EL GRAN

CONTE

DE

LA POR

AUTORS/ES:

Jan Caellas

Oriol Cots

Carlos Ganea

Lídia Gordillo

Marc Gordillo

Sergi Ivan

Aranza Jodar

Ruth Laguarta

Eloi López

Arnau Masachs

Paula Oltean

Ferran Puig

Bernat Rodríguez

Marina Sánchez

Pol Solé

Marc Subirà

Laura Vera

Ilies Zarrouki

Fina Selva

Dolors Capellas

IL·LUSTRADORS/ES

Nens i nenes de la classe dels extraterrestres (4t- CM)

Primera edició: Novembre 2011. Quart nivell de primària.

Editorial: Escola Gironella

Prohibida qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació sense

autorització dels titulars.

Hi havia una vegada dos germans que anant d’excursió es van perdre al

mig del bosc. El nen que es deia Joan, era molt aventurer i la Maria, la seva

germana, era molt espavilada.

Després de caminar molta

estona, van arribar a un poble

abandonat on hi havia una casa

atrotinada amb un cementiri al

costat. El Joan i la Maria, a poc a

poc i morts de por, van obrir la

porta que va grinyolar tot fent:

Nyieeeeeeeeeec!!!!! Només

d’entrar es van trobar una casa

tenebrosa, plena de pols i amb

moltes teranyines per tot arreu. Van entrar

a una habitació on es trobaren dos llits,

una mica bruts de sang, amb dos taüts

oberts.

Tot pensant que allò era molt estrany, el Joan molt espantat es va tirar

enrere i es va entrebancar amb una mena de palanca. De sobte, es va

obrir un passadís secret. Els dos germans, amb

molta cura, van entrar dins el passadís. Al cap de

molta estona de caminar van trobar-se un vampir i

es van posar a córrer ben desesperats, els talons

els hi tocaven el cul. El vampir va intentar atrapar-

los però els nens es van poder escapar per un

forat que donava al cementiri.

A les tombes de dins el cementiri hi havia dos

esquelets grossos que en veure els nens els hi van

demanar:

- Però què hi feu aquí?

I els nens van respondre:

- Ens estàvem escapant d’un vampir i hem arribat aquí per un forat.

Els esquelets van continuar:

- Us ajudaré, ja que el vampir és el nostre enemic. Uaaaaaaa quina

ràbia!

De sobte van veure un noi estrany. El seu cos era verd i anava amb les

mans estirades endavant. Era un “zombi” que els volia atacar. Els

esquelets com que sabien tots els racons d’aquell lloc van

agafar els nens i els van portar a un amagatall. Aquell

amagatall era rere una roca que van obrir a través d’unes

paraules màgiques: - Tomba tombota obre la portota.

Un esquelet es va treure el braç i li va tirar com si fos un

bumerang. El zombi va caure a terra i de la trompada li van

caure les dents. El zombi, sense dents i des de terra, es va escapar corrent

com un esperit maliciós. Tot seguit va desaparèixer entremig d’una gran

foguera.

Després d’una estona, quan la foguera ja es va apagar, el Joan va dir:

-Ara que s’ha acabat un dels perills tornem cap a casa.

Però quina va ser la seva sorpresa que en sortir del

cementiri, a mig camí, es van trobar els dos vampirs amb

els seus grans ullals a punt d’atacar-los. Però la Maria, que

era molt espavilada, es va recordar que al sarró hi portava

uns quants alls. Ràpidament els va agafar i els hi va tirar a la cara. Els

vampirs en sentir aquella olor pudenta van desaparèixer de cop.

Els esquelets van recordar que els taüts de la casa eren màgics. Si et

ficaves dins i pensaves el lloc on volies anar, hi apareixies. Per fer aquesta

màgia s’havien de concentrar molt. Se’n van anar cap a dins la casa i quan

van veure els taüts plens de sang, els hi va fer molta mania, però hi van

entrar de totes maneres. I en un tres i no res es van trobar a casa seva.

Quan hi van arribar ,els nens els hi

van explicar tota la seva aventura.

Després els van organitzar una

gran festa, ja que havien estat

molt preocupats perquè els seus

fills havien desaparegut una bona

estona.

Per allí passa un gat,

amb el cul arremangat.

I aquest conte s’ha acabat.