Un dia, al matí, em vaig llevar i vaig esmorzar

torrades amb mantega i melmelada.

Quan vaig tornar de l’escola, em vaig trobar la

torradora enganxada al sostre i segur que no havia

estat un lladre perquè els diners encara estaven.

Llavors em vaig posar a una cadira i vaig intentar

desenganxar-la però no vaig poder perquè estava

molt cansat.

Quan estava apunt de marxar, vaig veure que

de la torradora sortien diners i llavors em vaig

convertir en milionari.

Arnau Torné-5è A Sergio Capuz-5è A

Roger Sánchez-5è B Carlos Calvera-6è A

Una nit, a la platja de Vilanova i la Geltrú, a

les vuit i trenta-cinc, estava recollint petxines per

fer-me un collaret.

Després d’una estona, vaig veure un tauró.

Veia que s’acostava a mi molt de pressa perquè

m’estava banyant i sense poder reaccionar, va

venir la sireneta i d’una queixalada es va menjar

el tauró. Quan va acabar de menjar-se el tauró, li

vaig donar les gràcies i se’m va menjar a mi.

Postdata: no pregunteu com vaig escriure això.

Ah! I una altra cosa, ja no m’agraden els contes de

Disney!!!

Paula Ruíz-5è B Ali Ahmed-5è B

Daniela Mogro-6è B Sabrina Sallarés-6è B

Un dia, quan em

vaig llevar, vaig

veure que havia

crescut més del

normal, més del que

volia. Em vaig fer

tan gran, tan gran,

que no cabia a casa

meva. Sort que els

meus pares no

estaven a casa, que

havien marxat de

vacances, a París!!!

Vaig trobar una poció màgica, vaig beure la poció i

em vaig fer petita una altra vegada.

Quan volia fer-me gran, només havia de desitjar-

ho.

Melannie Reyes-6è A José Manuel Pérez-6è A

Disheng Yang-6è A Awais Javed-6è B

Un dia, passejant

pel parc, vam veure un

arbre amb el tronc

molt gruixut. Vam

sentir curiositat i en

tocar-lo es va obrir

una porta en el tronc.

Vam entrar i, a que no

sabeu què hi havia?

Estava molt fosc i tot

era ple d’esquelets.

Ens vam recolzar a la paret i…pataplum!! Ens

vam caure de cul.

Teníem molta por i ens vam anar corrent, però

ens vam adonar que estàvem en un laberint. No

sabíem què fer!!! Ens vam posar a cridar com unes

boges, quan de sobte vam veure tres tobogans

d’aigua, un era verd i duia al bosc, un altre era

blau i duia al mar i un altre era vermell i duia a

un volcà. Teníem tanta por que no ens ho vam

pensar i cadascuna es va llençar per un tobogan

diferent i vam tornar al parc on estàvem.

Vam tenir molta por, però va ser molt divertit!!!

Judit Hernández-5è A Lucía Pérez-5è A Ludmila Jiménez-5è B

Odiava el soroll que feien les libèl·lules pel

matí, tampoc no suportava els seus colors

estridents i la seva manera pessimista de veure el

món.

És clar, tampoc em suportava a mi mateix!!

Joana Hernando 6è A

Vivia a prop de la

platja.

Un dia vaig anar a

banyar-me al mar.

Vaig trobar un

animal platejat que

brillava més que els

altres. Era molt

especial. De cop i

volta em va dir:

-Hola compi!!- Em

vaig quedar

bocabadada i al

final me’l vaig

portar a casa meva.

Rosa Freaza 6è A

Un matí, quan em vaig llevar, vaig anar a

donar de menjar al meu conill blanc, però quan el

vaig veure, feia tres metres de llarg. Estranyat,

vaig córrer al veterinari a preguntar què passava

amb el meu conill. El veterinari em va dir que el

meu conill tenia una malaltia anomenada

“gegantitis” i li havíem de donar de menjar baba

de gripau.

Vaig anar a

l’estany a caçar un

gripau. Quan ho

vaig aconseguir,

vaig treure-li la

baba. El conill no se

la volia menjar i la

va vomitar. Al

final, li vaig

injectar la baba en

vena i es va tornar

a fer petit.

