta situació,no són pocs els ciutadans quees pregunten sobre les alter-natives a la banca tradicional.Els serveis financers (l'estalvi,el crèdit) són elements im-prescindibles pel funciona-ment de l'economia, peròexisteixen alternativa a labanca convencional?

Algunes propostes

Davant aquesta situacióexisteixen algunes iniciatives ipropostes de banca alternativa,o més aviat, altres maneres deprestar serveis financers comles cooperatives de crèdit, lescaixes rurals o la banca ètica.

FETS, una entitat que es de-dica a la promoció del finança-ment ètic i solidari, defineix elfinançament ètic com aquell

que fa compatible la rendibili-tat econòmica i financera ambla consecució d’objectius so-cials i ambientals, sota la ideade que l'economia ha d'estar alservei de les persones. A mésassenyala a tres alternatives enl'àmbit del finançament ètic isolidàri. Triodos Bank, Coop57 i Fiare Banca Ètica.

Triodos Bank és un bancètic de referència a nivell euro-peu. Utilitza els diners delsseus clients per finançar pro-jectes que treballen en l'àmbitsocial, cultural i mediambien-tal. S'assegura, per tant, quel'entitat no inverteixi en mer-cats especulatius, armes, etc.La informació d'on van a pararels diners està a l'abast de tots

els usuaris. Des de l'òptica delsconsumidor ofereix unagamma de serveis similar a lad'un banc convencional,comptes corrents, targetes decrèdit o dèbit, hipoteques ipréstecs personals, etc.

Coop 57 és una coopera-tiva de serveis financers ètics isolidàris, que recull l'estalvi po-pular per destinar-lo a finançarprojectes de l'àmbit de l'eco-nomia social i cooperativa,món al qual està molt vincu-lada. No ofereix serveis comtargetes de dèbit o crèdit nipréstecs a particulars, es de-dica únicament a canalitzarl'estalvi cap a projectes trans-formadors de l'àmbit de l'eco-nomia social.

Fiare Banca Ètica és una co-operativa de crèdit sense ànimde lucre. Es troba a mig camíentre les dues anteriors, man-tenint la forma de cooperativade crèdit ofereix la majoria deserveis als usuaris minoristes,com comptes corrents, targe-tes, dipòsits i demés operativabancària bàsica.

En darrer lloc potser valla pena fer esment a Arç Co-operativa, una corredoriad'assegurances cooperativa,que si bé està centrada enserveis a cooperatives i orga-nitzacions de l'àmbit de l'e-conomia social i solidària,també ofereix assegurancespersonals com les de la llar ol'automòbil.

Cal dir que no totes les alter-natives es troben en l'àmbit delsserveis financers ja que existei-xen altres formes de finança-ment que han aparegut elsdarrers anys. Segurament, el mésexitós sigui el finançament deltipus crowfunding o coopfun-ding, però també experiènciescom les finances col·laboratives,els fons financers solidàris o lescomunitats autofinançades.

Un gran ventall d'iniciativesque demostren que no nomésés possible escapar de la bancatradicional sinó que ja s'estàduent a terme. És responsabili-tat de les persones consumido-res saber on dipositem elsnostres estalvis i amb quines en-titats bancàries operem. Per quècontinuem alimentant la bancatradicional quan sabem que lamajoria d'aquesta alimenta elcomerç d'armes, empreses noresponsables, empreses quecontaminen o empreses que ex-ploten a les persones treballado-res durant el procés productiu?Som conscients que en aquestesentitats un directiu pot arribar acobrar fins a 1.000 vegades mésque la persona del darrer esca-lafó salarial?

Com va dir el catedràticd'Economia de l'Empresa JoanSanchís durant una jornada or-ganitzada per l'Associació:"Tots aquests casos demostrenque es pot viure sense la bancatradicional, apostant indivi-dualment i col·lectivament peracabar amb l'especulació mo-netària." Volem que les nos-tres estalvis, mentre no elsutilitzem, siguin útils a lasocietat, o no? Saber a quibeneficien i a quins tipusd'activitats es destinen ésresponsabilitat de cadascú.I és una responsabilitat so-cialment compartida.

És possible escapar de la banca tradicional?

5Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

EN PORTADA

Entra i inscriu-te a la Plataforma online d'Educació Financera d'ADICAE!

POTS TROBAR CURSOS DE DIFERENTSTEMÀTIQUES I APRENDRE SOBRE EL MÓN DELCONSUM.

NO DEIXIS ESCAPAR L'OPORTUNITAT, FORMA'TPER COMBATRE ELS ABUSOS DE LA BANCA!

http://educacionfinanciera.adicaeonline.es

Durant els darrers anys de crisi econòmica la pràctica de les grans entitats bancàries s'ha caracteritzat per l'augment delsabusos sobre les persones consumidores, en moltes formes diverses. Davant d'aquesta ofensiva permanent part de la ciuta-dania s'ha organitzat per deixar d'estar subjugada a les entitats financeres. Alhora, opcions com entitats bancàries socialmentresponsables, banca ètica, agafen força i es consoliden silenciosament com a alternativa.

El sistema de pensions,estat de la qüestió

El model de pensions públi-ques de l'Estat espanyol està encrisi. O això s'encarreguen derepetir alguns economistes derenom, mitjans de comunica-ció i institucions governamen-tals. El Fons de Reserva, creatl'any 2000, es troba també enuna situació crítica: després debeure del superàvit econòmic(1999-2009), es preveu quequedi a zero l'any vinent. Calrecordar, que el govern espan-yol ha utilitzat els fons públicsde les pensions per comprar eldeute públic generat pel rescata la banca.

L'escenari de crisi econò-mica, precarització salarial id'envelliment generacional enspot portar a una recaptació deles cotitzacions més baixa queha justificat, segons el governcentral, haver de recórrer alsestalvis del Fons de Reservafins a deixar-lo esgotat.

Hi ha veus molt crítiquesque situen el debat de les pen-sions directament com undebat que parteix de falsespremisses. Miren Etxezarreta,catedràtica emèrita d'econo-mia aplicada a la UAB, argu-menta que les reduccions deles pensions s'han presentatcom a necessàries per la viabi-litat del sistema però que da-rrera d'aquest miratge desostenibilitat l'objectiu és em-pènyer a les persones consu-midores a contraure plans depensions privats.

El sector privat i l'assalta les pensions

El volum de capital que esmou anualment a l'Estat espan-yol en matèria de pensions ésde 120.000 milions d'euros.Davant aquestes xifres el capi-tal financer no es queda de bra-ços plegats i ha identificat unmercat prometedor. Tant ésaixí que l'estalvi en plans depensions privats a l'Estat es-panyol ha augmentat un 32%en tres any: de 6.519€ per per-sona estalviadora el 2012 fins a8.635€ el 2015.

Alhora, és a Catalunya ontrobem més plans individualsde pensions per nombre d'es-talviadors, més d'un milió imig, de manera que un decada cinc estalviadors de l'Es-tat espanyol és català. Les en-titats que gestionen més plansde pensions privats són Caixa-Bank amb una quota del21,5% seguit pel BBVA ambun 20% i el Banco Santanderamb un 9,4%.

Els plans de pensionsprivats i lafinanciarització de lavida quotidiana

Durant la jornada "L'assaltde les finances a la vida quo-tidiana" es va discutir àmplia-ment sobre la privatitzaciódel sistema de pensions.Agustí Gràcia remarcava l'es-tratègia de la por com a re-curs utilitzat a l'hora demantenir estatus de poder:missatges d'inestabilitat i re-tòriques d'incertesa com elfreqüent bombardeig sobrel'extinció de les pensions pú-bliques. Aquest fet, a còpiad'insistir en aquesta pre-missa, ha produït un augmentde la comercialització delsfons de pensions privats.

Elena Idoate, membre delseminari d'economia críticaTaifa, va subratllar la dinà-mica de profecia auto-com-pleta: si es demonitza elsistema de pensions públi-ques i ningú el defensa, laseva capacitat i coberturaanirà minvant davant la mi-rada passiva de la societat. Elque sovint no s'explica de

l'argument demogràfic ésl'augment de la productivitatfutura. És probable que d'a-quí 30 anys millorin substan-cialment les taxes deproductivitat (és el que hapassat històricament en sec-tors com l'agricultura o la in-dústria), tenint en compte larevolució digital i la robotit-zació. Alhora, amb un canvide model productiu, seriatambé possible recuperar elsnivells d'ocupació anteriorsa la crisi. L'argument demo-gràfic també serveix per jus-tificar la prolongació dell'edat laboral. Augmentar-lafins als 67 anys no té encompte que les persones quearriben a la vellesa en millorscondicions són les que gau-deixen de rendes més eleva-des. Per tant, augmentar lavida laboral perjudica als tre-balladors amb rendes mésbaixes, també amb menor es-perança de vida.

L'atac permanent alsistema públic depensions

Sovint es parla de la "guar-diola de les pensions" i delseu "dèficit". La investigadorade Taifa subratlla que quanaquesta "guardiola" s'utilit-zava per finançar altres ser-veis públics ningú posava endubte la seva viabilitat i de-nuncia que amb el Fons deReserva de la Seguretat Socials'han fet inversions de caràc-ter financer.

