cOnTeXTOS ceRÀMicS AL VOLTAnT deL MOMenT FUndAciOnAL...

171

cOnTeXTOS ceRÀMicS AL VOLTAnTdeL MOMenT FUndAciOnAL de BARcinO:

dARReReS inTeRVenciOnS

Jordi aGuelo MaS, criStina BelMonte SantiSteBan, Joan caSaS BlaSi, JoSefa huertaS arroyo

inTROdUcciÓ

la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es fundà en època d’august en una cronologia situada al voltant de l’any 10 aC, i d’aquests primers moments fundacionals és el primer recinte defensiu de la ciutat que resguarda una petita àrea d’unes 10 hectàrees on es situen tant edificis públics com zones d’hàbitat de major o menor entitat.

les intervencions arqueològiques que aquí tractarem, es contextualitzen en unes zones al voltant de les muralles de la ciutat, fora d’aquestes, on s’anà desenvolupant el creixement suburbial, i on es documenten, d’una banda, diverses activitats industrials que no es duien a terme a l’interior de la ciutat, i d’una altra, villae suburbials i zones de necròpolis.

les ininterrompudes i continues intervencions arqueològiques a la ciutat de Barcelona han permès ampliar el coneixement sobre l’ocupació tant de l’interior de la ciutat com dels terrenys del suburbium al moment del canvi d’era. al present article presentem els resultats de tres d’aquestes intervencions que permeten una aproximació als materials ceràmics del moment en el qual es centra aquesta publicació. el material està format per ceràmiques de producció local i per importacions de diferents punts de la Mediterrània i s’ha recuperat a les intervencions (Figura 1) del Mercat de santa Caterina, de princesa 21 / Boquer 8-12, ambdues molt properes i dins del sector actual de ribera, i relacionades amb la producció ceràmica, principalment amfòrica, i la situada a avinyó 16 / lleona 12-14, amb unes característiques molt diferents com podrem veure al llarg del discurs.

així, primerament farem una descripció de les diferents intervencions i dels materials documentats, i finalment unes consideracions finals sobre el funcionament de les zones suburbials de la ciutat en aquell moment.

MeRcAT de SAnTA cATeRinA

l’excavació a l’antic mercat de santa Caterina1 ha estat àmpliament publicada tal i com es reflecteix a la bibliografia que adjuntem en aquest escrit, i per tant, no ens estendrem a explicar la seva evolució històrica2, tot i que no ens podem estar d’apuntar que ha permès recuperar una àmplia seqüència cronològica en que s’ha documentat activitat antròpica des del Bronze antic fins el segle XX, amb una ocupació d’època romana alt-imperial força important, corresponent a la fase ii del jaciment i de la que tractarem en aquest escrit.

en relació a aquesta fase ii, ja vam apuntar en publicacions anteriors (aguelo, Huertas, puig 2005; aguelo, Carreras, Huertas 2006) la possibilitat de l’existència d’un centre productor ceràmic, del qual s’han documentat un seguit de murs que delimiten àmbits poc definits, conservats en llurs nivells de fonamentació, amb orientació nord-est / sud-oest i nord-oest /sud-est, a més d’un pou d’extracció d’aigua i diverses estructures menors. aquest pou documentat, és de planta quadrada i de grans dimensions, amb un costat interior d’1,50 m. els primers dos metres estan construïts amb pedres sense treballar de mida mitjana, amb

172

fragments d’àmfora i peces constructives ceràmiques. la part inferior, excavada en el terreny natural, no presenta cap mena de revestiment i baixa recta fins als 1,10 m, on la paret s’eixampla uns 40 cm tot dibuixant una forma lleugerament globular.

així, aquest pou, la presència de gran retalls al terreny natural, farcits de materials diversos (bàsicament de fragments d’àmfores, ceràmica comuna i material constructiu), a més de diversos estrats, localitzats a la part més meridional de les restes del jaciment, amb una gran proporció d’escòries ceràmiques, rebutjos de forn i algunes peces deformades durant el procés de cocció ens permeten documentar el tipus d’activitat desenvolupada en aquest sector de la ciutat a l’època.

la gran quantitat de marques de terrisser documentades, associades a les restes d’àmfora, sense cap mena de dubte, és una de les aportacions més interessants que ha permès registrar l’excavació3, ja que canvia el panorama del coneixement que es tenia, fins al moment d’aquesta intervenció, de les produccions amfòriques de la ciutat.

Finalment, cal dir que la presència d’aquest centre productor ja s’havia apuntat en relació a les intervencions realitzades a l’avinguda de Francesc Cambò als anys 80, on ja es feia esment a la presència de fragments d’àmfores, majoritàriament passats de cocció, datats en època altoimperial, del tipus pascual 1 i dressel 2-4, a més d’escòria de ceràmica i rebuigs de forn (Miró et al. 1993: 107).

Materials documentats al Mercat de Santa caterina

d’aquest moment s’ha documentat un ventall de materials ceràmics força interessants, on predominen els materials de procedència local i molt possiblement de la zona que ens ocupa, molt pel damunt de la ceràmica d’importació.

abans de continuar, cal indicar que, per tal de tenir una visió més aproximada, hem optat per fer una valoració en tant per cent de les peces, obtinguda dels estrats amb major presència de material, d’aquí que en algunes ocasions, es citen diferents percentatges d’una mateixa producció, en funció de les diferències constatades a les diferents zones del jaciment.

Ceràmica d’importacióCom ja s’ha assenyalat amb anterioritat, el material de procedència forana és poc representat al costat del material

de producció local, suposant al voltant d’un 2% del total recuperat i consisteix fonamentalment en terra sigil·lada itàlica i ceràmica de cuina africana.

Sigil·lada itàlicaentre els materials de terra sigil·lada itàlica cal assenyalar que s’ha documentat la presència de les formes Conspectus

18, 21 i 54, Magd. 526 a, dragendorff Xiii, i goudineau 27; diferents marques de terrissaire, com una de forma oval amb la grafia “siM”, una altra en cartutx rectangular amb la grafia “Mar”, una altra in planta pedis “aviii”, i una altra en dos registres “a/ii- pilo”, aquesta darrera representada en dues ocasions, una íntegra i l’altra parcial; i grafitis, un dels quals format per una punta de fletxa i dues línies. aquests materials ens porten a un context augustal i d’època de tiberi. (Figura 2)

• Ceràmica de cuina africana entre els materials de cuina africana, es documenta la presència de les formes ostia ii, 306, i Hayes 194, la qual ens

porta a una cronologia entre el 70 i el 200 dC. uns materials que semblen posteriors al moment de funcionament del centre terrissaire.

Ceràmica de producció localel material de producció local és sense cap mena de dubte el que ens aporta una major informació, ja que en ocasions

són peces amb defectes de cocció o deformades, i arriben a suposar el 98% del material documentat en aquesta fase del jaciment. entre aquest hi trobem àmfores, ceràmica comuna, material constructiu i pondera.

