Un perfum encantat

INICI: Elvira SafontNUS: CEIP Sant Jordi 6èDESENLLAÇ: CEIP Joan Juncadella 6èB

E

Títol: PORTADA ORIGINAL (1 de 13)

Títol: PORTADA (2 de 13)

E l meu amic Joan té un do especial, sap ensumar molt bé. De gran vol ser enòleg, que és una paraula estranya que el 

meu pare em va ajudar a trobar al diccionari: assessor tècnic responsable de dirigir el procés d’elaboració del vi i d’estudiar cadascun dels seus components.

­Però si a tu no t’agrada el vi! –vaig dir­li jo.

Però, vés, ell distingeix tant bé totes les aromes que diu que el seu nas serà perfecte per fer aquesta feina. Només de passejar la punta del nas per la barana d’una copa diu que podrà saber si els raïms van tocar la  terra, o si el vent portava aromes de romaní i farigola. I a mi no m’estranyaria gens que ho pogués fer perquè un dia va dir que la Núria –que s’asseu a classe a prop nostre­ feia olor de vainilla.

­Com ha de fer tuf de vainilla una nena?­Molt fàcil, per què no l’olores amb els ulls tancats? –va contestar el Joan.

I és veritat, la Núria desprèn olor de vainilla. La seva mare li ha comprat un xampú amb perfum perquè li agraden molts els gelats d’aquest gust.

Al nas del Joan no se li escapa res (si no està refredat, és clar). Abans de treure el meu entrepà de la motxilla per anar al pati, ell m’apunta amb el dit i crida “de tonyina!”, o “de truita!”. Quan porto llonganissa s’emprenya perquè de lluny no ho pot encertar.

Diu que la seva àvia els diumenges fa oloreta de paella, i de ben segur que és així. El seu pare treballa en un taller mecànic i fa pudor de greix de cotxe, i la seva mare fa olor de magdalenes i cafè amb llet. Només les coses no emanen res, diu Joan quan vol fer­se el saberut. 

Jo no seré enòleg perquè el meu nas no és especial, però sé que la meva mare porta fragància de roses, i també puc endevinar quan hi ha pollastre amb patates fregides al menjador de l’escola, però això ho sabem tota la classe quan cap a les dotze del matí entra la flaire per la finestra.

Títol: INICI 1 (3 de 13)

Ara fa una setmana que Joan està molt ensopit, i preocupat. S’ha enamorat d’una nena de la classe del costat: la Marta. Res no l’anima, ja no vol ni jugar a futbol a la placeta de sota casa.

I jo no sé com puc ajudar­lo. Perquè té un gran motiu per estar trist: la Marta no fa cap olor.

Títol: INICI 2 (4 de 13)

En Joan no sap què fer, i mentres el temps passa comença a no percebre les diferents fragàncies de l'ambient. Està molt amoïnat.

Jo per ajudar­lo vull esbrinar per quin motiu li passa això al Joan i vaig a una perfumeria molt coneguda del barri. Només entrar puc ensumar un flaire de diferents aromes. M'apropo a un prestatge, veig un perfum molt especial, l'inhalo i descobreixo que no fa olor.

­ Com és que aquest perfum no fa olor? ­ Li pregunto al venedor­ Aquesta fragancia és molt peculiar. Si algú se la posa no podrà olorar res i s'enamorarà d'una persona que tampoc olori res.­ Li respón el comerciant.

Títol: Desenllaç (5 de 13)

Torno corrents a casa d'en Joan a explicar­li tot el que he descobert, però el meu amic no em creu i s'enfada amb mi.

Mentrestant en Joan i la Marta es fan amics i comparteixen moltes coses junts. Quan s'expliquen que ara els dos no poden olorar res,  pensen en un pla per recuperar el sentit de l'olfacte. Jo,  com no em refio de la Marta, els segueixo allà on van.

En Joan va a passejar amb la Marta per llocs que fan molta olor. El primer dia van al mercat, i s'apropen a una peixateria.­ Suposo que farà pudor, però jo no la puc percebre. ­ Diu la Marta­ Sí, jo tampoc. Estic molt preocupat. Van recórrer difents paradetes del mercat i van ensumar tots els productes sense cap resultat. Exhaurits de tant donar voltes se'n van anar cap a casa.

L'endemà van  a la fira. El vent portava aroma a poma ensucrada, regaliu, xurros, xocolata, cotó de maduixa, patates fregides, hot dog...però els dos amics res de res,  no aconseguien estimular el seu nas.­ Em compres xurros, Joan? ­ Li va demanar la Marta­ Sí i xocolata també, potser si la mengem ens ajudarà a recuperar l'olfacte, no penses? Quan estaven a punt de menjar­se la xocolata un nen va passar corrents  i els hi va donar una petita empenta amb tant mala sort que la xocolata va caure per sobre d'ells. Van inspirar la roba i, tampoc feia tuf a res. 

Títol: Desenllaç (6 de 13)

L'endemà  intento parlar amb el Joan i convènce'l que la Marta no li ha dit tota la veritat, però ell només en repeteix que no s'ho esperava del seu amic, que semblava que estigués gelós de que tingués a la Marta com amiga. No em puc rendir i he de trobar la manera de demostrar­li que tinc raó.

En Joan continua les visites amb la Marta i aquesta vegada van a parar a una floristeria. Segur que aquí en Joan recupera el seu do, no en tinc cap dubte. Fins i tot jo puc notar l'efluvi a plantes tropicals, a roses, a bosc, a romaní, farigola, menta...­ T'agraden les roses Marta? ­ Li pregunta el Joan.­ Són molt boniques, però no sé com oloren.  