Veus crítiques subratllen queel sistema de pensions no té unproblema de finançament sinóde redistribució. Tant Idoatecom Etxezarreta posen damuntla taula que la configuració delspressupostos públics i les sevespartides són decisions políti-ques. Per què s'argumenta queles pensions no són assumiblesper l'Estat, a diferència de laresta de les pressupostades comla militar, la Casa Reial, la sanitato l'educació?

Amb la privatització delsistema de pensions s'obrela porta a utilitzar els estal-vis de les famílies per a lainversió i l'especulació enels mercats financers. Inver-sions que solen ser meramentespeculatives, compres d'ac-tius immobiliaris o compresd'empreses per "sanejar-les". Ésun negoci rodó, com apuntavaIdoate. Primer, perquè els fonsde pensions permeten agrupari concentrar grans quantitatsd'estalvi dispers. Segon, per-què són utilitzats per invertiren els mercats financers, coms'ha comentat. I, per tancar elcercle, el risc és assumit perles persones estalviadores. Pertant, "els plans de pensions toti comercialitzar-se com a pro-ductes d'estalvi són productesd'inversió que no assegurencap resultat". Les pensions,concloïa Idoate, són el dret aun envelliment digne desprésde tota una vida formant partdel mercat de treball, ni unluxe ni una concessió.

6 Consumidorsl’ economia dels

ESTALVIHivern 2016

L'atac al sistema públic de pensions, unaestratègia per fomentar els plans privatsEl passat 12 de novembre es va celebrar la jornada "L'assalt de les finances a la vida quotidiana" sobre financiarització iconsum. Durant les ponències l'estat de salut del nostre sistema públic de pensions va ser una preocupació constant. És sos-tenible l'actual sistema de pensions? Té futur? Quin rol juguen els plans de pensions privats?

Veus crítiquessubratllen que elsistema de pensionsno té un problemade finançament sinóde redistribució.

ELS PLANS DEPENSIONS NO SÓNTAN ATRACTIUSCOM VEN LA BANCAL'alternativa de les pensionsprivades no és tan adequadacom ens volen fer creure desde les entitats bancàries. Desd'aquestes es presenten elsplans de pensions privatscom a complement o directa-ment com a alternativa delsplans de pensions públics.Ara bé, cal que tinguem molten compte diversos factors. La rendibilitat dels plans depensions és baixa i, més en-cara, en contextos de tipusd'interès molt baixos coml'actual. Si bé els percentatgesd'interès dels plans de pen-sions sol ser més elevada queels d'altres productes d'es-talvi, com per exemplecomptes d'estalvi, hem detenir present l'esforç tant eco-nòmic com temporal que exi-geix un pla de pensions a lapersona consumidora.El principal problema delsplans de pensions és la recu-peració dels estalvis en cas denecessitat i les penalitzacionsque ens cobraran en aquestcas. No podrem disposar delcapital acumulat fruit de lesaportacions durant un lapsetemporal de molts anys i cal-drà que esperem fins l'edatde jubilació per poder-lo gau-dir sense cap cost. Per tant,cal valorar molt bé abansd'embolicar-se amb un pla depensions privat.

7Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

CRÈDIT

Segons l'estudi fet per ADICAE“Jóvenes y vivienda: efectos dela crisis sobre la emancipaciónde los jóvenes”, l'estabilitat la-boral és el el primer determi-nant a l'hora de marxar decasa. En aquest sentit, de la po-blació jove que encara viu ambels seus pares o nucli familiar,la falta d'un lloc de treball esta-ble és pel 48,3% de les perso-nes joves la principal raó queno els permet emancipar. Aaquesta raó s'uneix el 30% dejoves que entenen la situacióeconòmica i els salaris baixoscom a motiu que els impedeixviure pel seu compte.D'aquesta bona part de jovesque segueix vivint amb elsseus pares i no pot emanci-par-se, la majoria opina queels queda encara una llargatemporada al domicili fami-liar. Només un 25% creu quees podrà independitzar a curttermini.A tot això, el 41,7% de jovesopina que a dia d'avui neces-sitaria uns ingressos d'entre

1.201€ i 1.400€ per poder-seemancipar, tenint en compteel preu de lloguer i de lacompra de l'habitatge. La cul-tura de la propietat, tant im-plantada a l'Estat espanyol,segueix trepitjant fort. Tot ila insistència des de diversossectors sobre la necessitat dereplantejar-la, el 73,6% de lespersones joves manifesta laseva predilecció per viure auna casa de propietat. Tantés així, que entre aquell sec-tor de joves que té previstcanviar de residència en elspròxims tres anys el 60% voloptar per la compra de l'ha-bitatge. Els motius per avoler viure de propietat sóndiversos. La meitat de les per-sones joves que opten per lacompra afirma que ho fanper estalvi i per seguretat fu-tura. El 15% opina que entrelloguer i hipoteca les despe-ses són similars i, fins i tot,una proporció similar opinaque llogar és encara més carque hipotecar-se.

Ets jove i et volsemancipar?

El sector de laconstrucció i leshipoteques, el jou del'economia de l'Estatespanyol?

El sistema econòmic a l'Es-tat espanyol es troba en unestat de salut delicat. Farà jauna dècada en que la retòricade la crisi està present en el diaa dia de les persones consumi-dores, en tertúlies i converses,al menjador de casa i als platósde televisió. El que primer esva presentar com un contextde recessió econòmica i queamb el pas dels anys s'ha con-firmat que era una crisi a granescala ha tingut una incidènciadirecta en molts aspectes. Und'ells, que ha copat portadesde diaris i ha provocat unagran resposta social, ha estat laproblemàtica hipotecària i elsdesnonaments. Ara bé, segonsa qui preguntem el diagnòsticvaria.

Des d'AICEC – ADICAE en-tenem que els orígens de lacrisi hipotecària són múltiples.Una pràctica creditícia irres-ponsable i una falta de controldels organismes supervisors idels poders públics. Cal no ob-viar una cultura de la propietatmolt arrelada i, en darrera ins-tància, un conjunt d'incentiuslegals i fiscals desmesurats. Endefinitiva, una mercatiltizacióabsoluta del dret a l'habitatgeen un context amanit ambpràctiques abusives per partde les entitats financeres.

Quines són les reformespendents legislacióhipotecària?

En aquest context són mol-tes les veus que s'alcen recla-mant un canvi en matèrialegislativa. La Directiva2014/17/UE del Parlament Eu-ropeu i del Consell sobre els

contractes de crèdit celebratsamb les persones consumido-res per a béns immobles d'úsresidencial està pendent d'apli-cació a l'Estat espanyol.Aquesta normativa regularà elscontractes de finançamentamb garantia hipotecària, enquè aquesta garantia recaiguisobre un immoble utilitzatcom a primera residència.Aquesta regulació s'espera ques'articuli a partir dels principisbàsics que estableix la Direc-tiva: que els agents implicatsen un préstec hipotecari ac-tuïn de manera “honesta, im-parcial, transparent iprofessional”. Això vol dir res-pectant els drets i els interes-sos de les personesconsumidores quan elaborin oofereixin productes financers;o bé quan prestin serveis d'in-termediació o assessoramentcreditici, entre d'altres. A fi decomptes, segons l'estudi publi-cat per ADICAE «La oferta delcrédito hipotecario en Es-paña», “no pot resultar mésbarat actuar de mala fe que debona fe en matèria de contrac-tació bancària.” D'altres inicia-tives s'encaminen a regular elsobreendeutament alhora quea regular el procés de titulitza-ció dels préstecs hipotecaris,per tal d'aportar màxima trans-

parència i capacitat de segui-ment d'aquests.

La resposta social

Segons Vanesa Valiño, Capdel Gabinet de la Regidoria d'-Habitatge de l'Ajuntament deBarcelona, ja es treballa enaquesta direcció. Primera-ment, en diferenciar entre elgran tenidor i el petit propie-tari, per tal de denunciar labombolla immobiliària queestà vivint Barcelona en matè-ria de lloguer. La segona líniade treball de l'Ajuntament és lacaptació de pisos. Aquesta s'ar-ticula a partir de sancions a en-titats financeres amb pisosbuits, entre altres mesures. Al-hora, s'està articulant unaborsa de lloguer amb petitspropiestaris que sigui assequi-ble i amb garanties tant perarrendataris com per arrenda-dors. Cal doncs, segons Valiño,un canvi de cultura en l'accésa l'habitatge.

Des dels moviments socialsi associacions de consumidorscom ADICAE ja es va alertardel perill de la bombolla immo-biliària anys abans de l'esclatde la crisi. El temps ens hadonat la raó. Amb l'esclat de lacrisi econòmica, “els movi-ments socials es van organitzarde forma precisa i concreta pertal de donar suport i acompan-yar a les persones afectades.”Tant Valiño com els represen-tants d'ADICAE es mostravencrítics amb la resposta institu-cional, en tant que va arribartard i amb clarobscurs. Aracom ara, a la problemàtica hi-potecària s'hi afegeix el pro-blema del cost dels lloguers.Caldrà restar atents i atentes al'evolució del mercat hipote-cari i de lloguer, treballantsempre des de la perspectivacol·lectiva entenent que l'ac-cés a l'habitatge és un dret so-cial bàsic reconegut.