Àmforesles peces més representades són les àmfores amb un 78% del total del material recuperat. les formes documentades

són bàsicament pascual 1 (entre el 59% i el 92%, segons les zones), i dressel 2-4 (entre 38% i 4%, segons les zones), amb una documentació testimonial d’altres formes com la dressel 7-11 o la laietana 1, ambdues amb una representació al voltant de l’1%, i no produïdes a la zona.

en quant a les pastes representades es localitzen dos tipus molt clarament diferenciats a nivell macroscòpic i que es documenten a les dues formes. d’una banda, i amb una major representació (70%), una pasta de tonalitat clara, de molt

Contextos ceràmics al voltant del moment fundacional de Barcino: darreres intervencions

J. aGuelo, c.BelMonte, J. caSaS, J. huertaS

173

bona factura i amb desengreixant poc visible, típica de la zona en un primer moment; i d’una altra, i amb una representació del 28%, una pasta de color vermellós, amb una forta presència de quars blanc, també típica de la zona.

aquestes ens parlen d’una producció molt primerenca, amb una predominança de la pasta clara sobre la vermella i de la forma pascual 1 sobre la dressel 2-4. (Figura 3)

en relació als segells, l’aportació de les marques amfòriques del jaciment de santa Caterina, ha canviat la imatge de la producció local a la ciutat de Barcino, ja que si bé en el primer treball sobre les marques d’aquesta s’havien assignat un total de 16 segells a les produccions locals (Berni, Carreras 2001), les noves dades proporcionen un conjunt de 684 marques, les quals sembla que eren produïdes en aquesta terrisseria i han permès d’ubicar marques antigues incompletes, determinar famílies de marques i aportar-ne de noves.

tal i com es pot observar, la terrisseria de santa Caterina produeix 15 segells tipus (dos localitzats per primera vegada: epapr i laeti), la major part dels quals no semblen estar associats entre sí. el segell, sembla que no identificaria al propietari de la terrisseria, al menys en tots els casos, perquè això significaria l’existència d’un canvi de propietari cada dos anys (15 marques en 30 anys de funcionament, del 10 aC al 20 dC), sinó que identificarien personatges relacionats amb la producció del vi o de les àmfores a la tarraconense. (aguelo, Carreras, Huertas 2006).

Molt possiblement la majoria de les marques es puguin associar a la forma pascual 1, malgrat que el fet de que només s’han localitzat en pivots dificulta assegurar aquesta hipòtesis.

Ceràmica comunaentre les ceràmiques comunes, on es localitzen les mateixes tipologies de pastes que a les àmfores, i que es situen

entre el 8% i el 14% del total, s’ha recuperat una tipologia àmplia de ceràmica de cuina, taula i magatzem, formada per diversos bols, gerres, gibrells, olles, morters, etc. també s’ha recuperat algun fragment de dolium. (Figura 4)

entre les decoracions de la ceràmica comuna, trobem una decoració pessigada a la vora, i incisions a la paret exterior a prop de la vora, en el cas d’un gibrell; i decoració impresa a la meitat superior de la panxa, en el cas d’una olla.

també es documenta la presència d’un grafit anterior a la cocció format per una línia vertical i al seu costat tres línies verticals unides per la part superior, en el cas del gibrell decorat; i un altre grafit, incís en forma d’aspa, en una gerra de grans dimensions.

material constructiu i material reutilitzat en la construcciódeixant de banda el material ceràmic corresponent a emmagatzematge, transport o servei de taula, cal assenyalar que

l’apartat de material constructiu està ben representat, amb la presència de tegula plana (8%) i d’imbrex (4%). i finalment, cal assenyalar que també s’han documentat altres elements ceràmics, com per exemple diversos pondera troncocònics passats de cocció i reaprofitats com a material constructiu en alguns dels murs d’aquesta mateixa fase.

PRinceSA 21 – BOqUeR 8-12

l’estudi del jaciment arqueològic situat al Carrer princesa 21 i Boquer 8-12 de Barcelona aporta noves dades sobre l’evolució històrica de la ciutat, i més concretament sobre l’ager circumdant de la ciutat emmurallada. la troballa més valuosa correspon a la descoberta d’un centre de producció ceràmica d’època alt-imperial, però també cal destacar la presència de fases cronològiques posteriors associades a diversos moments concrets que permeten entendre el desenvolupament i les funcions d’aquest espai de la ciutat fins arribar als nostres dies.

l’excavació arqueològica al solar s’inicià l’any 2002 amb la realització d’un conjunt de 7 cales. posteriorment, el 2003, s’inicia l’excavació en extensió de tot el solar afectat donant com a resultat una seqüència quasi ininterrompuda des dels períodes alt-imperials fins al segle XX. tanmateix, en aquí només exposarem les fases corresponents als moments de funcionament i amortització del centre de producció ceràmica:

Fase i (s. i dc)

d’aquesta primera fase cal situar un seguit de murs el moment de construcció dels quals cal datar-lo durant la primera meitat del segle i dC. tot i que seran reaprofitats en la seva major part en fases posteriors.

les construccions descobertes han permès identificar aquest lloc com un centre de producció ceràmica, i permeten dividir l’espai en diverses habitacions que estructuraven l’edifici o el conjunt industrial documentat. tanmateix és difícil



174

discernir en quins dels àmbits es duien a terme cadascuna de les activitats que un centre de producció de ceràmica requeria a excepció de la zona de cuita, ja que en aquest punt en tenim una evidència clara.

així, es va posar al descobert un conjunt d’estructures, una de les més antigues corresponent a un forn de ceràmica de planta circular amb pilar central5, orientat d’oest a est. en el forn es conservava la cambra de combustió i el preafurnium i d’aquest últim se’n trobava la part corresponent a la boca seccionada per la construcció d’una trava al segle XiX. es tractava d’un forn de dimensions petites, d’uns 2 m de diàmetre. la boca presentava 70 cm d’amplada i s’observa un lleuger pendent d’oest a est. disposava d’una pilastra central de 80 cm de diàmetre i 1,20 m d’alçada. un petit pilar perifèric de 40 cm d’amplada i 80 cm d’alçada, i es trobava just al costat sud del preafurnium. ambdós elements subjectaven la graella que havia desaparegut. es conservava tan sols 1 m d’alçada de la paret circular exterior, des del terra de la cambra de combustió fins a un petit arrencament que servia per a subjectar la graella i des d’on començaria la cúpula de la cambra de cocció. sota el paviment d’argila rubefactada i excavada directament a les argiles naturals, hi havia un estrat compost de cendres i argila. les parets del forn estaven fetes de tovots d’uns 15 cm d’amplada i per la part interior presentava un revestiment d’argila.

per les dimensions que presenta el forn circular que ens ocupa, pensem que estaria destinat a coure pondera i/o ceràmica comuna. la cocció de les àmfores i del material constructiu s’hauria d’haver realitzat en un forn de dimensions més grans. per aquest motiu no descartem la possible existència de més d’un forn en l’àrea adjacent al solar del carrer princesa explorat fins el moment i, en aquest sentit, d’altres estructures que conformarien el centre ceràmic, com els dipòsits de preparació i decantació de l’argila, la sala de modelatge de les peces, les àrees d’emmagatzematge, abocadors del material de rebuig, etc.