Alessandro Calvo-6è A Albert Casas-6è A

Ahir al migdia, després de dinar, vaig anar a

jugar amb el meu gat, però no es trobava bé. El

vaig portar al veterinari i em va dir que tenia una

infecció i que no el podia curar. El gat es va morir.

A la tarda, em vaig trobar un tros de ferro i em

vaig imaginar que era un gat. Quan em vaig

anar al llit, vaig veure que es movia i que feia

sorolls de gat. Es

va fer el meu amic.

Els meus pares no

s’ho creien. La

meva mare s’anava

a caure de la

cadira, però el meu

gat, que no era un

gat, em va avisar i

la meva mare no es

va caure.

Fàtima Bouras-5è A Lídia Requena-5è B

Umair Javid-5èB Adrián Vargas-6è A

Era l’aniversari de l’Alba i vam fer-li una

festa sorpresa a casa seva. Quan va arribar es va

quedar bocabadada. A l’hora dels regals li vam

regalar un joc que es deia “Almadala”.

Vam començar a jugar al joc. No hi havia

instruccions i no sabíem com jugar. Com que era

l’aniversari de l’Alba, va ser ella la que va

començar a tirar. Va caure a la

casella de l’àliga. De sobte, a la

casa li van sortir unes ales,

grans i amples, i la casa va

sortir volant fins a una galàxia estranya. De

l’habitació dels pares va sortir un robot malèvol que

venia a atacar-nos. No sabíem què fer. Llavors,

vam veure que a la capsa del joc hi havia unes

pistoles làser. Ràpidament vam agafar-les i vam

disparar al robot. Després de disparar i disparar va

caure a terra, mort.

Ara era el torn del Marc. Va tirar el dau i va caure

a la casella de la bala. Llavors vam notar que

disparaven a la casa. Van aparèixer uns escuts i

ens els vam posar. Amagats, vam començar a

disparar els canons que estaven a baix. Els vam

destruir. Ràpidament, va tirar el David i va caure

a la casella del portal. La casa va tornar volant cap

a la ciutat i va aterrar. Per fi!!! Ja estàvem a casa

de nou!!! Vam continuar celebrant l’aniversari de

l’Alba. Laura Soler-5è B Alba Manobens-6è B

Marc Hernández-6è B David Motos-6è B

Eren les tres de la tarda. Estava sol al parc. La

mare no tornava fins la nit i va començar a ploure.

Jo estava sol i no portava paraigua i de sobte, va

venir un gos. Jo creia que m’anava a mossegar i

em vaig desmaiar.

Em vaig despertar

a la porta de casa

meva. No sabia qui

m’havia portat

fins allí, però quan

ho vaig descobrir

vaig adonar-me’n que havia estat el gos. Aquella

situació era sorprenent per tres coses: primer això

del gos, en segon lloc, la pudor de menjar de rata

que preparava la meva mare i en tercer lloc, que la

meva mare li estava fent petons a un cavall!!!

El meu pare va venir i va dir que la meva mare

tenia molt de formatge a la nevera...quèèèèèèèèè????

No entenia res.

Per sort, em vaig adonar que tot era un

malson. Aaaaaahhhhhhh!!!!

Mohamed Moutaouakil-5è A Brayan Pérez-5è A

Pau Vidal-5è A Isaac Martí-5è B

Fa una setmana, quan anava a la llibreria del

meu carrer, vaig anar a comprar-me un llibre.

Quan el vaig obrir per la primera pàgina, el llibre,

em va començar a explicar la història sense que jo

l’hagués de llegir. Vaig buscar més llibres, però no

explicaven la història. Aleshores vaig decidir-me a

comprar aquell. Vaig arribar a casa i de seguida el

vaig desar a la prestatgeria i em va començar a

parlar dient-me :- Escolta, les meves històries!- per

por que s’enfadés i comencés a dir paraulotes, el

vaig obrir i vaig escoltar les seves històries i em

van impressionar molt. Finalment cada dia, de

nit, obro el llibre i m’adormo amb les seves

històries!

