Contes i narracions - Centre d'estudis de Gavà · PDF filePicatge dels textos: Eva...

Click here to load reader

  • date post

    20-Sep-2018
  • Category

    Documents

  • view

    213
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Contes i narracions - Centre d'estudis de Gavà · PDF filePicatge dels textos: Eva...

  • 3 Alfons Gibert i Valent

    Contes i narracions gavanenques

    FIL PER RANDA

    Alfons Gibert i Valent

  • 4 Fil per randa

    Foto de la portada: Treballadors del ferrocarril davant de lestaci lany 1923. Podem identificar-hi Antonio Mendoza el guardaagulles de Gav. Cessi de la famlia Ferri-Anguera.

    Primera edici: abril de 2006

    2006, per aquesta edici: Associaci dAmics del Museu de Gav

    2006, del text: Alfons Gibert i Valent

    Edici i correcci de catal: Jordi Galves

    Maquetaci: Tra edicions

    Coordinaci: Assumpci Gabernet i Benet Solina

    Picatge dels textos: Eva Campoy

    Impressi: Grfiques Gav S.L.

    Dipsit legal: B. 18.509-2006

  • 5 Alfons Gibert i Valent

    SUMARI

    7

    131927374551

    59738595

    103111117123131

    Llana al clatell

    CONTES DE LA SENTIUEl PelutLhereu de cal Xic del TeodorLHostal de lAseEl contrabandistaEl comboiEl somni del Miquel(Aquests contes -menys El somni del Miquel- van ser premiats amb laccssit, en XII Certamen Literari - Premi Jacme March, de lany 1987)

    NARRACIONSEl bagulLa remeieraEl Quimet MaralEl maquinistaEl legionariDivertiments de pobleComiatLa sordaLaprenent de barber

  • 6 Fil per randa

  • 7 Alfons Gibert i Valent

    E scolats ja dos llargs anys des de la seva desaparici, sim-posa el record dun home com Alfons Gibert i Valent (1923-2004), fill i cronista de Gav, precisament com un deute de memria a qui va saber vetllar i treballar per la preservaci constructiva de les escasses deixes del passat i del coneixe-ment assenyat que sen pot extreure. Amb la recuperaci de la democrcia una exigncia del present per alhora la conseqncia directa duna reflexi histrica a propsit, sobre-tot, del perode convuls de la repblica, la nostra ciutat va experimentar tot un seguit de determinades transformacions socials i poltiques i, alhora, tamb dinopinades iniciatives culturals. Ms llegut destacar-ne a banda daltres de no tan conegudes la fecunda i darrera etapa intellectual del meu mestre, Josep Soler-Vidal, la publicaci del peridic local El Boscater Negre i els escrits dinvestigaci histrica i divulgativa que Alfons Gibert i Valent va voler fer pblics desprs del seu

    LLANA AL CLATELL

  • 8 Fil per randa

    nomenament com a responsable de larxiu histric municipal, i dels que cal destacar-ne Un segle de vida gavanenca (1990) i Dola melangia... trista recordana (1993). Avui, la cura de la seva vdua Trinitat Sanz i Arribas i la diligncia dels seus bons amics del Centre dHistria de la ciutat Gav han fet possible que puguem recuperar el seu darrer llibre i acostar-nos, aix, a la seva figura amb tota la complexitat que pertoca. Un llibre reconstrut que cont els contes alguns dels quals van ser premiats lany 1987 amb un accsit al premi Jaume Marc i tamb les narracions que va anar elaborant, amb de-cidit afany, durant els moments de lleure de la seva jubilaci. Van ser moltes converses sobre matria literria, amb especial atenci a les narracions de Vctor Catal. En sc privilegiat testimoni.

    E l recordar sempre escarxofat en un enorme sof de pell flonja, quan em rebia en el seu domicili o en el seu llumins despatx de ledifici Sert de la rambla. Alfons Gibert va tenir la gentilesa dobsequiar-me amb la seva clida amistat, amb el seu consell agrest i sobretot amb lenorme guard dels seus dilatats coneixements. Home afable i rialler, sense gens ni mica dingenutat, convenut de tot un reguitzell de flies i fbies, practicava una peculiar modalitat del lliure albir i dinde-pendncia de criteris que a divuit anys, quan el vaig conixer, no em va deixar indiferent. Per una banda, mantenia una educada cordialitat i respecte amb tothom que el coneixia per, alhora, tamb una cida distncia crtica, una irreductible determinaci a no maridar-se amb res ni ning. Aix feia que, per exemple, tot i tenir fermes conviccions religioses no sestigus de ma-nifestar-me serioses discrepncies dordre moral. O que, tot i una legtima rivalitat intellectual i poltica amb Josep Soler-Vidal li dispenss un gran respecte i consideraci.

  • 9 Alfons Gibert i Valent

    O que, en la seva condici dalt funcionari de lAjuntament de Gav, savingus a collaborar de sotam amb El Bos-cater Negre que jo dirigia aleshores. De vegades amb textos annims que van ser llegits amb gran acceptaci del pblic, daltres amb comentaris deixats anar durant la conversa de calculadssima indiscreci i dexactssima veracitat que min-formaven de les interioritats de la poltica municipal, en especial de les facetes menys edificants. Alfons Gibert tamb va ser un mestre en lesperit crtic i en la preocupaci per Gav.

