José Abel Solis Sharon MCdonal

Liza Graboskaya Peifang Wu

LA PIRÀMIDE D'EN MIQUEL Hi havia una vegada un turista que anava de viatge. Era un noi de vint anys que es deia Miquel. Aquell dia anava a un petit i misteriós poble anomenat Sirei.

Mentre anava en cotxe, pel camí veia moltes botigues de llet, formatges, mantegues i iogurts. Quan va arribar a l’hotel ja era l’hora de sopar, però al menú només hi havien derivats làctics. No volia menjar només això, ja que no es podia fer una dieta equilibrada. I va pensar que això no podia ser, calia trobar una solució. Va decidir anar a parlar amb l'alcalde; ell podria ajudar a que el poble s'alimentés bé. Va anar a l'ajuntament, però les portes estaven tancades; no entenia perquè i va preguntar-li al guàrdia, i ell li va respondre que l'alcalde estava molt ocupat i que no tenia temps per parlar de tonteries. Es va quedar protestant una bona estona dient-li que no era cap tonteria, però va ser inútil.

Aquella nit es va quedar treballant en una piràmide dels aliments i va preparar un discurs per explicar als habitants d'aquell poble la importància de menjar equilibradament.

Al matí hi havia molta gent a les portes de l'ajuntament i el Miquel va començar a dir: - Hola, bon dia, us vull explicar com fer una dieta equilibrada: A la piràmide, podeu veure els aliments que són importants a la part més baixa i els que s'han de menjar amb moderació més amunt. Els més importants són els hidrats de carboni, que aporten energia al nostre cos hi hem de menjar de 6 a 11 porcions; són el pa, els cereals , les patates i els llegums. Després van les hortalisses i les fruites. Són necessàries pel bon funcionament del nostre cos, s'han de menjar de 2 a 4 porcions. A continuació van els derivats lactis i la llet; són aliments molt complets ja que proporcionen proteïnes, greixos, sals minerals i vitamines; s'han de menjar de 2 a 3 porcions, però no es bo menjar-ne només . Encara queden dos grups de aliments: Les proteïnes, que són les que formen la matèria del nostre cos, es troben a la carn, el peix i els ous, cal menjar de 2 a 3 porcions diàries. I per últim els greixos; hi ha dos tipus: els animals i els vegetals. Els animals són l'hamburguesa, la botifarra etc. i s'han de menjar moderadament. Els vegetals són l’oli d'oliva, les nous etc.

Tot el poble va quedar molt satisfet amb l'explicació d'en Miquel i des d'aquell dia tots els habitants van menjar tots tipus d’ aliments. I conte contat, conte acabat.

fi

Raquel Jiménez David de las Heras Rodrigo Escobar Arnab Majumder

L'ARBRE MÀGIC

Hi havia una vegada dos amics, l’Ainhoa i el Raül.

L'Ainhoa tenia 10 anys, era alta, amable i sincera. En Raül tenia 11 anys, era baix, prim i li agradava llegir còmics.

Un dia van anar a jugar a l’hort de casa l’avi de l’Ainhoa, on hi ha molts arbres fruiters: pomeres, pereres, etc. Quan jugaven van veure una cosa que brillava a la perera i van anar-hi. Van veure una pedra molt gran i al tocar-la es va començar a obrir una espècie de portal màgic i ells van entrar-hi. - Nyec nyec, wooooooooooow !!!!!!!!!!!!!!!!!!

El portal els va transportar a una espècie de cova on hi havia dos camins, el primer anava cap al PAÍS DE LES FRUITES I LES VERDURES i l’altre capa al PAÍS DELS GREIXOS. Entre tots dos van decidir anar pel de fruites i verdures. Van continuar recte i van arribar a un poble on hi havia fruites i verdures que parlaven. Sorpresos, van parlar amb una pera molt simpàtica. Es van presentar i la pera també va presentar a alguns amics seus. La majoria eren verdures de tot tipus; hi havia cols, bledes, espinacs, pastanagues ...

Van continuar visitant el món de les fruites i les verdures. Els seus nous amics els hi van explicar les propietats de cadascun d’ells.