Marina Miguel-6èB

Lara Llobet-5èA

Rimsha Mai-5èB

Aina Riba-5è B

Sortint de l’escola, veig tot de nens i nenes

corrent cap a mi. També veig la meva mare corrent

i plorant. Li pregunto què passa. Em diu que l’àvia

ha mort i que a la tarda anirem a l’enterrament.

Al cementiri veig per

primera vegada un

fantasma. És el fantasma

de la meva àvia. També

veig tots els morts del

cementiri. Espantada,

vaig a dir-li a la meva

mare, però no m’escolta

perquè està molt trista i

deprimida.

L’endemà vaig al metge. Li explico el meu

problema. El doctor riu de mi, diu que descansi

més, que no vegi tant la tele i que no mengi pizza

caducada. No entenc com ha pogut endevinar que

la pizza que em vaig menjar ahir estava caducada.

Vaig a veure un especialista en fantasmes. No

em fa cas. Em sembla que està malament del cap.

Torno a casa. Veig la meva mare rient. I li

pregunto per què. Em diu: -Amb la peli hem

guanyat un munt de diners! Li pregunto: Què és

això de la peli? M’explica que tot era mentida, que

els fantasmes eren projectats.

Al final tot era degut a la pizza caducada!!

Maya Castellano-5è A Òscar Giménez-5è B Alejandro Den-5è B

Anna Riu-5è A Joel Díaz-5è A

L’altre dia, ens va passar una cosa ben

curiosa. Estàvem jugant al “Call of Duty Black

Ops”, al mode zombies, el Marcel, el Tárek i jo, el

Manu, a l’ escenari del “pentàgon”. Anàvem per la

ronda setze i venia un zombie. Se’ns va apropar

molt, i llavors va sortir de la tele i va dir: - Hola!!!!

Vull cervell!!!-. Vam fer un crit i

vàrem córrer fins a la cuina. Un

cop allà el Marcel i el Tárek es

van posar a la defensiva per si el

zombie ens atacava: “però que

motis que sou” !!! I dit això vaig

agafar el pot del “sacacorchos”

per si de cas. Però quan el zombie ens va veure va

fer un crit espantat:

-Aaaaaaaaaaaghh!!! Què feu?

-Com que què fem? Ens has dit que volies cervell!!!

I pensàvem que volies cruspir-te els nostres cervells.

-Noooooo!!! Jajajajaja!! El que he dit és que volia

servei, anar al servei, perquè he d’anar al lavabo

amb urgència i en aquest coi de joc no n’hi ha de

lavabos!!!

-Aaaahhh!! Uffff!!! Mira- va dir el Manu- el

lavabo és al fons a l’esquerra.

-Gràcies!- I dit això va anar al lavabo, va tirar de la

cadena i va tornar allà d’on havia sortit.

Manu Pulido-6è B Tárek Díaz-6è A Marcel Canals-6è A

Fa molt de temps, jo, en Pancho, vivia en una

caseta als afores de Barcelona.

Un dia, quan estava dormint, vaig sentir un

soroll estrany que provenia de les golfes. Volia

esbrinar què era i vaig pujar. Quan vaig ser a dalt,

la porta es va tancar de cop, les portes d’un armari

que hi havia es movien i en apropar-me a l’armari,

em va absorbir.

Vaig arribar a un

món on les coses

petites eren grans i les

coses grans eren

petites, els insectes

parlaven i la

humanitat callava.

Una granota es

va apropar i em va dir

que sabia una forma

per tornar al meu

món. Em va dir que

havia de tornar a entrar a aquell armari. Vaig

entrar i vaig quedar-me adormit una altra

vegada.

Jairo Váldez-6è A Francisco García-6è B

L’ altre dia quan estava al parc, vaig pujar per

les escales del tobogan, vaig pujar i pujar, però no

s’acabaven mai, semblava que fossin infinites. De

cop i volta, vaig arribar a un país imaginari on es

podia volar i tenir tot el que volguessis. No hi havia

gent, però era molt interessant. Hi havia plantes,

flors i arbres comestibles. Però m’avorria perquè no

podia jugar ni parlar

amb ningú. Vaig

baixar per les escales

del tobogan, però al

revés de l’altra vegada

se’m van fer

curtíssimes. Vaig anar

corrent a casa. La mare

ja m’havia preparat el

sopar i mentre sopàvem

li vaig explicar tot el

que m’havia passat.

