�ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

El text (II)1. Els connectors: concepte 2. Classes de connectors (I)3. Classes de connectors (II)4. Els tipus de textORTOGRAFIA. Les sigles i els acrònims

�EDUCACIÓ LITERÀRIA

La poesia des del 19391. La postguerra i la represa

dels seixanta2. Salvador Espriu i Pere Quart3. Vicent Andrés Estellés4. Miquel Martí i Pol5. Joan BrossaCOMENTARI DE TEXT. Cant de Vicent

CO

NT

ING

UT

S D

E LA

UN

ITA

T

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 136

137

E S C O L T A R I P A R L A R

1. � Escolta una cançó del disc Mercat Negre, del grup Soul Atac, adaptaciódel poema «Un entre tants», de Vicent Andrés Estellés. Contesta després lespreguntes següents:

� On diu que està l’emissor de la cançó? Selecciona la opció o les opcionscorrectes.

a) Ací, en un lloc de la Terra. c) En el lloc en què va nàixer.

b) Lluny del lloc en què va nàixer. d) Fora de la Terra.

� Com diu que se sent?

a) Pobre de béns i ric de dies. d) Cansat de tant treballar.

b) Pobre de diners i ric d’amics. e) Són correctes les opcions a) i c).

c) Pobre de versos i ric d’afanys. f) Són correctes les opcions a) i d).

� Quina d’aquestes actituds mostra l’emissor? Assenyala les correctes.

2. En el poema s’afirma: «Un entre tants com no dormen i guaiten». Tenint en compte que aquest text fou escrit en temps de postguerra, quina de lesfrases següents et sembla que descriu millor el significat del vers?

a) Estellés s’avorreix durant la postguerra i guaita el que fan els seus veïns.

b) Estellés pateix insomni i per això es dedica a guaitar darrere les finestres.

c) Estellés forma part dels que intentaven lluitar contra la repressió.

d) Estellés té afanys de protagonisme i no vol ser «un entre tants».

3. Indica quina de les accions següents no s’esmenta en la cançó que has escoltat.

4. Per parelles, busqueu un poema compost i /o interpretat per un d’aquestsautors o grups. Després, feu les activitats que s’indiquen tot seguit.

� Porteu a classe la música i la lletra de la cançó, i reproduïu-los de maneraordenada.

� Copieu la lletra a la pissarra o bé porteu-la fotocopiada per a cada membrede la classe.

� Expliqueu als vostres companys el significat d’alguna paraula que heuhagut de buscar en el diccionari o que us haja agradat per qualsevolmotiu.

� Exposeu en unes poques paraules la raó per la qual heu escollit aqueixtema i els sentiments que us transmet.

� Finalment, trieu entre tots la cançó que més us haja agradat i, si s’escau,torneu-la a escoltar seguint-ne la lletra.

Ovidi Montllor RaimonSoul AtacObrint PasÒscar Briz

humilitat solidaritat arrogància serenorgenerositat indiferència intranquil·litat malícia

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 137

ICertament, visc en uns temps molt foscos! La paraula innocent és insensata. Un front net demostra insensibilitat. Aquell que riu no ha sabut encara la terrible notícia. 5Quina mena de temps, en els quals parlar d’arbres és gairebé un crim perquè implica silenci sobre tants delictes! Aquell que camina tranquil pel carrer potser és inaccessible als seus amics 10que es troben en dificultats.És cert: la vida encara me la guanyo. Però creieu-me: és només per atzar. Res del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.Casualment me n’he sortit (però si la sort em deixa 15estic perdut).Em diuen: menja i beu! Alegra’t de tenir-ne! Però, com puc menjar i beure si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i el meu vas d’aigua manca al qui té set? 20I en canvi menjo i bec.També em plauria de ser savi. Els llibres antics diuen allò que és savi: apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs passar-lo sense por. 25Defugir així mateix la violència pagar amb bé el mal que ens fan no satisfer el desig, sinó oblidar es considera obrar amb saviesa. Però jo no puc fer res de tot això: 30certament, visc en uns temps molt foscos!

IIVaig arribar a les ciutats a l’hora del desordre quan regnava la fam. Vaig arribar entre els homes a l’hora de la revolta i em vaig revoltar amb ells. 35Així va passar el temps que em va ser donat a la terra.Menjava entre batalla i batalla i m’ajeia a dormir entre els assassins. Feia l’amor distret 40i mirava la natura amb impaciència. Així va passar el temps que em va ser donat a la terra. […]Les forces eren poques, la fita molt distant 45perfectament visible, bé que dif ícilment jo pogués assolir-la. Així va passar el temps que em va ser donat a la terra.Al meu temps els camins conduïen al llot 50la parla em delatava els botxins. Jo poc podia fer-hi. Però els qui governaven se sentien més segurs sense mi. Jo m’ho pensava. Així va passar el temps que em va ser donat a la terra. 55

IIIVosaltres, els qui emergireu de la inundació on hem sucumbitrecordeu en parlar de les nostres febleses també aquests foscos temps 60de què us heu escapat.Perquè hem passat, canviant més sovint de país

[que de sabates per la guerra de les classes, desesperats quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.Malgrat tot, ho sabem: 65també l’odi contra la baixesa endureix les faccions.També la ràbia contra la injustícia fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres que volíem preparar el terreny per a l’amabilitat 70no vam poder ser amables.Però vosaltres, quan haurà arribat l’hora que l’home esdevindrà un ajut de l’home, recordeu-nos amb indulgència. 75

Bertolt BRECHTPoemes i cançons, Edicions 62/Empúries

Als nascuts després

138 UNITAT 8

L L E G I R I E S C R I U R E

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 138

139UNITAT 8

L L E G I R I E S C R I U R E

Comprensió del text� Escolta atentament i llig el poema «Als nascuts després», de l’escriptor alemany

Bertolt Brecht.

Fes les activitats següents sobre el text:

� Localitza en la primera estrofa les raons que aporta l’emissor per a qualificarels temps que viu com a foscos.

� Per què creus que és insensat pronunciar la paraula innocent en els temps quedescriu la composició?

� Com es reflecteix la manca de solidaritat en la segona estrofa?

� Quina contradicció s’expressa en la quarta?