El mercat hipotecari desprésde la crisiEl passat divendres 25 de novembre ADICAE va organitzar, a l'auditori delMuseu d'Història de Catalunya, la Jornada “El mercat hipotecari desprésde la crisi. Les hipoteques que vénen: com evitar una nova bombolla?”.En la jornada es van trobar diferents persones expertes que van analitzarl'actual panorama hipotecari en els seus diferents vessants: legislativa, ju-rídica, social i financera.

Jornada “El mercat hipotecari després de la crisi. Les hipoteques que vénen: com evitar una nova bombolla?”

INFORMACIÓCRÍTICA I

RESPONSABLE! VINE A AICEC-ADICAEI SIGUES UNA PERSONAFORMADA I INFORMADA!

8 Consumidorsl’ economia dels

PÀGINES CENTRALSHivern 2016

Un recent informe de Price Water-house Coopers estima que els cincsectors principals de l'economiacol·laborativa, tenen el potenciald'augmentar els seus ingressosdels actuals 15 milions de dòlars a335 milions al 2025. En un altre in-forme de la Comissió Nacionaldels Mercats i la Competència pu-blicat el passat octubre, s'assenya-lava que un de cada tres usuarishabituals d'internet utilitzaven pla-taformes d'economia col·labora-tiva. Algunes estimacions apuntenque el 70% de les persones consu-midores a l'Estat espanyol han tin-gut alguna experiència amb aquesttipus d'economia.

Però que és l'economia col·laborativa?

La noció d'Economia Col·laborativa presentaalguns problemes en la seva definició, donat quees tracta d'una categoria tremendament flexible,capaç d'englobar un seguit d'iniciatives i expe-riències molt diferents entre sí. Des del lloguertemporal d'habitatges d'Airbnb o els serveis detransport a través d'Uber fins a experiènciescom els espais de coworking, els mercats de se-gona mà o, inclús, algunes experiències de soft-ware lliure.

Com la defineixen els experts de l'economiacol·laborativa? En primer lloc assenyalen queaquesta és fruit de les possibilitats que han obertles noves tecnologies, capaces de posar en con-tacte a molts usuaris. Aquesta possibilitat vaacompanyada d'un canvi que s'ha produït en lesdemandes dels consumidors, que ha desplaçatla propietat com a única manera de gaudir delsbéns i serveis. A més a més, el tipus de relacionsque es generen són horitzontals entre usuaris o“peers” en comptes de verticals entre empresai consumidor.

Aquest nou sector de l'economia, a banda degenerar riquesa i llocs de treball, també la distri-buiria de manera més equitativa. Les relacionshoritzontals i de col·laboració també contribuei-xen a estimular la competència. En resum, totaquell seguit d'activitats econòmiques que gene-ren economies més sostenibles i justes.

Cap a uns hàbits deconsum crítics,responsables i solidaris

Durant aquests darrers anyss'ha donat un canvi dels hàbits deconsum de la majoria de la pobla-ció. Això ha estat causat en granpart per la crisi econòmica, que haobligat a replantejar els pressupos-tos de la majoria de les famílies.Aquest canvi ha comportat unamajor consciència de què i com esconsumeix. Les persones consumi-dores abans de consumir qualsevolproducte, des de l'àmbit dels ser-

veis financers a l'alimentació, hanadoptat una actitud més reflexiva,cauta i crítica. Alhora, també s'hadonat un augment de la responsa-bilitat en el moment de consumirtenint en compte la qualitat delsproductes, així com l'impacte me-diambiental i social de les empre-ses. El que ha permès que es doninaquests canvis i que s'avanci cap aun consum cada cop més crític,responsable i solidari és, sensdubte, una major capacitat d'accésa la informació i la importànciaque els consumidors li han donat.

Economia col·laborativa? Algunescontrovèrsies

En un recent informe de la Comissió Nacio-nal dels Mercats i la Competència s'assenyalavenels sectors de l'economia col·laborativa més uti-litzats com la compravenda de béns de segonamà, l'allotjament i el transport. Per comprovarcom funcionen realment aquestes economiescol·laboratives, ens proposem un petit anàlisisd'aquests sectors per veure quin tipus de rela-cions econòmiques es generen i si aquestes s'as-semblen a les promeses de la sharing economy.

Airbnb. Col·laboració o rendisme?

Una de les empreses que més debat ha gene-rat els darrers mesos ha estat la plataformaAirbnb, que permet que usuaris lloguin habita-cions o pisos a altres usuaris. Considerada l'em-presa capdavantera en aquest sector del'economia col·laborativa, la seva categoritzacióno és tan clara.

Si intentem analitzar quines relacions s'esta-bleixen a Airbnb, més enllà de la seva pròpia pu-blicitat, es gaudiria d'una nova manera de viatjarmés arrelada al territori i, de pas, s'ajudaria aunes quantes famílies a arribar a final de mes.Però el que ens trobem és que funciona com unaimmobiliària especialitzada, això sí, en lloguerd'apartaments per turistes i, per tant, per perío-des curts de temps. Segons un estudi del geògrafAlbert Arias, un 2'5% dels amfitrions controlenel 30% de la oferta i més del 60% dels amfitrionstenen més d'un pis ofertats a la plataforma. Així,lluny de les novíssimes promeses de la 'sharingeconomy', de la col·laboració, del P2P, el queens trobem és un negoci que no té gaire d'inno-vador: facilitar l'extracció de rendes immobilià-ries, situades aquest cop en determinats llocs dela ciutat. Això sí, la plataforma es queda un 12%dels beneficis produïts. A més a més, el casd'Airbnb a Barcelona, genera un problema im-portant de pujada de preu dels pisos a la ciutatde manera descontrolada i sense atendre's a laregulació d'habitatges d'ús turístic (la majoria d'-habitatges oferits ho són sense llicència), fet queha comportat algunes multes per part de l'Ajun-tament. No només no es fomenta la cooperaciósinó que es generen uns perjudicis pel conjuntde veïns i veïnes de la ciutat per la via de l'auto-rregulació (desregulació) del mercat.

Cal mencionar l'existència d'altres tipus deplataformes que es dediquen a l'àmbit de l'allot-jament, en particular d'aquelles que es dediquenal coachsurfing on usuaris d'arreu del món per-meten a d'altres dormir “al seu sofà” sense trans-accions econòmiques.

L'economia col·labo

9Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

PÀGINES CENTRALS

El transport col·laboratiu

Un dels altres grans sectors de l'economiacol·laborativa és el transport. Hi ha dues plata-formes que cal mencionar quan parlem d'aquestsector: Uber i Blablacar. Uber és una empresaque es publicitava com a “millor, més ràpid imés barat” que un taxi. Es tracta d'una plata-forma que posa en contacte a conductors i usua-ris, per a compartir recorreguts intrarurbans.L'aplicació de la plataforma t'assigna el conduc-tor i la mateixa aplicació determina el preu apagar al final del trajecte. Uber s'endú aproxima-dament el 20% del preu que es paga.

Tot i no existir contracte entre conductor iplataforma, ni llicència ni assegurança, es donenelements típics de la relació laboral. A més amés, s'exigeix als conductors que acceptin alvoltant del 90% de passatger, sota l'amenaça dedeixar de poder utilitzar la plataforma. Aquest si-tuació ha generat fortes controvèrsies entreaquesta empresa i associacions de taxistes d'a-rreu del món, també a Barcelona. Els taxistes de-nuncien que s'exerceix l'activitat sense llicència,no s'assegura als conductors, no es paguen im-postos, no es compleix amb la normativa... Tantl'Ajuntament de Barcelona, com un recent pro-nunciament de la Comissió Europea han dicta-minat que Uber és una empresa convencional,fet que hauria de comportar la seva adequació ala normativa laboral, fiscal i del consum. Uberestà prohibida a ciutats com Berlín, Brussel·leso Barcelona.

Blablacar, en canvi, es tracta d'una plata-forma centrada en els viatges de mitja o llargadistància, on l'objectiu és compartir el cotxe iles despeses d'aquest entre els diferents usua-ris. Si bé al principi la plataforma senzillamentfacilitava el contacte entre dos particulars, arael contacte es fa de manera pública a través dela plataforma. En un primer moment els paga-ments es feien de la manera que els usuarisacordaven però, des de l'estiu passat, es fan através de la plataforma i aquesta s'endú entreel 0 i el 15%.

Els problemes de laregulació de l'economiacol·laborativa

Com observem, l'aparició d'a-quests tipus d'economies i nego-cis generen problemes i xocs ambl'ordenament jurídic existent. Di-ferents institucions com l'AgènciaCatalana de la Competència, laComissió Nacional del Mercat deValors i la Comissió Europea hanemès informes. Els principals pro-blemes que apareixen són: elrègim d'accés al mercat, és a dir,si les plataformes requereixen dellicències o autoritzacions perdesenvolupar la seva activitat, laprotecció de les persones consu-midores i usuàries i la responsabi-litat de les plataformes, lesrelacions de treball per comptepropi o aliè que es generen i la fis-calitat. Els reptes que es plante-gen són de vital importància, desde la perspectiva dels consumi-dors i del conjunt dels agents queintervenen en l'economia. És im-portant, doncs, que s'assegurin is'equiparin les condicions perexercir determinades activitats

econòmiques per tal d'assegurarla protecció de consumidors, tre-balladors i de l'existència d'unmarc de competència lleial.