    P er descomptat, Alfons Gibert no va ser mai un literat, els seus contes, escrits durant la seva daurada senectut, eren un entreteniment que al lector davui resulten molt tils. La llengua catalana que hi utilitza no sempre s la millor ni la ms natural, i tanmateix posseeixen, de vegades, una grcia, una habilitat, una frescor i un enginy que els fan simptics i entretinguts, mai no cansen ni embafen ni fan cap mal. No tenen, comparativament, la remarcable qualitat dels seus es-crits de matria histrica, per s que aconsegueixen, en canvi, fer-nos viure un mn que ja no existeix, un mn tradicional i camperol que, substancialment va ser el mateix a Gav, des del feudalisme fins a la guerra civil espanyola. De fer-nos escoltar amb la creaci duns determinats ambients, amb levocaci dunes formes antigues de fer i de pensar, amb la disposici per transcriure en la pgina tot el que sap duna determinada qesti datable sempre a lpoca de lavior all que Jacint Verdaguer anomenava amb nostlgia la veu dels ausents.

    P otser alg se sorprendr de la singular psicologia que trasllueixen aquestes pgines. Del mn de crueltat manifesta, prejudici salvatge, arrogncia i xuleria masculina, danimalada bstia, trompada seca i sentimentalisme carrincl

  • 10 Fil per randa

    que les amaren. En contrast amb les visions idlliques sobre el mn de la pagesia, Alfons Gibert ens retrata sobretot una determinada manera de pensar i de fer les coses dels nostres pagesos gavanencs. Aix tamb s histria, les maneres de pensar dels nostres avantpassats ens han determinat potser ms que les oscillacions en el preu del sucre o que laparici de filloxera, digui el que digui la historiografia economicista. Per parlar daquesta realitat perduda i fascinant, per donar notcia de la naturalesa marcesible de determinats tipus hu-mans, Alfons Gibert va fer servir el registre literari. No va ser ni ser lnic i avui la nova historiografia sinteressa com mai pels recursos retrics de la literatura. El mecanoscrit dels seus relats no t ttol per qualsevol lector hi trobar fcilment el perqu del que he escollit finalment per presentar-lo. Cal te-nir present que Alfons Gibert i Valent, de tan grata memria, va nixer en una masia gavanenca, cal Burot, el 4 de maig de 1923. Per que va voler passar els seus darrers dies com un humil home de lletres.

    Jordi Galves

  • 11 Alfons Gibert i Valent

    CONTES DE LA SENTIU

  • 12 Fil per randa

  • 13 Alfons Gibert i Valent

    M aledes siguin totes les guilles de la Sentiu! Ja me lhan tornada a fer!El Pelut, el gos de can Sopes, contemplava lescampall de plo-mes de dins del galliner. Em dec haver adormit com un talp. Mare de Du! Ja sembla que sento la mestressa quan vingui a donar menjar a laviram. Lendimoniada parella, perqu ha hagut de ser una parella, ha sabut triar les quatre gallines ms maques i ms ponedores. Ja em comencen a fer mal les cos-telles pensant en la passada de garrotades que mespera.

    El Pelut, trist i sense saber-se avenir, sassegu davant del galliner esperant que la gent de la masia saixequs, per rebre tot cal dir-ho, la pallissa merescuda.

    No acabava dentendre qu li passava dun temps en. Ll-

    EL PELUT

  • 14 Fil per randa

    tim diumenge que va sortir a caar amb lamo (i daix ja feia setmanes), no va sentir la flaire dun ramat de perdius que es va aixecar rabent de la Pineda Plana de can Llonch, quan lamo i ell ja havien passat i restava fora de tir. Tampoc entenia com sho va fer per tardar qui sap per sortir dun rierol farcit desbarzers per on havia passat centenars de vegades sense cap mena de problema.

    Es cansava molt. Si podia, quan lamo latiava perqu baixs algun pendent cercant les perdius, es feia el distret. Noms de pensar que desprs lhauria de pujar, sesgarrifava. I la son? Malviatge! Si noms tenia ganes de jeure! Per aix, segurament, no havia sentit lavalot al galliner provocat per les guilles.

    Estirat, reposant sobre la panxa i amb el cap recolzat sobre les potes davanteres, mirava al seu entorn. Sota mateix saixecava la silueta de can Bruach que comenava a dibuixar lesllanguida claror de lalba. Girava el cap ms lluny i li costava Du i ajut lalbirar can Dardena, el Mol o can Vinyes. Se li havia posat com una mena de tel que no li permetia veure-hi. Ell, prou que es llepava i llepava les mans i se les passava pels ulls fregant amb fora, per no aconseguia de treures aquella nosa.

    A h! Com recordava aquelles grimpades sobre les potes, que semblaven de ferro, empaitant les guilles, al rastre de les quals ensumava duna hora lluny. Tan aviat era a can Llong com en una corredissa desfrenada es plantava a can Pars. Quins temps de felicitat...

    I com nestava de content lamo quan li assenyalava les perdius quietes i escagarrinades, cregudes que lenganyarien. Com havia canviat tot...!

  • 15 Alfons Gibert i Valent

    I el menut de casa? Quantes hores no shavia passat a lera vigilant-lo? Ara ja era un xicot ben plantat. De tant en tant, si el trobava de bona lluna, li deia hola Pelut! i res ms. Ni una plantofada dafecte a les natges, ni una estirada dorelles afectuosa, ni una fregadeta al cap...

    Lamo surt cada diumenge a caar. Jo, nom