� Com diu que ha passat la seua vida l’emissor en la segona part del poema? Trial’opció correcta.

a) Menjant i bevent, però sense ganes, perquè els altres passaven fam.

b) Veient com es revoltaven els seus companys i revoltant-se ell mateix contra elque creia injust.

c) Lluitant en les guerres sense voler matar ningú.

d) Fugint de les batalles en què no volia participar.

Quina creus que és la meta, distant i visible, que l’emissor menciona en elsversos 44-47? Per què no creu que puga arribar-hi?

Segons el text, què diuen els llibres antics que és de savis? Assenyala la vinyetaque il·lustra la resposta correcta.

Qui és el vosaltres a qui s’adreça l’emissor en l’última part del poema?

a) Els nascuts després, als quals dedica la composició.

b) Els seus fills i els seus amics, que l’han estimat.

c) Els companys amb qui va lluitar durant la guerra.

d) Són correctes les opcions b) i c).

A quin nosaltres el contraposa? Raona la teua resposta.

Explica la imatge que encapçala la part III (versos 56-57).

Per què hi diu l’emissor que han canviat més sovint de país que de sabates?

Quines conseqüències té, segons ell, sentir l’odi i la ràbia?

Per quines raons demana indulgència? Justifica la teua resposta.

Redacta en el teu quadern un resum breu de la composició de Bertolt Brechtque has llegit en la pàgina anterior.

T11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Busca informació en unaenciclopèdia o en Internetsobre Bertolt Brecht i contestales preguntes:

� Com el van marcar les duesguerres mundials?

� Quins gèneres literaris vaconrear? Esmenta una obra decada gènere.

� En quins països va viure?

Documenta’t ara sobreL’òpera dels tres rals i completauna fitxa tècnica amb la infor-mació següent.

a) Compositor.

b) Autor del llibret.

c) Argument.

TII

TI

I nvest igac ió

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 139

VocabulariExplica el significat de la paraula potser (vers 10) i escriu dues oracions, una amb

aquest mot i una altra amb la perífrasi pot ser.

Busca ara en el diccionari el terme inaccessible del mateix vers i copia’n el sig-nificat. Indica a quina categoria gramatical pertany i quin n’és l’antònim.

Extrau del text de la pàgina 138 totes les altres paraules que s’hagen format ambel prefix in- i explica’n el significat.

L’emissor del poema afirma: «També em plauria de ser savi». Substitueix el verbplaure per un sinònim del requadre i reescriu l’oració anterior. Explica per quina raóhas escollit aquest mot.

Localitza en el diccionari la paraula botxí (vers 51) i copia el significat queté en el text.

L’emissor del poema afirma: «Al meu temps els camins conduïen al llot». Buscaen el diccionari la paraula en cursiva i explica la diferència entre llot, fang i argila.

Relaciona cada un dels objectes següents, fets amb argila, amb el nombre de lail·lustració que hi correspon.

En el poema de Brecht figura la paraula fita. Localitza-la i indica quin dels significatssegüents presenta. Després, escriu una oració amb cada accepció.

ExpressióAgafa com a model els versos següents de Bertolt Brecht i escriu un poema en

què detalles quines coses de la vida diària et resulten plaents.

PlaersEl primer esguard per la finestra al matí el vell llibre retrobat rostres plens d’entusiasme neu, el canvi de les estacions el diari 5el gos la dialèctica dutxar-se, nedar música antiga sabates còmodes 10comprendre música nova escriure, plantar viatjar cantar 15ser amable.

ollapevetercresolcassolaàmforabol

20

19

18

T17

T16

15

14

T13

12

140 UNITAT 8

L L E G I R I E S C R I U R E

agradar absorbir avorrir satisfer delectarquadrar agafar afalagar captivar entusiasmar

1. Senyal de pedra o d’un altre material que indica el límit d’un terreny o ladirecció que cal seguir.

2. Fi, meta o objectiu al qual es dirigeix una acció o un motiu.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 140

141UNITAT 8

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

El text (II)

Els connectors: concepte

Els connectors són peces lingüístiques que enllacen els paràgrafs i les oracionsd’un text.

Els connectors constitueixen, doncs, un mecanisme de cohesió textual,com els que has estudiat en la unitat anterior. Es caracteritzen per trets com elsque s’indiquen a continuació:

� En general, els connectors figuren entre comes —o després d’un punt—en la llengua escrita i tenen una entonació especial en la llengua parlada.

� No fan cap funció sintàctica dins de l’oració en què estan inserits, ja quees tracta d’elements externs a aquesta.

Aquestes característiques et permetran distingir els connectors dels nexesque uneixen les proposicions coordinades o introdueixen les subordinades.Fixa’t en els exemples següents:

No es cansa de parlar, però és molt agradable. � Nexe adversatiuProbablement va dir la veritat. Però, no ho sabrem mai. � Connector

Activitats

Llig el text següent i assenyala quin és el tema que tracta.

Fixa’t en els mots destacats i digues si són connectors o nexes.

Fes l’anàlisi sintàctica completa de l’oració subratllada en l’article.3

2

1

1Connectors i classes de paraules

Com saps de cursos anteriors,els connectors poden pertànyera diverses classes de paraules:adverbis, conjuncions o locu-cions adverbials o conjuntives.

MeravellósManel RODRÍGUEZ-CASTELLÓ. Tòpicsestivals a banda, no em digueuque no és meravellós tornar a casai a la rutina pautada pel rellotge in-flexible del treball i les obligacionsdomèstiques. Almenys per als po-bres esclaus de les vacances paga-des que han d’inventar-se un viat-ge exòtic, llogar un apartament ala platja, assistir a multitudinarisfestivals de rock, acampar en algunlloc de la muntanya, practicar llen-gües, abandonar-se al vici de la lectura, i, en fi, lliurar-se encos i ànima a qualsevol activitat gratuïta.

Estic segur que l’excusa del dret al descans amb què ensobliguen a l’horrorós parèntesi del lleure, a aquest miratgede la llibertat amb data de caducitat, és una font de desas-sossec que valdria la pena estalviar-se i una pràctica espe-cialment nociva en temps de crisis. Abocat a l’abisme del’oci, veges com te les apanyes per viure les vint-i-quatrehores del dia sense caure en l’horror vacui o, pitjor encara,sense abandonar-te al sentimentalisme.