Dels “mercadillos” als “marketplaces”

Especial menció també mereixen els mercatsvirtuals de segona mà. Si bé Ebay és amb diferèn-cia l'empresa més gran en aquest sector, tambétrobem altres aplicacions més recents com Wa-llapop. En aquests casos caldria valorar quinssón els principals agents que intervenen enaquest mercat, si es tracta d'empreses o profes-sionals dedicats a la venta online o bé de parti-culars que venen béns que ja no utilitzen.

Facilitar la col·laboració o parasitar-la?

En definitiva, la noció d'economia col·labo-rativa segurament amagui més del que ens deixaveure i pot servir per presentar com a noves ihoritzontals certes pràctiques que tenen poc aveure amb la col·laboració social. Això és encaramés pervers quan es justifica amb el discurs dela “sharing economy” per passar per sobre de lalegislació, laboral, urbanística, fiscal i de con-sum, vigent. Ni el rendisme immobiliarid'Airbnb, ni Uber que funciona “de facto”com una empresa, ni d'altres plataformessimilars, representen cap nou model d'eco-nomia, ans el contrari, són negocis molt vellsamb una mà de pintura digital.

Com hem vist, existeix un ventall enorme detipus de relacions que s'engloben dins de la ca-tegoria d'economia col·laborativa que els ex-perts empren, relacions horitzontals decooperació o simplement d'altruisme i, també,relacions verticals i amb ànim de lucre. Per tant,sembla ser que “economia col·laborativa” ésun concepte poc útil per explicar de quintipus d'economia parlem i quines rela-cions promou i, de vegades, s'utilitza permaquillar determinades pràctiques em-presarials.

La col·laboració, la cooperació social, entrexarxes familiars o de veïnatge no es un fenomennou, ans el contrari, podríem dir que han existitsempre. De la mateixa manera, la preferènciaper la propietat davant d'altres formes d'accésal gaudi dels béns tampoc havia estat sempre laprivilegiada, sinó que ha estat un fenomenpropi de la construcció de la societat de con-sum. Tanmateix, és cert que les noves tecnolo-gies han facilitat aquest tipus de col·laboraciósocial, que s'havia vist afeblida al desfer-se elsvincles socials, familiars i veïnals que existien.El que queda per determinar és si aquesta col·la-boració beneficia el conjunt de la societat onomés a uns pocs.

orativa i el consum

Ni el rendisme immobiliarid'Airbnb, ni Uber que funciona“de facto” com una empresa, nid'altres plataformes similars,representen cap nou modeld'economia, ans el contrari, sónnegocis molt vells amb una màde pintura digital.

10 Consumidorsl’ economia dels

DEFENSA COL·LECTIVAHivern 2016

ADICAE considera històrica lasentència de 21 de desembredel Tribunal de Justícia de laUnió Europea (TJUE) pels con-sumidors i per la justícia queobliga als bancs a retornar ín-tegrament el diner cobrat perles clàusules sòl de les hipote-ques, tal com portava exigintADICAE des de que iniciàaquesta lluita des de fa més desis anys.

'Aquesta sentència restaural'Estat de Dret per als ciuta-dans, suspès durant aquests 10anys de crisi amb els abusos dela banca, de les grans elèctri-ques, telefòniques i gran distri-bució', declarava ManuelPardos en la roda de premsaque va convocar l'Associacióon es va fer valoració.

Pardos va qualificar la sen-tència com 'inapel·lable i clarís-sima' al obligar a 'retornar tot atots els consumidors', inclúsals que es van veure afectatsper la sentència del TribunalSuprem del 9 de maig de 2013contra BBVA, Cajamar i l'actualNovacaixagalicia. La resoluciódel tribunal de Luxemburg be-neficiarà a prop de 4 milionsde famílies que pateixen o hanpatit el sòl hipotecari.

Fracassa la pressió del'lobby' bancari

La decisió del tribunal euro-peu ha anteposat tant la pro-tecció als consumidorslegalment reconeguda com elcompliment de la normativa

comunitària -que diu clara-ment que si una clàusula és de-clarada nul·la no pot generarefectes per al consumidor- a lapressió del sector financer: 'els bancs però també el Bancd'Espanya, amb Fernández Or-dóñez com ara amb Linde, hanintentat que aquesta sentènciano sortís', segons el dirigent del'Associació.

'Cal ser molt cínic per dirara que no afecta a la solvència

de la banca!', ha dit el Presi-dent d'ADICAE sobre la reac-ció de la patronal bancària,atès que durant anys el sectorfinancer ha utilitzat l'amenaçade fallida si la sentència els hiera desfavorable.

'Han estat les preferents iles clàusules sòl les que hanprovocat la fallida de la banca?En tot cas, han estat pedaçosque buscaven les entitats pertapar els seus vertaders forats',

assenyalava Pardos, que afir-mava que 'no volem enfonsarla banca. Volem una banca deconfiança de veritat, que noenganyi més; la banca no potfonamentar-se en un frau'.

Debat de latransparència?

Respecte a la posiciód'entitats com el Banc Saba-dell, que es mantenen fermesen què les seves clàusules sòl

són 'transparents' motiu pelqual no les retornaran, per aPardos aquest entossudiment'expressa una posició do-lenta del propi banc, ells sa-bran per què', a més d'unacontradicció, ja que per unabanda les defensa i per unaaltra banda fa tto allò queestà a les seves mans per con-vertir-les en hipoteques atipus fix perquè no quedi ras-tre de la clàusula sòl a la ve-gada que aconsegueixenseguir guanyant diners ambnous enganys.

En tot cas, 'la discussió desi els bancs havien comercia-litzat de forma transparent lesclàusules ja havia estat resoltapel Suprem l'any 2013'. Enaquest sentit, ADICAE subrat-lla que el primer control detransparència dels contrac-tes, consistent en informardel producte, no és suficientcom s'ha vist amb les clàusu-les sòl o les preferents. Peraixò, s'ha d'aplicar el doblecontrol de transparència queja imposa Europa i el Suprem,és a dir, s'ha de garantir queel consumidor ha entès elproducte perfectament ambtots els seus riscos i comple-xitats. I perquè puguin apli-car-.se per llei i altres avençosde la protecció al consumi-dor, ADICAE ha presentat alspartits i al Govern el pacted'Estat per la transparènciaen la contractació entre con-sumidors i empreses.

Sentència històrica del TJUE: la banca hauràde retornar a tothom tots els diners de laclàusula sòlADICAE celebra la sentència del TJUE, que obliga a les entitat a restituir les quantitats integres, i no des de maig de 2013,incloses BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia. L'Associació convida a la banca a negociar una solució extrajudicial, universali ràpida per tots els afectats.

Tots els consumidors afectatspel frau massiu de les despeseshipotecàries (notaria, registre,impostos, etc) podran recla-mar a la seva entitat a través deles reclamacions extrajudicialscol·lectives que ADICAE haposat en marxa.

Aquests reclamacions ex-trajudicials haurien de propi-ciar acords col·lectius amb els

bancs. Però si aquests persis-teixen en l'abús, ADICAE pre-sentarà les corresponentsdemandes judicials col·lectivesenfront de cada entitat que nocompleixi amb la legalitat.

Una vegada més han de serels tribunals els que posin vedaals infinits abusos de la bancadavant els quals ADICAE ve ac-tuant des de fa més de 20 anys.En aquest sentit, els supervi-sors han fallat situant-se al cos-tat d'una banca fraudulenta,mostra inequívoca de la neces-sitat de reformar organismescom el Banc d'Espanya o laCNMV.

Davant la complexitat del'assumpte i la confusió gene-rada per algunes notícies i perla pròpia legislació, per ADI-CAE és prioritari clarificar

amb rigor algunes qüestionsperquè ningú els condueixi acap engany:

1) REPARTIMENT DESPESESD'ENTRE BANC ICONSUMIDOR

Els efectes pràctics de la Sen-tència de la Sala Civil del Tribu-nal Suprem de desembre de2015 estan sent interpretatspels jutjats de primera instàn-cia i les audiències provincials.I, encara que tots segueixen lalínia marcada pel TS (anul·larper abusiva la clàusula que im-posa totes les despeses al con-sumidor) es manté certadisparitat de criteris en relacióa l'impost d'Actes Jurídics Do-cumentats (AJD), i hi ha reso-lucions que atribueixenaquesta despesa al consumi-

dor, altres al banc i unes altresa ambdós en diverses propor-cions.

La nul·litat de la clàusula noprescriu per la qual cosa l'usuaripot reclamar encara que hagi fi-nalitzat la vida de la seva hipotecao aquesta estigui cancel·lada.

2) RECLAMACIONS EXTRAJU-DICIALS COL·LECTIVES

ADICAE interposarà reclama-cions extrajudicials col·lectivesi, per això, està fent una cam-panya informativa i d'adhesió aaquesta reclamació per a totsels consumidors que desitginreclamar els seus drets.