Sàskia Morta-6è B

Bingbing Xia-6è B

Zinnatul Zamil-5è A

Sofia Fuentelsaz-5è A

Era el dia del meu aniversari i m’havien preparat una

festa sorpresa. La meva mare m’havia regalat un joc

de la Wii i el meu avi un rellotge de polsera. Tots

estàvem ballant quan el rellotge va començar a pitar.

Eren les deu i tothom va

començar a marxar. Jo

estava molt trista perquè el

meu pare encara no havia

vingut de treballar. El

rellotge continuava pitant

i, com que jo estava

enfadada, vaig començar a

tocar botons i vaig viatjar

en el temps. Vaig anar a

parar a un dia abans del

meu aniversari. Estava a

casa meva i, per casualitat, vaig sentir parlar als

meus pares. Així és com vaig saber perquè el meu pare

no havia vingut al meu aniversari: no estava

treballant, estava arreglant el món perquè en realitat

era un superheroi.

Saraima Hernández-6è B Majda Moutaid-5è B

En una escola, a la biblioteca ,hi havia un grup de

6è que es deien Dani , Júlia ,Paula i Nataly.

Van escoltar unes veus. Al principi no sabien d’on

venien. La Nataly i la Paula van anar a

investigar al passadís per veure si les veus venien

d’allà. Van veure que no i així ho van comunicar

al Dani i a la Júlia. Van estar cercant per la

biblioteca i res. La Nataly es va distreure mirant

un llibre de pingüins i la Júlia un de cavalls. De

sobte, un dels cavalls va parlar i la Júlia va cridar

als altres perquè ho veiessin. Van anar mirant els

altres llibres i van veure que

tots els llibres parlaven. Van

visitar a la Marta de 5è A i

van explicar-li el que passava.

La Marta no s’ho va creure.

Ells van insistir tant que al

final la Marta va cedir i els va

acompanyar fins la biblioteca.

Quan van arribar ja no se

sentien veus, cap llibre parlava.

La Marta els va dir: -Quina imaginació teniu!!-

Els llibres només parlaven quan no hi havia

mestres!!!

Dani Blanco-6è B Paula López-6è B

Júlia Arcarazo-6è A Nataly Rosero-6è A

Hi havia una vegada un nen amb ulleres. Un bon

dia, passejant pel mercat, li van tirar el peix a la

cara i se les van trencar. Va anar a l’òptica i s va

comprar unes de noves. Aleshores, quan sortia de

l’òptica, plovia molt. Llavors, li va caure un raig a

les ulleres. A partir d’aquell dia, veia totes les coses

com eren per dins. Aquelles ulleres li

proporcionaven una visió òptica molt estranya.

Podia veure els

esquelets de les

persones i tot el

que les coses

tenien per dins.

Adrià Fernández-5è B

Aitana Castelao-5è B

Joel López-5è A

Adrià Martín-6è A

David García-6è A

Estava tranquil·lament a casa, quan de sobte

vaig tenir ganes d’escoltar música. Vaig posar la

primavera de Vivaldi perquè donava la casualitat

que estava fent un treball sobre l’obra. Tot anava

bé. Tan sols tenia un problema: em faltava acabar

el treball! Havia de fer un Power point o un

collage o un conte. Se’m va encendre la bombeta!

Ja ho tenia, faria un conte. Mentre escoltava la

música, em vaig posar a pensar com el podria fer.

Si havia de ser molt llarg o curt, si només podia

parlar de música, si...No volia entretenir-me i vaig

escriure el que em passava

pel cap. Però em vaig adonar

que no arribaria enlloc.

Aleshores, del vídeo va sortir

Vivaldi en persona!!! No

m’ho creia i em semblava

totalment surrealista. Però

no hauria d’haver esperat

aventura, tan ràpid com

havia aparegut, va

desaparèixer. Va ser per dir

hola i adéu. Però jo ja m’havia posat a escriure sobre

el sorprenent fet que em va passar ahir a la tarda.