pel que fa l’obtenció de l’aigua, l’abastiment es feia a través d’un pou de planta circular i d’1 m de diàmetre. estava excavat en un nivell del segle i dC. i sabem que està en ús al llarg d’aquest segle i possiblement fins al segle ii dC moment en que es dipositarà l’últim estrat d’amortització. el material aparegut a l’interior dels estrats que l’amortitzaven es situa en un horitzó cronològic entre el segles i i ii dC, i cal destacar la presència d’una inscripció funerària feta en marbre blanc. Corresponia a la part central inferior d’una placa no motllurada i llisa pel darrera. la inscripció deia: [...] priM [...] (priMus) a la primera línia corresponent al cognomen, i [...]X·H·s[...] a la segona corresponent als anys i a la formula (HiC / situs / est). aquesta inscripció cal datar-la al segle i dC. aquest pou molt probablement tingué la funcionalitat de recollida d’aigua per a la producció del forn.

d’altra banda s’ha documentat un gran espai central, d’uns 12 m d’amplada, del que s’han excavat més de 60 m2. aquest espai de grans dimensions tenia un paviment o nivell d’ús format per argila i restes de calç piconada. la preparació d’aquest nivell estava formada per escòria i rebuigs de ceràmica. sobre el nivell d’ús es va localitzar un conjunt d’abocaments de tegulae, pondera i gran quantitat de fragments d’escòria de ceràmica.

en un altre espai que a priori podria tenir les mateixes dimensions que l’espai central, doncs la seva llargada és de 9,76 m. no es va poder localitzar cap mur de tancament al nord ni a l’oest, ja que la superfície excavada va ser menor, uns 20 m2. al nord-est, l’àmbit estava delimitat per un conjunt d’àmfores pascual 1 alineades i col·locades de forma invertida, és a dir, amb la vora reposant a terra. les àmfores estaven disposades dins un retall d’uns 50 cm d’amplada i perpendicular al mur que separava els dos àmbits.

alineacions d’àmfores pascual 1 s’han trobat en altres centres productors i les interpretacions han estat diverses6. en el nostre cas i, coincidint amb altres autors, creiem que l’alineació d’àmfores del carrer princesa funcionaria com a límit d’un espai o límit de contenció dels abocadors per al material de rebuig. aquest sector funcionava amb un paviment d’argila piconada, situat a una cota de 2,50 m sobre el nivell del mar. sobre aquest nivell, s’hi va documentar un abocament d’àmfores pascual 1, algunes d’elles passades de cocció.

Fase ii (s. ii dc)

a partir de la segona meitat del segle i i durant la primera meitat del segle ii dC podem situar una segona fase, ja que es documenten un conjunt de reformes en aquest centre. Malgrat tot, els àmbits que estaven en ús en el primer moment tenen continuïtat i tan sols pateixen lleugeres transformacions.

així, es construeixen dos petits murs, un al sud i l’altre a l’oest i l’àmbit on hi ha el forn queda dividit en tres espais. en el primer, es destrueix el forn i sobre els estrats de rebliment d’aquesta estructura es construeix un cubeta de decantació d’argiles, feta amb tegulae. a la superfície estaven disposades, de manera plana, 18 peces. al voltant, tancant l’estructura, s’aixeca un altre conjunt, on només se n’han conservat quatre. el dipòsit feia un lleuger pendent cap al centre de l’estructura



175

per tal de facilitar la depuració de l’argila i que les impureses es dipositessin al fons. les dimensions de la cubeta eren de 3.5 m de llarg i més de 2 m d’ampla. en un curt lapse de temps aquesta estructura sofreix una petita reforma. aleshores passarà a tenir unes dimensions menors de 2 m de llarg per 1,5 m d’ampla. en aquesta nova estructura, s’aprofità el mateix terra existent i es col·locaren unes noves parets, també de teules. aquesta cubeta estava millor conservada i presentava quasi tota la paret de tancament, amb un total de 9 peces.

un cop amortitzada la cubeta, aquest sector va perdre la seva funcionalitat industrial i passà a tenir un ús domèstic. sobre la cubeta es construí un paviment d’opus signinum delimitat al sud i a l’oest per dos murs de nova construcció que s’adossaven als ja existents. al nord-oest s’hi localitzaren diversos nivells d’ús formats per argila i calç piconada, sota un dels quals es trobà un enterrament infantil de la fase iii del jaciment.

Finalment, es documentà un pou de planta circular d’1 m de diàmetre. estava excavat en nivells de la primera fase i en el terreny natural. des d’aquest pou es deuria recollir l’aigua necessària per a la producció ceràmica.

en el darrer dels espais que hem parlat a l’hora d’exposar la fase i, en aquests moments, es conserven les mateixes dimensions que a la primera fase. l’abocament d’àmfores resta amortitzat per la construcció d’un paviment de terra i calç piconada. en canvi, en aquest nivell d’ús, s’observa un conjunt de retalls semicirculars per a l’encaix de dolia.

Fase iii (s. iii dc)

en aquest moment sembla que, encara estan en ús gran part dels murs construïts entre la primera i la segona fase, i tot i que són pocs els nivells conservats d’aquesta fase, es detecta un canvi en l’ús de l’espai. sembla que s’abandona la producció industrial, i interpretem que passa a tenir un ús domèstic. s’abandona definitivament la cubeta de decantació d’argiles i al nord-oest es dipositen diversos nivells d’ús formats per argila i calç piconada, que s’adossen a uns murs, sota un dels quals es trobà un enterrament infantil. a la resta d’àmbits les modificacions sofertes són inapreciables i poc destacables.

Materials documentats entre la producció del taller ceràmic7 de Princesa 21 – Boquer 8-12

la gran quantitat de fragments d’àmfora de la tipologia pascual 1 que s’han recuperat és força indicatiu, i més si tenim present que molts d’ells estan passats de cocció sobre la presència d’un taller ceràmic en aquest indret. també, tot i que en menor quantitat, destaca la presència de peces del tipus dressel 2-4. aquestes peces poden haver estat produïdes en aquest taller, tanmateix el forn localitzat no estaria destinat a la cocció d’aquests contenidors de manera freqüent sinó que el seu ús seria la cuita de peces de ceràmica comuna com gerres, bols, vasos o peces de teler com pondera.

els materials recuperats, àmfores, ceràmica comuna, material constructiu i peces de teler, són força significatius de la producció d’aquest centre ceràmic. la ceràmica comuna més representativa són els bols, gerretes, ampolles, olles, tapadores i plats, entre d’altres8. les teules són el material constructiu més abundant i, finalment, destaca la troballa de gran quantitat de peces de teler, la majoria d’elles passades de cocció. la major part del material que podem associar a la producció d’aquest centre artesanal es va localitzar en l’amortització del forn i en els abocaments de tegulae, pondera i àmfores.

