Context històricAlba López Fernàndez Àlex Lorman Losada

DOCUMENTS SOBRE JESÚS DE NATZARET

• EVANGELIS: Escrits que formen el nucli i els fonaments del cristianisme, que narren la vida de Jesús.

• Canòniques: es van escriure diverses versions, només quatre són canòniques, els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.

• Apòcrifs: llibres que no són aptes i recullen doctrines d’heretgia per algunes esglésies, i no estan en la Bíblia

• ALTRES TESTIMONIS ESCRITS SOBRE JESÚS:• Fonts Jueves: Flavi Josep historiador que més dades aporta

sobre jesús. • Fonts Romanes: Gai Suetoni Tranquil escriptor llatí de l'època

imperial, tenia accés als documents més importants es valoren les seves referències a Jesús. L'historiador romà Gaius Corneli Tàcit esmenta a Jesús amb Crestus.

• Fonts musulmanes: El Alcorà confirma el naixement, els miracles. Però no creuen en la crucificació, pensen que déu el va salvar.

PALESTINA EN TEMPS DE JESÚS• TERRITORI I LES REGIONS• Es troba a Àsia Occidental, situat

entre el Mediterrani (oest), Síria (nord), desert d’Aràbia (est) i península del Sinaí (sud).

• Estava dividida en quatre províncies: Galilea, Samaria, Judea i Perea

• RECURSOS ECONÒMICS:

• Sota el poder romà, els controlava a través d’un procurador o governador. Exigien tributs personals i territorials per César i aportacions pel manteniment de les tropes.

• JERUSALEM• És la ciutat santa del jueus. Té importància religiosa, es troba

el temple jueu, és la seu de l’autoritat suprema.

• DOMINI ROMÀ• Pompeu va conquistar

Jerusalem i Palestina l’any 63 aC.• En l’època de Jesús governava

Octavi August. Quan mor governava Tiberi. Roma conserva els costums. Controla la política exterior, la moneda, els camins i exigeixen tributs.

• PERSONATGES HISTÒRICS:• Octavi August: Va ser el successor i nebot de Juli Cèsar i el

primer emperador Romà. • Tiberi: Va ser un emperador romà, va ser el successor d’Octavi

August• Herodes el Gran: Va ser el rei de Judea, Galilea, Samària i

Idumea. Va fer obres públiques (reconstrucció del temple, construir un teatre i un amfiteatre a Jerusalem).

• Ponç Pilat: Va ser un governador romà de la província de Judea. Segons els evangelis va ser el que va condemnà a Jesús. L'església ortodoxa el va convertir en sant ja que es creu que es va convertir al cristianisme.

• Vida social en temps de Jesús• En temps de Jesús hi havia dos classes socials que destacaven

més:• Rics: on hi estava la cort, la aristocràcia amb membres del

sumo sacerdot i per últim els grans comerciants.• Classe mitja: només a Jerusalem (petits comerciants, artesans,

propietaris de tallers i propietaris d’allotjaments) • Pobres: Els esclaus, marginats, la gent del poble o de mala

feina (fusters...) en general.

• El temple d’Herodes• El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d’Israel,

situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca.

• En ell es celebrava a diari el culte a Jahvé y els sacerdots oferien els sacrificis.

• El temple significava la presencia permanent del Senyor en mig del seu poble.

• Sanedrí• Era la institució mes important de la societat jueva.• Tenia poder legislatiu, executiu i judicial.• A l’època de Jesús, hi havia 71 membres que s’escollien entre:

Els ancians, els sumes sacerdots retirats junt amb els que podien ser escollits per ser sumes sacerdots i els escribes o doctors de la llei (normalment dels fariseus).

• El president era el Sumo Sacerdot. El seu objectiu era governar el país.

• Sumo Sacerdot• Era el responsable màxim del temple y president del Sanedrí. • Tenia una bona dignitat i una situació.

• Pertanyia al partit saduceu normalment.

• El seu càrrec era vitalici però els procuradors escollien al sacerdot quant ells volien.

• Sacerdots i escribes• Sacerdots• En Israel el sacerdoci era hereditari i s'adquiria per néixer en la

tribu de Lleví. • Uns 7000 sacerdots s'encaraven d’atendre el temple. • En general era gent pobre, vivien de las ofrenes i de oficis que

es buscaven per la seva compta. • Escribes• La majoria eren laics. La seva missió era explicar i actualitzar la

llei en funció dels temps i dels problemes que sorgien.

• Les sinagogues• Era lloc de reunió dels jueus para l’oració i l’estudi de la llei • Era més que el temple, malgrat que estava molt lluny per

alguns i nomes s’anava per festes. • La cerimònia es dividia en dos parts: primera el Semà, que

terminava amb una vendició. Després es feia la lectura de la llei.

• Partits o grups religiosos• Saduceus• Pertanyien a la classe alta del país, aristocràcia sacerdotal i

grans propietaris. • Políticament col·laboraven amb el poder romà, intentant

mantenir l’ordre públic. • Religiosament eren molt conservadors: volien la llei antiga, no

creien ni en el regne esdevenidor ni en la resurrecció.

• Fariseus• Eren homes piadosos que coneixien bé la llei i la complien a

molt estrictament. Pertanyien a una classe mediana. • Exercien una gran influencia entre el poble, fins el punto de

que els caps religiosos seguien sempre els seus consells. • Volien estar separats dels que no coneixien la llei ni la

complien.• Eren nacionalistes y hostils als romans, però no utilitzaven la

força, sino que esperaven un Messies que establiria el regne de Deu expulsant als romans del país.

• Esperaven en la resurrecció de los morts.

• Zelotes• Eren un moviment extremista y armat.• Pertanyien als més pobres del poble.• No s’enfrontaven directament amb l’exèrcit romà, sino que

organitzaven revoltes i assassinats aprofitant las reunions massives.

• Solien amagar-se en coves de Galilea i contaven amb les classes populars.

• Entre els seguidors de Jesús havia antics zelotes: Simón, el zelota, Judes Iscariot…

• Essenis • Eren una espècie de monjos que vivien en comunitat a prop

del mar Mort, en Qumràn. • Esperaven la vinguda de dos messies, un polític i un altre

religiós, que restablirien la justícia, el final del pecat i la restauració de l’imperi de Israel.

• Els marginats • En la societat palestina havia grans grups marginats per

distintes causes: religioses, morals o racistes.• – Els publicans eren marginats perquè cobraven, per arrendo

dels romans, els tributs sobre las mercaderies importades. Cometien molts abusos, i el poble en general els odiava i els tenia per lladres.

• – Alguns malalts, sobre tot de la pell i mentals o nerviosos, es veien apartats de la vida social inclòs de la religió. Els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics … ).

• – Els que no eren jueus i els pecadors públics eren discriminats per motius morals-religiosos.

• La dona• La dona no tenia els mateixos drets civils ni religiosos que els

homes. • Una dona depenia totalment del seu pare fins la edat de 12

anys. A aquesta edat, se celebraven normalment los esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir de llavors la dona passava a dependre del marit.

• Ell podia divorciar-se; la dona, no. • En el temple, la dona no podia passar més enllà que la seva

zona (abans que els homes).• En el culte de la sinagoga no podien haver dones. Només

escoltava. • En els judicis els que deia no valia res.