FI!

(BASAT EN FETS REALS)

Anna Riu-5è A

Un dia al matí, em vaig aixecar del llit per

anar al menjador a esmorzar. Aquell dia no em

vaig trobar els meus pares preparant l’esmorzar.

Era molt estrany. Tampoc els vaig trobar ni al

lavabo, ni a la seva habitació, ni a la cuina. No els

trobava enlloc. Em vaig vestir i vaig sortir al

carrer. No se sentia ni una mosca, no hi havia

absolutament ningú en tota la ciutat. Em vaig

espantar i, llavors, vaig veure una cosa que surava

a l’altra punta del carrer. Em vaig apropar i vaig

veure un geni

molt peculiar

amb un barret de

palla. Li vaig

preguntar què

passava i per què

estava aquí. Ell

em va dir que per

ser l’únic habitant, que em portaria a l’infern.

Llavors, em vaig veure envoltat en una gran

flama i em vaig despertar.

Omar Aich-5è A Pol Sánchez-5è A Frankel Fajardo-5è B

Un dia anava

caminant pel carrer

quan vaig passar per

una casa molt antiga.

Molt encuriosida però

amb una mica de por,

vaig picar a la porta.

Llavors va sortir una

senyora molt vella.

Tenia la cara molt

arrugada i els cabells

molt despentinats. Em va dir: - Què fas aquí? Per

què piques a la meva porta? Fuig d’aquí!!-.

Llavors, de cop i volta vaig notar com si la gespa

em xuclés i vaig entrat en un món nou. Era el món

de les llaminadures i de la xocolata. Hi havia un

volcà de xocolata i altres coses meravelloses. Al cap

d’una estona vaig tornar a la realitat com per art

de màgia...i no he pogut tornar mai més a aquell

món meravellós.

Mònica Grau-5è A Melissa González-5è B Ona Vendrell-5è B

Hi havia una vegada jo. Tinc els ulls verds, el

nas de patata, les celles grans,...

Jo he anat a la dutxa, jo m’he ensabonat, jo

m’he esbandit el sabó, jo m’he eixugat i jo m’he

vestit... i jo, després de dutxar-me, he anat al

menjador i jo, només jo, he sentit els macarrons

parlar. Això em passa de vegades. Potser perquè no

tinc amics. Bé, però jo he anat a la nevera i jo he

agafat les postres i jo,jo,jo,jo,jo,jo,jo,jo. Bé potser que

pari no?

Mireia Díaz-6è A Bertran esteve-5è B Aina Martí-6è A

Jo, en Peter, feia poc que m’acabava de mudar

de casa. A la casa nova passaven coses molt

estranyes: les coses es canviaven de lloc soles. Un

dia, mentre estava berenant, vaig sentir un soroll

que venia de les golfes. Vaig pujar a poc a poc per

les escales. El soroll

venia d’un cofre. El

vaig obrir lentament i

vaig veure que no hi

havia res. Vaig tornar

a baixar a la cuina i

em vaig estranyar

quan vaig veure que

el meu got de llet

estava buit.

La meva mare va fer una festa

d’inauguració de la casa amb una piscina i pilotes.

Una pilota va impactar contra la finestra i va

entrar aigua dins de casa. Vaig caure per les

escales i vaig començar a surar. Era cosa del

fantasma. El fantasma es va fer visible i ens vam

fer amics.

Víctor Álvarez-6è A Diego Arenas-6è B

Nosaltres dos, en Jonathan i en Nikolas, som

germans i anem cada dia al zoo a les set del matí

per tenir cura i donar de menjar a tots els animals,

inclosos els salvatges.

Un dia d’estiu els animals del zoo es van

escapar i ens van seguir al Niko i a mi. Quan vam

veure que ens seguien, a mi, el Jonathan, de vint

anys, se’m va ocórrer de construir una casa per a

tots aquells animals i en

Niko va fer el disseny gràfic

a internet i vam contractar

un constructor per fer la casa.