La ceràmica comunala major part de la ceràmica comuna d’època romana prové dels estrats d’amortització del forn ceràmic. el total de

fragments recuperats és de 606, dels quals, 358 són fragments de bols, 59 gerretes, algunes d’elles d’imitació de parets fines, 17 ampolles, 12 tapadores i 153 corresponen a recipients indeterminats. d’aquests, n’hi ha una quantitat important (364 fragments) que pensem no van acabar de coure’s ja que presenten una textura molt porosa i una consistència flonja. la major part són bols (Figura 5), alguns d’ells de tipus llafranc, de dimensions regulars, amb les parets lleugerament obertes a l’exterior i una vora amb perfil exvasat. altres fragments (Figura 6) responen a recipients de característiques semblants però la paret tanca cap a l’interior amb un perfil en forma de “C”. les gerres són contenidors de dimensions més grans que les peces anteriors i, generalment, van ser utilitzades per a contenir líquids. trobem recipients amb una nansa i un bec que permetria la decantació del líquid que es trobava a l’interior. aquestes gerres (Figura 7) presenten un perfil troncocònic amb un llavi decorat amb incisions de bandes paral·leles. també s’han pogut recuperar fragments de gerres o gerros sense nansa ni bec. són més estilitzats i de perfil en “s” amb el llavi diferenciat, arrodonit i lleugerament engruixit. les olles (Figura 10) presenten,



176

generalment, un cos globular amb dues nanses a banda i banda, tot i que s’han trobat recipients que pertanyen a aquest grup i que no tenen agafadors. el coll és curt i diferenciat, les vores tenen un perfil exvasat, tot i que es detecten petites diferències, com llavis més arrodonits i engruixits i/o llavis arrodonits i allargats. generalment, la paret exterior ha estat engalbada amb una pàtina de color negre o, en alguns casos, rogenca. les tapadores (Figura 11), destinades a completar generalment una olla, tenen una forma baixa i les parets troncocòniques o bé planes. presenten una vora arrodonida poc diferenciada i un agafador cilíndric a la part superior. Finalment, també s’han recuperat imitacions de ceràmica de parets fines (Figura 12).

Les àmforesla major part d’àmfores (Figura 8) recuperades durant la intervenció arqueològica es trobaven als abocadors documentats

a l’àmbit 3 i a l’alineació d’àmfores a l’angle nord. en aquests, s’han documentat 451 fragments d’àmfora, dels quals 387 són amb forma indeterminada. s’han recuperat un total de 52 fragments de vores d’àmfora pascual 1, 3 d’elles passades de cocció, i 12 pivots, dels quals un també presentava la matriu vitrificada. a més, es va trobar una peça d’àmfora pascual 1 de perfil sencer. dins dels nivells d’amortització del forn també es van localitzar 108 fragments d’àmfora tarraconense, dels quals, 106 són de forma indeterminada.

la inferioritat del tipus dressel 2-4 podria explicar-se pel fet que les estructures corresponents a la seva fabricació dins el taller, en una fase lleugerament posterior a la fabricació de les àmfores pascual 1, resten desconegudes fins al moment. només l’amplitud de l’àrea excavada podria confirmar aquesta hipòtesi.

les àmfores pascual 1 tenen unes dimensions més petites que les àmfores pascual 1 produïdes en altres centres de la tarraconense. l’únic individu sencer recuperat presenta una alçada total d’1,10 m. la vora, d’uns 9 cm d’alçada i d’uns 12-13 cm de diàmetre, és força vertical i es separa del coll per mitjà d’un petit esglaó. el llavi acostuma a ser semi-arrodonit, amb l’extrem superior pla i entrant cap l’interior. l’alçada entre el llavi i l’arrencament superior de nansa és d’uns 12 cm. el coll és de forma troncocònica, més prim que la vora (10 cm d’ample) i força curt (uns 8,5 cm). la connexió del coll amb el cos és suau, sense marcar una carena pronunciada. el cos és de forma ovoide i es va aprimant fins tancar-se mitjançant un pivot massís, d’uns 20 cm d’alçada. el colze, de forma arrodonida, presenta una amplada d’uns 6-7 cm i projecta una nansa vertical gaire llarga (entre 18 i 20 cm). les nanses són de perfil el·líptic (3 cm de gruix per 4 cm de longitud) i presenten un acanalat estret i poc profund al perfil exterior9.

És important remarcar el fet que cap dels individus amfòrics del taller del carrer princesa presenta cap inscripció epigràfica.

Les Tegulaea l’àmbit 2, es va localitzar un abocament de tegulae del qual es van recuperar 166 fragments, dels quals 53 són

de vores i la resta són fragments indeterminats. n’hi ha un gran nombre que presenten decoracions incises. també cal destacar les teules que formaven part de l’estructura dels dos dipòsits de decantació d’argila, que presenten el mateix tipus de decoració i molt probablement haurien estat fabricades al mateix taller.

Els ponderaCal tenir en consideració els pondera (Figura 9) que han estat trobats. tots presenten una forma paral·lelepípede i estan

perforats amb un petit forat a la part més estreta. la majoria estan passats de cocció, presentant tonalitats verdes i grises i una matriu força vitrificada. a partir de les seves dimensions, es poden agrupar en dos mòduls. d’una banda, els pondera grans es caracteritzen per tenir una llargada superior als 10 cm, una amplada de base d’uns 7 cm i uns 3 cm de gruix. el mòdul petit presenta entre 8 i 9 cm de llargada, uns 6 cm d’amplada a la base i uns 3 cm de gruix. d’aquestes peces destaca l’agrupació formada a partir d’una mala cuita.

AVinyÓ 16 – LLeOnA 12-14

l’any 2005 es va realitzar una excavació preventiva amb caràcter d’urgència10, al solar ubicat entre els carrers d’avinyó 16 i lleona 12-14, motivada per la construcció d’un nou edifici destinat a usos d’hostaleria. en aquest espai, aproximadament uns 600 m2 i mes de 2 m de potència estratigràfica, es va posar al descobert un conjunt d’estructures que cronològicament abracen des dels primers moments d’ocupació de la ciutat de Barcino, fins el segle XXi. entre aquestes destaquen principalment les restes associades al període romà, i el conjunt de materials arqueològics vinculats, entorn els



177

80.000 fragments.11 a partir de les restes documentades i les seves característiques, podem aportar nous elements que permeten avançar en el coneixement del suburbium d’aquesta part de Barcino. les dades més rellevants, dividides en tres horitzons cronològics, són les següents:

Fase i (s. i-ii dc)

localització d’un doble tram del vall defensiu de la muralla augustal de la ciutat, que complementa el coneixement i característiques d’altres trams localitzats. a més confirma la seva presència en aquest punt de la colònia, una de les zones més desconegudes. a banda d’aquest element, també es va documentar un gran retall realitzat per l’extracció d’argiles i utilitzat posteriorment com abocador. els nombrosos materials recuperats en el seu rebliment, constitueixen un bon exemple per al coneixement de la circulació comercial dels materials ceràmics de l’època (segle i - inicis del segle ii dC).

Fase ii (s. ii-iii dc)

localització de part d’una villa rustica, amb estructures de vivenda, i de caràcter agrícola i productiu, principalment sitges i forns metal·lúrgics. aquesta dada confirma l’ocupació, amb edificacions aïllades, però de gran interès històric, en la zona d’extramurs de la ciutat.