3) LES INCERTESES DE LESDEMANDES INDIVIDUALS

Donades les discrepànciesentre diferents jutjats d'instàn-

cia, derivades de les contradic-cions entre la Llei de l'Impostd'AJD i del Reglament que ladesenvolupa, les demandes ju-dicials interposades poden es-timar parcialment. Aixòcomporta la no imposició decostes de contrari, és a dir, quecadascú es pagui les seves cos-tes d'advocats i procuradorsfet que pot comportar que elcost de la demanda sigui majorque la quantitat efectivamentrecuperada.

Davant de les actuacionsjudicials individuals, ADICAEconsidera que l'acció col·lec-tiva, primer extrajudicials idesprés si és necessari judi-cial, és l'única via de resoldreel frau. A més, evitaria elcol·lapse del sistema judicialja per si saturat.

Tots els consumidors podran reclamar les despeses hipotecariesmitjançant les reclamacions extrajudicials col·lectives d'ADICAE

'Roda de premsa d'ADICAE després de conèixer la sentència del TJUE.'

11Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

CONSUM DE POLÍTICA

L'associació de consumidorsADICAE va presentar el passat14 de desembre un pacte d'Es-tat per la transparència delscontractes entre consumidorsi empreses de qualsevol àmbitdel consum (financer, energè-tic, telecomunicacions, grandistribució, transport i comerçen general).

Amb aquest pla, que in-clou al menys 10 reformes le-gals concretes, 'volemmillorar la protecció dels con-sumidors, actualitzant-la a lalegislació europea i al segleXXI; recuperar la confiançadel consumidor; restaurar lacompetitivitat entre les em-preses davant del domini delsoligopolis i, amb tot, ajudar alcreixement de l'economia es-

tatal mitjançant el consum',assenyalava Manuel Pardos,President d'ADICAE.

Motius per un pacted'Estat social i econòmic

Aquest pla neix de la dra-màtica situació econòmica i so-cial de milions de personesvíctimes de fraus com les pre-ferents, les clàusules sòl, elsenganys a les factures de lallum o gas, els abusos de les te-lecomunicacions… Una situa-ció que no s'ha corregit,incentivant la comercialitzacióde nous contractes abusius enl'actualitat i una judicialitzaciómassiva dels problemes delsconsumidors.

'La crisi ha destapat el buitlegislatiu de protecció al con-

sumidor a l'Estat espanyol.Han hagut de ser els tribunalsels qui han aplicat la legisla-ció europea.', apuntava elPresident d'ADICAE en rodade premsa.

Reconeixement legal delcontrol detransparència

Entre les principals mesu-res, 's'ha de garantir per lleique el consumidor, a més derebre la informació bàsica,ha sigut capaç d'entendreperfectament el contracte iles seves implicacions, elque s'anomena 'doble con-trol de transparència', exigitper la Comissió Euroepa ique aquí ha introduït el Tri-bunal Suprem', afirmava Ma-nuel Pardos.

Fins ara l'obligació de trans-parència es limitava a donar alclient mera informació del pro-ducte o servei contractat,sense explicar la seva comple-xitat i els vertaders riscos -insu-ficient com s'ha demostratamb les preferents-.

Eliminació i restitucióíntegra de clàusulesabusives

Introduir a les nostres lleisel principi de no vinculacióper al consumidor de les clàu-sules declarades nul·les evitariasituacions que vulneren la Di-rectiva Europea 93/13 i elsdrets dels consumidors, com eldebat de si els bancs han de re-

tornar tot allò cobrat per laclàusula sòl o només des demaig de 2013.

Al mateix temps, aquestcanvi possibilitaria la fi dequasi tots els desnonaments apartir de la declaració denul·litat de la clàusula de ven-ciment anticipat –ja dictadapel Tribunal Suprem-, ja queaquesta clàusula permet albanc iniciar l'execució hipote-cària en cas d'impagament.

L'aplicació d'aquest prin-cipi tindria grans beneficis perla competitivitat de les empre-ses: s'evitaria que hi hagi com-panyies que juguin ambavantatge al no tenir que re-tornar els beneficis obtingutsper aplicar una clàusula abu-siva. De fet, aquesta falta derescabalament incita a la restade les empreses a replicar l'a-bús degut a que només esveuen obligades a eliminar laclàusula abusiva però no a de-fensar els efectes que aquestahagi generat.

Prevenció i acciócol·lectiva davant elsabusos massius

La reforma de la Llei d'Enju-diciament Civil, que incloïa larevisió de l'acció judicial col·lec-tiva i potenciar l'actuació d'oficidel jutge davant les clàusulesabusives, no va resultar satisfac-tòria. ADICAE preveu mesurespreventives per evitar la repro-ducció massiva de problemes iplanteja millores i correccionsals contractes en cas de detectarcondicions abusives.

Per exemple, la creaciód'una comissió de clàusulesabusives, formada per empre-ses i consumidors, que analitzila transparència dels contrac-tes; potenciar el paper dels no-taris i els registradors en elcontrol de transparència; im-pulsar els segells de transparèn-cia, o que les empreses haginde dipositar els seus contractestipus al Registre de CondicionsGenerals de la Contractacióperquè la ciutadania o les asso-ciacions de consumidors elspuguin consultar.

ADICAE proposa un pacte d'Estat per latransparència dels contractes que contribuiria alcreixement econòmicADICAE presenta més de 10 propostes legislatives per aconseguir un pacte d'Estat que millori la protecció dels consumi-dors, actualitzant-la a la legislació europea del segle XXI; recuperi la confiança del consumidor i restauri la competitivitatentre les empreses.

segueix-nosa les xarxes socials!

AICEC

@AicecAdicae

i ajuda’ns

a difondre

les nostres

reivindicacions

El ministre De Guindos va ob-viar a la presa de possessió deSebastián Albella les reformesnecessàries de la CNMV, en es-pecial la implantació del model'twin peaks', que estableixi unsupervisor únic dedicat a laprotecció dels consumidors iun altre a la supervisió de lesentitats financeres.

La presa de possessió de Se-bastián Albella com a nou pre-sident de la Comissió Nacionaldel Merdcat de Valors (CNMV)va comptar amb la presenciade Manuel Pardos, Presidentd'ADICAE i membre del Con-sell Consultiu de la CNMV, i deFernando Herrero, SecretariGeneral d'ADICAE i membre

també d'aquest organisme de laCNMV. Durant l'acte, ADICAEva mostrar a Albella la seva dis-posició de col·laborar i recolzarels canvis i reformes que millo-rin la protecció dels petits es-talviadors com a base principald'un mercat eficient.

No obstant això, el canvi alcapdavant del supervisor no hacomportat cap anunci de la ne-cessària reforma de la institu-ció. ADICAE considera quenomés una reforma ambiciosade la CNMV, que inclogui can-vis entorn a la fórmula 'twinpeaks', permetrien superar elsproblemes soferts pels inver-sors en aquests últims anys iacabarien amb la dispersió defuncions i supervisor actuals.

Només amb canvis reals iprofunds es garantiria un mer-cat de valors 'modern, eficienti fluït' que ha proposat DeGuindos i, sobretot, facilitaria aAlbella exercir de 'vigilant ipromotor de la transparència ineteja del mercat i de tuteladels interessos dels inversors',com apuntava a la presa depossessió.

ADICAE comparteix amb elnou president de la CNMV laimportància d'abordar amb en-certs l'actual moment de granscanvis i oportunitats que pre-senta un mercat de valors coml'espanyol, en què participenmilions de ciutadans a través decarteres de valors, fons i altresproductes d'estalvi i inversió.

El canvi a la presidència de la CNMV no estradueix en l'anunci de les necessàriesreformes de la institució

El President d’ADICAE, Manuel Pardos, i el Secretari General, Fernando Herrero, durant la roda de premsa on presentaven el pacte d'Estat per la transparència.

12 Consumidorsl’ economia dels

GRANS TEMES DEL CONSUMHivern 2016

L'energia és un dretreconegut, però faltaque es garanteixi

Poder comptar amb electri-citat a la llar és un dret, peròdarrerament no s'està fent totallò necessari per garantir-lo.La situació de cada vegada mésllars amb dificultats per ferfront al pagament de la facturaelèctrica està a l'ordre del dia.

Segons dades de l'Aliançaper la Pobresa Energètica, du-rant el 2015 es van realitzar161.633 talls de subministra-ment elèctric a llars catalanes,amb la conseqüència directade deixar a famílies sense unsubministrament bàsic i vivintamb unes condicions indignes.Per tal d'aturar la situació, ameitats del 2015 es va aprovara Catalunya la Llei 24/2015 demesures urgents per afrontarl'emergència en l'àmbit de l'ha-bitatge i la pobresa energètica.

