LA LLEGENDA DE SANTA GIORGINA

Vet aquí una vegada en una ciutat de Tarragona hi vivia un nen que es deia Max. El Max odiava anar a l’escola i no és perquè no li agradés sinó perquè anar a l’escola significava trobar-se amb els gats del carrer, amb els gats del conserge i sobretot amb els gats que rondinaven pel pati.

Cada vegada que un gat se li apropava amb aquells ulls rodons, brillants i desafiants el cos del Max es posava tant i tant tens que semblava una estàtua de pedra . Passats uns segons el Max es posava vermell com un tomàquet i començava a estornudar i estornudar i unes taquetes vermelles li sortien a la cara. Les taquetes no li marxaven fins al cap d’unes hores i els nens de classe li deien Max el marieta que té por de la gateta.

El Max plorava desconsolat, els nens reien d’ell i no tenia amb qui jugar. Sort de la Giorgina, la nena de trenetes que venia de la Xina.

Ella sempre estava disposava a llançar alguna joguina i espantar als gats i li deia al Max - si se’t torna a apropar el caço i em faig un entrepà. Ho deia tan seriosa que el Max dubtava i pensava.. serà veritat? Potser a la Xina, mengen els gats??

Un dia quan tots els nens i nenes jugaven, es va apropar el gat negre.

En Max no sabia on posar-se ni que fer, només tenia ganes de plorar i tots els nens es reien d’ell, estava desesperat!!! Les seves taques de la cara cada vegada eren més grans i més vermelles.I en aquell precís moment, no hi havia cap senyoreta vigilant, així que la Giorgina va decidir intervenir, no podia permetre que tota aquella colla de nens i nenes es riguessin més d’en Max:

- Fora d’aquí gat negre esgarrifòs!!!- va cridar la Giorgina.- Si no surts d’aquí i deixes tranquil al Max te les veuràs amb mi!!!- exclamava la noia.

En un tres i no res, el gat negre dolentot va fer un salt cap a la Giorgina i li va esgarrapar el braç. Li va fer una bona esgarrapada i li va sortir molta sang. Tots els nens es van espantar molt. De la sang que va caure al pati de l’escola va aparèixer un gos molt gran. El gos estava molt content d’estar envoltat de nens. Es va apropar al Max i el va començar a llepar...i quina sorpresa totes les taquetes vermelles, màgicament li van maxar!!

El Max estava molt content. El gos li va dir que mai més tingués por, que cap gat es tornaria apropar per l’escola mentres ell hi fos allí. En aquell mateix moment, la resta de nens van començar a estornudar, semblava que el gos els donava alérgia, i van demanar ajuda a la Giorgina.

La Giorgina va dir que només el Max els podria ajudar. Els nens molt preocupats li deien a la Giorgina:

- Però si ens hem rigut d’ell i no hem estat els seus amics? que fem ara?

Els nens estaven molt arrepentits del seu comportament i van anar a parlar amb el Max. Però el Max no va necesitar escoltar cap paraula per saber que els nens estaven molt arrepentits i avergonyits de la seva conducta. El Max va demanar al gos que deixés de llançar pèls. El va mirar fíxament als ulls i li va dir:

- Gos blanc i gran, deixa de llençar pèls, i tots els nens i nenes ja no se'n riuran mai més- I dit i fet, al cap de pocs segons els nens es van trobar bé.

Des d’aquell dia tots els nens i nenes de la classe juguen junts al pati i van agraïr a la Giorgina que fos tan valenta i bona regalant-li un bonic dibuix que deia: “ Santa Giorgina, la nostra heroina!!”

I vét aquí un gat i vét aquí un gos que aquest conte ja s,ha fos.

FI

ANÀLISI CONJUNTA DE LA PRÀCTICA

- Totes tres coincidim en què la pràctica té molts avantatges; per una banda ens ha permès treballar de forma conjunta des d’espais diferents, el.laborant conjuntament l’activitat i utilitzant paral.lelament el xat des d’on hem anat fent pluja d’idees i suggerències.- Un cop hem tingut el.laborat el conte l,hem posat en pràctica a la classe de P5 de l’Ester. El resultat ha estat positiu. La nostra producció ha agradat. A més a més els seus nens han fet els dibuixos de la història i els hem pogut compartir i afegir al nostre conte. - Ens hem pogut coordinar molt bé i hem treballat molt a gust. Totes hem participat molt i hem gaudit amb l’activitat tot i treballar des de la distància i amb col.lectius diferents.- Com a inconvenient de la pràctica trobem que aquest activitat no està adaptada per als nens de P3 i no es podria portar a terme. L’ideal és fer-la a P5. Aquest conte s’hauria d’adaptar per als nens de P3 ensenyant-los els dibuixos i fent una sencilla explicació per part de la mestra ometent algunes parts de la història.