Per això és meravellós tornar acomprar el diari i comprovar quel’estupidesa del món no ha des-aparegut durant la teua absència,o que fins i tot ha augmentat men-tre tu eres in albis. Llevat de lesplantes del balcó, una mica pansi-des per la manca d’aigua, tot tornaa ser al seu lloc: el quiosquer llega-nyós, la precisió del despertador,les veus de la veïna de dalt, sísifs demitjamenqueda que al capdavall la

il·lusió de l’agost no ha pogut dissipar. Meravellós tornar aarrancar lluny del zero de les vacances, del passeig en bici-cleta, de les infinites sobretaules, de les grans migdiades,d’aquelles converses apegaloses que són com el malsond’una nit d’estiu.

Deixe’s de síndromes postvacacionals, aquesta d’ara, per fi, és l’autèntica vida.

Benvingut a casa.www.levante-emv.com

3 de setembre de 2011 (Adaptació)

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 14:02 Página 141

142 UNITAT 8

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Classes de connectors (I)Es distingeixen diverses classes de connectors, en funció del tipus de vincle

que estableixen entre les oracions o els paràgrafs que enllacen.

Activitats

Subratlla els connectors de les oracions següents i classifica’ls en una graella comla que s’ofereix més avall.

a) Per començar, em vaig menjar una ensalada; després, un bon entrepà de pernil;finalment, em vaig prendre un café.

b) No para de xarrar; en altres paraules, és un xarrador.

c) D’entrada, no em va caure bé. Després, el vaig trobar una bona persona.

d) En tercer lloc, vaig haver de fer una cosa de què no tenia ganes. Finalment, vaigpoder acabar.

Llig el text següent i fes una descripció amb les teues paraules de la nit de quès’hi parla.

Una nit malèficaFeia una nit salvatge i freda, pròpia del mes de març,

amb una lluna pàl·lida, ajaguda d’esquenes com si elvent l’haguera tombada enmig d’unes restes de núvoldiàfanes i fibroses. Primerament, Mr. Utterson tenia alcap una aclaparadora sensació de tragèdia, és a dir,es pensava que tot havia d’eixir-li malament. Després,quan va arribar a la plaça, el vent tot ho omplia de polsi aquells arbres tan magres que hi havia al jardí petavenviolentament contra la tanca. A continuació, Poole, quehavia anat tot el camí un parell de passos endavant,s’aturà al mig de la vorera i, malgrat el fred, es va treureel barret i es va eixugar el front amb un mocador ver-mell. Però, tot i les presses, no suava a causa de l’esforçque havia fet, sinó a causa de l’angoixa que el dominava.

Robert Louis STEVENSON

L’estranya història del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Laertes (Adaptació)

Localitza els nexes i els connectors del fragment de Robert Louis Stevenson.

Indica quina classe d’oracions introdueixen els nexes que has trobat en l’activitatanterior.

Classifica els connectors que has identificat en el mateix exercici.8

7

6

5

4

2

Connectors temporals

CLASSES DEFINICIÓ EXEMPLES

Ordenen les diferents accions a què s’al·ludeix en un text.

Abans, ara, després, més tard, llavors, tot seguit, a continuació…

Connectors explicatius Aclareixen paraules, idees o expressions que hanaparegut amb anterioritat.

És a dir, o sia, en altres paraules, això és…

Connectors d’ordre Indiquen les diferents parts en què s’organitza o es distribueix el text.

En primer lloc (primerament), en segon lloc, després,per continuar, d’entrada, finalment, per acabar…

Connectors temporals Connectors explicatius Connectors d’ordre

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 142

143UNITAT 8

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Classes de connectors (II)Observa en la graella següent altres tres tipus de connectors d’ús bastant

freqüent.

Activitats

Llig el text següent, d’Enric Valor, i localitza-hi tots els connectors.

El xiquet que va nàixer de peus

Indica de quin tipus és cada un dels connectors que has identificat en l’activitat 9.

Canvia els connectors per uns altres d’equivalents sense que el text perda el sentit.

Busca informació sobre Enric Valor: investiga’n la biografia i l’activitat com alingüista. A partir de la informació obtinguda, escriu un text breu en què reflectis-ques la trajectòria d’aquest autor. Utilitza-hi els connectors que has estudiat.

12 T

11

10

9

3

Connectors de contrast

CLASSES DEFINICIÓ EXEMPLES

Però, al contrari, tanmateix, no obstant això, de totamanera, encara que, malgrat (que), tot i que…

Connectors de conseqüència Estableixen una relació de causa-efecte entre dosenunciats.

Connectors exemplificadors Il·lustren mitjançant exemples afirmacions o ideesaparegudes amb anterioritat.

Com, com ara, per exemple, així, en particular…

Expressen l’oposició entre dues idees.

A la Foia de Castalla hi havia fa molts anys, moltíssims anys, vora les muntanyesdel port de Biar, una casa de camp molt pobreta, que li deien el Maset. Allí vivienun matrimoni que no tenien fills.

Però vet ací que un matí de desembre que nevarsejava, van recollir una gitanaque el masover s’havia trobat gelada de fred pel camp.

Per això, la masovera li va fer una bona tassa de brou, i, vora al foc, en un bell ensec me la van retornar.

—I per què va tota soleta pel món en un dia com avui? —li preguntava la dona.

—Ai, perquè no tinc ningú que m’acompanye.

—Si vol, es pot quedar amb nosaltres —li oferí aleshores el masover.

—No puc. Déu em té manat de caminar —respongué la gitana.

L’endemà feia també un fred que raïa. Tanmateix, després d’esmorzar, la gitana vadir-los:

—Me n’haig d’anar ara mateix, ploga o neve.

No li ho pogueren llevar del cap, i, així, menjada i vestida amb unes peces de robaabrigades que li havia donat la masovera, l’estranya dona s’acomiadà del matri-moni i tirà cap a Biar.

L’home, encuriosit, la va seguir un tros de camí unes quantes passes darrere, finsque la gitana es va girar i li cridà:

—Jordi, la teua dona tindrà un fill el dia de la Mare de Déu d’Agost! I el tal xiquetnaixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei!