Primer, van conèixer la seva millor amiga, la mandarina, també van conèixer a la llimona. Aquests amics eren cosins i per tant eren de la mateixa família, els cítrics.

Després van conèixer al plàtan. La pera els hi va explicar que gairebé totes les fruites proporcionen el mateix : vitamines i minerals com ferro, calci, potassi, fòsfor, etc. També són una bona font de vitamines A i C.

L'Ainhoa i en Raül no podien deixar d'estar tant sorpresos pel que estaven veient, ja que no s'ho podien creure.

La pera els hi va dir si tenien ganes de veure la part del poble on vivien les verdures. Ells no ho van dubtar i van dir que si. Van anar a un carrer petit on vivien la família de les verdures.

La seva amiga pera els hi va explicar que les verdures tenen vitamines i minerals i són molt riques en fibra alimentària.

Després d'aquesta pasejada, la pera va dir d'anar a jugar.

Van passar unes hores inoblidables, però es van adonar que si no tornaven a l’hort, els seus pares es preocuparien i van tornar pel mateix camí i van aparèixer a l’hort de l’avi.

Finalment, amb el que havia dit la pera, van decidir que cada dia haurien de menjar, com a mínim, dues peces de fruita i de verdura diàriament. Peres venen, cols van, nyam, nyam que bones que estan...!

FI

Noé Sitjas Eric Monreal Eduard Martínez Sandra Muela

Hi havia una vegada dos nens que es deien Pol i Jordi que compartien un secret: tenien un pastisset i una nou, però no eren de joguina, ni per menjar, eren especials, tenien vida pròpia!

Els hi agradava molt jugar amb ells. Però un dia van desaparèixer. Van buscar per tota la casa però no els van trobar, estaven molt tristos i en Jordi va dir decebut:

-Es impossible, mai els trobarem.

I en Pol va contestar:

-No diguis això. Si pensem en negatiu, tot sortirà malament. Potser s’han anat de casa. Ànim! Anem a buscar-los al jardí.

Però per molt que pensaven en positiu, al jardí no hi eren.

Van buscar per molts llocs i quan va començar a fer-se fosc, per fi els van trobar.

Però el problema era que els tenia un nen, que intentava obrir la nou amb un martell per menjar-se-la, i ells li van dir:

-Si us plau, ens pots donar el pastis i la nou? -No, tinc gana- va dir el nen.

Ells van insistir i finalment, quan pensaven que no ho aconseguirien, el nen els hi va tornar i els hi va dir:

-Em dic Gerard voleu ser amics meus?

-Si, per què no - van respondre a l’hora.

-I ara que som amics t’explicarem el nostre secret: el pastisset i la nou que t’has trobat no son com qualsevol, tenen vida. I per cert, no tens amics?

-No - va contestar - Abans en tenia molts, però ara diuen que estic gras i se'n riuen de mi.

En Pol va dir:

-Doncs si no et sents bé amb el teu cos i no vols que es riguin de tu, potser hauries de fer una mica de dieta. Serà millor per a tu i per a la teva salut. Saps en que es basa una dieta equilibrada?

-Doncs no, mai m’ho han explicat.

-No et preocupis, nosaltres t’ho explicarem ja que fa poc ho acabem d'estudiar a l’escola.

- Fer dieta es molt senzill, s’ha de menjar de tot però moderadament (tal i com i indica a la piràmide dels aliments), els greixos es poden menjar però amb quantitats més petites i no molt sovint, per que el cos tendeix acumular-los. Tot i que hi ha greixos que no fa falta menjar-los amb tanta moderació: olis, fruits secs…

-Si menges bé, en uns mesos et trobaràs millor. Que et sembla?, seguiràs els nostres consells?

-Segur que si, li diré a la mare i faré una mica de dieta. Moltes gracies, vosaltres si que sou uns bons amics adéu!!!

FI

Jose Antonio Moreno Andrés Ballester Manel Lapido Alba Jordán

AIXÒ NO SEMBLA UN MOLÍ

Hi havia una vegada un nen que es deia Roc. Vivia en una caseta i al costat tenia un camp de blat. Un dia com qualsevol en Roc va anar a recollir el blat i el va portar al molí per fer farina, però quina sorpresa va tenir a l'entrar. Allò no semblava l’interior del molí. Va veure un cartell que deia: "Benvinguts al país dels aliments".