La Llei 24/2015, és unallei d'emergència no desolució

El problema principal de lapobresa energètica és el modelenergètic i els grans oligopolisdel consum elèctric, com ja hadenunciat AICEC-ADICAE enmúltiples ocasions. Aquestallei estableix la protecció depersones i unitats familiars ensituació de risc d'exclusió resi-dencial davant dels talls de sub-ministraments que puguin dura terme les companyies submi-nistradores d'aigua potable,electricitat i gas per manca de

pagament. Estableix que lesempreses distribuïdores d'ai-gua potable, electricitat i gasno podran interrompre els sub-ministraments per motiu d'im-pagament d'aquelles personeso famílies en situació de riscd'exclusió residencial.

Segons dades de l'AgènciaCatalana del Consum, durantels primers nou mesos de vi-gència de la Llei es van evitar32.000 talls elèctrics. Des d'AI-

CEC-ADICAE, defensem que ésuna Llei que ha aconseguit unsresultats positius, però que nos'està aprofitant al màximdegut a l'incompliment de lescompanyies. I, no només això,sinó que la clau del problemarau en com està dissenyat elmercat elèctric. Per aquestmotiu, cal fer valdre aquestallei a través de tots els mecanis-mes que les institucions públi-ques tinguin al seu abast.

Perquè combatre la pobresaenergètica ja no és qüestió deresponsabilitat social corpora-tiva sinó de llei i, per tant, s'hade sancionar a qui l'estigui in-complint.

Un oligopoli energèticque dedica esforços perno aplicar la llei

Durant el mes de novem-bre coneixíem que UNESA(Associació Espanyola de la In-dústria Elèctrica), integradaper les grans comercialitzado-res energètiques, recorria lainstrucció de l’Ajuntament deBarcelona que obligava a lesempreses a aplicar la Llei24/2015 al contenciós-admi-nistratiu. Així, la patronal deles elèctriques deixava despro-tegides a les famílies i feia pre-valdre els interessos de lesgrans empreses per sobre degarantir el bé bàsic. Restarema l’espera de veure com quedaresolta la qüestió, deixant clarque des de l’Associació segui-rem treballant per posar envalor els drets de la ciutadaniai defensant el dret al subminis-trament elèctric com a con-sum bàsic.

AICEC-ADICAE es mouper aturar la pobresaenergètica

Des del 2014, AICEC-ADI-CAE ha participat a la Taulade la Pobresa Energètica, con-juntament amb entitats delTercer Sector, per posar fre ala situació de vulnerabilitatenergètica que hi ha a casanostra. I, per això, el passatdimecres 23 de novembre

varem estar presents a laTaula d'emergència en l'àmbitd'habitatge i la pobresa ener-gètica, amb la resta d'entitatsi organitzacions. Hi partici-pem per aportar la veu de lespersones consumidores que,a més de compartir la neces-sitat d'impulsar totes aquellesmesures necessàries per ferfront a l'emergència social,considerem que és necessaridemocratitzar el mercat elèc-tric, posar-lo al servei de laciutadania i acabar, d'una ve-gada per totes, amb l'oligo-poli que el governa.

Consumeixes o etconsumeixen?

El passat dissabte 3 de des-embre, AICEC-ADICAE va or-ganitzar al Centre CívicCotxeres de Sants una jornadasota el títol 'Consumeixes o etconsumeixen? El paper delsoligopolis als grans àmbits delconsum' per discutir sobre elmercat elèctric i la problemà-tica que gira al seu voltant. Lesprincipals conclusions i mesu-res que van sorgir del debattenen com a finalitat acabaramb aquesta situació i passenper garantir l’accés a tothom,adaptar una tarifa social a la re-alitat actual de les famílies i elsseus ingressos i que això vin-gui garantit per un registre através dels comptadors. Amés, també és necessari millo-rar els mecanismes de transpa-rència de tot el sistemaelèctric, perquè al final no co-neixem quin és el cost real del’energia, tot i pagar-la al preumés car d’Europa.

L'oligopoli elèctric és el responsable de lasituació de pobresa energèticaL'any acaba amb notícies devastadores pel que fa a l'energia. La pobresa energètica està molt present a casa nostra i, a més,això va acompanyat d'altres problemes que es troben les persones consumidores, com ara, les estafes en els comptadors.

Des d'AICEC-ADICAE s'ha de-tectat un nou abús cap a lespersones consumidores, de lamà dels nous comptadors

intel·ligents i sancions miste-rioses per la seva manipulació.Hi ha persones que en els da-rrers mesos han rebut factureselèctriques d'elevades quanti-tats –entre 1.500 € i 3.000 €– ique vénen acompanyades

d'una carta que informa d'unerror al comptador. Quan esdemanen explicacions la situa-ció es complica i la resposta

que es rep és que hi ha hagutuna persona de la companyiaque ha revisat el comptador –sense avís previ– i, al detectaruna incidència, ha posat elcomptador al dia i cal regularla situació. Què s'amaga al da-

rrere d'això? La situació és deltot misteriosa i les empresesno poden demostrar amb in-formes el problema del comp-tador. A més a més, a lesfactures anteriors a la suposadamanipulació no queda reflectitun consum diferent a l'habitualde la llar.Davant d'aquesta situació, lespersones queden del tot des-protegides perquè no hi ha ma-nera de demostrar si lamanipulació és real o no, o siha vingut donada per la ma-teixa companyia i el sistema decompensacions existent. Peraquest motiu, des d'AICEC-ADICAE demanem màximatransparència en tots els pro-cessos i que la Comissió Nacio-nal dels Mercats i de laCompetència (CNMC) –qui téla competència de fixar la retri-bució que reben les elèctri-ques- exerceixi d'organismeregulador i aturi aquests fraus.

Manipulacions en els comptadors

13Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

GRANS TEMES DEL CONSUM

Un dels objectius del govern dela ciutat de Barcelona és el de re-duir la circulació de vehicles pri-vats a la ciutat. La intenció éspotenciar els transports de super-fície i l'ús de les bicicletes. Però lareestructuració de la xarxa d'auto-busos, la privatització del serveiamb la T-Mobilitat, les pujades delsbitllets dels transports i l'opacitat iels deutes de TMB, es tradueix enun grapat de conseqüències que

afecten directament a les personesconsumidores i posa en qüestió elmateix Pla.

Els alts nivells de contaminacióde l'aire de la ciutat de Barcelonasuposen un perill per a la salutdels veïns i veïnes. Per això, és ne-cessari que comptem amb unabona xarxa de transports públics,de qualitat i accessibles econòmi-cament. Es tracta d'un servei bàsicque s'està veient afectat per lamala gestió, les retallades i el mal-baratament dels recursos, que alfinal acaben pagant les personesusuàries.

La mala gestió de TMB

Transports Metropolitans deBarcelona (TMB) és l'encarregadade la gestió del metro i dels autobu-sos interurbans de la ciutat de Bar-celona. Aquesta, ha estat en el puntde mira els últims anys per la sevaopacitat en referència als alts sousdels seus dirigents o pels deutes del'empresa. Per exemple, va incom-plir la Llei de Transparència del

2007 per no publicar la totalitatdels sous de totes les persones queno cobren segons conveni, aixícom dels seus directius. Només vapublicar els sous d'una part dels di-rigents, però es calcula que en totals'haurien de publicar els ingressosd'unes 500 persones des del 2007.

De les dades que si s'han facili-tat, cal destacar els alts sous d'a-quests dirigents, parlem d'unamitjana de 121.000 euros anuals.Sense oblidar els deutes que tél'empresa, els quals posen en pe-rill la viabilitat del mateix servei. Amés, aquest deute és una de les

principals raons que ha posat l'em-presa i les institucions per justifi-car la privatització del projecte dela T-Mobilitat.

Pujada de preus

Els últims anys han augmentatels preus dels bitllets per damuntdel que es podria considerar accep-table. Les persones usuàries són lesque estan pagant la mala gestió deTMB. Com podem veure al quadre,l'augment dels preus ha arribat acréixer fins un 12% en només unany, com és el cas de la T-10. Amés, cal destacar els casos dels bit-llets que comprenen més d'unazona, aquests augments són més es-candalosos. La T-10 de dues zonesha pujat 4 euros en vuit anys.

Desaparició d'autobusos

Des de l'any 2012 s'estan intro-duint diversos canvis en la planifica-ció dels trajectes i línies d'autobusosde la ciutat. Per una banda, ens tro-bem les noves línies horitzontals iverticals que substitueixen antigueslínies. A més, moltes de les líniesque desapareixen o es redueixen,són considerades deficitàries per laempresa. Però no hem d'oblidar queun servei com el transport públic noha de ser avaluat des del punt devista econòmic sinó social.

Molts veïns i veïnes dels barrisperifèrics han vist alterats els seustrajectes habituals amb la nova re-estructuració de les línies d'auto-bús. Un cas paradigmàtic és el dela línia 20. Aquesta, després d'unaprimera reducció, serà suprimida.Això significa que el veïnat delbarri del Congrés-Indians, espe-cialment les persones amb proble-mes de mobilitat, ja no disposarandel transport amb què anaven, perexemple, al CAP de Maragall i a l'-Hospital Sant Pau.

La T-10 s'encareix un 27% elsúltims 6 anysEl Pla de Mobilitat Urbana (PMU) preveu disminuir un 25% el nombre de cotxesen dos anys.