Fase iii (s. iii - inicis del iV dc)

es documenten les ultimes reformes a les estances de la vil·la, així com els últims moments d’activitat fins el seu abandó definitiu.

la finca del present estudi, es troba ubicada a uns 35 m de la muralla de Barcino, en el seu tram sud oest, el qual anava paral·lel al C/ avinyó. les evidències d’ocupació més antigues, van associades als primers moments d’activitat de la ciutat, realitzant-se un seguit d’estructures, vinculades a la defensa (el vall), i a les activitats constructives d’una ciutat en ple creixement (fossa d’extracció d’argiles-abocador).

sens dubte un dels elements més interessants documentats al llarg de la intervenció és l’esmentat abocador urbà, i el volum de materials arqueològics recuperats al seu rebliment. estava situat (lògicament) extramurs, entre el recinte de la muralla augustal i la riera de la rambla, entre el curs de la via augusta i el mar. Correspon a un retall de grans dimensions, del que no s’ha localitzat el seu tancament per l’extrem oest. realitzat al subsòl geològic presentava una planta irregular, amb diverses cubetes interiors, amb les parets rectes i el fons còncau, una amplada màxima de 10 m i una llargada documentada de 18 m. per les seves característiques, ubicació i dimensions pensem que en una primer moment aquest retall es va realitzar per la necessitat d’obtenir matèria primera, en aquest cas argila, per les possibles demandes d’una ciutat en ple creixement. posteriorment, i un cop finalitzada l’extracció, l’estructura es va aprofitar com abocador.

Materials documentats a Avinyó 16 – Lleona 12-1412

en els estrats de rebliment d’aquest retall, es van recuperar entorn els 40.000 fragments, principalment ceràmics però també restes òssies, lítiques i metalls. un cop inventariats i estudiats, la impressió general del conjunt correspon a un abocador que funcionà de forma important durant la primera meitat i mitjans del segle i dC, però que continuà actiu durant la segona meitat del mateix, tancant-se a finals de segle o molt a inicis del segle ii dC. per tant, inicià la seva activitat en època d’august i l’acabà en el primer quart del segle ii dC (època de trajà o adrià). Finalment cap a mitjans del mateix segle, en temps d’adrià o antoní pius, es varen dipositar els estrats que esborraren definitivament les restes de l’antic abocador del paisatge suburbà de Barcino.

en el següent gràfic s’observen les diverses tipologies documentades, amb el nombre de fragments localitzats entre parèntesi. entre tot aquest volum, ens centrarem exclusivament amb els materials d’època augustal, els quals van associats als primers moments d’activitat urbana després de la fundació de la ciutat de Barcino. aquests materials representen un 10% del total de la mostra, i malgrat no ésser els més representatius del conjunt aporten algunes dades interessants.



178

Ceràmiques fines

Sigil·lades itàliquesrepresenten un grup força nombrós amb un ampli ventall de formes. entre els 598 fragments recuperats, és interessant

tenir en compte que el variat mosaic formal que representen corresponen majoritàriament a formes que es daten entre el 15 aC i els anys 15/30 de la nostra era, per la qual cosa podem considerar que l’abocador es va començar a utilitzar des de la mateixa fundació de la ciutat, és a dir època augustal. entre les formes llises més destacades trobem les Conspectus 3.2, 4.4, 4.5, 4.6, 5.2, 6.2, 8.1, 9.1, 11.1, 12.1, 12.2, 12.4, 13.1, 14.1, 17.2, 18.1, 18.2, 18.3, 19.1, 19.2, 20.2, 20.3, 20.4, 20.5, 20.6, 21.1, 21.2, 21.3, 21.4, 22.1, 22.3, 22.5, 23.1, 23.2, 24.2, 24.3, 24.4, 25.1, 26.4, 27.1, 27.2, 28.1, 28.3, 31.1, 31.2, 32.3, 33.1, 33.2, 33.4, 33.5, 34.1, 35.1, 36.1, 36.2, 36.4, 37.1, 37.3, 37.4, i les formes decorades r 3.1, r 4.1, r 7.1, r 11.1. Hi ha, per tant, una clara preponderància (com és habitual arreu) de les formes llises.

pel que fa a les decoracions, tot i que no són gaire abundants, s’han trobat fragments amb decoració geomètrica i figurada. també s’han documentat diversos exemplars amb segells, tot i que molts són de difícil lectura: C.a( ), C.arv, C o (), ()enopa.(), FdCi),ev.nd() que pot ésser evHodi), liMds, lva( ), naBel(), nHo, o.s.e, oF · Fi , oFirist (aquests dos dubtosament itàlics, per la presència del prefixe oF), oiiCa()), i zoili, aquest darrer sí que clarament atribuïble a un terrisser itàlic, Zoilus. (Figura 13)

Sigil·lada gàl·licaen el nostre cas, presenta un repertori formal més estandarditzat que la itàlica, i també ha aparegut en un nombre

superior, 2132 fragments. Hi trobem les formes drag. 2/21, 8 B, 11 C i d, 15 a1 i a2, 15 B, 15 B1 i B2, 17 a i B, 18 a i B, 18/31, 19 a, 21, 22, 24/25 a i B, 27 a, B i C, 29 a (decorats amb escenes de cacera i motius vegetals) i B, 30 B, 37 a i B, Hermet 2/12, 5, 25, 31, ritt. 1, 5, 5 C, 8 a, B i C, 9 a i B, 12, 14 a i ver. C 3. (Figura 14)

pel que fa als aspectes tipològics i cronològics, una gran quantitat de les formes presents correspon a la primera meitat/mitjans del segle i dC, però n’hi ha d’altres que corresponen ja a mitjans/segona meitat de la centúria. Ceràmica de parets fines.

apareix en certa quantitat a l’abocador (1.302 fragments), amb un variat repertori formal (Mayet 2, 2/16, 5 a, 18, 25, 32, 33 a i B, 34, 34 B, 35, 36, 37, 37 a i B, 38, 42, 44, i lópez 55) que remet a ple segle i. Cal destacar la presència de



179

la producció anomenada de “clofolla d’ou”, típica de l’època de Claudi-neró destacant-se dins d’aquesta producció la forma Mayet 34. en ocasions apareixen restes de decoració de barbotina, presents (entre d’altres) a la forma lópez 55. (Figura 15)

Ceràmica Comuna

Engalba interna roig pompeià el nom d’aquesta producció es deu a la similitud que presenta la seva engalba amb el color vermell intens dels frescos

pompeians. encara que en poca quantitat (166 fragments), a l’abocador hi és present en les formes goudineau 15 (la més abundant, amb diferència) i 42, i Halt. 75 a, que corresponen al darrer quart del segle i aC i inicis del i dC.

Ceràmica comuna oxidant i reductoraaquesta ceràmica, amb més de 15.000 fragments representa un 43% del total de la mostra, i caldria fer-ne un estudi

més aprofundit. no obstant això, podem constatar tant la presència de ceràmiques en cuita oxidant (que són les més abundants) i reduïda, amb un repertori formal que abasta des de gerres fins cassoles, plats, tapadores, bols i fins i tot morters. d’aquests darrers, cal destacar les formes dramont 1 i 2, d’origen itàlic, que ens ajuden a completar el panorama dels materials d’importació a la Barcino del segle i.