Es dividia en molts camins: greixos, proteïnes, derivats làctics, fruites, verdures e hidrats de carboni.

En Roc, com que era tan golafre, va decidir anar primer al dels greixos. Aquell món era deliciós, tenia arbres de sucre, cases de caramel i rius de xocolata desfeta. I els habitants eren de tota mena de llaminadures.

Va veure que un grup de llaminadures es burlaven d’una patata i li deien que era bruta i d’un color i una forma molt lletja. En canvi elles eren molt gustoses, de molts colors i divertides. Quan les llaminadures se’n van anar, en Roc es va apropar a la patata i li va dir:

-Tu què fas aquí? tu hauries d'estar al món dels hidrats de carboni. -Hidrats de què?- va dir estranyada la patata. En Roc va continuar: -Hidrats de carboni, allà hi ha més com tu.

En Roc va portar la patata a aquell món i quan van arribar la patata es va quedar molt sorpresa en veure tants aliments semblants a ella.

Es van apropar una barra de pa, uns cereals i un macarró que li van dir:

-Sabies que aportes una gran quantitat de energia pel cos humà perquè pugui funcionar bé? Ets com el seu combustible. És molt important que els nens et mengin molt sovint, per poder fer esport i fer molta activitat física.

I la patata sorpresa va dir: -A sí? No sabia que jo fos tant important. Doncs ho aniré a explicar a les llaminadures.

En Roc i la patata van anar al camí dels greixos. I allà la patata va anar a dir-ho a les llaminadures que abans es burlaven.

Elles li van contestar: -Però nosaltres estem més bones. -Jo també estic molt bona i em poden cuinar de moltes maneres, per exemple les patates fregides li encanten als nens, en canvi vosaltres provoqueu caries i feu engreixar.

Les llaminadures es van disculpar i la patata va tornar al món dels hidrats de carboni.

En Roc va dir que havia de tornar cap a casa perquè ja era hora de sopar i començava a tenir gana en veure tants aliments i tant bons.

La patata abans d’acomiadar-se va dir: -Et diré una cosa, el secret per una dieta sana és que sigui variada, per això abans d’anar-te'n agafa una cosa de cada país.

En Roc va agafar una barra de pa dels hidrats de carboni, una pera del país de les fruites, una col del país de les verdures, un peix del país de les proteïnes, un formatge dels derivats làctics i del país dels greixos va agafar l’oli, ja que era un greix però dels saludables i així va finalitzar el viatge d’en Roc al país dels aliments.

FI

Sarah Díaz Laura Enríquez Mireia Durán Leila Moreno

LES AVENTURES D’EN NICO I EN JURI

Avui us explicarem una divertida historia que parla de dos simpàtics i aventurers ratolins que es diuen Nico i Juri que viuen a l’escola Sant Pere Nolasc, a la biblioteca.

En Nico és el germà gran, és de color gris i sempre porta un mocador lila amb taques verdes al coll. En Juri és el petit, és de color marró fluix i porta un mocador igual que el del Nico al braç. Als dos els agraden molt les llaminadures i els dolços. En Nico menja poques, però en Juri en menja un munt.

La història comença així...

Estaven dormint i en Juri tenia gana, així que va despertar a en Nico. Van fer un forat per arribar fins a una pastisseria situada al costat de l'escola. Mentre el feien, ja començava a olorar pastes i pastissos. En arribar, es van inflar de dolços.

Desprès, amb la panxa ben plena, es van quedar adormits en una cistelleta de bastons, al costat del forn. Al matí va arriba el forner i, quan va veure als dos ratolins, es va enfadar tant que va agafar l’escombra i va començar a empaitar-los.

Van sortir corrent al carrer i van caure a una claveguera.

Van construir una barqueta amb una fulla gran i un pal petit. Estaven tranquils navegant, fins que van arribar a un lloc on la foscor era a tot arreu. Van veure uns ulls de color vermell que s’il·luminaven al fons: era una rata gegant de claveguera!