T-10 2009 2010* 2011 2012* 2013 2014 2015 2016

Zona

1

7,70 7,85 8,25 9,25 9,80 10,30 9,95 9,95

6,9% 1,9% 5,1% 12,1% 5,9% 5,1% -3,4% 0,0%

Zona

2

15,40 15,70 16,40 18,40 19,40 20,30 19,60 19,60

6,9% 1,9% 4,5% 12,2% 5,4% 4,6% -3,4% 0,0%

*Els preus pujaren a gener i a setembre. Al quadre apareix el de gener.

LES 7 CLAUS PER ESTALVIAR

AICEC-ADICAE reivindica un consum responsable i crític,ajustat a les necessitats reals del consumidor i no a lesagressives campanyes consumistes que no donen respir al'estalvi. Seguidament, us donem 7 consells per estalviar:

1. Pressupost i planificació. Planificar i elaborar unpressupost realista en què es detallin ingressos i despesesde la unitat familiar, tenint en compte que el pagamentde les despeses fixes de la llar no haurien de sobrepassarel 30% dels ingressos.

2. Revisar la garantia abans de gastar. Si algun articlees trenca o pateix una averia, el consumidor ha de recor-dar que per llei tots els productes tenen una garantia de2 anys, independentment de si l'empresa ha ampliataquest termini.

3. Reclamar, una bona costum que et pot fer estal-viar. AICEC-ADICAE recorda a tots els consumidors quehan d'exercir els seus drets, entre ells el de desistiment-14 dies naturals en compres a distància- o el de reclamardavant del Servei d'Atenció al Client de l'empresa, quehaurà de donar resposta en 1 mes. Si la resposta no essatisfactòria es podrà acudir a la via de resolució extraju-dicial de conflictes.

4. Ús responsable de la targeta. Cal ser conscient delsdiners que gastem amb targeta. És preferible utilitzar tar-getes de dèbit i targetes de crèdit estàndards en què lesdespeses es liquiden 30 ó 40 dies després d'haver realit-zat les compres.

5. No aplaçar els pagaments de targetes 'revolving'.La modalitat 'revolving' comporta aplaçar despeses de latargeta de manera que l'usuari torni a disposar del crèdit,però a mesura que s'utilitza la targeta el deute es rege-nera i va augmentat: a la pràctica, allò que l'usuari abonaa cada quota són interessos però no capital i, per tant, eldeute mai acaba de liquidar-se.

6. Si s'han de demanar crèdits, compara, assesso-ra't i negocia. AICEC-ADICAE aconsella sempre acudirprimer a un familiar o a un conegut. Si no queda mésremei busca diferents ofertes, compara-les, analitza-lesamb un expert independent o una associació comAICEC-ADICAE i tingues en compte que les ofertes i con-dicions es poden negociar. És important comptar ambuna quantitat inicial estalviada.

7. No caiguis en el 'diner ràpid i fàcil' de crèdits ràpidsi microcrèdits. Són productes que imposen de manera notransparent uns interessos d'usura que acaben convertint-seen un espiral de deutes que inclús pot conduir a ser víctimad'empreses de recobrament i llistes de morosos.

CONEIXES ELS CENTRES

D’INTERPRETACIÓDEL CONSUM

D’ADICAE?

ESPAIS DE FORMACIÓ, TROBADA I ACTIVITATS CULTURALS

APROPAT A LA TEVA SEU MÉSPROPERA I INFORMA’T!

14 Consumidorsl’ economia dels

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISMEHivern 2016

Enguany començàvem l'any ca-rregats d'ambicions, il·lusions inous projectes que han tingutcom a objectiu enfortir l'Asso-ciació i fer més fort el seu tei-xit associatiu. Projectes ques'han anat elaborant i duent aterme durant tot el 2016, peròel més important és que hanassentat les bases per seguir ca-minant i potenciant la partici-pació.

Definim els espais departicipació

Un dels eixos més impor-tants que s'ha treballat ha giratentorn a fer una anàlisi delmodel de participació que tél'Associació. Amb aquest objec-tiu s'ha dissenyat un pla de par-ticipació que ha permèspotenciar la manera com les sò-cies i els socis poden vincular-se i participar aAICEC-ADICAE. Per fer-ho, s'hacomptat amb la mateixa parti-cipació de les persones més in-volucrades i que tenen unafany de transformar l'entitatper fer-la més adequada a lesseves pròpies necessitats i in-

quietuds.Això ha permès generar

nous espais de participaciócom, per exemple, espais d'in-tercanvi d'opinió o activitats decaràcter més lúdic i cultural.Així també, hem impulsatplans de treball pels grups desocis que se n'encarreguen deles activitats, dels temes delnou consum i de l'acció reivin-dicativa. A més, s'ha impulsatl'activitat d'AICEC-ADICAE en-fortint diversos grups locals d'a-rreu del territori.

Activem el voluntariat

El Pla de Voluntariat ha ser-vit per organitzar l'activitat delvoluntariat i multiplicar-la.Aquest té com a objectiu prin-cipal donar eines i tècniques ala gent que vol aportar i col·la-borar amb l'Associació. A mésa més, hem obert les portesd'AICEC-ADICAE a tota la po-blació que vulgui implicar-seen el voluntariat consumerista

i, per aquest motiu, s'ha dut aterme una campanya per feruna crida al voluntariat. La idead'aquesta campanya és donar aconèixer què fem a l'Associa-ció, posar cara a les principalsprotagonistes i donar a conèi-xer el nostre voluntariat. Per-què ho tenim molt clar: amb lagent, amb tu, sumem més!

Projectem la veu de lespersones consumeristes

Com ja s'ha dit, un dels ele-ments importants d'aquest anyha estat donar veu a les associa-des. Començant amb la realitza-ció d'un grup de discussió queens va permetre donar el tret desortida a tots els projectes i con-textualitzar la situació en què es

trobava l'Associació a principisd'any. Això, va anar acompanyatd'un estudi del perfil dels nos-tres associats per tal de conèixermillor el nostre entorn social.

Així també, es van realitzargravacions d'experiències i tro-bades amb sòcies i socis perpoder-nos conèixer molt més i,sobretot, donar a conèixer lagran tasca i la lluita del movi-ment consumerista. Una bonamanera de generar material perpoder potenciar la campanyade voluntariat i per donar elmerescut reconeixement a lagent d'AICEC-ADICAE.

Agafem amb força lesxarxes socials

Una assignatura pendentque tenia l'Associació eren lesvies de comunicació amb lessòcies i els socis, però tambéamb la resta de persones con-sumidores. Per això, una altrade les apostes que s'han fet,molt acord amb el moment ac-tual, és reforçar les vies de co-municació. Mensualment, hemcontinuat publicant el butlletí

mensual que es fa arribar a totala base social i que també espot trobar a la pàgina webhttp://aicec.adicae.net/. Enaquest butlletí es poden trobarles notícies més importants delmes, a la vegada que l'agendad'activitats i algunes recomana-cions d'activitats culturals.

L'altra gran branca de la co-municació que estava pendentsón les xarxes socials. Ha sigutun any d'impuls i de donar-liforma a la nostra interacció ales pròpies xarxes socials.Aconseguint arribar a mésgent, teixint xarxa amb col·lec-tius socials i donant més infor-mació crítica i responsable a lapoblació interessada en temesde consum. Aprofitem l'ocasióper recordar-te que si tens

ganes, tu també pots participaren les nostres xarxes socials,encara que només sigui a tra-vés d'un clic per seguir-nos!

Potenciem el consumcrític i financer

Sense oblidar l'essència i l'o-rigen de l'Associació, aquestany també s'ha seguit treballanten la línia d'apropar un consumcrític, responsable i solidari.Per això, hem organitzat duesjornades per promoure el pen-

sament crític i el consum res-ponsable i s'han editatpublicacions per donar a conèi-xer la nostra visió sobre elstemes del consum i informar ales persones consumidores

sobre els seus drets i deures.D'una banda, el passat 12

de novembre vam celebrar unajornada que portava com a títol"Financiarització i Consum"que va abordar el debatre sobrecom ens afecten les finances enla nostra quotidianitat. Des del'actual sistema financer i lesseves conseqüències ja evi-dents, el sistema de pensions ide titulitzacions, però tambémirant cap al futur i presentantpropostes alternatives de con-sum financer. D'altra banda, elpassat 3 de desembre "Consu-meixes o et consumeixen?" ce-lebrada el passat 3 dedesembre, posava al centre deldebat els oligopolis que hi haen el mercat elèctric, en les te-lecomunicacions i en l'alimen-tació. Deixant-nos així amb unaimatge de la situació actual iplantejant les propostes i alter-natives que existeixen per tirarendavant la situació d'una ma-nera més crítica i responsable.

Els òrgans de governagafen les regnesd'AICEC-ADICAE

Per últim, però no menysimportant, el motor de l'Asso-ciació, els òrgans de governhan estat formant-se i debatentsobre AICEC-ADICAE i el seurumb. Però, no només això,sinó agafant eines i tècniquesper poder complir amb lesseves funcions i objectius dinsde l'entitat. El resultat d'aixòha estat un curs de formacióque s'ha iniciat i que seguiràde cara a l'any vinent. Acom-

panyat, d'una guia de treballtant per la mateixa Junta Di-rectiva com una guia de ben-vinguda per a les noves sòciesi els nous socis.