ÀmforesMalauradament, la major part del material amforal és informe, i hi ha molta àmfora diversa o indeterminada, la qual cosa

indica que no s’ha pogut determinar-ne la producció. de tota manera, en podem treure algunes conclusions a partir dels materials documentats.

en primer lloc, sorprèn la relativa abundància d’àmfores púnico-ebusitanes, amb 3.045 fragments, que de tota manera es troben gairebé sense forma, tot i que s’han reconegut per les característiques parets acanalades que presenta aquesta producció. únicament s’han documentat formes, les Mañá tipus a2 i a4 i 17.

Hi ha també àmfora itàlica (256 fragments), tot i que en poca quantitat; gairebé sempre és informe, però s’ha identificat un exemplar de la forma dressel 21-22, que es data en època d’august.

les àmfores bètiques, corresponents a les formes dressel 7-11 i 14, es situen plenament al període de l’abocador, tot i que la forma dressel 7-11 es data en la primera meitat del segle i i la dressel 14 entre els anys 50 i 150, aproximadament. Crida l’atenció l’absència absoluta d’àmfora oleària de la forma dressel 20, que comença a distribuir-se en els moments finals del període d’aquest abocador, la qual cosa és un indici més de que el gruix del material del mateix és del segle i.

Les àmfores tarraconenses corresponen al grup més abundant tot i que s’han conservat pocs exemplars amb forma. la més antiga és la producció local de dressel 1, i també les formes “clàssiques” com la pascual 1 i la dressel 2-4, amb una clara tendència numèrica a favor d’aquesta darrera. pel que fa als segells, que sovint porten aquestes àmfores, a l’abocador només se n’ha trobat un fragment informe amb el segell sev, que possiblement pugui intrepretar-se com Severus.

cOnSideRAciOnS FinALS

l’àrea suburbana de l’antiga Barcino jugà un paper fonamental en l’activitat econòmica de la ciutat durant l’altimperi. en aquest sentit, la instal·lació dels centres productors ceràmics del Mercat de santa Caterina i del carrer princesa, en un emplaçament idoni per a dur a terme aquesta producció, i amb un fàcil accés a la ciutat, a les vies de comunicació més importants, i a la seva activitat portuària, així ho demostra.

el seu emplaçament al pla de Barcelona era idoni per a portar a terme aquesta activitat industrial. la facilitat d’obtenció d’argiles, aigua i combustible en la mateixa zona, necessaris per a la fabricació de ceràmica, queda evidenciada pel caràcter argilós dels sediments, per la confirmació de l’existència de pous d’extracció d’aigua (com s’ha documentat tant al Mercat de santa Caterina com al carrer princesa), i per la localització en un medi urbà d’aquests centres productors, a les portes de la colònia, amb un fàcil accés a les vies de comunicació, el qual degué facilitar l’aprovisionament de les matèries primeres necessàries, així com la distribució dels productes manufacturats.

el fàcil accés a les vies de comunicació, ve evidenciat per la proximitat de la via augusta, la qual venia des d’Iluro i Baetulo cap el sud, vorejant el litoral fins arribar a Barcino, i es dirigia cap a l’estret de Martorell resseguint el curs del riu llobregat13. un cop passat el riu Besòs i abans d’arribar a la ciutat, però, la via augusta rebia dues vies secundàries, una pel nord, des del corredor de Montcada i l’altre pel nord-oest, que comunicava amb la serralada litoral per la vall d’Hebron,



180

permetent la comunicació amb l’interior. un cop creuava la ciutat romana, una bifurcació d’aquesta via permetria, al mateix moment, accedir al port a redós de la muntanya de Montjuïc (palet 1997; ariño, gurt, palet 2004)14.

la proximitat amb la línia de costa propiciaria la sortida comercial dels productes manufacturats per via marítima, cap als centres receptors de la Mediterrània occidental (palet 1997: 166-177). així mateix, la proximitat a un port com Barcino, faria innecessari l’envasament dels productes en la mateixa propietat o fundus, ja que era més convenient portar el vi cap a la colònia en odres o bótes per tal que les terrisseries locals manufacturessin les àmfores en què es comercialitzaven. d’alguna manera, la colònia de Barcino exerciria de centre comercial d’un territori molt més ampli que el de la mateixa colònia (aguelo, Carreras, Huertas 2006), i degué funcionar com a centre redistribuïdor de les ceràmiques i del producte envasat a les àmfores, el vi.

per tant, l’aparició d’aquesta indústria ceràmica s’ha de relacionar amb les necessitats de la ciutat i amb el desenvolupament econòmic del moment, estretament vinculat a la producció i exportació de vi. aquest fet justificaria les funcions de la colònia com a centre de les relacions socio-econòmiques i element estructurador del territori, context en el que cal situar aquests tallers, enquadrats dins el suburbium nord-est de la ciutat romana i ubicats just al costat de l’eix de comunicació més important de la ciutat, la via augusta, extramurs de la ciutat, situant les zones productives i possiblement més sorolloses o molestes a les afores d’aquesta. aquesta suma de comunicacions fa extraordinàriament interessant la ubicació d’un barri productiu tot just a les portes de la ciutat i en contacte amb la via augusta i les seves derivacions. la idea de l’existència d’aquest barri, seria integrat pels jaciments del Mercat de santa Caterina i del carrer princesa, però també per les restes documentades als anys 80 del segle XX a l’avinguda Francesc Cambó, les del carrer argenteria on s’ha documentat una extraordinària densitat d’àmfores tarraconenses, i les documentades l’any 1998 a la Casa Mauri i al palau Finestres del carrer de Montcada (núm. 21 i 23, respectivament), documentant-se la possible existència, també entorn del moment de fundació de la colònia de Barcino, d’un forn d’àmfores en una zona propera, forn que podria estar en relació amb una vila o centre d’explotació agrícola.

en relació a la producció de santa Caterina, sembla que aquesta cobreix un ampli ventall cronològic que va des dels primers anys de la fundació de la colònia, ja que existeixen marques datades entre el 10 aC - 5 dC (Cap de volt) fins, com mínim, el 20 dC, datades pel derelicte de la Chrétienne C (15-20 dC). segurament algunes de les marques tenen continuïtat més enllà d’aquesta data, i s’observa una coincidència cronològica d’algunes marques, així com una evolució tipològica i de tipus de cocció de l’àmfora. d’acord amb les datacions relatives dels paral·lels d’aquestes marques, tot indica que la pasta oxidada de color blanc serà comuna en la producció d’aquesta terrisseria al voltant del 10-15 dC, moment en què apareixen els primers exemplars de pasta oxidant de color vermell. segurament aquest canvi de tècnica s’ha de fer coincidir en un canvi d’envàs que passa majoritàriament a ser de pascual 1 a dressel 2-4. les dificultats de vincular els pivots amb marca a una tipologia, sigui pascual 1 o dressel 2-4, és difícil de demostrar, si bé en d’altres terrisseries com Can Feu (sant quirze del vallès) s’ha observat un fenomen similar15. la transició d’una tècnica a un altre coincideix amb la producció d’algunes marques que es troben en ambdues pastes. aquestes evidències permeten situar la producció i vida de l’assentament en estreta relació amb l’inici de la vida de la colònia, al voltant del canvi d’era i el seu moment final, com a molt tard, a mitjans del segle i dC. aquest ventall cronològic està força documentat en jaciments de característiques similars situats al llarg de tota la costa de la laietània i s’ha de relacionar amb els canvis en la producció i comercialització del vi de la zona (revilla 1995).

