Institut Escola Daniel Mangrané

CONTES DEL MÓN EL CUINER PATÓS I AIDNI

Contes del món Institut Escola Daniel Mangrané

El Cuiner Patós

Hi havia una vegada un home marroquí que era cuiner i va

sortir a la tele al programa de Xumixa que era el nom de

la cuinera del programa. Llavors l’home que es deia

Abdelssalam va ajudar a la Xumixa a preparar crêp Baghir acompanyat de mel i de mantega.

Aleshores Xumixa va dir a Abdelssalam que li portés els

ingredients:

- Per favor, porta’m la farina, el llevat, el sucre de

vainilla, la sal i l’aigua.

Però Abdelssalam que era molt patós li van caure tots els

ingredients a terra.

- Xof!

Xumixa es va enfadar tant que li va tirar tota la llet i la

farina a sobre d’Abdelssalam el patós. A continuació

Abdelssalam tot enfurismat li va empastifar la mel a tota

la cara de Xumixa. Després d’això va començar la guerra

d’ingredients entre tots dos.

El programa que s’estava fent en directe va haver de tallar

la seva emissió i els càmeres els van haver de separar:

- Ei! Què feu? No us baralleu més! Ho heu deixat tot fet

un empastre!.

Contes del món Institut Escola Daniel Mangrané

Van parar de cop, i Abdelssalam va treure’s l’empastifada

de la cara i se li va ocórrer ficar-se el dit a la boca per

provar-la i va dir:

- Mmm! Està boníssim! Xumixa prova-ho, veuràs que

bo!

Xumiva que ho va fer, digué:

- Crec que acabem d’inventar un postre nou, li direm

Le harb ne diser. A la fi van ensenyar a fer aquest postre i es van fer

famosos i Xumixa i Abdelssalam van obrir una fàbrica on

tothom d’arreu del món va venir a comprar Le harb ne diser.

Contes del món Institut Escola Daniel Mangrané

Aidni. El camí cap a la Pau

En un país molt llunyà, molt llunyà que de tan lluny

que està ja no recordo ni on està, hi havia l’Índia, una regió

amb dos tribus: la del nord, anomenada Caixmir on es

cultivava arròs, blat i cotó, i la del sud, anomenada

Bengala on es cultivava jute, canya de sucre i patates. Les

dos regions estaven separades pel riu Ganges.

Yamini era la reina de la tribu de l’ Índia del Nord, i

Shyan era el rei de la tribu de l’Índia del Sud.

Els dos volien regnar tot el territori de l’Índia, i per aquest

motiu van començar una guerra.

Mentre lluitaven va morir molta gent: homes, dones,

xiquets i xiquetes, molts del quals eren amics i família.

El rei Shyan i la reina Yamini, com estaven molt

preocupats per tot el que estava passant, no podien dormir

ni prenent un te especial de Jaipur, i per aquest motiu van

patir un atac de son i van caure estesos al mig del camp de

batalla, amb la mala sort que, un vent monsó que bufava

en aquell moment, els va portar una fletxa al pit de tots

dos.

La fletxa era màgica i estava encantada per l’elefant

Ganesha, l’elefant protector de l’Índia, que havia inventat

una poció per aconseguir enamorar-los.

Contes del món Institut Escola Daniel Mangrané

En despertar-se van començar a notar l’efecte de la poció,

i van convocar a tots els homes i les dones de les seues

tribus per a dir-los que, si unien les dos tribus en una, en

podrien fer una de més forta i segura i que havien après

que les guerres i les baralles no servien per a solucionar els

problemes.

Per anomenar aquesta nova tribu, van anar a visitar el

Mahatma i els aconsellà que li posessin: Aidni que

significava: “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”.

Finalment van celebrar una festa on van anar els milions

d’habitants de tota l’Índia.

En acabar la festa, van marxar cap al palau del Taj Mahal

dalt d’un elefant blanc.

I qui no vulgue creure aquesta història de veritat que el seu

cap es trobe embolicat.