Manuel Barrios, Dir. Una mà de contes, 2018 Televisió de Catalunya

Sub-direcció General de

Suport i Atenció a la Comunitat

Educativa

Departament d’Ensenyament

Generalitat de Catalunya

Televisió de Catalunya

Contem tots contes per compartir contra l ’asset jament escolar Proposta, objectius i metodologia de treball

Junts i de la mà. Contes per compartir. Contra l’assetjament escolar. A partir de la producció de cinc nous capítols del programa Una mà de contes de Televisió de Catalunya, i de la creació d’un entorn multimèdia coordinat, entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Canal Super 3, a través del web del mateix programa: posar a l’abast de tots el públics, i especialment a nens i nenes d’entre quatre i dotze anys, mestres de primària i familiars, una eina de sensibilització, informació i participació, en torn a l’assetjament escolar.

ACTIVITAT ESCOLAR / APP DIBUIX / PUBLICACIÓ A WEB / EMISSIÓ PER ANTENA

Els contes, d’una durada entre set i deu minuts, en el format habitual del programa, estaran destinats a l’emissió per antena i la difusió per internet des de el portal de Televisió de Catalunya. El pla de treball constarà de les següents etapes: 1/ Posar en comú els criteris artístics i de producció per part de l’equip d’Una mà de contes, amb la documentació i les estratègies pedagògiques apuntades per l’equip de la Sub-direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa. 2/ Producció, emissió i publicació a internet dels cinc contes per part de Televisió de Catalunya. 3/ Desglossament des de el àmbits corresponents, i amb criteris artístics i pedagògics, dels continguts generats durant la preparació i producció dels capítols per publicar a internet. 4/ Reinterpretació de la col·lecció del programa des de el punt de vista del assetjament i amb els criteris apuntats durant la posada en comú. 5/ Promocionar activitats escolar i participacions on-line des de el web del programa, referides al tema de l’assetjament escolar. Aquestes participacions seran susceptibles de ser publicades a les pàgines web de referencia i emeses per antena.

Desglossament temàtic del conte. Metodologia de treball. Continguts de referències Enllaç web Ensenyament

EL CONTE, a fons

Des de el punt de vista de l’assetjament. 240 títols Continguts de referència Enllaç web Ensenyament

LA COL·LECCIÓ, de contes

TEMÀTIQUES

Desglossament temàtic. Metodologia de treball. Continguts de referències

Enllaç web Una mà de contes

ESTRATÈGIES

Documentació, protocols, Referències, criteris.

Enllaç web Una mà de contes

PROPOSTA LITERÀRIA

PROPOSTA GRÀFICA PROPOSTA CONCEPTUAL

DOCUMENTACIÓ

Selecció de textos Tradicionals o elaborats ad hoc

Context del tema Estratègia D. Ensenyament

Criteris i llistat de conceptes i temes clau per desenvolupar com a

producció audiovisual

Tractament visual dels textos seleccionats segons criteri conceptual i artístic.

WEB UNA MÀ DE CONTES WEB ENSENYAMENT

TEMA A TEMA D

TEMA B

TEMA C

TEMA E

CONTE 1 CONTE 2 CONTE 3 CONTE 4 CONTE 5

P U B L I C A C I Ó A I N T E R N E T

UNA MÀ DE CONTES ATENCIÓ EDUCATIVA

E M I S S I Ó P E R A N T E N A C A N A L S U P E R 3

DOCUMENT DE TREBALL

Proposta:

Posar a l’abast de tot el públic, especialment dels nens i nenes de 6-9 anys, mestres de primària i famílies, de cinc nous capítols del programa

Una mà de contes per sensibilitzar, informar i participar entorn l’assetjament escolar.

Objectius:

● Reconèixer les pròpies emocions i les dels altres

● Gestionar conflictes

● Canviar actituds

Idees clau - conceptes que haurien de sortir:

● Les bromes: “No em fa gràcia... V

● Exclusió social: “Tu no jugues... ”

● Acceptació de la diferència. La diferència enriqueix. Tothom som diferents, no tothom hem de ser iguals i repetir models, tothom té trets

positius.

● Abús de poder: “Aquí mano jo...”

● L’absència de límits: “Ho faig perquè vull”, “Faig el que vull”,

● La por: aquesta emoció pot fer que els observadors no “denunciïn” les situacions contra la convivència (que amb el temps poden acabar en

assetjament) per por a que els passi a ells, per por a que els acusin d’”espietes”, per por a ser diferent...

● La llei del silenci: La llei del silenci es refereix a una norma oculta però que “tots els nens” coneixen.

● L’espieta (“el xivato”). És important incidir en la idea que algú que denuncia/comunica un fet violent, una situació injusta no és un “xivato”

(no treu cap benefici personal d’això)

● Assertivitat: Cal tenir una actitud assertiva i aprendre a dir “NO”, a dir el que no ens agrada o a donar la nostra opinió encara que no sigui la

majoritària.

● Saber demanar ajuda: Cal aprendre a demanar ajuda quan no ens en sortim (als pares i mares, als mestres…).

● Costa parlar-ne, no vull que s’enfadin amb mi: De vegades els infants no diuen els que els passa perquè tenen por que els pares

s’enfadin amb ells o de decebre’ls (com és que no t’has defensat?).

● No m’importa. De vegades els nens diuen això per amagar els seus sentiments davant situacions que no els agraden, o les seves febleses.

● Maneres de donar resposta a un conflicte: evasió, agressió, cooperació. La comparació amb animals és fàcil, tant incidint en els

estereotips (estruç-felí-formiga) com trencant-los.