Finalment, només queda fer esment al jaciment dels carrers d’avinyó 16 i lleona 12-14, que amb unes característiques totalment diferents permet apropar-nos a un context més ampli dels materials que conformaven el panorama de la ciutat més enllà de les produccions locals.

BiBLiOgRAFiAaguelo, J., Huertas, J., puig, F. 2003: el convent de santa Caterina de Barcelona. l’aportació de l’arqueologia. II Congrés d’arqueologia

medieval i moderna a Catalunya. Actes. associació Catalana per a la recerca en arqueologia Medieval, sant Cugat del vallès,78-86.

aguelo, J., Huertas, p., puig, F. 2005: santa Caterina de Barcelona: assaig d’ocupació i evolució, Quaderns d’Arqueologia i d’Història de la Ciutat de Barcelona ii/1, Barcelona,11-43.

aguelo, J., Carreras, C., Huertas, J. 2006: l’ocupació altimperial del solar del mercat de santa Caterina. un possible centre productor ceràmic, Quaderns d’Arqueologia i d’història de la Ciutat de Barcelona, ii/2, Barcelona, 60-73.

ariÑo gil, e., gurt i esparraguera, J.M., palet MartÍnez, J. 2004: El Pasado Presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona.



181

BelMonte, C. 2007: la ocupació del extrem sud oest del suburbium de Barcino entre els segles i-iv dC: el cas d’avinyó, 16 – lleona 12-14. primers resultats, Quaderns d’Arqueologia i d’història de la Ciutat de Barcelona ii/4, Barcelona.

BeltrÁn de Heredia, J. 2007: el urbanismo romano y tardoantiguo de Barcino (Barcelona): una aportación a la topografia de la colonia, Civilización, 87-96.

Berni, p., carreraS, C. 2001: el circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques, Faventia 23/1, 103-129.

BuXeda i garrigÓs, J., CoMas i solà, M., gurt i esparraguera, J.M., 2002: roman amphorae production in Baetulo (Badalona, Catalonia). evidence of pascual 1, a v. KiliKoglou, a. Hein, y. Maniatis (eds.), Modern Trends in Scientific Studies on Ancient Ceramics, Bar, international series 1011, oxford, 277-285.

Carreras, C. 1998: els abocadors del món romà. el cas de londinium i Barcino, Pyrenae 29, 147-160.

Casas Blasi, J. 2002: Memòria arqueològica al Carrer princesa,21-Boquer 8-12. Barcelona.

Casas, J., Castanyer, p., nolla, J. M., treMoleda, J. 1990: Ceràmiques comunes i de producció local d’època romana i. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de girona, sèrie Monogràfica 12. Centre d’investigacions arqueològiques de girona. girona.

Casas Blasi, J. Martínez Ferreras, v. 2006: el taller ceràmic d’època romana del carrer princesa de Barcelona. estudi arqueològic de les restes i estudi arqueomètric del material ceràmic, QUARHIS. Època II. MHCB. Barcelona.

Casas Blasi, J. MartÍnez Ferreras, v. 2005: el taller ceràmic d’època romana del carrer princesa de Barcelona. estudi arqueològic de les restes i estudi arqueometric del material ceràmic. Quaderns d’Arqueologia i d’història de la Ciutat de Barcelona ii/2, Barcelona, 37-59.

CoMas i solà, M. 1985: Baetulo. Les àmfores, Monografies Badalonines 8, Museu de Badalona. Badalona.

CoMas i solà, M. 1998: présence et absence des amphores léetaniennes en gaule, SFECAG, 225-233.

CuoMo di Caprio, n. 1972: proposta di classificazione delle fornaci per ceramica e laterizi nell’area italiana, Sibrium 11, 371-461.

dd.aa. 1993: intervencions a Barcino (1982-1989). Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-198. Barcelona.

garCÍa rosellÓ, J., MartÍn MenÉndez, a., Cela espÍn, X. 2000: “nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania tarraconensis)”, Empúries 52, 29-54.

granados, J.o., rovira, C. 1987: tres nous centres de producció d’àmfores a l’ager de la colònia Barcino, El Vi a l’Antiguitat. Economia, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental, Actes del I Col·loqui d’Arqueologia Romana, Badalona, 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre de 1985, Badalona, 126-132.

gurrera, M., galleMÍ, F. 1994: el jaciment de Can soleret (Mataró, el Maresme). un límit de propietat rural privada en època romana, Laietània 9, 161-180.

MirÓ, M.t. et al. 1993: avinguda de Francesc Cambó, Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, 107.

MartÍnez Ferreras, v., BuXeda i garrigÓs, J., MartÍn i MenÉndez, a. 2005: l’évolution des premières amphores romaines produites à Cabrera de Mar (Catalogne) d’après leur caractérisation archéométrique”, SFECAG. Actes du Congrès de Blois 2005, 391-401.

MirÓ, J. 1988: La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.), Bar international series 473, oxford.

padrÓs, p. 1998: Can peixau. un centre productor d’àmfores al territorium de Baetulo, El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14, Museu de Badalona, Badalona, 185-192.

palet, J.M. 1997: estudi territorial del pla de Barcelona. estructuració i evolució del territori entre l’època ibero-romana i l’altmedieval, segles ii-i aC – X-Xi dC, Estudis i memòries d’arqueologia de Barcelona 1, Barcelona.

puerta, C., rodrÍguez, M. 1987: una indústria urbana de producció de vi a Baetulo (Badalona), El Vi a l’Antiguitat. Economia, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental, Actes del I Col·loqui d’Arqueologia Romana, Badalona, 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre de 1985, Badalona, 183-188.

puig, F. roda, i. 2007: las murallas de Barcino. nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, en Murallas de Cidades romanas no occidente do Imperio, 3-33.



182

revilla Calvo, v. 1995: producción cerámica, viticultura y propiedad rural en la Hispania tarraconensis (siglos i a.C.-iii d.C.), Cuadernos de Arqueología 8, edicions servei del llibre l’estaquirot. Barcelona.

treMoleda i trilla, J. 2000: Industria y artesanado ceránico de época romana en el nordeste de Cataluña, Época augustea y altoimperial, Bar internacional series 835. oxford.

vegas, M. 1973: Ceràmica común romana del Mediterráneo Occidental, institut d’arqueologia i prehistòria, universitat de Barcelona.

vila i CaraBasa, J.M. 1998: Memòria de la intervenció arqueològica al C/ Montcada, núms. 21-23 (intervenció 15/98). Barcelona, Barcelonès. 14 de maig a 3 de juliol de 1998. 3 d’agost a 3 d’octubre de 1998. servei d’arqueologia. generalitat de Catalunya. inèdita.

nOTeS 1. projecte del servei d’arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat, amb l’autorització del departament de Cultura de la generalitat de Catalunya

i el finançament del institut Municipal de Mercats de Barcelona i Foment de Ciutat vella, s.a.intervenció a càrrec de l’empresa sapiC i CodeX arqueologia i patrimoni s.C.C.l. la direcció tècnica ha estat de Josefa Huertas arroyo i Jordi aguelo i Mas.