Enric VALOR

Rondalles valencianes d’Enric ValorTàndem/Albatros (Adaptació)

En conseqüència, de manera que, per això, doncs, per consegüent…

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 143

144 UNITAT 8

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Els tipus de textLa classificació dels textos següent, que ja coneixes de cursos anteriors, atén

els àmbits d’ús i la finalitat amb què s’emeten: � Textos dels mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió, i més

recentment, Internet): notícies, reportatges, cròniques, cartes al director,entrevistes, articles, editorials, blocs, xarxes…

� Textos de la vida quotidiana i les relacions socials: instruccions, normes,cartes personals i de sol·licitud, fòrums, diaris, actes de reunions, convo-catòries, instàncies, reclamacions, contractes, currículums…

� Textos de la vida acadèmica: esquemes, resums, informes, llibres detext, manuals…

� Textos literaris: narratius (llegendes, mites, poemes èpics, novel·les,contes…), dramàtics (tragèdies, comèdies, tragicomèdies…) o lírics.

Activitats

Llig els textos següents i digues de quina classe són d’acord amb el que hasestudiat. Justifica la resposta.

Assenyala les semblances i les diferències que trobes entre el poema de MarcGranell i l’article d’enciclopedia.cat.

Digues quina modalitat textual predomina en cada un dels textos anteriors.15

14

13

4

Salvatges no somSalvatges no som, això ja ens ho diuen les enciclopèdies. Haurem de trobar la paraula escaient i justa que ens delimite. Perquè anem vestits, 5perquè anem amb la mirada fosca però trista, perquè anem amb les mans a les butxaques. I tenim proves del nostre clar enteniment. Qui pot, per exemple, 10no desitjar algun d’aquests productes delicats i agradosos que ens ofereixen? Ah la paraula!

Marc GRANELL

Notícia de la tribu, Septimomiau

L’Alcúdia de Crespins[Torre de Crespins, Torre

de l’Alcúdia; nom històric:l’Alcudiola, l’Alcúdia deCanals; extensió: 5 km2;població: 5 230 h (2009);coordenades: 38,97 lat.; –0,58 long.

Municipi de la Costera,situat a la plana regadade l’esquerra del riu Cànyo-les. És drenat pel riu delsSants, el qual neix dins elterme, a l’abundant fontdels Sants, a l’indret d’unaantiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén. Aquest curs d’aiguarega una part important de les hortes de la Costera; els termes deCanals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, delsHorts i dels Canyamars. […]

Era una antiga alqueria d’origen islàmic coneguda també per laTorre de l’Alcúdia o la Torre de Crespins; les construccions d’aquestaalqueria, amb una torre d’època islàmica, quedaren incorporades alpalau senyorial que fou de la família Crespí i, posteriorment, delscomtes d’Orgaz. Era població de cristians nous que tenia 60 focs el1609, poc abans de l’expulsió dels moriscs. L’actual església parro-quial fou projectada el 1702. L’alqueria de Crespins, esmentada alRepartiment de Jaume I, era prop de l’Alcúdia.

http://www.enciclopedia.cat

© Vicent Pla Aparicio.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 144

145UNITAT 8

Copia en el teu quadern les abreviacions següents irelaciona cada una amb el significat corresponent.

a) AVL e) C9 i) UNED

b) PIB f) IVAJ j) Benelux

c) TERMCAT g) ONU k) UVI

d) CV h) sonar l) FAO

Digues quines de les abreviacions de l’exercici anteriorsón sigles i quines són acrònims.

Indica el gènere de les abreviaciones de l’activitat 1.Fes servir l’article i apostrofa-les si cal.

Localitza tres exemples de sigles i tres d’acrònims, icopia’ls en el teu quadern.

Escriu primer de tot amb l’article les sigles que es pro-posen a continuació.

a) FBI c) IBM e) FNMT g) ESO i) ONG

b) FP d) R �D f) LF h) DNI j) MEC

Escriu ara amb la preposició de les sigles de l’activitatanterior.

Indica el significat de les sigles de l’exercici 5. Si cal,pots consultar-lo en Internet.

Construeix acrònims inventats que tinguen les caracte-rístiques (minúscules, accentuació, gènere i nombre) delsque has estudiat en aquesta pàgina.

Justifica si els acrònims de l’exercici anterior s’apostrofa-rien o no.

� Escolta atentament i copia en el teu quadern el textdel dictat.

3

10

9

8

T7

6

5

4

21

O R T O G R A F I A

Les sigles i els acrònims

Una sigla és una paraula formada a partir de les lletres inicials dels mots quecomponen una expressió complexa: RH (recursos humans).

Les sigles s’escriuen amb totes les lletres en majúscula (DOCV: Diari Oficialde la Comunitat Valenciana), tot i que de vegades contenen alguna minúscula oalgun altre signe (CiU: Convergència i Unió). No porten punt entre les lletres niaccent, conserven el gènere de la paraula principal de l’expressió (el CD: el disccompacte) i no tenen marca de plural (els CD).

Un acrònim és una paraula formada a partir de les síl·labes inicials dels motsque componen una expressió complexa (mòdem: modulator-demodulator) o perlletres que no són inicials (bit: binary digit).

Els acrònims s’escriuen en minúscula, llevat que es tracte de noms propis(Texaco: Texas Company). De vegades, és comú escriure’l tot en majúscula:BANESTO (Banco Español de Crédito).

Aquest tipus de paraules segueixen les normes generals d’accentuaciói d’apostrofació (ofimàtica: oficina informàtica), conserven el gènere delnom complet que representen (la Renfe) i només tenen marca de plural quanes tracta de noms comuns (els làsers: els light amplification by stimulated emis-sions of radiation).

Activitats

Apostrofació de sigles

� Les sigles que es pronun-cien com un sol mot segueixenles regles generals d’apos-trofació: l’IVA (l’impost sobre elvalor afegit), la UPV (la UniversitatPolitècnica de València).

� L’article masculí i la prepo-sició de de les sigles que eslletregen s’apostrofen quan laparaula lletrejada comença ambvocal: l’LP (pronunciat l’ela pe).

� L’article femení de les siglesque es lletregen no s’apostrofaquan la paraula lletrejada co-mença amb i o u àtones: la UHF.