Vam traslladar els animals

terrestres amb un camió molt

gran i amb un camió

cisterna, els aquàtics. Vam

preparar herba pels herbívors, carn pels carnívors,

plàtans pels micos i peix pels aquàtics. I de beure,

aigua en un riu petit. També va venir un

veterinari professional i els cuidadors érem el Niko

i jo, el Jonathan. Hi havia un vigilant per la nit

que pogués avisar si hi havia una urgència. Un

dia el vigilant va avisar-nos que la guineu havia

tingut bebès.

Érem molt feliços els dos germans!!!

Jonathan Márquez-5èA Niko Vélez-5è B

Un dia tranquil, calorós i d’estiu, a la llar del

senyor Joan vaig veure per la finestra que no hi

era. M’hi vaig atansar i la porta era oberta. Per

curiositat hi vaig entrar. Em vaig trobar en la

situació de que tot estava destrossat i desordenat,

excepte la televisió que estava encesa i sense cap

mena d’esgarrapada ni

destrossa. De sobte,

vaig sentir un soroll al

seu dormitori i m’hi

vaig apropar. El senyor

Joan estava estirat al

llit i de sota, hi sortien

una aliens. Quan vaig

mirar per la finestra

vaig veure unes naus

espacials en forma d’ou. Al cap d’uns segons vaig

sentir: -Talleu, talleu!!!- i el director em va dir: -

Què t’ha passat amb el paper que fa tres dies que

t’estàs estudiant el que has de fer???

Jhonatan Orozco-6è A Adrià Guardia-6è B Camilo Soto- 6è B

El senyor Juan és va canviar de casa. No es va

adonar que, tal com diu el títol, era una casa

encantada.

Caminant pel carrer, va tupar-se amb una dona

que li agradava per la seva bellesa. Sense pensar-

s’ho dues vegades la va convidar a casa seva a

prendre el te. La dona es va adonar que era una

casa encantada , i va començar a córrer.

El senyor Juan va anar-se’n a dormir i la casa va

començar a tremolar. Va mirar per la finestra i va

veure una bruixa arrugada. El senyor Juan se’n va

anar a les

golfes, però

allà estava tot

ple de ratolins

i animalons

petits que se’l

van menjar.

Marieta Cuevas-6è A Leyla Fernández-6è B

Som l’Èric i en Raúl i tenim una botiga

màgica que vola i té ales d’avió. A la nostra botiga

venem videojocs i joguines que tenen vida. Un dia

va arribar un client que va comprar dues joguines

i tres videojocs. El client es deia Petita Media

Manga. Quan es va adonar que les joguines

estaven vives va sortir de la botiga espantat. Per

sort, no ens feia falta que ens compressin res

perquè teníem tres arbres màgics, un que ens

donava videojocs, un altre que ens donava

joguines i un altre que ens donava diners.

Un dia vam anar

als Estats Units i

mentre volàvem uns

aliens ens van atacar.

Van trencar un ala de la

botiga i vam caure a

sobre de la Casa Blanca.

Per sort sabíem parlar

anglès i li vam dir al

president Obama que

ens havien atacat uns

aliens i que érem venedors de videojocs. Els vam

regalar moltes joguines a les filles de l’Obama.

Raúl Álvarez-5è A Èric Arnau-5è B

Nosaltres, l’Amaru, el Tufael i jo, en Javier, un

dia a la nit vam anar al cementiri a fer una prova

de valor que consistia a quedar-se a dormir al

cementiri.

Uns minuts després d’arribar, vam

intentar dormir, però va aparèixer un senyor que

ens va dir: -Us adverteixo que aquest cementiri

està maleït. Les nits de lluna plena, com aquesta,

surten els cossos dels morts i no es pot sortir del

cementiri fins que es faci de dia. Vam dir que ens

donava igual, que no teníem cap por. Durant la nit

van sortir els zombies, però com que portàvem una

vareta màgica, no ens van fer res. Així que es va

fer de dia i vam marxar a casa.

