Pseudnim: Els pinginsCategoria: Cicle Inicial

V

et aqu una vegada una nena molt bonica que es deia Laura. La Laura era una nena molt especial. Era baixeta, morena i primeta, per aix no era el que la feia especial. El que la feia especial era que tenia una malaltia anomenada Fibrosi Qustica. Aquesta malaltia lacompanyava des de que ella va nixer i, per tant, va haver daprendre a viure amb ella, que no era gens fcil

Quan era un nad la Laura sempre estava malalta. Li feia mal la panxa, tenia febre, no agavafa pes Llavors els seus pares van veure que alguna cosa no anava b i la van portar a lhospital. s all on el metge li va fer una prova al tal i va veure que tenia aquesta malaltia.

Al rebre la noticia, els seus pares es van posar molt tristos, per de seguida van pensar que havien de ser forts i lluitar molt per poder viure i superar aquesta malaltia.

Els anys passaven i la Laura va comenar a anar a lescola. Primer va fer parvulari i all va conixer molts nens i nenes de la mateixa edat que ella. Desprs va comenar la primria i all s on realment va fer molts amics, ja que la Laura era molt bona persona i tothom se lestimava molt.

Degut a la seva malaltia, la Laura shavia de prendre moltes pastilles i fer-se mascarilles, ja que la Fibrosi Qustica s una malaltia que produeix molt mocs als pulmons i aix fa que costi molt respirar.

Un dia el seu metge veient que havia empitjorat una mica, li va receptar unes pastilles molt fortes que feien que la seva cara i el seu cos sinfls. Llavors a lendem, quan la Laura va anar a lescola, dos companys de la seva classe que eren molt maleducats, el Vctor i el Marcos, van comenar a riure della quan la van veure tan inflada.

La situaci de la Laura va empitjorar i per aquesta ra va haver de ser ingressada a lhospital durant uns dies. Durant aquest temps la seva classe estava molt trista i els companys no tenien ganes de jugar, tot i que la mestra els intentava animar. Llavors va ser quan el Vctor i el Marcos es van adonar que shavien comportat malament amb la Laura i van veure que la situaci que vivia era difcil per a ella.

Al cap dun parell de mesos, la Laura es va recuperar grcies als cuidats que va rebre a lhospital. I aix doncs, va tornar a lescola.

Quan va aparixer per la porta de la classe i els seus companys i companyes la van veure, van plorar dalegria, tots lhavien trobat molt a faltar durant aquest temps. Llavors el Victor i el Marcos es van apropar a ella i li van demanar perd pel mal comportament que havien tingut i van prometre que mai ms ho tornarien a fer, ja que a les persones malaltes sels ha de respectar i ajudar.

Tots plegats van fer una abraada gegant i van ser amics per sempre. Entre tots li van fer un poema que tenia com a ttol:

Nosaltres respirem sense pensar, tu noms penses en poder respirar.