Significats

1. Terminologia catalana

2. Producte interior brut

3. Acadèmia Valenciana de la Llengua

4. Comunitat Valenciana

5. Organització de les Nacions Unides

6. Unitat de vigilància intensiva

7. Canal Nou

8. Institut Valencià de la Joventut

9. Universitat Nacional d’Educació a Distància

10. Sound navigation and ranging

11. België, Nederland, Luxembourg

12. Food and Agriculture Organization

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 145

A C T I V I T A T S

Indica, justificant la resposta, a quin àmbit d’ús pertanyel text anterior.

a) Mitjans de comunicació. c) Vida acadèmica.

b) Vida quotidiana. d) Literari.

De quin tipus de text es tracta?

a) Narratiu, perquè conta una història.

b) D’opinió, perquè expressa una opinió sobre un tema.

c) Descriptiu, perquè descriu alguna cosa.

d) Informatiu, perquè dóna informació sobre un fet.

2

1 Quin tema planteja l’autor? Indica si expressa algunaopinió sobre això i, en cas afirmatiu, de quina es tracta.

Assenyala quines de les paraules subratllades en el textsón connectors i quines, nexes.

Digues de quin tipus són els connectors que has trobaten l’exercici anterior i substitueix-los per uns altres delmateix tipus, sense que canvie el sentit del text.

Copia tots els que del primer paràgraf i digues si sónconjuncions o pronoms relatius. En aquest últim cas, indicaquin n’és l’antecedent.

3

6

5

4

UNITAT 8146

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

La música és aquell art perillósA Tarragona han posat una multaals pares d’un nen que es dedicavaa assajar un instrument tan noblecom la trompa. La trompa ésaquell instrument brunyit i anticamb què els caçadors de la guineuretrunyien els camps europeusperquè els llebrers acabaren ambl’animal perseguit. Però la trompaés també una manera de fer mú-sica que es troba en moltes ober-tures de Wagner i en concerts deMozart o de Telemann. En unaorquestra simfònica la trompa pro-porciona al conjunt una estranyaprofunditat semblant a la que de-via sentir el petit aspirant a músicde Tarragona.

El motiu de la multa no va ser unaltre que el soroll denunciat pelsveïns. O sia, que entre el silenciveïnal i l’esforç per l’harmonia, ladiferència es mesura amb diners. Nohi ha res més expeditiu que la multa per a limitar lesvocacions artístiques. A partir d’ara, ja sabem que latrompa musical és incívica i que la reincidència en elsassajos ha de portar l’aspirant virtuós al desastre.

Hi ha altres arguments contraris a la música que hanmerescut la persecució dels poders públics. Els instru-ments de vent són els que s’emporten la pitjor part. Peròn’hi ha d’altres. Patrick Süsskind va escriure una deliciosaobra titulada El contrabaix. Recorde l’actor Carles Sales, queencarnava el protagonista, intentant parar un taxi amb elseu instrument de tramoia sobre la vorera. No hi haviamanera. Els taxistes veien les siluetes de contrabaix i con-trabaixista i, malgrat el seu volum, mai s’aturaven davantl’actor. Un fill es va dedicar durant un breu període detemps a la bateria. Tocava a la tarda i durant pocs minuts,però encara conserva una educada carta d’una veïna de la

casa del davant comminant-lo a ces-sar la seua activitat musical. Trompe-tistes i saxofonistes saben les dificul-tats d’interpretar les seues peces enla més absoluta de les soledats ambun públic uniformat amb el talonaride multes absolutament dret.

Davant el musicocidi de Tarragonaem dispose a visitar algunesbotigues d’instruments musicals.Alguns propietaris m’acompanyencom si fóra un inspector de rumorsi vibracions. A vegades, cal baixarper unes angostes escales fins atrobar el cambril on el mestre i elprofessor es diuen les seues cosesamb les galtes inflades. En altresocasions, es desvia els neòfits con-certistes fins a estranys llocs del’extraradi on, previ pagament d’unlloguer, es permet als músics exe-cutar les seues notes en companyiad’altres exiliats com ells. No sabem

si la música amanseix les feres, però sí que sabem que lamúsica no és tan popular com ho hauria de ser. Pels carrersde les ciutats passen energúmens cantant cançons deborratxera i a aquests no els passa res. Però ai de tu, joveconcertista, si se t’acut provar una vegada i una altra lesharmonies d’una peça clàssica. No hi ha pietat per alspentagrames. Vivim de l’emoció, però la vida es basa enel silenci benpensant. Així, avui sonen músiques llunyanesi demà poden arribar a convertir-se en la marxa triomfaldel desordre.

Abans, la trompa servia per caçar; ara, els trompetistess’han vist caçats. Pel que es veu, d’ara endavant l’únicinstrument inofensiu serà un tranquil sonall.

Joan BARRIL

elPeriodico.cat, 8 de setembre de 2011(Adaptació)

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 146

Localitza en el text de la pàgina anterior exemplesd’aquests altres procediments de cohesió textual.

a) Repeticions.

b) Substitució per sinònims.

c) Pronoms referits a substantius que ja han aparegutanteriorment.

Hi ha hiperònims en el text La música és aquell artperillós? Copia’ls en una graella com la següent amb elshipònims corresponents.

Trobes en el text paraules d’una mateixa família lèxica?En cas afirmatiu, indica de quines es tracta.

Tenint com a model el fragment que has llegit, redactaun escrit sobre la música seguint aquests passos.

Identifica els mecanismes de cohesió següents que hasfet servir en el teu text.

a) Repeticions.

b) Substitucions per sinònims i pronoms.

c) Hiperònims.

d) Paraules de la mateixa família lèxica.

e) Connectors.

Llig ara el text de Josep Maria Espinàs que hi ha a ladreta i fes les activitats següents:

� Resumeix en una línia el contingut de cada paràgraf.

� Indica quin és el tema que es tracta en el text.

� Fes un resum del contingut del fragment.

� Explica quina opinió creus que defensa l’autor.

A quin àmbit d’ús pertany el fragment? Justifica la teuaresposta.

Identifica-hi tots els mecanismes de cohesió textual.