Els dos ratolins es van quedar glaçats. La rata els hi va trencar la barca i desprès es va llençar contra en Nico. En Juri intentava impedir que la rata ataqués al seu germà, així que va agafar un tros de pal trencat que tenia la punta afilada li va llençar. La rata va caure a l’aigua i la corrent se la va emportar.

Van haver de continuar a peu ja que la rata havia trencat la barca.

Van passar per passadissos estrets, tant llargs que semblaven laberints i foscos, fins i tot alguns amb teranyines.

Van seguir més endavant i van trobar una muntanya immensa de llaminadures. En Nico va menjar unes quantes i en Juri tota la resta.

Al Juri, després d'aquella gran teca li feia molt de mal la panxa, per això van decidir anar al metge.

Per sort ja quasi havien arribat al final del passadís i pujant pel forat de la claveguera, van sortir al carrer i tot seguit van dirigir-se cap a la consulta.

Allà, un doctor molt amable li va fer la revisió i li va dir molt seriós:

-Menjar moltes llaminadures es un hàbit dolent, que pot provocar càries a les dents, engreixar-se massa, diabetis (tenir molta quantitat de sucre a la sang) i fins i tot treu les ganes de menjar aliments bons i saludables. Així que el millor que pots fer és fer-me cas.

Van arribar a l’escola i en Juri va pensar en el que li havia dit el doctor. I a partir d'aquell moment les llaminadures les menjava amb molta moderació.

Quan el Juri menjava llaminadures, en Nico li recordava el que li va dir el doctor, que els dolços són tan gustosos que molts nens, nenes i ratolins no menjarien altre cosa. Però no és bo abusar del sucre: no tan sols engreixa, sinó que es transforma en àcid a la boca i produeix càries, per això has de fer cas al doctor.

Així el Juri va aprendre a controlar-se amb les llaminadures i a menjar-les amb moderació.

FI

Marçal Baeza Marc Suñol Joan López Eman Waqas

UNA AVENTURA INCREÏBLE PER A UN EQUIP PERFECTE

Hi havia una vegada un grup de nens i nenes de cinquè que estaven estudiant les proteïnes. I hi havia quatre amics que es deien: Joan, Marçal, Marc i Eman. Un dia es van colar a l’escola sense permís, perquè volien veure la piràmide dels aliments que estaven estudiant a classe. Resulta que la piràmide era màgica i el Marçal va descobrir una porta secreta. Van entrar tots quatre. Van veure una ciutat que era el país de les proteïnes.

Allà van trobar un equip de proteïnes que eren agents secrets. L’equip estava format per la carn, dos ous i el peix. Els agents secrets van demanar als nois que els ajudessin en una missió. Havien d'ensenyar a menjar sà a un nen que només menjava greixos.

El Joan va pensar que seria millor repartir-se la feina. El Marc i el Marçal ajudarien els ous a explicar-li al nen que s’ha de menjar ous perquè són molt rics en proteïnes. L’Eman va marxar amb la carn i es van amagar darrera d’una planta per vigilar que ningú descobrís que els ous estaven parlant amb el nen. Mentrestant, el Joan i el peix planejaven com fer perquè el nen parés de menjar greixos i mengés aliments més sans. El Joan i el peix van pensar que el millor seria anar a la casa del nen i canviar tots els dolços i posar aliments rics en proteïnes, vitamines i minerals. A tots els companys els va semblar que era molt bona idea. Aleshores, l’Eman va dir que sortissin tots de la piràmide i els va portar a casa del nen per treure els greixos i posar aliments sans. A més, l’Eman va tenir la idea de posar càmeres de seguretat per vigilar què feia el nen.

Així van veure que el nen no trobava cap dolç, però sí que va veure un plat de proteïnes que no tenia dolços. Va tastar el plat de proteïnes i li va agradar molt i va menjar molt fins que va agafar molta força.

Els amics es van posar molt contents perquè la seva missió havia estat un èxit perquè havien ajudat el nen a menjar sà. I conte contat, conte acabat.

FI