Amaru Picuasi-6è A Tufael Amin-5è A Javier Muñoz-6è A

Fa uns dies, van començar a anunciar un nou

transport capa Neptú amb parada a Saturn. Jo

vaig ser un dels pocs afortunats en poder comprar

un bitllet a internet perquè el nou transport tenia

molt èxit. Vaig estar molt content perquè m’ho va

imprimir amb codi de barres.

Per fi va arribar

el dia per anar a

Neptú. Al principi, a

l’espai, feia una

mica de fred, però

amb el temps,

t’acostumaves. Vam

arribar a Saturn en

un tres i no res. Vam carregar la bateria del coet i

vam sortir rumb a Saturn. Quan vam arribar a

Neptú, vam conèixer molts neptunians. Allà, les

mascotes eren hipopòtams i hi havia càmeres de

fins a cinquanta megapíxels!! Em vaig comprar

una i, després d’unes hores, v aig tornar a la Terra.

Tota la meva família es va quedar sorpresa per

aquella meravella del setè art!!!

Pablo Martín-6è B Hans Huang-6è B Lydia Alegre-6è A

Avui, la meva germana, s’ha casat. Per fi tinc

un cunyat. Es van comprar una casa molt gran i

majestuosa. Van anar de lluna de mel i quan van

tornar a la casa estava molt bruta i havien

desaparegut moltes coses. El meu cunyat va

agafar el cotxe per anar a comprar tabac. A les

dotze de la nit ens va trucar la meva germana:

-El meu marit fa molt que ha marxat i encara no

ha vingut, estic preocupada!!

-Ring, ring...ups...truca una altra persona, he de

penjar, adéu,...

La meva germana va estar

una estona sense trucar i,

impacient com estava, la

vaig trucar jo:

-Hola germana.

-Buaaa, buaaa!!!

-Què passa germana meva?

-Ha trucat la policia. El

meu marit és mort!!!

Van passar uns mesos i jo estava mirant per la

finestra. De sobte, vaig veure com un fantasma

voltava per les finestres de l’edifici. Tenia la cara

del meu cunyat!!! Ràpidament vaig avisar la

meva germana i justament quan arribàvem a la

finestra un altre cop, ja havia desaparegut...encara

em queda un problema a solucionar!!

Tanit Colomer-5è B Irene López-5è A Cristina Zárate-5è B

Hi havia una

vegada un

motorista que es

deia Rodosco que

vivia a Lloret de

Mar. Sempre anava

en moto per la

vorera. Un dia el va

agafar la policia i li

van dir: -Espera

que vaig a comprar

llaminadures, una Pepsi i ara vinc!- Quan va

venir el van portar a la presó. Van passar uns dies i

es va convertir en Increíble Rodosco Hulk. Després,

amb la seva força va trencar els barrots de la presó

i es va escapar. Els policies, quan el van veure, es

van espantar i es van anar corrent. Pel carrer

passava una senyora i amb la bossa li va pegar un

bofetada. El motorista es va morir i la senyora va

ser la presidenta de Lloret de Mar.

Rodrigo García-5è A Rubén Carrasco-5è B

Hi havia una vegada un home anomenat Joan.

Aquell home era cuiner. Tot el que passava en el

món li donava igual. Sempre estava amagat, però

un dia va arribar a la Terra un extraterrestre que

es va instal·lar a casa seva. Tota la gent que veia

l’extraterrestre

cridava i se n’anava

corrent, però aquell

home, el Joan, estava

tan amargat que li

va ensenyar a

cuinar.

L’extraterrestre li va

dir amb signes, amb

les mans, que si li

ensenyava a cuinar, destruiria la Terra. En Joan

va dir que vale. L’extraterrestre li va explicar en un

full que el seu pare, el déu Wiz Yungn, destruïa

planetes, però que abans de destruir la Terra,

provaria el seu menjar i si li agradava, faria de

cuiner a la seva nau imperial. El cuiner, tan

tranquil li seguia dient que endavant. Després

d’ensenyar-li a cuinar l’extraterrestre va dir:-

Adéu Terra!!

I va destruir la Terra. Buuuuuummm!!!!!

Marcel Naranjo-6è B Daniel Medina-5è A