Redacta un escrit semblant al de la dreta, en quèexpresses la teua opinió sobre el mateix tema. El teu textha d’incloure els connectors següents.

a) Un de temporal. c) Un d’explicatiu.

b) Dos d’ordre. d) Un de consecutiu.

Elabora un mapa conceptual amb els contingutstractats en el bloc de Coneixement de la llengua d’aquestaunitat.

T

9

T16

15

14

13

T

12

11

10

8

7

UNITAT 8 147

A C T I V I T A T S

Les felices panxes d’estiu

Josep Maria ESPINÀS l Aquest estiu he pogut veure unabona col·lecció de panxes. Masculines, femenines i, fins itot, infantils. Sobretot n’he vist a la platja, tot passejant,i en una piscina. Però també pels carrers d’alguna po-blació de la costa. Són les panxes que apareixen quanels seus propietaris es dediquen a fer vacances. Durantl’any intenten dissimular-les —els que volen i poden—perquè n’hi ha que són indomesticables.

Sobretot amb pantalonassos curts, mirant les botiguesdels pobles de la costa, les panxes queden alliberadesde qualsevol repressió. Davant d’un fet visiblement con-sumat, la majoria de panxuts passegen sense donar-higens d’importància. El panxisme no avergonyeix, al con-trari: crea solidaritat. Fins i tot, la panxa és vista simpàtica-ment quan apareix en algunes caricatures.

Jo, que he entrat com a novell al club, no tinc l’aplomdels panxuts veterans. I em pregunte quants d’aquestsciutadans han fet algun esforç per a aprimar-se —ja nodic per a convertir-se en prims ràpidament, que és unamaniobra que pot afectar la salut—. De propostes, n’hiha. Als diaris, a les ràdios, als canals de televisió s’anun-cien mètodes per a perdre volum. Si mire els feliçosestiuejants de platja, he d’arribar a una d’aquestes duesconclusions: o no han pres la decisió d’aprimar-se o l’hanpresa, però la fórmula no ha donat resultat.

I d’ofertes prometedores no en falten. Per exemple, laque parla d’un mètode desenvolupat a França per unprestigiós especialista, basat en antigues tècniquesorientals. No hi consta, lamentablement, el nom delprestigiós especialista. El mètode assegura que es po-den perdre de quinze a díhuit quilos en nou setmanes.Diu «es poden», no assegura que es perden. […] Hi ha dotzenes de sistemes diferents que assegurenl’aprimament, i cada un afirma que té la fórmula per aaconseguir-ho. Pot ser que aquesta proliferació desani-me els panxuts? I si trie la que em farà perdre dinerssense fer-me perdre quilos?

Hem de ser justos: hi ha panxetes arrodonides, fins i totboniques. No creixeu, si us plau.

elPeriodico.cat, 8 de setembre de 2011 (Adaptació)

� Fes una llista de totes les coses que vols dir.

� Una vegada tens totes les idees, busca un ordre pera contar-les.

� Quan hages acabat l’esborrany, corregeix el text per-què tinga coherència i cohesió.

Hiperònims Hipònims

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 147

148 UNITAT 8

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

La poesia des del 1939

La postguerra i la represa dels seixanta En acabar la Guerra Civil, la majoria dels escriptors, fidels a la Generalitat,

es van haver d’exiliar. Després, a poc a poc, va començar a articular-se unaresistència cultural per mitjà de revistes i edicions clandestines.

Durant els anys cinquanta la cultura en català anà guanyant espais per adesenvolupar-se, mentre que Carles Riba esdevingué el model de referènciaper a les noves generacions d’escriptors.

A partir del 1960 dominen el panorama literari autors que havien començata publicar abans de la guerra, com Salvador Espriu i Pere Quart. A més,en comencen a destacar d’altres, adolescents en el moment del conflicte, comVicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Joan Brossa.

Salvador Espriu i Pere QuartSalvador Espriu, poeta, dramaturg i narrador, va organitzar la seua obra

entorn de mites com Sinera (inversió d’Arenys, població de la seua família),Lavínia (Barcelona) i Sepharad (Espanya). En Cementiri de Sinera (1946) iden-tifica el món destruït per la guerra amb Sinera; en La pell de brau (1960)s’adreça al poble de Sepharad per denunciar les injustícies de la postguerra.

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, va ser periodista, dramaturg,narrador… En la seua poesia dominen la sàtira, el compromís, l’escepticisme,el to moralitzador i la crítica de la burgesia, trets que es perceben enBestiari (1937) i que es van intensificar en Vacances pagades (1960), on l’autorva aconseguir una expressió poètica gairebé de conversa.

ActivitatsLlig el poema següent de Pere Quart i indica quines qualitats es relacionen amb

el gos i amb el cavall, respectivament.

AseNo capten tes orellesel reny injust, l’ordre abusiva.Meselles1 hanesdevingut tes anques 5de tantes vergassadesgratuïtes.Practiques la doctrinade l’esforç mínim. Només el deure estricte! 10No ets servil com el gos, ni complaent com el cavall.Ni ensuperbit esclaucom l’home que et fustiga.

Pere QUART

Poesia, Proa

A quines accions de l’home es fa referència en la composició de l’exercici 1?

Explica la visió dels humans que es presenta en el poema Ase.3

2

1

2

1

El carrer de Praga, d’Otto Dix.

1mesell: d’una insensibilitat absoluta.

La situació després de la Guerra Civil

Després de la derrota de la Re-pública (1939), el franquisme vaimposar la unificació lingüísticade l’Estat, que havia de substi-tuir totes les llengües minori-tàries pel castellà. Es van abolirla Generalitat, l’Estatut i elspartits polítics, i es va prohibirl’ensenyament i l’ús públic ioficial del català.

Després de la Segona GuerraMundial, amb la derrota del’Alemanya nazi i la Itàlia feixis-ta, es va permetre la represapública, encara que molt res-tringida, de l’activitat editorialen català.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 148

149UNITAT 8

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés és la veu poètica valenciana més poderosa de tot elsegle XX.

Estellés comença a escriure als anys quaranta una obra marcada pel dramade la postguerra —fam, censura, afusellaments, repressió—. La seua poesia contéuna voluntat d’inventariar, de contar, com una manera d’afermar-se davantl’adversitat. Aquest tractament temàtic es reforça mitjançant l’ús de recursos dela llengua popular i col·loquial.