● El poder del grup Els observadors, el grup (no grup-classe) és qui pot “legitimar” o perpetuar una situació de violència (física, verbal, social)

amb el seu silenci o bé aturar-la

Idea: En els contes de la sèrie Sherlock Topez proposen un personatge que té una actitud reflexiva davant els conflictes, no fa com la resta

(observadors) que encenen més el conflicte.

Idea: El pont, resolució de conflictes

Decantar l’equilibri cap a la banda de qui rep l’agressió. És important remarcar la idea

que els observadors s’haurien de decantar cap a la banda “defensor”.

Idea: Un balancí

● Assumir la responsabilitat, reparar danys i restaurar relacions: què pots fer per arreglar-ho?

Idea: Encara que cal aprendre a demanar perdó, no n’hi ha prou, de vegades aquesta disculpa no és sentida. Cal arreglar el mal en la mida de

les nostres possibilitats.

Idea: També cal aprendre a perdonar i no guardar-se el resentiment; les emocions negatives no resoltes s’enquisten.

● L’agressor també necessita ajuda. Sovint els agressors presenten mancances a nivell emocional, que resolen de manera agressiva o

violenta. Han d’aprendre a relacionar-se de manera positiva, a adonar-se del mal que fan i arreglar-ho.

Idea: conte del càntir trencat

Més idees sobre les possibles temàtiques

1. Les bromes: “No em fa gràcia”... allò que diem als altres no sempre és divertit ni és una broma (rimes amb els noms, olors, colors,

diferències nen/nena, interculturalitat…). El que es diuen en aquestes edats no sempre és malintencionat, de vegades són constatacions

d’una realitat. Quan es repeteix pot derivar en una situació d’assetjament.

Metàfora: un nen que és objecte de moltes bromes per part dels companys comença a canviar de color a mida que li deixen de fer gràcia.

Metàfora: la poma colpejada que només es veuen els cops quan la talles. El mal que poden fer les bromes a una persona no sempre és

visible.

Idea: com a “Pere i el llop”, que després de fer tantes bromes sobre que ve el llop al final se li gira en contra, aquí també podria passar.

2. Exclusió social: “Tu no jugues”... per què deixem fora al que és diferent? Tipus aneguet lleig, cadascú tenim potencialitats...

Variacions del conte:

● El marcianet lleig, Super3

● Leon cordero, Lambert. Conte Disney (article)

● León cordero, Lambert (vídeo)

3. La llei del silenci. Els observadors, el grup (no grup-classe) és qui pot “legitimar” o perpetuar una situació de violència (física, verbal, social)

amb el seu silenci o bé aturar-la. Davant d’un conflicte, hi ha diferents rols o maneres d’actuar, més properes a l’agressor (col·laborador, el

que li riu les gràcies…) o a qui rep l’agressió (defensor, el que busca ajuda, el que diu “deixa’l estar”). La llei del silenci es refereix a una

norma oculta però que “tots els nens” coneixen.

Metàfora: ulleres que permeten veure la realitat de manera diferent, com els miralls concaus i convexos.

Els observadors no sempre s’adonen del patiment de la “víctima” i unes ulleres màgiques els permetrien

veure’l.

Si fossin ulleres de colors el conte es podria fer amb la tècnica de les lupes de colors, que amb unes

ulleres permeten veure personatges aparentment contents però que amb unes altres ulleres se’ls veu

tristos, se’ls veuen els cops pel cos (paral·lelisme amb insults que són com cops a l’ànima).

4. L’espieta (“el xivato”)

Metàfora: paral·lisme amb el karma, el mal gratuït o intencionat retorna. Cal denunciar allò que està malament sempre, no només per interès

(cridar el mestre, els pares… quan algú que ens fa ràbia o perquè el renyin).

Idea: Pot aparèixer un personatge massa dramàtic, que sobreactua com si qualsevol petit problema fos la fi del món, o que té la pell molt

fina, que es queixa continuamente i de manera exagerada de tot el que li passa, que no sap veure que de vegades no hi ha

malintencionalitat en el que un altre company li ha pogut fer, etc.. Tots dos personatges lliguen amb la idea que també cal aprendre a

relativitzar i donar la importància justa a les coses, tot evitant el dramatisme.

5. Abús de poder. És una de les premises que es donen en les situacions d’assetjament.

Idea: en la línia de l’experiment “No penso callar”. Algun personatge ha de donar peu a que cal trencar l’abús de poder. Pot haver un

personatge sense la capacitat de mentir, que sempre diu la veritat, i, per tant, davant de les injustícies que veu, les denuncia.

Idea: els agressors en aquestes edats poden fer coses per cridar l’atenció, sense adonar-se del mal que poden fer.

Idea: paral·lelisme amb el conte del vestit nou de l’emperador, que lliga amb el conte “Jaime de cristal, de Giani Rodari:

“Hace tiempo, en una ciudad lejana, vino al mundo un niño transparente. A través de su cuerpo se podía ver igual que a través del aire y

del agua. Se veía su corazón palpitar y se veían sus pensamientos deslizarse como peces de colores en su pecera. Por desgracia, un

feroz dictador subió al gobierno de aquel país y comenzó entonces un periodo de abusos, de injusticias y de miserias para el pueblo.

Quien se atrevía a protestar desaparecía sin dejar huella. Quien se rebelaba, era fusilado. Pero Jaime no podía callar. Aunque no abriera

la boca, sus pensamientos hablaban por él: era transparente y todos leían a través de su frente pensamientos de desprecio y de condena

por las injusticias y violencia del tirano. Después, a escondidas, la gente repetía los pensamientos de Jaime y recobraba la esperanza.

Un cuento sobre la fuerza de la verdad.”

6. L’absència de límits. “Ho faig perquè vull”, “Faig el que vull”, “Tu no manes sobre mi”. Els agressors poden tenir aquesta percepció

respecte la seva conducta. Calen límits.