Títol: Desenllaç (7 de 13)

Mentrestant, l’amic  d’en Joan no feia més que buscar al seu amic i la Marta per tota la ciutat i a la fi els va trobar passejant per la plaça.Volia portar­los novament a la perfumeria, i així s’adonarien del problema que tenien i potser trobarien algun remei.

Títol: març 22­18:24 (8 de 13)

Quan estaven a la perfumeria van preguntar a la dependenta, pel perfum que no feia olor. La Marta es va posar molt nerviosa...

­Oh, oh! Va dir en veu baixa.

En Joan la va mirar i va dir:

­ Marta, que coneixes aquest perfum?­ Doncs,  si, no sé... El que et poses i no fa olor? Ai, ai!!! He ficat la pota com sempre.­ Que dius Marta? No em diguis que el meu amic tenia raó!­ Què? No, no..., Jo només volia...­ Però, diga’m, com és que el coneixes?­ Hum... No sé... Que pesat que ets amb tantes preguntetes. Sempre igual... Jo me’n vaig, adéu!

Títol: març 22­18:25 (9 de 13)

En Joan va agafar la fragància amb la que la Marta l’havia embruixat i cada vegada que premia el boto de l’esprai de la colònia, en Joan s’enamorava més i més de la Marta, i com estava tant enamorat, la va perdonar.

­Hi ha alguna solució? Van preguntar a la dependenta.­Si heu d’anar a l'Amazònia, hi ha una planta molt exòtica, però molt difícil de trobar, la seva fragància només la pot elaborar un naturista amb molta experiència.­I com es diu aquesta planta?

Títol: març 22­18:26 (10 de 13)

El seu nom en llatí es “Eros”, el deu de l’amor....És molt semblant al Nenúfar, viu a l’aigua i quan inhalem la seva fragància tots els nostres sentits adormits desperten a la vida..Quan van sortir de la perfumeria, estaven molt amoïnats perquè no podien anar a l’Amazònia, era un viatge molt llarg i costós, i no tenien la més remota idea de com arribar­hi.­ Escolta Joan, un naturista no es una persona que fa coses amb les plantes?­ Si ­va dir el Joan, responent al seu amic­.­ Doncs, jo tinc una tieta que treballa d’això i té molt de prestigi en la seva feina. Té una botiga de plantes i objectes  exòtics .Sempre que passa alguna cosa a la família, ella troba el remei adient per curar­nos.

­Doncs, a que esperem?.. Anem­hi  ràpid. 

Quan ja estaven allà, de dins de la botiga va sortir un fum misteriós que feia ferum  a menta .

­Quina pena que no puguis olorar, en aquesta botiga es perceben mil i una fragàncies.­Estic desesperat, vull trobar un remei, estic molt trist, no puc ensumar res de res..

Un cop dins,  van donar una volta per la botiga tafanejant.

­ Mira Joan, una pedra d’Egipte i fa olor a sorra i tuf de serp, a veure si la pots olorar? ­ No, per molt que m’esforço no puc.

En aquest moment va sortir una noia da darrera de les cortines, era la tieta de l’amic del Joan. Ella , molt amablement, els hi  va preguntar què volien: 

­ Aquesta es la meva tieta?­ va preguntar­se incrèdul l’amic d’en Joan ­ Si que ha canviat, abans portava el cabell llis com la seda, i ara el porta amb cues despentinades. No s’assembla gens a com anava l’any passat. 

En Joan va dir en veu baixa al seu amic:­Sembla una bruixa...

Seguidament va adreçar­se a la naturista i li digué:

­Hola, em dic Joan i tinc un problema, la meva amiga i jo  tenim el sentit de l’olfacte adormit i no podem filar cap aroma, pudor, ni rastre. Tanquem els ulls i el nostre nas no recorda cap flaire del passat. 

­  Tranquil, crec que en  el meu últim viatge d’expedició a l’Amazònia vaig aconseguir alguna cosa que us pot servir d’ajuda. Espera que t’ho miro.

Quan la tieta estava al magatzem  buscant, en Joan i el seu amic van continuar tafanejant. Però, no hi havia manera, en Joan no era capaç de calar cap efluvi d’aquella botiga amb tants aromes diferents.

Títol: març 22­18:27 (11 de 13)

D’entre les cortines tornà a aparèixer la tieta dient:.

­ Aquesta es la planta, heu de partir­la en dos trossos, una meitat per la teva amiga i un altra per tu. Heu de ficar­vos la pròxima nit de lluna plena, a les dotze, al llac de la muntanya. Però, atenció! Heu d’estar exactament un minut, ni un segon més ni un segon menys, o us quedareu així per sempre.

Títol: març 22­18:28 (12 de 13)

Resulta que aquella mateixa nit era lluna plena. La Marta i en Joan es van ficar tots dos al llac amb la planta. L’amic d’en Joan estava a un marge amb un cronòmetre calculant el temps. Quan va passar el minut cridà:­Ja! Sortiu ràpid!

De sobte, les dues meitats de la planta es van fondre a les mans d’en Joan i la Marta, emanant una flaire molt bona, que els dos van saber reconèixer, la xarxa del pati de l’escola n’era plena, era llessamí..  L’endemà el Joan va tornar al col∙legi molt feliç, tornava a olorar totes les fragàncies i pestilències del voltant. Anava caminant quan de sobte es va trobar a la Marta que estava menjant un entrepà, i ell li va dir, mirant­la amb tendresa ,

­ De xoriço, veritat?

En Joan tornava a ser el que era abans.

Títol: març 22­18:29 (13 de 13)