La seua producció comprén deu volums. Els primers llibres que va publicarvan ser Ciutat a cau d’orella (1953) i La nit (1956), suscitat per la mort d’unafilla. Al començament dels anys setanta compon el Llibre de meravelles (1971),La clau que obri tots els panys (1971) i el primer volum de l’obra completa,Recomane tenebres (1972).

Pòstumament, s’ha publicat el Mural del País Valencià (1996), composicióextensa dedicada a cantar tots els pobles i ciutats valencians, personatgeshistòrics i accidents geogràfics.

Activitats

� Escolta atentament i llig el poema següent, i indica a quin fet històric fareferència.

Crit i nit«Consirós cant e planc e plor.»

Guillem DE BERGUEDÀ

Les famílies de dol per a tota la vida.La guerra, la postguerra… Recorde aquella mareque no li volien dir que el fill havia morten el front de Terol: simplement li digueren«ha desaparegut». I va passar la guerra 5esperant el seu fill. I va acabar la guerrai esperava el seu fill. I va parar taula,li va posar també llençols nous en el llit,i esperava a la porta. No ha sabut res del seu fill.Morí? No s’ha sabut. Sols, desaparegut. 10Es va tancar en casa amb pany i clau. Recordeels seus crits. Els veïns tocaven la porta,i no obria la porta. On estava el seu fill?Si fou mort, on fou mort? Oh, coses de la guerra! Qui va a saber això! Les famílies de dol 15per a tota la vida. La guerra, la postguerra…

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS

Llibre de meravelles, Tres i Quatre

Assenyala els versos de la composició que al·ludeixen a l’espera de la mare.

Com es tracta la mort en el poema d’Estellés? Justifica la teua resposta.

a) Com un fet excepcional. c) Com un fet quotidià i normal.

b) Com el pas a la vida eterna. d) Com un fet terrorífic.

Identifica les expressions pròpies del llenguatge col·loquial en el text Crit i nit. 7

6

5

4

3Vicent Andrés Estellés

(1924-1993). De família humil, vaser aprenent de forner, d’orfe-bre i de mecanògraf. Va estudiarperiodisme. Des de l’any 1949va treballar al diari Las Provincias,de València, on va ser redactoren cap.

La dècada dels setanta va signi-ficar l’inici de la seua popularitati el seu reconeixement com elpoeta valencià més importantdes d’Ausiàs March.

Vella amb els braços recolzats, de Paula Modersohn-Becker.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 149

Miquel Martí i PolMiquel Martí i Pol és un dels poetes en català més populars i llegits. La

seua poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix tant la seua pròpia realitatcom el temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d’una granserenitat.

Els seus primers llibres de poemes, com El poble (1966) i La fàbrica (1972),s’inclouen de ple en el corrent del realisme històric. Martí i Pol hi descriu unmón que coneix bé per mitjà de procediments com l’inventari o la crònica ambun llenguatge directe i assequible.

La seua obra de la primera meitat dels setanta està marcada per l’experiènciade la seua malaltia, de la qual sorgeix amb un vitalisme nou, que es reflecteixen obres posteriors com Estimada Marta (1978).

Joan BrossaL’obra de Joan Brossa es va formar al voltant de les avantguardes literàries,

plàstiques, escèniques i musicals. Aquest caràcter experimental, enfrontatal realisme històric, va fer que la seua producció tinguera una difusió pràctica-ment nul·la fins als anys setanta.

Per bé que els seus primers llibres, com Fogall de sonets (1943-1948), s’ins-criuen en el surrealisme (ús d’imatges oníriques i associacions inconscients),a partir del 1950 Brossa comença a conrear una poesia més lligada a la realitat,caracteritzada pel gust per les coses insòlites, la recerca del lirisme de lescoses vulgars i l’ús d’expressions del carrer descontextualitzades.

La voluntat de Joan Brossa de captar la idea d’una manera sintètica el vaportar envers la poesia visual i la poesia escènica.

Activitats

Llig el poema de Joan Brossa i contestales qüestions que hi ha més avall.

Endavant!Si no sabíem el que ési el que no és; si nomésateníem certs motiusi certs colors; si les arrelsde l’existir es trobaven en una 5altra vida; si l’esperança erapoca i mal dibuixada i sila paraula no era un acte, tampoc aquestes ratlles noserien un poema. 10

Joan BROSSA

Poesia, Edicions 62

� Quina situació inicial es planteja en els huit primers versos del poema?

� Què es contraposa a aquesta situació?

Explica el sentit del títol del poema de Joan Brossa.

Les dues imatges que acompanyen la composició Endavant! són un poema visuali un poema objecte de Joan Brossa. Explica què et suggereixen.10

9

8

5

4

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

UNITAT 8150

Miquel Martí i Pol

(1929-2003). D’origen humil, acatorze anys començà a treba-llar en les oficines d’una fàbricatèxtil, faena que abandonà el1973 a causa d’una esclerosimúltiple que li va impedir mou-re’s i parlar amb normalitat, i queva influir en la seua producciópoètica.

Joan Brossa

(1919-1998). Fill d’un gravador,el 1936 s’allistà a l’exèrcit repu-blicà i lluità en el front de Lleida. El1948 va participar en la creaciódel grup artístic Dau al Set.

El seu esperit de recerca, queconcebia com a falses les fron-teres entre gèneres, el portà acol·laborar amb artistes de di-versos camps, com els pintorsJoan Miró i Antoni Tàpies.

Poema visual (1970) i Poema objecte (1967), deJ. Brossa. © Fundació Joan Brossa, VEGAP, 2012.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 150

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

Llig aquest poema de Miquel Martí i Pol i assenyala quèdemana l’emissor.

No demano gran cosaNo demano gran cosa: poder parlar sense estrafer1 la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. 5O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses. 10O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. 15O bé, si sembla massa…

Miquel MARTÍ I POL

Poesia completa, Labutxaca

1estrafer: canviar una cosa perquè semble que és una altra.

Identifica en la composició de Martí i Pol els tres grupsde versos que tenen un sentit semblant.

Quines són les quatre accions per a les quals l’emissordemana llibertat?