Amb tot això, AICEC-ADI-CAE ho té clar, s'han assentatles bases d'un nou inici ambprojectes diferents i, el mésimportant, retornar l'Associa-ció a les persones associades ifer que siguin aquestes quiagafin les regnes d'AICEC-ADI-CAE. Si tens ganes de conèixerde més a prop l'Associació i lanostra tasca, només fa faltaque contactis amb nosaltres,perquè a AICEC-ADICAE hi halloc per tothom!

Els projectes d'AICEC-ADICAE fan més fort elmoviment consumerista

15Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME

La tasca d'AICEC-ADICAE és possi-ble gràcies a la participació de moltagent que dóna suport i col·labora sovintamb l’Associació. Per això, cal fer unagraïment a totes aquelles persones quehan fet possible l'assoliment de totsaquells objectius plantejats a principisd'any. Gràcies per haver fet possibleque AICEC-ADICAE segueixi sent unaorganització de referència en la defensa

dels drets de les persones consumido-res, especialment en resposta als abusosde les entitats financers.

Però ens queda molt per lluitar coma col·lectiu. I et necessitem a tu! La nos-tra manera de canviar les injustícies delmón del consum és a través d'una lluitacol·lectiva, SOLIDÀRIA i activa que famés fortes les nostres reivindicacions. Itot això seguint amb l'apoderament ales persones consumidores a través del'aprenentatge conjunt, d'una formacióCRÍTICA i un model de consum RES-PONSABLE.

I tu, què pots fer?

Com a voluntari pots trobar moltestasques per implicar-te, segons els teusinteressos i la teva disponibilitat. Potscol·laborar amb projectes eventuals quees coordinen des de l'Associació o bé acampanyes puntuals que s'organitzen.Només et demanem el teu compromís.Però si t'interessa implicar-te més, seràsbenvingut o benvinguda!

Com pots observar al següent qua-dre, les tasques de voluntariat a la nos-tra Associació són múltiples i diverses.Podràs participar en l'organització d'ac-tivitats (lúdiques, formatives o reivindi-catives), en la realització de xerrades itallers divulgatius o en el desenvolupa-ment d'activitats d'informació i sensibi-lització. També podràs contribuir al'expansió territorial de l'organització,

al treball en xarxa que duem a termeamb altres col·lectius socials o col·labo-rar amb la redacció de continguts de lesnostres publicacions, entre d'altres.

Però no pensis que estaràs sol. Entot moment comptaràs amb l'ajuda i su-port que necessitis per desenvoluparles teves tasques. A més, podràs formar-te en tots aquells temes de consum quet'interessin. Aquests coneixements etseran útils tant per desenvolupar lesteves tasques de voluntariat com per alteu dia a dia com a persona consumi-dora. Aprendràs a defensar-te i a defen-sar els drets de les personesconsumidores front als abusos de lesgrans empreses, així com a millorar lesteves pràctiques de consum habitual.

Fer un voluntariat a AICEC-ADICAEsignifica canviar les desigualtats i lesinjustícies al món del consum. Signi-fica formar part d’un moviment depersones que vol i lluita per un sis-tema de consum, CRÍTIC, RESPONSA-BLE I SOLIDARI.

REBEL·LA'T I UNEIX-TE ALMOVIMENT CONSUMERISTA

VINE A FER VOLUNTARIAT PERUN CONSUM CRÍTIC,

RESPONSABLE I SOLIDARI

ASSOCIA'T A AICEC-ADICAE,AMB TU SUMEM MÉS!

GENT D'AICEC-ADICAE

Com tants d'altres, jo també tinc una hipoteca amb clàusula sòl.Havia sentit a parlar de d'ADICAE als mitjans de comunicació. Undia un conegut, també afectat per l'estafa de les clàusules sòl, emva parlar de l'Associació i m'hi vaig acostar a demanar informaciói veure si em podien ajudar amb el meu cas.

La rebuda va ser molt càlida. Després d'assistir a la reunió informa-tiva em vaig fer soci i vam començar els tràmits per reclamar alServei d'Atenció al Client de la meva entitat bancària.

A AICEC – ADICAE vaig descobrir un espai de treball, de solidaritat ide companynia, de reivindicació. De treball d'acord amb el consum,una cosa tan quotidiana i tant del nostre dia a dia i que sovint n'hiens hi fixem o no li donem importància. Per què acceptem abusosbancaris, abusos en les factures de telecomunicacions o subministra-ments bàsics com aigua, llum i gas, i ens quedem de braços creuats?

Al cap de poques setmanes de formar part de l'Associació m'hi vaigimplicar amb el voluntariat, amb les xerrades i debats que fem,amb les taules informatives...

Sóc soci d'AICEC – ADICAE des de fa poc més d'un any i avui endia ja no m'apliquen la clàusula sòl. Us convido a conèixer l'Asso-ciació i veure per vosaltres mateixes tots els beneficis que enpodeu treure, individualment i col·lectivament.

Antonio Moreno, soci d'AICEC-ADICAE.

Amb tu, sumem més!Fes-te voluntarid'AICEC-ADICAE!

Consumidors crítics,responsables i solidaris

Consumidorsl’ economia dels

Hivern 2016

Consumidorsl’ economia dels

Amb el suport de:

Algunes de les voluntàries de l’Associació hotenen clar: «amb elles, sumem més». Amb aquestaidea al cap, han volgut projectar la seva veu perarribar a la resta i fer una campanya de conscien-ciació i donar a conèixer la seva tasca dins d’AI-CEC-ADICAE. És important que la gent queparticipa del dia a dia de l’Associació, i fa d’a-questa el que és, sigui qui expliqui de primera màallò que fem i els motius que els han portat a par-ticipar del moviment consumerista.

El voluntariat: el motor

d’AICEC-ADICAE!

«Si tu no vens, no podem»

José Ángel Gonzalez

«El més important de tot és tenir voluntat i sifóssim majoria, seria encara molt millor i tin-dríem encara més força. Sobretot quan hi hacompromís. Per això, necessitem gent com-promesa.

Cadascú ha de col·laborar en allò que pot, ca-dascú a la seva mida, amb el temps que dis-posa. Perquè si entre tots col·laborem,cadascú en la seva mesura, podrem tirar elprojecte endavant.»

Pel José Ángel el més important és que lagent ha de veure que se la necessita i queamb la seva col·laboració, podrem fer moltmés. A més, moltes vegades la gent no sapque venir aquí és formidable i fa que puguisampliar els teus coneixements.

«S’ha de ser forta i valenta perfer front a aquesta injustícia»

Carme

«L’Associació, també, és un lloc per conèixergent, gent que es troba en la mateixa situacióque tu, que jo i que molta gent. Perquè aixòho tinc clar, no ens hem d’amagar del que hapassat, no som culpables del mal que han fet.Sí que és veritat que hem de millorar el nostrehàbit d’aprendre, però per això també vincaquí. Aprenc molt amb les formacions, els de-bats i les publicacions de l’Associació». LaCarme troba que és necessari que les perso-nes consumidores es facin costat entre ellesi encara més entre aquelles que han estatafectades o que volen lluitar per canviar elmodel de consum.

Uneix-te al movimentconsumerista!

Juan Mateo Bejarano

«Per mi, el més important de l’Associació ésque la gent d’AICEC-ADICAE donem unmissatge d’unitat davant els problemes delconsum. I, busquem la negociació i lasolució dels conflictes que apareixen através de la lluita unitària. Per això, usdemano que us uniu a les reivindicacionsd’ADICAE cada vegada que sigui necessari,per fer més gran el missatge i poder lluitaramb més força.»

En Juan Mateo ho té clar: la lluita diària és dura,però té recompensa quan s’aconsegueixenavanços i es pot contribuir a tenir unesrelacions de consum més crítiques,responsables i solidàries. Per això, fa una cridaa la unió i a venir a conèixer AICEC-ADICAE,perquè «amb la vostra col·laboració ipresència, cada vegada seran menys elsproblemes que tindrem en l’àmbit del consumfinancer».

«Aquí lluitem perdisminuir el lema 'Labanca sempre guanya'»

Carme Gasull

«El lema «la banca sempre guanya» que fins itot ve en el conegut joc del monopoli es famés fàcil de combatre des d’AICEC-ADICAE.Perquè des d’aquí li posem més difícil a labanca, i lluitem per evitar les trampes. A lavegada, també fem que les batalles de labanca perdin força amb la unió de la nostraforça. Per això, hem de seguir presents i llui-tant, perquè això segueixi sent així.

S’ha de seguir treballant per a què no ens tor-nin a colar una nova estafa. Venint aquí, ensajuda a prevenir que ens la «colin». Perquèens formem i aprenem a entendre els con-tractes i els documents que ens fan arribardes de les entitats financeres.»

«A l’Associació cadascú decideix per si ma-teix a través del seu criteri però amb einesnoves i adquirint coneixement. Per a mi,això és el més important, que hi ha un acom-panyament i et donen les eines, però la deci-sió és individual.» acaba dient la Carme.