2. per a l’explicació de la seqüència documentada i la seva periodització, remetem a la síntesis que l’any 2005 vem publicar (aguelo, Huertas, puig 2005). 3. l’estudi de les marques d’àmfora documentades al Mercat de santa Caterina fou publicat en 2006 (aguelo, Carreras, Huertas 2006). 4. entre les quals lesB, amb 21 exemplars, laeti, amb 14 exemplars i eparp, amb 9 exemplars són les més representades. 5. aquest forn correspon al tipus i/a de la tipologia de Cuomo di Caprio (1972, 1985). 6. altres alineacions d’àmfores pascual 1 han estat documentades en diversos jaciments i en cada un d’ells s’han interpretat de forma diferent. a

Badalona, l’excavació de la zona artesano-industrial de la domus dels dofins, a l’actual carrer lladó, va posar de manifest l’existència de quatre filades d’àmfora pascual 1 que, segons els excavadors, eren àmfores esperant ser omplertes amb el vi que es produïa en el mateix assentament. no descartem aquesta hipòtesi però pensem que s’haurien de considerar d’altres ja que, al nostre entendre, l’estructura que els excavadors consideren una possible premsa i que es trobava a tocar d’una de les alineacions, podria correspondre a la base, excavada al terra, d’un gran torn ceràmic, com els documentats al taller ceràmic de la rue du Chapeau rouge a vaise, lyon (puerta, rodríguez 1987). també a l’àrea de Baetulo, al centre productor de Can peixau, es van documentar 4 filades que comprenien un total de 79 àmfores pascual 1, alineades i disposades de forma invertida, és a dir, amb la vora clavada al terra. els excavadors interpretaren aquestes alineacions com a un sistema de murs de tancament per a abocadors, al igual que en el cas de les alineacions trobades a dénia (padrós 1998). a Can solaret (Mataró) una filada d’àmfores pascual 1, col·locades també de forma invertida, es va interpretar com un límit de propietat (gurrera, gallemí 1994). en un dels forns de la vil·la de Can Feu (st. quirze del vallès), es van recuperar unes vores d’àmfora pascual 1 invertides que es van interpretar com tancats per a emmagatzemar el combustible necessari per a les coccions ceràmiques (padrós 1998).

7. l’estudi de la ceràmica, sobretot la que fa referència la de les àmfores ha estat realitzat per verònica Martínez qui ha realitzat també l’estudi arqueomètric. aquests resultats es troben publicats a Casas, Martínez 2006.

8. no és del tot segura la fabricació de les olles i ampolles al taller del carrer princesa. només l’estudi arqueomètric d’aquests materials podria confirmar-ho. 9. les variables escollides per mesurar les diferents parts de les àmfores del carrer princesa són les mateixes que empraren Buxeda i gurt (Buxeda, gurt

1998: 202) per a l’estudi morfològic de les àmfores pascual 1dels tallers de Can peixau (Badalona), Cal ros de les Cabres (el Masnou), Ca l’arnau (Cabrera de Mar) i de la ciutat romana de Baetulo.

10. la intervenció arqueològica, la memòria de la qual està en procés, ha estat executada per l’empresa arqueociència serveis Culturals s.l sota la direcció de les arqueòlogues Cristina Belmonte santisteban i Maria del Mar Carretero nieto. el projecte d’intervenció fou realitzat pel servei d’arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. l’excavació s’inicia el mes de març de 2005 i es va estendre fins el novembre del mateix any en diverses fases d’actuació.

11. l’inventari dels materials ha estat realitzat per Carlos Bella i sandra Bernat ambdós de l’empresa arqueociència. actualment des del Museu d’Història de la Ciutat, s’està treballant amb el conjunt d’elements recuperats a l’abocador, més de 40.000, entre ceràmiques, vidres, metalls i restes lítiques.

12. els primers estudis i resultats sobre els materials procedents de l’abocador (un cop inventariats) i els quals esmentem aquí, han estat realitzats per ramon Jàrrega.

actualment des d’arqueociència sC. sl s’està completant l’estudi de la resta de materials de la intervenció. ambdós seran lliurats properament, juntament amb la memòria final de resultats, al Museu d’Història de la Ciutat i l’àrea de Coneixement i recerca de la generalitat de Catalunya.

13. seguint la terminologia utilitzada per J. M. palet (palet 1997) en l’estructuració de la xarxa viària del pla de Barcelona, ens referim als itineraris 11 i 13. el seu pas a la façana nord de la ciutat es pot resseguir en els actuals carrers Carders-Corders-Bòria-llibreteria.

14. itinerari 8 en palet 1997.15. a Can Feu en una primera època que va des del 10 aC fins al 15 dC es produeixen pascual 1 amb pastes de color ocre clar, però a partir del 15 dC

es produeixen tant pascual 1 com dressel 2-4 si bé el color de la pasta és un vermell intens (Carbonell i Folch 1998).



183

SANTA CATERINA

PRINCESA

VIA

AVINYÓ

Figura 1. Situació dels jaciments.



184

Figura 2. Mercat de Santa Caterina. Ceràmica Terra sigil·lada Itàlica.



185

Figura 3. Mercat de Santa Caterina. Àmfores i marques documentades.



186

Figura 4. Mercat de Santa Caterina. Formes de ceràmica comuna.



187

Figura 5. Princesa,21. Ceràmica comuna. Bols.



188

Figura 6. Princesa,21. Ceràmica comuna. Bols.



189

Figura 7. Princesa,21. Ceràmica comuna. Gerres i ampolles.



190

Figura 8. Princesa,21. Àmfores. Pascual 1 (1-5), Dressel 2-4 (6).



191

Figura 9. Princesa,21. Pondera i peces de terrisser.



192

Figura 10. Princesa,21. Ceràmica comuna. Olles.



193

Figura 11. Princesa,21. Ceràmica comuna. Tapadores.



194

Figura 12. Princesa,21. Imitació de ceràmica de parets fines.



195

Figura 13. Avinyó,16. Ceràmica Terra sigil·lada itàlica (alguns segells i decoracions).



196

Figura 14. Avinyó,16. Ceràmica Terra sigil·lada gàl·lica, segells.



197

Figura 15. Avinyó,16. Ceràmica de parets fines.



cOnTeXTOS ceRÀMicS AL VOLTAnT deL MOMenT FUndAciOnAL...

Documents

Transcript of cOnTeXTOS ceRÀMicS AL VOLTAnT deL MOMenT FUndAciOnAL...