Assenyala les paraules dels cinc primers versos que fanreferència metafòricament a la limitació de la llibertat.

Elabora un mapa conceptual amb els continguts delbloc d’Educació literària d’aquesta unitat.

T10

9

8

7

6

151UNITAT 8

A C T I V I T A T S

Llig el poema següent de Salvador Espriu i indica enquins versos es fa referència a la mort.

Cançó d’albadaDesperta, és un nou dia,la llumdel sol llevant, vell guiapels quiets camins del fum.No deixis res 5per caminar i mirar fins al ponent.Car tot, en un moment,et serà pres.

Salvador ESPRIU

Poesia, Edicions 62

Explica el sentit metafòric de les expressions subratlladesen la composició.

Quin és el consell que hi ha en els dos últims versos delpoema?

Llig ara aquesta composició de Vicent Andrés Estellési contesta les qüestions que es plantegen.

La vida contada a un nen del veïnatI llavors, Déu li va donarla Vida a l’home,i era tan bella i delicadaque l’home no sabiaquè fer amb ella 5i sols era feliç dormint.Al dematí, però,tornava la congoixai li venia aquelldesig enorme de plorar, 10i duia als seus braços la Vidacom qui duu un nen de bolquers,com qui duu un setrill de nitroglicerina…De vegades la duia com si fos un regali volia mostrar-la, 15però tots en tenien i no li feien cas,i callava, tristíssim…Ja t’has menjat el berenar?

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS

Recomane tenebres, Tres i Quatre

� Per què l’home del poema d’Estellés no sabia què feramb la vida?

� Quina era l’única cosa que li proporcionaba felicitat, al’home?

� Per què ningú no li feia cas?

� Quines comparacions s’utilitzen en la composició per areferir-se a la vida? Explica’n el significat.

Identifica el vers del poema en què s’interpel·la el nen aqui es fa referència en el títol.5

4

3

2

1

Ells van ballar el dia que va morir el Diable, de Daniel Nevins.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 151

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 8152

… A unes tres milles de la mar, a la bandaoccidental del riu Guadalaviar, sobre el qual

hi ha cinc ponts…Sir John TALBOT DILLON

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.Temies el moment del teu cant a València.La volies cantar sense solemnitat,sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, 5sense picapedrers i sense obra de moro.La volies cantar d’una manera humil,amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.Lentament el miraves créixer com un crepuscle.Arribava la nit, no escrivies el cant. 10Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.Potser en el moment de la Resurreccióde la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.I el tema de València tornava, i se n’anavaentre les teues coses, entre les teues síl·labes, 15aquells moments d’amor i aquells moments de pena,tota la teua vida —si no tota la vida,allò que tu saps de fonamental en ella—anava per València, pels carrers de València.Modestament diries el nom d’algun carrer, 20Pelayo, Gil i Morte… Amb quina intensitatels dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,i ja tindries tota València. Per a tu,València és molt poc més. Tan íntima i calenta,tan crescuda i dolguda, i estimada també! 25Els carrers que creuava una lenta parella,els llargs itineraris d’aquells dies sense uncèntim a la butxaca, algun antic café,aquella lleteria de Sant Vicent de fora…

La casa que estrenàveu en estrenar la vida 30definitivament, l’alegre veïnat.El metge que buscàveu una nit a deshora,la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!El naixement d’un fill, el poal ple de sang.Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans 35amb aquell breu color inicial de geranis.Veus, des del menjador, per la finestra oberta,Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,escoltes des del llit les sirenes del port.De bon matí arribaven els lents carros de l’horta. 40Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campanaveïna de l’església. El treball, el tenaçamor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,des que et varen parir un dia a Burjassot:com mamares la llet vares mamar l’idioma, 45dit siga castament i amb perdó de la taula.Ah, València, València! Podria dir ben bé:Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meuaValència. O evoque la València de tots,de tots els vius i els morts, de tots els valencians? 50Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.Més avant escriuràs el teu cant a València.

Vicent ANDRÉS ESTELLÉSLlibre de meravelles, Tres i Quatre

Cant de Vicent

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 152

Anàlisi del contingut� Escolta atentament i llig els versos de la composició «Cant de Vicent», del

poeta valencià Vicent Andrés Estellés.

Respon a les qüestions següents sobre el text de la pàgina anterior:

� A qui s’adreça l’emissor?

� Per què temia el moment del seu cant a València?

� Quins espais d’aquesta ciutat s’esmenten en el poema?

� I quins pobles de l’Horta?

A què fa referència el títol del poema?

Identifica el vers en què l’emissor diu on va nàixer.

A més de l’amor per València, indica a quin altre amor es fa referència en lacomposició.

Assenyala els fets de la vida quotidiana que s’esmenten en els versos de VicentAndrés Estellés.

A quina època pot correspondre la descripció de València que hi ha en el poema?Justifica la teua resposta.

Anàlisi de la formaCopia en el teu quadern els adjectius que expliciten la relació de l’emissor amb

València.

Identifica la comparació que s’utilitza per a dir com va aprendre l’idioma enquè escriu.

Quin metre s’utilitza en el text? Mesura’n els tres primers versos. Recorda que hasde comptar fins a l’última síl·laba accentuada i que en els versos d’aquest poema hiha una cesura o pausa a mitjan vers.

En la composició d’Estellés es poden distingir tres parts. Indica els versos quecorresponen a cada una.

Identifica els elements característics del llenguatge col·loquial presents en el«Cant de Vicent».

Relació amb el contextEl poema que has llegit forma part del Llibre de meravelles. Cerca informació

sobre aquesta obra i redacta un text en què en resumisques les característiquesprincipals.

Busca informació en una enciclopèdia o en Internet i redacta un text en quèexpliques com era la vida a la València de la postguerra. Com creus que va influiraquesta circumstància en la literatura?

A quina obra de la literatura medieval en la nostra llengua fa referència el títoldel Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés?15

T14

T13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 8 153

Versos a L’emissor del poema s’interroga per què no escriu el seu cant a València.

Versos a Descripció de la vida quotidiana de València.

Versos a L’emissor torna a esmentar el seu amor cap a la ciutat i diu quealgun dia escriurà sobre aquesta.

3S4LLLA_2011.08 27/2/12 10:36 Página 153